OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital. Aquesta és l'edició número 978.
Avui parlarem de videojocs, però des d'una altra òptica.
Avui tenim a l'estudi el Rubén Mercado,
que és especialista en perifèrics i accessoris
de la indústria dels videojocs.
França Xavier Blasco ha jugat a un dels darrers títols de golf.
I ara em pregunto, ha aparegut un pal de golf
com a accessori de videojocs?
I no vull dir aquells del comandament de l'HUI, eh?
No ho sé, després en parlem.
L'Elisabet Sánchez ha jugat al Ballet Boy
i tindrem la música de piano de Victor Mame.
Has descarregat Generació Digital.
Estàrius de Tarragona, com estàs?
Aquí fantàsticament. Bé, superbé.
Ara plou, fa una miqueta de fred.
Però, escolta, aquí amb la bona companya de França Xavier Espels,
escolta, fantàstic, estem la mar de bé.
Doncs molt bé, salutacions dels dos. Albert García, què tal?
Bé, molt bé.
Veig que estàs en una tauleta.
Sí, sí, tinc tot un parament al lavany, que és fantàstic.
Sembla que estic a punt de vendre un producte per tota l'audiència.
Elisabet Sánchez, què tal? Tu abans estàs bé?
Jo estic perfectament, molt contenta.
Tenies aquest comandament i has notat com ha canviat de color.
Mira, primer, té un tacte espectacular.
Sí.
I, a més a més, canvia de color segons la temperatura de les teves mans.
Molt bé, i ha passat ràpidament a un color més claret.
Més blanc.
Sí, més claret.
Molt bé, França Xavier Velasco, com va tot?
Doncs mira, jo ja m'estic provant aquests guants,
que jo crec que pel gran turismo, ideals, eh?
Sí, tant, el turismo, el air racing i tota aquesta cosa.
Tots aquests, simulador.
Per cert, avui estem aquí els veterans, eh?
Sí, és veritat. Sí, eh?
La via de la Guàrdia.
És veritat, avui, perquè, clar, anem canviant.
Som a Twitch i, com sempre, a ell hi fem una pregunta, no?
Doncs, a part que els nostres uients ens poden explicar el que vulguin,
nosaltres volem saber una cosa molt concreta.
Ens agradaria saber quin és el darrer accessori
o perifèric de videojocs
que s'han comprat els nostres uients darrerament.
Molt bé, algun de vosaltres a la taula
que pugui comentar algun darrer
que us heu comprat i utilitzat, Albert?
Doncs... auriculars.
Auriculars, eh? Això és molt especial, eh?
Sí, sí, sí. Auriculars específics per la Play 5.
Molt bé. Francesc?
Doncs no, no et sabria dir, no me'n recordo.
Hauríem d'anar, potser, a la bateria del...
Com a perifèric, sí, sí,
hauríem d'anar a la bateria del Guitar Hero o alguna cosa d'aquestes.
Molt bé, Rubén Mercado, després et saludarem oficialment.
Benvingut al Generació Digital. Gràcies.
Tu, algun darrer que no sé si comprat
o almenys agafat de la teva empresa i provat?
Bueno, agafat de la meva empresa i provat, tots.
Aquest és una de les coses que fem normalment.
La bossa al mercat sempre la provem.
I comprat també comprem.
I amb 3 fills a casa, doncs imagina't, no?
La bossa especial, alguna cosa especial.
Les beta-testers, eh? Sí, sí.
Si beta-testers, no sé si són de la butxaca,
sí que són els beta-testers.
I tant. Per cert, això que...
tu, Star, algun, no sé si tu necessites accessoris per jugar.
Sí, home, amb jo a perifèric meu, un mòbil.
El mòbil? Sí, clar, és un perifèric fantàstic.
I tant. Sí, sí, realment.
Per cert, pal de golf, Rubén, existeix un pal...
O sigui, pal de golf que es connecti amb algun videojoc?
Pal com a accessori, accessori de consola tradicional, no.
Sí que hi ha simuladors de golf
que sí que utilitzen el senso de moviment,
com ja hem provat amb la Wii que va sortir en aquell moment,
que era com de plàstic,
però el funcionament era més o menys el mateix.
Però simuladors de golf, sí, però accessoris per al PGA,
o per a algun lloc d'aquests de golf.
De moment, que jo sap que no.
És que jo estava pensant en videojocs japonesos,
d'aquells de pesca.
La canya era molt habitual, no? Sí, sí.
No sé si encara això funciona al Japó.
Al Japó, sí.
Aquí, a Espanya, va tenir el seu moment,
però ja no és la fal·lera que tenen allà, al Japó, sí, que funciona.
Com que tu penses que al Japó, a l'època de la Play, de la Play 1,
jo vaig veure un perifèric que era una batuta.
Oh! Una batuta.
Que bé, que maco. No sé quin joc devia ser,
perquè no... de director d'orquestra, però...
Escolta, el tio que se li va córrer i el senyor que va firmar els checks
per comúcel·litjar-lo, escolta, enhorabona, eh?
Molt bé, molt bé. Tu en tenies alguna, d'aquestes...?
Jo tinc una canya, una canya de drinques.
Sí, bueno, hi he jugat i m'ho he passat la mar de bé.
Si repassem accessòries que tenim, tu m'has preguntat l'últim,
però no m'has preguntat el més feriqui que tinc.
A veure, quin és el més feriqui que tens?
Jo tinc una armilla que vibra.
Atenció, que jo...
És per la Nintendo 64, una armilla,
amb tot de vibracions pel pit, pels costats...
I en quin moment del joc necessites una armilla que vibra?
La veritat és que no ho sé, però jo el posava...
Jo, pels jocs de tiros...
No, no, no, jo el posava en el del daltisme,
en el de córrer, a les olimpiades...
Ah, per notar com el... la velocitat.
Hi ha una empresa espanyola, ara,
que ha estat de gira per als Estats Units,
per la Gamesco i per Japó, que són de Malaga,
que han fet això, una samarreta hàptica,
que és per sentir les sensacions,
un Call of Duty en qualsevol lloc, descàrrega,
per ser massa immersiu en el lloc, no?
Redi player one.
Jo el que ets a dir és que perifèrics estranys
segur que en trobarien moltíssims,
però un dels més que sempre he tingut a la memòria,
com dels més curiosos,
és que va existir un control-cadira per la Master System.
Un control-cadira, era una cadira, però no era una cadira hàptica.
Era una cadira metàl·lica de tubs,
però el que tu t'havies de moure sobre el seient
era endavant, endarrere, esquerra, dreta.
Jugant a la Winterburner amb aquesta cadira era superdivertit, eh?
Al costre, sí.
A aquell lloc d'avions que va sortir era superdivertit.
Però és que el que diu el Blasco és que la cadira era el comandament.
Sí, sí, sí.
O sigui, tu t'hi havies de moure tot el cul cap a un cantó cap a l'altre...
Per girar, eh? Sí, sí.
No, no, que comprar-te una cadira per un sol joc
tampoc no li veig gaire gràcia, no?
Sí, però quin joc, marge de Déu, quin joc...
Sí, quin joc, ja el pots ben jugar, ja, perquè sí.
I tant, home!
Hi ha molta gent que només juga a llocs de cotxes
i juga sempre amb la cadira i el volant.
No era una cadira per un sol joc, eh?
La cadira era un comandament, i te'l podies posar
i podies jugar a qualsevol joc amb la cadira.
No era una cadira per cap joc.
Clar, clar, no m'ho imagino.
Era una mica el mateix concepte per la Mega Drive,
que va sortir aquell comandament.
Exacte, que també era el mateix.
Tallaves els feixos de llum, però allò era endavant, endarrere, ABC,
i podies jugar a qualsevol lloc,
però era una miqueta l'idiota a l'habitació.
I com a assessori xulo, i que es va vendre moltíssim,
i té molt a veure amb la ràdio, també, ja que estem aquí,
va ser la falera aquella que va haver des d'en Revolution,
que era aquest joc de ball que jugaves amb el Catifa,
i que, de veritat, ballaves.
Sí, bueno, sí, funciono o no, sí, sí.
Ballaves i suaves. Molt, molt.
Jo suava més que ballava, eh?, però bueno...
No, jo recordo haver vist, doncs,
a la sala de màquines de la Rambla de Barcelona, campionats, allà.
Sí, sí, sí. Quina vergonya.
Però les dissabtes a la tarda era molt especial, allò.
Per mi no, eh?, per mi no ho era, perquè jo no el vaig jugar mai,
perquè em feia molta vergonya.
