Catalunya Ràdio, les notícies de les dotze.
Bona nit, us informa en escura.
El líder del PSC, Miquel Iceta,
presentarà aquest diumenge al matí la nova executiva del partit
que sortirà del Congrés
que els socialistes catalans celebren aquest cap de setmana.
Tot indica que tindrà un fort component municipalista
amb una presència destacada d'alcaldesses
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquest dissabte, el PSC ha aprovat el seu full de ruta
pels pròxims anys amb un dictamen que, entre d'altres,
aposta per una Espanya republicana i plurinacional
que reconegui Catalunya com a nació.
Els socialistes catalans també volen recuperar
el seu paper protagonista a les Esquerres catalanes,
segons proposa el seu primer secretari, Miquel Iceta.
Estic parlant del regroupament de tots els socialistes
en el seu partit socialista.
Què és aquest?
Ho ha demostrat amb temps de dificultat
i ho ha de demostrar també en temps de represa.
En aquesta línia, la ponència Marc Aprovada
aproposa un acostament als comuns de D'Acolau
a Podem i a Iniciativa
per constituir una aliança catalana de progrés.
Notícies breus del ministre de l'Interior
quan Ignacio Zoi Lo estrena càrrec
amb la detenció del suposat dirigent d'ETAM Miquel
i rastorza el País basc francès
en una operació conjunta de la Guàrdia Civil
i la policia francesa.
I rastorza, de 41 anys, va marxar a França fa 3 anys
i se'l considera un activista polític
que dirigia la banda des de feia un any
quan van detenir els dos suposats líders d'ETAM.
El ministre de l'Interior, quan Ignacio Zoi Lo,
ha avisat que les detencions no s'acabaran aquí.
Por tanto, hasta que no se produzca por parte de la banda terrorista
la entrega definitiva de las armas y su disolución,
seguiremos desde el gobierno de España
luchando contra la lacra del terrorismo.
La detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturos,
per part dels Mossos per ordre judicial,
dificulta encara més les relacions entre Junts pel Sí i la CUP
en plena negociació de pressupostos.
Venturos ha dit al suplement de Catalunya Ràdio
que no es creu que l'Interior no sabés
que els Mossos l'anirien a detenir i en fa responsable el govern.
Per la seva banda, el portaveu del Parlament de Junts pel Sí,
Jordi Tolull, nega que les relacions amb la CUP s'hagin ressentit
per la detenció de l'alcaldessa de Berga.
Són declaracions també al suplement de Catalunya Ràdio.
L'entremant Junts pel Sí, el govern i la CUP és tan gros
i cada vegada en tenim tants motius,
sobretot del que va passar ahir,
d'un estat que perd absolutament els papers
per seguir políticament, en aquest cas, l'alcaldessa de Berga,
que el que hem de fer és cada vegada fer-ho més bé
per fer-ho quan abans possible
i poder fer el referèndum i poder ser independents d'una vegada.
Aturar la dictadura d'Herdogan.
Sota aquest lema, milers de ciutadans curts
han desfilat avui per diverses ciutats europees,
com Colònia alemanyana,
en protesta per la detenció dels caps i diputats
del principal partit pro-curt HDP.
A Istanbul, la policia turca ha dispersat els manifestants
amb canons d'aigua i gasos lacrimogens.
El govern de Turquia acusa els dirigents i càrrecs elèctrics
curts de propaganda terrorista
i vincles amb la guerrilla curda del PKK.
I la conductora que ha fugit després de atropellar dues persones
la matinada d'aquest dissabte a Sabadell, l'han acusat,
segons fonts de la policia local,
d'homicidi imprudent i negació d'auxili.
La dona de 22 anys s'ha presentat voluntàriament
a primera hora de la tarda a la comissaria dels Mossos,
acompanyada del seu pare.
Els agents han derivat el cas a la policia local
que l'ha detingut.
El festival de cinema documental musical inèdit
premia I call him Morgan de Casper Colling
com a millor cinta d'aquest any.
El premi a millor documental espanyol
ha portat lo que hicimos fue secreto
a la història del punk madrileny.
La cinta guanyadora està dedicada
al llegendari trompetista Lee Morgan assassinat el 1972
per la seva esposa al local de Nova York on tocava.
Només tenia 33 anys i ja s'havia fet un nom
tocant des dels 16 anys al costat de tot temps del jazz
com Dizzy Gillespie o Art Blakey.
En esports, el Barça i l'Espanyol jugaran aquest diumenge
al camp del Sevilla i a casa
contra l'Atlètic de Bilbao, respectivament.
Marlon i Nili, del filial,
han entrat a la llista de convocats de l'equip laurana.
A l'Espanyol, la novetat a la convocatòria Skycedo
i Marc Roquen n'ha quedat fora.
Luis Enrique assegura que els primers 40 minuts del Barça
al camp del Manchester City
són els millors de l'equip des que ell l'entrena.
També diu que el club sempre està obert a fer incorporacions.
A primera, jugats aquest dissabte, Granada 1, Sporting 1,
Reial Societat 2, Atlètic de Madrid 0,
Osasuna 0, Alaves 1 i Les Palmes 1, Eibar 0.
A segona, Girona 1, Tenerife 1, els gironens són cinquens,
amb 18 punts.
Aquest diumenge, Mirandès, Nàstic i Reus, Llevant.
I a la Lliga Europea, Duque i Patins, Barça 14, Bassano 13,
Forté de Miami 2, Reus 4 i Benfica 3, Vic 2.
I a la Serbs, Coutas 0, Caldes 1,
Inoia 1, Folonca 2, Villarretjo 3, Vendrell 3,
i Igualada 7, Viesca 1.
Fins aquí les notícies.
Aquesta és una cançó animada que té un ritme que s'encomana.
¡Nosotras también cantaremos, pero cantaremos los gols del Barça!
Sí, els fan, esclar.
Aquest diumenge, a partir de tres quarts de vuit,
la TDP del Sevilla a Barça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de la Caixa.
La Caixa dona suport a l'esport.
¿Hi ha res millor que arribar-se al bank líder a Espanya?
Fer-ho sense oblidar-se de ningú.
CaixaBank, a l'esport.
Fer-ho sense oblidar-se de ningú.
CaixaBank és el banc més compromès d'Europa
amb el progrés de la societat,
segons la prestigiosa publicació Euromona.
Gràcies una vegada més a tots els nostres clients,
empleats i accionistes.
CaixaBank, millor banc responsable a Europa.
L'Adrià Homs recull somnis de nens pel món.
Vaig pensar que era una forma de mostrar
l'essència més innocent de cada territori.
La volta a la terra d'Adrià Homs,
mestre i viatger.
Jo viatjo perquè sento aquesta necessitat
d'entendre una mica com funciona aquest món.
Els viatgers de la Gran Anaconda,
la matinada de dissabte a diumenge a Catalunya Ràdio
i tota la setmana a catradio.cat.
Cada cançó conté una petita història.
Històries fantàstiques, quotidianes,
històries reals o misterioses.
Deixifrem cada dia què expliquen les cançons.
Lluís Gavaldà presenta El cel obert.
De diumenge a divendres a les 8 del vespre a iCat.cat.
També a la Carta i en podcast.
Tens insomni pensant qui serà el president o presidenta
dels Estats Units? Donald Trump?
O Hillary Clinton?
Doncs si tens insomni, perfecte,
perquè dimecres s'intunitza a l'antena.
Doncs si tens insomni, perfecte,
perquè dimecres s'intunitza a l'antena.
Serem aquí des de les 3
amb els resultats de les eleccions nord-americanes.
La matinada de diversa dimecres
especial a eleccions als Estats Units amb Mònica Terribas
i l'equip del matí de Catalunya Ràdio.
Tot sobre la cursa electoral més apassionant i apassionada.
Una matinada de barres i estrelles.
Oh oh oh
¡Eh!
¡Eh!
Catalunya ràdio...
que està sentint per l'FMA passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
Recorda que també pots descarregar-te el programa
a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio.
L'època dels esdeveniments de tardor no para pel generació digital.
