logo

Generació digital - Catalunya ràdio


Transcribed podcasts: 489
Time transcribed: 16d 13h 35m 20s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I cap, la ràdio inquieta.
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts a la generació digital.
Aquesta és l'edició número 961.
Avui parlarem de Nintendo,
gràcies a un dels seus responsables a Espanya.
Què passa si jugava molt al LOL?
Però molt.
I ho vam deixar.
I després de dos anys, tornem?
Doncs això avui en parlarem.
Què està passant amb els estudis catalans de videojocs darrerament,
que són comprats per grans empreses internacionals?
A quin videojoc la mòbil jugarà la Ellie?
I quina música ens interpretarà Víctor Mamé?
Salutacions, Elisabet Sánchez. Com estàs?
Molt bé, molt contenta amb aquest solet tan bo que fa.
Sí, molt.
Ara parlàvem del Sónar, que s'acosta també,
que alguna cosa farem des d'allà.
I és el programa, com deia l'Albert, que s'acosta a l'estiu.
Ja marca un inici d'una bona temporada d'estiu.
I a més, he vist les temperatures i puja a sàpig.
Una barbaritat, no?
Compte, compte.
Laia Nerin, com estàs?
Molt bé, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Feia temps que no ens vèiem en directe a l'estudi.
Doncs sí, massa temps.
No passa res, aquí estem.
Albert García, tot bé, en general?
Tot bé, però a mi això del sol no m'acaba de convèncer.
No, eh?
Si és la millor època.
Sí.
Per mi que es quedi així, més sol i més calor ja no.
Ja, potser també.
A la part tècnica tenim el Dani Jiménez.
Hola, Dani.
Hola!
Has descarregat Generació Digital.
Hauríeu de veure la cara de Pillo,
que fa el Dani quan posa el tall.
Sempre ho hem dit, que ja ve una càmera enfocant cap allà.
Sí, sí, però un dia em va demanar com una pasta extra i vaig dir...
Sí, sí, i drets d'imatge.
Clar, i vaig dir, però de què vas, tio, Dani?
Ja veus notícies de l'Ibai, l'Ibai, no sé quants milions...
Jo també vull.
Exacte, exacte.
A veure, som a Twitch, ho hem de dir,
i fem una pregunta, de fet, no, Eli?
Sí, volem saber si alguna vegada els nostres uients,
o nosaltres, hem deixat de jugar durant un temps a un videojoc
i després, al tornar a agafar-lo, sembla que no en sapigueu gens.
Això passa i avui hem parlat... Terrible.
Sí, terrible.
Després escoltarem la Laia a la seva experiència amb el League of Legends.
Una nit, que recordo que et queixaves molt,
però això era així, era així, que no te'n recordaves d'una sèrie...
Quin desastre.
No sé, Albert, si hi ha algun joc que t'ho hagis jugat,
et faig una mica de mandra tornar-hi.
Uns quants, però un que recordo molt és el Hearthstone.
El Hearthstone?
Aquell joc de cartes, de Blizzard.
I per què? És de cartes, no?
Sí, però com que m'entrenien noves cartes,
quan portes un parell d'anys sense jugar dius,
no m'entero de res, la gent té unes cartes que jo no tinc...
És un desastre.
Jo continuo amb el Narita Boy, no he tornat,
no m'he passat aquell bosc. Terrible, també.
Vaig provar-lo tres vegades, vaig veure que no el puc matar,
he mirat a YouTube...
També t'he de dir que tres vegades per un bosc són poques.
Ah, sí? Home...
A veure, perdona.
Espera, espera-ho.
És a dir, vaig posar el joc tres vegades i vaig intentar-ho,
o potser unes sis...
Jo després de sis vegades vaig dir...
Sis és poc.
Ja ho sé.
O sigui, podem dir...
Estar-te a vuit hores amb un bosc és comprensible.
Tu has tingut experiència d'aquestes, no?
Sobretot amb alguns del Dark Souls.
I com et gestiones això? Perquè, clar, això és...
Bueno, amb humor i riant-me molt.
Clar, ja s'ho sap, jo estic dins de la normalitat.
Exacte.
Jo he tingut alguns finalbos de mesos.
Jo recordo un del Demon's Souls,
que era un ninja que tenia de color vermell
i que no me'l podia matar, que van ser mesos.
I de tant en tant entrava i quan vaig aconseguir guanyar-lo...
Bueno, festa, no?
Sí, sí.
I suposo que els uients, en el teu cas,
els telespectadors que et veuen, t'animen també, no?
Perquè deus tenir moments baixos i dius,
bueno, escolta'm, ja pago, això t'ajuda.
Sí, ens n'animem tots.
Crec que hem arribat una mica més lluny amb això de la vida.
Aquesta vegada.
Què diuen els uients?
Doncs hi ha uients que ens diuen que moltes vegades
és exactament al revés.
L'Eieclips ens diu, quan tornes a agafar els jocs,
moltes vegades ets molt més bo.
És veritat.
I ho tinc comprovat amb els meus fills.
I els uients, quan ho agafen després,
sembla que hi ha gent jove tota la vida.
Estàs més fresc.
És important, això.
Sí, sí, que no et capfiques i tal.
Em sembla que hi ha hagut algú que ens ha començat a seguir,
Eli, pot ser que ho hagi vist?
Que ens han començat a seguir, sí, el Joan Moser Boi fa una estoneta
i el Clet 360 també,
i gent que parla per primera vegada al nostre xat,
com IndieDeepDay, que corren per aquí.
Home, salutacions i felicitats.
Felicitats, exacte.
IndieDeepDay, que han aconseguit, doncs,
marques importants perquè els patrocinin.
Vull dir que molt bé, fantàstic.
I de Volver.
I què més?
I també l'Sky Rep, que es corre per aquí per primera vegada.
Li donem la benvinguda.
Moltes gràcies per seguir-nos.
No som streamers, fem un programa de ràdio i el podeu veure.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
Aquesta setmana ha aparegut l'Ayuden Chronicle Rising.
Ayuden Chronicle Rising és un videojoc de rol
en forma d'aventura semblant a un plataforma.
Ens movem per Tumulor Runa,
que és una ciutat en cendres plena de tresors
on els nostres herois volen ajudar a reconstruir.
S'ha de dir que aquesta aventura
servirà per construir les bases del proper videojoc de l'anissaga,
que es diu Hundred Heroes, que apareixerà l'any vinent.
Aquest Ayuden Chronicle Rising apareix per totes les plataformes
i està recomanat per majors de 12 anys.
Em fa gràcia perquè, efectivament, els herois ajuden a reconstruir
i, com que hi ha tresors, se'ls van quedant també.
Bé, m'he fixat, no sé si coneixíeu aquest joc,
i si esteu molt a favor d'aquests jocs de rol japonesos,
que són una mica més complicats, no?, els de rol?
Sempre.
Jo sempre a favor dels jocs de rol japonesos,
sempre en aquest equip, jo.
Molt bé, tu, Laia, en jugues, aquests?
Just els estic començant a descobrir amb el Tales of Arise,
que les tinc jugant fora de stream, m'està encantant,
i ja m'heu guardat a la llista dels itjats,
algun que sembla que té bona pinta.
M'agrada molt això de fora de stream, perquè fora de stream hi ha vida.
I també jugues.
I en hores, també.
Sí, sí, certament.
Aquesta setmana també apareix This War of Mine, Final Cut.
Ara fa vuit anys va aparèixer This War of Mine,
i ara tenim aquesta nova versió
amb totes les actualitzacions i expansions gratuïtes.
