Música
Benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui parlarem amb ganes d'un personatge que no necessita presentació,
però que sempre ha hagut de dir que la seva popularitat està gràcies a Mario,
almenys això em penso jo, i no sé si ell ho porta bé.
Parlarem de Donkey Kong.
L'Oriol Dalmau ens comenta el Donkey Kong Country,
Tòpica al Fris, que és el seu darrer videojoc,
i l'Albert García ens descobreix una mica el personatge.
En Franceschè Vieblasco ens explica totes les anècdotes de l'Spam,
ara que celebra el seu aniversari.
Coneixerem la Wacom Cintiq Pro 24 i la Gina,
ens fa un top dels millors dibuixants a la xarxa.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Franceschè Vieblasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb l'Albert García.
Benvinguts, com esteu?
Hola, molt feliços.
Hem de dir que aquest programa es retransmet en directe els dimecres per Twitch.
Mira que bé, és que som tan moderns que la meva àvia em pregunta
a què et dediques i no li sé explicar.
Per molt que li expliquis, no sé si ho acabaria entenent.
Connecta't a Catalunya Ràdio, ara t'hi descobreixo.
Albert García, aquesta setmana has estat molt preocupat
perquè tu volies fer una espècie d'enquesta
per veure el joc de nés del teu naixement,
del dia del teu naixement, i vas veure que no hi era el teu any.
No, és que vaig veure una pàgina web de videojocs, 3D Juegos,
és la pàgina web que et deia
entra en aquesta notícia per descobrir
quin era el videojoc de més popularitat,
de més venut de l'any que vas néixer.
I jo, vinga, vinga, a veure quina és la resposta.
Entro dintre de la pàgina web i el meu any no arribava.
Era massa vell perquè em diguessin el joc.
I quin era el teu any? 83.
Tampoc, no.
Qui ha redactat això? Un xaval de 19 anys o...?
Un fan del Fortnite, com a mínim.
Exacte, exacte. Per cert, era el Fortnite, eh?
Què està passant? Aquesta setmana és la bogeria.
Amb els Thanos, de Avengers, que ha arribat.
De fet, és xulíssim com barregen els dos mons
i no desencaixa. No, no, està molt bé.
El Francesc, abans d'entrar ara en directe, estava entrenant
perquè demà anem a un lloc que es diu In Drone Park,
a l'Hospitalet, i farem unes curses amb drons.
I estaves una miqueta concentrant-te per intentar guanyar demà.
Sí, estic memoriant el circuit, com fas dret-esquerra-amunt, avall-lom.
Home, una miqueta fan això, eh?
No sé com serà el circuit. Què ens trobarem?
Jo he vist fotos i fàcil no és, eh?
Jo espero que us ho posin molt fàcil.
Jo espero que hi hagi molta xarxa perquè els drons poden començar a volar,
no feu desastres, que veuràs tu.
Com ens els facin pagar? No tenim diners, eh?
No, no. De fet, la setmana vinent,
el que farem serà explicar l'experiència
i portar a la gent d'In Drone Park,
que sembla ser que és un dels primers parcs de l'estat espanyol
que es dedica una miqueta a la competició
i que els que en saben doncs hi vagin i facin córrer aquests drons.
I Gina, a tu aquesta setmana has estat superpreocupat
amb la teva wifi, amb el teu iPhone i amb els teus contactes.
Hi ha hagut com una mena de problema.
La gent no entenia res del meu tuit, perquè era un tuit una mica tècnic.
Jo estic tenint problemes amb el meu iPhone des de l'anterior
i ningú me'ls sap solucionar.
Me'n vaig a fòrums, me'n vaig a l'Apple Care,
i ningú me'ls sap solucionar.
I avui he trobat per telèfon un noi
que m'ha ajudat amb una cosa que encara no l'he provat,
però que té pinta que és aquesta la base del problema.
Diguéssim que els que fa molt de temps que som usuaris d'Apple,
el que fem és, quan adquirim un dispositiu nom,
el que fem és, en lloc de tractar-lo com un de nou,
sinó que l'instalem la còpia de seguretat de l'anterior.
Aleshores anem acumulant.
Jo porto des del primer iPhone
fent còpies de seguretat una sobre l'altra.
Diguéssim que no la borro,
sinó que la vaig modificant de mica en mica
per fer-la més grossa.
Han passat 10 anys d'aquell primer iPhone.
I l'home em diu, segurament,
en tots aquests munts de còpies de seguretat
hi ha algun arxiu corrupte
amb tot això.
Per tant, el que hauries de fer és
fer una restauració de fàbrica
i començar l'iPhone de zero.
Però important, els contactes
i a poc a poc anar-te a instal·lar les apps.
No et preocupis, perquè ho tens tot guardat a l'iCloud,
però la còpia de seguretat la començaries
com si fos de zero una altra vegada.
Aquest noi és professional, es dedica a això?
Aquest noi es dedica a això
i és la primera persona professional d'Apple
que m'he trobat que em pot...
De fet, encara no ho he provat,
potser són 4 o 5 hores
perquè hi ha molta informació.
La sensació aquesta de reiniciar un ordinador
o un mòbil i notar com que va més ràpid
i ja està net...
És fantàstic, eh?
És molt psicològic, això, crec.
És posar-te allò a l'abisme
i mirar a cavall, quan agafa,
per fer es forma fer dos punts, també.
I tornarem a posar tot de zero
i esperarem que vagi tot bé.
Jo aquest cap de setmana us explicaré
què tal la meva experiència posant, diguéssim,
molt bé, doncs estarem atents
i si veiem que no estàs a xarxes,
que no parles en tot el cap de setmana...
De fet, el que vull fer, mireu, eh,
és tenir l'iPhone des de zero, posar-hi els contactes
però no posar-hi ni WhatsApp,
no posar-hi el Facebook, no posar-hi el Twitter
durant res, el que aguanti, segurament menys d'un dia.
Però a veure què és tenir un telèfon
una altra vegada de 1996.
Per cert, Eli,
hem d'explicar una notícia d'aquesta setmana
que ha generat comentaris al nostre Telegram.
Doncs sí, mira, Nintendo, finalment,
ha publicat els preus del cost del seu servei en xarxa.
Com ja sabeu,
des que va sortir la Nintendo Switch,
el joc on-line, que pots gaudir en alguns
dels seus jocs, era fins ara gratuït.
Doncs bé, ja tenim
els preus de les seves subscripcions.
Que hi ha individual i després familiar.
Individual podem comprar
diferents terminis.
Es pot fer d'un mes, 30 dies,
que surt a 3.99.
Es poden fer 3 mesos, 90 dies,
que és a 7.99.
Es poden fer els 360 dies,
365 dies de l'any, 12 mesos,
19 amb 99.
Molt bé, després hi ha una subscripció familiar,
12 mesos, per 35 euros,
on diverses comptes
poden gestionar
el joc en xarxa.
Abans de dir-ho,
recordar que abans d'això,
els qui paguin aquestes subscripcions
tenen una llista de videojocs de l'ANES
que poden jugar.
El Dr. Mario i Super Mario Bros. 3.
