Generació digital, amb Albert Murillo.
M'ha indicat l'Albert en quin moment podia entrar.
És que és bona, la música d'aquest joc, eh?
Ja ho sé, ja ho sé, sí, sí, és molt bona.
És com molt èpica, la d'aquest en concret de Tears of the Kingdom.
És com... uau! Sí, sí, sí.
De fet, aquest divendres surt a la venda el The Legend of Zelda,
per molts, aquest és el videojoc més esperat d'aquest 2023.
L'expectació és màxima.
¿Podrà Nintendo superar el gran èxit del Zelda Breath of the Wild?
Aquesta és la pregunta que farem a la persona,
que en els pròxims minuts provocarà més enveja
entre la comunitat gamer de Catalunya, l'Albert García,
que ha jugat més de 70 hores.
Se l'ha passat i avui el Generació Digital ens farà la seva review.
Albert, review sense cap mena de spoilers.
No en tinc cap, i si en dic algun...
Mateu-me. Macum i adeu. Home, no tant!
Voleva dir macum i adeu del programa.
Mateu-me. Toma-hi, ja.
Doncs sí, intentaré que no sigui cap spoiler.
Al final del joc, no, tranquil·litat, no.
Perquè és un joc molt esperat
i, justament, com és una continuació directa de Breath of the Wild,
que això és una cosa que és interessant,
perquè el Zelda, generalment, era com un Zelda nou,
i era un nou protagonista i un nou Link, una nova Zelda,
aquí és una continuació directa,
que és una cosa que no hem vist gaire en els 37 anys d'Història de Zelda,
que continuï tan després.
L'única dada que els seus creadors han donat
per poder-la compartir,
perquè són molt... intenten mantenir el segret dels seus mateixos creadors,
és que el joc passa mig any després del final de Breath of the Wild.
I fins aquí és el que diré dintre del joc.
Passa una catàstrofe i això mou l'acció un altre cop,
i has de portar l'heroi
a fer les diferents missions per a servir el regne d'Irule.
Molt bé.
S'acuella de Breath of the Wild, ha estat 6 anys en desenvolupament,
cosa que és sorprenent, perquè, clar, un pensaria...
la feina granja la van fer, no?
La feina granja era fer el Breath of the Wild.
El disseny del món obert, aquí canvies l'argument, canvies les coses...
Sí, sí.
Però és això, no?, l'experiència de món obert, ja la tens.
Totalment, ja ho tenen, aquesta base.
I els personatges, i els gràfics, si te'l mires així,
veus que és el mateix videojoc.
No ha canviat gaire, la consola és la mateixa.
Llavors, què ha passat aquí?
Per què han estat 6 anys fent aquest videojoc?
O molt temps, perquè potser ja el teníem feta fa dos anys...
Per què han trigat tant?
La qüestió és que han volgut posar moltes novetats.
Nosaltres tornem al món d'Irule i sabem,
perquè això ho hem vist des del començament de fa anys,
que el cel cobra molta importància en aquest videojoc.
Tu pots anar al cel, pots explorar el cel,
i, de fet, l'inc pot saltar de la terra,
del cel a la terra,
i a terra, amb la paral·lela i tot això.
Llavors, Nintendo ha ampliat l'escenari, per entendre'ns.
Tenim el món d'Irule, tenim el cel, i tenim més coses.
I ja està aquí poc de l'erre. Tenim més coses.
Per tant, no puc dir res més,
però hi ha molt contingut nou també d'escenari.
El càmen Cesc diu, ostres, és un DLC.
Abans podíem jugar sense haver jugat els altres.
Ara què faig si no m'he passat el Breath of the Wild?
Uf, val la pregunta. No, juga directament el nou.
I després, si jugaràs el Breath of the Wild,
te'l prens com una precuela.
Molt bé, al final ets tu el que no.
Sí, no, perquè així aprofites.
Juga-l'hi ara perquè així veuràs tota la comunitat
que estarà parlant. És un joc de comunicació.
I la gent aquests propers dies dirà,
entra per aquella cova, has descobert això,
has descobert l'altre, pots compartir-lo.
De fet, Nintendo diu, o té l'esperança,
almenys Nintendo Espanya, que hi hagi molta comunitat
que ensenyi, mira què he fet, amb quin cotxe he fet,
no sé què he fet.
Jo porto filles fent això de forma reduïda
amb els meus dos companys, amb en Salva Fernández,
de Mary Station, i l'Enrique, de Eurogamer,
que són les dues persones que he compartit
amb elles de l'experiència, perquè és que
de vegades m'he quedat encallat.
