Música
Generació digital amb Albert Murillo.
Humanize.
Benvinguts al Generació digital,
el programa dedicat a cada divendres a les 10 de la nit
us parlarà de videojocs, de creativitat i de cultura digital.
Comencem l'edició número 777.
El 777, el 7, és el meu número de la sort.
Què dius, ara?
Però no us sembla, perquè no us sembla, però és igual.
Hi ha moltes novetats referents al món dels videojocs.
Tindrem temps per parlar de l'anunci del nou videojoc d'Indiana Jones
fet aquesta setmana per Bethesda.
Però és que a més volem parlar de llacuses,
de l'NBA 2021 o del perquè de l'èxit de Rust.
Continuem amb mascareta, però amb moltes ganes de parlar de videojocs.
El Generació digital. Comencem.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Estar i Oriol Dalmau.
Elisabet Sánchez, Francesc Xavier Blasco, Oriol Dalmau,
benvinguts i ben trobats a l'Estudi 2.
Què passa? Hola!
I l'Estar, gràcies per acompanyar-nos a l'estudi de Catalunya Ràdio Tarragona.
Com estàs? Aquí perfectament.
Que ens ha tocat un jackpot? No, per què?
777. No has jugat amb mi?
És el programa Jackpot. Exacte.
És un número màgic, el cert.
Escolta'm, qui t'acompanya avui de tècnic?
Avui és el Francesc Xavier Spells. Perfecte.
Doncs fantàstic.
Si ens esteu escoltant el dia que enregistrem el programa,
vol dir que són les 4 de la tarda d'un dijous,
i és que si poseu tweets.tv barra Generació digital,
podeu veure com fem el programa de ràdio.
Guanya molt, això.
I guanya molt, també, abans que comença el programa de ràdio.
Passen moltes coses. Moltes.
I això, ja us heu perdut.
Això, el proper programa, ja ho veureu.
Però portem aquí uns minuts xerrant, rejant de la casa...
A més, això es perdrà d'aquí a 15 dies,
perquè automàticament a Twitch...
Ara sabia, això.
Bueno, és que com que encara no hem passat el nivell de professionals,
doncs es veu que cada 15 dies van fent neteja del que hi ha,
i si no ho baixes, doncs se'n va.
I saps on està el nivell, per ser professionals, ja?
Sí, sí, ens queda...
Sí, una mica és això, perquè tu, quan acabes la transmissió de Twitch,
et diu els punts que tens, les hores que acumulen,
llavors hi ha un moment que fas el salt,
i que ara no me'n recordo el nom,
que ens ho dirà algun uient que ens estigui mirant...
Level up.
Això, això?
Has de fer premium, com amb tantes coses.
Si no consideren que el disc dur es va omplint massa,
i foten el teu directe fora.
Ells diuen, escolta'm, si no fas cada setmana un directe o tal...
Està molt mal. Això ocupa molt.
El Tito Alfreda diu, mitjana de 3 durant 30 dies?
No, no, no, no. De 3 programes?
No ho sé. 30 dies, això ho complim, de sobres.
Sí, sí, sí.
Juraria que el que no complim, el que els penalitza,
és que sempre sortim a la mateixa hora el mateix dia.
I això per ells no els agrada, però bueno, és igual, és igual.
No, no és igual, no, no fotem...
No l'al·lis, estàs, no l'al·lis.
Després, Francesc, parlarem de la notícia del nou videojoc d'Indiana Jones,
però fins que no surti, creus que és un bon moment
per recuperar videojocs clàssics d'Indiana Jones?
Doncs la veritat és que sí, sempre és un bon moment
per recuperar alguns dels videojocs clàssics de la història de sempre,
perquè també ens ajuda a anar durant una miqueta de perspectiva.
Recordeu que els grans jocs d'Indiana Jones,
que segurament molts teniu al cap,
són les aventures gràfiques de LucasArts,
des de Fate of Atlantis, o inclús, a mi m'agrada molt,
és molt divertit, basat en l'última pel·lícula, l'última cruzada,
doncs també hi ha una aventura gràfica, hi havia joc d'acció...
Que no és l'última pel·lícula, veig que vols oblidar
la calavera de cristal com si no existís.
No, tres pel·lícules, és com a Star Wars.
Ah, d'acord, allò és suprimir formatrials, fer dos frutos.
Trilogia original d'on ja està, la resta no existeix.
Molt bé, molt bé.
No, però també recordem que per molta gent
potser no se'n recorda que n'han sortit molts altres a posteriori,
també en èpoques bastant ja també antigues,
com podien ser la tomba de l'emperador,
un emperador a la Xina, o la màquina infernal.
Molt bé.
Ja sabentaven de l'aventura gràfica i eren més acció en 3D.
Estem parlant de consoles tipus la Nintendo 64 i primeres Xbox.
Per tant, un 3D que ara ens sembla bastant pretèrit,
però sempre està bé poder recordar aquests jocs.
I que el que és Lara Croft i el que és un chartet no existiria
si no hagués estat per Indiana Jones.
Jo crec que més aviat anirà per aquí,
perquè una aventura gràfica triple A ara no seria massa imaginable.
Exacte, exacte.
Quin ganes que aparegui aquest videojoc,
però jo vull entrar en polèmica, Eli.
Sé que tu jugues a bòlei. Sí, sí, sí.
T'he de dir, no sé si ets conscient,
que tots els que jugueu a bòlei feu una cosa malament, tots,
que és que acompanyeu la pilota quan...
Saps allò de... et ve la pilota, la toques i l'acompanyes...
No, per això no pots dir tots, perquè jo no ho faig, això.
Jo l'altre dia vaig veure un campionat,
un campionat per la tele i ho fan, també.
Vols dir que si ho fan amb un campionat
no és que s'ha de fer així, tio? No.
Ara toquem?
Sí, és veritat, és veritat, però han canviat molt les normes.
Jo jugava a bòlei fa anys, ara jugo a platja,
i per fer-ho com més espectacular el bòlei tradicional,
l'han fet apropar més al bòlei platja.
I, entre altres coses, per exemple, en els equips femenins...
Tots aneu en bikini, ara?
Els hi han escorçat els pantalons a totes.
Tots en bikini.
I els tios, no? Els tios, no, van vestits com sempre.
Les noies van més acompanyades al bòlei platja,
que és en comptes d'uns pantalons normals curts,
amb una mena de calces...
Bueno, per comoditat, no serà per una altra cosa.
Sí, vàries coses per comoditat i per altres coses.
Teniu menys espai per publicitat, i això no és una bona idea.
Diu l'Starke, també, que quan és indoor també ho fan.
Quan és indoor s'hi posen sorra.
No, però sí que es vesteixen una miqueta més lleugeretes que abans,
i també ha canviat també el sistema de l'asfalt i aquestes coses,
i ho han fet més espectacular,
i ara et deixen fer com moltes coses que abans no et deixaven.
Això no es pot veure, és per un amic.
Això... Esports 3.
Esports, esports, sí, sí.
Sí, allò de tant en tant sembla que ho podràs veure.
Tot el que això, no sé si ara es deu poder fer,
però abans no es podia. Ja, ja, ja.
Tu encara jugues, Eli, encara que foti el fred que fa,
tu te'n vas a la platja...
Aquest diumenge ja hem quedat, sí, sí, tenim un grupet.
Jo visc a Badalona, al costat de la platja...
I vas amb anorac, vas amb jaqueta.
No, bueno, sí, arribo amb anorac,
i al final després de mitja hora ja m'estic traient tot,
perquè, per favor... Bueno, tot no, ara no, eh?
Ara jo amb la maniguita llarga me la deixo.
Dalmau, què va semblar això, el The Graph,
que va fer aquell directe al·lucinant?
Ho vas veure, el The Graph? No, no en sé res,
s'explica-m'ho des del principi.
És que a aquesta gent intento no seguir-los.
No, no, però per molt que no m'ho intentis...
Ja, te'l foten. Abans d'ahir a la nit,
el que va passar és que ell
presentava una nova skin del Fortnite
amb un vall cutre, d'aquells valls que fan,
i vam fer... Un gran tema, eh?
Sí, no, no, però el tema és que va aconseguir
un pic de 2.400.000 persones...
Hòstia, 2.700.000.
Exacte, i un acumulat de 5.000.000 i escaig.
Som un skin del Fortnite. Exacte, exacte.
Molt bé, home.
O sigui, el directe va ser... no tenia res gairebé.
Sí, sí, sí.
