I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a Generació Digital.
Aquesta és l'edició número 806,
en què parlarem dels nous videojocs de futbol
que apareixen aquesta setmana.
Parlarem de gats que van sobre un vehicle robot.
La setmana passada comentàvem la sortida de Kena.
Avui en parlarem amb més profunditat.
També d'un esdeveniment de videojocs important.
Arriba la seva quarta edició, i és l'Indie Dev Day,
dels videojocs que apareixen avui i demà
i de moltes novetats relacionades amb l'oci electrònic.
Molt benvinguda, Gufo Love, com estàs?
Bona tarda.
Albert Sánchez, què tal?
Molt bé, i tu?
Albert García, com va?
Molt bé, bona tarda.
I com tenim les màquines del control d'àudio d'Ani Jiménez?
Avui has carregat el software d'àudio en una consola.
Quina és?
Us en recordeu d'aquesta consola?
Tu no l'has sentit, oi?
No l'he sentit.
Ho sona una Xbox?
Sí, és una Xbox, però era la 360 o la primera?
La primera, eh?
La primera és que era...
Ara, ara, ara, ara.
Aquesta és 360, no?
Això és el sonotip de la 360 o...
Sí, sí, jo juraria que sí, eh?
No sé, els audients potser ho poden ajudar.
Però bé, escoltem, comencem una nova edició
del Generació Digital.
Has descarregat Generació Digital.
I also humanized.
Jo no sé si us heu adonat, però hi ha moltes ganes de fer coses
relacionades amb videojocs de forma presencial.
Doncs sí.
Oi que sí?
Avui en parlarem d'un cas molt concret, però la gent ja...
En general, tothom té ganes de fer coses presencials.
Sense passar-se, eh?
Sense passar-se, sense passar-se.
De fet, aquesta setmana s'està parlant ja dels estats de futbol
de 60%, de 100%, ja se'n comencen a parlar.
Per això mateix dic que això ja em comença a semblar massa.
I els responsables ho diuen, sempre surt aquestes ganes de sortir
en el moment que començarà a pujar.
No sembla que sigui com psicològic.
Tenim ganes i la cosa va com va.
Bé, no ho sé.
Avui parlem d'un esdeveniment, que és l'Indie Dev Day,
que arriba a la seva quarta edició,
però abans hem de parlar d'altres coses.
Per exemple, dels jocs que han apagregut aquesta setmana.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I per exemple, un dels que ha sortit és Unmetal,
del desenvolupador independent i solitari,
Fran Taylor de Menezes.
Name?
My name is Fox.
Jesse Fox.
You don't seem to be Russian.
Russian? Me?
You were piloting a Russian aircraft two hours ago.
Es tracta d'un nou videojoc en 2D
amb un apartat visual homenatge als clàssics videojocs de sigil,
d'acció i aventura dels anys 80 i 90,
i que, com sempre, fa Fran Taylor estar amanit amb un humor i sàtira.
Ha aparegut per PC, per Switch, per PlayStation 4, Xbox One,
i està recomanat per majors de 16 anys.
De fet, és una altra obra d'aquest desenvolupador únic, penso jo,
amb el seu ritme, que ja ens va sorprendre amb un Epic i amb Ghost 1.0,
i, com sempre, és sorprenent, ell.
M'encanta el seu amor per aquell ordinador antic que és l'MSX.
Sí, de fet, va treballar molt amb aquesta màquina, va fer coses.
És que, de fet, tota la seva llibreria de jocs creats per ell
són homenatges als jocs d'aquesta màquina.
Ha fet, doncs, l'Epic que deies, que era un homenatge al Maze of Galleus,
va fer també el Ghost 2.0,
que també era un homenatge a aquests jocs d'acció en 2D,
i ara això ja és la bomba.
Un unmetal, el títol ja ho diu tot, Metal Gear, l'homenatge clàssic,
i, a més, he sentit que amb molt sentit de l'humor, com deieu ara,
que és la gràcia, també.
Sí, sí, de fet, si aneu aquests dies d'estim,
molta gent està jugant a aquest joc a través de la seva plataforma en streaming
i li desitgem tota la sort del món.
De fet, esperem portar-lo algun dia aquí perquè ens expliqui
com ha estat el desenvolupament d'aquest joc,
i, per tant, segurament, que li ha costat molt de fer
i molt de temps de fer.
Tili-tili-bom,
s'acrugles escoria...
Aquesta cançó fa por, és un bon principi.
A principi dius, ai, que mona, no.
És inquietant.
És inquietant.
Apareix per consoles, aquesta setmana, Chernobylite.
Chernobylite.
Sí, Chernobylite, una miqueta jugant amb el nom de Chernobyl.
Doncs sí, és un joc de videojoc de terror,
una supervivència i ciència-ficció
que passa a la zona d'exclusió de Chernobyl,
que ha estat escanejada realísticament en 3D
i on hem d'explorar el nostre passat a base de foscor,
llanternes i acops d'ensurt.
Ara apareix per la Xbox i la PlayStation
i és un videojoc recomanat per majors de 18 anys.
Aquest el tens a la llista, GufoLof, o no?
Sí, sí que el tinc a la llista, la veritat.
Ets de... Sí, sense problemes, els jocs de por?
Bueno, els jocs de por els hi tinc una mica de...
Jo, és que depèn de quina hora, sí, sí.
És que depèn de quina hora i, a més, aquest també és allò...
És típic, és la llanterna, fosc i tot d'una...
Només hi pots jugar al matí, no? Sí, sí.
I amb la persiana oberta, ben oberta, sobretot.
Però jo t'he vist jugar a Metro i Metro i...
Té una mica d'això, eh? Sí, per això hi vull jugar,
perquè me'n dic que semblen a Metro i Metro no fa por.
Ja, és veritat. Sí, sí, sí.
Em vam parlar amb el Francesc Xavier Blasco,
no se'l parla gaire de por, ell, em fa l'efecte quan el va jugar.
És la llanterna que diu la Gufo Love, no?
Que és com més... acció i molta ambientació, fresca...
Exacte. Abans sí que et salta un bitxo a la cara, que dius...
Ostres! Però... Però t'acostumes.
Sí.
Per cert, si és dijous, són les dues quarts de 4 de la tarda,
i ens pots veure per Twitch, twitch.tv, barra Generació Digital.
Exactament, i mira, el Clarkin ens diu que s'apunta
a aquest joc, la Metal Gear, per jugar-lo,
i l'Ed Caballer diu que aquesta cançó sembla la cançó de Friggy Krueger,
i em pregunta, llanterna style Silent Hill?
Sí, sí, una mica això, eh?, una mica això.
De fet, em pregunta el Dani, que és aquest soroll,
jo crec que és forma part de la música, del so.
Ens diu el que peta una mica l'àudio, també.
Ah, sí? Després baixaré una mica el volum.
Aquí, com que ens ho fem nosaltres, això...
El que sí que m'ha agradat d'aquest joc molt
és el tema de la recreació d'aquesta zona d'exclusió de Txernòbil,
i sempre penso, mira, molt millor això que no,
tots aquests que ara se'n van a fer-se un selfie,
i s'acusa molt de moda, això, eh?
Sí, sí, no ho sé, com... No ho sé.
És com aquesta cosa, aquest tuit que es posa de moda,
de Humans of Late Capitalism.
Sí, és veritat. És això, literalment, és com...
Bé, amb fi, amb fi.
Cadascú que faci el que vulgui.
I un altre videojoc que ha aparegut aquesta setmana
i que forma part d'una trilogia és Impostor Factory.
Com deies, Albert,
aquest videojoc forma part d'una sèrie de tres.
Anteriorment van ser To the Moon i Finding Paradise.
Els seus creadors l'han definit com un triller tragicòmic
de misteris amb bucles temporals
i on hi ha un gat molt sospitós.
Després parlarem de gats, eh?
Després parlarem, perquè tu que se setmana amb els gats...
