Generació digital
Benvinguts, aquest és el programa número 615 del Generació Digital.
Per l'EFM passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanet
i també pots descarregar-te el programa a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio
i trobar tots els continguts del programa a catradio.cat i generaciodigital.cat
Generació digital amb Albert Murillo
Generació digital amb Albert Murillo
En el programa d'avui tenim la sort que ens acompanya a l'estudi en Liam Paton
per parlar d'un videojoc que ens fa moltíssima il·lusió.
Parlarem amb ell del nou videojoc sobre l'univers de la pel·li Reservoir Dogs,
l'any que fa 25 anys.
Generació digital
Recordem també que el control central hi tenim en Carles Morales
i el control tècnic del programa en Ricard Portal.
Molt benvinguts a tots, com esteu?
Sou fans de Tarantino Star?
Estones, ara sí, ara no, ara no, ara sí.
Depèn de la pel·lícula, és una mica com el Tim Burton.
Aquesta està molt bé i aquesta aquí ha relliscat.
Però en general sí, en general sí.
I Francesc?
Igual que el Tim Burton, millor les primeres que les últimes.
Això és el meu parer.
Recordem, estem parlant de 25 anys, l'any olímpic, l'any 92.
Gina, això és molt fort.
Jo tenia poca memòria en aquell moment.
I de fet, diguéssim que la pel·lícula de Tarantino encara no em podia veure cap.
I més aquesta.
I més com començava, que el noi tenia la boca una miqueta bruta.
S'hi salta el cotxe i li acaben de fer un tret a la panxa.
De fet, sorprenia molt per l'època també.
S'ha sorprès a tots molt per això,
perquè eren els primers de fer aquest tipus de pel·lícules.
Molt cruda.
El Peck Impact ja havia fet alguna cosa, però es veia més cinema.
Això semblava més documental, es veia més realista.
Ara parlarem d'aquest videojoc.
Parlarem amb una de les persones que ha estat fent-lo.
I que aquesta setmana ha aparegut a través d'unes plataformes
que en parlarem ara mateix.
Però abans, deixeu-nos parlar una mica del que ha passat aquesta setmana.
Divendres passat va passar una cosa molt important.
I hem trucat a una persona que hi entén molt
per que ens expliqués què va passar.
Aquesta setmana molt calenta amb el tema dels virus.
Del virus tipo Ransomware, anomenat WannaCry.
Volem tractar-ho al generació digital i fer-ho amb una de les persones
que més en sap sobre ciberseguretat, la Mercè Molist.
La periodista Mercè Molist, en 3 minuts, resumeix el que va passar,
la solució perquè no passi, a banda d'actualitzar les versions
del sistema operatiu, i també en quin lloc queda
la reputació del bitcoin.
Suposa que el que va passar és que devien tenir
algun ordinador que no estava ben actualitzat,
i per allà els hi va entrar el que se'n diu
un cuc informàtic, i busca ordinadors
que tinguin un forat de seguretat.
Troba aquest forat de seguretat i es fica cap a dintre.
I un cop està dintre d'aquest ordinador,
l'infecta, i a més, com que aquest ordinador està
en una xarxa que era la xarxa interna de telefònica,
amb molts més ordinadors, va fent com seria un cuc,
que es fica en un sistema de pomes,
i primer es fica en una, i després es fica en l'altra,
i es va anar ficant d'ordinador a ordinador.
I resulta que aquest cuc, la càrrega que portava,
era el que se'n diu un ransomware.
L'ordinador xifra tots els arxius que troba,
i llavors et surt una finestra,
que t'acabo de xifrar tots els arxius de l'ordinador.
Si els vols recuperar, et penca la clau per desxifrar.
L'única solució, de veritat, és que tu
tinguis vacaps, tinguis còpies de seguretat.
Si tu vas fent regularment còpies de seguretat
a la informació que tens a l'ordinador,
aquest virus no t'ha de fer cap por,
perquè encara que vinguis i et diguis que has xifrat els arxius,
tu dius, bueno, jo l'última còpia de seguretat la vaig fer
potser fa dos dies, doncs mira,
hauré perdut el que he fet en aquests dos últims dies.