Va tenir problemes tècnics perquè no li arribava un vídeo,
però 5.000.000 persones ho van veure.
Jo m'estranya que la gent que fa televisió
estiguin totalment perduts de què és el que hem de fer
perquè la gent jove ens miri.
Bueno, ell porta molts anys, eh? Clar.
Com molts dels que segurament ens veuen i que tenen canal,
que és pica pedra, eh?
És això, o sigui, al final, més que el contingut,
és el que tu estàs dient.
Més d'allò que està fent és qui és, no?
És la persona que ja l'has comprat.
Saps per què crec que això al món de la tele no tradueix bé?
Digues. Perquè al tele no tens temps.
Els teus programes no tens una bona audiència,
t'han fet fora i t'han tallat.
Aquesta gent, això, es porta un any
amb 60 seguidors, els amics de la classe,
i un dia peguen el pet
i els professionals fan qualitat
i arrosseguen 5.000.000.
Però ha estat el que diu l'Albert.
Un programa de tele no espera...
Els que aporten molta audiència són programes que, a vegades,
s'han solidificat amb el temps
i han agafat una audiència i un de tot,
però, en canvi, a la tele això no et ho deixen fer.
És cert, els nostres dotze que tenim ara què van dient?
Els nostres dotze estan pensant la manera
que ens professionalitzem a Twitch.
Ah, sí?
Ah, doncs que ens poden ajudar moltíssim.
Crec que ara... És que, clar, hi ha diferents versions,
però aquí, al SAU 1073,
diu que hauríem de fer 80 hores en directe
en 7 dies diferents.
Diferents de la setmana.
Au, va, ha de ser l'Ibai per fer això.
Clar, bueno, és el que diuen,
haurien d'estar fent els guions mentre estan a Twitch connectant.
De fet, és una característica de Twitch que,
deies tu, Murillo, que és que no fan ben bé res.
No, no, és això.
Es passa en gran part, molta gent, a tots,
però molta estona agraïn a la gent
que estava portant subscripcions.
Moltes gràcies, van fent el cor amb els dits,
i així passen hores.
Per cert, l'altre dia vaig veure una foto
que vas posar al teu Twitter que em va encantar.
A la ràdio eren uns guants per un gat
en forma de mans humanes.
Sí, sí, són manos para dedos, que li diuen.
Ah, d'acord.
Te'n recordes de quan érem més petitets,
que era la moda dels llapis,
posar com un caputxó que tenia un cap d'un elefant, d'un àlien...
Doncs allò és una mà. Molt bé.
Llavors, són unes manetes que venen a la Tema de la Llama,
la llamastore.com.
Allà al Villorre el 34,
és la llibreria més gran d'Europa dedicada a l'humor.
Sí, sí, i fa monòlegs, també, allà.
Molt bona, la recomano molt, encara que sigui per anar a donar un tomet.
I comprar, també, clar, és qüestió.
Doncs venen això, són unes manetes, però del tamaig, què te diré?
De dos, tres, sis, sis, sis.
I en veritat és per posar-se als teus dits.
D'acord, i si els hi poses a un gat, l'efecte és brutal, eh?
Sí, sí, sí, realment.
Molt bé, doncs escolta'm, comencem amb la teca teca
del Generació Digital.
I comencem amb el videojoc que has jugat aquesta setmana
i que cada programa ens comentes, Eli.
Doncs sí, i aquesta setmana,
més aviat d'aquests dies que he tingut una miqueta lliures,
abans que comencessin les festes,
vaig decidir que no tenia nassos de tornar al Generació Digital
sense haver acabat un joc.
Molt bé, això és molt la finalitat.
Si s'hagués fet això amb el Cyberpunk
i els anàlisis haguessin estat uns altres.
El tema és que, clar, jugo cada setmana,
però al final no acabo res.
I aquesta vegada vaig triar-ne un que vaig dir,
i per uns quants dies vaig agafar una aventura gràfica,
que és de Lost Lands Dark Overlord.
Molt bé.
I he anat fent durant aquests dies
fins que al final he aconseguit passar-me'l.
La història és la de una mare i un fill
que van en cotxe a través d'un bosc
i s'atonen un moment per atendre una trucada telefònica,
una cosa molt estranya.
Va molt fort, això.
I mentre la mare parla per telèfon,
una energia estranya, dimoni,
s'emporta el nen.
I aleshores això és l'excusa,
perquè tu et passis una pila d'hores buscant aquest nen
i ja de pas salvis el món
d'aquest senyor malèfic o d'aquest dimoni.
Molt bé. Molt bé, tu.
Com ho has de fer?
Doncs mira, l'aventura transcorre a través de tres escenaris
una miqueta més principals,
que són un bosc, unes muntanyes i finalment un castell,
i vas desbloquejant-los a mida que vas avançant.
Cada escenari principal, diguem-ne,
compta amb una pila d'escenaris més secundaris,
més petitet,
i es tracta de buscar objectes, trencar closques,
trobar pistes...
Bueno, vas agafant objectes que després et guardes
i has de trobar on els pots aplicar més endavant,
i així vas desbloquejant nivell a nivell
per arribar a això, al final.
Molt bé. Quantes hores vas calcular?
Doncs la veritat és que...
No sé com ho feu, això de calcular, Mores,
perquè no vaig calcular...
No hi ha jocs que t'ho compten, sinó sempre és difícil.
Sí, sí, però clar, mira,
jo cada vegada no estava mirant...
Aquesta estoneta em poso el cronòmetre...
Però no és com un escape room
que tens un temps determinat per resoldre el tema, no?
Veig que aquí el val que tardis.
Vas fent, vas fent. De fet, com que el joc mola,
cada vegada que tens una estoneta t'hi poses i intentes...
Ah, però pot salvar la partida, digués.
Sí, sí, sí, pots aturar-te,
pots aturar-te i pots seguir,
pots deixar fins i tot algun trencaclosques a mitges
i després ho pots tornar a agafar.
Si no la manera de saber què és, et poses a jugar
i quan vegis que surt el sol, ja és que has tocat massa.
Has pogut sola o has mirat allò solucions i guies?
Mira, he trobat...
Hi ha hagut moments molt fàcils que de seguida he trobat la manera...
Perquè ja no és que resolguis allò que et trobes,
sinó que de vegades no saps què has de resoldre.
Aleshores, en aquests moments que hi ha hagut bastant difícils,
sí que hi ha hagut de buscar una mica d'un cop de mà,
perquè ja era desesperant, però desesperant, eh?
I malvolia passar. Però no passa absolutament res.
No et sentis malament. No? No?
No, no, no.
Ningú es passa a les aventures de sierra sense mirar les guies.
A més, he intentat mirar només aquell punt
que no em sortia i després ja no mirar més
i continuar fent-ho.
La gràcia és que quan ho mires fas així com...
i ja està, saps?
Ara que comentava les aventures de sierra...
Que eren molt malparides.
Si us en recordeu,
moltes de les aventures gràfiques clàssiques tenien llibrets de solucions
que eren aquells que estaven tacats per sobre
amb tot d'un puntejat vermellós,
i la solució en blau, perquè hi tenies un petit cel·lo fan,
perquè així només veies la pista que t'interessava
i no et veies a autospòiler.
Les aventures gràfiques modernes et fan la mateixa pista dins del joc.
Ja tens la solució integrada.
Aquest, de fet, té una sèrie de pistes
que pots fer servir en moments determinats,
però les té limitades, no en tens totes les que vulguis.
No sé si eren 10 i les has de gestionar una miqueta bé
perquè et durin fins al final.
I el joc està bé perquè, a més a més, té un mapa,
això és bastant típic, no?
Té el mapa que vas veient tots els llocs per on has passat
i vas desbloquejant els següents punts
i pots anar tornant enrere, endavant.
L'única cosa és que, clar, quan ja has passat per una sèrie de llocs,
el punt és allò que ja has acabat de resoldre,
això que has estat tota l'estona mirant a mi.
Què em queda? Què em queda? Què em queda?
I ja està tornant.
Estaria molt bé que fessin un xec, aquí ja ho has acabat.
Però està molt bé, a mi m'agrada molt.
En quina plataforma?
Jo, evidentment, he jugat per Android,
però el podem trobar per Nintendo Switch,
per iOS, per Microsoft Windows i per Mac.
De fet, aquest és un joc clàssic,
perquè vaig veure que ja porta uns anys...
Hi ha diverses versions, aquesta és l'última,
i ja fa anys que em van traient de tant en tant.