El darrere d'aquest videojoc, Impostor Factory,
hi ha el creador de videojocs, Can Gao,
és el Fran Tellez de Meneces Canadenc,
que és un dels creadors de videojocs que fa la música
i crea aquesta sèrie,
que és coneguda no oficialment com a Sigmund Korb.
És el nom no oficial de la sèrie de jocs
i la companyia fictícia titular,
que es diu Sigmund Korb Corporation,
que utilitza la seva tecnologia en el videojoc per alterar la memòria
i que es fa servir per complir els desitjos moribuns de les persones.
És un joc molt bonic.
No sé si heu tingut l'oportunitat de veure el joc.
Hi ha una simpàtica de fans que en parlen moltíssim.
Has jugat a alguna de les parts?
Al To The Moon?
No he jugat, però al To The Moon té una legió de seguidors.
És un joc que va emocionar moltíssim.
Té un final que trenca, trencador...
És un d'aquests títols que jo tinc superpendents.
Ara em dius que és una trilogia, no ho sabia, i és com...
Uf, quina feinada!
A moltes entrevistes que ell dona, quan surt el nou,
sempre diu que no fa falta jugar a l'anterior.
A més, ha dit la història,
doncs no fa falta que juguis a les tres trilogies.
Ara que dius que tens pendent aquest joc,
si teniu algun joc pendent i ens el voleu explicar,
a aquells que dius que teniu ganes de jugar-lo,
ho podeu dir a twitch.tv barra generació digital,
i si en tenim temps...
I quan passen res, no cal que digui l'hora.
És igual, és intemporal, no?
Arribar a 20 anys fent el programa i dir això és trist,
és trist, però hem arribat, hem arribat.
Continuem parlant de gats,
perquè aquesta setmana, Eli,
t'has trobat uns quants al teu mòbil i força especial.
El meu mòbil ple de gats,
que no acabava d'entendre què feien
ni què havia de fer amb ells ni res de res.
He jugat a un joc que es diu Cats,
que és un joc de paroles entre gats i Clash Arena Turbo Stars.
Molt bé.
I és un joc que la seva finalitat és baralles entre gats,
però pujats en uns robots.
És a dir, tu portes un gat,
lluita sempre contra altres gats,
que són altres jugadors en línia,
i els gats en si no lluiten,
sinó que estan pujats en una mena de vehicle
que tu has d'anar fent cada vegada millor.
D'acord.
D'acord.
Amb peces, turbos, etcètera.
Vas guanyant punts i vas comprant peces
i el vas fent cada vegada millor.
Tot això sembla molt senzill.
Es fan mal, els gats?
No.
Quan comença la batalla, els gats s'amaguen
i tu ja no els veus més ni al cap.
Són bastant divertits.
La gràcia del joc són els gats,
que, a mesura que avances,
també els pots anar personalitzant,
els pots posar parxis a l'ull,
però no els veus més ni al veus.
T'esbarrallen els robots.
Què passa?
Tu pots fer combats simples,
sempre en la mateixa partida,
tens l'opció de fer combats simples
que et serveixen per guanyar punts,
o entrar dins d'un campionat
que també t'acaba servint per fer punts
i per pujar dins d'un esglaó de categories.
D'acord.
A mesura que guanyes punts,
hi ha una pantalla que pots anar comprant peces,
però aquestes peces
no les pots comprar amb punts.
Les has de comprar amb punts,
amb energia, amb vides,
amb tota una sèrie de valors...
Que tu has anat guanyant.
Però tu no saps ben bé com guanyar-les.
O, si ho saps, jo no ho he esbrinat.
Això vol dir que tu pots comprar coses
i perds energia.
Quan tu compres, perds recursos,
però una cosa molt estranya també
és que, de vegades, quan en compres,
em multipliques unes altres.
Aquest algoritme encara no l'he entès.
Vas a cegues perquè intentes comprar coses
que de vegades pots
i a vegades intentes altres que no pots
i no saps ben bé per què.
Però et diré una cosa.
Si pagues, pots fer el que vulguis.
Al final de tot és el que anava a dir.
Si pagues, pots acabar tenint les peces que tu vulguis.
Aleshores, què passa?
Cada vegada et trobes en moments
que no pots avançar gaire de millorar els teus robots
perquè no tens suficient energia,
no tens suficients punts i no saps per què.
I entres en una miqueta del bucle.
Aleshores, si aconsegueixes
i farcesses bé el teu gat amb aquest robot,
passes al combat
i la cosa del combat és que tu tampoc no fas res en el combat.
És a dir,
apareixes allà amb el teu robot
i les teves peces que has aconseguit comprar.
No saps com.
I fas el play i tu mires.
I aleshores vas veient com guanyes i com perds,
també, depèn de la sort que tinguis.
De fet, això es dona amb alguns jocs, no?
De gató...
I després hi ha...
Fas l'equip, va, que juguin.
I directament...
Bé, però a tu això no t'ha agradat, això de mirar i no...
No, a mi m'agrada més poder participar
en el que és la batalla,
però no saps ben bé com estàs enganxat, igualment.
Com que no saps ben bé com va,
però a vegades guanyes i a vegades no,
i no saps quin gat t'apareixerà amb quin robot...
No ho sé, té el seu punt que acabes una mica...
Acabes enganxat, perquè jo hi he anat jugant.
Però, esclar, es faria molt bé saber
esbrinar quin és el criteri
que potser no pots guanyar o perdre de punts.
Molt bé.
I ja està, això sí, el personatge és molt graciós,
i està creat, desenvolupat per Ceptolab,
que també són els creadors de Compute the Role,
que és un joc que és bastant conegut, també.
Que no hi he jugat per cert, que me l'apunto per jugar-hi.
Molt bé.
I el trobem per Android i per iOS.
Algú full-op li agrada molt els gats, és correcte, això, oi?
M'encanten, els gats.
Tu podries jugar, eh?
Prou-ho, potser, escolta, potser ho provo a ella i esbrina.
I diu, clar, fan això perquè els gats...
Els gats, una cosa que tu no saps dels gats...
Tens tres, eh?
Tinc tres gats. Això està molt bé, eh?
Està molt bé.
És una festa, a les dues de la matinada, els gats amunt i avall.
Mira, és que, bé, no sé si ho he dit per antena,
d'aquí tres setmanes en tindré un.
Tindràs un gat, és veritat.
I m'han dit que sí, que fan vida bastant de nit, eh?
Però, sí.
Saps el que m'ha passat a mi? A nosaltres ens ha adoptat un gat.
Hi ha un gat que ara ve a casa meva cada dia.
Ai, mira, que maco.
Però jo tinc al·lèrgia als gats, i és molt bonica, és preciosa,
però, mira, doncs...
Però aquesta gata ja no marxa, eh?
Jo també tenia al·lèrgia, almenys m'ho pensava,
fins que un dia em vaig fer les proves dues vegades.
Em van fer allò, les punxeretes, que et fan,
i m'han dit, espera't allà, al passadís.
Em vaig seure,
i va sortir l'altre cop el doctor,
em va veure el braç, que estava no vermell.
És que jo me'l vaig mirar i dic, ui, però què ha sigut això?
Però si fa tres minuts que m'ho has fet.
I em va dir, passa, passa.
Total, que soc al·lèrgic a les gremínies, als àcars,
i dic, i el gat, no? I em diu, no, el gat, no.
Ah, mira, fixa't. Què dius, ara?
Dic, no, segurament els gats portaven àcars.
Portaven àcars, és això.
Anys després, t'acostes a un gat. I ara tindrà un gat.
Ja tindrà un gat, i escolta, no passa res.
Tu no tens al·lèrgia, als gats, eh?
No, gens ni mi.
Ho tindria malament, si no el treus de casa.
Totalment, totalment.
No és bé, el recomanem, recordem el nom?
Si algú el prova i sap que m'ho digui,
Cats Clash Arena Turbo Stars.
Generació digital, reprenem la partida.