M'heu fet recordar, i permeteu-me que no m'hagi pillat,
però una màquina de cosí.
El Japó, un joc que anava amb una màquina de cosí.
Per la Game Boy. Quina flipada.
Sí, sí, sí. Que fort.
Al final, estem parlant, i després parlem amb el Rubén, de tot això,
de, no ho sé, jo diria, com humanitzar el videojoc.
Necessites alguna cosa a les mans, el teu cos,
on sigui, que et doni comunicació amb el videojoc,
i això em sembla que mai s'acabarà.
Tinc la sensació, eh?, perquè, no ho sé,
moltes vegades aquí parlem dels videojocs, de les consoles, de tal,
però tot això, i tu, Albert, m'ho vas dir, un dia han de parlar.
I mira, avui ho canto. Els audience què diuen?
Mira, ens diu, en Lucky Game,
al Japó són molt famoses les perifèriques de costume made, 3D.
Ens diu el locoxet,
que amb molta immersitat també pot ser dolent en alguns jocs,
on Dark Souls, per exemple, noten els cops,
doncs tampoc seria el millor que pot passar a la vida.
I res, sembla ser que la camisa del francès té molt èxit.
Home!
Això no m'ha agradat gens.
Com a presentador del programa,
he d'aportar camises que rivalitzin, eh?
No et pot fer ombra un sopar al camp, no?
Molt bé, doncs, escolta'm, anem a conèixer el videojoc...
amb el qual ha jugat la Ellie aquesta setmana.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
I ho han dit a l'inici, Ellie era el Ballet Boy.
Ballet Boy, sí, és un joc de Pumelo Games,
i ens l'ha recomanat el nostre uient al grup de Telegram, l'Ignasi.
Molt bé, gràcies, Ignasi.
Sí, doncs mira, es tracta d'un joc que va d'un noi
que viu la vida sent disparat d'un lloc a un altre
a través d'una sèrie de canons.
Quina vida, eh? Té una vidorra, aquesta persona.
I el seu objectiu és arribar al final de les pantalles
sense que l'enganxi un tornado.
Per tant, a cada nivell hem de fer que aquest home bala,
vagi de canó en canó, amb un simple clic,
és molt fàcil, és simplement pitjant,
però amb una velocitat sense adormir-nos,
perquè darrere nostra ens apreta aquest tornado.
Tot això en un entorn 3D molt bonic i molt colorit.
Molt bé, és a dir, es posa dins del canó,
com feien aquells... no sé, el circ, no?
L'home bala, eh? Exacte.
Per poder avançar només pots anar de canó en canó.
I aquests canons són com una mena de requadret
que tenen o un color determinat o una fletxa marcant el recorregut
que pots fer cada vegada que entres dins del canó,
i el que hauràs de fer és tenir punteria i una miqueta de sort
per passar d'un canó a un altre,
perquè cada un dels canons té una particularitat.
N'hi ha alguns que giren
i que has de disparar just quan està enfocant el següent canó,
n'hi ha d'altres que es mouen d'un cantó a l'altre,
i també has d'apretar just quan passa per davant
o per darrere d'un altre canó, i així consecutivament.
És a dir, has de tenir punteria, has de tenir una mica de sort,
perquè, a més a més, van passant objectes pel mig...
En plan aleatori, una mica... Sí, pot passar un ocell...
Pot haver-hi una paret que creua,
i aleshores tu, clar, tens uns moments per pensar-te aquella jugada,
però no gaires, perquè el tornado aquell et ve al darrere...
D'acord, no tens gaires per pensar i tal.
Està bé, està bé. Exacte.
És un joc que, depèn de com, et pot arribar a posar bastant nerviós,
perquè ho intentes i ho intentes i comences amb la mateixa pantalla,
no te'n vas enrere. Molt bé.
Però moltes vegades ho intentes i aquest tornado et mata,
i si et pensaves que ja ho tenies, no t'ha donat temps.
Per si no coneixeu alguna persona que ens escolti,
he estat mirant imatges i sé la descripció perfecta
per a qui no el conegui i sapigui una mica de videojocs.
Són els barils del Donkey Kong Country.
Aquells que disparaves i hi havia pantalles amb uns barils
que sorties disparat.
És una zona del Donkey Kong Country.
Hi ha zones del joc on hi ha els barils i és la mateixa mecànica.
Doncs mira, és així tot el joc.
Aleshores, hi ha 60 nivells, n'hi ha bastants...
I del que es tracta és això, d'anar passant de nivell a nivell,
que de tants nivells et donen com una peça d'una figura,
i la gràcia del joc és, un cop passats uns quants nivells,
haver completat aquesta figura.
Molt bé.
Si no pots completar la figura, pots anar tirant endavant.
No és determinant per guanyar o no guanyar.
Però sempre vols...
Però vols... Aquestes peces d'aquesta figura les aconsegueixes
si vas de canó en canó a una valoració determinada
És a dir, que són objectius que tu et pots anar marcant a més a més
que no et matin i passar-te a la pantalla.
Està molt bé.
Res, si voleu passem ja una miqueta a la valoració d'aquest joc,
que està molt bé per passar allò estones lliures que tinguis a casa.
Molt bé, doncs comencem pel disseny artístic.
Doncs mira, té un entorn 3D bonic i colorit
que mostra el potencial dels dispositius mòbils
aconseguint recrear uns escenaris bastants genials.
Li posarem un 5.
Molt bé, la música i els efectes.
És una música bastant apropiada pel tipus de joc que acompanya l'acció
per tenir un ritme que no és del tot esbojarrat.
Correcte, la posarem un 3.
Molt bé, la jugabilitat.
Parlem d'un joc entretingut
que t'obliga a mantenir l'atenció del jugador.
El control és pràctic i senzill.
Cada vegada que pulsem podria ser la darrera.
Això posa bastant nerviós, però bé, juguem amb un simple clic.
Per tant, posarem un 4.
Molt bé, ara la narrativa, Nia?
No gaire, és molt poc complexa, bastant simple, per tant un 2.
Molt bé, les mecàniques i, diguem-ne, els aspectes tècnics.
Doncs això que dèiem, són bastant simples, aquestes mecàniques,
i demostren que de cara al jugador el plat fort és entretenir.
Molt bé, ara anem a la puntuació.
Ah, li posem un 4. Molt bé.
La dificultat.
Doncs és un joc totalment d'agilitat i paciència,
té una dificultat correcta, sense passar-se, un 4.
I anem a la rejugabilitat.
El voldràs tornar a jugar un cop i un altre cop
per completar les figures que dèiem, per quedar tant nivell,
i li posarem un 4.
Molt bé, l'originalitat.
És un joc simple però força original, li posem un 5.
Molt bé, i acabem les plataformes amb les quals es pot jugar.
La trobem per Android i per iOS, per tant, li posem un altre 5.
Molt bé, es pot jugar bé, amb els dits, etcètera.
Jo crec que en aquest cas és un joc per jugar amb el mòbil, clarament.
Molt bé, és un joc per provar.
Sí, sí, perquè la mecànica aquesta que dèiem és perfecta per mòbil.
Exacte.
I oients, twitch.tv barra generació digital.
Si teniu algun joc de mòbil, sobretot d'Android,
que tu tens Android i que vulgueu recomanar,
perquè, per exemple, l'esteu jugant ara i us agrada,
doncs ho podeu dir sense problema a la Heli, que jugaràs segurament.
Jo encantada.
Vas fent la llista, no? Sí, sí, jo tinc llista.
Qui m'ha guanyat, qui m'ha guanyat? No ho he volgut ni mirar.
Encara he de fer el ranking.
No hi ha ranking, encara.
Repetim, al Nadal, el dia 17 de desembre farem un programa especial,
públic, tindrem la llista, tindrem les votacions,
i jo estic guardant premis, vull dir que...
És a dir que recomanar jocs de mòbil no és envar.
No, no l'acabarà.
Pot ser que, gràcies a això, s'acabi guanyant algun premi,
que sempre estan força bé. Exacte, exacte.
Molt bé, doncs continuem amb el generació digital.
Els teus amics estan connectats al generació digital.
Doncs la indústria paral·lela dels videojocs és molt àmplia.
Jugar videojocs demana d'accessoris que ho facilitin i que, a més,
es molin, i hi ha empreses i persones que s'hi dediquen de fa anys.
Caples, volants, comandaments,
fundes, guants, auriculars, teclats...
El Rubén Mercado té més de tres dècades d'experiència
en la indústria del videojoc.