Twitch.tv barra Generació Digital,
qui ho estigui veient veu la pantalla, el nostre Videowall,
amb precisament aquest joc, que és, efectivament, molt bonic.
Sí, és bonic, sí.
Molt bé, doncs al proper era de la setmana, un també que hagis acabat.
Un cap de setmana, només.
Si algú es pot acabar el Tetris, som els de Generació Digital.
Benvinguts al Generació Digital.
Dicat, som a l'Estudi 2,
i avui coneixerem totes les impressions de l'NBA 2021.
Després d'escalfar la banda,
el veiem ja preparat amb la seva planta imponent,
els seus dos metres i les xifres que sempre ronden,
els triples dobles.
Surt el perquet Oriol Dalmau.
Juhu! Molt bé, molt bé.
M'ha encantat, això, el Murillo, m'ha encantat.
Fas molt bé, això no ho has fet mai?
Que no transmetre esports? No, mai.
Doncs ho podries fer perfectament, tens fusta d'això.
Escolta, NBA 2K21,
el teniu a totes les plataformes imaginables,
Play, 4, 5, Xbox Series,
i One, Switch, Estàvia, PC...
Comencen a ser moltes, per renombrar-les,
i és intergeneracional.
Ja sabeu que si, per exemple, te'l compres en PlayStation 4,
quan et passis a la 5, s'actualitza solet, gratis,
i us conserva la proroció. Molt bé.
Estem davant del típic joc esportiu anual,
jo ho sabeu, seria com el FIFA del bàsquet, perquè ens entenguem.
I en el cas de NBA, encara està més monopolitzat que el FIFA,
perquè hi ha un pes que li faci la competència.
La competència era aquell NBA Live d'EAA...
Que va desaparèixer. Que els llocs estan cancel·lats.
O sigui, ja...
Electronic Arts ja va desistir de competir,
i per tant, hi ha un cert monopòlia amb aquest esport,
i un cert mal rotllo, no?
Jo us faré un anàlisi d'aquest joc meu, particular,
és a dir, no us pareu al típic anàlisi que llegireu a tot arreu,
on bàsicament li parla als fans de la saga,
que molt probablement ja el tenen, al NBA, com a mínim al 20,
i que els hi ve a dir si val la pena o no aquest 21,
si hi ha novetats, jo no vaig per aquí.
Aquest és un anàlisi d'un tio casual
que fa molt temps que no toca un joc de bàsquet,
des de l'NBA Jam, de Super Nintendo,
i que li cau a les mans aquest i diu,
ai, mira, fa gràcia, vaig a jugar una mica a NBA,
a veure si hi trobem el Marc Gasol, no?
O sigui, com tracta aquest joc a un perdillo casual com jo?
Doncs jo us avanço la resposta que malament, i us ho explico.
Jo començo el joc, vaig directe a mi carrera,
entro, em creu un jugador, pots personalitzar mil coses,
me'l faig friqui, amb un capafro, un bon editor,
dificultat, em poso a la mínima,
i començo a jugar una història de la que haurien d'aprendre
tots els jocs d'esport del món mundial.
Perquè és una bona història, és interessant,
plena de cinemàtiques, entre partit i partit passen moltes coses,
opcions de diàleg com si estiguéssim a Mass Effect...
O sigui, un espectacle, eh? Sí, sí.
Al final, dius, bueno, a part del propi joc de NBA,
hi ha tota una història darrere molt currada.
Comences com a jugador universitari
en camps petits, a universitats americanes,
passa de tot, des d'arribar als ultrapasats
que te van retando,
influencers que parlen en tulo de les xarxes socials
i que te les trobes al camp,
fins a un entrenador que t'explica les seves penes
en una cafeteria, que, evidentment,
després venen els partits, que són divertits,
a nivell ultrafàcil,
molt divertits, molt detallats gràficament,
i potser em podeu dir, home, nen,
l'important són els partits, i no la història.
Doncs no he estigut d'acord del tot, i us posaré un exemple.
Entre els partits, jo conec una noia.
Una noia que és fan del nostre equip,
i ens tirem els trastos mutuament, una mica tontegem,
tontegem, i jo li dic, nen, anem al cine.
Anem al cine.
És una mica antiquat, però mira.
I ell em contesta, bueno, si guanyeu el primer partit, quedarem.
I ja fegeix.
I si marques més de 20 punts, em posaré guapa.
No pot ser, eh. Em posaré guapa.
Jo vaig sortir d'aquell partit com una moto,
evidentment, vaig fotre 25 punts.
Per tant, entenc, o sigui, la història,
en els jocs esportius sí que és important.
I no hi és ni a dirt, ni a jocs de Fórmula 1,
i és molt menys en el FIFA.
Per tant, jo crec que n'haurien d'aprendre.
Segueixes aquesta carrera i acabes arribant a l'NBA.
I aquí ve, un cop arribes a l'NBA,
estàs enganxadíssim amb la història i amb el personatge,
i amb el joc, i allà tot fa un gir.
Un cop entres a l'NBA,
el joc es torna, per un casual com jo,
pràcticament impossible.
Mires el nivell de dificultat, a veure si és que ha pujat sol,
no està al mínim, i quan et dic que està impossible,
em refereixo que no és que jo noti que no sé jugar,
que no soc res de l'altre món, però jo estic a un nivell fàcil,
sinó que veig coses que no poden ser,
que, per exemple, que tiro desmarcat a un metre de la canasta
i no entra.
Perdrem totalment el realisme.
A mi m'han fixat el Chicago Bulls, tu.
I vas fotre 25 punts...
Perdona, però l'Oriol de la vida real
té més punteria que el personatge de l'NBA
que estic representant.
I quan tira la IA des de qualsevol punt,
amb 3 jugadors intentant fer un tap,
el 99% de les vegades entra.
I diferències de 20 punts en 5 minuts de partit.
Què està passant?
I aleshores vaig anar a YouTube i vaig posar
NBA 2K21 demasiado difícil,
i allà vaig trobar la resposta,
perquè la gent ho diu obertament.
Aquest joc està pensat, dissenyat com una trampa.
És la casa de chocolate de Hansel i Gretel
perquè paguis.
Si pagues diners,
augmentes dràsticament les característiques
del teu jugador.
Això vol dir que aquell tirar un metre de la canasta
que havies d'insertar en el marcador
que et surt exactament al mig,
ara ja no és tan difícil d'insertar,
tot es converteix en més realista,
i així amb tot, no?
Si comences a fotre pasta en el joc,
tot és un pay to win, ja està.
I pots aconseguir el mateix només jugant?
Sí, clar, però jugant hores, hores,
dies, dies, i no partits.
Perquè amb els partits guanyes menys.
Anant a una cosa que es diu entrenamientos del barrio,
que és un pati gegant per entrenar,
fer partidets de 3 contra 3, molt més avorrit,
quina casualitat.
I fa molta ràbia perquè jo de NBA no en sé gaire,
però noto que el videojoc està molt ben fet.
Les animacions, el realisme gràfic, l'amor pels detalls,
el realisme, la suor, la cara dels jugadors,
l'ambientació, la música...
És un joc que entra pels ulls i pels uïdes,
que t'enamora però que foregita al jugador casual
i se li veu massa les ganes de treure't la pasta.
I és que crec que està dissenyat així.
I de fet, si investigues, per exemple,
un canvi que han fet del 20 al 21,
és fer molt més difícil el sistema de tir.
Fins al punt que els fans es van queixar tant
que van suavitzar una mica la dificultat.
Vaja, que van a lo que van.
Fem un esquí, la primera part està molt ben feta,
perquè t'enganxes i quan arribes a l'NBA,
al clímax, et fas sentir com un idiota.
Als 10 minuts estàs valorant si pagar els 6 euros
per millorar el teu jugador.
Això amb modo carrera, perquè després hi ha el modo mi equipo,
que aquí sí que són els sobrets aquells del FIFA,
que aquí sí que tots assumim que això és un negoci
i que és un casino i que vas allà a pagar,
perquè tant en aquest diànim parlo.
Per tant, hosti, tu quan jugues a F1 2020,
si poses nivell mínim, realment els rivals van parats.
I el teu cotxe va sol.
Ha de poder donar pas als lerdos i que puguin jugar.
Aquest joc necessita ser més assequible,
és un joc bo, mereix un notable, és imprescindible per als fans,
però no és per a tothom.
Per tant, en resum, dos que sap perfectament
com fer un boníssim joc de bàsquet,
però també sap perfectament com treure't els calés
i per desgràcia sembla que prioritzen la segona cosa.