Fem una crèpia.
Estem a Twitch.TV,
barra generacion digital, o també a Ica.cat, barra gd.
Com cada any, per aquestes dates?
Ens diuen alguna cosa?
Sí, que, mira, gent que té jocs pendents.
Tinc pendent el Scott Pilgrim, això, el Clarking,
que vaig reservar al límit Drunge Games.
El Snake, 1987,
jo tinc pendent el Days Gone,
que vam regalar amb la PlayStation a l'abril
i encara no s'hi ha posat.
I de moment encara no en tenim més.
Jocs que et regalen i que els tens allà...
Sí, també, sou del...
O sigui, Steam, ara mateix,
jo dec tenir com el 70% dels jocs,
ni els he obert, el 70%.
Així de bèsties.
Sí, sí, com ha canviat, això, eh?
Però ara parlem d'una altra,
perquè com cada any, per aquestes dates,
és el moment de rebre les noves edicions al FIFA
i al Pro Evolution Soccer.
I marquant clarament el ritme de joc.
I un pes que es reivindica del tot.
Canvia de nom i es converteix en un joc digital i gratuït.
Com que també és una tradició al generació digital,
no som molt futboleros, però sempre parlem d'aquesta sortida,
avui l'Albert García ens farà un resum
del millor i el pitjor dels dos jocs.
Albert, els dos jocs han sortit a la venda aquesta vegada
pràcticament el mateix dia.
Sí, sí, és una coincidència bastant curiosa.
Fa unes hores que està disponible el eFootball,
la nova versió del Pro Evolution, del pes.
Uau, quan vaig fer el guió no havia vist el joc final
i ara en parlarem, perquè hauré de canviar bastantes claus
del guió en directe, perquè m'ha explotat el cap
de lo dolent que és.
Buf, buf, buf, tremendo.
Però comencem pel FIFA,
que potser és el més...
No, no...
Em posicionaré si és el més bo com a producte
i també és el més venut des de fa molts anys.
És el joc més venut a l'estat espanyol
des de fa una pila d'anys,
el que més unitats aconsegueix vendre a les botigues
en format físic.
També hi ha països com Anglaterra, altres països com Europa.
Porta 30 anys.
Jo recordo quan vaig anar amb ma mare a comprar el primer.
Què dius, ara?
Hi havia la Getana, aquella botiga que venen espelmes,
coses així,
i també videojocs encara segueix existint.
Vaig comprar la Cyberpunk allà.
Encara venen videojocs allà?
Vaig comprar la Cyberpunk allà.
I espelmes encara?
Sí, aquí, aquí.
Jo amb la meva mare comprova el primer FIFA.
Més de 330 milions d'unitats.
No en aquesta botiga, sinó a tot el món, eh?
A tot el món.
Si fos en aquesta botiga, ja no estaria oberta.
Si fos en aquesta botiga, el Jeff Bezos estaria tremolant.
Estaria tremolant, aquest home.
Déu-n'hi-do, eh?
Novetats sobre el terreny de joc de FIFA.
La paraulota d'aquest any és Hypermotion.
Sí, ja ho vaig llegir.
És la paraulota d'aquest any.
Què representa que fa això?
Doncs que a les versions de nova generació,
com el Stadia,
el joc té unes animacions
que intenten ser més realistes.
Animacions, la distribució dels jugadors
sobre el terreny de joc...
Això em sona de cadanya, perdona.
Això ho dius cadanya.
En certa manera es nota si jugues contra la màquina.
Perquè la màquina és la que utilitza tot el rato.
Si jugues contra un ésser humà,
doncs juga, com sempre, el FIFA.
Més coses.
Diuen que el ritme de joc és més lent i, per tant, més realista.
Diuen i puc certificar-ho.
Però una mica...
No tinc les normes del joc.
No sóc el Ted Lasso.
O sigui, sóc una mica més que el Ted Lasso de futbol.
El comportament dels porters s'ha reescrit.
Diuen que són més bons, ho paren tot, ho certifico.
És molt difícil marcar gols.
Ho puc certificar.
Perquè sembla que els tirs des de lluny també són clau.
El certifico.
Gols des de fora de l'àrea...
Com es diu allò? Amb efecte?
Amb efecte pots fer-ho.
Amb la R1, pam! Li pots un efecte ja.
El Manolo Lama i el Paco González no tinc res en contra de la seva professionalitat.
Però portem 25 anys amb els mateixos comentaristes.
M'agradaria una mica més de varietat.
El comentarista d'Oliver i Benji.
Per exemple, seria molt bo.
Aquest sí que seria bo.
Aquest m'encantaria. Aquest doblador.
Aquell actor de doblatge, perdó.
Exacte, exacte.
Doncs si voleu, comentem més novetats sobre el tema de llicències,
per exemple.
Les llicències, que això és, diguéssim,
els noms del joc.
Exacte, equips, estadis, jugadors...
Llicències totes les que vulguis.
Hi ha un munt de llicències.
No hi és el xerif?
Potser és l'equip que està de moda.
Aquest del Real Madrid.
Real, eh?
Real Madrid.
Que va perdre amb aquest equip estrany, no?
Aquest equip de Mont d'Àvia.
Amb una icona que és una placa del xerif dels albàfics.
No hi és, el vaig buscar.
No hi és, no hi és.
És primera i segona divisió.
És primera i segona divisió espanyola.
Ah, sí? Molt bé.
Com altres anys i molts equips, una infinitat.
Equips femenins.
No es posen les piles, només seleccions nacionals.
Ja fa molts anys.
Molaria que hi haguessin ja lligues.
Encara que no siguin dos lligues,
com és el cas del futbol masculí,
però comença posant lligues totalment.
S'està revaloritzant molt a nivell públic
i de qualitat.
Jo penso que seria una gran novetat.
Modes de joc, cap novetat en aquest sentit.
El fut, la bona notícia,
la modalitat fut,
aquesta mena de pay to win que compres sobres
i que compta amb aquesta...
Redueixen els partits obligatoris.
Fins ara eren obligats a jugar en molts partits.
Era un autèntic mal de cap pels jugadors.
I pels pares.
Alguns pares amb els fills que deien
no, és que he de jugar.
30 partits en un cap de setmana.
Com si fos una feina.
Han reduït el número de partits.
Torna al volta, que és aquesta modalitat més arcade.
En el qual pots crear-te el teu equip.
És molt més complet.
Per fer-lo créixer.
Un equip que tu comences des dels inicis
i intentes que tiri endavant.
Pots personalitzar-ho tot.
Pots decidir la mitjana edat de l'equip,
qüestions tècniques de l'estadi,
com és l'estadi, quina estructura té.
És una modalitat que agradarà a la gent
que li agradi jugar offline.
Això està bé.
Crear-se el seu equip i personalitzar-lo
fins a l'últim detallet.
Si juguessis a jocs de futbol,
preferiries aquest offline
que no passa a l'online?
Potser sí, que ho trobaria divertit.
Per crear els jugadors que vull.
Pots crear també els camps?
Sí, hi ha una sèrie de camps que són bàsics.
A partir d'aquí vas afegint petits detalls.
Pots pintar les grades,
pots decidir moltes coses.
Hi ha moltes opcions.
És una barbaritat.
Un tema que sempre hem de comentar,
quan parlem del FIFA abans ho apuntava.
És una modalitat popular.
És aquest fut,
en què pots comprar jugadors a partir de sobres,
que són com la imitació dels antics cromos.
Els actuals cromos.
Sí, d'altres marques.
Per mi és important comentar-ho,
sobretot si sou pares,
teniu fills o nens preadolescents
que juguen al videojoc.
És una modalitat que estigueu atents,
perquè es pot jugar amb diners
i necessites diners per comprar jugadors.
Per mi és important
estar atents,
perquè es pot produir una situació
que vulguis posar diners,
jugar moltes hores...
Tu pots aconseguir jugadors
que no pots jugar si no pagues, etc.