En aquest temps ha pogut conèixer àmpliamente
el sector treballant en editores de renom Comprane
i també ha fundat les empreses especialitzades
en accessoris per consola Blade i FR-Tech.
I a banda, des de fa més d'una dècada,
col·labora a diversos mitjans de comunicació
especialitzats en videojocs, com Bandle o el podcast Bandle Radio.
Doncs Rubén Mercado, una altra vegada.
Benvingut al Generació Digital.
Ara entrem en matèria de...
Bé, una entrevista que fa molt de temps que em deia,
que l'Albert tenia ganes i que em deia,
i que et deia, tens totes les raons que no se'n parla d'això.
Clar, i és una part de la indústria del videojoc, també.
I, a més, és una persona que té experiència
i que suposo que ens comentaràs, Rubén, moltes coses.
Per començar, Rubén,
fa més de 30 anys que et dediques al món del videojoc,
des de diversos àmbits, no?
No pares de viatjar pel món.
De fet, jo vaig conèixer-me un viatge a Japó...
Ah, sí? Ja ens coneixíem, però...
Vam estar allà al Tokyo Game Show, va ser molt interessant.
Has vist moltes fires,
has conegut molts fabricants de videojocs, de consoles...
Has viscut de prop l'evolució dels videojocs.
I jo et volia preguntar per començar
d'on ve aquesta passió que tens pels videojocs.
Bueno, el primer és que amb aquest resum
és que m'he adonat que sou molt grans.
Ja m'agrada tant.
La passió dels videojocs, jo crec que ve des de petit.
Sí que és veritat que el món del videojoc ha canviat moltíssim.
T'ha res a veure quan nosaltres teníem 12, 13, 14 anys
amb el que és el videojoc ara, no?
Era una cosa com més...
una miqueta més... no tan normalitzada.
Tenia una consola a casa, un ordinador a casa,
perquè l'inici de les consoles
també té un inici molt dels jocs d'ordinador,
amb MSX, amb l'Spectrum, amb el Commodore i tot això.
I era una cosa com molt puntual.
Tu tenies un amic que tenia una consola
i anaves sempre a la tarda a jugar a casa del teu amic.
Llavors tot ha canviat molt.
Però jo recordo, ja des de ben petit, que m'agradava això.
Ja era consumidor de videojocs.
Mai he sigut un consumidor de videojocs super, super hardcore.
Sempre m'ha agradat, sempre he intentat jugar,
però no he sigut un consumidor d'aquests de només videojocs.
Sempre he tingut moltes més coses i moltes més a fer.
I això, per mi, era una cosa com a diferent.
Per sort, doncs, a poc a poc vaig passar de jugar
fins a poder començar a viure, entre cometes, d'aquest món,
que seguís apassonant-me,
perquè és un món tan dinàmic i tan ràpid
que hem passat moltes coses,
hem passat amb moltes companyies, amb moltes generacions de consola.
I la il·lusió aquesta i les ganes per seguir i continuar,
encara que la velocitat a vegades no és la que teníem amb 18 anys,
però continua, no?
El món dels accessoris,
que avui ens has portat una bona pila d'accessoris diferents,
auriculars, teclats, fundes, maus, de tot, guants...
Moltes vegades hi ha molts productes.
És un producte, jo penso, que molta gent consumeix,
perquè al final necessitem aquests accessoris
per jugar moltes vegades,
però al mateix temps no és un àmbit molt comentat
en els mitjans de comunicació.
És veritat, sí, sí.
A veure, ja és una lluita que portem anys, no?
Nosaltres som dintre del món del vídeojoc, quan es parla de vídeojoc,
sembla que és només software i hardware,
és a dir, les consoles i el software.
A més, aquí participem en això, eh?
Bueno, però si estem tan bé, les hem passat d'accessoris, no?
Al final som com el cosí i uñà del sector de vídeojoc,
però al final, imagineu-vos,
tu tens el millor lloc que puguis tenir,
la millor consola que puguis tenir,
però si no tens un mando, no la podràs disfrutar.
El món de l'accessori és un món diferent,
és un món creatiu diferent,
encara que estàs creant alguna cosa física,
no una cosa digital ni una cosa per jugar,
no estàs creant un software, no estàs creant un joc,
sinó estàs creant accessoris que en un principi, en un inici,
van ser simplement complements
per poder disfrutar una miqueta més
de certes coses que t'oferien als jocs,
però ara estan convertint també en una tendència una miqueta
en quant a moda, perquè ja no és l'accessori negre que et donava igual...
Sí, és veritat, és veritat.
En Cesc, per exemple, aquí tenim...
doncs això és una funda de la Nintendo Switch?
Sí, és una funda per la Nintendo Switch,
que llancem aquest novembre a finals,
encara no s'ha llançat en mercat,
que llavors ja no només és una funda per protegir la teva consola,
que la protegis molt bé, amb uns acabats superxulos a l'interior,
tipo Wii U, tipo això...
Reforçada, eh? Reforçada,
sinó que també pots portar tendències, també, de lo que és,
de moda, de col·lectiu, del que sigui...
Exacte, una miqueta també és sentir-te identificat
amb el que tens, amb fer de la consola, també.
Parlo una miqueta de la teva personalitat,
perquè existeixen fundes i productes de molts tipus,
ets fan de bola de drag, tenim aquí tots uns quants exemples,
i perquè no vols tenir la teva consola,
doncs tematitzada amb el que t'agrada,
el que estem ensenyant fins ara,
és com les samarretes, es converteix gairebé amb un punt de moda.
Sí, és un complement, és un complement més del teu outfit,
que fins i tot té aquesta possibilitat de portar la teva consola,
o els teus auriculars, abans un auricular donava igual,
perquè no et veia ningú,
però ara que tens la facilitat que tothom et vegi,
doncs vols portar uns auriculars que sonin bé,
que t'escoltin bé, que és l'important dels auriculars,
però a més a més, si és un disseny diferent,
amb llums o amorelletes o el que sigui,
a veure una quantitat tan gran de jugadors de videoconsoles,
que no passava abans, però ara tothom juga de vegades a videoconsoles,
i sobretot la gent més jove forma part,
la consola és un accessory més de casa teva,
és un éto domèstic més de casa teva.
Llavors, hi ha moltíssima gent amb molts gustos diferents,
i també des de Blade, i la nostra empresa és Blade,
i la nostra marca comercial és FRTEC,
intentem arribar a tota aquesta gent per una manera molt personal.
Tenim coses per vosaltres i per vosaltres altres.
Molt bé.
Si vas a Blade.es, ja, pel que veig, dos grans mercats,
el gaming i cultura pop.
Què podem trobar en cadascun d'ells?
El que és la part més important per nosaltres
és la part dels accessories, del gaming,
que són accessories que dissenyem nosaltres, ho fem tot aquí,
som una empresa 100% catalana, estem a Árbaras de Vallès,
no som una multinacional que ve de fora,
ni és una marca de fora, és una empresa 100% nostra,
dissenyem des del punt zero,
des del producte, control de qualitat, pàques i tot això,
i els fabriquem i els distribuïm, no només a Espanya i Portugal,
que són els dos primers territoris on vam estar,
sinó també sortim a fora.
Per això, amb l'Albert ja l'ha dit abans que ens vam trobar al Japó,
vam ser la primera empresa 100% catalana
que va tenir estampropi al Japó,
vam ser la primera empresa 100% catalana
que va tenir estampropi a l'E3 de Los Ángeles,
llavors és la manera de sortir fora,
i ho anem a tota Europa, fins i tot al Japó.
Al Japó nosaltres tenim la llicència de Dragon Ball,
al Japó els productes, els accessories de Dragon Ball al Japó són nostres,
és a dir, una empresa catalana petitona,
perquè som una empresa molt petitona,
tenim la llicència de Dragon Ball i els productes de Dragon Ball
que dissenyem nosaltres estan al Japó.
I tenim a tota Europa els emirats àrabs,
anem creixent a poc a poc,
amb els peus a terra, que tampoc ens hem de tornar bojos,
i després la part de cultura pop,
això és més pel mercat espanyol i pel mercat portuguès,
que són mercats que portem nosaltres,
ja que tenim distribucions, això no ho fabriquem nosaltres,
però sí que arribem a acords amb empreses mundials de merchandising,
sempre intentem que siguin menjarassin relacionades
amb el món del bus i joc,
Dragon Ball, pel·lutxes, Nus, My Hero Acadèmia,
qualsevol d'aquestes llicències importants que puguis trobar,
en forma de tasses, en forma de pel·lutxes,
i fem la distribució exclusiva en tot el canal gaming.