Molt bé. Estàvem escoltant, per cert, la música que va sonant...
La música fantàstica? Sí, sí, sí, realment.
Però és que tot el joc, quan tu te'n mires,
és que això és una meravella.
Start, tu quan jugaves a l'escola eres a l'er o eres a base?
Eh?
No jugaves a bàsquet, tu?
Em feien jugar a broxar, tu.
A veure, la pilota era més gran que jo.
És que veritat, jo sempre feia allò que fan els dobles, quan agafes...
Sí, els dobles, sí.
Però tu, Start, quin és el teu esport fort?
Quin és el que t'agrada, tu? El gimnàs?
No, no, a mi el esport no, en sèrio, no... m'avorreixa.
La gent d'Amstrad no...
No hi ha al·licients. No, no és el teu, no.
A veure, sí, és el meu, els esports sempre han anat bé,
però no és allò, no tinc motivació.
No soc un avorrit.
Una competició...
Li falta algú que li digui que anirà allà al cine i es posarà guapa.
Això va ser el meu millor partit.
I estem parlant de pixels, eh?
I què tal la pel·lícula?
Això no ho podem explicar.
No vull fer spoilers perquè li he dit que la història és llarga
i passen moltes coses.
Sí, sí, sí. Juga-lo, juga-lo.
Doncs vinga, va, continuem.
Aquesta musiqueta és del videojoc Rust, no és nou, gens.
De fet, Face Punch, l'estudi britànic i al darrere,
treballa amb aquest títol des del 2013,
encara que el 2018 va ser el seu llançament oficial.
L'inici del videojoc apareixem despullats
i amb una pedra a les mans,
però el més perillós són els altres jugadors
que et trobaràs que t'atacaran segur,
i que tu també l'atacaràs.
És com una manca de confiança des del minut 1.
Rust és un videojoc que funciona per servidors
que generen un món aleatori
que fa que cap sigui igual,
on compartim la dura vida amb altres jugadors.
I la missió és això, sobreviure.
A Rust pots jugar sol o pots jugar en equip,
però no pots deixar de saciar la set la gana
i vigilar-te la salut.
Això ens obliga a buscar aigua i caçar
des d'un bon inici mentre decidim
on construïm un refugi per viure.
Fins aquí, més o menys, el guió dels qui han fet el videojoc,
perquè tot el que passa després dependrà força del teu veí.
I bé, parlem una mica de Rust,
perquè aquests darrers dies
hi va haver un servidor que es deia Igolán,
on van jugar molts streamers molt coneguts,
i el que va passar és que moltíssima gent
començés a parlar d'un joc que era molt antic.
Que era molt antic.
Sembla que sigui d'ara.
I ara es juga els Rubius.
Sí, Rubius i tota la troub.
I és molt curiós perquè he vist que a Twitch
moltíssima gent el que està fent ara
és preparar servidors perquè els seus uients,
o la gent que veu a les retransmissions,
puguin jugar junts dins del servidor i dins de Rust.
Cosa que em sembla molt divertit, igual que amb Minecraft.
O sigui, no he jugat, cap d'aquí he jugat al Rust.
Tot passa tan ràpid com a Minecraft?
No, no.
Minecraft, realment, quan el veus jugar per gent que en sap molt,
és pura adrenalina.
Com construeix animat en l'hora.
Rust és un pèl més realista, però és una mica com un Fallout,
per entendre's estèticament.
Però l'única intenció és també aquesta, matar tothom.
Sí, sí, s'ha compartit en això.
Perquè no només sobreviure, sinó matar tot Déu.
A mi em fa patir quan ha començat Mourillo
quan ha començat a dir que estàs despullat amb una pedra.
Arribes a titugar les pedres i ja ens xapen el xringuit.
És que és bastant trist, eh?
Però aquesta gent ha venut ja 29 milions de còpies
i gairebé 12 milions de skins,
que és on fan el negoci, és a dir, tot el tema aquest.
Bé, molt curiós, però, ei, escolteu aquesta música.
Per favor!
Aquesta setmana s'ha anunciat la nova aventura
del videojoc d'Indiana Jones.
Betesda ha comentat que el joc el farà l'estudi Machine Games
i que l'aventura serà un conte totalment original
i independent del que hem vist al cinema.
En el videoteaser,
si veu l'escriptori de fusta de treball de l'Indiana,
es veu un billet a Roma,
mapes amb el nom de Ziurat,
que és un temple de l'antiga Massopotàmia,
i, a més, no hi pot faltar el fuet i el barret.
Heu vist alguna pista més en aquest vídeo?
Jo sobretot el vaig quedar amb el billet a Roma.
Saps?
Tu vas cridar, eh?
És que està molt ben fet, eh?
Sí, sí, sí, ho fa molt bé.
Si no saps de què va, veus l'escriptori,
veus coses així de tipus arqueòleg, dius, ai, ai, ai,
sonen les primeres notes de la melodia,
dius, no, no pot ser.
Veus el barret, el barret que l'agafen i el fuet a sota.
Jo allà vaig esclatar, ho sento molt.
Que vas cridar. És ben bé re.
El joc pot no tenir cap relació amb això que estem veient,
ni tan sols amb Roma,
però el que sí que pots començar a pensar és, a veure, ara què passa?
Quan BC es defa un joc, és exclusiu per Xbox o no?
Teòricament hauria de ser així.
O, si no, com a mínim, hauria d'aparèixer el Game Pass el dia 1,
gratuït,
i si el vol algú de PlayStation ha de pagar els 70 euros.
Exacte.
Aquest joc no vindrà amb el segell de Lucas Games?
Sí, sí. Sí, perquè...
En Lucas Games ha dit que no hi haurà exclusius de consoles.
Pots mirar? Doncs, escolta, no ho sé, però...
Mira, que són les informacions contradictòries.
Clar, gairebé veurem què passa, perquè...
Serà per Xbox, però Lucas ha dit que no.
Bueno, de fet, Microsoft també va parlar
que no hi hauria, amb la compra de Betis,
que no generaria exclusivitats.
El que passa és que és molt lògic, jo crec, com diu l'Oriol,
que sí que s'apropi, potser, d'una exclusivitat temporal,
d'aquest primer any, d'aquests primers sis mesos...
Però el més important, i no sé si n'ha parlat,
és l'iconografia d'Indiana Jones serà el Harrison Ford?
Bueno, de fet, saps que ja s'ha anat parlant vàries vegades,
però aquesta vegada jo em fa por,
que em sembla que va ser el mateix Harrison Ford
que ho va confirmar,
que estan amb una nova pel·lícula d'Indiana Jones,
amb la qual cosa seria possible que tot això s'aconsideixi,
s'hagi posat en marxa ara, precisament,
i tot i que siguin històries diferents,
no sigui una adaptació del cinema, es posi en marxa.
Jo crec que un joc com Betisda, un joc absurd de Betisda,
que sabem el que és a nivell narratiu, amb els fallouts, etcètera,
crec que molts el tindrem gairebé com un...
com un substitut cinematogràfic,
el viurem com una aventura cinematogràfic
com si fos una nova, una pel·lícula més.
Noi, que potser la màgia del videojoc
sí que pot portar-nos el Harrison Ford quan tenia 45 anys,
perquè ara ja comença a ser...
És un perill molt gran, eh? És molt fàcil cagar-la.
També, eh?
Sí, sí, sí.
Les expectatives són molt, molt altes.
Però necessitem aquestes coses, a Star,
perquè amb aquesta... Perdona.
Com vaig dir amb el Star Wars, jo amb el tràiler i amb DreamPow.
Amb aquesta nova generació està sent tan, tan àrida, tan freda,
que necessitem anuncis que ens posin una miqueta calents.
Doncs, recordeu, tu ets.tv barra Generació Digital,
si és dijous, si esteu a les 4 de la tarda veient-nos,
podeu comentar-nos qualsevol cosa que ho direm per antena,
del que parlem o, jo què sé, de coses interessants
que puguem comentar a través del programa.
Generació Digital.
Acaba de sonar a l'os...
Ha sonat fort, eh? Jo l'he sentit.
Aquesta bioga que fas, no? No sé.
Tu fas postures molt estranyes, a la primera hora del matí.
Li hauria de sonar, no? No, no.
Que ha tomat una flexibilitat. Què dius, en absolut.
Mira, ara parlem de gent flexible. A veure.
La franquícia de videojocs Yakuza, de Sega,
ha popularitzat la figura dels mafiosos japonesos.
Però què en sabem, realment, d'aquestes organitzacions?