El que busques és jugadors, sobretot.
Sí, pots jugar gratuïtament,
no t'obliga el joc a pagar,
però jo penso que el joc sí que està enfocat,
sobretot si vols guanyar i competir,
a que acabis a rescantar la butxaca.
Perquè es fa una idea.
Quants diners guanya Electronic Arts cada any?
Només amb els sobres.
No venen el videojoc, què costa?
Se sap, més o menys.
No és públic, però s'han fet estimacions.
Al voltant de mil milions de dòlars.
Només amb els sobres.
Aquí traiem els 80 euros que costa cada joc.
¿Hi ha alguna cosa o un comentari?
Tu ets .tv barra de regeneració digital.
Lesnake, sí que molt bé,
però diu que ell és més de Nintendo World Cup
que poguessis pagar els jocs.
No pagar, no.
M'encantava la selecció espanyola.
Però si els jugadors portaven ulleres de sol.
Sortia del camp amb ulleres de sol.
No es pot mular més.
És veritat.
I els noms dels jugadors no els dic en antena.
Millor no dir-los en antena,
però es recordarà.
19.000 milions de dòlars l'any amb això,
amb els cromos.
Sí.
Realment.
I passa alguna cosa amb la versió per Nintendo Switch?
Doncs sí, és una misèria.
És una misèria, no és el mateix.
No és el mateix, eh?
No, és la Legacy Edition.
És el mateix joc de l'any 2019.
No canvia res.
Aquí sí que es fa allò de no canvia res.
Doncs és la versió de Switch.
Vamos y pudo.
Era un jugador qui cantava?
El Messi.
És el Messi?
És com si l'hagués oblidat.
Vamos y pudo.
Hòstia, realment.
Podria haver donat una mica més de si, no?
Sí, és l'estrella d'aquest equip que ha sortit fa unes hores.
Albert, em carrego el guió.
Tot això no compta per res.
Les músiques sí, perquè no hem fotrat el Dani Brunca.
Perquè ara parlarem del e-football, no?
Del e-football, que ha sortit fa unes hores.
És un canvi brutal.
És l'antic Pro Evolution Pest.
Aquest any Konami ha decidit canviar,
renovar completament el seu simulador de futbol.
L'ha fet digital i gratuït.
Està disponible per ordinador, Playstation, Xbox.
Com us he dit, ha sortit fa unes hores.
Això està al guió, eh? Fins aquí tot bé, eh?
La informació l'haig de donar. Informació de servei, per favor.
El tema és que el joc aquest anava a arribar avui.
Ha arribat avui amb molts pocs continguts.
Només nou equips, molt pocs estadis.
Bé, tu podies prendre com una demo.
Ja l'ampliaran, ja l'ampliaran.
És gratuït, no?
Allò que diuen que no li mires el dentado al cavallo.
Sí, sí, sí.
És gratuït, d'acord.
La qüestió...
Aquí surt un japonès parlant, és un dels desenvolupadors
que m'està acompanyant ara mateix en directe.
Directe.
El tema és que és un desastre, el joc.
Però per què?
Ple d'errors, heu de mirar vídeos, les cares...
Ai, mare.
Jo a mi no soc una persona que sigui apassionada
de comentar els bucs.
Sé que un videojoc té un desenvolupament
que moltes vegades és complicat
i hem de donar un vot de confiança,
especialment si no et demanen res de diners per un videojoc, no?
Però és que realment fa gràcia.
Busqueu vídeos de les cares de Cristiano Ronaldo, del Messi...
Al hàbitre nedant...
Les animacions són increïbles.
És un festival.
Llavors, els usuaris estan molt descontents.
Estic ara mateix...
Esqueses hores del llançament del videojoc
té tot reviews negatives.
Estic bastant en contra del review bombing.
Això que els usuaris rebentin un videojoc per algun motiu.
Però en aquest cas sí que és un joc que està molt malament.
A veure com evoluciona.
Però ara mateix és motiu de burla a internet,
aquest Pro Evolution.
Si us sembla?
Sí, escoltem.
Digue'ns què és el que surt en aquest joc.
Què és el que podem tenir en quant a estadis o jugadors?
Som-hi.
He ficat la música de l'internacional de la Super Nintendo.
Jo sí que era un joc de futbol.
I si juguem i ens l'escarreguem, què podem jugar?
Jogadors o equips?
Doncs si sou del Barça, fantàstic.
Perquè el Barça té un acord d'exclusivitat amb Konami.
I està no només el Barça, sinó també el Barça.
El Barça té un acord d'exclusivitat amb Konami.
El Barça té un acord d'exclusivitat amb Konami.
I està no només el Barça, sinó també tot el Camp Nou.
Amb una recreació, que això s'ha de dir.
És espectacular.
La recreació del Camp Nou és increïble d'aquest videojoc.
Molt bé.
El Bayern de Múnich, Juventus, Manchester United, Arsenal,
Corinthians, Flamengo, Sao Paulo i River Plate.
Altres estadis molt famosos.
Old Trafford, Emirates Stadium, Ariane Arena.
Pocs estadis, pocs equips.
Diuen que el proper 11 de novembre
el joc s'ampliarà moltíssim amb centenars de nous equips.
I ja serà el joc com a tal.
De fet, en el correu que envia Konami els mitjans,
avui mateix l'enviat diu
si voleu fer reviews del videojoc,
intenteu fer-les amb l'actualització d'octubre,
de la tardor,
de l'11 de novembre.
Perquè ara mateix és com una demo.
L'únic que jo per treure això,
espera't una mica, no?
Sembla que l'hagin tret perquè coincidis
amb la sortida segurament del FIFA, no?
Perquè si no s'entén gaire.
Exacte, i no ho penso, però comparar el FIFA,
que és un producte que et pot agradar més o menys,
que és un producte final,
és molt millor.
Clar, clar. Alguna coseta?
Doncs sí.
Mira, l'Ed Caballet, que mai li ha agradat el joc de futbol,
el Tite Freda, que diu que torna al PC Fútbol, home.
Que bo.
El Clarking, que el PC Fútbol era l'addictiu a tope,
el millor.
I l'Equidrell diu que fa la sensació
que els d'Konami han donat per perduda la guerra amb el FIFA.
Jo penso una cosa.
Penso que el moviment és intel·ligent.
I penso que el FIFA, d'aquí tres anys,
serà el mateix.
També serà gratuït.
Perquè encara que perdin els diners,
de les vendes dels videojocs,
quan et compres el joc, penso que canviaran el model.
El que passa és que, clar,
aquí ja no valorem l'estratègia,
és que realment el joc està molt malament ara mateix.
Segur que s'hi poden arreglar.
I com deies tu, quina pena que ara només hi hagi dos videojocs,
i abans n'hi havia tants, eh,
com aquests que deien els seus presidents.
Sí, és l'època aquesta en la qual,
més que simuladors de futbol,
la gràcia era no la simulació,
perquè no podies fer simulació,
era molt senzill, no podies posar 11 contra 11,
no tenies capacitat per fer-ho,
matchday, no, eren 5 contra 5, jugadors,
però eren divertits.
Generació digital, l'únic programa de ràdio
amb accés anticipat.
Doncs molt bé, continuem el Generació digital.
Quants dies jugant a diferents videojocs,
entre ells el Blasfesmus,
Blasfemus,
hòstia, no em sortia a tu,
i del que vam parlar la setmana passada,
el Kena Bridge, Pride Shuffle Spirits,
abans de res, no et genera un problema
el fet de jugar a més de dos jocs alhora?
És una cosa que jo porto fatal.
Jo el problema el tinc en no jugar a més d'un joc a la vegada.
Sí, eh, perquè és que n'hi ha tants, no?
Sí, exacte.
De vegades sí que intento dir, va, no, anem a fer un,
i el fem, el comencem i l'acabem, no hi ha manera.
És impossible.