S'assomaran també
el Donkey Kong,
l'Ice Climber,
el The Legend of Zelda,
el Mario Bros. Soccer,
el Super Mario Bros. Tennis
i uns altres deu títols que aniran
anunciant en un futur.
Per primera vegada la història, com diu Nintendo,
s'hi podrà jugar online.
Deu-n'hi-do, això sí que és una...
De fet, aquí recordo quan vam jugar a l'ANES
ho vam comentar, quina pena que no es pugui jugar
a un joc de tennis,
jugar-lo amb un altre jugador.
A mi, de tot aquest tema de Nintendo,
més enllà dels jocs aquests
i tot això, hi ha una cosa,
un detallet que no s'ha comentat gaire,
però em sembla una marranada
per part de Nintendo.
Si no ets subscriptor
d'aquest servei,
les teves partides no s'emmagatzemen
a Google.
Per tant, si perdessis la consola,
perdries tota la informació.
És un servei bàsic sense subscripció.
Si tens la Playstation
o una altra consola...
El servei bàsic del jugador.
Jo entenc que quan t'ho pagues per aquest servei
és com que estàs pagant per una part
de connexió, una part de núvol.
Però és bàsic tenir les partides guardades,
perquè amb una consola portàtil
es pot perdre.
És primaríssima necessitat per mi
que les meves gairebé 150 hores de Zelda
estiguin en algun joc
emmagatzemades.
Jo crec que han comentat alguna cosa.
Serafí es queixava que a la llista
no hi ha jocs de Super NES, per exemple.
Jo crec que arribaran.
Segur, home, el Yoshi Island
ha d'arribar per favor.
I l'Isaac Besora,
que tots dos són bastant asidos
a comentar coses a Telegram,
ens diu que el preu,
sobretot a la subscripció familiar,
està molt bé,
però que Nintendo va al seu rotllo.
Però sempre ha anat al seu rotllo, no?
Sempre que parlàvem de les generacions
de les consoles,
de PlayStation, Xbox,
la guerra, i Nintendo
de sobte presentava la Wii,
la Wii U, la Nintendo...
Amb una musiqueta, violins...
El que està molt bé és que presenti des de bon inici
aquesta subscripció familiar,
perquè és tenir un coneixement molt gran
d'on està la consola dins d'una casa.
Que no tots són adolescents
que comparteixen pis
o universitats que comparteixen pis
a la seva consola, sinó que normalment
és això, nanos a casa, els pares,
i diverses persones que comparteixen la mateixa connexió online.
De fet, la mitjanada de la Switch
és la més alta de totes les consoles.
Què dius? Més que Play i més que Xbox.
Déu-n'hi-do.
Doncs ja coneixem tots els detalls
del Festival Sonar, i des d'aquesta setmana
també coneixem tota la creativitat
que podrem veure al Sonar Més D
i al Generació Digital en volem fer un petit tast.
L'Enric Palau
ha explicat com l'exploració de l'espai
en la iniciativa de l'enviament de la música
ha estat un dels deixos inicials
del festival, el Sonar Calling.
Ell és el codirector del Festival Sonar
i és que bona part d'aquest Sonar Més D
gira al voltant d'aquestes cançons
que es van enviar a una exoplaneta.
Aquests artistes convidats
han composat una peça de 10 segons
que s'ha comprimit i s'ha enviat
ja una primera meitat d'aquestes peces
ja s'han enviat a una exoplaneta
a l'Ojtenstervik.
Fins arribant a aquesta estrella
on esperem, desitgem que hi hagi
com a exoplaneta, vol dir que hi ha possibilitats
de vida i desitgem que hi hagi una vida
intel·ligent que sigui capaç de desxifrar
la música que els hi estem enviant
i ens responguin. Si ho fan a la mateixa
velocitat que ho hem fet nosaltres
tardarem 12 anys i mig més, per tant
a les 50 estaríem celebrant l'arribada
de la resposta de la vida extraterrestre.
Ell ho deia molt seriós.
Això com si contesten ràpid, no?
És que ho rebran i en el moment ja contesten.
Ja podem confirmar-ho. Són les 50
i hi haurà extraterrestres. De fet, hi ha hagut un moment
a la roda de premsa que ell deia, oh, potser
estan molt avançats i podrien enviar-ho abans
i el José Luis de Vicente diu, no, no, no, esto,
por la física es absolutamente imposible.
Home, perquè el José Luis de Vicente
és el comissari de l'Stiffing Hocking
i sap que és físicament impossible anar més ràpid
que la velocitat de la llum.
De fet, la roda de premsa s'ha parat molt de l'espai.
Per exemple, José Luis de Vicente,
que és el comissari, es podria dir,
del Sonar Més D, ens explica
qui tenien clar que volien portar.
Buscar cuáles son las nuevas fronteras
que hay que cruzar, cuáles son los nuevos territorios
espaciales, temporales y creativos.
Por eso no es raro que de alguna manera
el primer nombre que pongamos
encima de la mesa como uno de los protagonistas
de Sonar más de este año,
es el de NASA. Tenemos que aprender
de quién lleva más tiempo encontrando exoplanetas
y encontrando planetas potencialmente habitables
fuera, y tendremos con nosotros
equipos de la NASA como John Jenkins,
que está a cargo de las misiones Kepler
y TESS que buscan planetas
parecidos a la Tierra fuera del sistema solar.
De fet, aquest resum,
petit resum que farem avui
del Sonar Més D, el continuarem
perquè hi ha tantes novetats
que s'han d'explicar que
no ho podem dir amb un mateix programa.
El MIT va un pas més enllà
i ens ensenyarà què passa
amb la música en gravetat zero
o què és el que podrem fer a l'espai
a banda de viatjar. Segons el MIT,
ens ho passarem molt bé.
Estoy hablando, por supuesto, del MIT Media Lab,
el emblema de la Universidad Técnica
más importante del mundo, el MIT,
que este año ha lanzado su Space Exploration Initiative,
que viene a decir bajo el lema
que el futuro del espacio será hackeable
y será lúdico.
Que muchas tecnologías como el sondeo y la captación
de señales, el mapeo del universo
o el lanzamiento de satélites
estarán dentro de poco en las manos
de grandes comunidades de usuarios
que las integraran en la vida cotidiana
de distintas maneras. Ellos estarán en Sonar Més D
con un amplio programa de participación
de distintas formas y maneras,
mostrando algunas de las direcciones
en las que innovadores, tecnólogos, hackers
y creadores están trabajando con científicos
en buscar nuevos horizontes de democratización
de este eje del espacio.
Jo mentre la José Luis anava parlant
m'anava imaginant capítols de Futurama
on hi ha planetes amb cinemes,
planetes que són piscines de boles,
quan diu que el espacio será lúdico.
Jo m'imagino realment una ludoteca
especial.
I això que està explicant que realment
enviar coets a l'espai estarà
a la mà d'unes comunitats,
al final aquesta gent
que imprimeix 3D fa uns anys,
haguéssim pensat que era impossible
que nosaltres haguéssim creat certs tipus
de peces a casa nostra
amb aquestes impressores 3D, amb aquesta realitat virtual
i en canvi ara mateix
és una cosa fins i tot antigua,
això d'imprimir en plàstic. A més, és molt lògic.
