.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital,
el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui fem el programa 1050.
Números rodons per un programa
on parlarem d'un joc mític
portat a la plataforma mòbil.
Parlarem del Monopoly Go.
Tindrem temps per escoltar la música de Víctor Mamé.
Atenció, perquè avui parlarem de la música d'Angry Birds.
I també d'uns videojocs
que posen de molt bon humor el Paso 64.
Serà, jo crec, una fantàstica manera
d'acabar el programa d'avui
del Generació Digital.
Una mirada diferent als videojocs.
per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Crap, jump, it's ready.
I love this part.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí a Icat.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
I des d'aquí també volem saludar el nostre tècnic,
el Dani Jiménez.
Com estàs?
Sí, mico!
Home, ja està.
Deu estar, ara, Francesc.
Passa'ls com esteu?
Molt bé.
Hem escoltat la veu del Martinet, no?
I tant.
Sí, sí que deu estar jubilat, no?
Era el Martinet?
És que no us sembla molt.
Sí, que se sembla un dia.
Vam fer...
És ell, és ell, és l'original.
Vam fer una comparativa, recordo.
Quan va anunciar que ho deixava i que Nintendo...
Vam fer una comparativa i realment està ben elegit, eh?
Vam fer un càsting ben fet.
Però és càsting o és intel·ligència artificial?
Perquè, clar, ara ja no...
Ara no hi ha dubtes, eh?
Sí, sí, potser sí.
Tampoc no és que tingués un vocabulari molt gran amb Mario, eh?
Era...
Let's go, it's me Mario.
És veritat.
Una cosa més.
Sí, sí, és veritat.
Però no us dona la sensació que no...
No és que marxés ni el féssim fora,
però com que ja no el volia anar allà,
però els hi sabia greu i van dir...
Sigues embajador.
Sí.
No, això és molt japonès, no? Segurament, sí.
Sí, sí.
Li han donat aquesta mena de retir d'aurat, no?
Tu vés, tu vés.
Seguiràs cobrant.
Ah, bueno.
Sí, sí, sí, sí.
Ell segurament està encantat i era...
I sempre ho diem, vull dir...
Ha estat sempre encantador amb el Generació Digital.
I tant, ha sigut una bellíssima persona.
Absolutament.
He parlat amb ell dos vegades.
Sí, sí.
Ens ha tractat fantàstic i ens va fer, inclús, una falca.
Sí, sí, i tant que sí.
El que més podem demanar.
Em sembla que la temporada, si no la trobes, Dani, és igual, eh?
La veu d'en Màrio.
Sí, la veu d'en Màrio dient alguna cosa relacionada amb el Generació Digital.
I en català.
I en català, exacte.
Ens ho va dir que li vam haver d'apuntar-te-li com sonava perquè ens ho digués perfectament.
De fet, va ser la primera vegada que en Màrio va parlar català, creiem, segurament, eh?
Segurament, segurament.
Molt bé, per cert, cap de setmana de Retro Barcelona.
Sí.
Sé que hi anireu tots dos.
Sí.
Sí.
Jo tinc, jo, el diumenge 19, a les 17.00, fest, tenim una xerrada amb l'Eric de
Legendas y Videojuegos, fem el xerlando, inclús, de Videojuegos.
Sí.
L'hem dit d'una altra manera, no sé com l'hem dit.
Sí, ho hem comentat.
Però hi ha guió, o com sempre no?
No.
Al principi hi havia guió.
Oi que sí?
Hi havia un guió.
Hi havia com unes idees de les que arrencar, per si la gent no es despertava i no.
perquè, clar, la gràcia és un programa que fem en directe, molt atalentant, també,
i és el fet de parlar amb la gent.
I la gent va treure els temes i anem parlant sobre videojocs, i a vegades no.
Per això es diu xerrando, fins i tot, fins i tot, de videojuegos o alguna cosa.
Sí, sí, sí.
Jo n'hi me'n recordo, jo, el nom del programa.
Aleshores, clar, la idea és que el públic faci el mateix.
Clar.
I clar, anàvem sempre com amb uns 6 o 7 punts cadascun que no t'ho dèiem.
Aleshores, passats els anys, ara arribem allà, sense rei, diem, o comenceu a parlar o és una hora callats.
I clar, la gent com que et diu, ostres, què passa aquí, no?
I comencen a preguntar, i sempre són molt divertits, i hi donem sugus, historietes, és molt guai.
A banda d'això, tu, Francesc, també hi seràs?
Doncs jo hi seré, seré dissabte, seré diumenge, hi ha xerrades interessants,
m'interessa el dissabte la de Hobby Consoles.
Sí, la història d'aquesta mítica...
Exacte, aquesta mítica revista, que encara existeix,
de les poques coses en paper que encara aguanten en quant a informació dels videojocs.
i després, diumenge, tenim en Pazos, tenim el dels 30 aniversari de PlayStation,
que també té pinta de ser molt interessant, amb en Rafa Laguna...
A les 5, és aquest, just abans que el meu.
O sigui, que ara ja estarà...
N'hauran deixat l'escenari calent, el públic estarà calent.
No, i a més està bé...
Sortiran molts temes.
I a més està bé perquè ja, com que és el top,
després la gent ja no té expectativa, així que jo tranquil.
Per cert, aprofites Pazos per passejar, per comprar-ne potser algun videojoc, o no?
A mi és que està molt car.
És que el retro és molt car.
De fa... ha pujat molt, eh?
De fa relativament poc, o no poc, potser fa 5 o 6 anys, saps?
Sí, sí.
A la gent es va emocionar, però sí, sempre el passo, sempre busco el mateix.
Ja.
Sempre busco el mateix, que al final me la van regalar, me'n fa molta il·lusió,
l'Èric mateix, de L'Erient de Cipidujols, me la va regalar,
que és la Micro Game Boy Rosa, que sempre la vaig voler.
I clar, passava per tendes de retro i tal, i eren 150 pavos amb un plàstic així, saps?
I dic, home, no.
I l'altra, al final me'n va regalar, me'n fa molta il·lusió,
i l'altra que sempre busco, i que no compraré mai,
és el presadilla en test de Navidad de Play 2.
Ojo, retro.
És retro, hi ha això.
Home, que no és.
De Play 2, que em sembla que, obert i trencat, val com 180 euros.
Amb la qual cosa, si el veig, m'enfadaré, diré, això no pot ser, i me'n vaig.
Clar, ja la passo... de pas ja no fas la volta, perquè no et vols enfadar.
No, no, sí la facis, perquè jo vull aquestes dues coses.
L'altra m'encanta, però rara vegada compro, però hi ha coses molt xules.
Sí, sí, realment, realment.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
Avui també tindrem en Víctor Mame, que no és a l'estudi, però escoltarem la seva música.
Ara, fa unes setmanes, fèiem un programa especial amb Xavier Carrillo
per parlar del seu Call of Duty, Warzone Mobile,
i avui volem parlar d'un altre videojoc de mòbil molt diferent,
que és el Monopoly Go.
El Monopoly Go és una nova versió del popularíssim joc de taula de Hasbro,
i s'ha convertit en un èxit de descàrregues i de recaptació.
L'empresa i estudis de Scopely, a Barcelona i Sevilla,
han treballat en aquest títol que han donat unes dades ben curioses
des que es va publicar, i és que ho han llegit a la seva pàgina web.
Per exemple, atenció, eh, els jugadors han passat per la casella de sortida 40.000 milions de vegades.
Això segurament en una edat que ara són molts més.
Han fet 6.000 milions de vegades viatges a la presó i han convidat a 150 milions de vegades amics.
Realment la presó era el lloc... Heu jugat a Monopoly, per cert?
Sí, sí, sí. I tant.
El que no he jugat és a l'hotel, veus? No el vaig jugar mai.
Ah, sí. Jo no, però al Monopoly sí.
A vegades ho parlàvem, que a casa meva estava com prohibit,
perquè era amb la família Cliché.
S'allargava com 7 hores i ens emprenyàvem sempre.
Aleshores, mon pare sempre era el que no vull jugar al Monopoly.
El Monopoly és el joc aquell que rarament s'acaba.
Perquè és això, és a dir, costa molt fer cabrar a la gent
i fer-los arruïnar 4 jugadors, que és difícil.
És com una boda drotaki, no?