Rubén, ara que parlaves d'això,
m'ha sorprès molt que inclús dins el Japó
sou vosaltres els que porteu una icona tan japonesa per nosaltres
com és Bola de Drac.
És fàcil aconseguir llicències tan populars
com, digue-li, One Piece, Capitán Subasa,
Campiones o Bola de Drac?
Com negocieu aquests acords de franquícia
tan potents a nivell mundial?
Fàcil no ha de ser?
No, tampoc és difícil.
Perdona, perdona, són despatxos al·lucinants, grans,
el lloc és luxós...
És que m'estic imaginant, a veure, llicència de Bola de Drac.
Hòstia, doncs has de pujar un edifici...
Pel Toriyama, la Bola de Toriyama...
Bueno, l'oficina de TOEI a Tòquio és brutal.
I sobretot per una persona que ha crescut amb Dragon Ball.
Jo vaig disfrutar de Dragon Ball, per sort.
Ho vam tenir molt aviat nosaltres aquí a Catalunya,
i vam poder-ho disfrutar molt.
Les oficines amb una part tan important per la teva lluventut
i anar a les oficines centrals a Tòquio de TOEI era al·lucinant.
Vaig veure poquet, perquè no t'ensenyen gaire cosa,
però ja només entrar allà a veure la primera zona
i la sala de reunions va ser al·lucinant.
Les altres, al final, les llicències, fos-hi bé sempre,
les hem negociat i les hem mitjignat a fires internacionals.
A Londres, normalment,
que és la fira internacional més important de llicències europea,
és on tens les primeres reunions, el seu estant,
i els estants, bueno, estan bé, però són estants de fira.
No hem pogut anar directament a les oficines, tampoc fa falta.
A dificultat, no és fàcil, però tampoc és difícil.
Sembla que sigui molt difícil,
però, al final, si tu tens molt clar el que vols fer,
respetes molt la llicència que vas a signar
i estàs convençut que controles el teu mercat
i que pots fer un producte de la qualitat
que el llicenciatari necessita,
llavors ja tens molts punts i molts números per poder-lo signar.
Un tema econòmic.
La de Japó va ser una història una miqueta estranya,
perquè nosaltres vam anar a Japó, vam ensenyar el producte de la Gombo,
els distribuïdors japonesos, en diferents reunions,
i no teníem la llicència per a Japó, teníem la llicència per a Espanya.
I l'últim dia teníem una reunió a Toei que dèiem...
Tot el que hem fet aquests dies al Japó
no té res de sentit si no signem aquesta llicència amb ells.
Però vam veure que fèiem les coses bé.
És una miqueta per ells estrany
que una empresa de fora del Japó
vulgui tenir la llicència d'una part tan important
per la seva cultura com és Dragon Ball,
però al final vam veure que el producte estava fet
amb la passió de qualsevol japonès que li agrada la sèrie,
i no van dir que no, llavors és difícil.
Bueno, si ho tens clar i vas a tope per ell,
jo crec que es pot aconseguir, clar.
Molt bé.
Jo aquí, Rubén, sí, he estat a...
És que tinc tantes preguntes per fer,
perquè he anat apuntant aquí amb el bolí.
Ets la polla, perdó.
A veure, et faré tres preguntes, només.
Una que és una miqueta de queixa, a veure si em pots explicar.
Per què els auriculars, els de botó,
per què els som del mateix color?
Saps? No saps quin és el de l'edat a l'esquerra?
Has de mirar l'R petitet o l'L, i si estàs...
A mi em passa, cada nit em passa.
Estic davant de l'ordinador, em poso els auriculars...
Hòstia, quin és?
Jo estic a fosques.
Una cosa que hem de solventar,
però primer és posar-li bé la direcció a l'USB,
que també em passa el mateix,
que sempre que vas a connectar, sempre connectes-me.
L'auriculars, l'auriculars,
si em fots un de vermell, em fots un de blau.
Un vermell, un verd.
Al final fes com jo, jo et poso un,
i si em fa mal és que m'he equivocat de costat.
L'altra pregunta era d'això.
Quan has parlat de l'outfit, m'ha encantat,
perquè és una cosa que jo havia defensat sempre amb la PSP.
¿Es podria considerar que la PSP va ser
una cosa tecnològica, per dir-ho d'una manera?
Perquè quan anaves a Andorra o al Pirineu
veies tots els joves que feien Snow amb la PSP penjada.
Jo crec que va ser la primera consola portàtil
una miqueta amb un toc més pija.
Sí, sí, pots dir que van per aquí, els tiros.
Tenien un moment que estaven les portàlies de Nintendo,
que eren les número 1, les que més es venien.
Sí, però eren per jugar.
En canvi, la PSP era més com per Lluís.
Se la penjaven, perquè mira que pesava una miqueta,
anaves una miqueta com si fos una vaca,
amb això aquí penjat, però hòstia, era d'això.
I la tercera pregunta, ho sento, la tinc que fer,
l'haig de fer, la gent d'Urbana o no,
aquestes interfícies, aquests aparells,
com t'ho diria, que fan pessigolles a l'entrecuix...
Mare de Déu!
...són de veritat o no són de veritat?
Perquè saps que sempre han vist vídeos,
han vist coses d'aquestes, videojocs japonesos...
Sí, sí, d'acord.
No, no, existeixen o no existeixen?
Perquè esclar, jo...
No és necessari.
No fot coses allà...
És distapte a les 10 del matí.
Jo crec que tot existeix.
Si m'estàs preguntant de manera indirecta si l'he provat, no.
Això ho has preguntat tu.
Estava en aquella part de la TOEI que no li van ensenyar.
No, es faria una altra pregunta.
Heu venut algun tipus de producte a vostra empresa, d'aquest tipus?
No, no, no.
De moment, a lo millor...
Ara el Rubén treu el boli, apunta...
Molt bé, molt bé, això.
Si vols desenvolupar alguna cosa,
tenim un espera amb nosaltres que el trucàvem.
Sí, sí, sí. Què diuen els ullens?
Tenim un parell de preguntes.
La Equipna ens diu...
Què és el que surt a la dreta del Maus de Dragon Ball?
Doncs això, tu que ets friqui...
A la dreta del Maus.
És aquest, no?
Això és l'alfombrilla del rató, això és el ratolí.
A la dreta del ratolí de Dragon Ball surt el símbol de Goku.
És el símbol de Goku en aquesta transformació de Dragon Ball Super.
Molt bé, si vols, si podem obrir-lo, no cal ara.
No sé si es referien a la caixa.
No, la caixa aquesta és l'alfombrilla.
Aquesta és l'alfombrilla.
El símbol que hi ha a la part dreta del Maus és el símbol de Goku,
però en japonès.
I ullens que s'il·lumina.
Ah, s'il·lumina.
Sí, té llum i llum i s'il·lumina amb el símbol de Dragon Ball Super
i amb el símbol de Goku.
Amb raons japoneses, estan contents amb vosaltres, Rubén.
Això és la catifa que està per posar el teclat, el Maus...
Sí, perquè jo sempre he sigut molt fan de Dragon Ball,
molt tiquismiquis,
amb que estigués ben representat els personatges molt a molt.
És a dir, a vegades fa uns anys veies uns accessoris que deies...
Mira, però això està molt bé.
És una de les coses que nosaltres tenim molt en compte
al desenvolupar la llicència.
Nosaltres hem viscut com a compradors,
com a usuaris que hem comprat coses de llicències,
hem tingut botigues,
perquè, a més a més, tenia aquesta empresa d'accessoris,
van tenir una cadena de botigues catalana
i sí que veiem que moltes vegades
les llicències es tractaven d'una manera molt ràpida.
Tenim la llicència de Star Wars.
Doncs tots els productes que traiem, 20 productes,
totes en la mateixa matxa.
Nosaltres mai farem això, sempre.
Cada producte té un desenvolupament específic,
perquè creiem que el primer que hem de respectar,
compri o no compri el nostre producte,
és als fans de la saga.
Abans de dir que teníem tots una edat,
també és que és inevitable.
No heu pensat o no heu pogut fer alguna cosa amb Mazinger Z?
Són llicències molt actuals i n'hi ha moltes que són del passat.
Encara tenen vigència.
Si n'hi ha alguna, per exemple,
abans em veig que comentàvem el Gatchaman o el Capitán Subasa,
són sèries, el Campeones i el Comando G,
que, ostres, són més velles que un bosc.