Vam començar amb el Barcelona Games World,
vam continuar amb el Saló del Manga,
i avui el protagonisme anirà cap al Mira,
el festival d'arts digitals que fusiona la música i els visuals en directe.
Avui parlarem amb el seu director, l'Oriol Pastó.
Nosaltres també fusionarem al Mira
amb les notícies d'actualitat de l'entretriment digital,
amb l'essència de l'equip del generació digital.
Això és... generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
i avui... amb l'Stuff Includer.
Benvinguts a tots. Com esteu?
Hola! Què tal?
Escolteu, per començar, m'agradaria parlar del No Man's Sky.
De fet, la setmana passada és el videojoc aquest de Hello Games,
que passarà, penso, a la història,
per ser un dels més criticats de tot el temps.
La setmana passada deia que va sortir el tema amb l'Oriol Dalmau,
però ara fa uns dies va estar d'actualitat
perquè a Twitter, des de la seva compte oficial,
va aparèixer una frase durant uns minuts que deia
No Man's Sky va ser un error.
Diuen que el Twitter va estar haquejat,
que és un exempleat que està així com enfadat...
Però bé, no em sembla el videojoc més criticat del món.
Em sembla un videojoc que tenia moltes expectatives
i que simplement no les ha superades.
Però Peter Molino, que és un gran creador de videojocs,
en té un porró de històries d'aquestes, de videojocs,
que no els ha superat per culpa d'aquestes expectatives,
de prometre coses que després no passen.
Però és curiós que passin coses com aquesta
en un Twitter oficial que, segons deia, haquejat,
però per gent interna.
Digue-li haquejat, digue-li mitja plantilla té la clau,
perquè en un moment donat, no, posteja-t'ho, no?
Llavors és fàcil agafar i fer aquestes coses.
Potser el problema del No Man's Sky va ser l'excés de hype.
Si això hagués sigut un joc d'estim que hagués sortit,
l'haguessin fet quatre xavals i tal,
tothom l'hauria aplaudit pel que ha sortit.
És que és un joc d'estim fet per quatre xavals.
Ha publicat totalment per ells d'aquesta forma.
Quan el Sony es posa darrere,
quan es fa tot aquest hype, quan es promet tanta cosa,
després queda un joc amb moltes possibilitats,
però que té una jugabilitat molt particular.
Hi ha gent que el torna, hi ha grans crítiques, eh?,
que si el tornen els quartos,
o si vas a una tenda a segona mà, te'l pots vendre.
Coi, jo també, perquè no, saps?
I els youtubers també han fet molt de mal amb això, eh?
En el programa de la Mariola Dinarès,
el pop-up va fer una entrevista a Roger Bou,
que és el director d'Iot Solutions World Congress,
la Fira de l'Internet de les Coses,
que es va celebrar la setmana passada a Barcelona.
Sentim un moment del programa.
A la sensibilització de les maletes en el transport logístic,
cada any ens perden 23 milions de maletes de passatgers.
Tots ens hem trobat alguna vegada en aquesta situació.
Això és un fet que amb la tecnologia internet de les coses
és fàcilment solucionable,
i, de fet, es solucionarà i no es perdran més maletes, no?
Això està fantàstic.
De fet, m'agrada molt perquè, no sé si ho heu vist per internet,
també hi ha algunes maletes que funcionen com si fos un petit ciclomotor,
que tu t'hi poses a sobre, si no ho has vist...
Sí, que tu t'hi poses a sobre i, bé, bé, i tu vas pels aeroports,
en lloc de caminar, a sobre de la maleta, vinga, corre!
L'altre que hi ha és aquestes que van amb sistema de beacon,
que tu tens el mòbil i estan pendents de tot,
i es fan seguir-te darrere com un gosset.
Tu vas caminar i la maleta va darrere teu, així...
Però tot i així, el que encara no s'ha inventat
són les rodetes neumàtiques que no feien soroll quan passen pels carrers.
El ta-ca, ta-ca, ta-ca, ta-ca...
On visc jo tot divendres a la nit i dilluns al matí,
el ta-ca, ta-ca, ta-ca, ta-ca...
Són rodes rígides, hauríem de tenir càmera d'aire.
Exacte. Com les dels cotxes.
Aquí deixem la idea a l'aire per si algú anirà fer milionari.
I el que diuen que venen ja directament en carregador...
A mi m'agradaria que existís alguna maleta que quan tu la portessis
carregués el mòbil, és a dir, que es carregués la bateria que hi ha a dins.
Això està molt bé.
Dinamo com de bicicleta, no? A la rodeta i...
I després hi ha una cosa que crec que és indispensable,
que són maletes que no ocupin espai quan no les fas servir a casa.
Perquè no sé vosaltres, però jo tinc sota els llits, sobre els armaris, no sé què.
Tot ple de maletes, no?, com nines russes, una dins de l'altra,
amb motxilles... Oh, és horrorós!
Sí, sí, els que viatgen molt això ho té.
I tu viatges molt, no, Gina? Una miqueta.
Aquest és el so d'una explosió d'un coet a l'Space X Falcon 9,
de fa uns mesos, del mes de setembre.
Una explosió que no paga el somni d'una persona.
És Elon Musk, és un d'aquests personatges que és notícia,
dia sí, dia no, i impressiona llegir a Wikipedia
tot el que està involucrat, que va molt més enllà del Tesla, Francesc.
La veritat és que quan m'hi vas la bibliografia és bastant increïble,
gairebé excessivament increïble, una miqueta.
De part sud-africà i maracana, Denka va ser un nen molt precoç
en el tema del seu interès per la tecnologia i la ciència.
Mira, als deu anys li van regalar un Commodore Big Bean
amb el qual ell sol va aprendre a programar
i va fer un petit joc que, un any després, quan tenia 11,
el va vendre a una empresa, un joc fet amb BASIC,
una mena de Space Invaders fet amb BASIC,
que el va vendre ja per 500 dòlars a una companyia.
Si aneu a la pàgina de Diverge.com,
us penjarem l'enllaç a Twitter,
doncs trobareu que hi ha una versió feta per navegador d'aquest mateix joc
perquè pugueu jugar al joc que va crear Elon Musk amb 11 anys.
La veritat és que això que fos un petit Space Invaders
potser ja no notava que tenia bastant interès per les aventures espacials.
La seva història personal segueix molt els patrons del nerd clàssic.
Sembla la pel·lícula de la venganza de los novatos i coses així.
Perquè de petit va patir abusos a l'escola
fins al punt que, segons s'explica la seva biografia,
el van arribar a llançar per unes escales un grup de nois
i el van apallissar fins a deixar-lo inconscient.
Ara aquest senyor ocupa el rànquing 83
en les persones més riques del món,
es troba immers en una mena de cruada
pel servar la humanitat portant-la cap a l'energia neta
i la colonització de l'espai i les colònies de Mars.
Això almenys li garanteix un lloc a la història.
Per tant, somiadors o escòria abusiva transcorregit, zero.
Zero, zero.
Per situar una miqueta l'audiència,
referent aquest senyor, per si encara no el té ben situat,
voldrem dir que era el CEO de PayPal.
I això ja ens posa tots una miqueta situats.
La companyia de pagaments per internet,
que va ser comprada per eBay, el genant de les subhastes.
Què va fer Masca amb tots els calés que li van arribar d'aquesta venda?
Doncs mira, va començar a finançar projectes d'energia elèctrica
com Tesla Motors, dels cotxes elèctrics Tesla.
Està instal·lant la primera via,
bueno, estan fent el circuit de proves, de moment,
però de l'iPerloop, que és un tren elèctric i neumàtic,
diguem-ne, de baixa resistència a l'aire,
que pot unir dues ciutats a 1.100 km per hora,
en rebut en tu de l'AVE.
Això és que...
1.100 km per hora, espera't, no ho hem dit malament.
1.100 km per hora.
No ens ha saltat una cop.
L'AVE va a 300.
Sí, sí, no, no, i és que a més jo el dia que hi vegi aquesta imatge,
és el dia que dic, vale, estic al futur.
És aquell futur que jo llegia, és el tren neumàtic.
Saps? És que, de veritat, em faria molta il·lusió veure-ho.