Tinc una mica de pressió per avançar,
per arribar al final, per veure la història i tot això,
i algun moment m'he quedat com no podia avançar,
d'un dia provant, i he recorregut
amb ells, en plan,
què haig de fer? Quina és la solució
per qui no la trobo?
Llavors, jo sí que recomano que si no heu jugat a Breath of the Wild,
oblideu, aneu directament a aquest,
que per mi és millor, conclusió,
per mi és una mica millor, m'ha agradat més,
i es pot fer perfectament.
Al final,
el Tears of the Kingdom, igual que el Breath of the Wild,
l'important no és tant la història,
que en aquest cas és bastant xula,
és una mica més...
que te la prens més en sèrio,
una mica més fosca...
Diguéssim que els personatges,
com que molts d'ells tornen,
ja estan construïts.
I això ajuda que sigui més interessant.
Llavors, més que la història,
la gran novetat és que tu pots fer moltes coses.
El protagonista té molts poders
que li permeten ara, doncs,
travessar una muntanya.
Imagineu-vos, esteu en una cova
i surts per l'altra part de la muntanya, per dalt.
Això és una cosa que et costa integrar quan jugues.
I mai et recordes, ostres, puc travessar parets.
És que jo, quan vaig veure la imatge
que anava cap amunt a través d'una paret,
és com si ara féssim un salt, Eli,
i anéssim a la redacció d'informatius.
És veritat.
I les primeres hores de joc, jo no recordava mai aquest poder,
i sempre era la clau de moltes solucions.
Llavors, una cosa molt interessant
és que és un joc que està pensat
com perquè tothom es pugui expressar,
jugar-lo i pugui fer les coses que et proposa,
com tu vulguis.
Jo he arribat a llocs, a temples,
que no ho hauria d'haver arribat,
perquè m'he construït un aparell,
que era una mena de fusta,
li he ficat uns coets, unes piles,
un manillar...
He fet una...
He fet un vehicle volador
i he arribat a on el joc, en principi,
no hauria d'haver arribat.
I he arribat i he estat jugant allò
que suposadament feia hores que...
Encara et trigaria molt a arribar.
Aquí hi ha un punt de kerv a l'Space Programmer.
Sí, és veritat.
A tu et va agradar el Breath of the Wild
i l'experimentació va ser dels motius.
Aquí fliparàs, perquè pots crear vehicles.
Un parell de preguntes que et faig,
que no desvellin cap spoiler,
sent-te't lliure de no contestar.
El parlar del cel, he sentit,
i potser algú es pot portar aquesta idea,
és la...
No s'acaben, ho hem dit, no?
Els jocs del Zelda no acaben d'estar lligats
els uns amb els altres realment,
però aquest efecte del cel vol dir
que hi ha cert lligam amb Skyward Sword?
Hi ha una mica de lligam.
De fet, Francesc, et dono una clau
que és molt interessant.
El director del Tears of the Kingdom
és el mateix de Skyward Sword,
que és el Fuji Bayashi,
és l'actual director de Zelda,
i sí que té una relació molt interessant
amb l'argument amb Skyward Sword,
tot i que cronològicament els separen molts i molts anys.
I una altra cosa.
Una de les coses que passa amb el Zelda moltes vegades
és que comencem una miqueta des de zero i anem creixent,
i en canvi aquí parlem de què és una...
és una seqüela directa
del primer.
Per tant, tu acabes amb un link
una miqueta supertxetado,
i en canvi aquí tenim encara molts més poders.
La meva pregunta és comencem també una miqueta des de zero
i comencem tal i com acabaríem amb els mateixos poders, etcètera.
Aquesta no la puc contestar.
Perquè aquesta és que la gent la veurà al començament.
Per això ho preguntàveu, que és una cosa del començament,
però no, no, ja està.
Aquesta no la puc contestar,
perquè l'emoció de la primera mitja hora és com... uau!
Ja. Ja havien començat un Zelda així.
Molt bé. Què més?
Doncs moltes coses, per exemple.
A mi, elements que m'hagin sorprès,
la part creativa.
Realment és molt creativa, el videojoc.
És una cosa que s'està comentant molt, que és la part tècnica.
És que el joc és per la Nintendo Switch, això.
Clar, allò que ja fa molts anys que existeix.
La meva visió és sobre això.
El joc va una mica més fluït
i es veu una mica millor que l'original.
Per un motiu.
El Breath of the Wild es va desenvolupar per la Wii U.
Això també era veritat.
Llavors van fer un port per la Switch.
Ara, aquest mateix equip de programadors,
perquè no han canviat els programadors, són els mateixos,
tenen més experiència,
i programen per una màquina que poden optimitzar més.
Per tant, es veu una miqueta millor.
Jo ho he percebut.
Però així d'entrada és com molt similar.