Són velles, no?
Llicències hi ha moltíssimes.
I si decidíssim pel nostre cor
i per la nostra etapa com a jove,
no tindríem puesto a totes les botigues
per la quantitat de coses que volíem treure.
A vegades, primer has d'escollir
què és el que més pots vendre en aquell moment.
Al final, l'èxit de la nostra empresa,
som una empresa i la nostra finalitat,
encara que fem el que ens agrada és fer-la rentable,
i que tota la gent pugui cobrar a final de mes
i poder sortir fora.
Llavors hem de prendre decisions
que a vegades no són les que el cor més et demanaria,
però que el mercat sí que t'ho demana.
Llicències hi ha moltes.
Una cosa, això que estem veient de l'alfombreta,
que és un tema que ha marcat tendència dins del gaming,
que són alfombretes molt més llargues del que, per exemple,
estem utilitzant jo l'Estudi 7 de Catalunya Ràdio,
tenim una alfombreta de les típiques dels anys 70, 80,
que són petites rodones.
I sempre penso, però per favor,
compreu per treballar les alfombretes de gaming,
perquè és que són molt més còmodes.
És una cosa que demanen els usuaris,
però a vegades l'alfombreta era només per moure el ratolí
quan arribaves a l'Excel o al Monquella Island.
Necessitava una superfície perquè la boleta del ratolí...
És molt guapa.
Per aquestes ara la tendència és tenir el teclat a sobre,
tenir molt més espai per poder moure el ratolí,
és molt més còmode.
I, a més a més, personalitzar-lo més.
A més a més, aquesta s'il·lumina amb llum led també,
i és molt còmode,
perquè tens una superfície sense assustos.
I amb el ratolí i el moguis,
tens l'alfombreta per poder passar.
Quin és el procés rovent per desenvolupar aquests accessoris,
especialment quan parlem que surt una consola nova a la venda,
i heu de fabricar fundes pels comandaments.
Una consola que encara no se sap com serà.
Imagineu-vos com seria el procés aquest.
Doncs el procés cada cop és més difícil,
perquè cada cop l'hermetisme per part de les companyes és més gran.
Però a mi sempre m'agraden els reptes,
i al meu equip dintre de Blade,
una de les coses que m'agraden són aquests reptes.
Sempre intentem tenir producte en el day one.
És molt important tenir producte en el day one de les consoles.
I de moment l'hem aconseguit sempre.
Però com ho feu? Trucades?
Tenim diferents fabricants a Xina...
O sigui, a veure, no entreu a les fàbriques de nit per...
No, no, no.
No, no, no, eh?
No, no, no, això no ho fem.
Allà a la Xina tampoc és recomanable fer-ho.
No ho fem, no ho fem.
Però sí que al final...
La Xina és un mercat molt gran, hi ha molts fabricants,
però hi ha molts fabricants que treballen
d'una manera oficial per a aquestes companyies.
Al final Nintendo no té la seva fàbrica petita a la Xina,
i fa els seus accessoris tres persones i ja està.
Tenen diferents fàbriques que treballen per a altres empreses,
com la nostra, com moltes altres que hi ha al mercat mundial.
Llavors sempre hi ha alguna informació.
L'únic que has de veure és com tractar aquesta informació.
No tota la informació és real,
i en aquest cas fer un accessori, una silicona pel màndol,
la Play Station 5, va sortir.
Clar, tu tens informació,
però aquesta informació no té possibilitat que sigui diferent,
perquè un centímetre o tres mil·límetres més o menys
que tinguis el forat per connectar l'auricular
ja fa que sigui totalment inservible.
Llavors, amb el pas del temps, ja portem molts anys,
doncs sabem quines són les informacions.
També tenim un percentatge de risc de...
Bueno, sí que hem fet coses que no han sortit,
i també ho hem fet, però al final és estar a sobre.
És com tot, estar informat, estar a sobre,
tenir els contactes adequats per poder prendre aquesta decisió.
Això vol dir que ara mateix tu saps algunes informacions
que no pots dir.
Ara mateix no.
Bueno, sí, no ho sé.
Però no, normalment sí que també hi ha molta gent d'Urbana,
d'NDAs i de contactes de confidencialitat,
no hi ha tantes coses.
Però, per exemple, quan va sortir la Nintendo Switch,
i que potser vosaltres sabíeu més o menys com seria,
us trucaven periodistes?
Sí, us trucaven periodistes, i al final jo també col·laboro amb un...
Amb vandales.
És a dir, a vegades has de mossegar-te una miqueta la llengua
per no dir certes coses.
Per exemple, una cosa molt recent.
Fa un mes, un mes i mig, a la Fira de Londres, de les llicències,
vam estar reunits amb PONAMI
per agafar alguna llicència d'algun dels seus llocs,
i vam parlar d'una llicència que per mi m'agrada molt,
que és Ellen Hill,
i ens van dir alguna informació que no podíem dir,
que era la llistada d'Arbef Oficial,
el nou llançament de res de Ellen Hill,
amb la versió de Ellen Hill 2,
i llavors aquesta informació la tens.
Clar, després està la part professional, si me la diuen,
i jo començo a dir-lo a tot Déu,
arribarà un moment que no em diran res,
i al final hem de preservar també els interessos de la meva companyia.
Però informacions sempre hi han, però bueno...
Ahir es va donar la notícia de la sortida
de les noves ulleres de la PlayStation.
Va sortir el preu i el dia de sortida, que és el febrer.
22 de febrer.
Tu ahir ho vas saber. I tu ahir què vas pensar?
És a dir, vas pensar en el teu negoci, amb les ulleres?
Bueno, al final comences pensant pel teu oci.
És a dir, jo vaig pensar que al final de febrer
ja he de començar a estalviar...
I una vegada penses això? Dius, hòstia, podria fer alguna cosa?
Sí, al final sempre penses.
Sempre has d'estar una miqueta el dia
i a veure quines possibilitats té el negoci pots fer.
L'avantatge que treballis en un món que t'agrada tant
o que t'apassiona tant,
que moltes vegades la part personal és solapa la part professional.
Llavors, el teu pensament és que me'n compraré les ulleres,
però què necessitaré?
Doncs ja fas aquesta deformació professional i ho fabriquem.
I de les ulleres sí que ens vam assabentar ahir, també.
Nosaltres no sabíem res, en aquest cas.
Molt bé, molt bé.
Sí, sí, que no han sigut precisament cares i barates.
La tecnologia és el que hi ha.
Això és una cosa que he estat veient aquesta nit.
Tothom és que és molt cara, costa més que la consola.
Però és que a la millor la tecnologia està com està.
I la tecnologia, millor del que vam tenir amb les UR1,
amb aquestes UR2, que tenen molt bona pinta,
la tecnologia costa diners.
S'han de provar, a veure si valen.
Crec que hauríem d'haver repensat el disseny del dispositiu
per fer-lo una mica més d'entrada,
perquè volem que sigui popular la reïtat virtual,
el que volem nosaltres, però és el que volen ells.
Però potser sortiria a compte que fos una mica més barata,
per arribar a més públic.
Tu, Albert, que també portes molt sensació,
si fan unes UR per 200 euros, però que són una castanya,
hi haurien crítiques.
Si fan unes UR de 600 euros que estan molt bé
i que milloren moltes coses que tenien deficients l'altre,
també és que sí.
Al final...
Perdona, aquí l'únic que l'ha provat és l'Albert.
Sí, sí, el toquem això.
I tenen molt bona pinta, però al final és el que...
Pensem que és tot molt car,
però recordo que la meva primera Mega Drive, al canvi,
era molt més cara que el que costarà una PlayStation 5.
És una guerra aquesta de preus, que sí que està bé,
i si és més barat o millor,
però els preus no els podem fixar nosaltres.
43.000 pessetes em va costar el primer ordinador que vaig comprar,
que en nom va comprar la meva mare, 43.000 pessetes.
Encara te'n recordes, eh? Sí, sí, clar, perquè va ser...
El primer ordinador...
El primer ordinador, jo crec, és el moment per la gent naixifant.
El primer ordinador va ser un MSX amb el Salamander,
i un lloc d'astronomia amb cinta, que vaig posar dues vegades,
i la lluna ja ho vaig veure,
i jo crec que et queda marcat, aquest primer moment, si t'agrada,
et queda totalment marcat.
I, escolta, Rubén, tu que has viscut a tot l'esplendor del videojoc
amb suport físic, com ho veus, aquest canvi cap al digital?