A mi em sona monorrail del Simpson, perdoneu-me.
Monorrail, monorrail, monorrail.
És un tren que viatja per un tub, serà magnètic, l'avitarà,
i, a més, el que fan dins el tub és treure resistència a l'aire.
Els avions, quan volen a molta alçada, l'aire és menys dens,
per tant volen més ràpid i amb menys resistència hi consumeixen més.
I ells fan el mateix, tindran un tub cellat i treuran l'aire,
per tant, el vehicle que corre per allà no hi haurà aire que el freni.
Per tant, vinga, o poc aire, no?
Per tant, podrà anar molt més ràpid.
Ha desenvolupat la bateria, la Powerwall.
Aquesta Powerwall no vol de bola, eh?, sinó de paret.
Aquesta que pot donar energia a una casa de 4 habitacions durant 24 hores
i, si està connectada a panells solars,
doncs pots tenir energia per tota la teva casa
tal i com vulguis, gratuïtament, sempre que vulguis.
Ha posat en marxa els coets reutilitzables per davant del Falcon,
també hi ha el Dragon, que forma part d'aquesta companyia que ha llançat
amb la idea de colonitzar Mart i fer colonies a Mart,
perquè ell pensa que és el que necessita la humanitat,
sortir de la Terra, perquè si no estem condemnats.
Ha completat el cercle de l'electricitat domèstica
amb la recent presentació de la Solar Tile,
és una cosa que fa molt poquet,
que són aquestes plaques solars que tenen forma de teula,
de teula de diferents tamans i dissenys, d'aquesta forma.
La teva casa no és un mamotreta on hi ha unes plaques quadrades,
amb uns angles i... no, no,
sinó que pot ser una casa fantàsticament estètica.
Jo crec que és un dels grans èxits que està fent.
Què passa amb el seu cotxe elèctric i el gran impacte que ha tingut?
Que ha fet un cotxe elèctric molt on.
Un cotxe elèctric no molt on en quant a futurista i concept card.
No com un Prius, no com un Prius vols dir.
O com un Twizy, o aquestes coses que semblen més cotxes concepte,
coses tretes d'una cosa, sinó un cotxe que es compraria
en un executiu qualsevol, d'una empresa qualsevol,
o un senyor gran, o una persona que li agradi un cotxe tipus Sedan.
I va sol, ha de dir que va sol, que això a mi és el que em guanya.
L'ha facit a tecnologia i l'ha fet elèctric,
està evolucionant cada cop més, però a la gent li agrada el compra,
perquè no li sembla una cosa rara, li sembla una cosa normal.
Què vols dir que va sol, el cotxe?
Condueix sol, el Model S.
El Model S, sí?
Sí, sí, condueix sol.
De fet, han fet una actualització del sistema,
ja es veu que ara no condueix sol,
perquè quan hi va haver algun accident,
van fer un upgrade del sistema operatiu i ara no condueix sol.
Però bé, si tu pagues, jo crec que pots fer un download i seguir condueixent.
S'havia vist gent dormint al cotxe mentre el cotxe anava tirant per la carretera tranquil·lament.
Té una funció, amb garatges americans,
garatges americans d'aquests de porta gran i tal,
una funció que tu pots sortir a fora,
apartar un botó, s'obre la porta automàtica,
surt el cotxe, es baixa la porta i doncs pots entrar.
I taparca igual.
Arribes a casa, surts de casa, fets un botó,
s'obre el garatge, el cotxe s'aparca sol i es baixa.
Això és el que jo necessito.
És brutal.
Tot i això, hem dit que era un nerd.
És un friqui, una miqueta aquest senyor.
Té una miqueta de la corda de Steve Jobs.
Jo crec que és excessivament messiànic
amb les seves afirmacions sobre el futur.
Però està ficant amb tantes coses
que són, com dius tu, totalment futuristes
d'aquelles coses que dius, ara sí que estem al segle XXI,
que tens ganes de creure-te'l.
Mira, un petit detallet de lo friqui que és.
Hem parlat dels seus dos coets, el Falcon i el Dragon.
Doncs la referència...
El nom Dragon no és dragó, un drac no és casual.
És una referència a la cançó Puffer o un drac màgic.
Em pensava que deia Dragon Ball.
No, no, no és Dragon Ball.
Hauries guanyat molts més punts en Dragon Ball.
Però Falcon és una referència al Falcon milanari.
Es diuen així pel Falcon milanari.
D'acord, aquí ho hem arreglat una miqueta.
Vinga, aplaudim el Marc.
Jo ja me'l crec.
El Mira és un festival que aglutina
amb el comú denominador de la tecnologia
un munt de músics i artistes visuals.
El festival va començar l'any 2011
i aquesta és la sisena edició
que se celebra els dies 10, 11 i 12 de novembre
a la Fabra i Coats de Barcelona.
Oriol Pastó, director del Mira.
Molt benvingut. Benvingut.
Què tal? Posa't el micròfon una mica més a prop.
Molt bé, ara. Gràcies, Albert.
Han passat un any ja, Oriol.
Compte, eh? A mi han passat volant, eh?
A mi també.
De fet, quan vinc aquí és quan me la dono el temps que ha passat.
Han passat moltes coses, aquest any.
Total. Sempre em passa el mateix.
Quan arribo aquí dic, hòstia, un any ja, un any.
Tu estàs igual per això.
Sempre. Està igual.
Escolta'm, alguns dels artistes
que fan concerts en directe
i visuals en directe, són músics que no entenen
una cosa sense l'altra, no? Imagino.
Bueno, tenim de tot.
Sempre, com us he explicat alguna vegada,
unim la gent que ve amb la música
i els visuals ja com un component, porten junts,
com un projecte comú,
però hi ha altra gent que sí que els unim nosaltres, no?
I aquests sí que són els que hem de fer la feina, no?
Això ha de posar d'acord una miqueta, no?
Una mica.
Tentem anticipar uns cinc, sis mesos perquè puguin desenvolupar
un projecte, però moltes vegades no s'hi arriba
i quan pugen a l'escenari és aquella sorpresa,
aquells nervis que també és bonic, no?
Perquè tens la part de projectes treballats durant el temps
i tens aquella part d'improvisació.
I a veure què en fotrà aquest d'aquí al costat, no?
Llavors, això també genera espectacles únics
que els pots veure una vegada perquè tampoc no és
ni un tur ni és un circuit, doncs,
i repetiran els bolos, no?
Escoltem per cert de fons Villon,
que és un dels artistes que hi actorà.
Com està disposat el tema dels concerts?
On actuaran? Quins espais hi ha?
Mira, els concerts es distribueixen en dues parts,
principalment. Una és l'escenari principal,
doncs, escenari a luz,
amb pantalles,
il·luminació, ETC,
i l'altra dintre del Dome.
El Dome és una cúpula que ja teníem l'any passat,
per unes 200 persones,
i doncs on la gent s'estira i tens una pantalla
de 3 metres quadrats de projecció,
es fa amb 6-7 projectors tot a la vegada, és molt xulo,
i doncs allà hi haurà
també l'altra part dels concerts.
Llavors, la gent pot escollir,
i a part, doncs, la part d'instal·lacions.
La imatge aèria del Dome
de vegades dius, mira, sembla,
és que n'hi ha de molts petits, no, no, és que
és immens. És gran, és gran.
De fet, dalt, em sembla que són
11 metres i mig o 12.
I tothom s'estira quan...? Depèn de l'artista,
hi ha xous que són de peu,
i l'artista diu, prefereixo que estiguin estirats.
De fet, estirat és millor, perquè com que tens
tota la pantalla curva damunt, llavors tens més
sensació d'envolvència. De peu, doncs,
has de fer una mica més el gestor, però hi cap més gent.
El tema és que ningú et posi els peus a la cara,
perquè si no et perd tot tipus l'experiència,
perd tota la sensació que buscava l'artista.
És l'experiència, també. Potser és el que buscava l'artista.
No, no, intentem que no.
De fet, els aforaments canvien molt de la gent
quan dius, això ho has tirat,
doncs, ostres, ja baixem un munt perquè
també sigui xula, no?