Tenen que morir 3 o 4 persones mentre fas la...
Jo recordo que tenia... De fet, el tinc encara.
El guardem a un armari a casa nostra, que és el joc del Monopoly.
I el gran problema era trobar els bitllets.
O sigui, els bitllets volaven sempre.
Sobretot si hi havia una casa amb nens,
els bitllets els agafaves per després jugar.
Sí, però és que a més era d'aquell paper tan finet, eh?
Que jo crec que qualsevol bafarada de vent que vingués
o lleuger de prisa feia que almenys...
Però era molt autèntic.
Mou els mobles un dia.
Ja, ja, ja, sí.
Començarà a sortir bitllets de Monopoly de sota els sofars.
Us dic una cosa.
Els bitllets volaven perquè es feien trampes.
Sempre hi havia algú que dius
què fots amb tanta pasta si tens dos carrers?
Ah, aquí es feien trampes.
El banc, no?
Clar, en teoria, hi havia el banc, no?
Bé, no ho sé, no ho sé.
Doncs molt bé, escolta'm, per parlar del Monopoly Go
i d'Escopoli, d'aquesta empresa
que tenim la sort de tenir a Barcelona,
doncs també tenim la sort de tenir avui al Generació Digital
a l'UGOP Ivernat, que és el CTO de Playgaming i d'Escopoli
i líder d'Escopoli a Barcelona.
Molt benvingut al Generació Digital
i gràcies per dedicar-nos el teu temps.
Gràcies a vosaltres.
Doncs avui parlarem de Monopoly
i parlarem una miqueta també de l'empresa d'Escopoli
que ens explicaràs una miqueta
perquè des d'aquí nosaltres
doncs podem jugar al joc
però ens encanta parlar de l'estudi
i de la gent i de la part humana, també.
Escolta'm, primer, això, el que dèiem, Monopoly, no?
Clar que sí, és que el Monopoly és aquell joc
que tothom ha tingut a casa.
És potser un dels jocs més coneguts i populars
per tothom i més transversals.
Doncs com enfoqueu la creació d'una versió digital
d'un joc que és tan popular?
La renovació del clàssic, com diria, no?
Com ho feu quan el passeu a digital?
El procés de fer un joc és complicat.
Hem de començar per aquí.
Monopoly és un joc, a part,
que està a les emocions de, gairebé,
totes les persones del món.
És dels jocs més globals que ha existit mai.
Diria que és potser el número 1
des de la marca de jocs més coneguda del món.
De fet, perdona, estem a l'estudi 2
i darrere estem veient el logo del joc
i estem veient també el que és el tauler.
És un tauler que a tots ens ve al cap.
Els colors, fins i tot les lletres,
tot, absolutament tot.
Ho tenim tots al cap, efectivament.
I després va i fa un joc pel mòbil.
Jo crec que el que estàs dient és molt interessant.
El tauler, per exemple,
és un tauler que tothom reconeix a nivell mundial
i tots els taulers són diferents.
Per a cada cas, un té localització,
les diferents ciutats, pobles,
fins i tot hi ha monòpoli de Star Wars,
de Game of Thrones, del que sigui.
O sigui, m'estàs dient que Passeig de Gràcia
no estava als Jocs dels Estats Units?
Un dubte.
Clar, jo d'aquella època no ho sabia, eh?
Però és veritat.
Jo tampoc ho sabia, aleshores.
jo crec que la part que nosaltres hem intentat respectar,
tant de monòpoli com d'altres jocs,
és entendre les emocions que els jugadors tenen
quan estaven jugant al monòpoli de tauler,
en família, la part social,
entendre les emocions que et dona guanyar diners,
les emocions d'arruïnar-te, no?
d'arruïnar algú, no?
Sí, jo crec que és un dels moments,
jo crec, més interessants de la versió digital, no?
Sí.
Ui, espera, perdó,
no sé per què m'està sonant això,
però ha sonat.
Perdona, digues, digues.
I a partir d'aquí,
des d'on es construeix, no?
Aleshores, nosaltres volíem recuperar en el joc
una idea molt social
del que era experimentar monòpoli
i intentar que no es tornés,
com heu comentat abans,
el monòpoli podia ser una experiència molt llarga, no?
I, en canvi, avui en dia
les experiències a mòbil
són experiències molt curtes
que has de poder jugar 3-5 minuts
i després desconnectar per tornar a connectar, no?
I això és bàsicament
el que nosaltres intentem aconseguir.
Per cert, som al Generació Digital,
som també a Twitch,
si ens esteu escoltant ara a Twitch
és que és dijous, són les 3 de la tarda.
Podeu fer preguntes, oients, a l'Ugo
o sobre, per exemple, el monòpoli
o el que considereu.
Què més, Francesc?
Doncs, heu col·laborat amb Hasbro
en els últims 10 anys.
Us ha marcat alguna línia vermella?
Perquè això, quan un treball a mi pes
tan importants, a vegades,
les cases mares són molt protectores
sobre a veure fins on t'arriveu, eh?
Que no me'l deixeu irreconeixible.
Hasbro és com la...
Hasbro és la propietària.
La propietària, eh?
Abans havia sigut Parker Brothers
fa molts anys.
El que tu tens segurament era de Parker Brothers.
Avui en dia és Hasbro.
Molt bé.
Al final, tots els propietaris de marques,
qualsevol marca d'un joc
o de qualsevol altra cosa,
com tu dius,
són molt protectors de les marques.
Jo no ho veuria mai
com una línia vermella.
Ells el que volen és que
tu aportis i continuïs construint
i explorant els horitzons de la marca,
que és millor per ells
i millor per nosaltres també, no?
En aquest cas, jo crec que hi ha...
O sigui, és un joc que, quan tu el veus,
dius, això és el monopoli.
No hi ha cap dubte, no?
Però, dit això,
hem fet coses que són molt noves, no?
Hem introduït noves mecàniques
que no existien en el joc original,
hem introduït noves formes
d'entendre les ciutats i els taulers,
hem introduït...
Hi ha petits NPCs, no?,
en els taulers que van fent coses.
Hem introduït un munt de variants,
però no diria que hi ha cap que fos...
Això és massa transgència, això.
Ja, ok.
Però també perquè el nostre objectiu,
al final,
és connectar amb la gent
que ja ha jugat el joc, no?
Aquesta és la primera base d'usuaris
amb la qual volem interactuar.
De fet, hi ha diversos modes de joc, no, Francesc?
Sí, parlant ara que diu
de la base d'usuaris,
una de les coses que fas
quan comença la partida
i jugues tu sol,
és que et surt un avís que diu
ei, convida gent,
perquè jugar amb amics és molt millor, no?
Et surt aquesta frase
que és, òbviament,
un joc com el Monopoly,
jugar tu sol és estrany.
Però aquí ho pots fer, òbviament.
I és una mena de joc assíncron,
molt estrany,
en el que tu vas fent la teva pròpia partida,
vas guanyant diners a gairebé totes les caselles,
quan caus als carrers no pagues
perquè com no hi ha propietària,
però sí que és després
quan de cop i volta t'apareix
la llista de que
aquesta persona t'ha robat tants diners,
aquesta persona t'ha destruït
un edifici de la teva ciutat,
aquesta persona, no?
Hi ha aquest joc una miqueta estrany.
El que passa que quan juguem amb jugadors,
el que m'he fixat és que els has de convidar
a través dels teus amics de Facebook.
I jo penso,
esteu apuntant a una franja de jugadors
d'edat molt concreta?
perquè això del Facebook,
jo crec que dels 30 cap avall
la gent no l'ha vist
ni l'han sumat, eh, el Facebook.
No, no és la intenció.
El que passa és que Facebook,
a nivell tecnològic,
proveu la manera més senzilla,
diguem,
més directa
de connectar amb amics.
Aleshores,
està considerat com un estàndard,
diguem.
És molt fàcil
afegir els teus amics de Facebook.
El que passa és que jo
em trobàvem amb la situació a casa
de dir, ei, ostres,
instal·leu-vos el tot
i amb els nens,
i farem una partida
així veurem com és jugar
amb més d'un jugador, no?
I, clar,
amb la meva dona sí que hi podia jugar,
però amb els nens,
diu, Facebook, què és Facebook?