De fet, aquest títol, del qual ara parlarem,
està fet per l'estudi Emberlap, de dos germans,
del Mike i Ghost Gryre.
Els dos tenen una història molt curiosa.
En una entrevista recent expliquen que el seu pare
va treballar dissenyant els parcs temàtics de Disney.
De fet, va ser el responsable d'obrir l'Euro Disney a París,
i va anar amb la família cap a Tòquio l'any 2000
per obrir Tokyo Disney.
I diuen, ells dos, que aquells temps,
en aquella ciutat nipona, van ser els inicis,
almenys els hi va sortir.
I de fet diuen que aquella estada va influir moltíssim
en com és ara el joc.
I has trobat reminiscències nipones,
o idees relacionades amb els parcs temàtics de Disney?
Sí, moltes.
Sobretot ambientada amb Japó, sobretot el paisatge,
tots els temples que et trobes,
les entrades són totalment japoneses, tradicionals,
moltes estàtues pel camí,
però els típics paisatges que són...
Tot ple d'estàtues, molt fort.
I tema Disney?
A part que hi ha tobogans,
pel paisatge,
la veritat és que no em recorda gaire Disney en si.
A veure, explica'ns una mica, Goufolov,
en què consisteix aquest joc?
De què va?
Doncs...
El joc és un joc,
és un joc,
és un joc,
és un joc,
és un joc,
i en aquest vídeojoc ens posem a la pell de la Quena,
una guia espiritual
que bàsicament té el poder de veure els esparits
i poder-los ajudar.
Si tenen algun problema,
si estan nerviosos,
si tenen alguna cosa pendent...
Fan com a endemèdium, una mica.
Sí.
Els ajudar, bàsicament, a quedar-se tranquils.
Molt bé.
No diuen que marxin enlloc, els esparits.
Es queden tranquils.
A la prota, com que arriben al paisatge,
on es desenvolupa el joc,
ella no és d'aquell territori.
Ve de lluny, també.
Per tant, explorem amb ella, de bones a primeres,
què és aquell lloc.
I de seguida ja veus com moltes parts del bosc
i de la muntanya
estan plenes d'algunes zones com podrides
o corruptes,
on el vídeojoc es debensa
a una sèrie d'enemics d'aquella zona
per poder-la, com diríem,
despotrificar o descontaminar.
Molt bé.
I el més guai del joc és que la descontamines
amb l'ajuda dels rots,
que són uns bitxos molt petits,
negres, amb uns ulls enormes,
i és la cosa més mona i més...
M'ho he de dir així,
que et puguis tirar la cara,
que tenen com aquest poder de...
De purificar, no?
Sí, de purificar la...
I tu volies posar una música,
que és quan apareixen ells,
que és en algun moment aquesta que sona.
És que la música és...
També és molt cuqui, no?
I també és molt japonesa, la música.
És veritat. Albert García, has jugat a aquest joc?
No n'he jugat, però certifico que són moníssims.
A més, pots canviar-li els barrets.
Els barrets, sí.
Què dius, ara? Molt bé, molt bé.
I què? La Kena...
Bueno, el joc, el Kena...
No me'n recordo mai el nom.
Kena Bridge of Spirits. Exacte.
Què més ens pots explicar?
Eh...
El joc és...
tant full d'aventures com d'exploració.
D'aventures en el sentit
que et vas trobant enemics pel mapa,
com aquests grans bosses,
que t'expressionen una mica l'estil Dark Souls,
que de cop et salta un bitxo norme a la cara
amb la barra vermella de vida a sobre
i tu dius... Vale.
I també molta exploració,
perquè el mapa és preciós,
vull dir, l'ambientació és maquíssima,
i per perdre't allà buscant coses amagades,
activant pudlers del mapa
per arribar a un altre lloc...
A més, la Kena, el moviment és superfluït.
Sí.
No sé quin... És màgica.
Sí, sí, ho és.
Desprèn llum, també, una mica.
Sí, sí, sí.
I portes un bàcul, no?
Una espècie de... no sé, de pastor, no?
Sí, és superdivertit perquè és un bàcul màgic.
Molt bé.
Llavors, enmig del combat,
la Kena té moltes coses a fer amb aquell bàcul.
El transforma d'arc
i tira fletxes,
el fa servir d'espasa, de garrot,
d'activar bombes del mapa,
envia els rots, que són aquests minions
que et segueixen a lluitar...
Tu els dius minions, eh? Els dic minions, eh?
Els dic minions perquè, clar, et segueixen com anegrets
i tots darrere teu, tal qual, eh?
Vull dir, tu vas explorant el mapa i 30 bitxos darrere teu.
Et recorda algun joc, aquest?
És a dir, t'ha recordat alguna forma...
Deu ser algun joc clàssic o no?
Potser...
La part sobretot d'exploració en el Zelda.
En el Zelda?
Sí, trobo que és una manera d'explorar molt Zelda.
Molt bé.
El Clark King diu que sona molt la música
a del Chocobo del Final Fantasy.
Ostres, no l'he jugat, jo, al Final Fantasy.
No sé si algú...
A mi, l'instrument inicial que sortia
em sonava els kodamas de la princesa Mononoke,
el primer instrument que era com una cosa de fusta japonesa.
Molt bé, eh?
Al final, la música... Sí.
Si és bona, vull dir...
Ja està, ja ho tindríem.
Però jo ho vull fer a algunes altres preguntes, eh?
És que jo l'he vist jugar, aquests dies.
Aquests dies l'he vist jugar a Twitch.
Hi ha moments que he vist
que la Kena utilitza una màscara
per mirar d'una forma diferent.
Què vol dir allò? Què és quan et poses la màscara?
Què passa?
Aquella màscara se suposa que te la donen
per trobar el rastre de l'esperit d'un germà perdut.
Bueno, et presenten dos bessons petits, supermacos,
que estan buscant el seu germà perdut en el bosc.
I et donen aquesta màscara per trobar-lo.
I també et dona el poder de mirar rastres.
Ah, d'acord.
Rastres pel bosc. Molt bé.
Com potetes.
Són les potetes dels rots que els trobes
o objectes que destaquen.
T'ajuda a solucionar putles.
És com per mirar coses que a simple vista no es veuen
i amb la màscara té el poder de poder veure-ho.
Els hi hauríem de dir, els que vam fer el vídeo,
que el nom català és rot, no?
I que es trenca la màgia.
Sí, sí, com un altre nom menja el que els hi toca.
Exacte, exacte.
Jo també vaig veure que hi ha unes gotetes despodificadores,
és a dir, que netegen al voltant, que també ho utilitzes.
I és curiós perquè ella parla molt bé dels minions,
però ahir va acabar dient,
de vegades m'estressen.
De vegades m'estressen.
Són pesats, no?
Sí, sí, no sé què va passar.
Són molt cuquis.
Però també són molt porugs.
Bàsicament són com esperits del bosc.
Clar.
I et segueixen a tu perquè ets la mami,
però quan t'apareix un boss a la cara s'amaguen.
I els dies de tu lluitant amb el boss,
i a cada hit que li dones al boss,
se suposa que els hi puges la valentia.
Molt bé, molt bé.
I tens algunes accions amb els minions,
tant és tirar-los a l'enemic perquè el distreguin
i tu pots carregar un atac,
com atacar amb ells mateixos,
i fer-los un superatac.
Clar, entre que té moltes coses a fer la Ken
enmig del combat, t'equivoques de botó.
Li tires l'atac fort.
Els minions per allà.
I quan els necessites no els tens.
De totes maneres, és un joc que et recomanes?
El recomano moltíssim.
Tu l'has jugat per PC, no?
Jo per PC, però també està per PlaySync.
Tu el jugues amb teclat, no? Pot ser?
No, mando, mando.
Ah, sí? És que no veia les mans i dic,
no sé si estàs jugant amb teclat.
És un joc que avui ens ha comentat la Goofalove,
i ara anirem a conèixer la quarta edició
d'un esdeveniment força important.