L'únic que he de fer és formatejar,
i amb això ja mates el virus, i després reinstal·lo,
i reinstal·lo amb el que tinc a les còpies de seguretat.
Per una banda, és mala imatge pel bitcoin,
però per l'altra, de coses a pensar,
i dius, per què està pujant tant
per què està pujant tant la cotització de bitcoin,
que ens sembla que al divendres hi havia uns bitcoins
que són 1.800 euros. És una passada, no?
Per què puja tant la cotització? Doncs precisament puja
perquè, entre altres coses, hi ha empreses
que, com que es fa del ransomware, és una cosa que no és d'ara.
Aquesta mena de virus porten
des del 2013 al 2014,
que són el terror a les empreses.
Hi ha empreses que han sigut infectades
dues i tres vegades.
És una animalada.
Com que, si et passa, has de tenir els bitcoins al moment,
el problema és que tu no pots trucar al teu banc
per molt bon client que siguis,
i dir-li, vull que em dongueu 2.000 euros en bitcoins.
Els bancs, això no és una moneda,
com si tu demanessis dòlars, no?
Per tenir bitcoins ràpids,
el que estan fent moltes empreses és que
s'estan obrint ells mateixos el seu propi moneder de bitcoins
per si això passés, per pagar el rescat.
El bitcoin comença a ser una moneda molt cotitzada
i que tothom la vol,
entre altres coses,
per poder pagar aquests rescats d'aquest virus.
Déu-n'hi-do.
Recordeu quan fèieu el programa
i el bitcoin estava a cent i escaig dòlars?
I no fa gaire d'això.
És una moneda també especulativa, pot fluctuar molt
i qui sap si aquesta mena d'atac ransomware potser és una forma
de fer créixer el valor d'una moneda i que algú està fent
per revaloritzar el seu estoc.
Per aconseguir diners. Us recordo que cada un d'aquests atacs
es paguen amb bitcoins, però també hi ha un botonet
que fa dos anys que van comprar bitcoins.
Si fa dos anys algú va comprar bitcoins
a Tutiplane,
hi ha dit bitcoins una mica.
El que pot passar ara és que la seva fortuna sigui molt alta.
A Telefónica li vam demanar mig milió, això sí.
Suposo que no tots els usuaris els demanen el mateix.
Però depèn de com estigui la fluctuació del bitcoin,
suposo que pagaràs més o menys.
Una qüestió també és que això és una llàstima quan passa a persones,
és una llàstima quan passa a tothom,
però és bastant més flagrant quan passa a grans empreses
o empreses sobretot tecnològiques com és Telefónica,
perquè se suposa que no haurien de tenir aquesta mena de seguretats.
Deforats de seguretat haurien d'estar sempre actualitzades
i les persones a les quals se'ls posa un ordinador davant
també haurien de tenir certa formació i no donar un ordinador
amb privilegis a qualsevol persona que està allà
Molts d'aquests atacs segurament s'absorbentarien
si hi hagués unes bones praxis d'utilitzar un ordinador
en un lloc de treball per no visitar certes pàgines,
per no obrir certs fitxers que t'has portat de fora, etc.
Aquí també hi ha una miqueta de repartit per tothom.
A veure, de Reservoir Dogs ja en fa 25 anys,
igual que el Gol de Cuman, que aquests dies estem recordant
a Catalunya Ràdio, Francesc, una breu sinopsi
per posar-nos en situació de la pel·li.
Vinga, la sinopsi, jo crec que el més curt
que es pot fer d'aquesta pel·lícula és un atracament
que se n'envanòries, que funciona molt malament.
La veritat és que no hi ha més, això és realment el que passa.
Veiem com al començament es reuneix una banda
per fer un atracament i veiem com després
els supervivents d'aquest gran fiasco van arribar
a tots al punt de trobada.