Vestits i empans, negocis bruts, tatuatges de cap a peus...
Però sabíeu que ells mateixos es veuen com uns Robin Hoods, moderns,
que les seves organitzacions Yakuza són conegudes,
tenen adreça pública, logotip oficial,
i en alguns casos, fins i tot, fan el seu propi marxandatge?
O que durant els terratrèmols de Kobe,
per exemple, el 95, o el de Fukushima del 2011,
van ser les primeres organitzacions
a repartir vents de primera necessitat entre la població?
Edicions GTM,
responsables de la revista mensual sobre videojocs del mateix nom,
va dictar el novembre passat Cròniques Yakuza,
de Miguel Arán,
un llibre que, prenent com a base la saga de Jocs de Sega,
analitza i explica el particular fenomen de la Yakuza
com a organització criminal i social
en un país on la fama diu que el crim és gairebé inexistent.
Doncs tenim el llibre aquí. Mira, mira.
Ens esteu dient que no n'hi ha per tant,
que això s'ha demonitzat com si fos la pel·lícula de Tiburón?
Ara ens ho explicarà el francès,
perquè ell s'ha llegit aquest llibre, aquestes festes,
perquè la Yakuza és, òbviament, una organització criminal mafiosa
encarregada del crim organitzat,
i com a molt crim organitzat,
té una relació molt especial amb el territori on opera,
i sobretot amb la gent.
Si veieu anècdotes que parlen de la màfia siciliana,
que solen tenir moltes vegades a favor el poble,
que els defensa i que no els demanda, per què?
Perquè solen operar en àrees deprimides,
on presten diners, donen ajudes,
regulen una miqueta el crim que no està organitzat,
i jo soc el que controla aquí, no em vingueu a robar aquestes persones,
perquè d'allà surt els meus diners de protecció,
i jo hi poso una mena d'ordre,
i a vegades supleixen gairebé tot de funcions
que hauria de fer el govern, que en aquests llocs es desentén,
i la gent tira d'alternatives una miqueta més fosques.
En el cas de la Yakuza, a més,
s'assuma la particular idiosincrècia del tarannà social japonès.
Què vull dir amb això?
Per un costat, tenim un rebuig formal i frontal,
però, per altra banda,
hi ha una limitació tàcita de la feina i la funció
que fa la Yakuza i que els ha permès operar amb certa llibertat,
tot i que, de mica en mica, actualment,
s'ha de reconèixer que han anat perdent poder
i la influència que tenien molts anys enrere.
Penseu que al Japó hi ha un rebuig molt gran,
i això és una cosa que a vegades ens costa des de la mentalitat occidental,
a les persones que fracassen socialment.
Què vull dir amb això?
Aquelles persones que no han complert el paper
que la societat els té destinats.
I poden ser coses tan simples com haver perdut la feina,
és culpa seva, però ja els estigmatitza,
haver-se divorciat,
si no es comporten de la manera esperada que s'espera d'ells.
Tot aquest estigma pot fer que aquestes persones
tinguin moltes dificultats de trobar una nova feina,
la societat els empèny cap a l'ostracisme,
els ignora,
i moltes d'aquestes persones que es veuen fracassades i rebutjades,
mentre que aquí, a casa nostra,
doncs mira, podries tornar a començar en un altre lloc
i qui t'hi ha passant empèny, tots hem tingut mala sort...
Hi ha molta gent que diu, home, els fracassos porten a créixer.
En canvi, no, allà el fracàs porta a l'ostracisme social
i moltes vegades, això és el que alimenta molts cops,
les bandes criminals o de legalitats paral·leles
i les files de la Yakuza, i així,
com a font d'ocupació perquè m'ampleen
o perquè em donen diners que em permeten crear el meu negoci legal,
però hi ha els ideus a alguna cosa.
És per això que la Yakuza s'ha vist també a si mateixa amb aquesta funció,
sobretot en el Japó,
com de salvadora d'aquelles persones
que la societat i la legalitat els ha deixat apartats.
Bàsicament, com és aquest llibre del Miguel Aren?
Doncs la llista del llibre és magnífica, us ho vaig dir.
És brutal, és l'edició senzilla,
perquè, a més, hi ha una edició extra, especial,
que és encara més luxosa,
però aquesta edició està superbé.
L'apartat del disseny, a més, és molt maco, és sobre i elegant,
molt bones il·lustracions, com la de la portada o les interiors.
Aran ha fet una gran feina periodística
per portar-nos dintre de l'univers del crim organitzat al Japó.
Malgrat les dificultats de documentar-se,
ja que, de nou, el Japó mira de raull tot,
que de manera oficial no en fa gaire cas,
no hi ha moltes estadístiques, no hi ha estudis,
i, per tant, costa molt obtenir dades reals
sobre l'extensió de la Iacusa.
El llibre fa un repàs històric a aquesta organització,
i des dels finals de la Segona Guerra Mundial
ens descriu dècada a dècada la seva evolució.
Es parla dels clans més coneguts, les figures capdals,
i alguns dels fets més impactants o de més repercussió.
Va acompanyada, a més, d'un glosari de termes japonesos,
que segurament molts dels que heu jugat a la saga de videojocs
els tindré, us sonaran, però que està molt bé per veure,
per saber una miqueta més com és aquest món.
Per exemple, a mi m'agrada molt el terme ximpira,
que fa referència al ximpira,
són els matons de més baixa estofa,
inclús dins l'escalafó de l'Iacusa.
Això era el xampin.
El xampin, correcte, bueno, s'assembla.
Ara, la pregunta,
és un llibre per a fans de la saga yacusa de Sega?
Potser no.
Només un terç del llibre
parla realment sobre els videojocs creats per Toshihiro Nagoshi.
I, sobretot, el que es fa realment
és un repàs argumental
de la història que ens porta des del Yakuza 0 fins al Yakuza 6
per tota la vida criminal del seu protagonista,
el Kazuma Kiryu.
Però realment no va molt més enllà.
De fet, abans que continuïs,
aquest mes apareixerà un remàster dels tres o quatre Yakuza...
Ah, sí? Amb traducció, ja d'una punyetera vegada?
Em sembla que sí. Home, doncs els jugaré.
Sí, sí. De fet, si esteu veient a Twitch,
hi ha imatges d'aquest remàster, que sortirà a finals de mes.
Perquè comentes cròniques yakuza
seria més un llibre pels japonòfils
que vulguin saber més coses
sobre aquest aspecte de la societat japonesa
que no passa pels gamers, no?
Això s'encaixa cap aquí.
Això no descarta els jugadors i els fans de la saga Yakuza
si tenen realment un interès històric per a aquesta organització.
Crec que els que hagin jugat molt a diversos jocs
tindran ganes i curiositat de saber més coses sobre la Yakuza.
I aquest llibre els donarà una enorme perspectiva
sense deixar de tenir també aquesta vinculació
amb la història del joc.
De totes maneres, a mi m'hauria agradat
que, més que dedicar-se a fer un repàs argumental
de tots els jocs, Yakuza 0, 1, 2, 3 i tot el que hi passa,
que els que ja han jugat el joc una mica ja ho coneixen,
m'hauria agradat un treball una miqueta més periodístic
de saber què ha passat en cada edició dels jocs.
Per exemple, interioritats, com es va desenvolupar,
quins problemes poden haver tingut,
quina ha sigut la recepció al Japó
i la recepció a fora d'un joc que és tan particular.
De totes maneres, ja et dic,
això donaria una miqueta més de valor gamer al llibre,
si li vols dir així,
però jo em quedo amb la satisfacció
que a nivell històric és un llibre excel·lent.
Entre les coses curioses que ha après,
per exemple, el paper de la dona Yakuza,
la relació de la Yakuza amb el cinema
o com els negocis legals
que han servit de tapadera i de forma de rentar
diners que venien de negocis tèrbuls
en moments de crisi o de dificultat
han proporcionat més diners
que no pas als negocis bruts.
Ha sigut una vegada una taula de salvació
de molts dels clans yakuza.
Aprofito per demanar-vos, aquells que us interessi,
aquest joc que busqueu per internet,
un article de James Adelstein,
que fa molts anys i que he intentat recuperar
si encara estava online, encara ho és,
a la pàgina Boing Boing,
Adelstein és un periodista de crim, de crònica negra al Japó,
i va aconseguir reunir un parell de jefes yakuza,
que ell li havia tingut certa relació a conèixer,
i els va fer jugar, en aquell moment, al Yakuza 3.
Hi ha tota la seva opinió professional i experta d'aquest món
sobre si el joc mostra bé el que és la vida d'un yakuza.