Generació digital.
Acabes de fer una captura.
Doncs resulta que els propers dies 9 i 10 d'octubre
i que cau dissabte i diumenge,
es celebra la quarta edició de l'Indie Dev Day
dedicat a la indústria de videojoc independent espanyol.
Es farà presencialment al Centre Civil Cotxell.
Presencialment al Centre Civil Cotxell de Sants de Barcelona,
i hi podem trobar gratuïtament expositors,
contactes, música, ordinadors i màquines
per jugar a videojocs i conferències.
Adrià Diago és el cofundador i l'organitzador
de l'esdeveniment,
junt amb un altre molt equip, evidentment,
de l'Indie Dev Day,
on hi fa un munt de tasques
i que avui ens acompanya en representació
d'aquest equip que deia que està treballant
a una setmana vista,
i que suposo que la feinada és brutal.
Benvingut al Generació Digital.
Bona nit a tots.
Exacte.
Feinada o no?
Moltíssima feinada, i no som tanta gent, la veritat.
Estem sent ara cinc persones.
De fet, ens falta una mica de mà.
Realment no ho sembla,
perquè jo recordo la darrera edició
que es va fer presencial i jo no semblava
que ho fessin cinc persones.
Seguim aquí, l'únic que ara,
aquest any ja hem aconseguit fer créixer
una mica més l'esdeveniment,
ens hem aconseguit moure Cotxell de Sants,
i esperem rebre molts més estudis.
De fet, presencialment aquest any
crec que en tenim una mica més de cinquanta.
Déu-n'hi-do.
Respecte al canòdrom, que van ser les edicions anteriors,
que eren uns 30 estudis presencials.
I també, l'any passat vam fer una edició 100% online,
que el 2020 ho demanava,
i hem aprofitat l'experiència.
A part, també tindrà estudis extra,
que no es podran desplaçar a Barcelona
per muntar un estand físic,
però tindrem un estand virtual a la web.
Cada any anem creixent el nombre d'estudis
i molt contents.
De fet, suposo que il·lusió màxima a fer-ho presencial.
Molta il·lusió, perquè l'any passat sí que va ser...
va ser guai poder continuar
fent l'esdeveniment
i fent aquest servei d'empanya
una mica a la indústria indil·local,
però trobàvem a faltar.
Veure les cares de la gent, provar el joc,
provar el joc i rebre el feedback
dels desenvolupadors que estan allà
i han fet el joc i et poden donar
les seves impressions i totes seves,
i poden apuntar el teu feedback.
Els uients a tuits.tv, Regeneració Digital,
Albert, Buffoloff,
si teniu alguna pregunta,
la podeu fer quan vulgueu.
A poc a poc, l'esdeveniment
ha agafat la importància que es mereix.
Quan vas a la pàgina
de vostre esdeveniment,
tens la possibilitat
de veure virtualment com serà.
I la veritat és que
té molt bona pinta
i hi ha una gran pantalla,
una pantalla gran,
i moltes coses entre elles, per exemple,
podem veure documentals.
Com per exemple, quin?
Correcte, de fet,
un dels convidats que tenim aquest any
són tres persones de l'estudi de Game Kitchen,
dels responsables de Blasphemous,
i tindrem el Mauricio García,
que és el CEO de Game Kitchen,
després Michael Ortega,
que és un dissenyador de jocs,
i després tenim també la Paula Garrido,
que és artista del videojoc,
i cadascú fa una xerrada,
que és un documental making of del videojoc,
que és molt xulo,
i si no l'heu vist encara,
que el tenen disponibles per plataformes
pagant una miqueta de sol molt baratet,
el projectarem el mateix esdeveniment el dissabte a les 7,
i el guai serà que aprofitarem
que tindrem tota aquesta gent de l'estudi
perquè ens faran els comentaris del director en directe.
Està bé,
Guffolo, has jugat molt?
Un gran joc.
Sí, tu els hi preguntaries coses, segurament.
Moltes.
Com aniràs del joc?
Sí, tenim el productor principal, Mauricio,
després algú d'art,
i algú de disseny de nivells, de bosses...
I aniràs a l'art o no?
I tant. A més, Blasphemous sembla que s'hagi acabat,
el joc va sortir fa temps,
però va anunciar la segona part,
sortirà ara la nova expansió...
És genial, és molt bona idea de portar-los,
perquè segueixen totalment actius,
i és molt interessant, la veritat.
Què ens diuen els audience?
Algú que es diu Falcon Poncho,
que és el seu fill,
t'envia salutacions de part del Martí Tola.
A qui queda fer?
Molt simpàtic, aquest nom.
Ara, que no sigui l'última vegada que et veiem,
que hagis vingut a saludar i després no vinguis.
Tindrà moltes zones,
en quant a espai,
hi haurà una zona de relax,
de chill,
per poder parlar tranquil·lament
amb les persones que segurament has conegut allà,
perquè es podrà fer molta connexió.
És a dir,
que moltes gent que fa videojocs
podrà contactar-se amb d'altres que també en fan, no?
Correcte.
De fet, és una oportunitat molt important
per a estudiants, professionals,
o gent que simplement està interessada
en tot el món de l' desenvolupament de videojocs,
perquè tens tots els estudis seva per parlar,
després tenim la zona aquesta de restauració,
on tindrem una barra i es podrà menjar a l'esdeveniment,
per no perdre ni un segon,
que no hagis de tornar a casa per menjar i després tornar,
que dius, hi ha 50 videojocs per provar en un cap de setmana.
Has de tindre temps de jugar-ho tot.
Jugar i parlar.
I parlar amb els desenvolupadors i donar-los el teu feedback
o fins i tot aprendre.
Perquè si tu estàs desenvolupant videojocs
o vols començar i vols una mecànica molt guai
o alguna de la programació,
si entens que has vist i dius, hòstia, això com ho has fet?
I que tinguis la persona que ha desenvolupat el videojoc,
allà, perquè t'ho pugui explicar
o poder intercanviar depressions,
és que és immillorable.
És el que et trobava a faltar de l'edició online
versus ara, la física.
A mi em sembla molt interessant que feu aquesta quarta edició
i trobo que anirà molt bé perquè venint d'aquesta època
que ja els esdeveniments han acabat.
Però la meva pregunta concreta és,
creus que l'absència aquest any del Gamelab
us pot haver beneficiat
a l'hora de crear aquest xup-xup de ganes
de venir a un festival?
Jo crec que no és només l'absència del Gamelab,
sinó l'absència d'un any i mig
gairebé sense res a fer.
La gent realment té ganes de sortir
i anar als esdeveniments, encara que sigui tenint compte
de mascareta posada, vigilant l'aforament.
Però hi ha voluntat de tornar a viure l'acció del videojoc,
ja no tant se'ls a casa teva jugant,
sinó anar als esdeveniments amb un munt de coses a provar,
conèixer gent, parlar amb gent, intercanviar impressions.
És que és molt interessant,
perquè si realment continueu amb aquesta bona projecció,
qui sap si algun dia podeu convertir-vos
en el festival més enfocat cap als indis de referència a Catalunya.
Per tant, crec que teniu aquí un escenari
bastant prometedor al davant.
A mi m'agrada molt,
perquè és un escenari que m'agrada molt,
perquè és un escenari que m'agrada molt,
perquè és un escenari que m'agrada,
que és un escenari que m'agrada molt,
és un escenari que m'agrada molt,
i és un escenari que em fa pensar que és un escenari
més que mai que s'hagi fet.
Creiem que no ho som encara,
perquè estem creixent poquet a poquet.
Però també perquè al nostre festival
nosaltres sempre som molt transparents i molt a cara.
Som un festival sense ni de lucre,
doncs gairebé tot el que fem és enfocar que els estudis
puguin tindre un espai per anar-se a conèixer
i per explicar els seus projectes.
Els estants que tenim, per exemple, costen 20 euros,
però no és tan accessible en aquest sentit.