Tot el que és l'exploració de l'espai
s'ha basat molt en la comunitat aficionada
entre els amateurs
que han portat
gran quantitat de dades
a les comunitats científiques
i les comunitats més sèries, perquè és tan gran l'espai
que no es pot explorar en tot.
Per tant, també és molt lògic que totes aquestes altres
possibilitats d'anar
cap a l'espai
també acabin en comunitats amateurs
que siguin les que
vagin explorant gran part del que
els grans telescopis i les grans
institucions no poden fer.
De fet, un dels tallers que faran
us en recordeu quan feies
el teu propi sintetitzador,
ara no, ara et faràs el teu propi
nanosatèl·lit, que el podràs enviar
si vols, directament.
Hi haurà com una espècie al costat
del Sonar Village, hi haurà una pista
de despagament, com es diu això,
d'enlairament.
Ja no anirem a volar drons, després ja anirem
a llençar coets. Espero que et donin un casc
quan arribis perquè hi ha un casc.
Per cert, mira, i pensa-te'n tu Albert
García a Segona Història, perquè la realitat
virtual hi serà molt present i se'ns
explicarà, per exemple, com
podem explicar
i podem utilitzar aquestes dues paraules alhora,
les millors històries en aquest
nou llenguatge o plataforma.
Garage Stories és una organització
amb un pí en Barcelona i un pí en Sant Francisco,
molt interessant, que són les organitzacions primeres
que estan creant d'alguna manera
una escola per ensenyar la gramàtica
i la lògica de la realitat virtual,
com escriure storytellings i com pensar
la traslació d'un relat al món de la realitat virtual,
un llenguatge en què,
per entendre el que suposa això de canvi
per a les organitzacions audiovisuals,
no es pot fer amb la noció de plànol,
perquè no hi ha un únic plànol enquadrat dins de la pantalla.
I ells van a estar
fent talleres que permeten pensar
com guionitzar, com fer storytellings,
com modelar, com muntar per a la realitat virtual.
I en cap moment parla de videojocs,
de cinemes, sinó que es parla
de forma genèrica de com pots
aprendre en aquesta nova plataforma, molt interessant.
És molt interessant perquè precisament
suposo que la realitat virtual
és un nou llenguatge en el qual
no hem de pensar en tot el que hi havia abans,
sinó que hem de pensar de zero.
Crear de zero.
Una de les coses que ens va comentar, si recordeu,
quan vam estar a Sitges aquest any passat
amb en Freddy Krueger,
en Robert Englund,
que presentava aquesta història en realitat virtual,
una de les coses que li vam estar preguntant
i ens explicava és el nou llenguatge
que es desenvoluparà gràcies a això,
a la inexistència del planell,
però que totes les experiències immersives
tindran que basar-se en sistemes d'autorepetició.
Serà molt difícil anar al cine a veure
aquesta experiència immersiva,
perquè necessites veure-la moltes vegades.
Perquè a cada moment pots estar tu,
com a espectador que està immers en aquella història,
canviar el focus d'atenció
i veure coses diferents.
Generació digital
Oriol Dalmau, què tal?
Intentant captar el que esteu parlant,
perquè vinc de nou i Freddy Krueger és pare.
És complicat això.
Sona el més bé que cada any,
aquesta setmana ha estat la roda de premsa,
ens sorprèn
que tinguin totes les històries que ens porta.
I que anirem parlant.
Tu has vingut per parlar de Donkey Kong.
Sí, jo he estat jugant al Donkey Kong,
jo ho tinc fàcil avui.
Abans, però, si et sembla, l'Albert García
ens farà una miqueta de repàs de personatge.
Mira, quan pensem en personatges de Nintendo,
automàticament ens venen al cap
en Super Mario, en Link o en Pikachu.
Però rara vegada pensem
en el Donkey Kong.
Aquesta setmana, el gorila de Nintendo
és el protagonista absolut del nostre programa
del generació digital.
I és que des de fa uns dies
podem fer salts i recollectar plàtans
gràcies a l'arribada de Donkey Kong Country
Tropical Freeze a la Switch.
Abans de parlar d'aquest llançament, com dèiem,
volem conèixer més a fons aquest personatge.
Ho farem amb l'Albert García, qui afirma
que és el seu preferit de Nintendo.
Totalment.
És el millor personatge de videojoc
de totes les companyies.
T'hi sents identificat.
És el millor personatge.
T'he fet un repàs
amb 5 motius
amb els quals intentaré
compensar
que és el millor personatge.
Un número 1, Albert.
Si Nintendo
i Super Mario
existeixen avui dia, és gràcies
a aquest personatge que és el Donkey Kong.
Era el dolent.
I estava en el de tot.
Nintendo
en el món de les recreatives a començaments dels 80
va entrar allà en les recreatives.
Moltes d'elles eren com còpies
d'altres jocs clàssics com Space Invaders
i va ser amb el Donkey Kong
aquest videojoc de començaments dels 80
que van crear el seu
primer superèxit.
Potser no tant com Space Invaders o Pacman
però va tenir un èxit descomunal.
És un autèntic clàssic. En aquest videojoc
Nintendo es va reivindicar
i també va ser la primera aparició
del personatge de Mario
que no es deia Mario encara
es deia Jumpman
i que era Fuster
i que en un principi
havia de ser el Popeye
però van perdre els drets.
T'ho anava a dir perquè no tenia els drets
i gràcies a aquesta
problema
ha fet que existís el Donkey Kong
si no el Popeye és el que has menjat.
No us l'imagineu, la recreativa del de tot Indrià
o el Brutus
i l'Olívia, la nove segrestada
que se l'havia d'inventar perquè el Mario
es deia Paulín.
Aquell moment era Paulín
en anglès es diu Paulín
L'alcaldessa de Super Mario Odyssey
impressionant, meravellós.
Primer videojoc amb narrativa, amb una història
més enllà que és molt bàsica.
Alguns estan escoltant amb auriculars
a tope. Ho sento.
Se m'ha ficat el cervell
reptiliac.
Són sons de les maquinetes
aquelles dels anys 80, les Game & Watch.
Aquest és el segon punt que dius tu.
Les àvies de la Game Boy.
Exacte, les àvies de la Game Boy.
Aquelles maquinetes, doncs, què va passar?
Amb la maquineta específica
del Donkey Kong va ser la primera
que va incorporar el directional pad,
el D-pad, la creueta.
I això és molt important perquè va ser
la primera vegada que un videojoc podies controlar-lo
amb una creu, amb el típic creu,
per moure els personatges.
Això, a partir de llavors, ha estat amb tots els comandaments.
Donkey Kong és el causant
que hi hagi creuetes.
Com es feia abans si no hi havia creuetes?
Es feia amb un joystick i llavors van pensar...
Mira, van inventar de tot.
Van inventar joysticks, van inventar una espècie
de transistors, allò que pujaves i baixaves una rodeta.
Tenien fins i tot unes boles...
No tenien clar la manera de dirigir un personatge.
Estaven inventant.
El tema és com et poses un joystick a la butxaca,
que era la idea d'una Game & Watch.