Bueno,
hi ha altres maneres d'afegir amics,
però crec que en el futur
anirem afegint encara més formes
perquè puguis connectar
amb els teus fills
i amb qui sigui.
El nostre objectiu
és que jugui de monòpoli
amb qui tu vulguis jugar,
sigui on sigui del món,
i amb una altra característica
que és assíncron.
No com el monòpoli
de tota la vida,
normalment l'has de jugar
en el mateix moment, no?
Quedem tres hores
i juguem a monòpoli,
en canvi aquí volíem aconseguir
que poguessis jugar
amb la teva família,
tu potser jugues al matí
i jugues a la tarda
i encara tinguis
l'experiència
de fer que s'arruïnin.
Exacte.
És curiós perquè
en els vídeos
de la vostra pàgina
tots els que hi treballeu
i parleu del monòpoli
dieu monòpoli,
com tu alguna vegada has dit,
i clar,
jo he dit
tota la vida monòpoli.
Sí, sí, sí.
És difícil,
et trencar els blitzars.
Com Nike,
com blitzar.
Ja què li diu blitzar?
Vinga, per favor.
Snob.
Molt bé.
Snob.
Parlem dels taulers.
Es poden jugar,
com deies,
en diferents taulers
inspirats en diferents ciutats.
Barcelona, Sevilla,
teniu estudis
de Barcelona i Sevilla,
això deu ser un pes important
per fer en cadascuna
d'aquestes ciutats.
També Madrid,
un inspirat amb el Quixot.
Aquests taulers diferents
tenen, diguem-ne,
característiques de joc diferent?
És a dir,
tu pots trobar
una experiència de joc diferent
en un tauler de Sevilla
que no el de Barcelona?
No.
Tal com està construït el joc ara,
els taulers el que t'aporten
és diversitat gràfica
i mentre que tu vas evolucionar
en la partida
i cada cop
és, diguem,
el cos
de les diferents edificis
i construccions que estàs fent,
els robatoris
que pots fer als amics,
quan tot això va evolucionant
anem canviant de ciutat
perquè hi hagi una
una visita pel món
i també una mica
per l'herència
del monòpoli original,
que és
taulers de tot tipus,
de tot arreu,
no és ni tan sols
el més important,
no?
i com tu dius,
efectivament,
tenint estudis a Barcelona i Sevilla
no volíem faltar
a honrar aquestes dues ciutats.
Però una pregunta,
perquè jo m'hi he fixat
i m'ha semblat que no,
però igual ara
em desmenteixes.
El tauler clàssic
de monòpoli en el que jugues,
perquè després hi ha
el tema de que et mous
per ciutats,
però el tauler clàssic
del monòpoli en el que jugues
és sempre el mateix,
el nom dels carrers
és sempre el mateix
i són carrers
americans
o no?
O realment hi ha
segons on estiguis
canviar els nom dels carrers?
Ara m'has pillat.
Perquè jo m'hi vaig voler fixar
i em va semblar
que era,
devia ser,
igual és inclús inventar,
perquè hi havia coses
com Hollywood Avenue
i tal,
i no sé si és que és
els carrers de Los Angeles
o del monòpoli original.
Jo crec que els nom dels carrers
canvien a cada lloc.
El que segur que està canviant
és els edificis que construeixes,
però jo juraria que els...
Perquè una cosa
que m'agradaria explicar
a la gent
que ens està sentint
i que potser
pensa que excessivament
amb el monòpoli clàssic
no es fa una idea
de què ens aporta
Monopoli Go
amb això que parlem
de les ciutats.
Tu fas un recorregut,
hi ha un recorregut
a través de ciutats
que vas desbloquejant
cada cop que guanyes
una partida de monòpoli,
per tant,
pots tenir
Barcelona,
Madrid,
Los Angeles,
Londres,
etcètera,
París,
el que sigui.
El taulell del monòpoli
és com el clàssic
i aquí et vas donant voltes,
vas guanyant diners
i vas caient
en unes caselles,
les caselles del tren,
aquí et porten a minijocs.
I una de les coses que fas
amb els diners que guanyes
és
fora del tauler,
diguem-ne,
hi ha una ciutat,
la ciutat a la que estàs visitant
en aquell moment,
i allà pots construir edificis,
però és que algun dels minijocs
que tenen els teus rivals
o tu mateix
és destruir els edificis
que has muntat.
I clar,
per completar la ciutat
i passar a la següent,
has de millorar l'edifici
diverses vegades,
has d'aconseguir diners,
si algú altre
de forma síncrona
un dia obres la partida
i com i voltes veus
no sé qui t'ha destruït un edifici,
si t'han destruït un altre edifici,
etcètera,
doncs clar,
has de tornar a pagar diners
i has de seguir donant
més voltes a aquell tauler
fins que el completes tot
i t'esbloqueixes la següent ciutat.
Ho dic perquè la gent,
igual parlem d'edificis,
es pensa que són les casetes
que van apareixent en el tauler,
no?
És aquesta cosa totalment diferent
que el fa també
que sigui molt més atractiu.
No, no,
va dir que han gamificat un joc,
jo flipo.
Clar, sí, sí, sí, sí.
És una passada.
Realment,
per cert,
el Monopoly Go
segueix el format free to play
amb la possibilitat
de fer compres a botiga
per més tirades, etcètera.
Parlant de negoci
i monetització
en el camp dels jocs de mòbil,
aquest free to play
segueix sent el millor mètode
per fer tirar endavant
un joc com aquest?
O ja és impossible
comprar un joc
a través de la pàgina
o del mòbil
si no hi ha millor gratuït
i després compres internes?
Bé,
jo no veuria tant
com la part de monetització.
Jo el que penso
és que els...
O sigui,
jo jugo jocs de tot tipus,
jugo PlayStation,
jugo a ordinató,
jugo tot
i són simplement
diferents tipus d'experiències,
no?
Si tu jugues
Horizon Zero Dawn,
és un joc que comença,
acaba
i té unes petites extensions
que, per cert,
també paga.
Sí, sí, sí.
La idea de free to play
està molt més orientada
a jocs que són perpètus,
jocs que pots jugar
durant 10, 15 anys
de la teva vida,
de la teva experiència.
Són, normalment,
experiències no tan intenses
en el dia a dia,
són experiències que potser
són uns minuts
o 10, 15 minuts cada dia,
però que et donen
com un grau de diversió
a la teva rutina,
per així dir-ho.
Jo crec que free to play
és el model
més exitós
a nivell de negoci
de poder mantenir
un estudi
produint nou contingut
de manera
perpètua, no?
Durant molts, molts anys
a límits
que no hi ha hagut
cap altre
gènere de jocs
que hagi pogut fer això.
Nosaltres, com a Ràdio Pública,
moltes vegades en parlem,
que és un tipus de joc
i moltes vegades
ens ho diuen els pares
que pels petits,
el vostre és un peix i tres,
que moltes vegades
s'hi poden arribar,
que es poden enganxar.
Vosaltres,
en això,
hi treballeu
o intenteu
d'alguna forma
controlar-ho?
Aquí hi ha dues coses, no?
Enganxar.
Jo mai he estat
més enganxat a res
que al celda.
Sí.
N'hi ha hagut res.
Jo el que...
El nostre objectiu
és que la gent
gaudeixi
de l'experiència
de jugar
i aquí està molt bé
perquè amb
Apple, Google,
tots els partners,
això és una cosa
que tothom té molt clar.
Ara també està
a la Unió Europea,
ficada...
I tothom el que vol
simplement és
correcte,
volem protecció
pels menors.
al nostre joc
no necessària més
estar dissenyats
per això
i assegurar-nos
que qualsevol
política
que s'estableixi,
aquests són controls
que han d'existir,
nosaltres els implementarem
des del primer dia.
I això
hem estat sempre
molt respectuosos,
assegurant-nos
que la gent
té l'edat correcta
per poder jugar,
etcètera.
Molt bé.
Teniu algun...
No sé si hi ha
algun comentari
a través del Twitch
francès.
Sobre el Monopoli,
no?
Hem preguntat,
he preguntat abans
quan parlem de Retrobarcelona,
que si anéssiu a la Retrobarcelona
què és el que voldríeu comprar?
Què és allò que buscaríeu?