De fet, tan accessible és que cada any hem de deixar gent fora,
perquè tenim massa sol·licituds.
Tot i que aquest any hem augmentat gaire,
veient 20 places al número d'estants que podíem visitar-nos.
I també hi ha hagut gent que s'ha quedat fora.
Sí, hi ha hagut gent que s'ha quedat fora,
i poc a poquet anirem creixent,
i a veure si algun dia podem veure algun pavelló de la Fira,
ja que hi pica a tothom,
i molt seria el nostre somni, de fet.
Però està molt bé aquest ritme que porteu,
de pica a pedra i de treballar a poc a poc i créixer a poc a poc.
Ens diu el Francesc Blasco, a l'Skye Blasca, a Twitch,
que el networking és un dels moments claus de totes les trobades.
No, Adrià? Correcte.
Sí, perquè allà pots fer...
Pots creure-te un futur, mai se sap.
Sí, sí, mai se sap,
i per això nosaltres tenim una activitat ja a porta tancada.
El dissabte, a les 8, tanca les deveniment pel públic,
però queda obert dues hores més,
on tota la gent que ve participat com a estudis,
més alguns convidats,
doncs tenen dues horetes,
per després haver passat tot el dia fent demos del seu joc,
i interactuar molt amb la gent del voltant,
doncs siguin aquestes dues horetes,
per fer contactes, per parlant amb ells,
per descansar una mica també i passar-ho bé.
És important, la gent que us ajuda,
també com a patrocinis, a les marques,
n'hi ha una que és Extra Life.
Extra Life es pot dir que és com una botiga de videojocs, no?
Correcte, sí.
I que portarà, a mi m'ha sobtat,
perquè vaig veure la fotografia i dic, no pot ser,
portaran una màquina arcade brutal,
de color vermell, fantàstica,
ells faran un torneig.
En quin videojoc és? És un Street Fighter.
És Street Fighter, és que vaig pensar en tu.
Qui guanyi pot ser que se l'endugui?
Pot ser, està confirmadíssim per ells.
Quin gran premi, ostres.
Extra Life sí que és el nostre partner principal,
i la veritat és que s'ho estan currant molt,
no us perdeu la seva zona.
Tots els patronals que tenim fan coses,
tenim universitats que fan xerrades,
tenim altres publishers que també ens donaran material,
que fan xerrades.
Tenim un munt de suport i s'agraeix molt,
i amb Extra Life, específicament que és el partner principal,
tindrem una zona dedicada,
on podràs jugar a jocs, tindràs aquest torneig a l'arcade,
s'ho estan currant moltíssim.
Molt bé.
De fet, també vaig veure que hi ha
algunes xerrades interessants,
com la Débora López,
amiga del programa perquè ens seguim també per les xarxes,
que ens parlarà de tots els secrets
de com comunicar un videojoc,
allò tan important que a vegades ens deixem,
i també, si no estic equivocat,
la periodista Marta Trivi farà una xerrada
que m'ha semblat molt interessant.
De què parlarà?
És una xerrada de com...
ara no me'n recordo exactament del nom,
però és com comunicar-se correctament de manera inclusiva.
Exacte.
Sí, tenim aquestes dues periodistes,
que la veritat és que són boníssimes en el que fan,
i participant en multitud de mitjans,
tan especialitzats en videojocs com, per exemple,
les dues han escrit per Berne del país,
l'Andic Berne,
i específicament la xerrada de Marta és això,
comunicar-se inclusiva.
Nosaltres, com esdeveniment,
tenim també una missió política
en el que volem crear un espai
que sigui convenient per qualsevol tipus de persona,
independentment de la seva orientació sexual,
raça, general, el que sigui,
i apostem fort per aquest tipus d'iniciatives
i per crear realment aquest espai
que sigui còmode per tothom.
De fet, anem també,
ja que ho comentes, d'una xerrada a la Madriguera,
que és un col·lectiu LGTBI+,
on també ens explicaran una mica
quina és la seva missió,
les coses que fan,
i com donar suport a aquest tipus de persones
que formen part de la indústria,
per desgràcia encara estan invisibilitzades,
i això no hauria de ser així.
I aquesta tasca que agafareu,
aquesta quarta edició que recordem
és els propers dies 9 i 10 d'octubre,
aquest cap de setmana no, el proper.
Vull dir que teniu temps per...
És gratuït?
És l'entrada gratuïta.
El que és important és que,
si podem aconseguir la financiació per altres bandes,
no volem carregar el tema econòmic
en l'assistent tampoc,
perquè nosaltres el que pretenem
és que aquests indis que venen al festival
entrin en contacte amb el públic general.
Llavors, si hi ha alguna família
que passa per allà per cotxeres pel barri de Sants
i vol passejar per l'esdeveniment
i els interessos als videojocs hi pot provar algun joc,
doncs això és un potencial client
que potser no t'hauria conegut.
És que això moltes vegades ho hem dit aquí,
que no només són persones que estudien videojocs
en aquests moments, per exemple, a Enty,
sinó, jo què sé, un xaval de cuartesso
que està a punt de fer els dos anys
per intentar saber què és el que estudiarà,
doncs pot ser un lloc on se li obrin els ulls
i que pugui parlar amb la gent
que estigui fent aquell joc, no?
Correcte.
No sé si es dóna gaire cas que venen famílies amb nens.
Sí que es dóna, perquè com que és una esdeveniment obert,
la gent que passeja pel barri
és un dissabte i un diumenge,
doncs veuen algú que hi ha gent, hi ha moviment,
hi ha videojocs, que al cap i a la fi tothom
juga a videojocs avui en dia gairebé,
doncs sí que acaben passant
i nosaltres sol que facin un parell
de partides d'algun joc i els pugui agradar
i el puguin posar a la wishlist d'Esteem
o s'ha de subscrivint al newsletter o als canals,
perquè quan surti aquest joc indi al mercat local
el compri, en comptes del nou FIFA
o jocs que tenen molta més projecció comercial,
doncs nosaltres estaríem encantadíssims.
De fet, per acabar,
hi ha un esdeveniment que està molt vinculat
en el vostre, que és l'Indie Dev Day,
Game Jam,
que es continuarà fent però una miqueta més tard, no?
Sí, aquest any hem anat una mica més en presses
i just ja hi havia un altre Game Jam
que es celebrava abans de l'esdeveniment
i hem volgut donar espai perquè es fes primer aquella,
perquè tampoc volem agobiar la gent
i hem decidit fer una edició post-event.
Molt bé.
Bueno, després del 25 al 30 d'octubre,
la gent t'hi dona la setmana per crear un videojoc
i després, doncs,
el que farem és jugar tots els jocs
a través del nostre calendar
i també tindrà un Indie Dev Day Award
que són els premis que donem a l'esdeveniment.
L'únic que serà donat de manera pòstum.
Molt bé.
Perfecte, recordeu, els propers dies 9 i 10 d'octubre,
Indie Dev Day es celebrarà presencialment
al Centre Cívic Cotxeres de Sants a Barcelona.
Adrià, Diego, moltíssima sort.
Ens veiem allà.
Perfecte.
I no marxis perquè acabarem el programa ara
i si vols comentar alguna cosa, endavant, eh?
Jo encantat.
I és que hi ha moltes notícies
de, doncs, coses que passen
i que ens diuen a les xarxes.
Tres notícies d'actualitat que, a més,
passen molt a prop.
Aquest novembre arrenca el primer curs acadèmic
presencial d'Esports Electrònics
amb el nom de Pro Sports Institute.
60 places i una durada de 9 mesos
amb la idea de tocar 3 àmbits.
Gamers, casters i analistes.
Les classes seran impartides per professionals
i les instal·lacions seran al CIC,
Cicles Formatius a Barcelona.
És curiós com iniciatives
de vegades públiques, de vegades privades,
ja comencen a fer el tema
dels esports electrònics.
