Bona tarda,
us informa l'Isaú Medas.
Rebutgen davant del possible nou cas de violència masclista
a Huescar, a Granada.
Sembla que un home de 71 anys ha assassinat a cops de destral
la seva dona de 66 i després s'ha penjat.
L'Ajuntament de la Localitat ha fet aquest matí
un ple extraordinari i ha decretat un dia de dol.
Explica l'alcalde José García Giralte.
Els cadàvers els ha trobat la filla del matrimoni a les 9
d'aquest matí quan ha anat a casa dels pares.
No hi ha constància de denúncies prèvies per maltractaments
ni a la policia ni als jutjats.
La parella, que havia tingut una carnisseria,
es va jubilar fa uns anys i el fill es va encarregar del negoci.
Més notícies d'Abrau Alvarez.
Milers de persones es concentren aquesta tarda
al pont del bosc d'Istanbul on aquesta nit i matinades
commemorarà el primer aniversari del cop militar fallit a Turquia.
En el primer acte commemoratiu aquest matí al Parlament,
el primer ministre turc, Vinali Gildirim,
ha destacat el fracàs del cop com una victòria de la democràcia.
El president Cambra ha assegurat que Turquia
no s'enfrontarà mai més a aquesta mena de calamitats.
En canvi, el líder de l'oposició, el socialdemòcrata Kemal Kilis
d'Aroglo ha criticat que no s'hagi aclarit prou
el paper de la branca política dels culpistes.
Els bombers francesos ja han aconseguit controlar
l'incendi forestal que des d'ahir a la tarda
crema el voló a la Catalunya Nord.
El vent i les altes temperatures han complicat les feines aquest matí
i fins ara les flames han devastat prop de 190 hectàrees.
180 bombers continuen treballant per extingir totalment l'incendi
que afecta els boscos al peu del massís de l'Albera,
al seu vessant nord.
El cap de la policia, Philippe Viny,
n'ha parlat als mitjans francesos.
És un patrimoni natural que desapareix.
Evidentment, és un espectacle de desolació.
Sí que hem de dir que no hi ha víctimes ni ferits.
Els excursionistes s'han posat en un lloc segur
des de l'inici de l'incendi.
Aleshores, s'acalgotava a casa,
però no s'ha hagut de fer cap a l'altra evacuació.
El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta,
vol ser el president que resolgui el procés independentista.
Ho ha dit només començar el discurs que ha fet
quan el Consell Nacional del PSC l'ha designat candidat oficial
a la presidència de la Generalitat
i Iceta també ha demanat eleccions al Parlament.
Quan votem, ho farem de veritat, amb garanties de veritat,
sabent que en democràcia la garantia és el respecte de la llei.
Per cert, per votar de veritat,
per què no fem ja unes eleccions al Parlament?
Així podríem començar a sortir del laberint,
que és el que la majoria dels catalans i les catalanes volen.
En marxa del Barcelona Beach Festival,
la trobada internacional de digis especialitzats en música electrònica de ball.
Figures de talla internacional com Armin Van Buren
hi actuen aquest dissabte fins ben entrada a la matinada.
Sant Adrià de Besòs, Marc Ruiz.
Bona tarda, la platja del fòrum es comença
amb un ple d'incondicionals de la música electrònica de ball
davant de l'escenari del Barcelona Beach Festival.
A aquesta hora és el DJ JP Candela
que està fent-s'ho als assistents.
Candela és un reconegut productor que ha treballat a Ibiza
durant dos anys amb David Guetta
i altres artistes com la del desè aniversari de Calvin Klein.
Si bé, avui estem presenciant més la seva vessant de selector
amb una acurada tria musical que mescla en directe.
El gran nom de la jornada és Armin Van Buren aquesta nit,
però també cal tenir en compte DJs com la californiana Kittens,
que ha punxat a mitja tarda,
o los Frequencies, que es calfarà a la platja aquest vespre
en temes com el conegut Reality.
Marc Ruiz, Catalunya Ràdio Sant Adrià de Besòs.
Esforra, man fa morir.
Chris Froome ha recuperat el mallot groc de líder
a la 14a etapa del Tour de França de ciclisme.
En només 500 metres d'ascensió al final de etapa
li ha tret 25 segons a Fabio Aro.
Ara, l'italiès segona, 18 segons de Chris Froome.
Romain Bardet és tercer, a 23,
i Rigoberto Oran és quart, a 29.
La victòria d'etapa ha estat per l'Austràlia,
Michael Matthews, del San Webb.
Gerviniem Gurus ha guanyat el torneig de Wimbledon de tenis
derrotant Venus Williams a la final per 7 a 5.
I 6 a 0 és el primer títol de Mugurus a Londres
i el segon gran eslamp de la seva carrera
després del Roland Garró de l'any passat.
Demà, a jugar a la final masculina
entre Roger Federer i Marin Silic.
Ona Carbonell ha guanyat la medalla de plata
en el solo tècnic de natació sincronitzada
al Mundial de Budapest.
La catalana només ha estat superada
per la Rosés Berlana Colenishenko.
El gran premi de la Gran Bretanya Fórmula 1,
Luis Hamilton sortirà des de la Pol
seguit de Kimi Raikkonen i Sebastián Vettel,
el Max Verthappen sortirà en quarta posició.
Fernando Alonso Sancionat,
per haver canviat la bateria del suma Claren,
sortirà últim.
Quan sents tot això, saps què és l'estiu.
Perquè tu, perquè jo,
bé, ja no em puc escoltar.
Per tu, Catalunya Ràdio.
Perquè tu, perquè jo...
L'estiu és Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Hola, Àlex.
Però si estàs totalment mullat.
Estàs totalment mullat.
És clar, vinc de la feina i ja saps, a Don Piso ens mullem.
Sí, a Don Piso ens mullem.
Estem tan segurs que vendrem el teu pis al millor preu
que et regalem un iPhone 7 només per posar-lo a la venda.
Truca'ns al 93 306 9090.
Som la millor opció per vendre el teu pis.
Ja saps, a Don Piso ens mullem.
Dissabte a la nit.
Perdon, els meus amics, per cantar aquesta cançó.
Si vols cantar, veia, jugar, viure
i sobretot anar a dormir tard,
no et perdis, no perdis el compàs.
No et podrà dir que no.
No perdis el compàs a TV3.
Aquesta nit.
Viure al capdamunt del Pirineu no és fàcil.
Aquí es viu a una altra velocitat.
No hi ha caixa de pagament ràpid, no hi ha carril ràpid,
no hi ha connexions ràpides,
ni hi ha, per descomptat, menjar ràpid.
Només hi ha pedra, aire pur i neu.
Potser per això aquí neix una aigua tan pura i cristal·lina.
Com més alt, més pur.
Beri, l'aigua del Pirineu.
Generació digital.
Benvinguts.
Aquest és el programa número 624 del Generació digital,
que ha sumat a les 140 edicions
que van fer a una catalana, el mateix equip,
amb el nom de Game Over,
d'on sumen un total de 764 edicions.
Molt bé.
El programa d'avui
és terriblement especial.
Per una banda, estem a 7 dies
de celebrar els nostres 15 anys a la ràdio.
Segon és el darrer programa de la temporada
i tercer l'any vinent ens renoven,
mateix dia, mateix horari, dissabtes a la mitja nit.
Per fer-ho bé,
els del CCCB ens han convidat a fer aquest darrer programa
al seu arxiu,
i estem acompanyats d'uns quants uients
que han volgut venir.
Benvinguts a tots, un aplaudiment.