Sense que sembli alguna altra cosa.
Posem-ho de forma més plana.
Però quan portes una Game & Watch ja sembla una altra cosa.
Efectivament, doble pantalla.
Mira, no sé el que diràs,
però crec que aquest és un punt important.
Molt, molt, molt. Això és la introducció
del Donkey Kong Country. Escolta un moment.
El començament del joc
sortia en Cranky Kong,
que és l'originari,
el Donkey Kong original.
Llavors apareixia el que coneixem avui dia,
el nou Donkey Kong.
Era el retorn del personatge
per la Super Nintendo.
Va ser molt potent, Donkey Kong Country.
Van sortir tres videojocs,
van sortir per la Super Nintendo.
I per què és important? Per què és tan important?
I per què es continua intentant
convèncer de què és el millor personatge?
Doncs perquè aquests jocs de Super Nintendo,
que són molt recordats,
van fer que el nostre cap explotés.
Literalment, en el seu moment,
estàvem acostumats a les consoles a 16 bits
i van aparèixer aquests videojocs
amb els quals tenien uns gràfics
de personatges i d'escenaris que es feien
amb els ordinadors, aquells silicone gràfics
amb els quals es van fer pel·lícules com Terminator.
I en aquell moment la gent va flipar.
El que semblava una generació posterior, realment.
Exacte. Aquesta era la sensació.
I Mega Drive es va posar a les piles,
i Nintendo va marcar molt el terreny
amb aquesta saga de jocs
tecnològicament molt potent.
M'està convencent, eh? No sé vosaltres.
Home, ara ve un altre aromènt
que és potent.
Donkey vol dir, en anglès de forma clara,
burro.
No hi toca gaire, no?
Doncs això és una autèntica injustícia.
Donkey Kong és el personatge més intel·ligent de Nintendo.
Somos una cosa.
En Mario què fa?
Doncs ha d'anar a buscar la princesa,
una feina brutal.
En Link què fa? Exactament el mateix.
Sempre estan fent de recaderos.
Donkey Kong què fa?
Anar a buscar plàtans.
Anar a alimentar-se.
És la seva natura, de fet.
Viu a la jungla, a la seva caseta.
És el personatge més intel·ligent de Nintendo.
Què deu pensar de Mario, ell?
Aquest tio, no? Aquest tio penca massa.
Hi ha el concepte del barril, que és una mica liè,
però també ve dels jocs originals,
que llançava barrils des de dalt.
Va reutilitzar-lo per posar dintre bananas, plàtans i tot això.
El tema és que,
a més, no tan sols és un personatge,
jo trobo que és molt intel·ligent,
sinó que té com aquest bon rotllo,
del rotllo funky, de la música hip-hop.
Estem sentint el decay rap
de la versió per Nintendo 64.
Molt bé, ara escoltem.
Cantada de forma real, eh?
De fet, el nom venia
perquè ells van intentar buscar
un nom en anglès
de la paraula to shoot, en japonès,
que es veu que hauria de ser donkey,
és l'equivalent a burro,
i van dir que és el mono to shoot,
aleshores és el Donkey Kong,
i no, no, es van equivocar.
I el cinquè punt?
El cinquè punt també és, per mi, el més bàsic de tots.
Hi ha un joc de Donkey Kong
que té el millor accessori
de la història, per mi, dels accessoris,
els bongos.
El Donkey Kong va sortir fa uns 15 anys,
un joc musical, i com a comandament
teníem uns bongos, aquest instrument de percussió,
que ens permetia controlar el videojoc.
Això ho tens tu, t'ho has arribat a comprar.
Ho té sempre endollat, el menjador.
El Donkey Kong 1, el Donkey Kong 2...
T'ho portaries a una illa deserta, els bongos aquests.
Si m'haig d'emportar un joc,
m'emportaré aquest videojoc,
perquè és molt divertit,
és un joc de música,
i és molt xulo.
Un últim punt, m'encanta la gent
que diu Donkey Kong.
Hi ha molta gent, eh?
Jo crec que et deu haver un bar
que es deia així,
a l'estat espanyol.
Bar Vader sí que existeix.
Doncs Donkey Kong, segur.
De totes maneres, el nom de Kong,
l'associem a un gorila,
i la Universal també va dir la seva al seu moment,
que va demanar Nintendo
a l'amunt de Kong com a referència a King Kong,
i que estava estudiant el seu personatge.
Va perdre Universal,
va demanar a Nintendo
que no es podien confondre els dos personatges.
I l'advocat de Nintendo es deia Kirby.
Sí.
I va dir a la llegenda que és per això
que ara tenim un personatge que es diu Kirby.
I era baixet i rosa.
No sé com era, però mira,
moníssim, segur que era moníssim.
I juga l'Oriol Dalmau
que va fer el vist i plau.
Molt bé, ja està, estem tots convençuts,
però hem de parlar del joc
que ha aparegut ara fa molt poc per la Switch.
Per cert, per 60 euros.
Sí, sí, no es tallen, eh.
Són joguines,
és la redicció.
La Play oficialment és joguina,
que es veu que els termes legals canvien.
És una joguina a nivell del Boe,
ho sapigueu.
Home, ens hem posat ara...
Això és el Donkey Kong Country
Tropical Freeze,
massa llarg.
Estem davant d'un port de Wii U
i aquí em paro un moment, eh.
Perquè és allò de dir Switch, Switch,
que ho estàs fent, Switch?
Perquè si us adoneu, hi ha un peron amb la Nintendo Switch.
De respecte al 2017,
no perquè no tingui èxit la Switch,
està el Mario Switch com a barres de pa, eh.
Però el 2007 teníem el Zelda,
el Mario Odyssey, el Splatoon 2,
el Xenoblade 2, no he dit cap port encara, eh,
també hi ha el Mario Kart, etcètera.
Aquest 2018 tenim el Kirby, que t'ho deia, Gina,
i el Cartronet,
no en tenim res més.
El que s'espera per la resta de l'any
és un detenis del Mario i s'ha acabat, eh.
Això ho pot ser dues coses,
o s'està preparant un llançament molt important
per principis de 2019,
el Super Mario Bros,
un Pokémon,
o una nova Switch.
Se n'està començant a parlar,
una new Switch.
Oriol, centra't, per favor.
No, és que va a pàgines superestranyes, l'Oriol.
S'ha parlat, vés a saber-ho.
Amor, el cotxe és perquè ja em veus.
I hi ha un peron que podria ser...
És veritat, és veritat.
Clar, abans de venir una onada forta,
el mar tira molt enrere, podria ser això.
Molt bé.
Anem al joc.
El Donkey Kong és exactament
el mateix joc que Wii U tenia el 2014.
No han afegit res,
més enllà de la pujada de resolució.
Això sí, eh?
Està a la 720p, ara està a 1080p a la Switch.
Que dius, millor segur,
depèn del joc.
Això és com les persones.
Hi ha gent que no la veus més guapa quan et posen les ulleres.
Al contrari.