Dels molts cops de geni, en aquesta òpera prima d'en Quentin Tarantino,
que el va encombrar una mica com un dels cineastes indis
més destacats del moment, ja en tenim un, és no ensenyar l'atracament.
Qui s'imagina anar a veure una pel·lícula d'atracaments
on no veus l'atracament, no veus el que passa?
Ens entenem del que va passant amb un altre dels seus trets
més característics, que és aquest muntatge especial, els flashbacks,
el fer d'anar endavant i endarrere amb la història.
Podem dir, per tant, que aquesta pel·lícula té dos parts molt diferenciades.
I quines serien aquestes parts?
La primera part és la preparació de la sal, per dir-ho d'una forma.
Aquí descobrim els dos organitzadors del crim.
Coneix el gànster Joe Cabot i el seu fill.
Reuneixen a 6 atracadors que en principi no es coneixen gaire.
Entre ells, per mantenir l'anonimat, es comencen a dir
El senyor blau, rosa, taronja...
Hi ha problemes?
I converses com molt normals.
Això és una cosa que podria passar a qualsevol grup.
No vull ser aquest, no vull ser l'altre.
No vull posar una mena de discussions quotidianes
en un entorn on saps que alguna cosa ha de passar.
Això xoca, però també t'identifica bastant.
És el que passa a l'esmorzar que estan fent tots ells.
Semblen una colla d'amics, ningú t'espera que aquests senyors
dintre d'uns minuts agafaran fusells i entraran en un banc.
Comencen a fer petar la xerradeta i, a més,
prenen moltes coses, com per exemple, de música.
Un exitazo de Madonna.
¿Qué cojones te pasa? ¿No oyes la radio?
No us diré quina teoria esgrimeix en Quentin Tarantino
sobre el significat de like a virgin, perquè és bastant barruera.
Però sí que és molt curiós perquè el Nice Eddie
és el germà d'en Xompen.
I curiosament va estar casat amb Madonna.
Així que aquesta conversa tenia un gir bastant curiós.
De fet, a Madonna li va agradar bastant que se la mencionés
i va regalar una edició de llibre eròtica
quan el va treure en Quentin Tarantino
en una dedicatòria especial que deia...
En realitat va de mort.
No de què més creia Tarantino que anava like a virgin.
I d'aquest ambient tan distès passem al caos absolut.
Fugint, ferits, comencen a arribar els supervivents del trecament
al magatzem, que el serveixi de magatall.
I aquí comença a haver-hi la típica tensió post-trecament.
Hi ha gent que sospita de traïció,
qui ha avisat a la policia, per què els estaven esperant.
Hi ha un traïdor dins del grup, les amanes escravades amb pistola,
que s'han fet tan populars, que és allò que se'n diu
el están mexicano, que és que són 3 persones apuntant-se amb la pistola
tots uns als altres, dient ha sigut tu, no ha sigut jo,
treu la pistola, no baixa-la tu primer.
Tot això passa, no explicaran gaire cosa més per alguna persona,
algun uller que encara no l'hagi vist.
No us hem destripat gaire la pel·lícula,
perquè la aneu a veure, perquè val moltíssim la pena.
Si la voleu veure amb plataformes digitals,
la trobareu a Yombi, que està inclòs de la plataforma Movistar,
i està inclòs de la seva subscripció.
La trobaríeu a Filmin, a la seva subscripció, de 8 euros al mes,
però també la podrieu llogar per 2 euros.
La trobaríeu a Wacky TV, la plataforma de Rakuten, també per 2 euros.
O la podrieu canviar per punts R,
si partícipeu d'aquesta plataforma i teniu aquests punts.
A Google Play també la trobaríeu, la podrieu comprar per 6 euros,
o per 2 euros la podrieu llogar per veure una vegada,
i en teoria sembla que des del gener del 2007 també és a Netflix.
I també a Fomat Físic.
Tant en DVD o en Blu-ray, la trobeu força econòmica.
5 euros en DVD i 8 euros en Blu-ray a Amazon.
Les noves del Tarantino no valen això.