Som en plena guerra i som uns civils que hi volen sobreviure.
El menjar, les medicines i els franc tiradors
són els problemes que tenim del dia a dia.
Aquest és un videojoc que en aquests vuit anys
ha anat apareixent a totes les plataformes.
Ara ho fa per la PlayStation 5 i Xbox Series.
Ens hem de moure moguts per la nostra consciència
i intentar protegir els nostres.
Decisions en una guerra que ajuden a sobreviure.
El videojoc s'ha inspirat en la guerra de Bòsnia,
així ho van dir els seus creadors,
i aquest This War of Mine, Final Cut es pot trobar
en aquesta versió millorada per PlayStation 5 i Xbox Series ara
i estàs recomanat per majors de 18 anys.
I també arriba el World Stride.
Ara arrenca, ara arrenca.
Doncs el World Stride ara ho fa a sur per Nintendo Switch,
un d'aquells videojocs que per trobar informació
a la pàgina de Nintendo hem de demostrar que són majors d'edat.
Controlem tres socis criminals que areten una meca
per competició de combats.
De fet, si anem a la seva pàgina web, llegim...
El mateix videojoc diu,
deixa-te'n dur per aquest videojoc de rol per adults i madurs.
Així és com es presenta el World Stride,
que té un aspecte pixelat, molt desenfadat,
apareix ara per Nintendo Switch, està recomanat per majors de 16 anys
i toca el tema de les meques, d'aquests robots,
que en aquest cas el que fan és barallar-se entre ells.
Sí, a més, amb un sistema com de cartes,
en blanc i negre, ja no saben com fer les combinatòries.
És que al final el joc sembla que tinguin totes les característiques
que agraden, no?
Vull dir, pixelat, blanc i negre, cartes, meques...
No, no, està molt bé, no ho sé, escolta'm, cadascú...
És curiós, és curiós, el joc.
Si no el coneixeu, mireu el tràiler.
Correcte, i ulls, recordeu, eh?,
jocs que hagueu jugat alguna vegada,
que ara torneu i es fa una mica de mandra,
en alguns casos, què diuen els ulls?
Doncs sembla que poca mandra fan, torna a agafar els ous,
tot al contrari.
El Led Caballé diu que està d'acord amb el que comentava l'Ei Eclipser,
diu que just ahir va aconseguir avançar el Fallen Order,
que estava encalladíssim.
Mira que bé.
Mira, ho ha aconseguit.
Sí, sí, sí.
Fresc de cap, te'l passes.
Doncs ara anem a conèixer quin joc ha jugat l'Eli
que s'assotmana amb el seu mòbil.
Generació digital és ara tendència.
Doncs, Eli, el micròfon és teu?
Doncs mira, aquesta setmana he descobert un joc
que m'ha semblat molt curiós, per la seva forma en si,
que de bones a primeres no prometia gent,
l'he volgut provar una mica sense tenir gaires expectatives,
i de sobte ara m'encanta, estic enganxadíssima,
és molt divertit, molt addictiu, es diu Badland Brawl,
i és un joc que m'agrada molt,
i és un joc que m'agrada molt,
i és un joc que m'agrada molt,
i és un joc que m'agrada molt,
i és un joc de batalla, però també d'estratègia.
D'acord.
Aleshores, els personatges són els de la saga Badland,
són els protagonistes d'aquests enfrontaments
que són d'un contra un,
i que pots jugar, pots enfrontar-te a qualsevol jugador
de qualsevol part del món, perquè és un joc on-line.
Molt bé, n'hi ha molts, ara, d'aquests jocs,
i tu ja amb tota normalitat jugues amb gent de tot el món, eh?
Sí, sí, ara ja amb Mekodeo, amb la gent que juga.
Doncs el sistema del joc de Badland Brawl
és molt semblant, diguem-ne, al Clash Royale
i d'altres jocs d'estratègia.
Hauríem d'acabar amb la torre del nostre rival
mentre evitem que la nostra sigui destruïda,
i la part original del joc és que invoquerem unitats
de manera similar als llançaments d'Angry Birds.
Ah, molt bé.
Perquè tu com ens entengui?
El nostre personatge és una mena de robot
que apareix a dalt de tot d'una torre,
com si fos la seva nau, doncs ella apareix allà dalt,
i davant nostra tenim un adversari
que té la mateixa forma que nosaltres,
que és una persona de qualsevol altra part del món
i és un robotet que està dalt d'una torre.
Aleshores, entre aquest personatge i nosaltres
hi ha un camp de batalla, hi ha tot un terreny,
que ens servirà per lluitar allà al mig.
Molt bé.
En comences la partida tens una sèrie d'armes
que estan en forma de carta, són com unes cartes,
ara en tens cinc.
Tot tenen formes així com si fossin clones teus,
uns robotets, una bola que llencem i explota al cap d'uns segons,
per tant, has de medir els segons allà on es clatarà,
una mena d'aranya que comença a córrer molt lentet,
després corre molt i trepa a dalt de l'adversari, explota, també.
I tot això surt del camp de batalla o surt del personatge a la torre?
Això ho tens posat a la base,
en forma de carta, cadascun d'ell,
i tu el que has de fer és triar en tot moment
quin d'aquests cinc cartes et va bé per lluitar contra l'enemic
o per contrarrestar el seu atac, també.
Sí, tant de defensa com d'atac, has de tenir en compte.
Quina és la particularitat que un cop que gastes una d'aquesta carta
trigui uns segons a tornar a haver-n'hi una altra,
que la substitueixi?
Per tant, tens una barra d'energia que es va reduint,
és quan tens menys cartes i has d'anar esperant que es vagi un clín
per aconseguir tenir més cartes i seguir jugant.
Tu sempre veuràs quina arma és la següent que et ve,
però només la immediatament següent.
Per tant, has de gestionar les que tens,
el temps també l'has de gestionar,
i has de gestionar-ho amb la següent carta que et sortirà
per veure quin és el millor atac o la millor defensa.
Molt bé.
Tot això és bastant estressant al principi.
Mare meva, ara què?
Ara no em dona ni temps de treure que ja m'està atacant.
Però després, quan li agafes el truquet, està molt bé.
Al final és un joc de gestió, ja es treteja.
La gent amb qui jugues, poden tenir un nivell molt alt?
Normalment va per nivells sembrants,
perquè a mesura que guanyes batalles,
vas pujant de nivell i vas pujant de nivell amb un mapa determinat.
A mi m'agrada per això,
perquè no només es tracta d'anar guanyant i anar pujant de nivell
que no saps ben bé on estàs,
sinó que quan portes unes determinades partides,
apareixes en un mapa, passes al següent nivell,
i quan entres on allà et trobes adversaris
més o menys de la teva mateixa categoria.
Està bé.
No sé, a mi em sembla un joc molt divertit d'esfateja en línia.
Acaben sent partides, allò, festivals d'explosions,
que no saps ben bé d'on et venen i cap on van.
Els gràfics també són molt xulos.
I res, jugues a temps real.
Per tant, a cada partida has d'esperar tenir un adversari.
Sol ser força ràpid.
No sé que juguis molt tard a la nit, que això ja ho he comprovat,
i que no es pot jugar quan no pots dormir,
perquè s'ha de ser sense poder dormir.
I ja està, és gratuït.
Desenvolupat per Frogmine.
I el trobem només per Android, això sí.
Això que comentes de jugar a la nit i no dormir
és que per mi és bastant bàsic, eh, ja?
Sí, no, no, no.