És que això t'anava a dir, perquè...
És molt interessant.
Quan es parla de la màfia, sempre és a toro pasao,
quan ja la màfia no existeix,
però en aquest cas estem fent videojocs d'una realitat
que podria tenir conseqüències dolentes.
Perdona, acabes de dir tard allò del dit.
Quan veus un japonès amb el dit tallat,
pot ser que hagi passat per un tema de yakuza?
Ho dic perquè n'he vist més d'un.
I molt fa maquetes, eh?
Ja està, ja està. Pregunta-l'hi.
¿Tú no recordes com va vindre el Marc Pastó,
que va explicar que va anar al Japó,
va veure un senyor amb una màscara de lluita i tal?
I diuen, no em treguis fotos, no em treguis fotos.
Vaig haver d'arribar a l'hotel a afaitar-se.
Doncs si et vols afaitar,
quan vegis un senyor que li falta un dip,
li preguntes i correns cap a casa a afaitar-te.
Exacte, exacte. Per cert, què ens diuen els ullens?
Els ullens ens diuen a tuits que al llibre, en particular,
no el coneixien, però sí que alguns dels ullens
han jugat a diferents jocs d'yakuza.
El que ens pregunta el Corasmia és,
els yakuza és una mica com els homes de negre del detectiu Conan?
No.
Els homes de negre del detectiu Conan
és una organització més...
Jo seria com un espectre,
una cosa més malèvola i malèfica i tal.
Això és més crim de l'habitual,
bodells, joc il·legal, diners de protecció, etcètera.
Lo habitual, lo habitual.
Molt bé, alguna cosa més?
Doncs mira, el llibre cròniques yakuza de Miguel Arana,
es troba a les botigues o a gtmstore.com per uns 23 euros.
I després, com deia l'Albert,
si us han agafat ganes de jugar a tota la saga,
a part que ara apareix un remaster del yakuza 3, 4 i 5,
fa un parell d'anys,
per desviar la generació ja passada,
van aparèixer el yakuza 1 i el yakuza 2
amb el nom de Kiwima, em sembla que és,
yakuza Kiwima,
en versió ja també remasteritzada.
Per tant, són jocs que són de l'època de PlayStation,
per tant, encara els podeu trobar per Play4.
No és la generació actual, ja és la generació anterior,
però encara és la de molts.
I per tant, si volguéssiu,
incluïn el yakuza 0, com a previu, que ha aparegut també,
i el yakuza 7, em sembla que es diu...
No sé, Calf Dragon.
Laica Dragon, que és el que li agrada tant a l'Albert García.
Doncs us podrieu jugar a tots d'una tirada per la Play4.
Generació digital.
Doncs continuem amb la generació digital,
perquè la Ginatosta ens ha parlat d'un battle royal diferent,
molt especial i relaxant,
fet per Nada Estudio.
Ei, morillistes i equip GD,
us porto un battle royal molt diferent.
De fet, els seus creadors ho anomenen paddle royal.
Aquí anem amb barca, per això de paddle,
i hem de ser els primers a arribar a un illa.
I no competim contra 10, 50, 100, 1.000 persones, no, no.
Competim contra tot el món.
Hem parlat amb els seus creadors Nada Estudio,
que són en Sergio i en Jacó Abril, que són germans.
Ells són les dues úniques persones
que han col·laborat que han fet aquest videojoc.
I ens poden explicar una mica de què va aquest videojoc?
Digamos que estamos muy acostumbrados
a ver en los juegos móviles el concepto de juego gratuito,
que tiene una estética poco cuidada
y que se centra exclusivamente en incluir anuncios
y microtransacciones,
y lo que nosotros queríamos era justamente lo contrario,
darle un pequeño giro y plantear una experiencia
que tuviera un valor artístico, una calidad visual notable,
y que no explotara, como hacen otros,
la recaudación o la forma de monetización del juego
con un exceso de microtransacciones.
Por supuesto, no hemos incluido anuncios
y la única forma que tenemos de recaudar
es con la introducción de lo que nosotros llamamos
unos paddle passes o unos passes de navegación,
que es, en cierta forma, una manera justa
de adquirir simplemente mejoras visuales
y ayudarnos a continuar en el objetivo principal.
Es muy sencillo, es encontrar una isla,
y la particularidad es que no estás compitiendo
en un matchmaking al uso con un número limitado de personas,
sino que estás compitiendo contra cientos de miles de personas,
contra todas las personas que están en ese momento jugando a Island.
Al cabo de cuatro horas, la isla cambia de lugar y vuelta a empezar.
Evidentment, segur que teniu idees de cap a una d'anar a aquest videojoc.
¿Puedeu explicar algunes?
Y en segundo lugar, tanto a Steam como a las consolas,
para que podamos hablar de Island,
una experiencia a nivel más global y no tan reducida.
Per si no l'heu provat, aquest joc Island el teniu per iPhone,
i ja veieu que en breu estarà a un munt de dispositius més.
I vosaltres, murillistes i equip GD,
heu trobat alguna manera un Battle Royale molt diferent com aquest?
Doncs no, jo soc anti Battle Royale,
però aquest és molt especial.
Aquest sí que el jugaré, per cert, a Island, amb un U davant,
o sigui, sí, perquè no el trobes.
No vull dir que re, ni Fortnights, ni els Battle Royales típics, ni el Rast...
No, jo soc el que sí que m'agrada és mirar, això sí.
Jaudeixo molt mirant un Battle Royale.
En el fons sí que ens interessa,
però no tenim ni la capacitat mental que ha de poder competir.
Jo el que m'adono és que quan competeixo amb persones online,
no tinc res a fer.
Com que soc vell, ja soc lent...
Potser hauríem d'obrir un servidor
i jugar amb els nostres ullents i nosaltres mateixos.
Sèniors. Amb els iaios.
Amb els iaios, nosaltres. Amb la giga sèniors.
Clar, home...
Jo anava a Fortnights i tots construïen torres.
D'aquí trentats estarem així, fent el programa.
Però, murillo, als teus fills que juguen a Fortnights,
tu em deies que si el teclat i el mouse
no estava configurat de la manera adequada,
ja perdien unes dècimes de segon vitals?
No, no.
Ara, de fet, a París van arribar uns nous teclats.
I quin problema hi ha? Que són mecànics.
I, a casa meva...
És una acadèmia de mecanografia, eh?
Exacte.
Això l'ha explicat el Blasco un dia, no?
Que pots canviar els xerris, no?
Que hem de fer la segona part, eh?
Perquè van quedar coses pendents per parlar de coses pendents.
Sabeu que hi existeix un canal de tuits
que juguen als iaios?
Què diu?
Quina edat?
Home, a qui diu iaios, Tim?
Els joves no poden ser.
Això és una mica com la voz sènior, l'heu vist al programa,
que surten senyors grans cantant My Way.
Doncs és el que necessitem, murillo.
A la nostra manera, fem de francotiradors amb la calma.
Molt bé, doncs iaios, Tim.
Anirem, anirem.
Avui tornem al... al misteri.
No és així, estar?
Doncs sí, tant, sí. M'encanta.
No hi ha dubte que l'any 2020 ha estat un any molt estrany,
i sembla que el 2021...
Escolta, que sembla que no es vol quedar curt.
Tens estrany, tens misteriosos, els que ens han tocat viure, etcètera.
Sí, fa uns quants programes
vam parlar de senyors electromagnètics
vinguts de l'espai,
i ara llegim que se n'han rebut més de ganímedes,
una de les que ens han tocat viure.
Hi ha hagut més de ganímedes, una de les llunes de Júpiter.
I també vam parlar d'uns monòlits de metall.
Sí, sí, senyor.
Es discutia molt que d'on venien, també vam parlar, tal.
I ara hi tornarem.
Però abans, Matilda, sisplau,
pots posar una musiqueta una miqueta més canyeta?
Ara, ara.
Ara estem aquí en més situació,
ara ens posem amb una miqueta més d'ètica, dins de tot l'assuntament.
Això, perdona, és d'ihas del Rammstein, eh?
Rammstein, sí, sí. Molt bé, molt bé.
Jo tenia una amiga que va anar a un concert de Rammstein
i m'ho explicava i al·lucinava.
És un grup que li agraden molt les noies.
Què dius, ara? Sí, sí, sí.
La Matilda ens està dient que sí.
I ens agrada molt. Sí, sí.
Home, això en viu deu ser l'hòstia, eh?
No, no. Fuà.
Mira, mira, mira.