Si de vegades enfocar més no és necessàriament bo,
però en aquest cas sí,
el joc està pensat per 720,
però llueix molt bé,
en full HD, no es veu gaire polivonat,
guanya contrast, colorido,
té molta creativitat, molta màgia de Nintendo
i, evidentment, amb la Switch
es fegeix allò de jugar amb moda portàtil,
tot i que aquí jo recomano clarament jugar
amb pantalla gran.
No és que no vagi ben portàtil,
no li passa que era un desastre,
el que passa és que pel tipus de joc
el nostre amic us converteix realment en molt petit
i aquí on llueix no és com el Mario Odyssey
que està més equilibrat, aquí on llueix és a la pantalla grossa.
Necessita 65 pulsades.
Com a mínim.
I està a 3 pams de la pantalla com a màxim.
El joc és el perfeccionament,
la quintessència del plataformes 2D.
Ho té tot.
Sobretot és divertidíssim, que és el fonamental.
És el joc perfecte per fotre una partida de 20 minuts
i no haver d'estar pendent de l'arbre d'habilitats,
dels pebrots, de quina emissió secundària
tinc activada, dels controls...
No, no. És per fer partides curtes.
Hi ha gent que diu que pot ser una mica repetitiu,
perquè no és per passar-te quatre hores a aquest joc.
És un plataformes, això sí, que és bastant llarg.
6-7 hores no te les treu ningú
i és un plataformes modern.
Hi ha canvi de perspectiva, hi ha zoom,
quan et fots amb un barril no saps mai on acabaràs.
Elements dinàmics a l'escenari
que desapareixen, que es mouen, que es trenquen
i té molta personalitat.
Tot és especial, els enemics són especials.
Es nota que és una IP que ve de lluny
i que té molt d'èxit la màgia de Nintendo.
Tu portes dues hores jugant i et vols comprar
la millor dels nastos i fots-te-la a l'estanteria.
En total, 6 mons, 10 nivells per món.
Bastant llargs.
Molt ben fets, variats.
És divertit, difícil, perquè és un joc difícilet.
Potser és dels plataformes 2D més difícils
que jo m'hi he trobat.
Doncs tu tens aquesta variència.
És complicat.
Jo tinc una cosa que és que em poso a un nivell fàcil
normalment sempre i en aquell moment,
en aquell segon de posar fàcil, em sento el loser.
Però després m'oblido. Aquest joc no t'ho deixa fer
perquè quan tries el nivell fàcil,
el personatge te'l canvia.
És el nivell funky que li diu
i et surt el mico amb unes ulleres de sol,
amb una taula de surf
i t'està recordant permanentment
durant tot el joc que ets un loser.
Per tant, al final, no et fotràs el nivell fàcil.
De fet, això és nou.
És una novetat d'aquesta versió.
És com molt evident que vas amb el fàcil.
Això sí, és d'aquelles dificultats justes.
És a dir, tu pots perdre 5 vides al mateix punt,
però notes que es pot fer.
No és que estigui malparit el nivell,
sinó que ets un patata.
No és un joc trampós en aquest sentit.
És el joc, ja et dic, brillant,
molt recomanable,
un plataforma d'aquests molt treballats
i hi ha fases de tot tipus,
les que sempre hi han d'haver,
la rocosa, la de lava, la de les mines,
la dels vehicles que xeraves amb coetra,
amb begoneta, amb rinoceró,
fases d'aigua que potser són les que menys m'agraden.
Fantàstiques, ningú li agrada.
Per què les fan? Jo tampoc ho penso.
Perquè trenquen el ritme.
Aquest joc, una de les coses que té més bona
és que és trepidant, que no et deixa anar en cap moment,
que és molt ràpid.
A la fase d'aigua s'ha acabat el tema.
És un joc que té molts dades.
I bastant ben parits, bastant complicats
i bastant interessant.
Els companys aporten també alou aquells barris
que els tira i surt un company,
tu potser, Albert, saps com es diuen,
la noia de la coeta,
la Dixy et permet volar perquè move la cua com un helicòpter,
El Didi és el Cranky.
Com ho saps tot això?
Home, és que per mi és un nou armestre,
aquest vídeo, això.
Doncs el Cranky aquest té un pal amb el que camina,
A banda d'aquests personatges, n'hi ha també coneguts, hi ha un Mario, ja apareix algun...
No, jo no m'he trobat cap eashterec d'aquests especials, no?
Llueix de meravella amb una tele gran, 60 frames per segon, direcció artística molt treballada, molta personalitat, molt divertit, trepidant, allò que dèiem.
Busca ser rejugable perquè té secretets, peces de públics de trobar, lletretes del com, com sempre, llocs secrets, fases de bonus.
Es pot jugar amb multijugador local, cada un un mando, ja, que és molt xulo.
Coses dolentes, el que dèiem, les fases aquàtiques són avorrides i que no arriscava massa el 2014, imagineu ara el 2018, doncs no aporta res, no?
Una cosa molt curiosa, com ha anat de notes? Si us fixeu, amb la premsa és molt estrany, no?
Perquè és allò que fa la plataforma, que la plataforma tingui bona fama.
A Metacrítica, el joc a Wii U va tenir un 83 el 2014 i ara té un 86 el 2018, això no té cap sentit, això és absurd.
Però és que encara, si anem a GameSpot, que és el més bèstia, tenia un 60 a Wii U i un 90 a Switch.
A Wii U deien que els nivells eren molt repetitius i a Switch els nivells són meravellosos.
No estava escrit per la mateixa persona.
Per la mateixa persona, però hòstia, ho podeu buscar, que és increïble.
És el que acabes entenent que Nintendo faci el que està fent, que és fer ports de Wii U perquè és que realment aquests jocs eren meravellosos i no van estar prou valorats en el seu moment.
Potser perquè no era el moment, potser perquè l'auge de lo retro encara no havia arribat i aquestes IPS viejones ara tenen més sortida.
La cosa és que quatre anys després pagarem 60 euros, ho farem a gust i a més li fotrem un notable, un 90 directament a Metacrítica.
Som així de burros.
T'has acabat ja del tot?
No, no, he avançat bastant.
A veure, jo el 90 li poso, eh, però perquè no he tingut Wii U.
El que ha tingut Wii U crec que per respecte a la seva cartera no hauria de passar d'un 80.
I crec que Nintendo s'ha de posar les piles i ha de començar a treure...
Coses noves que no siguin ni Mario, ni Sonic, ni Zelda...
Ni Zelda, o sigui, prou ports i el tema del cartró que vagi en paral·lel però per una altra banda que vagin traient jocs potents.
Jo penso que s'han passat amb el preu.
Hauria de costar 30 euros perquè si vas a comprar-te el Wii U a la botiga val 25 i és el mateix joc.
Que curiós.
O afegir alguna cosa més, afegir alguna fase més, buscar alguna cosa que ho justifiqui...
Ho van fer fins i tot amb Street Fighter.
Necessitem un online.
Un online, el que sigui, un ami o qualsevol cosa, alguna cosa...
Potser un ninotet, no?
És l'habilitat que té Nintendo de vendre't el mateix, pagar el doble i la gent més contenta que mai.
És que és per medalla, eh.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola hi ha una gran batalla.
