OK.
Oh, yeah, yeah
Oh, yeah
Oh, oh
Yeah
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Què tal? Benvinguts a la generació digital.
Gina Tost, Elisabet Sànchez d'Estar, Francesca Iblasco, com esteu?
Hola! Què tal?
Com visims, tots? Supercontents.
Molt. Ara explicarem per què.
Primer, Dani Jiménez, per cert, gràcies per estar al control tècnic.
Un any més.
L'hem renovat, és que, clar... L'hem renovat.
L'hem fitxat un altre cop. Clar, és que s'havia acabat el contracte.
No em diguis. Clar, però ha estat molt fàcil les negociacions.
Sí, ho ha fet força. Amb una Game Boy està content.
Yo he visto cosas que vosotros no queríais.
I amb això, que m'ho va dir, va voler-se pujar el sou.
Però no ho vam fer. Clar, és normal.
I vols dir que li hem donat aquesta cosa, eh? Li hem pujat el sou.
Sí, sí, sí, perquè he vist coses que no creiríais.
Benvinguts d'aquesta generació digital
al programa de videojocs i entretriment digital Dicat.
Aquesta és l'edició número 970 i avui comencem una nova temporada
amb alegria i és que ens encanta poder compartir amb vosaltres
aquests 60 minuts de ràdio.
Avui escoltarem l'Albert Garlo, Albert García,
que mateix està a l'avió anant a Tòquio
per no perdre detall de la Tòquio Game Show.
Sabrem què tal ha anat aquest viatge, ens ha passat alguns talls,
però com que està a l'avió no sé quants ens ha passat, ja ho anirem veient.
També sabrem què tal està el videojoc Life is Life
i sobretot Life... Com es diu exactament?
Lifa Life. Sí, veus? Sabia que ho havia apuntat malament.
Lifa is Life és una cançó. Exacte, sí, sí.
Correcte, correcte. Millor que no la cantem ara, millor que no.
No, després potser sí que ho farem.
Els encenadors.
Farem també un repàs potent de tot el que ha donat aquest estiu,
perquè hem passat moltíssimes coses
i crec que és bo, almenys un dia, fer un repàs.
Has descarregat Generació Digital.
I com sempre, som a Twitch.
També som al podcast,
trobeu el Spotify, a Evox, a Google, jo què sé, a tot arreu,
però també a Twitch,
perquè els dijous, quan són un quart de quatre, més o menys,
connectem i ensenyem com fem el programa de ràdio.
Ja tenim alguns uients, no, Eli?
Sí, ara mateix 9.
Mira, 11. Mira com puja de ràpid.
Molt bé, molt bé.
Volíem fer una pregunta, avui, a aquests uients.
Sí, volíem saber quins videojocs,
o quin videojoc, heu acabat aquest estiu.
Ah, molt bé. Mira, podríem parlar nosaltres de quin és...
Us dic el primer que... Primer parlo jo d'un que m'he acabat.
Sí, sí, per favor.
M'he acabat un parell, però són així, fixeu-vos.
M'ha agradat molt acabar aquest videojoc,
perquè és el Midnight Sense, de l'Octavi Navarro,
que és un videojoc que està en tres parts.
M'he acabat la primera,
i he durat... s'ha acabat el joc en...
12 minuts.
He acabat un joc en 12 minuts.
A veure, explica'm això.
És que fa minijocs, jocs curts.
I us juro que m'ha encantat.
I dius, vaig a veure les votacions d'estim,
de gent que potser es queixa,
majoritàriament positives.
I de què va?
No faré gaire spoiler,
és una dona que està conduint per una carretera,
i ha de parar perquè hi ha un accident.
No em dóna la sensació que tots els episodis del Midnight Sense
tenen una era com a història de la dimensió desconeguda?
Totalment.
A més, amb aquest blanc i negre que li dóna més antic, no?
Sí, sí, sí. A mi m'ha encantat, de veritat.
Us heu acabat algun joc, vosaltres, o no?
Sí, bé, és un joc d'allà que no es poden acabar.
Ja que portem dos anys de mandèmia que no m'ho veu,
hi ha un vídeo que es diu Escape Simulator,
que crec que són unes 12 sales per acabar.
Però, a part, la comunitat els pot programar,
perquè hi ha un motor per fer-los.
I cada dia, o cada vegada que puc jugar,
em descarrego algun de la comunitat
que moltes vegades són millors dels propis creadors.
No, no, són espectaculars.
I estar, tu, haig de jugar... No, acabat no.
A mi m'agrada el viatge, saps què ho dic?
Pim-pam, anar fent, que no me l'acabo, que començo una altra.
Aquests que són hores de conduir,
algun dia m'haig d'enganxar perquè és més de lo meu.
Pim-pam, anar fent, va, solet, ara un cubetilla, mojito...
Has d'anar fent, estiu, estiu.
I entre cubetilla i mojito, una mica d'aigua, també.
Dins del mojito, també.
Les glaçons.
L'aigua s'ha de prendre un got entre copa i copa
i es saca, ahir lo dejo.
Molt bé. Fantàstic. Què ens diuen, els ullens?
Doncs el Ed Caballer diu,
hòstia, cap, tinc el Fallen Order i el Tomb Raider a mitges,
i no hi ha manera.
Però el Roger Valdomà diu que aquest estiu, una llista llarga,
el As Dusk Falls, el Tiny King i el Hellblade Senua's Sacrifice.
Home, Déu-n'hi-do, eh?
Que ens recordi, sisplau, el Roger,
la puntuació que té a l'Xbox, que era espaterrant.
No, no, el Roger,
el més estrany hauria sigut que ell no s'hagués acabat...
No, he fet lectura, he estat llegint.
Exacte.
Francesc, tu, algun? Doncs no, tampoc no me n'he acabat cap.
He estat jugant a diverses coses, però no, no me n'he acabat cap.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, som el Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Continuem un any més, la 21ena temporada.
Mare meva. Que està molt bé.
Aquí els qui sou a Twitch,
qualsevol comentari, pregunta, podeu dir-ho,
i l'Eli ho mirarà i després faràs la veu d'ells.
I nosaltres anem a fer un repàs
d'alguns jocs que han sortit d'aquesta setmana.
Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
I és que ha aparegut aquesta setmana a l'Esplatoon 3.
Diu Nintendo no mata, en tinta.
Enfrontate a rivales a tope de tinta.
On hi havia d'haver una arma de destrucció,
hi ha una màniga de tinta de color.
A l'Esplatoon 3 es pot combinar amb els amiibo especials del joc,
noves mànegues modificades i nous territoris.
És per la Nintendo Switch i per majors de 7 anys.
Molt bé, el videojoc que ja porta 3 temporades,
molts anys a la seva motxilla i que té el seu públic.
S'ha reivindicat des d'aquí.
Jo volia fer notar el meu amic Oriel, ara mateix.
Aquí, perdó?
Ara mateix ha anat a dormir,
perquè el joc surt avui a les 12 de la nit.
Queden 12 hores o una cosa així.
Hi ha d'anar a dormir per descansar.
Si t'ho juro que ara ha anat a dormir expressament,
per aquesta nit de dijous,
llevar-se, descarregar-se'l per la Switch i jugar.
No treballa, no, l'Oriel? No treballa.
O està de vacances.
Però ara estudiades, comença la setmana vinent.
Clar, clar, clar, molt bé.
És un joc d'aquests que han tingut en compte molt, en aquest programa.
I a més, jo crec que l'hem de reivindicar moltíssim,
perquè sempre parlem del Mario Kart, del Zelda...
I jo crec que és una franquícia de Nintendo
molt millor que el Fortnite,
perquè part no mata, en tinta.
I l'imaginari que té, aquest de ximpops i tal,
em sembla espectacular.
Amb tota la plaça...
Penseu que és un joc que ve de la Wii U,
que utilitza precisament el giroscopi de la pròpia pantalla
per poder girar i poder apuntar, no?
I tota l'estètica que té, els logotips, les tipografies...
Aquest aire modern urbà...
Hi ha una feina darrere... Ja xep ràdio una mica, eh?
Exactament. Però molt ben currat.
No ens enganyem, eh? Són els entrenadors.
És un joc entrenador pel Call of Duty.
Sí, comencen amb 7 anys a Maneu Splatoon,
i els 18 estan jugant al Call of Duty i en derrotquen nazis.
L'Oriol no en té 7, eh?, ja us dic jo que també...
No, és un joc que...