Ho veig amb tristesa com a usuari,
però normal com a persona que veu que la tecnologia va avançant per aquí,
no? Ja l'hem vist, no?
És la mateixa pregunta, segurament,
que si li preguntava a Salamu de Discos Castelló abans...
Bueno, és una cosa que a mi jo soc més de consum físic,
m'agrada tenir les capsetes, no per tenir-les i per vendre-les,
sinó perquè, bueno, és el meu costum, no?,
la meva col·lecció de cintes de l'MSX,
els meus cartutxos, el meu lloc de drinks,
el meu lloc disc box, el meu lloc de PlayStation 5,
però crec que és una cosa que és normal,
i crec que hem d'anar cap a aquest lloc,
de fer que gran part del consum de videojocs sigui digital.
Per nosaltres, com de moment no es poden descarregar
de manera digital els nostres accessoris,
encara creiem que tenim molt futur, no?
Però sí que és veritat que crec que aquest canvi a digital
no serà tan dràstic ni tan total com molta gent pensa.
Jo crec que continuarem tenint llocs físics,
segurament edicions especials, edicions exclusives,
que no vindran amb un suport físic,
sinó vendran amb un voucher, amb un còdic de descarrega,
però que encara continuaran a vendre.
I de fet, deies els discos castelló,
i ara fixa't com estan tornant els vinils,
que molts músics deien que no han marxat mai,
però ara és evident que se'n venen molts més.
No sé si en un futur es vendran, altre cop, cartutxos de videojocs.
Què diuen els ullents?
Ens comenta l'Equidrell sobre aquest tema,
que el problema és que el físic últimament...
que el digital s'està pagant el mateix preu o més que el físic.
I clar, ens estalviem el tal, no?
És el problema, és a vegades, no tan a vegades,
quasi bé sempre, a les dues setmanes de llançament d'un lloc,
sempre trobes ofertes a les botigues físiques,
i sempre és més fàcil comprar-ho físic,
i és d'albert alguns calés que no comprar-ho digital,
però digital és còmode, també.
Tot té la seva part bona i la seva part dreta.
Rubén, un altre vessant que tens,
i que sabem que t'apassiona molt,
és totes les dades de videojocs, dades de vendes,
de videojocs, de consoles, tot això.
Com ve aquesta fascinació per tenir això tan controlat?
Doncs mira, aquesta fascinació ve d'una època
que les odiava totalment a mort.
Va ser el clic, eh?
Sí, al final, quan vaig començar el sector de videojoc,
vaig començar amb una empresa que és Dioproin,
que era una empresa, una distribuïdora espanyola,
que teníem poqueta cosa.
Teníem els llocs, bueno, distribuïd a aquella època...
Eidos, Square, distribuïd Take-Two, distribuïd Activision,
distribuïd Microphones, distribuïd Epiro Studios,
a més a més l'AMU d'Epiro Studios era part també de la propietat de Proin,
i teníem un jefe, teníem un director,
que era molt pesat amb el tema de les vendes, els informes...
Les dades, eh?
I al principi era com un càstig, però després em va agradar,
perquè és una manera molt objectiva, molt subjectiva,
de dir com funciona, què no funciona, quin és l'èxit,
per medir una mica com poden funcionar les coses al mercat,
com va el mercat.
Al final, tenim la part sempre mental, com a jugador,
de dir que això vendrà molt bé.
Però no, això m'agrada molt,
i m'agradaria molt que sigués un top vendes,
però moltes vegades no s'assins,
i si veus les llistes de vendes
i li demanes a un friqui dels videojocs,
com l'Albert o com jo, com qualsevol altre que llugi,
no entendré mai per què el FIFA és el lloc més venut
si no és el millor lloc, però és que hi ha una diferència molt gran
entre el que és el millor lloc i el lloc que més es ven.
I per això vaig començar a familiaritzar-me una miqueta
amb les dades i al final s'ha passat com un bici semanal
de controlar i de mirar i de...
Excel, eh? Ho fas amb Excel?
Ho faig amb Excel i soc molt analògic, encara.
Tinc molts llibretetes i tal.
Si tens un arxiu secret, jo diria.
No, no, arxiu secret és una leyenda urbana que hi ha, però...
Es comenta entre premsa que quan vols saber quan ha venut una consola...
Ei, Rubén, digue'm això perquè...
No, no, és un arxiu secret.
Sí, perquè a vegades no el trobo,
perquè ho tinc a casa o al despatx.
Tinc 4 o 5 anys de fer anàlisis semanals de venda de llocs
i venda de consoles, però no és secret.
Quan vulguis, tu m'ho demanes.
Ja ho faig, ja ho faig, ja ho saps.
Però el tema és que, clar, moltes d'aquestes dades...
amb internet no estan ordenades.
I el tema és que, com que tu més o menys portes aquest registre,
trobo que és interessant de vegades
per tenir aquestes comparatives sobre si un joc, el que dius ara.
Bueno, és veure coses que surten cada any,
veure com va la tendència d'un any cap a un altre,
veure coses que surten cada 5 anys, cada 6 anys,
cada canvi generacional de consola...
És important, sí que hi ha informació a la red
per només quan són bones.
És una de les coses que en el sexe del bisbeo ha de canviar.
Les dades han de ser sempre.
No han de ser només quan són bones i d'aquella manera, no,
amb una cosa que diuen quantitat distribuïda o quantitat venuda.
És molt diferent, pot haver-hi un món.
És que em flipa, perquè hi ha jocs coneguts
que no arriben a vendre ni 500 còpies a Espanya, eh?
És fort, això, eh?
Al final hi ha jocs que són molt coneguts,
però que arriben a un públic molt menys...
molt més minoritari, i llavors...
Però molta gent diu, és que si només ven 500 unitats
és una mala quantitat, i segon ha sigut, em fa cas.
No, depèn, si la companyia ha posat 500 al mercat és un èxit.
Si ha posat 500.000 és un problema.
I passa amb un Call of Duty, amb un FIFA, amb el que sigui.
Si FIFA posen 200.000 i només es venen 50.000,
hòstia, han venut moltíssimes vegades 500,
però tenen un problema, no?
Continuem al Generació Digital, continuem amb més coses.
Rubén, no marxis, perquè parlem d'altres coses
que segurament et preguntarem, a veure què en penses,
i hem de saber què han dit a les xarxes,
els nostres ullents, aquesta setmana.
Participa a la comunitat del Generació Digital,
el nostre canal de Telegram.
I aquesta setmana s'ha parlat, dius, de mapes.
Sí, entre altres moltes coses.
En Serafí Lliteres ens deia que està provant l'aplicació de mapes
de Huawei, Petal Maps, i diu que la troba molt ben parida.
Fins i tot diu que té la veu de les indicacions
en català i no és gens robòtica.
I ens fa una pregunta retòrica.
Diu, no us dona la sensació que Google Maps s'ha estancat
o és cosa meva?
Diu que ell creu que s'ha estancat una mica
per la poca competència que té.
Ell creia que, per exemple, quan van comprar Waze,
farien molt de canvi i introduirien el català,
però no ha estat així, d'això ja fa uns quants anys.
De fet, al final, l'Isaac Besora i ell parlàvem,
i jo estava d'acord amb el Serafí del fet
que com més aplicacions hi hagi, millor per tothom.
I aquesta de Petal Maps, jo la vaig provar,
i t'adones que estem molt acostumats a la marca Google.
Clar, costa acostumar-se a una altra cosa.
Sí, sí, almenys a mi, eh?
Segur, passa amb tot.
I també comentaries el programa de la setmana passada, no?
Concretament sobre el joc que va comentar la Gufo Love.
L'E ens diu...
Si hagués esforçat una mica més en la part tècnica,
seria un joc visualment molt millor.
Ja, l'E, que ens preguntava qui és la Gufo Love,
i dic, home, home, home...
Escolta poc el programa, eh?
Exacte, exacte.
I molts uients comparteixen i comenten notícies.
Sí, a part del llarg debat que ha generat el grup de Terebran
sobre la nova llei de mercats digitals,
en Roger Valdomans diu que, estic, tal com va dir,
ja ha incorporat els nous filtres d'idioma a la botiga,
ja es pot filtrar per idiomes, que inclou el català,
i fins i tot es pot configurar a Steam
perquè per defecte cerqui quins videojocs hi ha en català.
Molt bé.
Mira, en aquest sentit, Rubén, Albert,
aquesta setmana també hem parlat d'un rècord que ha tingut Steam
de jugadors connectats a l'hora.