Hem de dir que avui tenim la sort
de tenir el control tècnic
de Catalunya Ràdio en Ricard Portal
a la producció aquí al CCCB,
la Lola Cuadrado.
I el control com a tècnic d'exteriors
en José Antonio Muñoz
i el control central en Víctor Lorenz.
Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
i, sobretot, de com podem alimentar
la nostra creativitat amb la tecnologia,
com els robots o els videojocs.
El fet que siguem al CCCB no és casual.
Tenim moltes ganes de parlar-vos de l'Expo Dior Digital.
També us volem parlar d'un llibre sorprenent
escrit per David Jaume Andreu,
que es diu Dragon Ball,
Los videojuegos de una generación.
I també tindrem aquí uns bons amics del programa,
que són els Instronix,
que ens acosten la tecnologia i la música
amb una filosofia creativa i maker.
Gris, molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Gina, què tal?
Hola.
Francesc, com anem?
Molt bé.
Xavi, com estàs?
Hola, ara sí, bona tarda.
Has sonat el teu fill fa dos minuts?
Ha sonat el meu fill i m'ho heu dit vosaltres
perquè jo era incapaç de reconèixer.
No peguis el compà!
Albert Garcia, què tal?
Hola, molt bona.
És una mica marejat.
Gràcies per haver vingut a l'exposició del CCCB.
Elí, com estàs?
Molt bona tarda.
I estar? Tot bé?
Bona tarda. Estupendo.
Aquest programa és un programa especial.
El 22 de juliol és el dia exacte del 2002
que vam fer el primer programa
del generació digital.
En aquella època es deia Game Over.
Era una època on parlàvem molt de videojocs,
on fèiem promes especials del Pac-Man
i que passaven coses diferents.
Absolutament.
Hem passat moltíssimes coses.
Però, com que som dins del CCCB,
hem de començar primer per parlar de coses
relacionades amb el programa
i amb els regals que estem donant.
Avui, ullents que ens heu vingut a veure,
donarem regals.
Ja ho anirem explicant a poc a poc
tots els regals que anirem donant.
Però, primer de tot,
Elí, la setmana passada,
vam engegar el concurs d'un videojoc.
Sí, recordem que vam començar a comunicar
que sortageria
amb el videojoc de la Play 4,
el Dragon Quest Heroes 2.
A hores d'ara ja podem dir qui és el guanyador.
Es diu Albert García.
No és el nostre, és un altre.
L'Albert García Peña.
Li regalem per les seves constants ganes
de fer-nos preguntes per enriquir el programa.
I aquesta setmana ens ha enviat aquesta.
Us vull fer una pregunta
pel programa de la setmana que ve.
I és si vosaltres heu pogut provar
aquests gamepads que són high-level,
els alts de gama.
Si realment no,
la teva diferència és de jugar amb un gamepad normal,
ja sigui Play 4 o Xbox,
amb aquests gamepads que són bastant més cars
i sembla que la qualitat és millor.
Què en penseu al respecte?
Moltes gràcies, adeu.
Adeu, gràcies, Albert.
Per tu és aquest joc de Dragon Quest 2.
Heu provat aquests controladors
de videojocs més cars?
No sé si s'hi ha d'haver diferència.
Una mica, sí, una mica de diferència.
Sé que hi ha, per exemple, la qualitat dels materials,
del comandament, dels botons.
I també una cosa que és molt important.
A vegades, el recorregut del botó
és també una mica més...
tens una mica més la sensació de premi al botó.
Sí.
I també dura més.
Són professionals per a gent que juga molt a videojocs
i hem de tenir una més resistència.
I jo sí que recomano si disposa dels diners
per tenir aquest upgrade.
Saps com ho noto jo? Pel pes.
És a dir, per com...
És com anar als mòbils.
Quan tu agafes un mòbil que és una mica més car,
els materials estan fets de tal manera
que el tacte, fins i tot és millor,
i el pes, si pesa poc, si pesa molt,
també et dona aquesta sensació
de jugar millor o jugar pitjor,
de ser més còmode a l'hora d'agafar-lo.
Són molt més cars o no? Què estem parlant de?
A vegades, el propot varia entre 20 euros
o 200 euros, imagineu-vos.
Deu-n'hi-do, continuem, va.
Doncs també aquesta setmana ens han passat
una festa molt curiosa.
Aquesta barreja, música i videojocs.
Ens parla l'Èric d'Arcade Party.
Ei, què passa, generació digital?
El 29 de juliol celebrem a Barcelona l'Arcade Party,
una festa nocturna pels fans de l'anima i els videojocs.
Es farà a la discoteca de l'Hons Club,
a l'Hospitalet de Llobrat,
i hi haurà dolços japonesos gratis, concursos
i una sala sencera
plena de consoles i videojocs oberts de tota la nit.
Si us mola el rotllo trobareu més informació
a ArcadeParty.es.
I dit això, us hi és una pregunta.
Una festa otaku i gamer.
Francesc, que no pot faltar?
Home, i aquí que tenim el llibre a sobre,
videojocs de volar de drac, per favor.
Cosplays i ramen, no pot faltar?
Jo penso que no pot faltar l'autobús aquell de Totoro.
L'autobús, el necomasu.
El barret de Totoro del Francesc.
Per exemple, per exemple.
Doncs això passarà.
De fet, a través de les xarxes us donarem
tots els detalls d'aquest noi, l'Èric,
que ens comentava aquesta ArcadeParty,
amb escla videojocs amb música.
Ara parlem de la part més digital de l'artista Björk,
a través de l'exposició Björk Digital.
José Luis de Vicente, molt bona tarda.
Hola, Albert. Com estàs?
Estic bé, com m'alegro de veure't.
Igualment. Un mes.
Qui és la persona que més ve i més repeteix d'aquest programa?
Una vegada al mes estàvem.
Parles més que nosaltres.
Ara, Gina, per favor.
L'últim dia que ens vam veure reclamàvem una secció.
No deia jo tant.
Ara ja parlaré amb els nostres presidents.
Molt bé, molt bé.
No sé si una secció, però el José Luis de Vicente,
en aquests 15 anys d'història del generació digital,
ens ha parlat d'art futura, del sonar més bé,
i de diverses exposicions del Centre de Cultura Contemporània,
com aquella del VIP en data, els recordeu?
Sí.
És el comissari del sonar més bé
i és col·laborador de l'exposició Vior Digital.
Per cert, Vic va en data 2014.
Sí, senyor.
És molt fort, perquè hem passat 3 anys,
i jo almenys no tenia aquesta sensació, no sé tu.
Ah, bueno.
D'acord.
No, el que passa és que per a mi no és de fet passada,
perquè encara està donant molt d'esport al món.
Ara està a Praga.
I pronto estarà a altres llocs.
Però fem una nova exposició, que s'inaugura l'octubre,
aquí al Centre de Cultura Contemporània.
És el que es diu Després de la fi del món.
És una exposició sobre el món després del canvi climàtic.
No?
Així que això esperem.
I què?
Optimisme, sobretot.
No, sí, perquè el després és una part superimportant.
De fet, tu comentaves l'altre dia al Twitter
la preocupació d'aquesta separació
que hi ha hagut la setmana passada,
crec, d'un bloc important de gel, no?
Sí, bueno, si aquesta hora és la secció ciència...
No, no, si tu ets tu.
És que ho vaig saber per tu.
I és que la placa de l'Antàrtida que feia molts mesos
que esperava que es rompís
i finalment s'ha roto.
Com que tot el que té a veure amb el tema és molt complicat,
no pots dir res.
S'ha roto pel canvi climàtic.
Com podem determinar que ha estat per això?