És un gust, eh?, quan estàs en la pintura.
Sí, sí, sí. Oh, no sé, hi ha alguna cosa que...
Amb vestir farça. Sí, sí, sí.
És allò d'anar a la platja i tirar-se el fang, no?, amb la sorra...
Una cosa així. Sona molt de porc, diguéssim, no?
Però és la veritat.
Molt bé, doncs també aquesta setmana ha aparegut l'NBA 2023.
Estem davant del videojoc de bàsquet oficial de l'NBA,
que sabeu que jo en sé molt, d'aquests jocs,
i ja sabeu, amb aquest joc podrem fer assistències, taps,
bàsquets de tres espectaculars,
les novetats estan en moda de joc com a mi carrera,
on viurem un flashback de la nostra època universitària,
ja us dic, soc una experta, pregunteu-me el que vulgueu.
Sí? No.
És que ara estava pensant en el consumer, el rock,
que ha estat a Los Angeles fins i tot a la presentació,
i que ell ens...
De fet, he demanat al joc francès perquè te'l juguis,
i aquell dia... Ets el nostre consumer.
No, no, el portarem.
El dia que parlem d'aquest joc,
portem el rock, que a més no ha vingut mai al programa,
i ja toca, jo crec, i que ens expliqui,
i els dos, tu, des de la teva perspectiva,
i l'expert...
No jugueu a bàsquet, vosaltres, de petits?
Què t'ha fet, pobre Francesc?
L'expert i el pallasso, no?
No faria això mai de la vida.
Però no jugueu a bàsquet, al pati?
Jo mira que he fet esports, però al bàsquet no m'ha agradat mai.
Murillo, per favor, jo jugant a bàsquet...
Què passa? Chicha terremoto.
Hi ha molts píbots, no? Hauria de ser píbot.
No sé ni lo que és un píbot.
És l'al, ho sé.
Potser et sona més el bàsquet, sí.
El bàsquet és on poses el ciment i vas...
No ho sé.
Jo era l'ero, era... Albert, tu, l'ero.
Jo, el bàsquet.
Sí, també jugava a bàsquet.
No, però tu t'hi has posat moltes vegades, Francesc,
en aquests jocs d'esports, no?
Sí, de fet vaig jugar. Em passat el 2020.
Per tant, me'n recordo.
Ja us vaig dir que no era la meva mena d'esport,
però aquí no passa res.
Vaig jugar el 2012, vaig jugar el 2013.
Ei, però que ens enviïn el joc que jugarem.
He demanat i m'han dit que s'ho han apuntat.
Una copia per mi i així canvio d'opinió.
D'acord, d'acord.
Ah, i també volia parlar-vos d'un joc
que també ha sortit aquesta setmana.
És una mica més antic, que es diu Tomorrow Children Funnix Edition.
A veure, aquest és un videojoc
que té, com deia la seva història,
i a més, va haver-hi un moment que va haver de desaparèixer.
És a dir, va sortir al cap de sis mesos.
Van haver de tancar perquè no podien monetitzar,
els costava molt als servidors,
i drama, va, allò que ha passat moltíssimes vegades, no?
Milers de vegades.
Però què va passar? Que la gent que va fer el videojoc va veure
que una vegada tancat, la gent encara en parlava,
encara compartia vídeos i fotografies del joc,
i van dir, escoltem, és que potser haurien de fer alguna cosa.
El tema va haver-hi uns moviments,
la banquícia, ara la té no sé qui, i ara ha tornat a sortir.
Ara és de pagament.
Abans era el típic street to play,
que després podies jugar i comprar a dins, i ara no.
I no sé si ho heu vist al tràiler.
Tots tard l'has vist? I tant, i tant.
Flipant. És diferent.
Total. A més flipant, a mi, clar, m'ha flipat.
A mi m'ha flipat un xere de coses, a tu unes altres.
Podem dir que és diferent, és una cosa molt diferent, innovadora.
Si el veus una miqueta, és curiós,
perquè és les cares de les titelles polaques,
és una cosa així.
Estètica neo-soviètica. Sí.
Brutalista.
I sintetitzadors semiotxenteros.
Ho són, però no ho són.
O sigui, síntesis musical, és a dir, sine wave,
però amb instruments, diguéssim, sintetitzats actualment.
No amb els de tota la vida.
I a més, és d'aquells jocs que has de fer feina, has de treballar.
Sí, una mena de tema, Minecraft,
i aquest, el de Nintendo, els animalons.
Animal groc, sí, és una mescla.
Però clar, a sobre hi ha com un govern...
Exacte, aquí té la cosa neo-comunista, és una cosa...
Curiós, curiós.
Te n'estàs treballant però no treballes per tu, exactament.
Però tu estàs content, perquè estàs fent-ho pel poble.
I tens el teu carnet i t'omple la cartilla de racionament.
I una ira paper, please.
El govern t'observes. Però és més divertit, no la caiguis.
Ai, que treballa, desgraciat.
Doncs sí, sí, aquests, res, en surten molts més, eh?
Evidentment, cada setmana, però sempre en fem uns repàs de tres.
Nosaltres ara anem a saber a quin videojoc ha jugat l'Eli,
o a quins videojocs jugarà l'Eli a partir d'ara.
Generació digital és ara tendència.
Perquè, a veure, portes, hi ha unes quantes temporades jugant...
Jo diria que dos segures, no? No sé si alguna més.
O sí, segurament.
És que potser sí, eh? Això l'ha jugat molt, eh?
Molt i molt, i no ho sembla. Jo no jugava tant, això és culpa vostra.
Hi va haver-hi una crisi a la final de la temporada.
Em va dir, Albert, no podem continuar d'aquesta forma.
No puc més. No puc més, vull canviar.
Com el... Com el Dani.
Com el Dani, fos amb el sou.
Exacte, hòstia, està la veritat. Quin Juliol m'heu donat, eh?
Li van pujar el sou i l'hem canviat una miqueta.
A mi no. Nosaltres hem arribat a un altre cor.
Però què vols fer?
Doncs el que vull fer és... Ja he jugat a molts jocs.
He jugat per jugar, he donat la meva opinió, està molt bé.
Però ara vull trobar un objectiu a la vida, això de jugar a jocs de mòbil.
Aleshores, m'he marcat dos objectius.
No un, no, dos.
I, de fet, he decidit que m'hauríeu d'ajudar una mica...
I tant, què fa falta? Quan necessites.
A veure, primer objectiu.
Vull trobar el millor joc per mòbil de la temporada.
De l'any o de la temporada.
Quan acaba la temporada. Exacte.
Però això coneixent-te tu, és a dir... Sí.
O sigui, ha d'agradar-te tu. M'ha d'agradar a mi.
Però no és que jo trigui jocs i em digui a mi mateixa...
com m'agrada o com no m'agraden, no.
M'agradaria que els nostres ulls ens ajudessin,
que em recomanin el que per ells és el millor joc de mòbil...
de l'any o de la temporada.
Els provaré, però els donaré una puntuació
segons uns criteris determinats.
És a dir, decidirem una sèrie de criteris,
i aleshores cada joc direm...
Aquest el passa o no el passa? Quina puntuació té?
I així anirem fent com un barem i anirem fent com un rànquing.
Necessito preguntar-te si han de ser jocs nous,
és a dir, que hagin sortit aquest any 2022,
o podem parlar també de jocs del 2017, o...
Jo crec que poden ser jocs de tota...
És a dir, el millor joc de la temporada
i no el millor joc de l'any, diguem-ne.
De la nostra temporada. Això no vol dir que si és antic...
Guanya Castle Clash, no? Que té 8 anys.
Per exemple...
Hi havia un que era per uns Nokia, que em pensava que era Serpiente.
Potser acabem de determinar que han passat molts anys des d'aquell joc,
però que no n'hem trobat cap altre,
que enganxi tant, que sigui fàcil de jugar, que tingui bona música...
Ja decidirem una sèrie de criteris.
L'únic requisit que sigui compatible amb els dispositius que tenim avui.
Això sí, com a mínim Android i iOS, hauria de ser.
I una altra cosa, han d'estar fets...
Perdona, la Gina aixeca el braç.
Sí, perquè sàpiga que vull fer una pregunta.
Senyoreta, avui una pregunta.
I poden estar fets a Catalunya o a tot el món?
També, jo crec que poden estar...
Podem obrir fronteres, no cal que siguin només de Catalunya.
Posem-ho fàcil.