De dues maneres, és curiós veure preus de Blu-ray,
que en teoria és aquest format...
Tant reduïts, eh?
Sí, em costa força acostumar-me a aquests preus,
cosa que també està molt bé que ho puguem aconseguir.
Moltes possibilitats per recuperar aquesta pel·lícula,
i ara sí que estem ja situats, anem a parlar del videojoc.
Liam Paton, molt benvingut.
Moltes gràcies, bona tarda a tots.
El Liam és CEO de Big Games,
la desenvolupadora catalana que ha fet
Reservoir Dogs Bloody Days.
De fet, fa un temps ja que ens vas acompanyar
al generació digital, però per la gent que no et conegui,
fa ja uns quants anys que estàs a la indústria, no tu?
Sí, vaja, vaig començar a la indústria l'any 2000 i molt poc.
2001, potser, des d'Alemanya.
En aquella època estàvem fent videojocs i treballant amb Laura Croft
i amb Ell 2.
Vam treballar també amb Activision, amb FIFA 2003,
per contoles portàtils,
i finalment vam tornar a Espanya.
Llavors vas venir a Barcelona
i fa un temps vas muntar Big Games.
Sí, fa cinc anys que em vaig indemnitzar,
i amb els socis, finalment, ara fa un parell d'anys,
vam crear l'empresa, i aquí a Barcelona, efectivament.
És bastial.
És el que té Tarantino, elegir les cançons.
Després de tants anys de tot aquest periple,
creus que aquesta setmana és una de les més importants
de la teva vida professional?
Absolutament, lluny si majúscul.
Tenim moltíssima il·lusió de dir-vos que a les 9 del matí,
el dijous, dia 18 de maig, el joc està disponible per a PC.
Llavors el tenim a la plataforma Steam,
i també a Twitch.
Llavors, la gent que estigui retransmetint el joc i jugant-lo,
la seva audiència rebrà el botonet i clic, el podrà comprar,
i des de Twitch, que hi ha uns pocs jocs a l'hora.
O sigui, estem molt contents.
Després parlarem de totes aquestes plataformes que es pot aconseguir aquest joc,
perquè moltes vegades parlem de videojocs per consoles,
aquí aquest de moment és per PC.
Hem anunciat PC i també Xbox,
i com podràs entendre, molt aviat,
els altres consumidors que tinguin altres plataformes
rebran també bones notícies.
Molt bé. Brutal.
Per cert, abans senties les explicacions de la Mercè Molist
sobre el virus d'aquesta setmana.
Jo pensava, ostres, una empresa com Big Games,
que d'ordinadors en teniu moltíssims segurament,
que és la vostra eina més important, això ho vigileu?
Definitivament, tenim antivírus, treballem molt amb la xarxa,
guardem totes les dades al cloud, treballem amb Amazon,
i sí que ho vigilem.
Això que deia la Mercè, del fet de tenir còpies de seguretat,
al final és el més important?
Definitivament sí, perquè estem cada dia compilant codi
i el fet del software és tan important per la casa
que ha d'estar ben protegit.
Aquest cuc al final només afectava el PC, no sé si teniu molts Macs allà.
Sí, però per Mac també l'he vist a Steam, que està.
Amb el darrer sistema operatiu, el Capitán, no?
Sí, correcte.
Deu demanar recursos, no?
Sí, però és més de CPU que no pas recursos de GPU
o, si no, de tarja gràfica.
Què tècnica et poses, Liam?
Per cert, aquesta setmana, amb el tema del virus,
això que s'ha dit que han pogut robar una pel·li de Disney,
no sé si ho heu escoltat.
Sí, ho hem sentit. No sabem quina pel·lícula és, però...
Aquesta de darrere dels Pirates del Caribe.
Diuen, però tampoc està confirmat.
Estem enregistrant això el dimecres, que és probable
que hi hagi notícies, però que la pel·lícula estigui penjada
o que es pugui agafar per internet d'alguna forma.
Això ha passat altres vegades, no?
Sí.