No sé si us passa, però jo quan jugo,
de fet ja, bueno, he arribat una edat ja,
que miro una sèrie i ja em vaig amb...
També, no?
Sí, sí, sí.
Jo depèn, si hi ha jocs així relaxants sí que em va bé,
perquè m'entretenen molt i aleshores m'entra molt la son,
perquè no estic pensant en altres coses.
Però jugava o no?
Mmm, no.
No, eh?
Jo jugo al derring per la nit, o sigui que...
Ah, sí? Directament, eh?
Sí, directament.
Molt bé, i després agafes el son bé?
No.
No? Però passa res.
Anem a dormir tard, podríem dir.
Exacte, exacte.
Molt bé, doncs hem conegut aquest joc, el Badland Brawl,
que és el joc que si els descarregueu,
igual hi ha una partida amb la qual la Eli està jugant.
No sé si tens un nom...
No, m'he posat Eli, precisament, perquè és més fàcil jugar-me.
Perfecte.
Fem la partida.
Continuem amb el Generació Digital.
Aquesta ha estat una setmana de presentació d'informes financers.
Les principals companyies del món del videojoc,
com Sony, Ubisoft o Electronic Arts,
han actualitzat les seves dades de vendes.
També ho ha fet Nintendo,
que és l'empresa a la qual dediquem els pròxims minuts.
I és que no tan sols coneixerem les seves dades de vendes,
però hem pogut parlar amb el seu responsable de marketing a Espanya,
el Manuel Curdi.
Per conèixer la situació de la companyia,
Albert, doncs vas poder parlar amb ell
durant la darrera edició del Saló del Còmic, perquè era allà.
Totalment, va ser allà la setmana passada.
I, a més, interessant, perquè va ser una conversa
on vam tocar molts temes,
i just abans de la presentació de l'informe financer de Nintendo.
Així que unes...
Es complementen, per entendre'ns,
l'informe financer i el que ens va dir Manuel Curdi.
I abans d'entrar a l'entrevista,
quins han estat els resultats que ha presentat aquesta marca?
Doncs Nintendo ha anunciat que la Nintendo Switch va vendre l'any passat
23 milions d'unitats a tot el món.
És una xifra molt impressionant,
però malgrat això, és un 20% inferior a la de l'any anterior,
on sí que han aconseguit un rècord, és en la venda de jocs,
amb un registre de 235 milions de jocs venuts l'any passat.
Doncs a continuació repassarem aquestes dades
i moltes d'altres sobre Nintendo.
Albert, per on comencem?
Podem començar per les dades de vendes més immediates.
No tan sols l'informe financer,
sinó també pel que fa a l'estat espanyol,
que és una cosa de la qual no informa l'informe financier de Nintendo,
però tenim algunes dades que ens va avançar el Manuel Curdi,
que encara no han estat publicades, Generació Digital.
Ara mateix, tal com ens va confirmar el Manuel Curdi,
a l'estat espanyol s'han venut 2,3 milions d'unitats de la Nintendo Switch.
2,3 a l'estat espanyol.
És una barbaritat, si penseu.
Som 47 milions, o 48, a Espanya, no?
Més o menys per aquí.
I que s'hagin venut 2,3 milions de consoles, algú deu tenir dues.
Sí, sí.
Tot i així, encara no és la més venuda
de la història de Nintendo a Espanya.
Todavía estamos por debajo de Nintendo DS,
estamos todavía por debajo y con Wii estamos ahí rozando,
rozando el poste ya.
Pero todavía tenemos mucho campo donde desheberar todavía.
Todavía hay mucha gente que no...
Muchos hogares donde no hay una Nintendo Switch,
muchos hogares donde se están planteando la compra
de una segunda Nintendo Switch.
Hace muy poco nuestro presidente mundial dijo
incluso que Switch estaba en la mitad de su ciclo de vida
y por nuestra parte parece que hay mucho catálogo de por delante.
O sea que mientras hay partido, pues seguimos.
Sorprenent, a la meitat de la vida, la Nintendo Switch?
Això ho diuen des de fa temps, que estem a la meitat del cicle de vida?
Jo no ho acabo de veure tan clar, això, perquè a veure,
si la Nintendo Switch porta 5 anys,
què vol dir, que estarà 5 anys més amb aquest hardware
que comença a notar-se una mica antic?
Jo no ho acabo de veure, però si Nintendo ho diu, doncs...
Potser ho volen allargar molt, però...
Per alguna cosa han tret l'aulet, que es veu molt millor.
Es veu millor, però al final és només una millora
en la qualitat de la imatge, però...
Però ja fa molt, es nota el canvi.
Si jugues amb una pantalla de televisió, dius, ostres,
és igual que la que va sortir fa 5 anys.
Ja, ja, ja.
Sí. Llavors, més coses.
Com ha afectat la crisi dels semiconductors
que t'han afectat, per exemple, a la PlayStation, a Nintendo?
Yo creo que es evidente que nos ha afectado menos,
menos a otras compañías.
Sí que este año, a nivel mundial, se ha anunciado...
se ha atribuido una pequeña bajada en ventas,
en previsión de ventas debido a esto.
Entendemos que puede afectar un poquito más
al lanzamiento de Nintendo Switch OLED,
donde sí que ha habido momentos de escasez
o momentos donde estaba agotada.
Pero en general no podría decir
que ha habido unas roturas de stock en nuestro país, series.
O sea, más bien que mal,
la gente ha podido hacerse con la consola cuando ha querido.
Nintendo Switch OLED sí que ha podido tener periodos
de dos o tres semanas donde era complicado encontrarla.
Y esto parece que va a seguir pasando.
Interessant, perquè deixeu-me parlar
d'informe d'aquesta setmana de Nintendo Internacional,
que aquest any hi hauran problemes de stock de la Nintendo Switch.
I també interessant el que diu el Manuel Cuardi,
que amb l'OLED han tingut problemes,
inclús a l'estat espanyol també hi ha hagut periodes
on era difícil de trobar aquesta consola.
Altres dades interessants de la consola,
doncs, destaca que el rang d'edat dels usuaris
és en aquesta consola molt ampli,
des d'infants fins a gent més gran.
Certament.
En proporció d'homes i dones, el Manuel Cuardi va dir
que pel que fa a la seva plataforma de Nintendo Switch,
55% són homes i 45% són dones, els usuaris de la consola.
Més coses.
També destaca que la Switch OLED, en principi, al públic,
està notant que la compra és un públic més gamer,
per entendre'ns, com més aficionat als videojocs.
I també ens ha confirmat que no tenen cap pla
per descontinuar la fabricació que li vaig preguntar
de la Switch original, que ja em diràs tu,
bastant una miqueta més, que tampoc és tant la diferència
com et vols comprar la original,
però ells diuen que no la volen descontinuar.
Al final deuen fer números, no?
I deuen dir, tenim ja la fàbrica preparada,
és que no ho domino, però deuen fer números.
I deuen dir, escoltem, anem a allargar-ho.
Què diuen els ulls?
Mira, a Twitch ens diu el Chenkaiser
que a casa tenen una Switch per a cadascú.
Aquí estan.
Ara li preguntarem quant són.
M'agradaria saber quant són.
Dos milions de per hora.
A casa som cinc, n'hi ha dues,
perquè el meu fill gran es va voler comprar l'aulet.
Que, per cert, ara li falla un motor.
D'això en parlarem al final de l'entrevista dels Joy-Cons.
Parlarem d'aquest tema que us interessa a tots.