D'aquí unes temporades ja ho veurem, aviam.
Corea del Nord també podria ser.
També podria ser, el segon joc.
I a dalt de la Concaua, saber.
Exacte. Aleshores, si el joc guanyador de la temporada,
el joc per mòbil guanyador, l'ha proposat algun ullent,
doncs aleshores li donarem un premi.
Si no ha estat cap ullent i és algú de nosaltres, doncs ja decidirem...
També un premi.
El Dani no participa. El Dani ja està, aquest any ja...
Se m'està escapant el programa de les mans, eh?
Se m'està escapant el pressupost de les mans, Albert.
Doncs això seria el primer dels objectius.
I després en tinc un altre, que m'agradaria molt també,
que és trobar el millor joc per mòbil
per cada un dels meus companys d'equip de generació digital.
M'encanta. Aquest sí que és difícil.
Aquest és superdifícil. Aquest és molt fotut.
Aquest el anirem fent al llarg de la temporada.
El millor joc serà el final i aquest el anirem fent al llarg de la temporada
per saber els vostres gustos i a mitja temporada he dit ja està.
Serà un dels que tu jugaràs? Sí.
Tu jugaràs a 10 jocs per dir alguna cosa
i aquest em sembla que és un joc perfecte per la Gina.
Exacte. Fantàstica, això.
I això ho farem, doncs també farem una...
Aniré passant un qüestionari, anirem veient què opineu dels jocs...
Deures, deures, deures.
Sí, sí, el cap i la fi és que m'ajudeu una miqueta, també.
Molt bé, molt bé.
Premis, què donarem? Doncs ens ho hem de pensar, això.
Sí, no, perquè això no hem parlat encara.
A veure, ha sobrat algun focus, una mica de espuma del micro...
No, perquè almenys...
Jo crec que podem intentar trobar algun joc.
Un got de cartró que posi generació digital.
També, també.
Tenim moltes coses, algun objecte dels nostres
que tenim d'aquests de final de temporada que personalitza.
I algun videojoc que podem demanar, també.
Val, d'acord.
I fins i tot el dia que la persona o l'oïen hagi guanyat
el podem fer venir aquí, si vol.
Perquè hem recuperat els puffs.
Sí, sí.
Per qui no sàpiga què són els puffs,
són unes cadires que tenim aquí a les todes.
Són cadires sense potes.
No són especialment res de l'altre món,
però això vol dir que pot venir gent.
I això, vulguis que no, ja dona alegria.
De fet, us he de dir que, i ho he dit a través del Telegram,
que a partir d'ara, per a nosaltres, que vingui públic,
només que vingui una persona ja és públic.
I ja l'he donat amb micròfon.
És a dir, a partir d'ara, si teniu ganes de veure com fem el programa,
i tal, doncs ho podeu dir i us convidarem, però...
Que vinguin i tant, que demanin hora.
Demanin hora, ja saben el dia que és, dijous.
Per cert, tu aquest any no estàs a...
Vull dir que avui no estàs a Tarragona.
Ja ho sé. No ho hem dit. No ho hem dit.
No és veritat. És veritat.
Ah, clar, potser em veien per la càmera i deien...
Què és aquest senyor, què fa aquí?
Que s'ha colat l'avi de la Gina que està al seu costat.
Sí, sí, sí, igual, sí, no ho sé.
Avui què fa, al ràdio?
I tant, sí, home, clar, ja m'estimen molt.
Però allà, clar, tinc més...
Hi ha més toc, no?
Clar, és que ara aquesta setmana és Santa Tegla.
El 700, eh?,
el 700 aniversari de l'arribada de la santa...
a la ciutat de Tarragona és, clar, banda bòlit,
i allà hi ha els tècnics de sons, clar,
és que no donen l'abast.
És veritat. No donen l'abast.
I m'han dit, escoltes, tard, si pot ser,
ens faries un favor, si aquesta setmana no vinguessis,
perquè estarem a Rambla Munt,
estarem al portal de la Santa Tegla...
Clar, és clar... Complicat, complicat.
Ja hem mogut, eh?, si voleu vindre a Tarragona, convidats, eh?
O a dimensos gratis, eh?, que vingueu a la ciutat...
Sí, sí, no n'hi ha tant.
I els suïents, igual. Perfecte.
Setmana vinent, a partir de dilluns,
si no recordo malament, dilluns a diumenge,
escolta, unes fiestarres, que és...
Concerts...
Les vius, eh? Sí, sí.
No, quin remei, no les moriré, no les he de viure.
Que surts, surts. Sí, sí, sí, sí.
No hi ha Tarragona i que no surti.
D'acord, molt bé, molt bé.
Doncs estem preparats. Vinga.
Aviam què passa la setmana que ve.
Sí, la setmana que ve ja començarem amb noms, títols,
provatures, etcètera. Exacte.
Ho recordarem pel telegram, també. I tant, on anirem dient.
Molt bé, us hem dit que l'Aldar García està volant cap a Tòquio.
Literalment. Sí, sí.
A veure com li va el tema.
Té molta sort que hagi anat a Tòquio, eh?
No, no, és que Tòquio està tancat.
És que ens hem de posar en situació, eh?
No pot anar qui vulgui.
No. No?
O sigui, hi ha unes condicions per entrar a Japó.
Has de parlar amb els Yakuza, primer.
Amb aquesta música...
Has de tatuar-te un Pac-Man.
Jo, quan vingui l'Albert, jo li comptaria els dits de les mans.
No sé què li faltés, algun.
I has de juntar les 7 boles del drac.
També. Sí, sí, sí.
De fet, jo segueixo a gent a través de YouTube
que viu al Japó, que són japonesos,
que estan filmant al ciutat, etcètera,
i està buida, és que està buida.
S'està en fallida econòmica, que ha dit que no,
perquè viuen del turisme, i és molt car,
perquè han de restaurar molts temples,
i que no poden continuar, han dit.
El que està molt bé és que els gaijins,
diguéssim, els que no són japonesos i viuen al Japó...
Com es diu? Gaijins.
Gaijins és estranger, diguéssim.
Els que viuen allà, que són occidentals,
aquests mateixos vídeos que a nosaltres ens dóna pena, no?
Diuen, hòsties, ells estan...
Clar, com quan Barcelona estava tancada.
Hòsties passejant per la Rambla.
Nens jugant al carrer, allà a la plaça de la catedral, una cosa.
Jo tinc una amiga que viu allà, el Javier Labandeira,
i m'ha passat vídeos amb micos,
amb aquestes saunes que tenen, saps?, a les muntanyes, al camp...
Escolta, és una enveja que em fa, la mare que em va matricular.
Espera't, Javier Labandeira... Javier Labandeira, agoni.
Era periodista? No, era del món de l'MSX.
Era del món de l'MSX, fa uns anys que viu al Japó.
L'Eli Yoshi.
Jo només estic pensant, l'Albert García no torna, ja ho veuràs.
No, no, a ell. Li costarà.
Clar, com que dèiem que era un moment especial,
l'Albert García, l'altre dia, va i m'envia aquesta audio.
Atenció, escolteu.
Hola, Albert, companys del GD, uients del GD.
Estic gravant això un 1 de setembre, més o menys, cap a les 12 i 25,
a la sortida del consulat del Japó a Barcelona, a la Diagonal.
Per entendre'ns, al davant de l'illa Diagonal.
I surto d'aquí, per fi, amb el meu passaport,
amb el corresponent visat,
per poder viatjar al Japó d'aquí uns dies.
Encara avui, setembre de 2022, per viatjar a aquest país,
és bastant complicat.
Justament està començant a obrir-se, a ser més fàcil de viatjar,
però déu-n'hi-do, ja us explicaré quan torni,
la paperassa que he hagut de fer per obtenir tots els permisos.
Així que ara estic tranquil, ara ja tinc els papers,
ara m'hauré de baixar una aplicació on hauré de posar les vacunes,
espero que es posi tot del color corresponent,
i amb això ja, en principi, ho tendré tot per viatjar al Japó,
per veure videojocs, per veure la cultura que hi ha allà,
i explicar-vos aquí al GD. Vinga, fins ara.
Sou dels qui el passaport teniu tots els jocs d'on heu visitat?
I, de fet, tinc una cosa molt graciosa del Japó,
que també hi vaig anar fa molts, molts anys,
fa deu anys gairebé, fa nou o deu anys,
vaig anar a la botiga del Totoro, que ja no me'n recordo quina ciutat,
i hi havia un tampó perquè t'estampessis la llibreta,
i jo que em vaig estampar el passaport.