Precisament, aquest cap de setmana també acaba
l'inèdit, i un dels documentals protagonistes
ha estat el de Splendor Geométrico,
que sona ara una música
de fons d'ells, una formació mítica,
nascuda als vuitanta,
i que també serà en el mira. Realment,
aquests són uns personatges
mítics de l'escena
dels anys vuitanta, estem parlant,
vull dir que Déu-n'hi-do.
És un tema de motivació, al final,
i també els artistes que un d'ells
diu a Xangai, per tant,
ha hagut de vindre de la Xina,
llavors, també era un tema, doncs,
d'explicar, coneixent el projecte,
i era un tema més de mirar quins altres artistes
hi havia, quina era l'escena
que portàvem també, i que era el que
contribuïm a l'escena, no? Ha sigut una mica,
i la part de l'inèdit de l'estrena del documental ha sigut
casualitat, vaig entrar fa dos setmanes,
i va ser com la casualitat, doncs,
que portàvem, durant dos anys, que no
n'havia sentit res més d'ells, més són artistes
que no esperes que treguin disc,
la majoria que portem són disc nou, estrenes,
i són artistes que dius, agafo la llegenda que són
i els intento portar, no?
I aquests artistes que en aquella època
remenaven una tecnologia,
en general, es reciclen, imagino, no?
Jo crec que hi ha hagut un boom analògic
als dos, tres darrers anys, igual que parlàveu
del retro gaming a vegades, que ha tornat una mica
a la part de la música, també.
Fins i tot, a part de l'electrònica,
la gent que toca instruments, guitarres,
o amplificadors, o pedaleres, que abans
de les taules digitals, tot això s'està eliminant
i torna a l'analògic.
Tocatara del suor, també, doncs, tothom està tirant cap a l'analògic.
De fet, a l'electrònica, els Riders,
que el Rider és les
especificacions tècniques de cada artista,
com si guéssim, què necessiten, o què porten ells,
al principi fa, com quan s'ha
fa cinc, sis anys, tot era taules digitals.
I avui en dia, estem amb 80%
analògic, i el digital és només
per enviar quatre senyals i controlar una mica.
I ordinadors, tots són Mac?
Sí. Marco, els MSI,
els digitals de PC, MSI,
els Mega Papino, Papino...
Que un Mac tampoc no...
És que ho ha dit així com un Rin Tin Tin, fa una ràbia.
No, no, no.
Els artistes visuals són, és a dir,
música, que necessita menys processador i menys xitxa,
és Mac. Visuals,
és a dir, renderitzacions 3Ds,
sistemes o programes com Maya,
TTC,
PC. O sigui, que els Riders,
aquests que dius tu, deuen ser, són molt
complicats, hores d'ara, fer anar tot aquest
Per exemple, a la part del DOM,
que és fer servir, doncs,
hem de, a veure, són
sis projectors, amb un server,
Papino i tal, aquí sí que
és complicat.
Aquí sí que necessitem ordinadors
potents. La resta, normalment,
ja porten els renders fets, ho porten de renderejat,
per tant, ja, amb qualsevol sistema, ja tires.
És curiós perquè en el programa parlem molt poc
dels projectors,
és una tecnologia...
Quan parlem de projectors, parlem
de projectors d'aquests que tu tens a casa,
per mirar pel·lícules...
El gran problema, recordo, que era la
làmpada. Sí, no? És la que es casca
primer i és la més car. Em fa l'efecte,
però no sé si ara continua a ser així.
I quants lumens del teu projector, és molt important, això.
Ara, aquest any, hi ha el gran canvi,
de l'any passat i aquest any, perquè surten tots els projectors
als làzers.
Ara, una làmpara que tu dius d'ús,
em sembla que són 4.000 hores, més o menys,
que sembla molt, però...
Per un artista, no ho és gaire?
No, si t'agrada, doncs, a casa, per exemple,
4.000 hores, si t'agrada jugar,
o t'agrada veure sèries, doncs ja hi ets, no?
Un any i escaig ja canvies l'ampra.
I ara, els de...
aquests, els làzers, estan sobre les
35.000 hores. I el canvi
és molt... el final és LED, és tecnologia LED.
Però es diu LÀZER, que queda com
millor. Sí, les marques es treuen com a LÀZER.
I estem parlant de molt més car?
Ara sí, però com sempre.
Sortides, doncs, a tope, i d'aquí, doncs,
però que, un anyet, o 6 mesos,
8 mesos, el de sempre, quan hi hagi donat
la volta a la segona generació, ja tindrem un altre...
uns altres preus, no?
Selección del objetivo efectuada.
Trajectoria hasta el objetivo efectuada.
Selección de alcance efectuada.
Cuenta atrás. Tiempo menos 60.
Póngame con el sac por HF. No es procedimiento correcto.
Al diablo el procedimiento.
Quiero hablar con alguien antes de matar a 20 millones de personas.
Ens encanten els aniversaris,
i ens encanta el que va passar el 9 de novembre
de 1979.
T'encanta, no t'encantarà gaire.
O potser no m'encanta tant.
Hem posat un tall de jugadors d'aquest.
Doncs mira, posem un experiment, situació.
És el que va passar el 9 de novembre 79 al NORAD.
NORAD són les sigles
per a North American Aerospace Defense Command,
és a dir, el comandament nord-americà
de defensa aeroespacial,
que són les segles
de defensa aeroespacial.
De defensa aeroespacial,
que sona així una mica a la tia,
técnicos industriales aeroterracios
de mortadelo de filomó, però més seriosament
i de veritat.
Però públic en general, què és això del NORAD?
Visualment, l'escena
és un lloc que surt sempre a pel·lícules
tipus Jocs de guerra, Stargate,
fins i tot el Terminator 3.
És allò que és com unes instal·lacions
que hi ha sota una muntanya,
que s'entra per una mena canonada gegant.
Sempre hi ha un camió que entra,
sempre hi ha dos soldats allà fent guàrdia.
De fet, NORAD també és el nom
de l'organització. Hi ha instal·lacions
pròximament dites, hi ha tres canonades
d'aquestes gegants, diguéssim, al Canadà,
una altra a l'Alaska i la més coneguda,
que és aquesta de les muntanyes que hi ha a Wyoming.
O sigui, existeixen de veritat. Surt en el pel·lícules,
però existeix de veritat.
Per què serveix això? Què és el NORAD?
Es va crear per tenir un seguiment
dels possibles migils soviètics
que els russos poguessin disparar
contra els Estats Units.
La pega és que només hi havia 3 hores de previsió
fins que detectaven un missil
rus que era llençat contra els Estats Units.
Llavors direu, i per què serveix això?
Si tu tens 3 hores de marge, poca cosa pots fer, no?
Per sortir corrents. Per sortir corrents i no gaire lluny.
No gaire lluny, perquè t'enxampa igual, no?
Doncs era per provocar l'estat MAT,
M-A-D, el Mutial Assault Destruction,
que és la destrucció muti assegurada.
Que els russos ataquen els Estats Units,
cap problema, els Estats Units contraataquen
i fan el mateix, tots morts com a conills.
Però concretament, què va passar el 9 de novembre del 79?
Doncs el 9 de novembre del 79, oficialment,
és la vegada més sonada
que es va complir allò, la dita aquella,
que mai passa res fins que passa.
Va haver-hi alt, abans altres pífies,
i després també, el 3 i el 6 de juny del 1980,
per exemple, és l'última edat oficial
que el Norat va dir, nens, l'empifiada.
Però el 79 va ser la més...
Feix paum, la més de allò que dius,
mare de Déu, mare de Déu.
Què va passar? Doncs mira, durant un exercici d'entrenament,
jo típic que faig unes proves,
doncs un tècnic va carregar una cinta de simulació d'atac,
atac nuclear, i sí,
una cinta de caset, va carregar,
i farem un test a veure per això si estem preparats i tal.
Van dir bé, tu t'has de posar la cinta,
has de posar play, has de posar aquí
modo test i comença.
I va fer tot, excepte activar
el modo test.
Què va passar? Que no va ser un test.
Que tothom s'ho va creure, van veure la simulació
i tothom va dir, ai mare de Déu, que venen els russos,
que ens estan enviant uns papinos cap aquí
i acabarem tots destrossats.