Que no sé si encara és
un moment molt jove,
però que ja comencen a sortir
i que potser cada vegada hi haurà
més interès en quant a alumnes per aprendre.
No sé si com ho veieu.
Sí, totalment. Per mi aquí la clau és el fet
que no estigui darrere una marca comercial.
Sí, és veritat.
És un moment molt complicat.
La gent no es pensi que aquí juguen
unes poques hores.
És increïblement difícil entrar i arribar lluny.
Sou del Call of Duty?
No.
L'hem provat.
Que sàpigues que entre els dies 18 d'octubre
i 12 de novembre hi haurà
la segona Lliga catalana
de Call of Duty Warzone
en 4 jornades, 3 publicacions
i 3 esportes.
La informació la podeu trobar
al Telegram de Call of Duty,
que és el lloc on sonen tots els experts d'aquest joc,
i que hi haurà aquest torneig fantàstic
el segon del 18 d'octubre
al 12 de novembre.
I per últim, recordem que el 9 d'octubre
a l'1 de novembre,
l'Associació Retromania Exponesa col·labora
amb la Divisió de Càncer Infantil
de l'Hospital Sant Joan de Déu,
i més concretament amb l'Iniciativa
per a l'Hospital Sant Joan de Déu.
I més concretament amb l'Iniciativa
per a Los Valientes, que vol recaptar fons
per ajudar a construir l'Hospital Oncològic
més gran d'Europa.
Ho faran amb una lliga de tornejos benèfics online
amb el format Fightgate 2,
que és un format que pot jugar online
i es veu que els va funcionar molt bé
l'any passat.
Hi ha una fila zero de donatius
i tota la informació la podeu trobar
a retromaniacs.es.
Una comunitat que, com sempre,
va dient coses relacionades amb els videojocs,
gairebé sempre relacionades amb la tecnologia,
també amb l'oci, etcètera.
I amb l'actualitat tecnològica
i de videojocs.
Estan molt al dia aquests uients nostres.
L'Ed Caballer ens comparteix dues notícies.
Una d'elles, l'any que ve diu que es podrà pagar
amb criptomonedes a Port Aventura.
És dels primers llocs.
Diu que 6 hotels del complex turístic
permetran el pagament amb criptomonedes
a partir del 2022,
i una nova estratègia d'ells
de renovar-se
i d'entrar dins d'aquest món tecnològic.
Sempre me'n recordo que la primera vegada
que vam parlar de criptomonedes,
que ens ho va parlar fa molts anys,
el Francesc Xavier Blasco,
ens va parlar d'un bar que hi havia a Sants
que tu podies comprar
amb la criptomoneda més coneguda,
que és el bitcoin.
Gràcies.
I no en tenim perquè aquell dia...
No, aquell dia jo podia anar
a un bar molt barat i que s'haguessis comprat,
no sé, 0,5 o no sé quant...
I dèiem que hi havia un caixer a prop d'aquí.
Me'n recordo perfectament d'aquell dia
i el recordaré tota la meva vida.
Si haguessin comprat i ens ho haguessin quedat,
doncs igual teníem ara...
Tindríem força diners.
Cada dia en tens o més o menys,
però ostres, ho haguéssim pogut fer i no ho vam fer.
Doncs res, si voleu anar a Port Aventura,
hi teniu, hi vau anar al caixer.
Com a mínim, aquestes criptomonedes,
aquest bitcoin servirà per anar a Port Aventura.
Serà més enllà, però com a mínim per això sí.
Molt bé.
Una altra notícia que ens compartia Let Caballer
és que la Comissió Europea dona la raó a Apple
i proposa vendre telèfons mòbils sense el carregador.
Ah, sí.
Això també ha generat molt d'interès i molt de debat.
El Jordi Urràs diu que ara que de facto tot són USB-C
menys els d'Apple.
Diu que fan tard 20 anys ja.
A casa vostra encara teniu follón amb el tema dels carregadors,
és a dir, USB-C, els anteriors...
Jo encara tinc diversos aparells amb diferents aparells,
amb diferents carregadors.
A mi em sobren carregadors per tot arreu.
Sobren cables, al final.
És el graig dels cables.
Amb què carregava això?
El tema del cable, això ho podríem parlar un dia.
Bé, què t'he de dir a tu?
Muntar un esdeveniment
on hi ha 50 pantalles, 50 ordinadors,
els cables, l'energia, tot això,
s'ha de tenir en compte?
S'ha de tenir en compte.
Tenim un company que ja en sap una miqueta
i un altre company de Madrid que estudia d'electrònica
i ens donen un cop de mà,
però si es tira molt cable des de diferents caixes de comptadors,
un follón.
En general és el que deien els ullens,
que ja estan cansats de tenir tant cable per casa
i a veure si hi hagués la manera de que sortís alguna cosa
que servís per carregar-ho tot.
Ja està.
A veure si algun dia.
Més coses.
En Jerry Universe G8CO ens comparteix un frame
del videojoc Ghost of Sonima,
que en parlem molt aquestes dues setmanes.
És un frame brutal,
té una il·luminació i un reflex superben aconseguit,
ens diu ell mateix.
I aquí hi ha gent que opina coses diferents.
L'Isaac Besora diu que sense voler-ho desmereixer,
ni molt menys, la llum de dies amb núvol
és el més fàcil de simular.
Ah, li estava traient.
En general tothom està bastant amb ganes d'aquest joc
i després ha generat altres converses,
com el Jordi Borràs,
que el que ell espera és el de les tortugues ninjas
o l'Eive, que està esperant el Metroid.
Ah, sí, el Metroid.
En parlarem la setmana que ve, Albert, no?
La setmana que ve no havies de venir,
però et fem venir perquè parlarem de la Nintendo Nova.
La tens, ja?
Sí.
Això no es podia dir, o no?
Espero que sí.
Podries dir que sí, ara no pots, encara.
La setmana que ve explicaràs què tal l'experiència,
perquè amb el videojoc hi ve el Metroid.
Exacte.
O sigui, venen la nova consola de Switch OLED
i també coincideix amb el llançament del nou Metroid,
el Metroid Dread.
El Guillem Lloret diu que no entenc tanta gent
i molta gent li diu bé, és que o t'agrada o no...
És que és molt difícil.
És un univers. Jo avui no puc dir res.
Ja m'imagino, sí.
Del Metroid jo segueixo una noia canadenca a Twitch
que només juga als Metroid.
Ostres.
I és que realment és una decisió molt ben presa,
perquè és un univers absolut,
hi ha molts jocs i és tan difícil.
Jo sempre he trobat un joc superdifícil.
No sé si l'heu jugat a Parlenès.
Sí, sí, sí.
L'Albert ha dit que no ha dit res.
Home, el Danès sí.
El Danès és complicat.
Parlava més dels jocs antics.
Molt bé, alguna cosa més?
Doncs mira, ens recomana una sèrie que es diu La Fundación,
que diuen que...
Però que si ets molt boig del llibre,
vigilem, perquè potser tenim alguna decepció,
però si no, diuen que estan brutals.
Jo soc boig del llibre i m'ha encantat la sèrie.
Ah, sí? Doncs mira.
Dels tres llibres.
Si us la play 5, teniu 6 mesos gratuïts d'aquest servei.
El tinc per això.
D'apel no, ni tocar-ho.
Però mira, tu no en tinc, això.
Doncs, escolta, arribem al final del programa.
Gràcies a tots, Laia, El i Albert,
Dani Jiménez del Control Tècnic,
i també amb la Xbox, que avui ha anat a funcionar molt bé,
i Adrià Degó també.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Marxem amb la música del videojoc Ghost Runner,
que ha aparegut aquesta setmana per consoles
i on es tracta un tema que mai s'ha utilitzat
en els guions de ciència-ficció de videojocs.
Atenció, el món arriba a la fi
i els qui queden han de sobreviure.
És fort.
I algú ha perdut la memòria.
Adéu-siau.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.
Gràcies a tothom.