Igual és il·legal, ara, no?
Evidentment, això que ho veuen a qualsevol...
No al Japó, a qualsevol guàrdia fronterera,
i hi ha un problema, perquè tinc un Totoro...
Però clar, com que a vegades, no ho sé,
a Cambot ja també hi ha unes fulles o una cosa,
t'haurien pensat que aquests japonesos
a l'aeroport estampen un Totoro i no passa res.
Tenien un avió que hi havia un Pokémon, no?
Sí, sí, l'hi vaig veure. Jo també l'hi vaig veure.
En directe. Jo l'hi vaig veure primer.
Sí, segur.
Després, perquè tu ets més alt, jo vaig sortir darrere teu,
i me'l vas senyalar, i llavors el vaig veure.
Va, nosaltres estem fent el programa, és dijous,
ara són les 4 gairebé de la tarda,
em va dir, et passaré a l'àudio des de l'avió,
però clar, no ens ha arribat, no passa res, no passa absolutament res,
però sí que m'ha enviat un, perquè jo li vaig preguntar,
escolta'm, explica'm què és el que t'esperes,
quan arribis allà, quants dies estaràs,
i sobretot el tema de videojocs,
què és el que t'esperes quan arribis allà?
A veure, tot el tema de videojocs, què esperes veure,
i què és el que ens explicaràs durant aquestes setmanes
del Generació Digital.
Hola, anou, us actualitzo com va el tema del viatge.
Ara mateix som dimecres 7 de setembre per la tarda,
i per fi he acabat el darrer tràmit que necessitava
per entrar al Japó, que és tot el tema de les vacunes del Covid,
t'has de baixar una aplicació,
i has d'esperar fins que es posi d'un color determinat,
ja està, ara sí que estic tranquil,
i ja estic pensant en el viatge de demà.
Vull parlar-vos una mica dels videojocs que veuré en aquest viatge.
A veure, per començar,
deixant de banda el que seria el Tokyo Game Show,
que és la fira que comença la setmana vinent,
també els dies previs, abans de veure una mica tot el país,
amb una situació força excepcional,
que és el fet que hi ha molt pocs turistes,
pel fet aquest que calen molts visats, molts papers,
i potser la gent no s'anima a fer tot aquest tràmit.
Només per veure això ja serà interessant.
Però també, com sempre, i com vaig fer l'última vegada que vaig anar,
just abans de la pandèmia, el 2019,
m'agradarà veure molt el que és la cultura del videojoc i del Japó,
i com ha canviat amb la pandèmia.
M'explico, en els darrers dos anys,
hem sentit moltes notícies de salons recreatius mítics,
com els de SEGA,
que han tancat les seves portes.
Eren molt icònics, eren uns edificis vermells,
amb el logotip de SEGA.
Els pocs que hi havia en detall també han hagut de tancar,
pel fet que amb el confinament,
l'últim país del món on quedaven arcades
encara ho va tenir més difícil,
i era una cosa que ha baixat molt,
el que són els arcades al Japó.
I vull comprovar si encara hi ha, espero que sí,
suposo que sí, estic convençut,
però fins a quin punt han baixat respecte d'abans de la pandèmia.
També vull veure una mica tot el tema de les botigues de videojocs,
que és una cosa que està molt present allà,
també el tema del col·leccionisme.
I finalment, la part més especial, més potent,
és el Tokyo Game Show,
que se celebra del dijous fins al dissabte de la setmana vinent,
i que tindrà anuncis, notícies i també coses per provar,
que espero jo veure en el Tokyo Game Show.
Parla de cinta.
Me l'imagino, perdoneu-me, amb una llibreta,
passejant per Tòquio, no hi ha les màquines.
Amb una mola esquina.
Amb una mola esquina, amb la cometa, ja...
Què creieu, s'emportarà una decepció?
Sí. Oi que sí?
Segurament molt.
Jo crec que no.
Jo crec que et trobarà algun videojoc especial
que hagi sorgit o ressurgit o ressuscitat durant la pandèmia,
perquè aquests japonesos, ja sabeu,
que a vegades fan aquestes coses,
és una cultura molt diferent amb el videojoc,
perquè sap, exprima aquesta cultura,
i trobar aquelles joies que nosaltres busquem.
Molt bé. Tu què en penses, Francesc?
En certa manera es trobarà molt del que ella està dient,
molts llocs tancats, que eren molt coneguts per la gent de fora.
Sobretot els interns, on saben, aquell saló d'aquí, el més petit,
però els de fora, que moltes vegades només coneixíem,
els grans edificis de set plantes i aquestes coses,
és veritat que en els últims anys han anat desapareixent tots.
I això, doncs sí, jo crec que serà una llàstima,
una terra optimista, i jo crec que segur que tornarà d'aquí,
haurà trobat, mira què em vaig trobar en un quiosc,
que no era cap entornada d'aquí a Bajaras...
Sabeu que els Neko's Cafè, que són aquells cafès de gat,
ara n'hi ha de porquets, que ho sapigueu, hi ha cafès de porquets.
Això acabarà fatal, ho saps, eh?
No hi ha salons recreatius, hi ha cafès de porquets.
Ho he somiat, o hi ha bars d'aquests de gateig a Barcelona?
A Sant Cugat.
A Gràcia n'hi ha un. O n'hi havia un fa uns anys.
He anat a Sant Cugat amb un i a Caricia a gats.
De Neko's Cafès d'aquests.
Si en té casa de gats...
Li poso una cara de... Què m'esteu explicant?
No, no, és que m'estic imaginant la gent que porta el gat allà,
que es relacioni entre ells.
No, no, no, no. És un gats alien.
No és el teu sant del bar, tu vas allà a Caricia a gats.
Exacte. Sí, sí, sí, però...
Tu imagina't que tu no pots tenir un gat a casa, a l'edifici,
o el que sigui, perquè no et deixen tenir mascota.
I t'has de comprar quatre tutxeries pels gatets,
i tens allà com 14 o 15 gatets rondant,
i pots estar jugant i acariciant els gatets.
Després te'n vas i el gatet es queda allà, i tu ja estàs feliç.
L'Ely fa pels negocis, plantes, gats...
Sí, hi has d'acontar negocis.
Pusar gateres pels gats, hòstia, també...
A Twitch diuen alguna cosa?
Només volia donar la benvinguda a BioSith,
que és un nou seguidor a Twitch, que ens saluda.
Bona tarda.
I gent que parla d'això del Japó,
està molt bé, ara el Japó molt buit, tot el que vulguis,
però els occidentals que viuen al Japó tampoc poden sortir-ne.
Per tant, molta gràcia no els hi deu fer.
Surten. Els que conec d'allà, surten al carrer, eh?
Home, sí.
No em poden marxar de Japó. És que no volen marxar, eh?
Ja, potser no volen, clar.
Ja t'ho dic jo, que no volen tornar.
Per cert, Albert García anava en un moment,
fins que ho he tallat, que deia els videojocs que veuria.
Una de les coses que més espero
és la primera fira mundial en la qual es podrà aprovar
per primera vegada les PlayStation VR 2,
la segona versió de les ulleres de realitat virtual de PlayStation,
en aquest cas per la PlayStation 5.
També, doncs, espero veure bastants jocs de Sega.
Justament, fa tres anys,
el meu preferit de la fira va ser el Yakuza,
que vaig tornar molt emocionat.
I també és possible que s'anunciï.
Això encara no se sap.
Això, estic aquí fent una mica, doncs, d'aposta personal,
però és possible que veiem el nou Yakuza, el Yakuza 8.
Tinc ganes de veure-lo, també.
Evidentment, tenen molta potència el Tokyo Game Show Square Enix,
i Square Enix té ara mateix molts videojocs anunciats,
per exemple, les noves entregues de Final Fantasy.
Tot això no està confirmat,
però és possible, jo tinc la sensació que es podrà jugar
algun dels nous jocs de Final Fantasy a la fira.
Per tant, moltes coses per veure, així que tranquils,
que ja intentaré fer-vos una crònica molt completa
per explicar-vos tot el que he pogut veure i jugar aquests dies.
Vinga, fins la propera comunicació.
Adéu-siau, Albert, gràcies per la informació.
El que farem quan ens enviï, si ens envia aquest que...
doncs, de l'avió o quan...