Doncs,
també parlem de Gameboys Color,
el 3x3
parlava d'un protector
per substituir
el de la pantalla
de la seva Gameboy Color,
que diu que sembla que
costen moltíssims de trobar,
però si en algun lloc
el pots trobar segurament
és allà a la Retrobarcelona.
Li he dit que no n'he deia
molt xula
perquè no havia caigut mai.
Fixa't el tonto que soc, eh?
A mi se'm trencava una pantea
a la Gameboy
i deia
a cagar a la Gameboy.
Sí, clar.
No, no, clar.
Hi ha pantalles de substitució
i m'ha semblat d'un dèiem
molt guai i dic, clar,
on millor que anar a la Retro
per tenir-ho tots junts.
Quan hem parlat abans
del Monopoli de Hasbro
i de les línies vermelles
que et podien marcar
si tocaveu massa el seu,
d'allò,
ara també vull parlar del públic.
És això,
el Monopoli és un joc
tan estimat moltes vegades
pel públic
que heu rebut
algun tipus de feedback
de puristes del Monopoli.
Què li ha semblat
la vostra versió, no?
Què us han dit?
No ho sé.
Lamentablement,
no sé si l'hem rebut.
Estic segur que sí.
Podríem preguntar-ho
perquè rebem feedback
tota l'estona
i aquest joc
és un joc
que té un feedback
molt positiu en general.
És interessant saber
l'angle dels puristes, no?
Jo he de dir,
jo era...
Jo és un dels jocs
de la meva infància,
quan tenia 4 o 5 anys
jugant amb la meva mare
i crec que hem aconseguit
mantenir l'essència,
però segurament hi ha algú
que consideri
que hem trencat, no?
Alguna barrera,
però bueno.
De fet,
oients som de la Generació Digital,
estem parlant amb l'UGOP Bernat,
que ets CTO
de Playgami i Scopely.
Quina diferència hi ha
entre Playgami i Scopely?
Pels oients que no ho sàpiguen
i per mi,
perquè tampoc ho sé.
Scopely és l'empresa,
Playgami és un grup
dintre d'aquesta empresa.
És una de les característiques
d'Scopely
des del principi
de quan es va començar l'empresa,
l'orientació a plataforma.
Això vol dir que
la major part d'empreses
construeixen jocs
de forma independent.
Cada joc
és un producte
tecnològic independent.
Els nostres,
tots,
viuen sobre
una mateixa plataforma
que es diu Playgami.
Val.
O sigui,
és com una tecnologia,
també.
És una tecnologia.
Que és vostra, diguéssim.
Que és nostra.
És propietària.
Aquesta està desenvolupada
majorment a Barcelona
i és, de fet,
el motiu pel qual
vam moure'ns a Barcelona
inicialment,
va ser per construir
aquest producte,
Playgami.
Teniu dos estudis a Barcelona?
Tenim...
O dos seus?
Sí,
tenim dos seus,
tenim múltiples estudis,
més de dos.
Sí.
Ara mateix estem fent
molts jocs diferents,
Scrabble,
Yatzi,
Stumbleguys,
tenim gent de Monopoli,
tenim Star Trek,
tenim un munt,
un munt d'estudis diferents
a Barcelona
i els tenim repartits
en dues oficines.
Val.
Una més al centre
i l'altra a Sarrià.
Ara que estaves dient
tots aquests noms dels jocs,
estava pensant
en un programador,
per exemple,
no?
Clar,
al final sempre has de fer
una cosa darrere l'altra,
no?
A mi em passa,
vull dir,
anem a poc a poc,
jo sempre porto la llista.
Portar tants jocs
és brutal
i suposo que
l'organització
del manteniment
i de tal
deu estar molt ben organitzat,
no?
Teniu
treballadors
que només fan un joc
o els van tocant tots?
No,
en general,
Escopli està ordenat
d'una forma,
en la indústria diríem,
vertical.
Tu quan treballes
en un estudi de videojoc,
aquest estudi té un joc
en el que està treballant
i el que fem
és per cada joc
es va construint
un estudi nou.
Tu,
com a treballador d'Escopli,
potser passes
dos o tres anys
treballant en un joc
i dius,
ara m'agradaria
provar un altre gènere
o un altre tipus de joc
i això ho pots fer
sense problema,
però en cada moment
del temps
estàs assignat
a un joc.
L'excepció
és gent,
per exemple,
que està a Playcami,
aquesta gent treballa
per donar servei
a tots els jocs
del Portfolio.
Avui en dia,
sobretot,
és Monopoli
perquè és el joc
que ha tingut més èxit,
però a cada moment
nosaltres estem servint
tots els jocs del Portfolio.
Molt bé.
Tu l'has jugat
a forces hores.
Sí,
has jugat una miqueta,
ja,
tres o quatre ciutats
que ja he passat per davant.
I la veritat és això,
és molt divertit.
L'experiència amb un sol jugador
segueix una miqueta
tots aquests
clichés clàssics
també que veiem
en els jocs
d'estil Free to Play.
Tens un límit
a l'hora de jugar
en quant a les teves tirades
de daus.
Llavors,
les tirades de daus
és allò que gastes
i si te'ls has gastat tots
i ja has donat
unes quantes voltes
pel tauler,
doncs t'has d'esperar
una hora
fins que et donguin
una nova ració de daus
o passar per la botiga
i comprar
un paquet de daus,
s'estan produint
tot d'events
especials
que t'apareixen
doncs
et compra un paquet especial
que t'arriben
unes quantes coses
o ara estem fent
una cosa diferent.
En una de les ciutats
m'he trobat també
amb una mena de
alguna cosa relacionada
amb el medi ambient
i els arbres
perquè he vist
col·leccionant
o agafant fulletes d'arbre
i això
si les omplies totes
et donaven una sèrie de bònus.
Tot està fet també
perquè vulguis tirar
sempre una miqueta més
una miqueta més
hi ha també
un col·leccionable de cartes
entre alguns dels objectes
que guanyes
hi ha tota una sèrie de cartes
que guardes
i pots anar
a veure si les tens totes
i a més et permet
fer col·leccionisme
i intercanvi
amb els amics
de dir
ostres, tinc dos o tres repetides
doncs les canvies
Això t'encanta a tu
això a mi m'agrada
però és una forma
que segueixis
no només tu sol
sinó que a més
també vulguis
contactar amb més gent
amb la que
puguis fer aquest intercanvi
de cartes
i col·leccionar-les totes.
I tot això
ho fa
juntament amb molts altres estudis
aquests estudis
de Barcelona
tu com a persona
que hi treballa diàriament
com definiries
el talent
de la gent
que hi ha
a l'estudi
teu?
Excepcional
Sí
He de dir
jo crec que escopli
és una cosa
que ha fet bé
des del principi
fins i tot
molt abans
que jo
hi arribés
una empresa
que ha intentat
com a essència
de l'empresa
concentrar talent
i ha anat
a buscar el talent
allà on sí que és
i també
assegurar-se
que aquesta gent
acabava treballant
en el que volien treballar
i això és un esforç
que potser en el dia a dia
és més fricció
que una altra cosa
però quan acumules
10 anys
fent el mateix
al final
dona un resultat
bastant interessant
Ens hem posat en contacte
amb el Martí Serra
el vicepresident
també de Playgaming
i ens diu això de tu
perquè volien saber
què pensa ell de tu
Què he dit a l'Ugo
aquests últims anys
construint Playgami
i ajudant a escopli a créixer
ha estat per mi
la millor experiència professional
de la meva vida
per tota la gent
amb qui ho hem fet
però sobretot
perquè he pogut treballar
molt a prop de l'Ugo
i aprendre moltíssim d'ell
la seva capacitat
per liderar
és brutal
sempre empenyent
els equips
per aconseguir
coses que semblen impossibles
i a la vegada
creant una cultura
de treball boníssima
on la gent
li importa el que fa
tira endavant
amb autonomia
però a la vegada
amb molta col·laboració
i amb molt enfocat
en impacte
i també creixement professional
i també destacaria
que ell
no es centra només
en la seva organització
sinó que també
ha transformat
la resta de l'empresa
i n'estic segur
que l'empresa
ara mateix
no seria on estar
sense ell
per mi cada dia
amb ell
és una masterclass
de lideratge
i li estic sempre
agraït
de l'oportunitat
quant temps portes
tu treballant
amb el Martí?