Cisco, el gegant americà de les telecomunicacions que tenen home de personatge del Club Super3,
va registrar el mes d'abril de 2018 el trànsit mundial de correu electrònic no desitjat.
El 85% dels emails que circulen per la xarxa, uns 374 milions...
374 mil milions.
Ah, 374 mil milions.
I canvia la cosa, eh.
O sigui, 374 mil milions de missatges és correu brossa a l'any 2018, m'estàs dient.
Doncs aquest fenomen no es va generar espontaniament.
Hi ha un dia i hora i culpable, va ser el senyor Gery Tuerk,
que el 3 de maig de 1978, just ara fa 40 anys, enviava a tots els usuaris d'Arpenet
l'anunci d'una presentació de productes de l'empresa digital.
Havia nascut l'Spam.
I aquesta música segur que té a veure, no, Francesc?
Doncs molt bé, si tant.
Mira, és una colla de vikings que estan en un bar cantant lo molt que els agrada l'Spam.
L'Spam és un producte de carn enllaonada que és molt popular en el món anglo-saxó.
I formava part d'un sketch dels Monty Python, del seu programa Flying Circus,
que es va emetre per la tele als anys 70.
Una senyora estava en aquell bar i volia menjar alguna cosa i tot, tot, tots els plats portava l'Spam.
Ou, bacon, spam, spam, spam, ous, bacon i spam, etc.
I no se'l podia treure de sobre de cap manera i no li agradava.
I així és una miqueta del que molta gent diu que és l'origen del nom d'Spam pel correu no desitjat.
Tot i que hi ha altres teories.
Arpanet, com que era una institució governamental,
estava molt participada de gent amb experiència militar que venia de l'exèrcit.
I les llaunes d'Spam formaven part de les racions militars que consumien quan estaven por ahir.
I resulta que no eren molt populars.
Cada cop que obrien la capsa i trobaven la llauna, els feia bastant de repelús.
I una miqueta del mateix que passava quan obrien el correu i veien a la seva safata d'entrada tants correus que no els agradava.
Tenien la mateixa sensació i alguns diuen que l'origen estaria aquí.
De fet, una o l'altra s'escau força.
S'escau força, tot i que la dels Monty Python és bastant més popular.
La paraula spam, això sí, es va utilitzar per primer cop l'any 1993 en un fòrum de Justnet.
Ja veure, Francesc, on ve l'Spam mundial i qui l'origine?
Doncs bàsicament el trànsit es genera als Estats Units.
És el 13% de l'Spam mundial, l'any 2017, generat als Estats Units.
El seguiria la Xina amb un 11,2%, el Vietnam amb un 9,8% i l'Índia amb el 7,58%.
A més, l'Spam amb caràcter criminal, perquè l'Spam és correu no desitjat.
Moltes vegades són publicitats, anuncis, informació que no ens interessa i que alguns envien perquè formem part d'algunes llistes que corren i circulen.
Però molts altres d'aquest spam, aquest correu massiu que no volem que ens arribi,
són estafes, són intents d'enganyar-se i treure'ns informació.
Moltes vegades no prové d'un servidor únic i no el podem localitzar,
sinó que ve de milers de bots que estan allotjats a ordinadors que han estat hackejats,
els seus usuaris no ho saben i que un cop es rep una ordre,
aquells no estan fent res maliciós amb les teves dades, no et haquegen a tu,
utilitzen el teu ordinador per crear això.
Milers i milers i milers de missatges d'Spam que així no es pot localitzar.
Però quan dius un bot, un bot és un programa que reenvia mails a tota una llista de contactes.
Si tu vols enviar milions de missatges en un espai curt de temps i, òbviament, et poden trobar i perseguir,
llences un d'aquestes bots, haqueixes bastants ordinadors i de cop i volta,
igual 60 milions d'ordinadors de tot el món començaran a enviar el teu missatge
i ningú podrà el tracejar dins d'on t'arribes tu.
Per això tantes pàgines et demanen que demostris que eres un ser humà,
posant una xifra o una imatge.
Si hi ha cables o cotxes en aquella fotografia.
Exacte, perquè hi ha mil bots que estan fent coses automàticament.
Ara, quins són els temes, el top ten dels temes de l'Spam més enviat?
A l'Arga Topé, no?
No, no, no, curiosament no, tot i que és molt popular,
i el Fes Diner Ràpid, però no.
Els temes principals, el top ten dels temes,
i jo crec que ens serveix per traçar un perfil de l'usuari mitjà que el rep,
són Hola, Ei, que tenien el primer i el segon spam més enviat,
tenen com a tema Ei i Hola, que així dius, me'l pot enviar qualsevol,
aquestes quatre coses poden passar abans d'un atac d'acord,
la teva àrea és segura, detecta assaltants sexuals a prop teu,
per què tens dolor articular, un sobre tuppers,
sobre anunci de tupperware, factures importants i no tens forma de pagar-les,
venda d'ulleres, apunta't per un 50% de descont en el teu primer parell,
un truc per un estómac ben planet i cartutx de tinta a baix cos,
aquests són els temes dels deu spams més enviats que estan registrats.
Oriol, tu dius el del penis, algú rep... Jo dic el de l'Oriol també.
No, i aquest, el number one que sigui Hola, no m'estranya,
perquè tu si vas a un bloc de pisos truques i dius Hola, soc jo,
jo crec que un 90% t'obre.
A mi el que em van enviar que em va fer molta gràcia,
La carta nigeriana.
La carta nigeriana, doncs em van enviar un molt graciós
en el que deien que havien trobat un àlbum d'un avantpassat meu.
Un àlbum.
Un àlbum, i aleshores que me'l volien enviar.
Aquest és el típic que quan tu dius d'acord,
m'agradaria molt veure aquest àlbum d'aquest avantpassat meu i demés,
de sobte els retenen autoanes, et diuen no et preocupis,
t'ho pagues 500 euros, jo te'ls ingresso després.
És un banc concret, és un banc sempre que no me'n recordo.
Doncs un àlbum de fotos dels antics.
Us ha passat mai de pensar que és spam i no és,
i t'enviaven una proposta impressionant per un viatge periodístic,
en el meu cas, per anar a un altre país,
una cosa guapa, una cosa meravellosa,
i durant anys que m'ho enviaven i jo no me'n refio,
i al cap d'uns anys era real i m'ho deia molt.
A mi això em va passar per telèfon,
que sempre truquen per oferir-te coses.
Spam telefònic també existeix, fins que una vegada van trucar
d'un supermercat que els meus pares havien guanyat un creuer
i jo no m'ho creia i em truquen de ser quantes vegades
i de fet al final van anar de creuet,
però si fos per mi no hi haguessin anat.
El problema molt gran és que això ja ens ha posat tan en guàrdia
que ja no ens creiem res, perquè l'Spam no sempre és...
a vegades també l'Spam no sempre es correu publicitari o estafes,
també podem ser uns spammers cap als nostres amics.
Quina música, està molt bé. És com un amor.
Però sents el que diu? Sisplau, no em reenvis aquesta merda.
No em reenvis més merdes, sisplau.
Aquells powerpoints de frases de Pablo Coelho.
Sí, donen vides pel canvi crash.