No vol dir que estiguessin jugant tots a l'hora,
però que estaven logats i estaven a alguna pantalla,
que eren 30 milions.
No sé, Rubén, si parlem molt de consoles,
però el videojoc en PC cada vegada és més important.
Bones notícies per a vosaltres, també?
Bueno, el videojoc en PC va tenir el seu moment d'or aquí a Espanya.
Quan parlem al nostre país va tenir un moment molt important,
un moment d'esplendor.
Després, el tema de les consoles
va agafar una miqueta aquest protagonista,
però portem alguns anys en què el món del PC està creixent moltíssim.
Gràcies als streaming, gràcies a League of Legends, gràcies a Minecraft,
que després va passar a consola perquè era originalment per PC,
llavors sí que estem tornant.
A altres països no ha passat això.
Per exemple, el consum de videojocs en PC és molt gran
i sempre ha sigut molt gran.
I això per a nosaltres també està bé.
Clar, quan més usuaris de videojocs puguis tenir
i més plataformes diferents puguis tenir, també, és important.
Per això aquest any hem llançat la nostra primera línia de PC gaming
amb gènere de la gombó, els tecrats, els ratolins,
que acabem de llançar fa unes setmana i està siguint un èxit,
perquè creiem que el públic de PC cada cop juga més.
I cada cop necessita accessòries més pensats per jugar.
És un teclat amb el nostre ratolí de bola, com deia el company,
però ara la gent necessita un teclat especial,
amb tecles antigosting,
o amb sincronitzacions una miqueta millor,
amb llum, més personalitzats, i això també l'aprofitem nosaltres.
Molt bé. Doncs anem ara a parlar de golf.
Generació digital, reprenem la partida.
Tens a dir alguna cosa o no?
Sí, i tant, ara parlarem de golf, ja ho has dit ben bé.
I jo no volia perdre l'oportunitat
de posar un efecte de so del senyor Pedro Picapiedra,
amb un llançament amb el seu pal de golf
en un d'aquests dibuixos animats de la Hanna Barberà.
La gràcia que té això de col·laborar a Catalunya Ràdio
és que l'arxiu de músiques d'efectes especials és immens
i es poden trobar joies com aquesta.
Boníssim.
És que, a més, aquí hi ha efecte de boca.
Hi ha aparells que no ni ens imaginem.
A veure, escoltem una altra cop.
I a més, és que cau.
És que s'ha de veure.
Busqueu vídeos de com enregistraven aquests efectes especials
i caureu de cul de la cadira.
Ara en parlava francès d'aquest joc de golf,
però jo també he fet feina.
He trobat músiques amb temàtiques de golf,
com aquest golf girl dels Caravan.
A veure, siguem sincer, els jocs de golf no han format pas
en el catàleg dels nostres videojocs somiats al llarg dels anys.
Eren com els videojocs de blackjack o de pòquer i casino,
aquells que ens compraven els pares,
els que els feia gràcia de tant en tant jugar amb la maquineta del nen
i trobaven divertit que hi hagués un joc per a grans.
La realitat és que el golf ha estat a gairebé qualsevol consola
o sistema d'entreteniment,
des del mític Lynx de PC dels 90 passant pel Wii Sports
o els diversos jocs sobre el PGA
que IA i 2K han posat a les nostres mans en anys recents.
Així que traieu la pols al Ferro 3,
agafeu el vostre cadí de confiança
i ens veiem les cares al drive del Forat número 1.
I allà m'hi trobareu a mi, amb el nou 2K23 de PGA Tour,
que he pogut tastar aquests dies.
A mi m'agraden els jocs de golf. Els trobo relaxants.
Són com reptes intel·lectuals, una mica com trencaclosques,
a on has de posar la pilota, a on ha de caure,
si el terreny es mou amunt avall.
Ara, quan em vas passar el 2K23, Albert,
venint just de l'NBA 2K23,
vaig tenir una mica de por de...
Igual no arribaré a passar
de la pantalla de selecció dels tacos de la sabata.
Doncs prepara't perquè la setmana que ve n'he anat l23.
Però en realitat m'haig de dir que m'ha sorprès
perquè m'he trobat un joc molt equilibrat
que no es fa gens estrany al jugador novell.
Vosaltres sou a Star Wars jugador de golf, tu?
És que a mi me'n recorda molt, això del golf.
Me'n recorda un comentari que va fer el Manu Guix,
que va fer el programa fa unes quantes temporades,
que me'n recordo que va dir...
Diu, és que jo soc fumador, saps?
Llavors, clar, tu li fots el pal i...
Què em diu? Sí, o sigui...
I va sortir la piloteta d'una volta, pam!
I quan ha caigut, ja m'estira la cendra i continuo jugant.
Exacte. És una cosa així, el relaxat.
Sí, de copa de mi, també, sí, a la mà.
I t'ha quedat allà una miqueta amb vil, saps?,
com assorant a l'aire, flotant, i pam!
Molt bé, molt bé.
Me'n recordo que jugava el de la Wii.
En aquest sí que vaig jugar moltíssim.
I m'ho vaig passar molt bé, eh? És que té això, eh?
Ah, m'he agradat molt el de... el mini.
El golf, el minigolf, de Atari Lynx.
Escolta, era... oh!
Mira, jo n'havia tingut un per la Game Gear,
de joc de minigolfs, també.
I jo el de la Game Boy. Sí, sí?
Són superrelaxants.
I aquesta cosa extra, com que sembla més un videojoc,
perquè tens quasi casetes, quasi coses que es mouen,
has d'escriure objectes, etcètera.
Perdona, jo voldria donar també a tancar...
Una llança.
Una llança, en un joc, també,
suposo que ara que el Francesc fotrà un vot, ara,
el ninja golf de Atari 7800.
Era un ninja que jugava golf?
Sí, home, clar, ninja golf, home, no...
No, no, és que ara me l'estava imaginant que...
Sí, sí, sí, o sigui, quan anaves d'un forat a l'altre,
tenies que fotre't mastegots.
I quan repasseu, pa! Li foties.
Això anava una mica dintre d'aquesta sèrie de jocs de ninjas,
en plan ninja be making simulator...
Exacte.
La que hi ha posant de fotent un ninja a tot arreu.
La K no n'ha fet molt de mal, la de les pel·lícules.
Escolta'm, quins modes de joc hi ha, en aquest...
Ens ofereix els habituals, que trobaríem en un joc 2K,
el mode carrera, que és el clàssic de l'oferta de 2K,
en tots els seus jocs esportius,
i on una miqueta tens el teu jugador,
el podràs millorar a les seves habilitats,
comprar equipament nou, té un punt estrany de RPG,
en què hi ha una obra d'habilitats, això no és Skyrim,
però tens una obra d'habilitats que pots anar desbloquejant,
tens el mode de partides ràpides, amb amics, amb local i en online,
el mode Top Golf,
que vindria a ser una miqueta com si ho hagués dissenyat Nintendo,
és un minijoc de golf,
en què si t'il·luminen d'anes amunt i avall,
has de tirar amb el pal i l'has d'anar encertant,
és una miqueta també per trencar amb la seriositat dels partits normals,
a més de la seva acadèmia amb els tutorials,
un mode d'edició, on podeu dissenyar els vostres propis circuits,
i fins i tot he vist això, que també inclou un mode mini-golf.
Molt bé, i tu diries que aquest joc
segueix la línia de simuladors esportiu dur
que 2K fa amb la saga dedicada al bàsquet?
No, realment no.
Com a persona que hi he dit que...
Jo que entre...
Sense haver-ne jugat cap altre abans de joc de golf,
des de fa molt de temps,
haig de dir que ni el 2K ni els altres jocs de golf d'HB Studios,
que és la desenvolupadora dels jocs de 2K,
jo m'he sentit molt ben tractat.
No m'ha costat gens entrar, tot i no haver seguit aquesta saga.
L'any passat no hi va haver-hi 2K PGA, en va haver-hi el 2021,
però entre 2K i HB Studios
porta molt de temps amb aquest simulador de golf,
i tot i no saber-ne res, jo hi he entrat perfectament bé.
No he tingut cap sensació abromadora
que necessitava dominar desenes de controls diferents
per treure bons resultats.
En aquest sentit, que el golf sigui un joc
on tu marques el teu propi temps, ajuda molt.
El fa molt relaxat i fàcil,
perquè no puc jugar sense una pressió tècnica molt gran,
i parlo de pressió tècnica a nivell de videojoc,
pas de coneixement de golf.
Oh, the golf...