8 anys
8 anys
molt bé
m'ha fet molta gràcia
llegir el dossier de premsa
per mi sempre és molt interessant
el que explica
la mateixa empresa
d'ella mateixa
i hi ha una espècie
de punts de filosofia
que m'agradaria
llegir-ho aquí
són res
4 punts
jugar per guanyar
és una mica també
jugar per divertir-se
no només veig
per vosaltres
sinó també
per la gent
que hi jugui
o en segon punt posa
preocupar-se profundament
dius
hosti
suposo que és
intenteu fer-ho
el millor possible
no?
tot
correcte
pensa en el monòpoli
tu podries executar
aquest joc
de moltes maneres
diferents
sí
i
només cal 5 minuts
jugant
per veure que
els artistes
que han fet
els personatges
que apareixen allà
van dedicar-li
centenars d'hores més
de les necessàries
aquelles hores
són el
care dipli
o com ho has dit
en català
preocupar-se
profundament
sí
exacte
jo crec que es tracta d'això
el jugar per guanyar
traduït així
sonar una mica pitjor
nosaltres
pensem en l'experiència
de treballar
també com un joc
com una diversió
almenys així com jo l'he vist
gràcies al Martí
i a molta altra gent
i és la idea
que nosaltres al final
no volem
no volíem fer monòpoli
per 10 usuaris
volíem fer monòpoli
per milions d'usuaris
i la nostra
és més la idea
de tenir ambició
d'aconseguir coses
importants
que siguin importants
per la gent
no necessàriament importants
en àmbit econòmic
o de negoci
després despertar la passió
això està molt bé
sobretot per la gent
que hi treballa
sempre he dit
que quan treballes amb passió
doncs les coses surten millor
i després abraçar l'aventura
aquí
una mica
imagino que també
us la jugueu
un any abans
de treure el monòpoli
potser es podíeu imaginar
que el d'èxit
podria no arribar
no en teníem ni idea
ni idea
és
jo crec que la indústria dels jocs
és una indústria
extremadament competitiva
ara mateix
on no només hi ha competència pel talent
hi ha una competència
molt dura
pel temps de jugador
hi ha més jocs al mercat
dels que hi ha hagut mai
amb més plataformes
dels que hi ha hagut mai
i més entreteniment
del que hi ha hagut mai
amb el qual
estàs competint
amb Netflix
i amb Zelda
i amb tothom
al mateix temps
per cert
el joc es pot jugar
en anglès
si no estic equivocat
únic i exclusivament
o pots
no només
pots agafar idiomes
sí
correcte
està en castellà
sí sí
val
no ho he vist
perdoneu
no es pot jugar en català
en principi
correcte
això
us heu plantejat alguna vegada
de poder fer aquest joc en català
jo crec que els idiomes
per nosaltres
és un
és un
és un contínu
és el que et dic
aquests jocs no són inversions
són inversions d'X anys
per construir-los
entre 3 i 6 o 7
depenent del joc
i després
és una evolució
aleshores
el català
no et puc dir
que arribarà demà
no hi ha res en contra
que arribi
és el que et puc dir
l'únic que
pas a pas
pas a pas
i suposo que
tot està
clar
jo penso
moltes vegades
penses
hòstia
l'èxit d'aquest videojoc
de fet
si fas el joc
a Barcelona
sí que és veritat
que pots conèixer
la ciutat
o posar-la
però clar
el català
per la gent d'aquí
dius
hosti
que tanta gent
pugui veure
la possibilitat
que es pot jugar
és potent
és molt potent
bé
estarem atents
evidentment
no sé si hi ha alguna pregunta
Francesc
precisament acabes de treure
la pregunta
al català
ja està aquí
el Roger Valdomar
que precisament
això li ha fet
molta
li ha agradat
i a més pregunta
que
crec que ho hem comentat
al començament
però potser no
de la mateixa manera
ell diu que
per què al Monopoly Go
només et pots
autenticar
via Facebook
és diferent del tema
de buscar els amics
via Facebook
sinó que
pots diguem-ne
jo quan jugo
no tinc cap perfil
jo tampoc
un número random
i un senyor random
amb bigoti
me l'he canviat
per un gos
però no soc jo
mentre que moltes vegades
altres persones
amb les que jugo
veig que tenen
la seva fotografia
perquè utilitzen
el seu compte
de Facebook
i deu haver
una fotografia
en el seu perfil
doncs suposo
que el motiu
pel que també
et pots identificar
només via Facebook
de moment
és el que ens explicaves
abans
no puc compartir
el detall
però es deia Roger
Roger Romà
Roger Romà
li donarem una sorpresa
aviat
això vol dir
que es podrà
identificar
d'altres maneres
molt bé
no no
doncs això
és una dada interessant
d'aquestes
que dèiem
abans et preguntava
sobre
com consideraves tu
el talent
de l'empresa
tu quan estàs treballant
a Scopely
hi ha algun professional
que t'agrada
veure treballar
és a dir
jo
si vingués
a la vostra empresa
m'agradaria
estar darrere
saps
sense molestar
no diria res
us ho prometo
dels programadors
sempre he al·lucinat
com treballen
els programadors
com tacleixen
els programadors
perquè per mi
és
bé no sé
veure un programador
taclejar
normalment
van a una velocitat
impressionant
i sempre m'ha agradat
tu hi ha
algun tipus de professional
no sé
dels que fan els dibuixos
els dissenys
etcètera
que t'agrada veure'ls
especialment
jo estic
bastant enamorat
de la professió
dels dissenyadors
de producte
tant dels que fan jocs
com a Playgame
els que dissenyen
la interfàç
amb la que després
els usuaris operen
hi ha un en particular
Ivan Aguado
que és una persona
que li tinc
molt de carinyo
perquè és una persona
que va començar
aquesta funció
al nostre equip
que dic
faig lo mateix
que tu has d'escrir
passo per allà
miro
verà què està fent
pregunto
crec que
una mica
com deia el Martí
és un regal
poder treballar
amb gent
d'aquest nivell
i que pot ser curiós
i t'expliquen
aprens cada dia
i això és magnífic
i de vegades
seria interessant
també veure
com treballen
treballen molt
amb música
tancats
parlen molt
quina dinàmica
hi ha a l'estudi
hi ha de tot
en això
hi ha molta gent
que prefereix
un entorn més silenciós
els pots veure
amb uns bons
auriculars
i que estan
a la seva
després hi ha
altra gent que no
que prefereix
anar xerrant
depèn molt
cada grup
i cada persona
en això
és un món
i nosaltres
el que intentem
respectar-los a tots
que cadascú
tingui el que vol
per fer la seva
millor feina
i preguntes
tontes
però que
de veritat
teniu aquí
les taules
que s'aixequen?
tenim
algunes taules
que s'aixequen
els escriptaris
verticals
sí
jo no ho he tingut mai
i sempre
són xulos
són xulos
el que et puc dir
és que
les taules s'aixequen
però molt poques persones
de fet
les aixequen
les aixequen
sí
havies escoltat
algunes empreses
que ho feien
més a la tarda
o més al migdia
saps
quan acabaven la jornada
però que sí
que ho marcaven
una miqueta
perquè si no
no ho aixecaven
saps?