Jo li deia, quan posis peu a Tokyo,
sisplau, fes-ho, i el posarem a Telegram, potser, saps?
És a saber si hi ha hagut algun...
Sí, exacte, alguna notícia.
Sí, sí, sí.
Jo suposo que primer ha après a casa, si no...
No, no, primer nosaltres.
És que passa no haver-ho fet, és que falta haver estirat.
I nosaltres.
Doncs això, Albert, serem súper atents
i sobretot amb ganes d'escoltar totes les novetats
que ens porti aquest Tokyo Game Show
i sobretot aquestes sensacions que et dona el carrer i els japonesos.
A desperate blood.
He does not know your potential.
Heavenly pain subsides!
Aquest estiu hem vist l'arribada a la Nintendo Switch
del remake d'un joc de Super NES.
Sí, un altre remake. Calen tants?
Live Alive podria ser ben bé un dels motius
pels quals respondre, respondre sí a aquesta pregunta.
Amb la publicació de Live Alive ens arriba una petita joia del JRPG,
que és un gènere que té els seus fans i els seus seguidors
des de precisament als anys de la Super NES,
que és quan es van començar a fer molt populars al nostre país,
i té uns trets ben diferenciats que, inclús avui en dia,
els podem apreciar com perles d'originalitat
com si haguessin sortit d'un producte indie qualsevol d'avui en dia.
Live Alive. És que volia posar la cançó.
No es va registrar mai en estudi, aquesta cançó.
Ah, no, és directe?
Sempre...
És que ara sortim aquests coros, eh?
Amb l'audiment, no?
Us he de dir una cosa abans que comenci a explicar-vos aquest joc,
que l'has pogut jugar.
L'única vegada a la meva vida que m'he despertat somiant
és cantant aquesta cançó i assegut al llit.
Molt bé.
Jo em vaig despertar escoltant-me dient...
No m'ho puc creure.
No ho sé, però em vaig aixecar...
La teva dona...
Jo era petit, estava a casa dels meus pares.
Clar, és que jo soc una...
I mai t'has despertat amb un altre somni?
No, jo recordo que em va despertar la meva veu.
Ah, tu mateix.
Ai, que n'estava cantant. Fantàstic, fantàstic.
Estaves en el concert, eres el de l'Espanya.
Aquests palmeros de...
Bueno, és en directe, però sona com un troc, aquesta cançó.
Sobretot la percussió, el patam-patam.
Els goliats aquests, aquests dos goliats...
Sí, sí, sí.
Però, escolta'm, Francesc, quan surt aquest joc?
S'està parlant del remake, però...
Sí, és un joc de 1994, i atenció perquè és obra d'Atakeshi Tokita,
que adquiriria fam al Mundial posteriorment
amb un dels grans clàssics dels JRPG,
com era la saga Chrono Trigger.
Però què fa Life Alive d'Espacial?
Bueno, mira, tenim set ministòries amb set protagonistes
que podem jugar en qualsevol ordre.
I, a més, podem parar en qualsevol punt,
pausar, tornar al menú, i ara dic...
I passen totes en temps diferents.
A la prehistòria, a la xina antiga, al Japó feudal,
a l'oest americà, al futur o a l'època actual, etcètera.
Al final de tot, òbviament, una cosa que no t'esperes,
acaba d'unir totes les set històries en una història final.
Home, té bona pinta.
Doncs la veritat és que sí, això és bastant original,
sobretot en la seva època.
Un pixel art en aquesta edició per Switch,
que tira d'aquesta estètica 2D en alta definició,
superpreciosista,
a l'estil que Square Enix ja ens havia mostrat,
per exemple, a Octopath Traveler,
i que juga, una cosa que m'ha encantat,
molt amb els plans de profunditat de manera excel·lent.
Sabeu aquestes imatges que a vegades juguen amb l'enfoc
perquè quedi tot desenfogat menys una part i semblen joguines?
És el món real, però sembla com una joguina?
Doncs utilitza una miqueta aquest efecte,
perquè aquest pixel art es confongui una miqueta
amb tot el seu entorn.
Quan t'has de fixar més enllà d'algun punt,
exactament el que fa la pantalla és desenfocar el primer pla
i enfocar en el segon.
I aquestes coses, estèticament, juguen molt bé.
Es veu com antic, però a la vegada és un recurs molt modern.
Hi ha magnífics detalls que són genials,
com per exemple l'era prehistòrica succeeix
a banda que hi hagi llenguatge.
Així, doncs, els personatges no parlen.
Era una miqueta com en busca del fuego.
Un ga, un ga.
I el protagonista, doncs,
pot fer servir l'olor.
Per saber on estan amagats els enemics
o per on ha de seguir la pista, doncs, fa servir les olors.
És molt adequat.
Que segur que en aquella època, doncs, estava més...
Sí, perquè no ja s'havia inventat el sabó.
Ah, exacte.
I tampoc fumaven, llavors tenia millor que falta.
Són tot de petits detalls que fan d'aquest joc.
Doncs jo crec que una petita joia.
A mi m'ha encantat jugar-lo.
Ara, he notat, sí que és veritat,
que pesa una miqueta la jugabilitat tan antiga,
encara que li donis una capa de pintura i ho facis bé,
l'estil del joc, doncs, bé, pesa una miqueta.
Coses que han aportat aquesta nova versió per Switch,
doncs, aquesta estètica que li escau molt bé,
la possibilitat, doncs, de pausar,
de gravar la partida en qualsevol moment,
i, per exemple, l'aparició d'un mapa.
El joc que us haig de dir
que funciona com una mena de JRPG, doncs, molt clàssic,
et veus una miqueta des de dalt
o, a vegades, jugant amb aquests plans de profunditat,
et veus com des de davant i vas avançant endavant i endarrere,
però a l'hora de combatre amb els personatges,
tot passa a un entorn de graella.
Aquesta graella clàssica dels JRPG japonesos,
tota quadradeta, i tu et mous tres passos,
i la teva màgia, els punts de color,
on la teva màgia o el teu atac afecta,
i aquí, doncs, ha de jugar.
És el pitjor del pitjor del JRPG. Gràcies.
A mi m'agrada, m'ho sento molt.
Des dels gràndia, des de tota la vida.
A mi, a mi, a aquests m'agraden.
Però la veritat és que està força bé.
Però, com deies tu, Albert, ens porta una miqueta a dir...
Ostres, és tan necessari, tants remakes,
tinc la sensació que el catàleg de Suig, últimament,
està tirant de...
Tornem a reeditar o... no ho sé.
Vosaltres sou més de l'opinió que cal una reedició a un remake.
M'explico. Una reedició és...
Mira, aquest joc de SuperNES,
4 detallets perquè el puguis jugar a la teva Nintendo Switch,
però el jugues igual que a la versió original,
perquè el que vols és recuperar aquell joc que té cert valor.
O, no, no, si és un remake, a mi, posa'm el mateix joc,
però avui jo vull gràfics d'ara, jo vull jugabilitat d'ara,
jo vull estètica d'ara.
Jo prefereixo un remake ben fet
on no només sigui el mateix joc que jugàvem,
sinó que l'actualitzin a l'època que toca.
M'explico.
Vaig jugar al Shadow of the Colossus a la seva època
i quan hi vaig tornar a jugar, amb un remake que vam fer,
era exactament el mateix joc
que fins i tot no hi havia un autoguardado,
sinó que havies d'anar a guardar a les torres, als castells,
aquells que hi ha i tal.
Clar, a mi, com a...
em den que formi part de la jugabilitat,
però tinguin en compte com està el món ara
i com acostumats que estem,
o poc acostumats que estem a guardar partida,
crec que aquesta part, per exemple, la podien haver actualitzat.
I tu què en penses, d'estar?
Jo és que el videojoc, un que per mi és una disciplina més,
diguéssim, d'entreteniment i de cultura,
tu t'imagines ara, tornant a reescriure llibres,
tornant a fer músiques i tornant a fer pel·lícules.
O sigui, jo, per exemple, quan vam fer, imagina't, la tonteria,
Casablanca, quan la vam col·lorejar,
jo ja em vaig fotre les mans al cap.
Perquè dius, no, és que la gràcia està que sigui en blanc i negre,
que no es podia fer d'altra manera, evidentment, no?, val.
Però és que ja se va aprofitar aquell defecte per fer-ho així.
Videojocs, ostres, si és per passar-m'ho bé,
a veure, també la discoteca amb un cubata,
és igual el que et posen i tu passes bé igual, no?