He fet una cosa que a la ràdio em feia molta ràbia,
és parlem de teatre i ens posem puro teatro, per exemple.
He fet això i m'ho he passat molt bé.
Per cert, Rubén, guants de golf per jugar a jocs de golf, com aquest,
ho heu pensat?
De moment, no, perquè no hi ha un accessori
que es pugui utilitzar.
Ara pots posar-te un guants,
però si no tens l'accessori, demanaràs amb els guants,
i faràs el moviment sense res.
Si queda una miqueta, el millor.
D'allà, passes per algun lloc, un parell o tres de mesos,
ficat dintre, perquè no estàs del complet.
Si algú dirà, nen, vine, vine.
Posa't la camisa, posa't la camisa.
Ara pots utilitzar els nostres guants.
Nosaltres hem tret un guants,
però per el joc de simulació, de conducció.
Camers que són molt necessaris per a la gent que hi juga.
És molt dolent.
Però sí que et sents...
Jo m'ho poso i el coll em creix.
Sento més Fernando Alonso, només amb els guants.
Però bueno, sempre ajudant, clar.
Parlant de sistemes de control i de que s'ajuden els guants,
l'evitat és que, per exemple,
el sistema de control del llançament del pal,
n'hi ha diversos,
el qual t'ajuda una miqueta a dir,
vull una cosa molt més realista,
amb un moviment basat en l'analògic i l'estic,
on marco una miqueta, no només la força del cop,
sinó també una miqueta la direcció que pot prendre,
que és un tema d'un comandament amb tres pulsacions del botó,
que fa molt més fàcil que no hagi de dependre
de si soc prou bo o no prou bo,
movent el dit.
És fàcil escollir, doncs, també,
tots els efectes que li vols donar a la pilota
en el moment del llançament, no és gens complicat,
si vols que vagi més efectes a la dreta o a l'esquerra,
que es quedi més llarga o més curta,
i gràcies a això i una bona representació
de la topografia del terreny,
pots treure molt profit a només dedicar un petit esforç.
I és aquí on els fans de l'esport gaudiran.
Pots quedar-te en un joc molt tècnic
o, si prefereixes, quedar-te en el més bàsic de...
Mira, jo tiro cap a una punta el personatge i...
I ja està.
Vaig fins a la ratlleta verda,
bueno, en aquest cas és blanca o groga.
Dino aquí i ja que la pilota vagi per on vulgui,
i amb això ja em quedo tranquil.
Per altra banda, tot i que els gràfics compleixen bé,
una miqueta la sensació d'estar al camp de golf,
sí que es nota, per exemple, la comparativa amb el 2K,
és terrible, el renderitzat i el modelat dels jugadors,
crec que no està tan a l'alçada del que ens podríem esperar.
Hi ha algunes personalitats, hi ha en Tiger Boots,
hi ha... em sembla que hi ha també el Michael Jordan,
figures de fans del joc del golf,
doncs altres esports que també hi venen aquí i pots jugar,
però el teu propi jugador, diguem-ne, que...
bueno, són potser un pèl massa simples.
Molt bé, anem ara a les conclusions.
Només recordar que aquest és un tipus de videojoc,
com, per exemple, el meu cunyat,
té una PlayStation
i només té els jocs de golf que han anat apareixent.
És a dir, només juga golf.
Això és molt curiós.
Home, allò està bé, no? Sí, sí, sí, però no ho havia vist mai.
Sempre hi ha un que es fan assèrrim a un sistema.
Ràpidament, les conclusions.
Doncs mira, és un joc molt entretingut.
És apte pels aficionats de golf i als jocs de golf,
però també és molt amable amb els novells.
Se li troben a faltar potser coses com alguns circuits
dels més importants i mítics que s'hi apareixien en altres edicions,
o competicions com Lewis Open o el Masters,
que, per exemple, no hi són,
que porten prou coses com perquè valgui la pena
si us agrada aquest esport.
Molt bé, doncs hem conegut una miqueta més aquest joc, aquest esport,
aquesta aparició d'aquest videojoc
que l'has pogut jugar amb la PlayStation 5.
En la versió PlayStation 5, exacte.
Generació digital, l'únic programa de ràdio
que no necessita cap requisit del sistema.
És veritat, això té tota la raó.
I avui, atenció a la música del Zelda explicada en un minut
per Víctor Mame. Hola, Víctor.
Cançons mítiques dels videojocs en un minut.
Tema principal o intro de The Legend of Zelda.
Nintendo, on és? 1986.
Queda't fins al final, que l'última curiositat no te l'esperes.
Koji Kondo, compositor japonès.
Tonalitat Cb major.
Fa servir intercanvi modal.
Fé servir acords del paral·lel menor, és a dir, de Cb menor,
per donar un toc de color i fer la cançó més èpica i heroica.
Sonoritat 8 bits.
Tenim una línia de baix descendent...
i diferents contramelodies que complementen la melodia principal.
Va ser composada en una sola nit.
Això és degut a que Koji Kondo havia pensat adaptar la cançó
del bolero de Rebel per al joc que li havien encarregat.
L'equip va pensar que era una bona idea,
ja que Rebel havia viscut fa molts anys.
Així sonaria una possible adaptació del bolero.
A Japó els drets d'autor duraven 50 anys
i Rebel havia mort feia 49 anys i 11 mesos.
Kondo va haver d'ingeniar-se-les
per poder fer aquesta meravella de cançó.
Deixeu els comentaris més curiositats
i dieu-me quina podria ser la propera.
Què és ara tendència?
És boníssim. Els vídeos funcionen a través de TikTok.
Fa un minut i quan s'acaba s'acaba.
Traste. Exacte.
Molt bé.
Explicat curiositats molt boniques d'aquesta música de Zelda.
El que estem escoltant, per cert, arribem al final del programa,
és la sortida d'un videojoc que es diu The Chant.
Sí.
Sabeu que des de fa uns anys s'han posat a mòbil els retirs.
Els retirs de ioga, els retirs per prendre llaguasca...
Aquestes coses que tal.
I aquest és un videojoc amb el qual hi ha un retir,
però, escolta, m'han fet una...
Com et diria?
S'ha invocat a alguna cosa dolenta
i es converteix en un llap de retir.
I les persones que estaven fent ioga allà tranquil·lament...
M'ha fet molta gràcia.
La història.
L'argument està per tenir un pal de golf.
Ostres, sí. De fet, les imatges...
I una cerr mecànica, també. Exacte, exacte.
Molt bé.
Arribem al final del programa, Rubén Mercado.
Gràcies per haver-nos portat tot això que has portat avui aquí,
que hi ha molta cosa que no hem pogut veure,
com aquests auriculars amb orelletes.
M'encanten.
Una pregunta ràpida, Rubén.
Aquests auriculars que tenim aquí,
és una mena d'homenatge a Evangelion?
Bueno, està venint una tendència molt d'aquest estil d'Evangelion...
Clar, perquè són els colors del robot.
Quan ho veus connectat, que s'il·lumina...
A l'Evangelion tot això...
Albert, hauríem de canviar els de l'estudi per...
Sí, sí.
Si ho canvieu, jo...
Tots aquests amb orelletes i amb llums...
Em demano aquest.
Jo, la setmana vinent, porto aquests auriculars...
i una altra camisa per intentar...
Com es fixa en ell.
Rubén Mercado.
Blade FR Tech.
Moltíssimes gràcies.
Jo crec que aquest és una primera entrevista...
d'alguna possible que pugui venir d'aquí a un futur,
perquè crec que és un d'aquells temes que a tothom li interessa,
i tothom ha jugat o ha comprat algun dels vostres productes.
Moltíssima sort.
Gràcies, i un plaer estar aquí amb vosaltres.
Ha costat, però al final, perquè va sempre pandèmia i ara,
però per un plaer, i content de poder formar part d'aquesta família...
tan boja i tan divertida com sou vosaltres.
Moltíssimes gràcies.
Estardis de Tarragona, també, moltíssimes gràcies.
Albert García, que vagi molt bé. Igualment.
Francesc Xavier Blasco. Ens tornem a veure.
Molta sort. I Elisabet Sánchez, que vagi molt bé.
Passeu bona setmana. Exacte.
FM dissabtes a les 10 del matí.
I podcast a partir de les 9.
És curiós, aquí a ICAT, abans que s'emeti el programa per l'FM,
volen que una hora abans estigui ja...
Posat. Posat, sí.
Són aquestes coses que fan, però que em semblen molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau, Adéu-siau.
Com va?
Bé.
Com va?
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Get the human eyes.