és a dir que
nosaltres
no
simplement hi ha algunes
que tenen aquesta funció
tu la feina ja l'has fet
que és posar la taula
exacte
tenim una pregunta
del xat
de l'Urco Vasco
que fa una pregunta
que em sembla
bastant interessant
i és
quin espai hi ha
per perfils
experts en ciberseguretat
dintre d'una empresa
de videojocs
jo crec que
en un joc
per exemple
com el Monopoly Go
jocs de mòbil
jocs que estan sempre
interconectats
amb perfils
amb compres
etcètera
els perfils en ciberseguretat
han de ser importants
encara que sigui en el bequent
superimportant
és una de les àrees
d'escobli
que ha crescut més
en els últims
diria
en els últims
dos o tres anys
també
jo crec que
des de la pandèmia
la ciberseguretat
és un tema
molt rellevant
per tothom
aquí l'equip
està
la
la
vicepresidenta
sènior
que porta això
es diu
Nicole Holmes
està a Estats Units
però ella
porta un equip
que té
una gran quantitat
de persones
a Barcelona
també i tenim un equip
que jo crec que és dels que va creixent
contínuament
i li podem dir
que miri la web
que segur que troba
posicions obertes
per ciberseguretat
de fet
i teniu moltes posicions
obertes
sempre
ara a nivell mundial
tenim més o menys
una mica més de 150
aquí a Espanya
en deu haver unes 50
n'obrim contínuament
s'anem tancant
i n'anem obrint
s'anem contractant
gent
i obrint noves posicions
és molt curiós
perquè avui en parlarem
si tenim dins la part final
del programa
de la situació
del sector
dels videojocs
que està passant
per un moment
per part d'algunes empreses
molt dolent
llegim notícies
dia rere dia
d'estudis que tanquen
estudis que
doncs fan fora
gent
com ho viviu
de ser Scopely
i com creus
que la cosa anirà?
innegablement
una indústria
que és
d'en 1980
no havia tingut
mai una baixada
és un moment especial
perquè
hi ha hagut
ho hem vist
hi ha hagut molts
com ERES
o layoffs
que diuen
als Estats Units
a diferents empreses
i és una realitat
nosaltres
som afortunats
ni érem tan bons abans
ni som tan dolents ara
ni al revés
hem intentat
créixer
amb naturalitat
i regularitat
i sobretot
créixer sobre
èxits
de jocs
que hem tret
hem també
som bastant més distribuïts
que altres empreses
tot i que
Espanya
és ara una seu
molt gran
no tenim gairebé
mil empleats aquí
però
el fet d'haver obert
Sevilla
tenim estudis
per tot arreu
això ens ha ajudat
una mica
a tenir sempre
no sé com dir-ho
tenim una base
que és més
regular
la indústria
recuperarà
els jocs
a nivell
si tu menys
les mètriques
d'ús
de jocs
quantitat de jugadors
al món
estem al màxim
que hi ha hagut mai
i no hi ha cap dubte
que això
tota aquesta gent
acabarà
podent tornar
a la indústria
amb una forma
o una altra
volies dir-me
alguna cosa
Francesc
tu ho sé
digues
tenim una pregunta
de l'Albert García
i parla sobre
sobre la propietat
de l'empresa
és una miqueta
una qüestió
política
potser segurament
diu que
l'empresa
propietat del regent
del príncep
Vint Salman
i que com
com ho porteu
aixòs
diguem-ne
correcte
l'empresa
el juliol
de l'any passat
va ser comprada
per Savi
Savi
depèn del
PIF
que és
part del
fons soberà
d'Arabia Saudí
a nosaltres
per això
és una cosa
vantatjosa
per exemple
al final
som una de les empreses
més grans
de videojocs
del món
que són privades
tenim accés
a capital
quan el necessitem
en aquest moment
estem en un moment
molt sa
i saludable
però no
no ha canviat
cap cosa
del govern
de l'empresa
simplement
la gent no ho sap
però
ells mateixos
tenen una part
d'Activision
quan era
encara abans
que la comprés
Microsoft
tenia una part
de Nintendo
i tenia una part
d'un munt d'empreses
que estan a borsa
en el nostre cas
una mica més particular
perquè van comprar
el 100%
de les participacions
però no
qualsevol persona
que treballi
es compli
et podrà dir
que no ha notat
cap canvi
cap dia
si no fos
perquè ens van dir
eh
ens han comprat
no ho sabríem
molt bé
doncs
la veritat
és que
haurem de deixar-ho aquí
perquè
hem de parlar encara
de videojocs
que li posen
de bon humor
al Pazos
tots
aquí hi participen
tots
perquè al final
es fan jocs
perquè et posin
de bon humor
100%
en principi
encara que hi ha casos
que et poden fer patir
com algunes vegades
hem parlat aquí
doncs avui hem conegut
més de prop
el videojoc Monopoly Go
i també l'empresa Scopely
de veritat
moltes gràcies
Hugo i Bernat
per venir
per explicar-nos una miqueta
com funciona
com ha funcionat
aquest videojoc
i com funciona
i molta sort
en els projectes
que puguin venir
en un futur
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
els teus amics
estan connectats
al Generació Digital
doncs hem estat
parlant
d'un videojoc
de mòbil
i ara
anem a escoltar
la música
d'un que també
va ser molt important
en el seu moment
atenció
perquè
Víctor Mame
ens explicarà
i ens escudrinya
com és
la música
de l'Angry Birds
i és molt graciós
perquè és
escoltar
una persona
que
analitza
tots els detalls
d'una música
que tots tenim al cap
i que mai
ens havíem pensat
o menys jo
havia pensat
d'escoltar-la
d'aquesta forma
doncs ja que estem parlant
de videojocs de mòbil
avui escoltarem
la banda sonora
d'Angry Birds
us donaré
algunes indicacions
referents
al tema principal
d'Angry Birds
per gaudir encara més
d'aquest tema
que d'entrada
pot semblar
molt bàsic
i senzill
un joc
que va ser dels pioners
en despuntar
la plataforma
per mòbil
el compositor
Ari Pulkinen
volia fer una cançó
memorable
amb una melodia
una mica ximpleta
però alhora
recolzés els sentiments
dels ocells
per això
va presentar el tema
en tres parts
la primera
és quan els ocells
estan contents
fent el de sempre
cantant
gaudint
del dia a dia
i preocupant-se
pels seus ous
el baix de la cançó
fa un moviment
que pot recordar
algú balancejant-se
amb certa gràcia
i li dona aquest caminar
tonto i bàsic
al que s'assumen
diferents elements
com la guitarra
fent contres
que dona un toc
més salterint
tenim un ritme constant
i percussiu
a moda de bateria
i percussions menors
i a més a més
tenim la flauta
i el xilòfon
que fan la melodia principal
escoltem-ho
a la segona part
és quan els ocells
es donen compte
que els han robat els ous
s'enfaden
es confonen
i es tornen
bojos
entra un oboer
fent la melodia
i desapareix el ritme
constant de percussions
i queda només
una campana
i una pandereta
fent-ho tot
molt més misteriós
també trobem
una conversa
entre la melodia
i una resposta
super evident
percussiva
recolzant de forma paròdica
aquest moment
de robatori
també tenim
més protagonisme
del xilòfon
fent les contres
i les respostes
evidents
escoltem-ho
escoltem-ho
i finalment tenim l'última part
que és quan els Angry Birds
se n'adonen
que els porcs
es estan robant els ous
i comencen a perseguir-los
a bombardejar-los
i a fer una guerra
absurda
descontrolada
i excessiva
entren més elements
percussius
tenim els plats
i una bateria completa
torna el ritme
balancejat del baix
complementat
per les contres
apareixen molts elements
aportant ritmes
més ràpids
i contrapunts
anem a escoltar-ho
doncs espero
que heu pogut gaudir
de la melodia
principal del tema
d'Angry Birds
més que mai
gràcies a aquestes indicacions
i podeu comentar també
si voleu
alguna altra cosa
que us hagi sorprès
de la cançó
o alguna altra cosa
que heu descobert avui
escoltant-la
amb aquestes indicacions
moltes gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
de fons escoltem
la sinfonia
allò típic
que fan també
sinfònic
a mi m'ha agradat molt
quan ha comentat
la guerra absurda
i excessiva
i és veritat
en el fons
és que ho és
és que ho és
però és veritat
que ho està parlant
jo només me'n recordava
de la principal
sí
és veritat
només
és la que sempre
però a la vegada
que m'anava explicant
que he flipat
amb l'anàlisi
és un crac
o sigui deia
és veritat
que sonava aquesta també
és veritat
a l'inici que ha comentat
que sembla com un gronxador
estan tots tranquils
i feliços
i després es va liant
i afegeixen aquests elements
una miqueta més
atonals
no sé com dir-ho
clar
és la perspectiva
d'un músic
això
jo dic
jo he al·lucinat
doncs molt bé
gràcies Víctor Mame
i ara
que anem a parlar
una miqueta
és de videojocs
personals
i que posen
de bon humor
al Pazos
Generació Digital
acabes de fer una captura
una mica d'això
no?
això també és música
de gronxar-se
sí
m'agrada aquesta cançó
perquè jo he vist que estressat
molt estressat
i quan no tinc
quan no és extern
m'ho genero jo
jo sol
i aquesta cançó
m'agrada
molt bé
perquè sembla que té a veure amb mi
i no
em relaxa
això està bé
què t'anava a dir?