I així va anar perquè la cosa, a més a més,
estava calenteta, perquè
el 4 de novembre, cinc dies abans,
aquí els més iaios de la taula, i no miro ningú.
No em mires, eh, de veritat.
Els miro a tots, o sigui, jo dic que no miro a ningú,
però miro a tothom, en veritat.
Cinc dies abans, l'Iran, el que era abans Pèrsia,
va segrestar els
66 ciutadans nord-americans.
O sigui que la cosa estava una mica... La cosa estava perquè feia
dos dies que la Yatolá Khomeini, aquell senyor
amb turban i barba,
ens va agafar i va
pujar, diguéssim, al tro,
diguéssim, va fer un cop d'estat, i els Estats Units
doncs estaven una miqueta cagadets, diguéssim.
Per això tothom s'ho va empassar i va dir
escolta, sí, que ens estan atacant,
que ens estan enganyant.
Per treure una miqueta la por, la plau una miqueta del cos,
us expliqueu una cosa, si m'ho permeteu, una cosa curiosa
del Norat, que no només serveix per matar els russos
quan s'ataquen, o per avisar-nos 3 hores
abans de posar-se en pau amb les vostres
papes, les vostres papes.
Hi ha un error
que és molt divertit, molt simpàtic.
Es va produir el 1955
quan la cadena Sears,
Sears era com un
prica, diguéssim, per no dir una marca actual.
És prica.
Tots sabeu que se'n recordeu que era un prica.
Tots sou molt grans aquí.
Va posar un anunci a la premsa
on convidava els nens a poder trucar
a un número de telèfon i preguntar
a l'oficinista, a la telefonista
per on parava el pare Noel.
Si tu trucaves, escolta, que hi ha el pare Noel
per anar fent nonetes ja o encara no?
Llavors la senyora et deia sí, nen, vas a fer nonetes,
que bé i tal. Una senyora pagada, durant temps.
Exacte. Tot molt maco.
Estem a la situació Nord-Amèrica.
Què va passar? Que aquest número de telèfon
estava malament. I de qui era aquest número de telèfon?
No, no, no. Del Norat.
Sí, del Norat.
Sí, senyor, sí, senyor.
D'aquella nit del 24 de desembre
de 1955, una miliada
de nens van començar a trucar
al Norat. Escolta, que hi ha el papa Noel
per aquí.
Jo m'imagino un serger,
una cosa així mal carada.
Són els russos, són els russos.
Està passant aquí i tal. Gràcies a Déu,
aquell comandant o aquell
que ha porat el que fos
estava de molt bon humor, s'ho va aprendre
amb molt de simpatia i a partir d'allà es va crear
el que es va dir el Norat Tracks Santa,
que és una, atenció, pàgina web, Twitter,
Facebook i telèfon, que fins i tot
la primera dama, la Michelle Obama,
ha estat una nit d'aquelles responent els nens.
És la marató de TV3 dels nens.
Tenen el pare Noel geolocalitzat
en tot moment
per saber per on ronda.
Això ho fa el Norat.
Tu ara digues a la Legión
que els hi tindràs amb la cava.
Ho provarem.
Qui juga l'Oriol Dalmau
per donar-li el vistiplau.
Oriol, benvingut. Hola, què tal?
Molt bé. Estic flipant
amb el Norat aquest.
Tots tu.
Això del Tracks Santa jo cada any ho busco.
Els meus nebots, de veritat.
És fascinant.
Saps com passa amb l'avió i veus el mapa
i veus tu per on ronda?
Veus el pare Noel allà i dius
la mare que el vol fer.
És molt maco.
Oriol, t'hem fet canviar una mica força
el tipus de joc.
No sé si soc el target
d'aquest tipus de joc.
Ara deies que sóc viej.
Jo noto que em faig vell
amb l'agilitat mental.
Aquest joc necessita ser molt ràpid.
Saps estar molt a la guait
amb l'episet?
L'altre dia, i això és cert,
aquí sempre diem la veritat.
Estava al tren
i hi havia dos nois
d'uns 27 anys.
Ja són vells aquests.
Són 26 i mig.
Crec que te'n teníem 27.
Si ho diuen al generació digital,
és veritat.
Anaven cap al Sadó del Manga
i estaven parlant del Jockey Watch
i estaven com al·lucinats
que es dediqués tant d'espai
al Sadó del Manga per un joc
que era una còpia del Pokémon
i estaven com indignats.
Va dir que és una còpia barata del Pokémon
i és per a nens.
Per això sabem que tenen 27 anys.
Si en tinguessin 18,
potser no tindrien això.
El Pokémon Go ha tingut tant d'èxit
que tothom té la impressió que això és una cosa oportunista.
Ara qui ha anat a aprofitar?
Té el seu propi món.
El joc l'has jugat
amb la 3DS perquè serà el joc
que regalarem per la setmana que ve.
El que hem de fer és animar
la gent que ens envia missatges
a través del nostre WhatsApp.
70-30.
Mare meva!
I el que hem de fer és escoltar la teva peça
per escoltar exactament què és el que t'ha semblat.
Iokai Watch
o com es pronunciï perquè aquests japonesos
no posen accents.
Estaríem davant d'un Pokémon Go sedentari
perquè aquí també anem per la ciutat
que s'han bitxat de colorins, però no que fer quilòmetres.
Tot virtual, amb la llapisseta de la 3DS,
que caminar fa una mica de mandra.
La ciutat, per cert, molt ben feta,
gran, amb molt de color.
No us equil·loqueu, aquest joc no és una mala còpia
de la ciutadania de Pokémon Go.
Si ja sembla, esclar, però els Iokai
tenen el seu propi món, la seva pròpia personalitat
i el joc té argument i un argument sòlid que està molt bé.
I com que té argument, a part de col·leccionar bitxets,
doncs sobretot també hi ha molts combats
i combats complicats, amb jefes finals
i tot el rotllo.
El combat, per cert, una mica complicadet.
Has de ser llicenciat en física quàntica
per entendre'l.
O potser soc jo que m'estic fent vell.
Jo crec que és això, que m'estic fent vell.
Segur, segur.
Són unes patites, que és el que jo he après abans d'això.
Patites, és un atac especial d'un Iokai.
Patites furioses.
El combat té miga, perquè has de tenir uns elixires
que has de comprar a un altre lloc, amb uns punts que has aconseguit no sé com.
Has de posar una ruleta, els has d'anar
rotant com si fos un bòlei.
Però a temps real es complica, la Tessadi necessita
de moviment de botons, etc.
Té una corba de prenentatge i la dificultat és exigent.
Hi ha, això que dic, jefes finals
que et demanen estar
molt concentrat.
Jo jugava al lavabo perquè la 3DS et todona
i no hi dic.
Aquí no surto com a millor en 3 hores perquè
hauria de matar l'home aquest i em costarà.
Has fet morenes. Sí, exacte.
Tothom espantat, no, a casa? Ciutat molt gran, no?
La ciutat està molt bé, és molt gran, té de tot.
El joc visualment està molt cuidat
i el Iokai té un argument propi, és a dir,
els Iokais no són com els Pokemons.
Si hi ha, per exemple, dues persones que discuteixen,
hi ha un mal rotllo ja latent, doncs tu poses
aquell guatge que té, que és un
rellotge a través del qual posa el Iokai
i aquell mal rotllo està generat per un Iokai
i tu no veus que és dolent.
No sé si m'he explicat. No.
Però no et preocupis que regalem el joc la setmana que ve
i per tant la gent podrà jugar-hi.
Són uns esperits. Qui ho explicarà millor, no?
Si tu t'enamores d'un tio,
doncs hi ha un Iokai bo d'amor
que està per allà i vosaltres no ho veieu, com els diminutos,
que no els veus però estan allà. Saps?
Són unes energies.
I a través d'uns...
És com uns invisibles, doncs. Exacte.
A través del guatge aquest, els veus.
Per tant, és com una realitat augmentada dins del
propi joc. A mi em fa por això, eh?
Perquè saps que no està sol. No, no, exacte.
Tu ets ben rodejat. Penseu, hi ha invisibles.