Això era el Jan Kovic, que sempre fa cançons d'humor,
i és un bon dia de temes que tots notem molt a prop nostra,
i en aquest cas és tota aquesta gent que ens reenvia,
sempre tenim algun amic que ens reenvia totes les bromes,
tots els adjudits, tots els vídeos, tots els memes, a vegades dos anys tard...
Això també és spam, en certa manera.
I què hem de fer per no rebre'n tant o almenys que no es molesti tant?
Educar els pares. Això per començar.
Però realment el problema de l'Spam és molt complex,
hi ha poca cosa que es pugui fer.
L'Spam se va acabar i, òbviament, no és veritat.
Les companyies de correu i els proveïdors d'internet
apliquen tota una sèrie de filtres, hi ha molta tecnologia darrere,
llistes negres, etcètera, per intentar que ens arribin molt poc
d'aquest correu als nostres safates d'entrada.
Però tot això no sempre n'hi ha prou.
Deu-n'hi-do, doncs de fet, 40 anys, hem dit.
40 anys del primer spam i una cosa que us penjarem
abans d'acabar xarxes socials, perquè m'agradaria que la veiéssiu,
que hauríeu d'anar a respondre aquests missatges d'Spam
de que tenim un àlbum d'un passat teu.
Ell va dedicar a dir que no el borraré, respondré a veure què passa.
I us explica com va anar la conversa i és absolutament delirant.
Us el penjarem a xarxes, doneu-li un cop d'ull perquè és brutal.
Doncs vinga, continuem. Al Generació Digital parlem molt sovint
amb creadors de videojocs, artistes que fan servir
eines molt concretes. La setmana passada es va presentar
a iCreat i a Pune S la tauleta Wacom Cintiq Pro
La presentació es va fer a Wacom Experience Center
a Barcelona i vam parlar amb Maria Privat,
que és responsable d'aquest centre perquè ens expliqués
amb què ens ajuda aquesta eina.
Facilita moltíssim el temps de treball, que tu puguis
presentar molts més projectes, perquè com sabem
el sector creatiu també és molt exigent, tot és per ahir.
De fet és un monitor interactiu.
Sempre ha d'anar connectat a un altre ordinador, pot ser Mac,
o CPC, sense cap problema. I el que fa és que directament
amb el llapis, el Grip Pen 2,
directament tenim nivells de sensibilitat a la presió.
Llavors el que fem és treballar com si estiguéssim treballant
amb un bloc de dibuix i un llapis.
L'agina crec que està acostumada a treballar amb tauletes.
Ara et preguntaré precisament per la importància del llapis.
Cada tauleta té el seu llapis. Llavors les noves tauletes,
aquestes Cintiq Pro, la família Cintiq Pro,
té un llapis que té 8.148 nivells de presió.
El més curiós és que fins l'any passat
tots els creatius treballaven fins a 2.180 nivells de presió.
Llavors el salt qualitatiu és enorme.
És tan important un llapis avançat?
El més important és la pràctica que tinguis
fent servir aquest tipus de presió,
perquè com més pressió li poses a un llapis
també necessita molta més precisió de la mà que la fa servir.
Però sí que és important perquè moltes vegades
tu pretens fer una línia o un tras de certa manera
i si la tecnologia no t'acompanya,
per molt que tu tinguis talent,
si la tauleta digitalitzadora no és prou bona, es nota.
Per aquí parlem de dibuixar, bàsicament.
Sí, parlem de tenir habilitat digital per dibuixar.
I si ets mal dibuixant amb un 24 i un llapis, tampoc se les vol dibuixar.
Però sí que és veritat que és com tot.
Al final és entrenar-ho i anar fent.
Estic segura que el primer dibuix que vaig fer amb Wacom
era una merda en comparació amb l'últim,
que segueix sent una patata però una miqueta menys.
Li vam preguntar a la Maria Privat també quin tipus
de professionals fan servir aquest tipus de tauleta.
Pot ser animació, pot ser il·lustració, com fer part,
disseny industrial, arquitectura, és molt multidisciplinari.
No només és dibuix.
En una presentació hi havia un agent d'un estudi
que són els que han fet el nou disseny dels taxis de Londres.
I ho han fet amb aquesta tauleta.
Per acabar amb el tema de la Wacom Experience Center,
que està dins de iCreati a Pune S,
és una botiga de tecnologia aplicada a la creativitat.
I vam aprofitar per parlar amb el Francesc Pedrerol,
que és el CEO del grup Asuni.
Vaig estar parlant amb ell del fet que moltes vegades
ens falten una de les coses més importants, que és l'assessorament.
Cada vegada es veuen més botigues, com per exemple aquesta,
oferint cursos presencials. Això també ho fa iCreatia.
El que nosaltres fem no és conèixer un producte,
sinó conèixer diversos productes i a més saber les seves necessitats.
I per tant, li podem aconsellar en cada moment,
perquè avui en dia amb la creativitat en tot,
ja no és qüestió només d'un producte.
És de combinar diferents productes en funció del que tu necessites.
Quan se vol que tingui dubtes sobre tecnologia aplicada a la creativitat,
que es truqui. I li explicarem el que sabem,
perquè ens agrada i volem que la gent ho faci servir.
Quan una persona sigui creativa,
digui que quina tecnologia puc fer servir jo per treure-li el suc,
que ens truqui o que ens vingui a veure. I llavors parlem.
El que vinc a referir amb això és que no cal que ens compis res.
Anem a canviar de tema, però seguim parlant de gent
que utilitza aquest tipus de tecnologia
per fer coses molt creatives.
I avui, Gina ens porta gent que dibuixa molt bé
i que ho penja a la xarxa.
S'ha de dir que per ràdio és difícil parlar de dibuixos,
però anem a intentar fer-ho, no? Exacte.
Jo he trobat gent que té molt de talent, bàsicament.
I com que em costava decidir, he intentat fer-ho en forma de llista.
Així que agafeu alguna cosa per apuntar,
ja sigui paper i llapis o una Wacom,
o a Facebook i Instagram, que la cosa va forta.
Així que comencem. I comencem amb l'artista fantàstic
Gedi Minas Pranquebícius.
Gràcies, Eli, per pronunciar aquest nom impronunciable.
Li has passat a ella, eh? Sí, sí.
T'he pensat, això ho dirà l'Eli.
Perquè a la xarxa s'anomena Gedo Menas, és a dir G-E-D-O Menas.
Aquesta persona nascuda amb aquest nom
que heu pogut entendre, Lituà,
és una persona d'un aire misteriós i fantàstic.
I el que sorprèn més del seu art és que,
tot i que sembla fet a mà, està fet amb un iPad.
I, de fet, el podeu trobar a la web de gedomenas.com
o buscant Gedo Menas a Instagram.
Seguim amb l'artista surrealista Kiara Bautista.
La Kiara dibuixa sirenes, éssers que recorden els faunes,
dones amb ulleres, amb orelles, fent el te.
Allò, la cerimònia del te, però enmig del bosc, rodejades del llops.
Si voleu veure-la o si la podeu trobar, la podeu trobar a Facebook
a Kiara Bautista Artwork.