També vam parlar del Nintendo Switch Esports
i vam rememorar una mica els temps de l'aull.
Uau.
Ara que escoltem la música de la Wii,
suposo que també vau parlar del nou Nintendo Switch Esports.
Tenim les imatges darrere teu, que en vam parlar fa dues setmanes,
que és com la continuació del Wii Sports.
I justament el dia de l'entrevista,
era el dia que sortia aquest videojoc a la venda,
vam tenir l'ocasió de parlar de com va viure el Manuel
al llançament no del Nintendo Switch Esports,
que és el de fa una setmana,
sinó del Wii Sports original, de l'any 2006.
Per què hi va començar a treballar Nintendo a l'any 2005?
Escolteu aquestes paraules del Manuel Curdi
perquè ens diu unes dades interessants
sobre quanta gent treballa Nintendo.
La decisión de la compañía es lanzar un producto
absolutamente diferente y de salirnos del paso de esos monstruos.
Estamos hablando de corporaciones de cientos de miles de empleados
contra Nintendo, que somos 6.000 personas en todo el mundo.
Entonces, lo que tenemos claro es que nos apartamos del camino
y nos creamos nuestro propio camino,
al final, la fuerza del número nos va a arrollar.
6.000 persones treballen a Nintendo.
Em va semblar molt interessant aquesta dada.
Són 6.000 persones que, si ho compareu amb Sony o Microsoft,
és molt poca gent, però molt, molt poca.
I fixeu-vos com en el tenent de les consoles
és la que va a number one a nivell mundial.
És molt interessant el que tenen muntat aquesta companyia.
És fascinant.
Del Manuel Curdi destaca també que, a diferència de l'avui,
el disseny de la Switch era més pensat, com tots hem vist,
per adaptar-se al temps de la gent.
Ara tinc més temps per jugar i tot això.
És curiós perquè, si us fixeu,
el Switch Sports per la Nintendo Switch ha sortit
quan la Nintendo Switch ja ha superat en vendes a l'avui.
Per tant, és com...
Li vaig dir, és com heu fet el contrari, realment.
Heu tret el joc casual quan ja heu venut més que a l'anterior consola.
Que al final era al revés una mica, no?
Sí.
Llavors, atenció, perquè, sobre el tema dels timings
en el qual treuen els productes,
ell va fer menció d'un producte que li va semblar
que Nintendo va treure un timing que no era l'adequat.
Ara, quan el sentim, què us sembla?
No me parece mal el timing.
Hòstia, com me'l vas enganxar?
Estàveu prenent unes copes o què?
Perquè diu coses molt interessants.
De Nintendo jo mai havia sentit una persona
que parlés amb aquesta claredat.
Sí, i tant, vam parlar una mica de tot
i estàvem al voltant del saló al còmic d'uns nois i noies
que estaven menjant com ramen.
Sí, sentiu com uns pots.
Però, com la gravadora, aquesta capta bastant l'avent també m'agrada.
Sí, sí, va ser bastant sincer.
Però va sortir un moment que potser no era l'adequat,
que potser ara sí que tindria més èxit la proposta,
perquè a mi em va agradar molt, era interessant.
També li vaig preguntar sobre el tema del Nintendo Switch Online,
que és aquest servei de subscripció,
perquè jo ja us ho vaig dir l'altre dia
que vam parlar del Switch Esports,
trobo que te l'estan intentant enxufar el Switch Online
de forma molt directa.
I és com un altre servei que has de pagar
per disfrutar els videojocs.
Crec que aquesta mena de serveis avui dia estan a l'ordre del dia
i que Nintendo també té el dret a treure'l seu,
parla que és molt barato.
També va descartar completament les notícies que circulen
sobre un nou model de la Switch.
Evidentment, des de Nintendo a Espanya no...
Sí, sí, ara et diré, ara et confirmo que sortirà la nova Switch,
clar que ho va descartar.
A continuació ens centrarem en alguns jocs concrets,
per exemple, l'Advance Wars.
L'advance wars
L'advance wars
L'advance wars
L'advance wars
L'advance wars
L'advance wars
L'advance wars
Sobre aquest Advance Wars,
em van parlar fa unes setmanes
quan em van dedicar un especial
a les conseqüències de l'atac de Rússia a Ucrània.
Exacte, es va cancel·lar aquest llançament
i vaig fer una muntada amb Manuel Kurdi,
doncs com està actualment aquest videojoc?
I, d'una manera,
una vegada jugues al joc
hi ha moltes referències, moltes explícites,
i ens va semblar que no era étic
fer això en aquell moment
amb tot el que estava passant.
Perquè és que hi havia moltes similituds,
o sigui, per exemple, els personatges
eren moltes.
Sincerament, no sabem res encara
de quan podria sortir...
No sabem en què pensa Japó.
¿En què pensa Japó?
Com a segona, allà, no?
Una reunió ja, com una secta.
Està molt bé, està molt bé.
¿En qué está pensando Japón?
Ja ens ho diran, no?
Sí, és que va coincidir.
Nintendo va tenir Animal Crossing
en el moment que comença la pandèmia,
que diu, sembla que ho hagi preparat el dimoni, això,
i també tenen aquest joc
en el moment que comença l'atac a Ucraïna.
Vam parlar dels llançaments de recents,
que hi haurà com el Xenoblade Chronicles,
l'Explatoon...
Ell comenta que sempre han intentat
que hi hagi com una cadència de llançaments,
però va reconèixer, aquest executiu de Nintendo,
que també, durant la pandèmia,
potser van fallar una mica
amb els llançaments de jocs,
perquè, pel tema de la pandèmia,
com moltes companyies, va alterar els plans.
I, evidentment, també vaig preguntar sobre el nou Zelda.
Un joc que s'ha endarrerit el 2023.
Què et va dir sobre aquesta notícia?
Bàsicament, era conscient que no em podia dir gaire cosa,
però vaig preguntar-li sobre aquest endarreriment,
com l'afecta a la companyia, amb ell personalment,
així que sentim-ho.
És veritat que...
que, amb la saga Zelda,
l'equip de Zelda sempre és un equip
que vol sempre anar més enllà.
El mateix Onuma, amb Breath of the Wild,
ja moltes vegades et deia,
no entenc com m'han deixat
invertir el que he invertit en aquest joc,
perquè és un joc que no m'ha deixat invertir en el joc.
I després, quan ho veus al joc,
dius, ostres, m'he invertit.
Crec que el plantejament és,
això és una seqüela, però no pot ser menys.
Això ha de ser millor, encara, si cal.
I jo, sincerament,
a mi em fa més difícil
com a treballador de Nintendo.
Em fa la vida
una mica menys millor
com a usuari de Nintendo,
però jo prefereixo que tardin tres mesos més
i que tinguin el joc que tenen a la cabeça,
que és un joc més petit.
I per acabar, vols parlar d'això que dèiem,
del tema dels Joy-Cons.
Els Joy-Cons i el drifting.
A molta gent, el comandament del Nintendo Switch
seria espatlla
i el personatge es mou sol.
És un problema molt habitual.
Recentment hem sabut d'algunes fàbriques
que no donen el bas,
reparant els Joy-Cons,
i vaig preguntar-li quina és la postura de Nintendo
i si reconeixien l'error.
La posición de la compañía es claríssima.
Si un usuario tiene el mínimo problema
con el Joy-Con,
que inmediatamente se pongan en contacto
con el servicio de asistencia técnica,
que ni lo duden.