Només per jugar, sí, però a nivell com a producte,
com a producte artístic, jo, és sagrat.
Et veig molt l'apologia de l'alcohol en aquest programa, eh?
És que després de l'estiu, és que és...
Què diuen els rogens?
Doncs mira, en rogens diu que el que cal és retrocomptabilitat
i després, per qui vulgui tornar-lo a jugar,
o jugar-lo per primera vegada,
que pugui jugar-lo, si vol, amb el remake.
D'acord, d'acord.
Sí, que n'hi hagi dos, l'original i el refet, diguéssim.
És una miqueta la mateixa.
Jo comprenc que el refet és per un altre públic,
és una altra gent nova, no?
Aquí hi ha un tema que, a diferència del que pot passar a vegades
en una pel·lícula o en tot món,
en el tema dels formats, estaríem aquí.
Però un videojoc, per desgràcia,
està tan lligat a la seva plataforma i a la seva època
que fora dels cinc, sis anys de vida d'una plataforma en concret,
després hi acosta molt trobar aquella obra original
que ha sigut tan trencadora,
i si tu, 20 anys després fan i amant dels videojocs,
et queda o l'emulació,
i aquí hi ha parts fosques, si tens sort,
o la típica redició de clàssics que poden fer,
i potser aquell joc que tu vols jugar no està i has de buscar-te...
Què has de fer, en aquest sentit?
Per tant, jo entenc que aquestes rediccions, a vegades,
tinguin sentit per aportar jocs interessants al públic modern.
Mireu el que ha passat, o el que va passar,
amb el remake del Monkey Island,
que el pots jugar amb l'estètica antiga o amb l'estètica moderna.
Jo crec que és una molt bona manera
de fer un joc antic a l'actualitat.
I sobretot per mòbil, que mòbil movies la pantalla,
i anaves desplaçant, anaves veient els gràfics com canviaven.
Això sí que està bé.
Molt bé, eh?
Una cosa més que vulguis...
No, no, no, estava pensant...
Tu trobes bé, això, no?, llavors?
Sí, sí, sí. Absolutament, al final,
al final cadascú li agrada el look-up.
I tu, si tens possibilitat d'agafar-lo aquí i d'allà,
vull dir...
La qüestió és jugar i passar-s'ho, no?
L'esneig 1987 diu
jugar a un videojoc en el seu context històric
forma part de l'obra.
Generació Digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
Això és veritat, és del Generació Digital,
que ara se met els dissabtes a les 10 del matí per la FM.
Apunteu aquest dia i aquesta hora
perquè algun dia el farem en directe.
Amb el Dani, quan jo vaig signar el nou contracte,
vam marcar que podia treballar dissabtes al matí.
No estava molt d'acord.
Aquí t'han enganxat, Dani, eh? Ara es treuen tots els dissabtes en directe.
La lletra petita. S'ha de llegir sempre la lletra petita?
No, alguna vegada ho farem perquè ens ve de gust
i després anem a esmorzar xurros, no ho sé.
Dissabte al matí, me sembla superbonar.
Depèn, depèn.
Recordo que... Depèn.
Jo llevo molt d'hora i me'n vaig adonar molt tard.
Per tant, depèn del dia.
Ho farem sempre algun dia, algun dia sí que ho farem,
i, clar, és el primer programa de temporada,
ha passat tot un estiu.
Recordeu aquell últim programa de temporada passada
que vam fer al Palau Robert, que bé que ens ho vam passar.
Quina solana, quina solana.
Sí, sí.
Doncs res, han passat moltes coses, clar,
en aquestes setmanes que han passat
i volíem fer una mica de repàs.
Per exemple, mira, una notícia que vaig saber a través de l'Star
i a través del seu Twitter
sobre l'aniversari de Tari.
Jo vaig avisar el gener. Exacte.
Ho vaig recordar. I després vas dir...
Què va passar? No res. No res.
No res. Bé, són 50 anys.
Els que han fet 50 anys, és una data rodona.
És el que sempre dic, de donar-li la volta al pernil.
A Tari, videojocs, 50 anys,
han passat moltíssimes coses.
No hi ha vida d'un ser humà
que hagi passat tants canvis i tantes coses
com ha passat amb els videojocs.
Que passi això i que l'única celebració
sigui una web mal feta.
I que anaven actualitzant alguna coseta,
anaven posant coses que s'apenjaven,
coses actuals, vídeos actuals,
coses que no entrevistaven la gent de l'època
i que han passat olímpicament
de la gent del moment, de la fe històric,
te quedes com que...
Bé, no us importa, al món en general, eh?
I queda com una miqueta com que el videojoc ja no és cultura.
És com que ha passat a ser molt entreteniment
i pim-pam, pim-pam, saps?,
fot-li canya i el que va passar l'any passat ja no importa.
La història del videojoc no importa.
La sensació que dona a la humanitat en general, eh?, o sigui...
Molt bé.
La Rosalia.
Que ja sé que nascut per ser milionària.
És curiós perquè també,
una altra de les notícies que ha passat aquest estiu,
i que ha sigut força sonada,
ha estat l'etiqueta català, català.
Estim.
Estim.
Que, de fet, ja ho podem veure en alguns jocs,
però encara no es pot... No està al 100%, no?
Exacte. A veure,
què ens interessa, nosaltres, quan entrem en estim?
Ens interessa buscar els videojocs en català.
Ara mateix el que seria el verb buscar no és exactament així,
sinó que has d'entrar videojoc a videojoc
a veure en quins idiomes està fet
i allà veuràs si hi ha o no hi és el català.
És una cosa que també es pot fer,
i que es podia fer fins ara a GOG.com,
que el català existeix com a opció idiomàtica,
però que tampoc es pot filtrar.
Però tinc bones notícies...
És que a partir d'aquest octubre
estim treu una actualització del sistema
i ja podrem cercar amb l'etiqueta català.
També ho podreu fer amb gallec i amb ausquera.
Molt bé. Fantàstic.
Una mica amb el que podem fer a Twitch, per exemple,
ja veient tots els canals que en aquell moment
estan parlant en català,
doncs podem... Escolta'm, vull jugar en català,
o que el menú...
Vull jugar a un videojoc que tingui l'opció en català,
que simplement puguis...
Així com ara pots buscar videojocs que tenen cooperatiu
i l'hotar cal,
doncs podràs buscar videojocs que tinguin l'opció en català.
I només et sortirà aquesta llista.
Fins ara, si ho vols fer d'aquesta manera,
te n'has d'anar a gaming.cat,
que té una llista actualitzada dels videojocs que estan en català,
i a partir de l'octubre ja no farà falta.
Que també podreu entrar a gaming.cat,
perquè hi ha coses molt interessants.
Però per això, precisament,
hi haurà aquesta opció automàtica per a estim.
Doncs bona notícia, sembla mentida, no?,
que això no existís, no?
És que em sembla això en una etiqueta,
en una base de dades.
És la tonteria més gran del món
i la importància que té per a la cultura.
I tant. Sí, sí, sí. Sembla increïble.
Aquesta estima passen més coses.
Doncs sí, també hi ha hagut conferències importants de videojocs,
trobades que ja no són virtuals
i que, a més a més, estan força animades.
I una d'elles, la primera, és la Gamescom.
Sí, i que vaig veure moltíssima gent
que estava, doncs, a besada,
a explicar tot el que passava.
Tinc una primera pregunta, potser no ho sabeu.
La persona que està al darrere d'aquesta història...
Jo també.
És que jo vaig veure el Pazos, d'acord?
I aquesta persona, quan apareixia,
ella el tapava.
No el volia veure.
Ara us deixen buscar el nom.
No és exactament de Gamescom,
és dels premis del vídeo a vídeojoc.
Sí, sí, sí.
De fet, ell venia d'una altra.
Exacte, sí, sí.
I es va agafar i va dir...
La Gamescom. Correcte.
I viu una miqueta per treure o robar...
No sé si venia dels E3 o...
No, no, del Game of the Year, una cosa d'aquestes.
Ara t'ho busco.
Sí, es va muntar, diu-me, el seu propi...
No, no, ja es van presentar força jocs,
entre aquests del The Thailand 2,
l'Ice of Pea, que tothom parlava, va fer moltíssima gràcia...
G of Nightly.
És del Game Awards. Correcte.