Iokais.
Pokemons. O sigui, estem rodejats de bitxos que no...
Tinc un dia de merda. Tens un
Iokai xungo d'esquena que no...
Doncs aquí està la cosa. D'aquí ve l'argument.
Sí, sí. També s'utilitza la paraula espiritar.
Sí, perquè no deixen de ser com esperits.
Espiritar em sembla que és quan te'l maten, eh?
Sí, oi? Com a clan petites,
furioses, és que ja em diràs. Exacte.
Però és aquí on notes que els nens ara,
que tenen 10 o 11 anys, tenen una agilitat mental
que jo ja no tinc. Els de 27 ja no...
Els de 27 ja foten salat.
De fet, el creador del Iokai,
que vam poder entrevistar la setmana passada,
comentava, clar, tot el tema del Iokai és com...
vol dir monstre.
Els fantasmes aquests en forma de paraigües i aquestes coses.
Els fantasmes tradicionals japonesos.
Correcte, correcte. I el que els expliquen els nens
són els Iokais. Una miqueta que s'entén
una miqueta més des de la perspectiva japonesa.
Exacte.
De fet, t'enganxaràs a la pel·lícula d'animació de Boing?
M'hauré de mirar el tema del Boing.
No he tingut temps, però m'hauré de mirar.
El lavabo també.
La tauleta, la tauleta oberta.
Ho heu de provar. Amb la Play 4 és molt incòmode,
però amb la DSS es pot fer. Molt xulo.
Gràcies, Oriol. Vinga, fins ara.
Continuem parlant del Mira,
que, com hem dit, començarà la setmana vinent,
començarà el dijous.
El que sona és Vigan, 360 graus,
i està preparant
també una peça única, un concert únic, no?
Sí, una peça de cine.
De cine? Sí, sí.
És una peça que barreja
la part de cine amb art visual.
No l'he vist, tampoc. És primícia, per tant,
el que he vist sobre papers, això, no?
No treballar sol, no, imagino? Deu treballar més.
No, el treball que fa
les visuals es fa en Marcel Begó,
que és un artista d'aquí,
i català, també,
i perquè ella està bastant de gira últimament,
la Vigan, llavors,
l'estrena de pel·lícula
més adaptació a 360, no?
Que no sempre és fàcil, perquè és un projecte
diferent al que et demana
una pantalla normal, no?, una pantalla plana.
Feu un festival molt efímer.
És una pena, perquè quan s'acaba s'acaba.
És a dir, hi has de ser, eh?
Hi has de ser, si no t'ho perds. Això ho fa molt especial, no?
Una de les decisions, perquè em volia
fer un festival, bueno, quan començava a fer
era, també, aquesta, aquest...
Lo digital està molt bé, eh?
Nosaltres portem contingut digital, però és de sèrie.
Llavors, és aquesta, no?, dicotomia de...
Pots veure-ho després online,
en xarxes, el que vulguis, però...
Però no és el mateix. No és el mateix.
Fas molta experiència. Home, a casa tens un lloc,
una cúpula per veure... No, no tens això?
No, no, no, certament. L'altre dia anava...
Després en parlarem, al Art Santa Mònica,
hi ha una exposició, perdó,
una instal·lació espectacular, 6.1,
amb un so impressionant, és que hi has de ser.
És que és impossible que t'ho expliquin.
És impossible que t'ho expliquin.
Doncs hauries de muntar un museu.
De fet, aquest any fem una galeria d'art digital
com a novetat, que aglutinem tots els artistes
visuals del festival,
i entre tots fem una galeria,
que és també efímera, de tres dies,
però els quadres tenen moviment,
és a dir, com si interessessis en un quadre clàssic
antic, però veiessis l'obra digital
de l'artista, no?
I després, aquest any ampliem les instal·lacions,
i aquest any són tres instal·lacions,
cada una d'uns 500 metres quadrats,
són 1.500 metres quadrats d'instal·lacions,
que són grans,
i una d'elles serà molt xula,
perquè portem
amb una empresa
que fabrica braços de robots,
treballem amb miralls, braços de robots
i làsers, i fan un ball.
M'ho acabes de vendre, eh?
És una sala sencera dedicada a una coreografia,
i l'Àser apunta als miralls,
els miralls fan formes geomètriques,
i els braços de robot aplaudeixen.
O ballen.
També, no l'hem vist perquè és primícia,
tenim sobreplanell,
doncs ens estan ajudant els programadors
de robots perquè nosaltres tampoc
no hi entenem, això és UnierLab,
l'estudi UnierLab, que fa molts mappings,
i altre contingut visual, doncs aquesta vegada
ens hem llançat a l'aventura. Nosaltres també incitem una mica
perquè no provem a fer això amb això,
i llavors tots tirem endavant, no?
Quan parles del footdome
o dels 360 graus,
penso en les ulleres,
que cada vegada s'estan també
instal·lant més amb el tema de l'art,
videojocs que són més experiencibles,
són experiències que pots jugar,
però també és una experiència sinestèsica,
visual, al·lucinant.
Sempre he pensat que jugar un videojoc
al red, des de la cúpula que monteu,
pot ser al·lucinant.
Escolta, això és una cosa que
pot ser al·lucinant.
Escolta, quan acabi el vídeo podríem...
De fet, deixarem la cúpula a nivell intern
un parell de dies per fer proves amb gaming,
és a dir, és l'objectiu.
Espera, espera, espera.
Encara no ho tenim segur perquè sempre depèn de permís.
Evidentment, Oriol, però truquen.
De fet, volíem...
A la tancada ho pots fer, no?
Sí, tenim els sistemes.
De fet, amb alguna empresa de videojocs
que s'havia interessat,
per fer tot el tema del test,
el tema de la realitat virtual, a mi sí, m'agrada,
he provat les diferents lenz,
ulleres i tal,
però, clar, viure d'una experiència col·lectiva
és diferent, no?
No és tan immersiu, tampoc, perquè tens unes ulleres,
aquí a la cara tens la imatge,
però si tens una cúpula amb molta pantalla
i unes pistoletes i et van atacant pertot arreu,
també ha de ser guapo.
Una mica cap aquí, ataque zombie,
és el que tenia al cap.
Escolta, l'any que ve jo crec que això hauries de muntar
tota l'estona.
El cap més gaming i una altra història
que també tinc al cap de fa temps
de fer música amb Key Generators.
I això què és?
Key Generators, els programilles de Password,
recordes?
Torrents com baixava l'època que hi havia
els Key Generators.
Això vol dir, en plan aleatori, que vagi fent...
T'ho agafes i fas composicions musicals amb Key Generators.
I això també és una cosa que hem d'explotar.
Molt bé.
Apple Touch Bar
Apple Touch Bar
no és el nom d'un bar del barri del Born,
és una nova característica tècnica dels portàtils.
És molt dolent, aquest acudit.
Deu detatxar aquestes coses.
Abans de cagar fil.
Ho vaig veure al guia i vaig dir
no hi haurà ous
a fer aquest acudit.
I mira-ho.
Això, Apple Touch Bar
la setmana passada
Apple va presentar els nous portàtils
i va presentar una cosa lluminosa.
Apple no va presentar el producte
que més necessitàvem,
però va començar a presentar
les bases d'aquest producte.
Va ser la novetat més important dels nous portàtils d'Apple
presentats aquesta setmana passada,
com tu deies.
És una barra tàctil, on ara hi ha els botons de funció,
l'F1 o F2.
Ara funciona com una pantalleta OLED,
però allargada, que va de banda a banda del teclat.
És a dir, no hi ha la F1 o F2 físicament?
No hi són.
I a més he dit que és tàctil, però és tàctil-tàctil,
com una pantalleta mòbil.
I això que no podrem viure
sense la barra, a veure, al final
és incorporar un teclat dinàmic
dins del teclat.
És a dir, un teclat que va canviant
però que no són botons físics.
Aquesta barra estarà dividida
o està dividida en tres parts.