Es posible que los primeros Joy-Cons
dieran más problemas,
entonces, en el momento que detecten
el mínimo drift o lo que sea,
que se pongan en contacto para aprovechar
las garantías de la consola.
Entonces, la posición
sigue siendo la misma.
Por supuesto, si hay algún problema,
pero esto lo tienen que hacer rápido
en cuanto lo detecten,
sobre todo para aprovechar los periodos de garantía.
¿Hay el reconocimiento por parte de la compañía
de que quizá hubo un problema
en la fabricación de esos dispositivos?
Yo no lo he visto.
Molt bé, Albert.
Fantàstic.
Laia, tu ets usuària de Nintendo Switch?
Indirectament.
A casa sí que tenim Nintendo Switch,
en tenim dos, som dos a casa,
però jo no utilitzo Nintendo Switch.
Avui s'ha confirmat entre els usuaris de la generació.
Sí, és veritat.
Laia, tothom té molta Switch aquí a casa.
Per cert, la generació digital
s'emet a Twitch, el fem a Twitch,
els dijous, a les 3, un quart a 4,
aproximadament,
s'ha acabat d'adonar la notícia important
que s'ha detectat un forat negre a la Via Làctea.
No sé si ho heu vist,
però era la notícia que s'havia de dir avui
que seria important
a nivell dels astrònoms
i és primera imatge
d'un forat negre
a la nostra galàxia.
El primer, i fins i tot ja,
té una massa 4 milions
més gran, estic llegint,
que el sol.
I això què vol dir?
Que ens absorbiran abans de que veiem el...
Abans que em passi el Den Rik, no?
Sí, sí, és una notícia
que, déu-n'hi-do,
està un forat negre a la nostra galàxia.
Jo vaig sentir l'altre dia un tuit
que deien que a la NASA havien registrat el so
un forat negre o alguna cosa així.
No, no és veritat.
No és veritat.
El so aquell no té res a veure
amb el so que genera des de...
O sigui, no genera aquell so.
És un so que vam fer a partir de la imatge.
Sí, sí. Jo també ho he fet.
Jo tinc un blog que es diu Espacio Sonante
on he fet aquest tipus de coses.
I la gent...
No és real, és que és un engany.
Però bé, no passa res.
Continuem.
Aquests dies he estat mirant jo el canal de la Laia,
la GufoLof,
i he vist que ha tornat a jugar al League of Legends.
I vaig tenir la sensació,
Laia, que feia temps que no hi jugaves, no?
Una mica anava així, no?
Doncs sí.
Perquè em maleït el moment en què els amics em van dir
de fer una partida al League of Legends
perquè ara farà 15 dies que vam començar a jugar
i és un joc molt addictiu,
però que feia com dos anys que no tocava.
I, mare meva, anava més perduda.
Dos anys sense tocar aquest joc
i el tornes a instal·lar, suposo,
amb actualitzacions noves que tu te n'atenies
i et poses a jugar.
Ara veurem com ha anat l'experiència.
I com va ser aquest retorn?
Te'n recordaves o no de jugar?
A veure, més o menys les normes bàsiques del joc, sí.
Són un equip contra un equip
de cinc jugadors contra cinc jugadors,
que és com el joc de la bandera.
Has de destruir el nucli contrari
i qui destrueix el nucli, doncs aquell equip guanya.
Però recordar com van les habilitats dins del joc,
com inclús moure el personatge dins del joc,
perquè aquest és...
Podríem dir que funciona una mica més...
no sé, estrany que la resta de jocs,
que és que tu et mous amb el clic dret del ratolí
i les habilitats les tens a la delta clata,
a la Q, W, E, I, R.
Sí, sí, és estrany.
És estrany.
Llavors, clar, entre que jo normalment
el moca no m'agrada,
és estrany.
Llavors, clar, entre que jo normalment
el moca amb els botons normals,
podríem dir que de cop jo estava sola pel mapa,
sense amics al meu voltant,
i de cop tirava una habilitat a l'aire i jo...
Merda! O la habilitat màxima, la última,
sense cap enemic al voltant,
i era com... Clar, això, i amb amics era com...
Ha-ha-ha-ha! Tot de riure.
Sí, sí, la gent que això en deia al principi una miqueta.
Clar, i tant. Molt bé.
El joc del LOL és molt immersiu,
necessita de temps i de pràctica per millorar,
i força treballa en equip, no?
Com ho estàs visquent, això?
Doncs, realment sí que has de jugar molt seguit,
practicar, mirar vídeos,
si vols mirar, millorar,
tot per aprendre a situar-te quan és millor atacar,
quan és millor defensar,
conèixer els punts forts de l'equip contrari,
o fins on pot arribar el teu personatge,
i, clar, tot això li has de dedicar hores.
També us diré que jo no ho faig.
Se'n dedica moltes hores en aquest joc per millorar.
I jo prefereixo estar tranquil·la,
fer partides normals,
i passar l'estona amb els amics i ja està.
Però, clar, has de tenir un cert nivell, no?
Has d'agafar aquest nivell.
Clar, has d'agafar, diguéssim, el...
Com ho diríem? El jugar...
L'habilitat, no? Sí, aprendre a moure't.
Aprendre a moure't, tirar les habilitats,
més o menys saber que fan uns personatges i que fan uns altres,
i ja disfrutes el joc.
Clar.
Ara, també us diré.
Això és un consell per qui comença el joc
o per qui vol jugar tranquil·lament en el League of Legends,
i és que tu has d'entrar en el joc...
No, la meva recomanació número 1, perdoneu,
és jugar amb amics.
Ah, sí, clar, clar, important.
Amics, bons amics, a més dir-ho.
Exacte, bons amics.
Si vas a fer partida sol per passar l'estona,
el meu primer consell és mutegeu el xat.
Ostres, sí?
Perquè jo estic jugant a partida sol,
perquè jo estic jugant a partides normals,
que no et jugues cap nivell, cap rank ni res,
i és com...
Fas el mínim error
i jo crec que la gent es creu, no sé,
platino o algo, ja.
És fort.
És fort perquè sempre es parla de la comunitat tòxica
d'aquests jocs de Riot,
i Riot no ho reparen,
no ho canvien.
És el que fa ella, doncs muteges.
Muteges perquè, al final,
quan vas a jugar en el joc per passar una bona estona
i ja et diuen quatre coses dolentes
en el xat,
i és com...
Jo vinc aquí a passar-m'ho bé, no a escoltar.
Aquesta és la primera recomanació, juga amb amics.
Exacte, juga amb amics i, dos,
si no hi vols jugar tranquil, o estàs aprenent a jugar,
mutegeu el xat.
Ja està, perfecte. Què diuen els ullents?
Doncs mira, el Zenkaizer diu que jo dec ser
una de les poques persones que queden
que no ha jugat mai al LOL,
diu, en canvi, el Rubinet King del mateix univers
i la sèrie de Netflix m'encanten.
Ah, sí.
El Coerasmia diu que ell tampoc no hi ha jugat mai.
Hi ha gent que comenta la teva samarreta,
que els agrada molt.
A mi m'encanta també, me l'han regalat per ells.
Molt bé. Una pregunta.
Aquest joc, tu ara deies Platinum,
que va per ranks, oi?
Tu, quan vas tornar aquests dos anys,
vas perdre molt rank?
A mi em van col·locar la primera tongada a...
Diamantetres.
A ferro.
Ferro, eh?
És com pedra, és com res.
Més avall de ferro, no hi ha res?
Entenc que no.
No t'hauria de ferro, bronzor,
i ja quin perdo, perquè ja...