I els científics tenen visions diferents.
Però és un tema apassionant.
Parlem de l'exposició de la Biórta Digital,
que es pot veure fins al 24 de setembre
al Centre de Cultura Contemporània.
De fons sona Stone Milker de l'àlbum Vulnícura.
De fet, és un dels àlbums que hi ha més cançons, no?,
en aquesta exposició?
Sí, perquè és l'últim àlbum de la Biórta
i molts dels projectes de la realitat virtual.
De fet, tots fan referència a temes d'aquest àlbum.
I Biórta va fer una pionera a l'ús del videoclip
com a un llenguatge artístic.
També ha volgut ser la primera a apropar-se
des del món de la música a la realitat virtual.
I l'utilitza molt bé.
De fet, pots veure, jo crec, una evolució
en les peces de l'exposició,
perquè les peces més antigues tenen dos anys i alguna cosa,
i les més recentes tenen un parell de mesos.
A la mesura que vas movent per l'exposició,
també veus aquesta evolució d'un llenguatge que és tan nou
que d'alguna manera
s'està trobant el seu espai a mesura que va desenvolupant-se.
De fet, aquesta que escoltem
està enregistrada a una de les seves platges predilectes
o preferides de quan era petita, amb Fall Effect.
A mi és una cançó que m'ha connectat molt...
L'havia vist a YouTube.
De fet, a YouTube ho pots veure.
El fet que puguis veure aquí mulleres,
la presència és més immersiva.
I m'ha connectat molt amb aquesta artista,
amb aquesta cançó, a veure-la dimarts passat.
Sí, de fet, aquesta és la més antiga de totes,
i és una de les dues peces de l'exposició on està
i la instal·lació de Black Lake,
en què Islàndia és, d'alguna manera,
i el paisatge islandès tan protagonista com la pròpia Björk.
La idea, sentada en tota la obra de Björk,
és la relació entre tecnologia i natural.
Natural FM.
I crec que aquestes dues peces la posem molt en un primer pla.
Equips del Generalitat Digital,
fa 10 minuts que heu sortit de l'exposició.
Merejats, molt marejats.
Sí, t'has marejat.
Jo una mica he hagut de tancar els ulls,
no he arribat a caure al terra,
però la realitat virtual és el que té.
Posar les ulleres i ser una cosa tan immersiva,
i sobretot si les imatges, no tu,
en concret ha estat, no vull fer espòil·les,
però hi ha un moment que una part important
de l'anatomia interior de la Björk
que la tens molt a primer terme.
Però és que m'agrada molt això que deies,
a la platja, ha arribat un moment
que tenia la sensació que Björk m'estava cantant a mi
i la tenia un pam de la cara.
Crec que està molt lograt, està molt aconseguit.
De fet, no sé si us ho heu adonat,
tu poses unes ulleres, ella està cantant,
tu la vas mirant, de fet, estàs doble,
de vegades hi ha dos Björks o tres,
però tu quan gires el cap,
ha resultat increïble el fet
que la música s'escolta en estereo perfecte,
i la seva veu es va ubicant en aquest estereo,
i la música continua escoltant-se perfectament.
Tècnicament, no sé, això deu ser molt fàcil,
però a mi m'ha sorprès
i m'ha naturalitzat molt el moment.
És interessant, això, a més,
perquè l'agreda virtual,
la mateixa imatge d'algú
amb un headset d'agreda virtual
te remite a la visió,
però el sonit és crucial,
és absolutament central per a l'experiència,
i jo crec que el sonit
i forma del sonit, com anomenem,
és el sonit binaural, que és quan graves
amb dos micròfons a la mateixa distància
que estan en les teves orelles,
és la primera forma de realitat virtual,
de traslladar-te a un món en què et vuelques,
i això és molt important,
perquè les cançons són l'altra part de l'experiència.
Quan hem entrat a l'exposició,
el primer que ens han dit és, i més important,
aquests auriculars, són Bowers & Wilkins,
que són els preferits de la Björk
i és molt important que us ho feu correctament,
perquè, si no, no sentireu bé
exactament aquesta tridimensionalitat auditiva.
Després en parlarem de la gent
que t'acompanya en aquesta exposició,
perquè no és fàcil.
Continuem parlant del Generació Digital
en directe des del CCCB i parlant de Björk Digital.
Cris, aquest ha semblat la primera de les peces
a una sala que no sé, jo crec que hi ha 80 altaveus, no?
Sí, n'hi ha 50.
N'hi ha 50.
La gent que té home cinema a casa segurament ho valorarà molt,
perquè normalment tens 4 laterals,
un de veu i un subwoofer,
i aquí n'hi ha 6 subwoofers.
I en cada altaveu,
en una fila sona instruments de corda,
en l'altra sona una veu que fa xiu-xiu-xiu,
i l'altra, vinga, la veu,
bueno, sons, molt divertit,
i on et fiques, dins de l'espai,
notes una experiència una mica diferent
en una altra posta.
Llavors, molt bé.
De fet, ens estem referint a la cançó Black Lake,
que pot ser que hagi estat al MoMA?
Sí, sí, de fet, aquesta peça va ser una producció del MoMA.
Bior va fer una exposició al MoMA fa 4, 3 anys,
i aquesta peça
va ser la gran producció que era del centre
d'aquesta exposició al MoMA.
I està en la col·lecció del MoMA
i s'ha incorporat a Bior Digital
i és l'única peça de l'exposició
que no és de realitat virtual,
però és una altra forma de llenguatges inversius,
que és molt important.
I ho ha gravat un cineasta, no?
Vaig escoltar, no m'he notat el nom, però...
Sí, ara m'he pillat.
Perquè hi ha molts raïs diferents.
Sí, de fet, veure els crèdits d'aquesta exposició
és realment espectacular.
Comentava abans el tema dels guies.
Aquesta exposició és diferent
a les que ens podem imaginar com a exposició.
Tu vas a un lloc, et vas movent de forma...
llibertat, etc.
Aquí tens llibertat, però estàs guiat
per unes persones
que et van introduint a certs espais
i et van... doncs t'has de seure,
t'has d'acostar als auriculars...
Hi ha una...
És important l'esforç que es fa a nivell humà aquí, no?
Sí, jo...
De fet, l'hem donat moltes voltes al fet
que, d'una manera estricta, no és exactament una exposició.
Necessitem una altra paraula,
perquè a l'experiència se pareix molt poc
a l'experiència d'una exposició.
Un dato, per exemple, és que no hi ha ni una paraula
escrita a les paredes.
Tu te vas movent per un gran espai negre
en què els assistents són els teus guies
i això no és per explicar-te el que passa,
sinó per posar-te en la situació
per gaudir del que vas a veure.
I entres en grups reduïts i controlats,
no entres quan vulguis, sales.
És més com l'experiència d'anar al teatre,
i tot aquest equip humà és essencial
per permetre-te tenir el temps
d'anar passant per cada un dels projectes.
De fet, és tan immersiu,
que en un moment he tingut una mica, fins i tot, de por.
He dit, ostres, tot escur, aquí ara que sonarà,
sonarà molt fort, no?
M'ha agradat perquè, per exemple,
hi aporten molt humor a l'hora de fer l'explicació.
Expliquen les coses amb amgràcia,
que això s'agraeix, no?, que estàs allà, també.
Em recorda molt els quadres en moviment de Harry Potter.
Abans d'entrar aquí,
parlàvem amb Harry Potter,
les parets tan plenes de quadres i moltes figures que es mouen,
vindria a ser això, no?, una pinacoteca d'imatges en moviment.