parlant amb tu
amb Albert
sobre la secció
d'avui
jo vaig dir
escolta
que li hem de donar una volta
perquè el que està passant
a l'actualitat
és el tancament d'estudis
i que l'indústria està fatal
ho he parlat a directe
i estic fent un vídeo
sobre el tema
i és tot super depressiu
he intentat que sigui graciós el vídeo
però és molt fotut
i a més que quan parlo d'aquest tema
jo m'enfado
perquè hi ha
m'enfado
perquè hi ha una màxima
que foten fora 2.000 persones
però hi ha cap directiu
que dimiteixi
i a mi això
pel que sigui
per com m'han educat
potser
em toca una mica
total
que no em feia massa gràcia
seguir insistint
i l'Albert
m'ha dit
bueno em va dir
per què no fas el contrari
un joc que et faci feliç
i per això
ell és el director del programa
i jo col·laboro
perquè hi t'estudis
sap pensar
jo només tinc audiovisuals
i avui us parlaràs d'alguns jocs
d'aquests que et faci feliç
és més com el
el procés mental
que vaig seguir
a l'hora de fer aquesta història
i clar
vaig pensar
jocs que et fan feliç
i vaig pensar
amb el Senua
però més que per feliç
perquè
perquè a mi el Senua
em va ajudar a entendre
certes coses
del meu voltant
i és una de la força
que tenen els videojocs
va fer 30 coses
personals teves
més que personals
em va
em va fer entendre
moltes coses
que no donàvem importància
en el seu moment
que
és que estic trist
bueno estic trist
de començar a donar-li
aquesta importància
que ara la salut mental
està tan en boca de tots
doncs començar aquí
a entendre
certs problemes
i a més em va ajudar
a entendre
coses que passaven
al meu voltant
i que
jo creia que entenia
i no estava entenent
i a partir d'aquí
tens una altra manera
de pensar
i per mi és un joc
molt important
però clar
riure, riure
divertit
no ho és especialment
molt bé
doncs parlem per exemple
d'un altre
d'un altre videojoc
que bo és aquest
que bo és
que bo és
això és el
és el
Psychonots 2
que
sí que és un joc
molt divertit
molt molt divertit
però també és un joc
bastant fotut
bon dir fotut
sembla molt dur
és un joc
que toca temes
molt profuns
i temes molt seriosos
però ho fan entrar a riures
i el fer-ho així
a mi em va ajudar
a sanar de certa manera
aquest cas sí que va ser personal
va ser precisament
el joc
que em va tornar a fer ganes
de tornar a fer vídeos
o intentar-ho una altra vegada
després d'una època
que va ser una miqueta fotuda
a part d'aquest
vaig pensar en el Yoshi's Island
de la Super NES
que tothom parla
sempre se n'acorda
del Super Mario World
jo me'n recordo
del Yoshi's Island
més que del Mario World
que és un dels jocs
que més feliç m'ha fet
que el vaig fer al 100%
tenia
jo vaig fer
speedruns
a aquest joc
a casa meva jo sol
ningú sabia
o jo no sabia
que eren speedruns
em feia molta gràcia
si ho fessis ara
recordaries?
de conya
no
era tot el primer món
agafant-ho tot al 100%
no me'n recordo
quanta estona estava
però era com
ho sabia de memòria
després vaig pensar
amb el Mario Land
de la Game Boy
que va ser una
de les primeres incursions
en consola
diguéssim
que vaig tenir
perquè abans
hi havia Game of Watch
i jo rascava
el que podia
i sempre m'han fet molt feliç
penso en el Conker
amb el seu humor
que és molt brut
i molt irreparent
en el Naruto
de la Gamecube
que a mi em va unir
amb molta gent
i eren molt amics
però va ser com un
com un
com un apuntalado
mas
en certes amistats
però bueno
que eren massa jocs
perquè clar
és com un top 10
em dius
digue'm el teu top 10
no el tinc
cada dia és un altre
és un diferent
aleshores vaig pensar
per què no parlem de gèneres
en les plataformes
que tantes alegries m'han donat
en lo feliç que soc
en un shooter
en una bona escopeta
però feliç de debò
estem parlant que a vegades
potser tinc un problema
perquè soc molt feliç
però molt
no us feu una idea
és que
és que hi ha d'haver alguna cosa
aquí
a nivell psicològic
hi ha d'haver alguna cosa
quan dones una escopeta
de doble que no
que soni bé
i jo no tiro impacte
i soc el tio més feliç del món
deu ser alguna vida anterior
segurament
però jo segur que he sigut
molt covard en totes
això és no
que m'ho entendre
però bueno
la cosa és que al final
he caigut
que el gènere que més feliç en fa
normalment des de fa uns anys
és el roguelite
que això que sona
és el
és el roguelagacy
que jo sempre dic
que és el meu primer roguelite
segur que hi ha
bon
el roguelike
el roguelite
no entrarem
perquè és un
és un eix
o sigui no és un debat
realment
però s'ha d'explicar
i fa de pereza
la cosa és que segur
que havia jugat
algun altre abans
però no havia caigut
i aquest va ser per mi
el primer
també van ser els primers
que van utilitzar
la nomenclatura
roguelite
van ser
segurament inventar ells
i clar
després d'aquest roguelagacy
que era un joc
això de repetició
de tornar a intentar
de tornar entre els mateixos puestos
va venir el Bandicobe Isaac
que és un dels tops
també
després va aparèixer
per exemple
l'Hades
o el Loop Hero
o el Bullets per Minut
el BPM
que fa poc va sortir
un joc
de Heavy Metal
que és igual
perquè has de disparar
el ritme de la música
i aquest va venir abans
va passar una mica més apercebut
i també era un Rock Light
el Creed of the Necrodancer
que em va enamorar
és dels primers vídeos
que tinc al canal
que és una meravella
aquesta gent
després es va juntar
amb Nintendo
i van fer el del Zelda
que era
Irule Cadence of Hyrule
o alguna cosa així
i ara mateix
està l'Hades 2
que és una cosa increïble
que
si no et diuen
que és un
que és un Early Access
ni tanteres
és espectacular
a més
no sé com
això ja va fora
això no està ni escrit
però m'ho he recordat ara
com han fet
per agafar el joc
fer el mateix joc
però canviar la jugabilitat
d'una forma tan subtil
però tan exagerada
perquè sembli una altra
és una borrada
o sigui
està molt molt ben fet
aleshores
què tenen els Rock Lights
que m'agraden molt
que necessiten habilitat
fallar en aquest joc
o morir
vol dir que no estàs preparat
però ho estaràs
és la diferència
amb altres jocs
que contra aquesta paret
no puc
en un Rock Light
no pots ara
però podràs
sempre podràs
la repetició que demana
és qualsevol joc difícil
però clar
li posen procuració
és a dir
a un Mario
has de repetir 40 vegades
una fase
o un enemic
perquè és molt complicat
i no pots passar
és el mateix
només que en un Rock Light
si està ben fet
cada cop que perds
o que morts
o que tornes al principi
no només seràs millor tu
perquè hauràs entès
certes coses
sinó que tens la possibilitat
de millorar cosetes
potser millores la vida
un 5%
o aquesta arma
potser fa una miqueta
més de mal
o ara s'ha aconseguit
una cosa que fa avarí
tot això és aprofitable
aleshores
no hi ha un càstig
per ser
dolent
diguéssim
perquè no ets dolent
simplement
no ets
no estàs al nivell
que necessites
però ja t'ajudaran a arribar
molt bé
que és aquesta sensació
absoluta
de superació personal
que et donen aquests jocs
que és al final
ho he aconseguit
i el següent repte
que et posen
que és encara més difícil
ja vas d'una altra manera
ja vas amb una altra idea
de
vale
això s'ha d'aprendre
vale
ho aprendrem
ho entendrem
i acabarem passant
després també té una cosa
que s'utilitza
poc en els videojocs
que és la sorpresa constant
ja siguin habilitats
objectes
noves rutes
camins que no havies vist
perquè els videojocs
normalment
funcionen per acumulació
i repetició
això que parlem d'un rock light
que és repetició 100%
perquè es comença
des del principi sempre