Quina teva amiga tenia l'estètica aquesta, també, adequada?
Posa YouTube. Posa YouTube Rammstein.
Sí, sí. De veritat és que...
No és això, escolta'm, va.
Amb aquesta música, èpica, què?
Som-hi, mira. El 18 de novembre, 2020, evidentment.
Rebes cobreix un monòlit metàl·lic artificial al desert d'Ayuta.
Sí, sí, sí. Bueno, enmig de la nada.
O sigui, molt lluny de tot arreu.
Sí, sí, sí.
Potser hi havia noies jugant a bola i per allà.
L'Eli. I la sorra.
Bé, però aquí no estava tot.
Un altre monòlit de Matell a Romania
a prop d'un centre de poter de l'època del Neolític.
Sí, sí, sí. Però aquí no va acabar la cosa.
3 de desembre, un tercer monòlit va aparèixer a la localitat
de Tascadero, a Califòrnia, als Estats Units.
Ja portem 3.
Però és que el 7 de desembre, un quart monòlit, 4 allà,
va aparèixer de la nit al dia a Ayllón, a Saglòvia.
Ah, sí? A saber on parar.
Això és Coses extraterrestres, serà Cosa d'Ayllón.
Monòlits de 3 metres i pico d'alçada, molt grossos.
80, 3, 40, sí, sí, sí, sí.
Però va ser Cosa d'Esterterrestres o què?
Eh... no pas.
Ja us vaig pensar que havia fet un hippie.
No sé si us en recordareu, eh?
Sí, que hi havia molta gent que se veia una comfabolació,
que si era per fer publicitat, no sé què, jo us vaig dir.
No, era un iaio hippie que s'avorria el va posar allà
i llavors es prefront l'han d'escollir.
Que s'avorria el va posar allà i llavors es prefront l'han d'escobert.
Doncs bé, de fet, si aneu a la web,
themostfamousartists.com, se'n podria comprar.
Es podria comprar un monòlit de posar-lo a la cuina,
a la saleta d'estat, 37.000 euros i ja no en queden,
no cal que aneu.
Però per què ho compra la gent, això? És que no ho entenc.
El que no entenc és el hippie, si vivia a Califòrnia,
com collonava ser gòbia amb el monòlit?
Tenia un equip.
Això no t'ho porta sempre.
No, el que diu l'Estar és que els va col·locar fa molt temps
i de cop... No, exacte, el desert, l'original.
I els altres també ho han fet hippies o com van anar?
Aquí està la cosa. Jo no s'ho hauria de dir tu perquè...
Mira, hi ha un cinquè amb un oli. No es va acabar aquí.
Aquest és el millor de tot.
Va aparèixer el 26 de desembre a un torre de San Francisco.
I aquest no era de matall. Aquest no era de pedra.
Aquest era de pa de gingebre. Què dius, ara?
Per això et dic que no sé si era un forn hippie,
però aquest va ser el monòlit més efímer de tots.
La gent que el va anar a veure se'l va menjar.
Suposo que t'has adonat que tot el que ens expliques
no té res a veure amb videojocs o cultura digital, no?
Se nota, no? No ha colat. Bueno, no ho sé.
El que passa és que tot això són bratolades.
Un comença a fer l'idiota i els altres també el segueixen.
Són coses que semblen innocents,
però quan entra aquests senyors de la porra,
i sovint és el que passa també amb els videojocs, malauradament.
I si no, que li diguen a un grupet de noies de Ravenna, Ohio,
que l'any 2006, mira que fa temps,
van dur el caos a la seva ciutat amb els seus, diguéssim, monòlegs.
2006, eh? Molt bé.
Era la nit del 30 de març de 2006.
5 noies, 5, tenien entre 16 i 17 anys d'edat,
van agafar unes capses de cartró, a lo típic, una capseta,
i les van... devien fer uns 40, 50 centímetres de... de... de...
i les van embolicar amb paper de regal de color groc,
van retallar uns interroguants pixel·lats,
i les van enganxar a les cares de les capses.
D'acord. Cubts de Mario. Molt bé.
Van fer disset, més ni menys, van fer disset.
I què van fer?
Van agafar aquella nit del 30 de març, del 2006,
que es van repartir per tot el poble.
Es van penjar els canals, els sabres...
Caixes buides.
Una capsa que trob que la van forrar amb els interlocuants del Màrius
i els van deixar repartits.
Com que l'endemà era l'1 d'abril,
que és el dia dels innocents dels Estats Units,
els va semblar que era sèrie.
Per cert, la Matilde ens diu que el març té 31 dies, té tota la raó.
O sigui que l'endemà hauria de ser el 31 i a l'1 era l'abril, no?
Hi ha tota la raó del món.
Molt bé, sí, sí.
Però, clar, l'1 d'abril és els sants innocents...
Els sants innocents de Llaio.
A les noies els va semblar agressius, van dir...
Mira quina gràcia.
El que passa és que no els va semblar tan agressius,
els padrins i padriners del dia següent, quan es van llevar,
i van veure aquells cups i, com que no sabien el que eren,
van fer el que fa tot un iaio, va trucar a la policia.
Què dius, ara? Ah, però si era simpàtic, això.
No, jo és el que faria, Murillo, no et pots fiar.
Hòstia, la iaio... No, perdona.
Pots fer un cup de Mario a casa teva?
No, no, no. 17.
Rebobles per tot el poble.
I ningú l'obria, ningú tocava.
No, perquè no sovint el que era.
El cap de policia, el ram del Macoi.
I aquest senyor, la policia, què va fer?
Va trucar a la Guàrdia Nacional.
I què va fer la Guàrdia Nacional?
Va trucar els artificis,
perquè es pensaven que tot eren bombes.
Ui, mare meva. Imaginau-vos tot el Serau.
Policies i militars apropant-se, cagats de por,
amb un bastonet, allò, tocant com es posa una caca,
amb el pal, la gent tancada i barrada a casa,
traient el nas per l'esquerra i les cortines.
A veure què passa, a veure què passa.
Les típiques furgones de televisions locals,
amb la paraula Òlex al sostre.
Déu, Déu-n'hi-do.
Es va crear el caos, al migdia una de les noies,
ara, de lo millor, va anar a la policia per explicar-se,
que no n'hi ha per tant, que us ho explicaré que va la cosa,
i de poc que no acaba com el Roser de l'Aurora,
perquè, escolta, l'anava arribant a la nega,
mira, escolta, senyor Macó, i què, res, que això són els tubs del Mario.
Mario? Qui és el Mario?
No, a veure, Super Mario Bros.
Super Mario Bros, què són? Una banda traficant de dins?
Us esteu reptats? Qui és aquest senyor?
Què són aquests països? I per què són de color groc?
Que hi ha droga dins dels tubs?
Que són grocs perquè és material reductiu?
Que van fer un tercer grau la nena plorant?
És un vídeojoc, són cases de cartró,
esperi que li obri una i van veure que no hi havia res.
Al final no va arribar la sang al riu, es broncaven les nenes...
Ja, ja, però quina en surt.
Sí, bé, sí, bé, la gent va marxar allà una miqueta, allò...
mirant cap allà, i aquí ve la cosa.
Igual que va passar amb els monòlits,
quan això de Radena es va propagar per internet,
els segons dies es van trobar cubs semblants...
Atenció, Universitat de Massachusetts, Universitat de Nova York.
No pot ser.
Ha quedat la gràcia.
Només cal que un faci un idiota perquè tothom es faci el mateix.
Va arribar fins i tot a Holanda, Noruega i Regne Unit.
Déu n'hi do.
És més, si tu tens un cub dels originals,
segurament valdria més de 37.000 euros,
que és el que van costar els monòlits.
La primera vegada que veieu una notícia d'aquestes,
primer feu cas a l'Oriol,
ho guardeu sota el llit,
que això valdrà més que una urna que teníem per aquí.
Segon, ja sabeu que quan surti la notícia després,
quan surti la notícia després en sortirem més.
I tercer, escolteu la generació digital i ens ho explicarem tot.
Doncs mira, la generació digital està arribant a la recta final.
A Catcom, la comunitat catalana de videojoc Star Citizen...
participarà en un esdeveniment internacional del videojoc,
i que se celebra anualment, Eli.
Doncs sí, l'esdeveniment s'anomena Daymar Rally,
i dins de la comunitat Star Citizen
és un dels esdeveniments més importants.
La Blupa Rufina, coordinadora de competició de Catcom,
ens ho explica pel generació digital.