La de l'esquerra es diu System Button,
els botons de sistema,
aquí hi haurà l'escape, el cancel·lar
o el fet, allò d'acceptes, cancel·les,
doncs ho tens allà. A la dreta es diu
Control Strip, la barra de control,
on hi ha les tecles habituals com el volum,
la brillantora de la pantalla, els desenvolupadors,
a més hi podran posar altres
coses tipus desplegament de menús,
per exemple. El que vulguin, serà programable.
Sí, però la més important és l'àpar central,
la App Region,
la zona de les apps, i és on els desenvolupadors
hi podran posar el que vulguin. Aquí sí.
Publicitat? No.
És per millorar les característiques
del programa que tinguem obert en aquell moment.
Per exemple, estem escrivint un missatge,
allà podríem tenir els emojis,
que no els tenim en el teclat,
però els podríem tenir allà dalt.
O estem editant un vídeo, sabeu el timeline,
la línia temporal del vídeo,
ens podríem desplaçar pel timeline
movent el dit per aquesta barra,
per aquesta part App Region.
A més, la Touch Bar és molt important,
és compatible amb Windows a través de Bootcamp
o Parallels, que direu, eh?
Ja sabeu el que m'estic referint.
I vaig llegir un tuit molt interessant aquesta setmana
que deia, ojalà la Touch Bar
la pogués haver fet una miqueta més grossa
i una miqueta més tard perquè podia ocupar
tota la pantalla, perquè no han fet
la pantalla del portàtil tàctil,
no, és només aquella barreta
al costat del teclat.
Poc a poc. És un primer pas, eh?
Com deies? Apple
ha marcat les bases, no?
Però jo crec que no s'atreveix a donar el pas sencer.
I fins al 8 de gener
podem veure a l'Art Santa Mònica
de Barcelona una exposició
anomenada Tecnologies de la violència
que vol ensenyar i fer pensar
sobre la relació de l'art amb la producció contemporània
de violència i les tecnologies digitals.
Sempre se m'ha fet molt difícil
explicar el motiu d'una exposició
per la ràdio, per això a la xarxa
podeu escoltar la responsable
del projecte Pirats Solans,
que és doctora en història de l'art,
escriptora i crítica d'art i comissària
d'aquesta exposició.
Amb ella hem parlat, per exemple,
del perquè ha utilitzat els artistes
que ja no utilitzen directament
de forma convencional
explicar críticament les coses,
sinó que ho fan, per exemple, amb els videojocs.
Estan inspirándose
en videojuegos
que ya existen como maquinima
y de los que
toman secuencias que después
de alguna manera
o bien alteran o bien
las pegan entre sí,
creando una nueva lectura,
una lectura crítica
con otro nuevo
lenguaje.
Estos artistas están ya
tomando desde hace años
las imágenes de videojuegos,
de Newsworthy,
que son canales de comunicación,
de noticias en internet,
de YouTube, etc.
De fet, a l'exposició
veiem la Lara Croft,
veiem Counter Strike,
veiem un munt de videojocs. Tots ells estan canviats,
són maquinimes canviades
i a través d'aquests
artistes el que fan és explicar
una realitat que en aquesta
ocasió són tecnologies de la violència,
que serà a l'Art Santa Mònica fins al
8 de gener.
Anem a escoltar
el tall que ens ha enviat el Pedro
on ens parla dels
rumors. En referència al que comentava
l'Oriol Dalmau del Dragon Quest Builders
que hi ha hagut molt pocs revius,
que s'està parlant molt poc i que a vegades
es parla més de llocs dolents que
de bons llocs que surten,
m'agradaria afegir que també últimament
es parla més de rumors
i coses intranscendentals
que no porten en lloc que
fer valoracions reals i bones de llocs
que surten com per exemple aquest.
M'agradaria saber per què es dona aquesta situació
de què és més important o què
ve més parlar d'un rumor
a nivell de premsa,
que parla d'un joc que acabi de sortir
perquè tampoc s'està parlant molt del
Gears of War 4 i no s'estan fent molts
anàlisis. Apa, ja teniu
amb què reflexionar. Bona nit.
Bona nit. El Pedro ens
comenta una cosa curiosa perquè abans de la presentació
d'Apple que comentaves d'aquesta barra,
el que tinc davant de la feina és
que el botx d'Apple té el rellotge,
ho té tot. I diu
ja saps, no? Que demà presentarà Apple
una... Deixa el teclat. El teclat va fora,
em va dir. O sigui que ell havia llegit
per algun lloc que feia alguna cosa.
M'ha estil trencosa. De Foxconn
es veu que està ple de... Però això qui són?
Els mateixos que d'Apple que li s'interessen, no?
No, no. A veure, això passa per moltes mans
i les hores cada vegada són gent diferent
des del xines que
ho fabrica la Xina
fins a un dissenyador que
s'havia d'aprofitar d'un mòbil en un bar que ha passat.
Doncs d'aquestes coses van passant
i jo crec que és molt difícil.
De fet, la consola aquesta
NX de Nintendo, que no va tenir cap filtració,
jo crec que se li ha de valorar molt a Nintendo,
que ningú filtrés res. O sigui,
estava molt ben controlat i, de fet,
molts telèfons...
Jo he tingut, per exemple, telèfons de
desenvolupadors d'aquests abans
que surti al mercat de testing
i tenen un número molt petitet
a les carcasses a davant, darrere, al costat,
perquè si es filtra alguna fotografia
saben exactament a quin
treballador l'han de relacionar
per número.
Star, llibres editats als últims anys
en què la temàtica parli de videojocs
o l'univers de la indústria dels videojocs,
antics sobretot, n'hi ha
i sembla que cada vegada n'hi ha més.
Sí, perquè llibres que tractin
sobre videojocs sempre han existit,
sobretot en anglès i en alemany, sobretot,
i de temàtica retro
o vintage, entenent
que els temes que no siguin de jocs
són màquines coetànies al moment que s'escriu el llibre.
Vull dir que als 80s feien
llibres de màquines que eren belles.
Correcte. I als 90 també de màquines que es feien belles.
Paga la pena esmentar
edicions de Taschen. Taschen és
la literatura aquesta que fa uns llibres estupendos.
I, diguéssim, la seva línia
enciclopèdia. Tenen
un llibre d'enciclopèdia de pinballs,
arcades, computadores, tal,
perquè no formen part de la moda.
Són llibres que tenen els seus anys. Vull dir que tu pots comprar
o pots veure l'enciclopèdia dels pinballs
i va sortir, si no record malament, el 2000,
quan encara no hi havia boom-boom com el que hi ha ara, no?
I una que
podíem dir també que hi ha una indústria britànica
entre sempre més les cometes,
des d'inici dels 2000
quan van aparèixer llibres
no bons, refutudament bons,
molt bons, com per exemple
un llibre molt molt recomanable,
llibres en general de fotografies
artístiques i o
amb dades crítiques, acurades i sobretot
rigoroses, molt bons. Pel que fa
de llibres de text, de llibres de text
per llegir, llibres en els que
les fotografies no són la part imprescindible,
llibres d'aquests que són per aprendres,
llibres xulos per llegir,
els americans s'emporten a palma, són els reis.
The Rage and Fall of Atari, Phoenix,
The Rage of Video Games, The First Quarter,
el que ara seria la història de los videojuegos que fa poc
he editat aquí.
Llibres que surten sobretot
tenen origen a l'autoedició o d'editorials
que són modestes, editorials petitetes,
llibres que com deia, potser
per això, perquè són petitetes i fan més per l'amor
alarg que per a altra cosa,
tenen el rigor per bandera, informacions i
dades contrastades, tot ben real
i tot ben amatxembrat. I ara què passa?
Que hi ha tants llibres o que apareixen tants llibres
a les xarxes socials?
Si no ho tinc enregistrat ho tinc apuntat per alguna part
o hi ha algun tuit o hi ha alguna cosa.
No és falsa modèstia,
jo ho vaig dir fa uns quants anys,
potser el 2012-2013,
que compta que s'acostava una bombolla
d'edicions de llibres i que molt tardar
petaria o estaria a punt de petar ara, el 2016.