Més allà, la videoart, fins i tot,
és una cosa molt inversiva, està molt bé.
De dues maneres, moltes vegades,
la gent quan parla d'aquest artista,
és una artista egocèntrica.
Uf, egocèntrica.
Hablar de ego en el mundo del arte es complicado.
Ella, evidentemente,
está en el centro de la exposición,
de alguna manera.
Es el tema de la exposición
y también es una actriz
que representa distintos personajes.
De alguna manera, es una obra de teatro,
también, con un único personaje,
o con un único actor que va cambiando de personaje.
Porta el seu nom, també.
Parlava com a ella, com a artista, que ho és.
És com el Michael Jackson.
Ella, cuando estuvo en zona hace un mes,
hace justo un mes, pinchando,
ella dijo en el cuentro que tuvo con la gente
que, precisamente, estaba ahora pinchando
para que todo no girara alrededor de ella,
que poner música de otra gente
y, de hecho, presentarse en la oscuridad del escenario
sin estar en primer plano,
era una manera también de salirse un poco de ella.
O sea, que es una otra faceta,
quizás, el polo completamente opuesto de la exposición.
Doncs ens fa molta il·lusió regalar 5 entrades dobles
per veure immersivament aquesta exposició,
que hi serà, com dèiem,
al 24 de setembre.
L'haig de dir que vagi amb temps, eh?
Exacte, que vagi amb temps.
80 minuts, no?, aproximadament.
Sí, sí, és hora i 20,
i has d'estar uns 15 minuts antes de l'hora en què entres.
Una molt bona forma és entrar a la pàgina web
i reservar hores,
perquè ja, cada 20 minuts, surt un grup amb l'efecte.
Està molt ben pensat.
A veure, per fer aquest sorteig d'aquestes entrades del CSCB,
tenim una ma innocent anomenada José Luis de Vicente.
José Luis de Vicente, el senyor de la secció.
De fet, 5.
Aquests 5 no participaran en els següents concursos,
excepte l'últim, que és el de la Switch.
Que sapigueu que podeu guanyar tots aquests premis d'aquí,
però si guanyeu el primer o el segon,
no podeu guanyar cap més fins al concurs final,
o al sorteig final, que és el de la Switch.
Esteu preparats, eh?
La Gina està parlant amb el nostre públic.
Estic parlant amb el públic perquè la gent no es queixa,
per tant, entenc que endavant...
Sí, sí, 5 números.
A veure, Eli, ves llegint el que...
A veure que el tinc jo al costat del José Luis.
La primera entrada doble és pel número 8.
La segona.
A primera fila, molt bé.
Anem preient, anem preient.
L'altra serà pel número 6.
Molt bé.
José Luis, que anem a treure 5.
El número 15.
Molt bé, 3 ja.
El número 1.
I l'últim serà el número 7.
Molt bé, aquests 5 números ens posarem en contacte amb vosaltres.
Els guardem ara un momentet.
Els traiem, però no patiu,
perquè després, pel regal important,
i sereu tots dins, és més que res,
perquè tenim més regals perquè no es doblin
i sigui una miqueta més just.
Molt bé, recordeu, CCCB,
directament allà podeu agafar número i hora i dia
per veure aquesta exposició,
que recordem fins al 24 de setembre.
Això és un clàssic absolut.
No, encara queda mucho.
De repente es el viernes antes y llegas y es la guerra, claro,
porque todo el mundo, que yo recordaría, acostumbraría...
Cooperació, sortida de museus.
Efectivament, sí.
També és important que l'exposició s'entra en grups de 25.
Si véns amb més de 25 amics, estareu separats.
Els populars que es vagin repartint.
De fet, les dues últimes cançons és amb tecnologia HTC,
si no estic equivocat.
És molt bé, diuen que és de la millor tecnologia per a la realitat virtual.
La veritat és que ho hem pogut veure, la Eli i jo,
i ha estat força interessant.
Hi ha una part interactiva,
on interactues amb una representació física
del dolor de la biòr per la seva separació,
i pots interactuar amb uns filaments que surten d'ella.
I en la segona experiència, aquesta no és interactiva,
però sí que et pots moure una mica al voltant d'una mena de biòr virtual,
que és una de les coses que m'ha semblat més interessants.
És que ella et volteja,
i en alguns moments tu la veus visualment molt a prop,
la figura virtual de la biòr, que porta una mica la seva cara,
que es va acostant, a vegades se m'acosta molt,
i la sensació realment és física.
Chris deia que potser massa, no?
Ha fet una mica de poi.
Jo et dic, la sensació amb el sistema de les actes de vibe
era una sensació realment física d'algú que tens molt a prop,
que no et toca, però que notes que està a prop.
De fet, volia dir que si has fet algun projecte de realitat virtual,
en vibe, perquè és totalment diferent.
No es pot jutjar tota la realitat virtual
si has fet només vídeos de 360 en plataformes com Oculus,
o altres similars.
Samsung, per exemple, recordem que no deixa de ser un mòbil,
amb una pantalla de mòbil.
En canvi, acte C és una pantalla pensada per aquestes ulleres.
Fins i tot el so també és diferent.
I molt important, en un espai d'una vibe,
hi ha unos sensors que permeten al sistema saber
d'on ets en cada moment.
És a dir, no només és un reproductor de vídeo
que es projecta sobre el teu camp visual.
És una cosa totalment diferent.
Una cosa és un vídeo amb 360 graus,
i l'altra cosa és aquesta, no et pots moure massa,
però sí que tens la possibilitat de moure't, acostar-te,
tirar-te al darrere quan se t'acosta una mica i el vídeo canviï.
La sensació físicament de tenir-la allà és molt gran.
Doncs, José Luis de Vicente, moltíssimes gràcies per aquesta estona
i per aquesta estona.
Efectivament.
Moltes sort, gràcies.
Nosaltres ara el que farem és continuar parlant de més música.
Molt bé, Marc Sibila.
Hola, què tal?
Clar, és que està connectant una cosa important.
Ara ens explicarà per què.
Bona tarda.
Bona tarda.
Tu toca la guitarra una miqueta.
És una guitarra?
Sí, sí.
Toca la guitarra, Eli.
No ho sé jo.
Sí, no.
A veure.
6 anys de conservatòria.
La gent no està veient, però és com un teclat, no?
Sí, mira, això que està tocant l'Eli és un instrument digital.
Marc Sibila, bona tarda, d'altre cop.
Tu ets professor de l'escola Diocesana de Navas.
I al programa al Generació Digital ja ho he vingut.
Em sembla un parell de vegades, si no m'equivoco,
pots posar-me el micròfon.
Francesc, de què parlarem exactament?
Cada cop que venen els instruments quedem fascinats
per totes aquelles caixes que ens porten,
plenes d'interruptors, de connectors, de botons que sonen...
Però a mi el que m'agradaria és fer-te escoltar una cosa.
Digue'm si reconeixes això.
Què és això?
És potser l'instrument més estrany que heu arribat a fer mai?
Potser sí.
Sí, si més no és un dels que vam fer sense gaire intenció,
i ja acabat tenint una repercussió que potser d'entrada no teníem.
Òbviament per la gent que no...
La gent que no sap.
Sí, era un estenador de roba, maco.
Déu-n'hi-do.
Molt bé així, eh? Queda bé això del maco, eh?
Estava connectat a què?
Com anava això? Com vols fer sonar un estenador?
El que utilitzem nosaltres són diferents plaques
que siguin molt fàcils
i acabem transformant els objectes en un robot.
Molt bé, que pots tocar i que sona directament.