Albert, el dia que jugàvem ens haurem de fer una categoria.
Jo recordo haver vist la Gemma Manzanero,
la Gemma Dewey, que ella juga molt al League of Legends,
i recordo que va haver-hi un dia
que s'enfada molt perquè la van baixar
de categoria,
i que ella trobava que era molt injust.
No sé, eh?
A més, és un joc que també suposo que és molt de...
com et sents en el dia, actitud, saps?
Si tens un mal dia, potser estàs molt ofuscat,
i mira, no juguis a ranket,
aquest dia, que saps que no anirà bé.
I ara quina categoria tens, ara? Has pujat o no?
Sí, he arribat a bronceu.
O dos o tres, bueno.
Lo casi plata.
Jo tenia una alumna
que va haver-hi un dia que no feia la feina,
no sé què, no sé quantos,
i em va explicar i em va dir...
És que jo soc diamantetres.
Em va dir, i clar, és que jo no...
Soc diamantetres i jo... Què vol dir això?
Què m'estàs dient?
És la traducció de no tinc vida.
Diamantetres, sí, sí.
I tant, no és broma.
Soy diamantetres i la resta de companys...
És que és diamantetres, Albert, ho has de comprendre, jo.
I què vas fer? Vaig aprovar-lo molt excel·lent.
No me'n recordo. Perfecte.
Doncs durant els darrers mesos,
abans ho comentàvem,
hem vist moltes empreses
de videojocs catalanes,
estudis importants, que hem parlat molt aquí
al Generació Digital,
que eren venudes a altres gegants internacionals.
Tenim la Gina avui a la distància.
Gina, com és que passa això?
Perquè són moltes les empreses
que fem negoci a Catalunya per exportar Europa
o la resta del món.
Estan visquent una espècie de borratxera
de compra d'estudis de videojocs
en els últims mesos al nostre territori
i espanta una mica.
Us faig un resum del que ha passat perquè no és fàcil.
Febrer del 2017.
Tech2 compra Socialpoint.
Va ser la primera gran compra d'una empresa
estranger al nostre país.
Fundada el 2008 per Horacio Martos
i Andrés Bou, en aquell moment
comptava amb 250 treballadors.
Després de tants anys ha multiplicat
bastant la xifra.
I la nova bogeria no fa pas gaire.
Ha arribat a finals d'aquest any passat.
Sí, sí, Murillo, no fa pas gaire.
Octubre del 2021.
Activision compra Digital Legends.
Activision, per qui no el conegui,
és el monstre propietari de Call of Duty,
Crash Bandicoot, Tony Hawk
i compra Digital Legends
per desenvolupar la versió mòbil
del Call of Duty.
Al cap de l'estudi hi ha Xavier Carrillo Costa,
que va fundar l'empresa el 2001
va ser el primer estudi del país
a treballar estretament amb Nokia.
I qui no recorda el keynote d'Apple
amb un jove Carrillo
parlant de Kroll?
Per cert, com que el gener del 2022
Microsoft va comprar Activision,
ara, tècnicament,
i fins que es firmi tot,
Digital Legends serà Microsoft
de manera indirecta.
Però jo us dic que això passarà
d'aquí uns mesos, quan es passi
efectiva la compra
i el Xavier Carrillo i tots els seus treballadors
passaran a tenir nous caps.
Doncs continuem i ja anem
arribant al 2022.
Febrer del 2022.
Scoply compra Omnidron,
l'empresa de 120 treballadors
liderada per Gerard Fernández,
que va ser fundada el 2013,
una de les noves.
Noves no, fa 10 anys, però ja m'enteneu.
En Gerard és un habitual del món del videojoc
perquè ja havia fundat el primer microjocs
al 2002,
un dels primers estudis de videojocs
del nostre país que feia jocs per mòbil en Java,
que després es va convertir en Digital Chocolate
i després a Ubisoft Mobile.
Per cert, després de la compra
Scoply amb Omnidron
ha passat a tenir 570 treballadors,
això, números oficials.
Molt bé, Igina, finalment?
Març del 2022,
un mes després.
Tencent compra Novarama,
l'última gran compra.
El gegant asiàtic Tencent,
que té una mica de tot,
i, per tant, té una mica de Fortnite,
una mica de Clash of Clans,
una mica de League of Legends,
va comprar, per una xifra secreta,
tot i que es diu que no hi ha hagut diners
en l'intercanvi, sinó intercanvi d'accions,
a la catalana Novarama,
fundada l'any 2003 per Daniel Sanchez Crespo.
Aquí segurament molts de vosaltres
i moltíssims a Twitter sobre mil temes diferents.
L'he silenciat.
Em sap molt greu.
És un bon model de negoci per una empresa
vendre's l'empresa a un gegant estranger
com, per exemple, a Xocada i a Tencent,
Activision o TechZoo.
Personalment, crec que quan portes
10, 15 o 20 anys
tirant endavant una empresa,
lluitant més a més per pagar salaris,
trobar un bon producte i adaptant-te
a un mercat tan competitiu com els videojocs,
tenir un gegant com aquest
i saber que et pots relaxar una mica més
perquè tindràs un coixí.
Potser al darrere no t'han pagat molts diners
i no t'has embutxacat una jubilació d'aurada,
però potser heu fet un intercanvi d'accions
i una mica de pau desperit.
Això és un canvi de cicle.
M'agradarà veure
qui serà el Digital Legends,
el Novarama o el Socialpoint de aquí 20 anys.
Potser Undercoders, Piccolo Studios
i Lince Works?
No s'ha fet públic, o com a mínim
no ha fet gaire soroll,
però en TikTok, que són de Girona,
els ha comprat Epic Games
i també hi ha algun anunci més
per fer d'alguna compra
que ha passat al nostre país
i que encara no s'ha conegut.
Veurem perquè això es veu que acaba de començar.
Això és una mica el que deia la Gina.
Empreses que durant molts anys
han estat lluitant
i que ara veuen un camí una miqueta més fàcil
per poder viure una mica més.
Perquè jo sé de molts que hi treballen
i que tenen responsabilitat
amb aquestes empreses
que suposo que volen tranquil·litat.
Sí, sí.
Després la identitat de l'empresa
i els jocs que surten
potser no tenen la mateixa identitat.
Depèn de cada cas.
A mi mentre segueixin pagant l'impost de societats
està bé qualsevol cosa.
Cosa que moltes d'aquestes empreses
al final quan són comprades
de cop i volta ja no paguen.
I encara que estiguin aquí a Barcelona
continuem ara amb música al Generació Digital.
I és que tenim moltes ganes
d'escoltar la música del Víctor Mame
i sobretot la del videojoc Sònic
que l'altre dia parlava una mica de la pel·li
i tenim pendent de recuperar els seus clàssics
els clàssics de Sònic
en forma de piano.
Però abans, Víctor, Víctor Mame
hi ha hagut, et fem la pregunta,
alguna música, perdó,
que també t'hagi costat una miqueta
entrar altre cop
després de molt temps de no jugar-hi?
Hola, Albert. Doncs sí, em va passar el mateix
amb el joc StarCraft.
Vaig jugar-hi durant molts anys, ja fa temps,
formava part d'un clan que jugàvem amb diferents gent d'Espanya
i inclús vam arribar a fer alguna quedada
en algun cibercafè per jugar de forma presencial
amb els companys d'aquest clan.
Fa poc vaig tornar a jugar-hi durant la pandèmia
i va ser notablement frustrant,
ja que tenia moltes menys APM, que són accions per minut,
és a dir, podia controlar moltes menys coses
amb el mateix temps
i alhora perdia gairebé totes les partides
que vaig fer a nivell online.