I la setmana que ve vindrà el Pazos,
si tot va bé, li preguntaré, perquè jo vaig patir,
perquè realment ell volia que no es veiés,
i tota l'estona estava amb una pantalla,
i quan es movia, ella el anava tapant.
Al·lucinant, em va agradar.
El Kojima.
Què li ha passat a aquest home? Tampoc li agrada.
No, va sortir i va aparèixer,
i la notícia és que farà uns podcast.
Ah, sí? La notícia és que...
La notícia és que Kojima parlarà de Kojima.
Bé.
És exagerant, eh?
La notícia de Kojima és que és un meme en ell mateix.
No s'ha convertit d'una espècie de broma
que sembla que ell mateix estigui intentant
fer aquesta broma més gran i més llarga en el temps.
Bueno, ara que dius meme, precisament,
ell utilitza la referència de meme en un llibre que té,
que és les seves idees sobre el fet creatiu,
jo el tinc, i m'ha agradat moltíssim.
Està molt bé,
i precisament parla del meme com el referent cultural actual,
no en el meme com interpretem a internet,
sinó el meme com l'interpreta la sociologia,
parla de moltes vegades
com això està molt lligat amb el death stranding, precisament,
i de com ens lliga a tots nosaltres.
Jo crec que si Kojima fa podcasts,
jo l'escoltaré, perquè després...
Bueno, això ja ho veurem.
És que no parla català, però té la etiqueta català aquest nom.
No són ni anglès, però...
Aquest senyor l'ha subtitulat ja en 60 anys.
Almenys.
Si és japonès, l'escoltaria.
Serà divertit veure'l subtitulat, també.
La gent que ho subtituli en diferents idiomes serà divertit.
Per cert, què ha passat amb el joc aquest del Monkey Island?
Que la gent s'ha caixat...
A veure, a veure.
La gent és fatal.
S'ha presentat el Return of Monkey Island,
que és com una quarta edició d'oficials.
Oficial.
A més, està feta pel Ron Gilbert, pel David Fox,
per tota la gent que hi havia al darrere,
habitualment, del Monkey Island.
Però aquesta nova versió té uns gràfics,
una imatge molt diferent,
una veritat moderna, molt més...
És diferent, no és pixel·lada.
Fa servir un estil que a vegades s'ha vist en publicacions infantils,
com de retallats.
Semblen personatges com retallats, una miqueta.
O donen una miqueta aquest aspecte.
I la gent s'ha caixat perquè, clar, que no és continuista,
que és molt llege, que no sé què...
Però jo només us dic una cosa.
Aquesta gent no ho ha fet un estudi nou.
Ho han fet els mateixos.
Que són...
Diguéssim que si algú ha de dir l'última paraula
de Frenquicia són ells, perquè a més ens han demostrat,
enrere a en, i producte enrere al producte,
que saben molt bé el que fan.
El problema aquí ha sigut Twin Velvet Park.
Twin Velvet Park és aquest altre joc que treu Ron Gilbert,
que el va treure amb la filosofia de dir,
és com si en algun calaix de LucasArts
s'haguessin obviat un últim joc en un disquet de l'any 93.
I, per tant, s'ha fet amb l'estètica pixel·lar,
de Maniac Mansion...
D'aquí tothom content.
Exacte, tothom content amb l'estètica i tot,
perquè és aventura gràfica de l'època de LucasArts.
Aquest joc, tot i ser com una mena de tercera part,
continuista, fet pel Ron Gilbert i tot,
han decidit tirar per una estètica moderna.
I això a molta gent li ha sentat malament.
Fins al punt que el Ron Gilbert ha deixat les xarxes socials,
allò de dir, estoy harto de leer merdas...
I dir, escolta, la gent és un bès.
No, no, no.
És que la gent que no...
Els trolls aquests fan molt soroll, però són quadres.
Són quadres, però fan molt de soroll.
Perquè els que ens agraden ho fem soroll.
Palma promo de la setmana que ve.
Molt bé, molt bé.
Ah, per cert, el The Thailand, que deia que surt...
Recordeu el tràiler del The Thailand 1?
Sí, sí, sí.
Era aquest que anava al revés.
Perdoneu, he recuperat l'última vegada que vaig a Mali 3,
amb l'Albert Garcia,
i es presentava al The Thailand 1,
i tinc marxat deixant a casa.
He trobat una llibreta, he trobat fotos...
Unes xancles? Tens unes xancles?
No, no, a tant no vam arribar, no érem tan vips.
Però la gent ho deia, amb el guapo que era aquell tràiler,
que encara el recordem,
va sortir un nou i tothom...
Clar, és que jo el nivell estava molt alt.
Era aquell tràiler que es feia com al revés.
Anava la inversa, sí, sí.
Imperacionant.
A més, era molt Lost,
que era una època que tots miràvem Lost.
Sí, sí, no, no, em vaig quedar...
I també van anunciar, pot ser un nou comandament
per a PlayStation 5...
Bueno, s'està movent, també, la Play.
Això que diu ara l'Albert, que veurà també la pantalla...
L'Albert, l'Albert, l'Albert de dos...
I perdoneu, i el nou joc on participa Brandon Sanderson,
que és un escriptor que es veu que treure 3 novel·les l'any és poc,
i que, per això, ara farà un vídeo que es diu Numbraker.
És com l'Steven King del món de la fantasia i tal.
El Brandon Sanderson és un nom que fa molt de temps,
que pega molt, que té sagues senceres,
hi ha el Brandon Verso, també, tota una sèrie de novel·les i tal,
i que si has de començar a llegir has de preguntar una mica de...
Quina ets de començar a llegir per entrar-me una mica?
Sí, perquè van separades, però al final tot és un univers que està colló.
Però, ja et dic, sí, sí, és...
Té verborrea digital, perquè a més escriu moltíssim.
Com va, el tema de Twitch?
És que estic aquí entretinguda fent la realització de les pantalles,
que m'encanta, i llegir el que diuen els dient és molt bé.
Aquí hi ha el meu rotllo.
Però, eh, parant de conferències...
Sí, exacte, estic escoltant, eh.
Ja ho sé, que estàs escoltant.
I no només ha passat això, com a conferència important,
ni haurà arribat d'aquí poques deveniments a Catalunya,
com la Indie Dev Day i el VAC.
I tant. Indie Dev Day, a finals d'octubre...
29 i 30 d'octubre, a les Cutxeres de Sants.
Sabeu què he demanat?
Com que ara el programa s'emet els dissabtes a les 10,
i com que amb el Dani, que també vaig posar en el seu contracte...
Mira que a la gent de l'hi concordo i tal...
Exacte, que també podia fer sortides.
Ah, perfecte. Indie Dev Day...
No, eh, Indie Dev Day a les 10, fer-lo un programa des d'allà...
Que guai! Cutxeres de Sants...
Mira la cara que posa.
Perfecto, perfecto.
I el Dani ja et pago jo el bitllet de metro.
No, no, tenint ganes, perquè a més està creixent molt,
la Indie Dev Day.
I hi haurà una cosa que m'agrada molt,
que és que si us agrada anar a Sant Antoni els diumens del matí,
ara haureu d'anar també a l'Indie Dev Day,
perquè han tret un àlbum de Cromus,
i els Cromus són els jocs que s'hi presenten.
Murillo ha aixecat la mà, ja hi hem, jo.
No, no, ja me l'he comprat. Mira'l, ja està.
Costa 5 euros, si no estic equivocat, i te'l donen a l'entrada.
Va.
Si tu ja l'has pagat, ja te'l donaran.
Exacte. Però 8. 8.
I després busquen la vida, això, Francesc...
Has d'anar jugant, i cada cop que juguis et donaran un cromet.
Hi ha idea de quants Cromus són?
No ho sé. 50 euros.
Però Déu-n'hi-do, eh, per això de les pàgines...
A veure, jo crec que ens hem de repartir aquest àlbum,
perquè no l'ho miraràs sol.
Ho sé, ho sé. Ei, ho fan molt bé.
I tant, i tant.
A més, tenen gent que els està... ja el Devolver, no?, fa l'efecte.
Bé, bé, bé. No ho sé.
Jo crec que hem de fer un programa,
i que només per fer el programa ens han de donar un sobre amb 5 Cromus.
Podria haver-hi un cromus nostre, com aquí a la pantalla.
Jo només espero que el de l'Indie es quedi amb Indie.
Ah, és que... És que és tercera edició, quarta, no?, em sembla.
Física, sí, perquè fa un parell d'anys va ser...