Era uns sensors capacitius i cada varilla estava assignada a una nota.
El vostre projecte més recent
ha estat en col·laboració amb David Quartielles,
amb la qual neix fent d'Arduino.
És una guitarra electrònica basada en Arduino.
Volíem preguntar com sorgeix la idea de fer una guitarra d'aquest tipus.
La idea que va dir el Fèlix
estava acostumat a anar amb moltes capses,
molts cables i moltes coses,
i potser nosaltres sí que ho teníem molt per la mà a fer-ho,
però si algú volia replicar-ho, a vegades no era tan fàcil.
I una mica amb diferents trobades.
Amb el David Quartielles,
ell ha creat ara com una plataforma.
Com es diu?
Es diu Abierto, que la pàgina és abierto.cc.
I ell el que ens dona un cop de mà
és amb tots els makers
fer una mica aquest hardware,
que a vegades és molt complicat,
per tal que a la gent li sigui més fàcil crear-se el seu instrument.
Tu has dit una miqueta
que la gent es creu el seu prop instrument,
perquè no és només que construïu aquests instruments,
sinó que els utilitzeu com a base per a educació musical,
i pels makers, per a professors i mestres,
feu coses amb aquests instruments, oi?
Una mica abans, quan heu dit que era una guitarra,
de fet és un robot.
És un robot educatiu,
l'únic que estem acostumats a veure uns robots amb rodes,
que a molta gent no ens agrada,
i llavors és una manera d'arribar a més gent.
M'encanta aprofitar per dir que no t'agraden els robots.
És veritat.
Una guitarra amb rodes també estaria bé.
I llavors l'únic que té és forma de guitarra,
però abans has dit que és com un teclat, no?
Fa un pam, eh? Fa un pam.
Sí, sí, sí. És molt gran.
Et puc entendre, però clar, és que els robots...
també donen la facilitat del moviment,
del control, de l'espai, el logo, no ho sé...
Aquest el que et dona és un avesant més artístic.
Sí, sí, sí.
És el que amb tot el robombòric i ara d'educació,
sota les sigles d'estim,
de ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques,
aprofito per reivindicar aquesta A de la part artística
que te'n falta en moltes professions tan tècniques.
I la M de Matemàtiques per a la M de Música,
i segurament et trauràs a molta més gent,
que les matemàtiques el poden acollonir una miqueta.
Per cert, fa cosa d'uns mesos el president Puigdemont
va tocar aquesta guitarra a un assemblant.
Sí, vam coincidir molt al festival Iomo,
i va passar per allà,
i aprofitant que estàvem ensenyant els instruments,
doncs la va poder tocar.
Molt bé. I què tal si la sentim?
Sí, sí, sí. Això, això.
I ara, doncs, una versió. Estàs preparat per tocar?
Mira, com que és un robot l'he de preparar,
i llavors tenim...
La guitarra està posada amb diferents opcions,
i ara, com que anem a fer una perquè soni bé,
l'únic extract és de buscar...
de posar amb el to que volem,
i ara ja qualsevol persona la pot tocar.
Per això ho he fet jo tan malament, eh,
perquè no està preparat.
Doncs ara, oients que ens esteu escoltant,
i que sou també aquí al CCSB,
anem a escoltar el...
Bip-bip-bip-bip-bip...
Bip-bip-bip-bip...
Bip-bip-bip-bip...
Bip-bip-bip-bip...
Bip-bip-bip-bip...
Bip-bip-bip-bip...
Vas canviant de to, sense problemes, aquí?
La idea és que si ens fiquem una mica més en música i matemàtiques,
la majoria de músics, quan han d'improvisar,
utilitzen una escala que és la pentatònica,
que n'hi ha de diferents tipus.
I aquí, una mica, el que hi ha és dir...
doncs busques Izan Shilovmi, quina tonalitat està,
en aquest cas està amb mi, doncs busques el mi...
que si des d'orremís el tercer,
i llavors tens aquesta escala posada aquí, matemàticament.
I és harmònic, no?, ja són harmònics, i llavors...
És l'escala xinesa.
Representa canugles negres del piano,
que només has d'apretar ritme, o no,
i fas la teva improvisació.
Això comentaves que està dins d'aquest espai internet,
és abierto.
Sí, punt cc.
Es pot comprar?
Sí, la idea és que, al ser un projecte obert,
tu allà et pots descarregar els arxius i la podries replicar,
però en cas que no, doncs la pots comprar.
Doncs el que anem a fer ara és regalar una d'aquestes Fenderinos.
Fenderinos, correcte.
Heu tingut problemes legals amb Fender? No, no?
Comuniquem.
Estar, estàs ensenyant la Fenderino,
però veig que està en una bossa tot per muntar.
Això, home, clar.
Sí, no?
En una bossa d'una muntada, home, no?
Ens ho havíem plantejat, però vam dir no, no?
Home, soldats nosaltres, jo no ho sé, tu.
Potser si jo tinc les mans molt grusos.
És molt difícil, Marc, o no?
No, mira, una cosa de les coses potents d'aquests projectes oberts
és que la gent els agafa, se'ls munta i fa variacions, no?
I, de fet, ja està penjada el punt que l'ha connectat a midi,
però el manual de soldar ens el van fer des d'una web
que es diu hackisteri.io de San Francisco,
que ens van fer un unboxing i un directe de com soldar-la.
Molt bé.
I és divertit perquè ho pots recuperar d'allà.
Això està molt bé perquè si no...
Si no t'agrada la música o si no tens capacitat musical,
bueno, sempre tens un trencaclosques, perquè un tarot és el seu.
Doncs, Marc, demanarem que agafis un número d'una persona
que ens està acompanyant en aquests moments al CCCB,
s'emportarà la Fenderino i aquesta nit farà un concert a casa seva.
Quin és el número? Número 3.
Número 3?
Hi ha hagut un riure del francès perquè deu conèixer la persona.
Si algú la sabrà muntar, fixeu qui és ell.
Parlem amb ell. Com et dius?
Climent.
No et veia, no et veia.
Tens soldador a casa?
Tens soldador? Fa un any que m'he aficionat a muntar.
Doncs un aplaudiment pel Climent.
Ha caigut amb bones mans.
El que volem és un àudio o un vídeo d'aquesta Fenderino muntada.
Tens tot l'estil.
Vés aprenent, apunta-te solfeig o el que faci falta,
perquè volem un àudio.
Si ens escolta gent d'escoles, Marc, això què sé, de grups...
Esteu disposats a ensenyar aquestes tecnologies a un grup de gent?
De fet, a l'escola de música de Navàs tenim un grupet
que ja està fent un combo,
però un combo més electrònic, amb aquests instruments.
I la idea és, al setembre, amb la Fundació Bofill i Goteo,
mirarem de fer un massenatge a veure si som capaços
de poder oferir aquests coneixements
amb dissenyadors, vídeo, àudio i tot,
perquè encara sigui molt més fàcil poder-la replicar i muntar-te-la.
Doncs moltíssimes gràcies.
Molta sort no te'n vagis, perquè encara queden uns minuts.
Un aplaudiment pel Marc, sisplau.
I ara és moment al Generació Digital
per parlar de bola de drac
des de la perspectiva dels seus videojocs.
Volant, volant sempre amunt,
sempre muntant anar,
tu amb mi...
És aquell moment que la Gina, quan hi ha música d'aquest tipus,
la cantes...
Estic intentant no cantar-la,
perquè no sé si tenim el micro connectat o no,
perquè hi ha aquella típica llum vermella
i faig una mica de playback ridícul o de lipsync ridícul,
però em posaria a cantar com si estigués a casa meva, bàsicament.