Però una mica més bonic els gràfics
i una mica més amb un rendiment
més suau i interessant.
No arriba a la potència d'una Play 5
o d'una Xbox Series, evidentment.
Però és que Zelda, i en concret aquest últim,
els dos últims, allà on no arriba el múscul tècnic,
posen un múscul artístic
que rebassa totalment la part tècnica.
Tu saps que el tant per cent que estàs per en aquest joc
això li molestarà?
Sí.
I per això em sembla absurd el debat,
perquè, justament, quan la direcció artística
és tan potent, us dono un exemple que a mi em fascina.
No crec que se'n parli molt,
tot i que avui s'han publicat ara mateix les reviews del joc.
Hi ha un element que ja estaven a l'anterior
que a mi em fascina, que és que tots els personatges
del joc són diferents.
A vegades, amb un joc d'aquests de rol,
arribes a una ciutat i trobes
com el mateix personatge 37 vegades.
Aquí, ningú personatges repeteix.
I en aquest us puc confirmar que hi ha
tants més personatges.
Cadascun té la seva característica
de l'alçada, la mida,
la cara, el color...
És com... Supercuriós. I no es repeteixen.
Per tant, valorem els jocs
per la resolució?
Però que tots els personatges siguin iguals?
O els valorem per la part artística,
que és l'autèntica cosa important?
Que s'hagin currat els gràfics.
Jo crec que ells ho tenen claríssim.
És una sensació gran.
Ja sabem que fa molts anys que Nintendo juga en una altra lliga.
Perquè en cap dels casos ha presentat...
Des de fa molts anys no ha presentat màquines
amb potència com per rivalitzar a nivell de gràfics
amb el que ofereix la competència.
I què ho fa? Amb les seves IPs i tot el que poden aportar,
que saben que els altres no ho podran fer mai.
I aquí és el que tens.
Mai l'èxit de Bret Dodd del primer Brood of Wall
va ser per una proposta artística
diferent a les altres Zeldas.
Aquesta mena de cel shading, aquesta mena d'animació especial
que tirava amb un toc característic.
Però no perquè la potència gràfica estigués fora
del que havíem vist en consoles i jocs del moment.
Però això era un Zelda i estava molt ben fet.
Jo no sé, Albert, si alguna vegada a la vida
algú t'ha dit que t'odia.
Però jo ja ho he vist a Telegram
aquestes setmanes bastants cops.
I ara el Ventosa reitera que t'odia,
però que té enveja infinita.
Però en Ventosa podrà jugar-lo tranquil·lament.
Clar, però no ara.
Jo he fet això que es diu en amunt del vídeo,
això que l'he ruixiat.
Molt bé.
Que ha anat com...
Sí, sí, però més de 70 hores.
Això és allò que marca la Switch 70 hores o més.
És el que em posa la Switch ara mateix.
Que és bàsicament entre 70 i 75.
Molt bé, molt bé.
Llavors, a mi la primera setmana
m'ho vaig prendre tranquil·lament.
I l'última ha sigut com que no arribo,
que no arribo, que no arribo.
Us dono un exemple supercuriós d'aquest joc.
Tu pots...
veure el final,
pràcticament hi ha diversos finals,
però veure el final sense haver fet les missions principals.
Això està molt bé. Vinga!
És una fantasia de llibertat, de dir...
Això estic a favor.
Una de les coses que abans comentàvem al grup
és que l'Albert se l'ha jugat 70 hores per acabar-se'l.
Quant sortirà el joc i quant trigarà a aparèixer el vídeo d'un
que se'l passa amb calçotet i amb un pal?
Amb vuit minuts.
Però és que, a més, és que hi ha una altra cosa potent.
Les missions secundàries.
També aquí estan més treballades,
són més maques.
Els encàrrecs de Link tenen més sentit molt en molt.
Hi ha alguns molt divertits
que tenen a veure amb els poders de construcció.
Hi ha un personatge que l'has d'ajudar sempre
perquè està per tot el món d'Irul
amb un cartell que cau a terra
i tu l'has d'ajudar a mantenir-lo dret.
I és tan adorable, aquest personatge,
perquè estigui nevant, estigui plovent,
estigui enmig del foc,
està el tio ja aguantant el cartell,
i tu, va, vaig a ajudar-te.
Hi ha moltes secundàries molt xules
i és interessant perquè jo,
tot i que ja me l'he passat,
en el fons em queden moltes hores.
Jo l'anterior vaig jugar 150 hores.
Jo tinc ganes de continuar ara,
tranquil, ara que he vist la història.
De fet, m'he deixat alguna coseta.
Hi ha diversos finals.
I m'he deixat alguna cosa
perquè tampoc volia veure-ho tot automàticament.