L'última ha sigut presencial, però fa dos anys va ser digital.
Sí, sí, sí.
I està creixent, i sí, jo moltes vegades penso...
Ai, que no s'espanya. Ai, ai, ai.
Però crec que, com que està fet des de gent que realment s'estima al videojoc,
etcètera, crec que ho faran bé.
No, no, que t'ho diré, que t'ho diré.
Jo ho dic perquè, com que soc de Devolver...
No tinc res en contra de Devolver, eh?
Tot al contrari, eh?
Però és clar, quan hi ha capital pel mig...
I després el BAC, que el BAC serà abans,
de fet, sí, el 29 de setembre o l'1 d'octubre, no?
Exacte, en posta.
Hi haurà concert, per exemple, amb música de Final Fantasy,
hi haurà conferències, tallers,
i el Pathos farà també el podcast amb l'Eric de...
L'ENC Videojuegos farà el seu...
Hablando incluso de videojuegos, que també està bé.
I està molt bé que facin esdeveniments fora de Barcelona
o de l'àrea metropolitana, no?
A Terres de l'Ebre té dret a tenir...
I tant, coses a prop. A la resta de Catalunya té dret.
Exacte, exacte.
També serem molt a prop de tota aquesta gent
i tota aquesta proposta,
que serà el 29 de setembre a l'1 d'octubre.
I més coses.
Sí, curiosament, avui mateix acaba la xicona a Barcelona,
i és una trobada curiosa
perquè també està relacionada amb el món del videojoc.
Exacte, i dissabte és l'últim dia, i és molt curiós.
Sí, hi ha una tendència relativament actual
d'aquests criptojocs, jocs basats en blockchain,
en el que hi ha una mena de filosofia que és el...
saps que allò diuen el pay-to-win?
Doncs aquest és pay-to-gain o play-to-gain,
que és en el sentit que els personatges de Laxicon,
que són una mena de gom de petits lluitadors estrany,
una mena de minutets simpàtics dibuixats,
doncs estan fets sobre NFTs.
Per tant, tots són diferents, tots som únics,
els has d'anar evolucionant, els has d'anar ajuntant,
has d'anar fent coses,
mentre els fas servir per lluitar amb altres personatges,
i a mesura que això creix,
et permet obtenir altres, que són més rars, més obscurs,
que tenen més valor,
i aquí és on entra el fet que tots estan lligats
a través de la cadena de blockchain
i a una criptomoneda pròpia del joc,
i pot començar el que tu vas jugant i vas fent,
pot demanar-te que tu paguis uns diners al començament,
perquè això té una certa inversió econòmica.
Warren Buffett va començar així, fent això.
És una miqueta de videojocs traga perres, no ho sé.
Jo m'agradaia veure-ho per veure una mica l'ambient,
però sí que és una tendència que tampoc...
Jo ja t'ho diré, no m'hi veuran.
Jo m'he fet gran o alguna cosa, però amb el tema aquest no m'hi veuran.
O alguna cosa.
Però no és l'únic joc basat en aquesta filosofia,
i n'hi ha alguns que estan creixent bastant.
És això, potser la Gina té raó, en aquest sentit que potser són grans.
Sembla que hi ha molta gent jove,
que això del tema cripto li entra molt,
i s'hi associa a un videojoc encara més.
I hi està entrant molta gent jove.
Participa a la comunitat del generació digital
el nostre canal de Telegram.
Telegram té vida pròpia, ha continuat treballant durant aquest estiu.
Tot l'estiu, no ha parat.
S'han comentat milers de coses,
però nosaltres ens hem quedat amb les més actuals,
les que han passat aquesta setmana.
El Isaac, aleshores, ens parla d'un videojoc que a ell li ha agradat molt.
Ens diu si us agraden els jocs diferents, no us perdeu aquest.
És d'aquells jocs que no hagués provat mai
si no hagués estat al Game Pass, però que és absolutament brutal.
Es tracta d'Immortality, que és un joc de Sam Barlow,
que va sobre Marissa Marcelo, una estrella de cinema
que va rodar tres pel·lícules, que cap d'elles es va estrenar,
i per això aquest actriu desapareix.
No sé ben bé per què i no sé què passa,
però va d'això al videojoc,
que és un joc de cinema interactiu.
Home, pot ser interessant. Sí, sembla força interessant.
L'Alesh diu que tots els jocs de Sam Barlow són més que recomanables,
començant per Her Story.
T'anava a dir que és el creador de Her Story,
que és, a més, un dels meus videojocs preferits.
El que faci aquest senyor ens ho hem de mirar amb molt bons ulls.
També s'ha parlat de consoles portàtils.
Sí, obria el debat a l'Eive,
que deia que està enamorat de la seva Switch
i de poder jugar a qualsevol lloc,
i el Chen deia que ara costa molt a seure
davant de la tele o del monitor a jugar
per aquest motiu.
Diu que ara mateix, des que tinc l'Stim Deck,
diu que no parar de fer-la servir.
I l'Eive mateix també compartia una notícia de computeroi.com
que anuncia la sortida d'una consola portàtil
alternativa a l'Stim Deck.
Diu que tot i que tingui forma de Nintendo Switch Lite,
la companyia de periferics Logitech
ha entrat al mercat de les consoles portàtils
amb un dispositiu que porta Android al seu interior
i que funcionarà a través del núvol.
Es dirà Logitech G Gaming Handheld
i el dispositiu està més en línia amb la Nintendo Switch Lite
i els seus controls fixos en lloc de la Switch Standard
amb comandaments desmuntables.
Això m'ho deia el Francesc perquè li vaig dir
que volia comprar l'Stim Deck.
I em diu, has mirat la de Logitech
que comenten al telegram?
Comença a haver-hi alternatives i competències.
Compte que aquest serà un mercat que s'obrirà a l'obèstia.
Home, l'Stim Deck acaba de dir l'Stim Deck 2.
Perquè volen fer millores
a les crítiques que ha rebut l'Stim Deck 1, diguéssim.
I què més, Eli?
Doncs mira, una curiositat.
En Sara Fijiter es comparteix un tuit de Toni de la Torre
on diu que Netflix ha anunciat que el 15 d'octubre
estrenarà la sèrie d'Oliver i Benji
en què l'Oliver Atom fitxa pel Barça.
Oh!
Diu que fitxa realment pel futbol club Catalunya.
Molt bé.
Però que sembla que sigui al Barça, perquè hi ha unes imatges a Twitter
que surten al Barça.
La manga original acabava al Barça.
Això és el que comentaven els ullents, no?
Que no li havien pogut dir Barça, suposo, per la marca.
Pels drets, segurament.
El Barça Studio no ha donat permís.
No és una de les palanques de la porta.
Clar, clar, clar.
Fa anys, quan jo era petit, hi havia un còmic belga
d'un jugador que era del Barça.
El Eric Kassel.
En Francesc, o sigui...
No, Francesc!
No t'ho pots saber tu.
No m'ho crec.
Jo me'n vaig directe amb ell.
Però no m'ho crec, o sigui, no m'ho crec.
Sí, jo sí, per això vaig amb ell.
No, l'Eric no sé què...
Era de futbol.
Eren d'aventura, ell li passaven aventures i tal.
Estava molt guai, eh? Jo en tenia.
Hem de marxar amb aquesta música.
Gràcies, Dani Jiménez.
Dani, gràcies per estar una setmana més.
Adéu!
Adéu!
Adéu!
Carles, Francesc, Eli, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Ullents que heu estat al Twitch, moltíssimes gràcies.
Tornem dissabte a les 10, si ho voleu escoltar via ràdio,
i si no, dijous, la setmana que ve,
tornem amb més coses de videojocs.
Adéu-siau!
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Del primero al último jugador
y empezando por el entrenador
todos tienen que saber su papel
para salir a vencer.
A vencer
el orgullo de luchar a morir
por su equipo, su ciudad, su país.
No se puede contar,
es algo especial.
Oliver, Benji, los magos del balón.
Benji, Oliver, sueños de campeón.
Benji, Oliver, el fútbol es su pasión.
Oliver, Benji, los magos del balón.
Benji, Oliver, sueños de campeón.
Benji, Oliver, el fútbol es su pasión.
Hay que marcar a los dos.
Benji, Oliver.
Benji, Oliver.
Benji, Oliver.
Oliver, Benji, los magos del balón.
Benji, Oliver, sueños de campeón.
Benji, Oliver, el fútbol es su pasión.