però clar
es fa amb acumulació
perquè
tu
en un videojoc
de normal
tens un personatge
que salta
després tindrà
el doble salto
i això s'utilitzarà
per aconseguir
una altra cosa
i això
tot això
ho aniràs acumulant
i cada cop
aniràs entenent
i aniràs progressant
la cosa és que
no hi ha tanta sorpresa
perquè
és molt més car
de fer
és molt més complicat
que cada certa estona
et fotin un gir
o inclús
que una mecànica
que has tingut
durant una hora
ja no l'utilitzis mai més
això és superagressiu
i és superboig
perquè hi ha una inversió
molt boja
en algú que ja no utilitzaràs
més més
per això s'acumula
i els rock lights
tenen aquesta part
que en un món
en el que sempre
tot és el mateix
perquè és repetició
pura i dura
cada poca estona
et donen una cosa nova
o alguna historieta
mira un
un Enter the Gungeon
que és un joc centrat
en centenars d'armes
diferents
hi ha una arma
que jo sempre
havia volgut
havia somiat amb ella
i la gent
arregla de mi
que era un lanzabazoques
és a dir
al revés
del que t'imagines
és a dir
per què t'ho ve de lanzar
un missil
si el bazoca duele
ja
jo et tiro
aquest joc
té un lanzabazoques
o un lanzametralletes
o alguna història així
clar
això
no només és una sorpresa
constant
sinó que a més a més
et varia la forma
en què has de jugar
o per on entraràs
per on sortiràs
ja et fa feliç
em fa molt feliç
que em sorprenguin
els videojocs
perquè ho fan poc
i no ho dic
com a algú negatiu
saps
és normal
jugues un joc
tu jugues al God of War
saps el que trobaràs
al God of War
relatiu
perquè l'últim
és espectacular
parlem de la primera trilogia
potser
et sorprendran
amb un enemic nou
amb una borrada absurda
però el fet de dir
això no m'ho esperava
d'absolutament cap manera
per exemple
l'Animal Well
que acaba de sortir fa re
és un joc
que no és un roclet
és un metroidvania
però domina la sorpresa
d'una forma espectacular
perquè no
és impossible
que vegis venir
què has de fer
a la següent pantalla
o quin objecte et donaran
i quan te'l donen diràs
i això per què serveix
no pateixis
perquè el disseny
de l'escenari
i el disseny dels puzzles
ja t'ensenyarà
el que has de fer amb això
i quan ho facis
fliparàs
i estaràs content
perquè saps
que en 20 minuts
tindràs una altra història
i això és una miqueta
el que fan els roclets
ben fets
no tots estan ben fets
no tots ho aconsegueixen
però els que ho fan
ostres
són molts jocs
són molts anys
i a mi m'agrada
que em sorprenguin
i com més gran et fas
menys sorpresa tens
perquè eres menys nino
i bla bla bla
doncs aquests jocs
a mi m'aconsegueixen
i em troben un somriure
molt bé
no sé Francesc
jo us diria
i els oients
també que ens estiguin
escoltant
exacte
que ens estiguin mirant
per Twitch
quins són els jocs
que us fan més feliç
a mi
els que vaig jugar
a la meva infantesa
vull dir jo la sensació
que tinc quan jugo
doncs a Crazy Climber
a Galaxian
etcétera
són els que
més còmode
em sento
segurament seria
una mica de tots
es barreja aquesta part
de nostàlgia
aquesta part de despreocupació
que et fa gaudir
dels jocs
d'una forma
molt menys culpable
que quan ets el gran
que penses
què estic fent
aquí perderà el temps
hauria d'estar
preparant la declaració
que arriba ara
que estem allà
per què hi penses
fer mal
és la sorpresa
que no t'has parlat
això és veritat
és veritat
primera de les sorpreses maques
haig de dir que
en el xat comentaves
sobre Psychonaut
i han tret
doncs Double Fine
que jo crec que hi ha
forces fans
pel pobre Albert
Garcia comenta
amb la situació actual
de Microsoft
esperem que no tanquin
Double Fine
jo estic acollonit
estic acollonit
per bastantes companyies
però Double Fine
em té preocupat
em té molt preocupat
participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal
de Telegram
bé
tenim tres minuts
per parlar
no tant de la situació
del sector
però mira
volia treure abans
un tema
ara que comentaves
del lançar les soques
aquests dies
s'han fet com unes proves
una gent
amb una armilla àptica
per sentir dolor
als videojocs
no sé si ho heu vist
sí, sí
som tontíssims
és que tu t'imagines
rebre
doncs un cop
d'un
d'un bazoca
per què?
us en recordeu
que hi ha hagut
aquella armilla
ramble
en l'època
de Nintendo 64
o por ahí
doncs bueno
escolta
aquí necessita
anar més enllà
quin nivell d'immersió
necessites
estem parlant
perdona
però estem parlant
de videojocs
que et fan feliç
i hi ha gent
que buscarà el mal
i el dolor
però que no t'ho compris
paga'm a mi
tu estàs jugant
amb les UBR
jo estic mirant
i ara que et fotin
un clatellot
pam
saps?
i ja et dic jo
que serà més espectacular
que l'àpix
necessitaràs veure
el que veu
ja la pantalla
sí, sí, sí
no pateixis
molt bé
no, no, és que m'ha sorprès
veure-ho aquestes
com serà
imagina't un joc
que t'atravessen
amb un espasa
i tu tinguis un sensor
perquè això arribarà
tu tinguis un sensor
al cap
i un trage i tal
que simuli
com t'entra un ferro
per l'estómac
som idiotes
o què?
si la gràcia d'això
és com
és com mirar una pel·li de por
la gent per qui li agrada
la por
perquè és una por controlada
perquè és de mentida
no et passarà res
ara que et surti
el descrim
i que algú t'apunyali
l'orella
home
no ho veig
jo aquestes inversions
no les veig
el Dani em diu
que a Ready Player One
això passa
fa tant de temps
que no he vist aquesta
bueno
que vaig llegir la novel·la
i després la pel·li
gairebé no me'n recordo ja
però sí, sí
sí, sí
que es posaven les ulleres
i un traje
el traje hàptic
i ja fa molts anys
que ja s'estaven
jo vaig llegir
un article
al Japó
ja estaven
treure amb els guants
i em sembla
que va ser
quan el llibre
la va patar
o sigui
vull dir que
ja fa molt de temps
està intentant això
el que passa
que clar
s'ha d'arribar al punt
és com el
talla'm
si m'arriba
és com
una de les primeres versions
si no recordo malament
del Counter Strike
quan no jugava ni 10
si et disparaven
depèn d'on et disparessin
anaves coix
ja no podies caminar
i tal
i això que era molt realista
i era molt guai
la gent va dir
no ens agrada això
perquè això no és divertit
clar que no és divertit
vols una barra de vida
i ja està
però no vols les conseqüències reals
exacte
si m'estàs donant
les conseqüències
hi ha un joc
de combats
de llutes amb espases
en què
a la que et donen un cop
la majoria de les vegades
et mors
sí
perquè és això
si t'enganxen allà
ja no
s'ha acabat la partida
i això clar
el que vols és un avió
jo et dono'm una barra de vida
ves-me a fotent
però així tinc una oportunitat
d'anar parant
i sense conseqüències
i ojo problemes mèdics
perquè depèn de com funcionen
aquestes històries
potser té d'una pechusque
de totes maneres
com les ulleres
com totes les coses
que has de posar-te
a més a més
jo crec
o les ulleres
de veritat virtual
les ulleres de 3D
de la cinema
no ho sé
al final la gent
no té ganes d'això
i jo crec que no tindrà èxit
penso eh
no ho sé
al final també Nintendo
la va patar
i això que
la va patar
per una raó
que no va funcionar mai
que és que va dir
la gent ara es pot aixecar
i moure el
no no
no ens agrada
exacte exacte
ara tots la vam comprar eh
ben fet
però no va fer ningú
doncs Francesc i Víctor
gràcies per fer el programa d'avui
a tu
gràcies a tu
i també gràcies al Dani Jiménez
al control tècnic
el generació digital d'avui ha acabat
ens trobareu en digital
quan vulgueu
però recordeu
la ràdio
encara
i sempre
continua
després d'aquest programa
get the humanoid
del d'avui ha acabat
de sergi
Gràcies.