Catcom participarà en un esdeveniment internacional
de Star Citizen que es celebra anualment.
Aquest any és el dissabte 16 de gener,
la Venice el Daymar Rally,
i dins de la comunitat Star Citizen és un dels més importants.
És un rally d'una sola etapa de 510 quilòmetres.
Nosaltres participem a les tres categories,
la de motos amb la Dragonfly, la de boogies amb el Ciclone,
i la de camions amb l'Ursa.
Aquest any hi existeixen 151 equips,
543 pilots de 29 països.
En total, més de 700 existents.
Per més informació, teniu la web oficial d'daymarrally.com.
Ens veiem a l'espai.
Molt bé, Bluba Rufina.
És un rally que fan per l'espai d'Star Citizen, no?
Sí, sí.
D'aquest videojoc acaba avançant, eh?
Sí, sí, acaba avançant.
Quants anys portem? 12?
Home, hi havia el videojoc que era Squadron 42,
em sembla que era el d'un sol jugador,
que havia de ser el que finançés el gros,
que és el que jo crec que sortirà primer.
No sé com està.
Jo vaig rebent alertes perquè em vaig baixar la demo
i ja no les llegeixo, però està una mica parat, el tema.
A veure si donem vidilla a Star Citizen.
Aquest cap de setmana podràs participar en aquesta daymarrally.
Molt bé, què més ha passat aquesta setmana a les xarxes?
Doncs, entre altres coses,
ha tornat a sorgir aquest famós fil gastronòmic que hi ha,
que ja comença a ser un habitual el grup de Telegram,
que, pel que veig de la gent que li agrada els videojocs,
també li agrada cuinar.
Sí, és veritat.
Doncs Let Caballer deia que s'ha comprat una màquina de buit,
de fer el buit, diguem-ne, per 15 euros o a la pop,
i està intentant provar de cuinar el vapor i el buit,
és a dir, riure el risc, no?
Atenció, que hi han detingut...
Doble combo.
Hi ha videojocs caríssims que volen conservar la caixa
en perfecte estat.
Potser seria interessant fer-los i el buit.
Tu que ets col·leccionista, Francesc, no t'ho has plantejat mai.
Es posa un blister sempre.
Hi ha capses, tipo blister, per d'allò,
però imagina't que ho fas amb un de Megadrive, cap problema,
però ho fas amb un de Super Nintendo i el cartró et fa...
No s'ha de pensar, primer.
El Ricard diu que el tema de cuinar el buit no ha investigat massa,
però que creu que deu ser una despesa massa gran de plàstics,
i crec que té raó,
però que segurament té un molt millor sabor,
i que si poses espècies ja ni té compte.
I, evidentment, el nostre expert gastronòmic,
que és el Francesc, diu que està totalment d'acord,
que el món de les verdures canvia totalment
quan passes de bullir, o més aviat, rebullir,
que és el que fem a casa normalment, a cuinar el vapor.
Una mongeta està ben cuinada,
però diu que el vapor conserva un cert toc cruixent
i té molt poca a veure amb unes mongetes verdes bullides.
Una mongeta que jo recomano.
A totes les persones que a la verdura no els acaba de fer el pes,
que l'apropin al vapor en comptes de bullida,
això no vol dir que els hagi d'agradar més,
però canvia totalment.
Perquè es manté molt més el gust de la verdura,
i potser el que els agrada és el gust esbaït i rentat
d'una verdura molt, molt toveta i molt bullida.
També recomanem al programa
un restaurant Caníbal a Berlín, de Catalunya Ràdio,
que també està molt bé.
Doncs mira, i també ens recomana a Let,
un canal de YouTube que ja el coneixes tu, Francesc,
que es diu Cocino Tai Por Quan,
per si us agrada la cuina oriental.
I una noia, la Quan Homesai, que, a més,
parla en castellà i explica les receptes en castellà,
que és un restaurant que fa servir,
segurament també els trobareu als supermercats de casa nostra,
i està molt bé quan cuina oriental.
A nosaltres hi ha... Tu cuines bé, Francesc.
Tu cuines bé, Francesc.
No has portat mai unes madeleines, aquí, també.
Jo no l'he enganxat mai.
Quan era la matinada, alguna cosa.
Em recordo, i tant.
Enfanades alguna vegada, crec, o no.
Si havies fet alguna cosa, si me'n recordo.
Sí, sí, sí.
No, molt complicat.
Hem parat de pel·lis.
Sí, la Laura està mirant el círculo, a Filmin,
diu que ens la recomana molt, que està entretinguda,
i que el missatge que vol donar és força sensat,
que l'hem magoat, n'està, de 10,
i, de fet, ens recomana Filmin, directament,
perquè diu que té moltes coses subtitulades al català,
amb faltes, però que millor que res,
i que tenen moltes pel·lis interessants,
antigues, europees, etcètera.
També ens recomana una sèrie, que diu que és meravellosa,
sobre uns britànics locos que van viure a Grècia,
que els està agafant molt efecte, que són Els d'Horrell.
És basat en les novel·les de Gerard Dorrell.
No l'he acabat, perquè és molt difícil que acabi una sèrie,
però aquesta sèrie és preciosa.
Doncs mira.
Això és Filmin, esteu dient? Filmin.
Preciosa, sobretot, vols viure a aquella època,
i vols anar a aquella illa i a aquella casa.
Doncs haurem d'anar-hi, i tant.
És impressionant, sí, sí, sí.
Jo estic veient Mandalorian.
Què veieu, vosaltres? Jo estic veient The Crown.
Ah, sí? Molt bé.
Molt ben feta, eh?
I pensar que no m'interessaria la vida de la reina Isabel,
però em té flipat.
Francesc, jo m'he acabat ara fa molt poc de Good Place,
i m'ha agradat força.
Ah, i un documental a Netflix sobre la vida després de la muerte,
que us la recomano.
De mediums, i m'he flipat, també.
Parlant de muertes, jo estic veient un gènere que no m'agrada gaire,
que és de l'Àlex de la Iglesia 30 monedes,
d'una sèrie espanyola que està brutal.
I tu estàs veus alguna cosa o no?
Jo soc VO.
Sí, no jugues a bàsquet i no mires i no...
Però no jugues al Capitán Sevilla.
És que hi ha tantes coses per veure, que dius...
És que no arribes a temps. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
O ho veus tot quan surt,
o després ja, home, va, va, Mandalorian, ara ja ha passat.
No, home, no, sempre estàs a temps, sempre estàs a temps.
Molt bé. Sí.
No, no estàs a temps, acabem el programa.
Clar, passa molt ràpid.
Eli, Francesc, Oriol, Estardis de Tarragona,
moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui,
i molt bon cap de setmana.
Igualment. Gràcies a vosaltres.
El control tècnic de l'estudi 2dcat, Matilde Ceoane.
Mandas nada más un cupón y te hacen técnico de radio.
No hay que pagar. Un oficio muy bueno.
Això està molt bé.
Assessorament lingüístic d'Anna Llobet,
que ens ha ajudat molt el guió.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Instagram, a icat.cat barra GD,
pels podcasts de Spotify, per Twitch.tv barra Generació Digital,
i també per YouTube.
És que realment... A tot arreu.
Ullens, que passeu un molt bon cap de setmana.
No hem parlat del videojoc de Star Wars que també s'ha anunciat.
Sí, no sap gran cosa, no? Que serà un món obert i que serà Star Wars.
Tampoc fa falta molta cosa més. Ja el comprarem, eh?
Ja està, no? Sí, home, sí. Ja estic enamorat.
Doncs, Ullens, fins que no arribi aquest joc,
que passeu un molt bon cap de setmana,
que tingueu temps per jugar videojocs.
Aquesta setmana, mira, marxem amb música del videojoc medium.
La música és d'Akira Yamaoka.
Falta poc perquè surti aquest joc, eh?
Sí, sí, res. A veure si ens l'envien.
No pateixis, aquest és el game pass. Aquest el tindrem segur.
Doncs mira, la cançó que escoltarem ara es diu Demau.
Adéu-siau.
No pateixis, aquest és el game pass.
No pateixis, aquest és el game pass.
Adéu-siau.
No pateixis, aquest és el game pass.
Adéu-siau.
No pateixis, aquest és el game pass.
Adéu-siau.
No pateixis, aquest és el game pass.
Adéu-siau.
No pateixis, aquest és el game pass.
No pateixis, aquest és el game pass.
Adéu-siau.
No pateixis, aquest és el game pass.
Adéu-siau.
No pateixis, aquest és el game pass.