I anem ara a un de casa nostra, l'artista català de carrer,
l'Axe Colors.
Segur que heu passejat pel barri de Gràcia i heu vist aquell dibuix
de collons llampants de la Calessi o del Walter White de Breaking Bad.
Doncs aquests dibuixos són obra d'Axe Colors,
un artista català que fa servir el graffiti com el seu suport
perquè tothom ho pugui veure i ja sabeu que a vegades el graffiti avui és
i demà no hi és, sobretot si venen al servei de neteja.
El que passa és que aquests saben greu perquè estan molt ben fets.
El graffiti, per exemple, que hi ha al carrer Pepe Rubianes,
de Pepe Rubianes, també és seu, tot i que no té
aquest aire característic de tants colors.
Ja el podeu trobar a Axe-colors a la seva web,
a Axecolors.com.
I anem ara als nous Kate Haring, que són Brosmind.
Són aquells dibuixats del Mobile World Congress
que eren com uns personatges de plastil·lina, molt elàstics dibuixats.
Doncs això era una obra de Brosmind,
que són l'Alejandro i el Juan, uns germans que viuen a Barcelona
i que fan coses increïbles, perquè els seus dibuixos no només serveixen
pel Mobile World Congress, sinó també per estampats per unes gorres,
la portada d'un disc del grup de música mal dita Rotonda,
també han fet la decoració de Nadal
d'un centre comercial a la Xina.
Ara anem a seguir a Instagram a Brosmind.
I ara ens dius, Gina, que hi ha un nou Matís, que és en George Graves.
Sí, en George Graves és un noi de Bristol.
El nou Matís.
Que el comparem amb el nou Matís, perquè realment els seus dibuixos recorden
el Matís, tot i que ell sempre diu que és més de Kiriko,
Giorgio de Kiriko, que és un altre artista vanguardista.
Dic que sí, però no en tinc ni idea.
Ell fa servir colors plans, ombres fosques,
perspectives impossibles.
Segur que entreu al seu Instagram i tindreu la sensació que això ja ho heu vist abans,
perquè ell reinventa quadres que potser ja heu vist abans,
o imatges que ja heu vist abans.
El podeu seguir a Instagram, a George Graves barra baixa, però que sapigueu
que aquesta setmana, Sara, la botiga d'Inditex,
li ha plagiat un dibuix.
I ara podeu anar allà, sí, sí, podeu anar a la botiga, comprar un dibuix
de George Graves, però que no és de George Graves, perquè directament l'ha plagiat.
Ho ha denunciat a les seves xarxes socials
i fent el guió del Generació Digital me n'hi ha donat i ha sigut com...
Que fort!
Em fot una bronca per posar un dibuix a l'APM d'un tio que no vaig nombrar,
que em va caure la de Déu.
La gent penja coses a la xarxa però segueix sent seves.
A vegades s'ha d'anar una miqueta en compte i que sapigueu que hi ha gent
que fa coses increïbles, jo aquí us he portat un parell de persones,
però que hi ha gent, i he intentat que no fossin tampoc artistes de còmic
sinó que hi ha gent una mica plàstica,
perquè després hi ha gent que agafa i et fa un còmic meravellós,
que fa superherois, que fa coses inspirades en Ghibli,
però intentat agafar...
És que a internet hi ha tanta gent que fa coses tan guays...
No te l'acabes, eh?
Et sents una mica loser. Hi ha gent bona fent tot.
Prem el bot obert i obre la porta. Fes-ho.
Hem arribat fins aquí, gairebé al final del videojoc.
No vols obrir la porta.
Prem el bot obert.
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el bot obert obre la porta
a l'entreteniment i a la creativitat digital.
Què ha passat a les xarxes amb el Serafí i en Jack?
No, no, no. Què ha passat a les xarxes en general?
Aquesta setmana jo, com a mínim, no els he vist tant discutir.
No sé si ja s'han arreglat, han fet les paus...
En Jordi Pimpam feia una crida a Telegram.
Diu que li passa una cosa, sobretot una crida a la gent
que tingui Samsung, perquè diu que quan posa el mòbil a carregar
se li activen totes les actualitzacions
i s'autoexecuten. Diu que estic tornant boig.
Estic al Telegram i sobre el YouTube, al Wallapop, al Maps.
Algú més li passa?
A part se't deu fondir els datos, això.
Has de poder programar que només tu baixi en wifi, si no estàs mort.
Sembla que és una cosa habitual, perquè aquí tothom diu que li passa això.
El fantasma de les apps.
Quan dius Steve Jobs tres vegades davant d'un Samsung...
Es torna boig.
Pobre. No sé si l'han ajudat, però...
El Josep diu que això passa perquè genera electricitat estètica
quan està carregant el mòbil.
Quan s'està carregant genera aquesta electricitat.
Diu que fa el que vol, que no passa amb tots els telèfons carregadors,
que no passa cada vegada que el posa a carregar.
Però com que ja sap què li passa, doncs que no és greu i deixa que vagi fent.
I el Gerard li explica que el que no és gens bo
és que s'escalfi per l'ús que li dones
mentre està carregant. Diu que això
li mata la bateria totalment, però bueno,
que si el fa servir una miqueta mentre el carrega, que no passa res.
Que mentre el carregues no pots fer res.
Perquè aleshores s'escalfa.
També diu que no és bo fer la carregada a la nit?
No, perquè diu que es carrega massa la bateria
i també la fa malbé.
Però això li passa a la Nintendo Switch, que la tens tot el dia a la plataforma?
Tampoc deu ser bo. Segons l'Albert S, se suposa que el 100%
deixa de demanar electricitat, però com que segurament
va gastant una mica, després torna a demanar
i va rebutant del 95 al 100 continuament i això
no és bo per la bateria.
Doncs ens acaba el temps, Eli, però diem encara que sigui
el nom d'una iniciativa que ens han enviat, no?
Mira, quedem-nos amb això. Reimaging Tèxtil ens diuen
que si volem reinventar la indústria tèxtil innovant
en els àmbits del tèxtil i la moda, des del Tecnocampus
es llença el programa Reimaging Tèxtil
on s'hi pot ajudar a apuntar a tothom fins al 18 de maig.
Hi ha més informació a la web del Tecnocampus.
Per tant, qui estigui interessat allà ho trobarà.
Gràcies per haver vingut avui a fer aquest programa fantàstic.
Per tu per convidar-nos.
Si no ens convides no venim.
Hem de recordar que estem al Twitch, hem de recordar
que hem de fer alguna partida.
M'he donat de baixa del Sea of Thieves, que ho sabigueu.
Jo mai he donat de baixa del Sea of Thieves, és veritat.
Ja ha passat això, ara tothom està al Fortnite.
Però fem un equip patètic.
Pots tenir gràcia?
El rècord d'eliminació en el menor temps possible.
És l'única opció que tenim.
Fins una altra, que vagi molt bé.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
Distreu gràcies a...
Avui al Control Tècnic amb Jordi Mas.
Seguiu-nos a Telegram, Twitter, Facebook, Twitch, Instagram
i a www.tecnicatradio.cat barra.
Fins aquí el programa d'avui.
Gràcies a tots.