Vaig deixar de jugar-hi ràpidament.
I d'això, hola, estimades, estimades amants
de la música, el piano i el videojoc.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame a les meves xarxes socials
i avui us vindré a parlar del Sonic.
Fa poc ha sortit la segona pel·lícula del Sonic
i tot i que no l'he vist, sempre que surt contingut audiovisual
d'aquest entrenyable personatge
em recorda la meva adolescència,
ja que jo tenia la Sega Mega Drive
i tenia diversos jocs d'aquesta saga.
La pel·lícula té una banda sonora pròpia
feta pel dj i productor Tom Holdenborg,
més conegut com Junkie XL,
però a més a més podem trobar cançons diverses
que no estan incloses dins la banda sonora original
però que formen part de la pel·lícula,
com per exemple Uptown Funk
de Marc Ronson i Bruno Mars,
Música de Tchaikovsky
o el mític Green Hill Zone
de la banda sonora dels videojocs
del Masato Nakamura.
Ara tocaré una versió piano d'aquesta cançó.
Música de Tchaikovsky
Parlant de la música de Masato Nakamura
i de la banda sonora dels videojocs de Sonic,
sobretot dels més antics,
em sembla fascinant com amb unes melodies
i unes harmonies tan senzilles
s'aconsegueixen cançons tan emblemàtiques.
Cançons que d'entrada semblaria
que es podrien fer pesades o repetitives
però que acompanyen perfectament
l'experiència de jugar aquest joc de plataformes de Sega.
I com alguna d'aquestes cançons
interpretades per músics de jazz
o músics de música llatina o de bossa nova
podrien formar part del repertori
de standards de la època.
I dit això, m'agradaria saber
si us agrada més el Sonic
o el seu atempt rival de Nintendo, el Mario.
A mi personalment i a la meva infància
vaig jugar molt més els jocs de Sonic que de Mario,
però a la llarga m'ha acabat d'agradar més el Mario.
Moltes gràcies per tot i ens veiem la propera.
Adéu-siau.
Doncs estic d'acord.
Jo no volia tenir la consola de Sega
però al final m'agradava més Mario.
Jo havia jugat més el Mario
perquè no tenia cap de les dues consoles
però després vaig conèixer més el personatge Mario
que no pas el Sonic.
No sé, vosaltres?
Jo penso que els jocs de Mario són millors
però em cau millor el Sonic.
Em cau millor el Sonic, sí.
Em cau més simpàtic, més bona gent.
D'acord. Laia?
Jo he jugat més a Mario, sempre.
Ara el meu fill petit està jugant el Mario del mòbil.
Ara no sé si l'han jugat o l'han comentat.
No, jo no he jugat.
Aquell que és com que vas prement i...
Exacte. I l'està gaudint.
És interessant aquell joc.
El van criticar molt però és curiós.
Va ser un moment que van aparèixer alguns videojocs per mòbil
d'edat de Nintendo.
En els darrers anys Nintendo ha cancel·lat
més jocs de mòbil dels que han anunciat.
Ah, sí?
Realment està traient els seus jocs de mòbil.
Però ara mateix és el contrari que està passant.
Electronic Arts, Ubisoft, Take-Two,
jocs de mòbil. Ara, un altre cop.
Activision, també.
Parlem una mica de les novetats que hi ha hagut
aquesta setmana de videojocs, que déu-n'hi-do.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
De fet, avui és dijous,
ara són les 4.13 i 11 minuts.
I em deies, Albert,
hi ha una notícia de fa unes hores important
que ha passat al món dels videojocs.
Quina era? Sí, molt important.
I, a més, que finalment aquest any
no sortiran a la venda l'Starfield,
ni el...
És que tinc el joc en un moment aquí...
L'Starfield i un altre joc
que ara no recordo el nom,
perquè és Redfall.
I que estaven ja anunciats de la sortida, no?
Sí, sobretot l'Starfield,
que és el joc més esperat d'aquest any de Microsoft,
ja tenia dia de llançament,
perquè era un dia simbòlic, que era l'11 de novembre,
que és el mateix dia on va sortir l'Skyrim.
I clar, jo donava molt per fet
que sortiria aquest videojoc.
És el més esperat de l'any de la Xbox?
Sense aquests jocs, Xbox s'ha quedat sense jocs aquest any?
No té, no té jocs.
Potser treuen el Forza.
L'any passat van treure el Forza.
Cada any fem un Forza igual, jo estic cansat.
Molt malament Microsoft ho diu, molt malament.
Les conseqüències de la pandèmia i tal, però...
Sí, sí, és evident, és evident.
Però és que realment no té jocs aquest any, Microsoft.
I ara tu has de marxar,
perquè tens coses importants a fer,
però et volia preguntar-te sobre la Indie World,
que va fer ahir
i que van anunciar molts videojocs independents a Nintendo.
No sé si algun que teniu,
que us feia il·lusió que sortís,
o alguna cosa que us hagi sorprès.
A mi de tots el que més em va agradar
és un que es diu Cart Shark,
que és un joc de cartes
que s'ambienta a França del segle XVII-XVIII.
I ets un trampós de les cartes.
I has de lluitar contra,
fer partides contra aristòcrates,
que tenen moltes terres i tal,
i has de fer trampes per guanyar la partida.
I sortirà al juny,
i té molt bona pinta,
aquesta cosa de ser com un trampós
de les cartes a la França del segle XVII.
M'agrada.
I realment Nintendo, amb la Indie World,
que ho fa ja fa força anys que veig aquests anuncis,
està apostant pel videojoc independent.
Això també està molt bé.
Sí, està molt bé, clar.
Surten coses, idees molt originals d'aquí, clar.
Exacte, exacte.
I que tingui l'oportunitat de petits estudis
i que tinguin un arrancle de forma.
Molt bé.
També m'ha agradat molt una notícia
que va sortir també de Microsoft aquesta setmana,
que és una gama d'accessoris centrats amb l'accessibilitat.
I em vaig quedar parat
d'aparells per a persones,
per exemple,
que no tenen mans,
que no tenen dits,
o sigui, la quantitat de productes
pensats per a persones que els facilita
no només treballar, sinó també jugar,
i és impressionant.
Doncs ha intentat que tothom tingui aquest producte, no?
Clar, és que fins ara,
sí, la tecnologia s'ha basat molt
en ajudar persones
que tinguessin alguna falta o alguna discapacitat,
però no només ha de ser per viure
o per sobreviure,
sinó que també per divertir-se, clar.
Al final tens el mateix dret que tothom, no?
Exacte, completament.
De fet, a Twitch hi ha molts jugadors
que amb tota normalitat juguen
diferent a tu,
com si ho diguéssim, però, evidentment.
Segur que s'acabarien jocs que...
Bé, és que de fet,
vaig veure un, ara no recordo el joc, fa molta ràbia,
però que tenia una botonera
impressionant preparada
i que, doncs,
aquella estava fabricada per a ell mateix.
Perquè aquí sí que hi ha molta gent
que es fabrica els seus aparells.
Sí, sí, si poseu Microsoft
i la nova gama d'accessoris,
flipareu de la quantitat d'aparells nous que hi ha.
I res, anem a veure
què ens diuen els ullents
que teniu a Twitch.
Doncs mira, encara, amb la intervenció
i la música que ens ha tocat el Víctor Mame,
ens diu el Toxel Floppy,
que és la primera vegada que parla en el nostre chat.