Malauradament em penso que
no m'estic equivocant. Això és gràcies
o culpa del crowdfunding
del micro-massenatge, que ja sabeu
que el micro-massenatge jo el tinc una miqueta travessat
perquè no és massenatge diccionari en va,
diguéssim. Han sortit molts
gràcies o per culpa del massenatge
han sortit molts o moltíssims llibres
que han triomfat per la característica de l'exclusivitat,
micro-massenatge amb un vercàmio,
amb un Kickstarter, si no pagues no el tens,
o sigui que has de pagar si el vols.
Que, sumat a la catxer que dona un grapat de folles
enquadernades, perquè una cosa enquadernada
amb un llibre això dona molta catxer, posiciona
el videojoc clàssic dins d'una fantasiosa
categoria d'article d'art i de cultura
suprema. Home, si és un llibre això
ha de ser boníssim, no? El que és fotut de tot plegat,
si em prometeu, no, és que es venen
molts llibres de videojocs perquè, evidentment,
a veure, això és una preurullada, perquè són
de videojocs, però no per ser llegits.
Si un llibre tàctic de videojocs és bo i s'ha de
comprar. Què tal de llegir? Ja en parlarem,
jo ja el tinc. L'evidència, jo m'abaso
molt amb l'evidència que
la tenim veient centenars de tuits,
i ho podeu fer en qualsevol moment, a Twitter
centenars, no dic milers
per no ser exagerat, de tuits de
compradors que diuen, eh, que ja el tinc,
però cap comentari de, hosti,
milers llegit i està molt bé. Allò que dius, eh?
No, no, fixeu-vos que tot són aplaudiments
i afirmacions gratuïtes, allò de
quin gran llibre, sí, però encara no te l'has llegit,
foto del llibre, tal, és d'obligada
lectura, ja, ja, però és que encara no te l'has llegit,
xato. Si ets fan d'aquesta màquina
o d'aquest autor, és que te l'has de comprar,
sí o sí, ja, però te l'has llegit, saps? Si per
dintre és bo. Me'l recomanes perquè és bo o
me'l recomanes només per la portada, no? I coses
per l'estil. I la veritat,
jo llegim molts, molts, molts, potser
masses d'aquests llibres i
ara em direu que és opinió personal, ho accepto,
però jo intento ser molt, molt
imparcial, el 90%
són llabs, mal redactats
i fins i tot els escrits a
6 mans, sí, els típics llibres corals,
que són un munt de gent, mal escrits,
amb dades estretes directament de
l'Wikipedia, amb opinions molt, molt
exageradament subjectives i
sense cap base argumental, que tu pots tindre una
opinió subjectiva, jo penso que, però bueno,
te'n pots passar, però aquestes no, la majoria
són gratuïtes i
fins i tot la nova tongada que ve des d'Anglaterra
de llibres que són potencialment
sucosos i temàtica molt directiva,
les històries de les companyes com Oceà,
Eliteus, Gold, Gremlin, Bitmap Brothers,
que ja de per si fan
trempar els civils
i nen, no són més que
blocs de Passoquat amb oli i són molt de
sabadors.
S'està acabant el programa, parlem acabant
parlant del Mira, dèiem que comença divendres,
dijous, perquè comença amb uns tallers.
El dijous és gratuït
i comencen les conferències.
Els tallers comencen el dilluns, comencen
tres dies abans. Perdoneu.
Així no solap una cosa amb l'altra. Perfecte.
I aquests tallers
van destinats i són molt concrets per un
tipus de tècnic que busca informació.
Hi ha les dues basants, la part tècnica
i els continguts. Hi ha gent que vol
fer dissenyar contingut,
artístic, com m'inspiro, on ho faig,
com ho faig, amb quines màquines,
aquesta és la part més artística,
d'inspiració artística.
I després tenim la part tècnica,
que al final hi ha dos professors,
el professor que és més artista i un altre
professorat que és més tècnic.
Uns venen d'Alemanya, en aquest cas,
nosaltres de França. Déu-n'hi-do. També hi haurà,
si no estic equivocat, una xerrada,
una conferència sobre la internet eixmèdia.
M'agrada molt
que es delimiti
en quina època estem moltes vegades.
És un festival,
és un esdeveniment que no sé si el coneixeu,
té lloc aquí a Barcelona,
fa un anyet, em sembla només,
i ells parlen d'això, però també porten
conferenciants que parlen d'això.
Llavors, nosaltres expliquem el concepte de l'esdeveniment,
que és el de què va,
i a la vegada expliquen també les ponències
que han tingut. És com una mica una curadoria
dintre del nostre propi esdeveniment.
És una coparticipació entre dos esdeveniments.
Programarí que s'utilitza en moltes d'aquestes obres,
és programarí lliure?
O hi ha molta marca darrere que
té un control d'audivisual,
és a dir,
és fàcil trobar programar-hi
que sigui lliure i que el puguis
descarregar? Aquests artistes...
Fas una mirada
de descarregable,
sí, lliure no,
doncs aquí cadascú...
Que trigui les seves pròpies conclusions.
No, però, per exemple, el Pure Data,
hi ha molta llibreria
que s'aplica. Bàsica, molt bàsica.
És a dir, si vols atacar Arduino,
amb temes molt bàsics trobes,
si vas a renderitzar 3DS o altres
projectes una miqueta més complexos,
doncs està tirada de les marques
que tots coneixem amb les llicències
que són les que són.
I els preus que són.
Exacte. És un tema que si ets molt...
És a dir, els preus aquests
el que fan és que els professionals
tenen eines, però els que no s'han de buscar la vida,
perquè tu no vius d'allò. Passa també
amb el tema de la música, amb la música digital,
quan et baixes plugins o quan tens
plugins, et pots comprar una o dues, però si vols
utilitzar vins és que és un tema de la marca.
I també passa amb els videojocs, que si vols fer servei
segons quin motor és gratuït, però si aconsegueixes
beneficis has de pagar la marca.
Correcte. No vull dir un altre cop
malament, dilluns,
perquè no solapi amb el festival,
tenim aquestes conferències, aquests tallers.
Això és poca gent, aquesta és la part petita,
això és... Tallers són limitats a 25 persones,
perquè si no n'hi ha qualitat de docència,
i el dijous ja comencen les activitats.
Dijous gratuït i vendes dissabte doncs
amb tiqueting normal.
Mira, ja pots comprar
pels tres dies directament.
El dijous sí que és més aforament limitat,
perquè l'espai és una mica més petit,
i els altres dies
aforament és suficient perquè tothom
pugui venir. Doncs moltíssima sort.
Molt bé, gràcies.
Vinga Eli, fem un petit resum
de les xarxes que poden haver-hi.
Doncs mira, si vols anem directament a Twitter,
perquè en Joan López ens diu que ens escolta
des de fa uns mesos i que li agradaria
compartir la nova aplicació
que ha desenvolupat amb uns companys.
Ens diu que es diu
nosaltres investigarem, però de totes maneres,
el que estaria molt bé és que ens enviés una nota de veu,
tant ell com
totes les persones que vulguin compartir
projectes, aplicacions que hagin desenvolupat.
Jo he mirat, és una aplicació de missatgeria instantània
pensada per l'empresa, amb xifrat
extern-extern, és una espècie de...
Ara és la moda,
que tothom ha de tenir la seva aplicació de missatgeria
superprivada
i segura perquè no s'escapi cap dada
en algú que no ho vulgui.
Doncs això, els anirem que ens enviïn
el que vulguin al... 638
687030. Exacte.
I re, i així en parlarem,
i ens explicaran una miqueta més. El guanyador del VideoShock?
Doncs aquesta setmana és el Pedro,
que ens preguntava tot allò dels rumors.
Molt bé, i recordem que aquesta setmana regalem
un Yokei Watch per la Nintendo 3DS.
Això és Generació Digital.
Cada dissabte a la mitjanit.
Doncs Gina, Eli, Francesc,
i Star, gràcies per ser
Generació Digital. Altra cop.
Gràcies a tu.
Nosaltres avui al control tècnic Enricard Portal
i tornem al canal d'internet als dimecres a les 6 de la tarda
i a l'FM dissabte a les 12 de la mitjanit,
però som sempre a Telegram,
a WhatsApp, a Twitter, a Facebook i a CatRàdio.cat.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.