Doncs tal com hem parlat moltes vegades del Generació Digital,
bola de drac va ser un fenomen
que no es va quedar únicament en un manga i una sèrie televisió.
Les aventures de Son Goku van arribar a tot arreu
en forma de fotocòpies, Albert, Mercià, de cromos, de marxandatge,
i també, és clar,
a través d'una de les seves manifestacions més potents,
els videojocs.
Això mateix i sobre la basada interactiva
de la recerca de les boles de drac
ha aparegut fa unes setmanes un llibre
de llibres d'una generació
escrit pel creador de videojocs i amic del programa,
David Jaume Andreu, que tenim de sort de tenir aquí,
i editat per l'editorial Start Magazine,
de la qual també tenim aquí el seu director,
en Ferran González,
sobre aquests temes per venir a l'estudi a parlar del llibre.
Molt bé, benvingut, David. Moltes gràcies.
Gràcies per venir de Girona, expressament, eh, programa.
Sí, sí, senyor. Ens fa molta il·lusió.
Moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos,
i, mira, tot en plaer. Com no podia venir, tu.
Molt bé, molt bé.
Doncs recordem que el David Jaume Andreu
és fundador i dissenyador de videojocs a Undercoders
i co-creador de la Indie Burger Developer
i Podcast Replay.
Podcast Replay és un podcast que fas amb l'Albert Garcia.
Sí, senyor.
La Indie Burger, què tal va anar, aquesta edició?
Que me la vaig perdre, aquest any.
Sí, fantàsticament. Vam tenir una nova seu.
Mira, la Gina va estar allà
i ens vam reunir vora de 250 desenvolupadors
de videojocs d'Espanya.
La veritat és que va anar fantàsticament,
sobretot per la qualitat i el nivell
dels videojocs independents que s'han fet aquí a Anguany.
Parlem dels videojocs a Undercoders,
per exemple, Retro La Quiase és un dels videojocs que han fet,
o, més recentment, el Konga Master,
un videojoc de fer la Konga,
que si no heu jugat, us recomano,
perquè has de fer la Konga, literalment.
És que és un joc que si els nostres audience
que ens estan escoltant en aquests moments,
veuen, heu de jugar.
És un joc que una mica traspassa la pantalla absolutament
perquè sents el que tu has sentit alguna vegada
quan fas una Konga, el fet que ningú segueixi.
Un moment ridícul, un moment ridícul en els iaus.
What could possibly go wrong?
Clar, gent també molt valenta absolutament
i que després pot tenir un èxit absolut
i que, de fet, el joc ho pot demostrar
i es pot complicar.
Sí, sí, hem intentat portar, diguéssim,
totes aquestes situacions, tant les ridícules
com les de màxima glòria quan tens la Konga sencera,
tota la discoteca, no?,
que també costa més tenir-la i continuar que creixi,
tot això.
Bueno, ho he intentat portar amb un videojoc
que si més no és graciós.
Quan una Konga aconsegueix anar-te d'una celebració
sense pagar, mereix un videojoc.
Segurament.
Albert García, tu t'has acabat el llibre?
Ja me l'he acabat. 250 pàgines,
però és un tema que m'agrada molt, els videojocs de bola de drac,
i se m'han passat volant.
Si us sembla, a continuació escoltarem
com sonava el primer videojoc de bola de drac
que vàrem poder tenir a casa nostra.
Això pot estar tocat amb la Fenderino, tranquil·lament.
Climent, eh?, a veure si fas una versió, eh?
Sí, sí.
Aquest era el primer videojoc de bola de drac
que evita inostrans quin era, exactament.
Això ens va arribar aquí
a través de França,
i es deia Dragon Ball Le Secret du Dragon,
perquè venien només traduïts en francès.
Va ser el primer que va sortir
per la Nintendo, per la NES,
que coneixem aquí, un joc de l'any 86.
Va ser el segon de tota la història de Dragon Ball,
i hi havia un abans que és molt fosc, molt escur,
i aquest sí que va arribar aquí.
No va arribar després un joc
fins a l'etapa de bola de drac.
Vull dir, això va ser com la gran excepció,
i bé, un joc, passar pantalles, així, d'aventures,
que bé, no seria, diguéssim, el millor de la saga,
però bueno, va ser el primer tast
que vam poder tenir aquí.
Existeix un llibre com el teu,
que parli dels videojocs de bola de drac?
Doncs no que el conegui, no que el conegui, no, no.
Això és un projecte que va arribar aquí
i això és un projecte que venia a gust
fer fa molt de temps.
Havíem escrit sobre videojocs de bola de drac,
pot que Replay li havien dedicat un programa a les seves músiques,
però bueno, no hi ha, diguéssim,
un recull així i tant...
Exaustiu.
Ni exaustiu, ni recull, de fet.
Em sembla que no existeix cap llibre que tracti aquest tema.
De fet, el títol del llibre és
Los videojocos de una generación Dragon Ball.
Això vol dir que hi haurà més...
Calen més llibres, perquè hi ha molts videojocs.
Sí, sí, hi ha moltíssims videojocs.
En aquest primer volum, diguéssim,
tractem els que són els 32 primers videojocs,
des de l'any 86 fins al 97.
Diguéssim que és quan s'acaba una etapa, no?,
perquè acaba la sèrie de televisió,
acaba també bola de drac GT,
aquella mena de seqüela que no ens va agradar gaire.
I després hi ha com un...
un període de sequia,
que no hi ha videojocs de bola de drac,
que passa 5 anys fins que els americans descobreixen bola de drac.
I després es torna a fer videojocs de bola de drac
i no ha parat fins ara.
Aquest primer llibre agafa aquesta etapa.
Una pregunta.
Tracteu també la recreativa, suposo?
Tot, sí, i a més a més,
és a dir, tot el que van ser videojocs,
pròpiament, ja sigui independentment del format,
i a més a més, en la metge del llibre
dediquem unes quantes pàgines a les maquinetes,
que coneixem aquí, les maquinetes LFD,
doncs dediquem un episodi tot a repassar-les,
perquè també n'hi havia desenes.
I de coses pirates també en parlareu?
No, no m'he entrat aquí, segurament.
Volum 3, volum 3.
Jo n'havia jugat a una, una còpia del Ninja Gaiden,
amb gràfics...
Correcte, que es deia Dragon Ball.
Aquesta, aquesta.
A mi m'agrada la per final, jo he començat per final.
Hi ha una taula amb tots els personatges,
on hi ha Goku, Goku Super Saiyan, Super Saiyan 3, etc.
I aleshores, marqueu tots els videojocs
que surten al llibre,
i si aquell personatge surt en aquell videojoc,
allò típic de, escoltes, que a mi m'agrada el Vegeta,
els videojocs que són aquest, aquest i aquest.
Per tant, a mi aquesta taula em sembla increïble,
on hi ha una feina de recerca al·lucinant,
perquè és allò desbloquejar també els col·leccionables.
Sí, sí, sí.
Em vam pensar que estaria interessant, no?
Sobretot per, ja no ser no només un llibre
que te'l llegeixes i entens la història,
el pas i el valor que han deixat els videojocs
en el món del manga anime, no?
Si no, també ser un llibre a referència
en el que puguis dir,
escolta, sortir aquest personatge a aquest lloc,
aquest joc, des d'on, fins a on agafava la història, no?
Doncs agafo el llibre, vaig aquí al final
i m'ho puc mirar ràpid, no?
Molt bé, si parlem, però, d'un videojoc de bola de drac
que va suposar un abans i un després,
va ser aquest.