Es diu que el compositor de Sonic
és un àlies de Michael Jackson.
Ah, sí?
Sí, això és el que es diu.
Sí, sí, bueno, de fet,
a ell li encantava Michael Jackson,
li encantava absolutament el món de Sonic
i recordo que tenia alguns jocs
que havien sortit per aquella plataforma.
Ho sento, he jugat a tots els Sònics i a tots els Mario,
però es queda amb el Sonic.
Sí, jo per mi és molt ràpid.
De fet, vaig jugar molt al Sonic
i després ja no he jugat tant al Mario.
L'he agafat com més de gran
i tinc molt bon record del Sonic, per mi és el Sonic sempre.
Una de les coses més potents de veure
és una partida del Sonic,
una partida ràpida del Sonic,
que n'hi ha, saps?
És bastial.
És d'epilèpsies.
Molt bé, i què ens han dit a les xarxes?
Doncs mira, comencem amb curiositats
o coses per aprendre, que sempre va bé,
i són coses que van sorgir al programa de la setmana passada.
Vam estar parlant d'una paraula
que va sorgir en el xat de Twitch, precisament.
Una persona que anomenava els nens Manut o Manuda.
Ah, sí, sí, recordo.
Ens va fer gràcia, en aquesta manera de dir-ho.
I en Sara Filliteres ens ha explicat Telegram.
Mira, el Manut i Manuda encara és molt viu a Mallorca
per referir-se als fills abans de l'adolescència.
Allà és molt comú parlar dels fills.
Allà és molt comú parlar dels fills.
Allà és molt comú parlar dels fills.
Allà és molt comú parlar dels fills dient-li Manut i Manuda.
A Ibiza els anomenen Garrits.
Això m'ha fet... No ho havia sentit mai a la vida.
Garrits.
Que divertit.
Sí, i una paraula que a ell també li agrada molt
i que encara es fa servir, però no tant,
per referir-se a algú que t'agrada i en diminutiu,
a un infant, quan es porta molt bé,
és confit, confitor o confitet.
Molt bé. Li pots dir a la teva nòvia, no?
Per exemple, o a això o a la teva nòvia,
o a un nen petit que es porta molt bé, que és un confitet.
Molt bé, està bé, és bonic, també.
I nin o nina seria com nen o nena,
que això ja ho tenim una miqueta més sentit.
Sí, sí, sí. Molt bé, sí, sí.
Mira, d'aquesta paraula que va dir,
les coses que s'han dit al nostre telegram,
telegram.me barra generació digital.
Més coses, Eli. Mira, l'Ed Caballer ens comparteix...
un vídeo d'un compte d'Instagram que es diu insta360,
que la veritat és que és brutal.
En el vídeo veus un dron
que a sobre hi té un tap de suro d'una ampolla de vi,
així, així, dreta, diguem-ne,
i a sobre del tap de suro,
hi ha una bombeta,
una bombeta del revés,
amb la rosca amunt, és a dir, tot això s'aguanta,
o fent equilibri.
Aleshores, aquest dron aconsegueix col·locar aquesta bombeta
en el suport de la lámpara.
No pot ser. Ah, d'acord.
Ho va intentar, ho va intentar,
fins que al final s'aproxima,
a més a més ho van narrant,
hi ha un narrador que ho fa com molt interessant,
i a més a més, quan aconsegueix col·locar
aquesta bombeta en el suport de la lámpara,
comença a donar voltes,
rosca la bombeta, fins que aquesta bombeta s'encegui.
És totalment espectacular,
per qui ho vulgui seguir,
hi ha altres coses, també, a aquesta conta d'Instagram,
que es diu insta360.
Molt bé, i no parlem de pel·lis, avui, Ali?
Doncs sí, sempre hi ha alguna cosa de pel·lis.
En Raül ha estat el nostre informador
sobre pel·lis i seris de la setmana.
Ens comparteix el tràiler de la nova pel·li de Batard,
que es diu The Way of Water.
Sembla que s'estrenarà a finals d'aquest any,
i a més a més sembla que serà una seqüela,
no una preqüela com s'havia dit fins ara.
I diuen que en volen fer una cada dos anys
fins arribar a Batard 5,
el desembre del 2028.
Laia, fa molt de temps, el primer Batard?
No, no, l'he vist.
L'has vist?
Fa anys que no sortia un altre Batard.
D'acord, però tu la recordes quan es va estrenar o després?
No, jo la vaig veure més tard.
I tu tens il·lusió per aquesta nova...
Sí, i a més ja he vist el tràiler.
Jo també.
Això és xulo, això és maquíssim, eh?
És una seqüela, no? Estem d'acord?
Sí, apareixen els brotes i s'aqueixen malament, podríem dir.
Sí, sí.
Però el que veig és que no sé si aquesta vegada
serà tot ordinador o també hi haurà personatges reals, no?
Jo no ho sé.
Segons el tràiler sembla bastant ordinador, eh?
Sí, oi que sí? Això és el que... no ho sé.
Sembla pinta ordinador.
Jo recordo que crec que ha estat la darrera pel·lícula en 3D
que he vist, i potser va ser la primera.
Jo la vaig veure en 3D.
I em pensava que costaven un euro cadascuna.
Sí, i tant, però que no, allò no va prosperar gaire.
Però era al·lucinant.
Jo crec que sí, que és com la primera i l'última
que ve a molta gent, no?
Què passa amb el 3D? És una cosa que mai he entès.
No ho entenc, però bé, és igual.
Molt bé, què han dit més?
En Raül mateix també ens avisa que aquest mes sortirà
la quarta temporada de Westworld a HBO
i ens comparteix el tràiler.
I l'Isaac Besora ha comentat diverses coses
sobre la conferència de Sony, entre elles,
que durant els anys fiscals 2022 i 2023,
al 24, esperen treure 7 pel·lícules
diferents ambientades en l'univers Spider-Man.
Només Spider-Man.
Crec que potser es passen una mica.
7 pel·lícules? Sí, sí, brutal.
I diu el Pastanaga,
no sé com els poden quadrar els números
amb aquestes pel·lis de l'univers Spider-Man.
Suposo que només amb les de Spider-Man.
Sí, clar, segurament.
Ara fa poc sentia que una de les que faran
serà sobre el Muerto, que entenc un personatge
interpretat per...
També ha de sortir una de Thor, en breus.
No s'acabarà mai, això? No, clar.
El forat negre aquest que...
Serà... L'última cosa serà...
Un personatge de Marvel.
Diu el Josep,
mireu els rànquings de pel·lícules per saga més vistes
i compteu quantes són de Marvel i Disney
i sabreu per què n'estan fent més.
Sí, està clar.
És que al final en poses una i dius,
bé de gust veure-la, no?
Són d'aquestes de diumenge a la tarda.
Exacte, entretingudes, poc serioses.
Sí, sí.
Doncs molt bé, hem arribat al final del programa.
Gràcies, Dani Quiménez, pel control tècnic.
Adéu!
Adéu-siau.
També gràcies, Elisabet Sànchez, Laia Nerim,
Albert García, Gina Tost.
Fins de setmana vinent, que vagi molt bé.
Que vagi molt bé.
Marxem amb la música del videojoc Líder Neymars,
ara que s'apropa i han passat els 5 anys de la seva sortida
i, mira, ens fa gràcia acabar amb aquesta música.
Tornem dijous vinent.
Que si ens vols veure per Twitch,
ho fem a través de twitch.tv barra regeneració digital
a les 3 de la tarda, aproximadament.
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!
Adéu-siau!