Albert, de quin joc és aquesta música?
Home, el més mític de tots,
Dragon Ball Z Super Botoden per la Super Nintendo,
any 1993,
és aquest videojoc de lluita,
perquè abans els primers jocs de bola de drac
eren com d'aventures, aquest era de lluita,
i aquest és com el videojoc que va desfermar la bogeria
per tenir un joc de bola de drac.
Jo recordo que, de fet,
a la presentació del llibre,
a la llibreria Giga Mesh, aquesta setmana passada,
va ser el gran tema del qual parlava tothom.
Per què aquest videojoc va generar tanta expectació?
Va trencar motlles, no?
Aquest joc...
Jo crec que els fans portaven molt de temps esperant,
perquè la tecnologia no donava prou de si,
els 8 bits,
i llavors va arribar just també amb lo que era Street Fighter 2,
que havia sortit poc abans,
que va revolucionar el gènere, les màquines recreatives,
i llavors, clar, és a dir,
quin és el nucli de bola de drac Z?
Ja no de bola de drac, que era més l'aventura,
sinó de bola de drac Z, les lluites,
llavors, masclant aquest gènere amb la sèrie,
és que era fantàstic, no?
No es podia ser millor que això.
I, a més, aconseguia alguna...
utilitzava una sèrie d'efectes
que et portaven molt a la sensació de la sèrie,
com per exemple aquesta pantalla partida, com mig diagonal,
que permetia que els dos personatges
estiguessin molt lluny un dels altres
i es poguessin llançar, camear més efectes,
i quan s'acostaven a tota la velocitat
poguessin estar lluitant, i també el canvi de nivell,
que podien estar flotant a l'aire o...
Poder volar amb un videojoc de lluit,
clar, això no podia fer Street Fighter.
Però ho feia a bola de drac, i tu volies fer el mateix.
I a més a més, a nivell de factura tècnica,
és un joc que està molt treballat,
i és un joc de bits que incorporava
les veus dels actors originals de la sèrie,
i això, clar, dels japonesos,
bueno, els va semblar una meravella.
Les veus dels actors japonesos
eren molt mítiques i sortien en aquests videojocs,
però aquí teníem la versió de bola de drac zeta
en català, amb uns moments molt memorables,
atenció, com el que escoltareu a continuació.
Aneu cap a casa a prendre un got de llet
que l'adona, si voleu, però no em feu perdre més temps.
Hem parlat moltes vegades d'aquest moment,
d'aquesta etapa que li va donar,
doncs, no sé, una altra dimensió aquí a Catalunya, no?
Totalment.
Ara sentíem la veu del Vegeta,
de Joan Sanz, és l'actor de doblatge darrere d'en Vegeta,
i l'altre conegut és el Marc Zani,
que era l'actor de doblatge darrere d'en Son Goku
quan ja era adult.
Va haver un canvi de torn, realment, en la sèrie.
La sèrie ja no estava amb el Goku petit,
era tot més enfocat a la lluita i als combats de bola de drac.
Si la sèrie va donar un gir total,
va ser prou una cosa que venia de lluny, no?
Ja, bueno, els tornejos d'arts marcials
de la darrera etapa de Goku de petit
ja eren molt més potents, i deia que amb més temps,
a la gent li agradava moltíssim,
i, bueno, al final, la sèrie va arribar en tot això, no?
De fet, la Terra es va quedar petita per les batalles,
i se'n va anar a anar al planeta nàmac, no?,
a buscar nous herois destructors de planetes,
i bé, bueno, és el rom que va seguir la sèrie.
L'oportunitat que aquest llibre estigui aquí
és també per esforços de persones diferents
que intenten lluitar perquè es facin llibres com aquests.
Aprofitem també que a banda del David
comptem amb la presència de l'editor del llibre,
en Ferran González,
que és responsable del SEGEI Star T magazine books,
una petita editorial especialitzada en llibres,
videojocs, i que estarà al teu costat, no?
Sí, senyor, aquí el tenim sentadet,
i ja es posa el llibre a l'escenari,
que és un llibre d'aquest llibre,
i aquí el tenim sentadet,
i ja es posa al tercer grau d'interrogatori.
Molt bé, estem parlant d'un editorial de videojocs.
De llibres de videojocs.
Ara sí que es pot dir que és la primera,
darrera, única editorial
que es dedica a publicar llibres
íntegrament dedicats als videojocs.
Molt bé. I, a més a més, de casa nostra.
Molt bé, ets una persona valenta, Ferran, eh?
I emprenedora.
Diu que, bueno, és que...
No sé què és, bueno, tal, tal.
Bé, el que fa, a veure, això no és gratuït,
per aquella gent que no ho sabia,
no és el primer llibre que treu.
Porta mitja dotzena, una cosa així,
deus portar, no, més o menys?
6 llibres porto editats per mi,
i 4 que vaig fer al servei d'editials abans,
no sé si algun, recordeu,
de 8 xocolates,
però editats per mi, 6.
6.
6, 10, déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Aquest llibre que tenim aquí a les mans,
que tracta els Jocs de Bola de Drac,
podríem dir que es tracta d'una col·lecció,
que és de The White Line,
la línia blanca,
que l'Àlvaro Franço us explicarà millor,
que en teoria, o pel que sembla, o pel que veiem,
tracta de figures del món de la ficció
en l'àmbit dels videojocs. Com és això?
La idea va sortir fa temps
de fer dues col·leccions,
una era The White Line i una era Premier.
El Premier era més de sacs,
de llibres,
crònics,
coses aquestes,
i la The White Line era sobretot
de tractar personatges que no estaven
dins del món del videojoc exactament
i veure
com s'ha
transmet...
s'ha ficat dintre del món dels videojocs
des de la literatura, del cinema,
i vam començar amb un personatge
molt conegut, que era Charles Holmes,
i vam seguir amb el Goku
i la seva família.
I tenim més projectes
amb més personatges
que no tenen res a veure amb els videojocs
i que tenen 20, 30 o 40
jocs.
I que no es poden dir, eh?
Segurament, segurament.
No, no, no.
Anava a preguntar que gent com el David
que parla de videojocs
o de música de videojocs o del que sigui,
m'imagino que és gent molt passional.
Jo em trobo que la gent que en sap de videojocs
és molt passional i jo crec que
poden fer dos, tres...
Sí, a veure,
m'hi trobo a tot.
Però, sobretot,
quan jo plantejo
un llibre, un autor,
sé que pot parlar molt bé
d'aquest tema. No busco qualsevol,
en teoria. Sempre n'hi ha gent
que rebu mails
de gent que vol fer llibres
en la meva editorial i tal,
però quan lleixo coses d'aquell,
d'aquesta persona, veig que
li falta un recorregut.
I, bueno,
tinc que sempre fer una mica de...
de separació.
Ferran, moltíssimes gràcies.
Després es regalarem un d'aquests llibres,
però abans se'ns acaba el temps.
Hem de fer moltíssimes coses en vuit minuts,
però no podem acabar sense mencionar un videojoc
que es va presentar durant la darrera edició
de la Fira de Videojocs de 3
i que per molts ha estat un somni fet realitat.
Albert, tu dius que és la gran sorpresa de l'E3?
Una gran sorpresa, sense dubte.
Quan va aparèixer el Goku a la conferència de Microsoft
a Los Angeles a l'E3,
tothom es va emocionar, van aplaudir moltíssim.
Diria que és el joc que més la gent va cridar
i va aplaudir.
Va ser bastant espectacular.
El vaig poder provar, és un joc de combats,
es diu Dragon Ball Z Fighters,
amb una Z al final, i és espectacular
perquè és com tenir la sèrie de televisió
de Son Goku i companyia
com igual, 100% igual a la pantalla i tu jugable.
O sigui, allò que ens passa amb el FIFA
quan juguem a un partit de futbol que no diferencies,
aquí es pot veure, tu has jugat o l'has vist?
No, no he jugat, no he tingut tanta sort com l'Albert,
de moment, tot i que m'hagués agradat,
però si realment a nivell visual és espectacular
i el maco d'això és que 30 anys després
del primer videojoc encara trobem noves maneres
de reembarcar a volar de dragzeta
i si bé, per exemple, a Super Botó
en què comentàvem abans em semblava el joc definitiu,
després va venir el Goku, oi, ostres,
i ara, a ple 2017, encara em sembla
que hi ha un joc de volar de dragzeta
que és el definitiu, que no pari tu.
De quants jocs parles en aquest llibre?
De 32.
Quants n'hi ha, del vol de dragzeta?
Doncs n'hi ha uns 90.
Quants en tens?
La majoria.
Et falta algun o no?
Em falta algun, per exemple.
El primer de tots, Dragon de Hikyuu,
un joc per la Super Casette Vision,
una consola que és molt estranya.
Molt bé.
Treurem un número d'aquí, David,
que serà una persona que ens acompanya al CSCB.
Es quedarà aquest llibre,
assignat per tu,
que faràs un dibuix ara pixelat a dues planes
de 64 colors en aquests moments.
No, no es torna a esbronar.
Però que sí que l'hi pots signar, si vols.
I tant.
El número 2.
Doncs el 2 s'emporta aquest llibre,
aquest noi d'aquí, doncs mira.
Quina sort.
És una famicom.
Una bona introducció.
Exacte.
David, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Estarem esperant el segon edició del llibre.
Quant es pot dir, això?
La eminent, ja.
Ho guardarem per la eminent.
És escrit, ja?
No, està començat, però encara no està finalitzat.
Doncs un aplaudiment, sisplau, per l'Henri.
Gràcies.
Nosaltres queden 5 minuts
i anem a fer aquests sortejos
amb un generador digital.
Jo torno a posar els números a dins.
Molt bé.
I escoltem ara la música d'un joc d'aquesta consola.
Què bona és la banda sonora de Splatoon 2?
Molt.
Molt, molt.
O sigui, em recorda molt a jocs de l'època de la Dreamcast.
Jet Set Radio.
Aquest tipus de jocs em recorda moltíssim.
Sí, això em fa molta il·lusió.
Cris, regalem una Nintendo Switch.
I també el Zelda.
Per quin joc s'ha posat Nintendo aquest estiu?
Doncs molt ràpid.
He estat mirant jocs de Nintendo Switch
i he vist moltíssims llançaments aquest estiu.
A l'agost hi haurà el Minecraft Story Mode,
tota l'aventura sencera,
i l'Splatoon 2, que escoltaven ara la banda sonora.
A l'agost podrem veure el Mario & Rabbids Kingdom Battles,
un RPG per torns, molt interessant.
I pels fans de l'edició blau
sortirà també a l'agost el Sonic Mania.
Més endavant, al setembre,
tenim jocs com Dragon Ball Xenoverse 2,
Pokèntornament DX,
versió que recull tan els personatges de la versió de Wii U
com els de la versió de la recreativa.
FIFA 18 i NBA 2 K18, com és habitual en aquestes dates.
I ja l'octubre, passat l'estiu,
i som pacients, ja podrem gaudir
d'uns dels llançaments més sonats de l'E3,
com és el Super Mario Odyssey,
un joc que segurament es vendrà molt i molt bé,
sobretot al Japó.
I que aquí a la taula l'Albert l'ha jugat, eh?
El Mario, l'Splatoon, el FIFA...
Quina enveja, quina enveja, que calli...
Et puc tocar una mica?
Fora, fora d'aquí, fora!
Abans de donar la Switch, penúltim regal,
un segell, un segell.
Regalem un segell al Generació Digital,
molt especial, i uns pins exclusius.
El segell quin és, exactament, Francesc?
Bé, el segell no és un segell,
és una mini-làmina, ens en veien uns...
8 segells,
dedicats a l'avalió del crimen.
És una col·lecció de correus dedicada a l'Stick,
i aquesta és la tercera edició,
i l'han dedicada a un videojoc, un dels grans,
aquell millor videojoc de tota l'edat de oro
del software espanyol, com se sol anomenar.
Doncs mira, agafa-t'ho mateix,
aquesta serà pel segell, un número pel segell.
Doncs el 9.
El 9.
Doncs mira, el 9 se'l queda.
Atenció, perquè té sorpresa.
A les finestres, si fiques el dit,
s'escalfa una mica, i el paper és tèrmic,
i apareix un objecte.
I apareix un dels objectes que es podria utilitzar
durant el joc.
Després tenim, ràpidament, també un lot de pins.
Aquest lot de pins el va aconseguir el Francesc.
Són pins estranyíssims i de col·lecció.
Sí, senyor, pins d'Android,
trets del Mobile World Congress.
Són de col·leccionista.
Només es poden aconseguir durant el Mobile World Congress.
I és el número 6.
El número 6.
I l'has afat a estar, que entregarà el premi.
Molt bé. I ara sí, tornem a posar els números,
perquè els hem tret abans, però ha estat molt bé,
perquè tot està molt repartit.
I anem a treure el número guanyador de la Nintendo Switch,
la Lola Cuadrado, que serà la nostra persona.
Uf! Jo no puc, eh?
Ai!
La Switch amb el Zelda, poca broma.
El número... Ai, quin número?
13.
Mare de Déu, senyor!
Hi ha hagut crits, hi ha hagut crits.
Sí, sí, hi ha hagut crits.
Impressionant, m'ha agradat molt.
Ara truqueu al sàmper, eh?
S'ha desmaiat, s'ha desmaiat, gent plorant.
El 112, per favor.
Sisplau, necessito el nom. Com et dius?
Jo voldria fer notar que quan li he donat el número,
dic, mira, ho sento molt, sonar-te aquest.
Però és el que hi ha. Potser hi ha sort, eh?
Molt bé. Com es diu el nostre ullent?
El nostre ullent és el que va ser a la part,
abans de tenir la consola...
Què dius? Sí?
Per tant, podríem sortejar el joc?
Sí, sí, certament.
Doncs, escolta, moltíssimes felicitats a gaudir-la.
Això espero. Molt bé, moltes gràcies.
Doncs, em porta el nostre ullent,
aquesta Switch, aquesta Nintendo Switch.
Ullents, un aplaudiment, moltíssimes gràcies per tot.
Sisplau.
També, res, vull donar les gràcies, també,
a banda de tota la gent que ha vingut,
i els tècnics que han vingut, i a la gent de Catalunya Ràdio,
la Laura Marín, que és aquesta persona que està aquí,
és la nostra Lara Croft, que, caressa maga,
és la nostra Lara Croft,
és la persona que ens aconsegueix totes aquestes coses
per fer el programa aquí.
Laura, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies.
Seguim-nos a partir del dissabte 12 de setembre
a les 12 de la mitjanit.
Aquest estiu, repeticions, els dissabtes i diumenges,
de 4 a 5 de la tarda,
amb el millor format d'àudio que podeu escoltar,
però seran programes repetits, que ho sapigueu.
Gràcies, també, a la nostra amic Oriol Namal,
que no ha vingut a venir avui al programa en directe.
Gràcies, i fins al setembre. Adéu-siau.