Vull dir, ara fa una miqueta de por, no?
La moda aquesta del ransomware, Disney, que és una empresa molt gran,
han segrestat, queda tota una miqueta de paranoia.
Havia passat, sí.
Ha passat amb discos i ha passat amb videojocs.
Ara ha arribat a versions de videojocs, encara estaven en fase V,
han arribat al públic i s'han pogut jugar abans perquè algú
les ha pogut treure dels servidors i discos també,
que s'han publicat abans perquè algú ha accedit a la discogràfica
d'algun dels llocs i l'ha bolcat a la xarxa.
Però tu com a usuari què fas? No t'ho descarregues per mirar-ho
o t'ho descarregues i després compres l'original o com ho fas?
Perquè clar, t'ho he imaginat que ets molt fan de Pirates del Carib,
aleshores el Carmelet està allà, eh?
Sí, però si ets molt fan, precisament apreciaràs la gran feina
dels artistes i de tota la gent que l'ha creat i, possiblement, el pagaràs.
Sí, sí, prepararàs les dues coses. Primer ho veuràs.
Malauradament, Espanya és un dels països que lidera el rang
i en China, malauradament és així, però si ets molt fan
apreciaràs i potser te'l compres per 10 euros.
Faràs les dues coses. Si ets molt fan, faràs les dues coses.
Primer el veuràs abans d'hora i després el compraràs i aniràs al cinema.
Jo ho faig, eh, jo ho faig. Sí, tu ho fas.
No, no, jo amb la música ho faig. Jo em descarrego una cançó i si m'agrada
vaig a la tele i me la compro. En sèrio, eh?
El videojoc Reservat Dogs, Bloody Days...
O sigui, alguna vegada hem parlat tu i jo,
de la pel·lícula de cinema, i dius, sí, sí, pel cinèfils
els agradarà, però sobretot, no penseu que està feta pel cinèfils,
aquest joc. A veure, estem al 2017, efectivament és el 25è
aniversari de la pel·lícula.
Una gran excusa. Una gran excusa, i no és...
i és feta consciència, no és cap coincidència. Ara bé,
tot l'equip som absolutament fans, respectem i ens encanta
el Quentin Tarantino i la pel·lícula, i sí que és un repte
perquè precisament com no es mostra el robatori, i nosaltres volem
que els joves juguin amb els diferents personatges,
no facin només el robatori de la pel·lícula, que no es va veure,
sinó que el juguin, el pateixin,
tinguin molta acció, molta estratègia, però també
que juguin altres escenaris que es mencionen durant la pel·lícula,
que un pot estar en l'imaginari, això és el bo que té el cinema,
que el consumeixes de manera absolutament passiva, i la teva imaginació
es va pensant, ui, com seria aquest moll on va treballar el senyor
Mr. Blonde, el senyor Rose, que el Déu el deu caure, etcètera,
el joc, que és una peça interactiva, que has de tocar, que has de viure,
que has de suar, que t'has de fer ràbia, que has de superar,
és precisament el que hem ofert, un joc d'acció i estratègia.
Jo he jugat al joc i haig de dir que sí que fa ràbia,
perquè hi ha coses, hi ha parts d'aquestes una mica punyeteres.
Vull dir, vosaltres teniu la llicència de Reservoir Dogs,
però per aquesta gent que el jugui trobarà a faltar
els drets dels actors?
A veure, aquesta pregunta l'hem fet
durant la fase de desenvolupament
gairebé centenars de persones,
desenes molt llargues de persones de molts diferents països,
i tal com hem decidit la tipologia, el gènere de joc,
no ens afecta per res. És a dir, serà absolutament
igual divertit si tens la cara del Michael Madsen
o el Steve Buscemi, o tens
un estil artístic
que l'hem fet estilitzat amb un petit
gènere de joc que manga perquè sigui modernitzat,
que recordeu que ens ha aprovat la productora
i la propietària del dret de la pel·lícula,
és a dir que tenim reunions semanals amb els Estats Units,
i si voleu ja parlarem amb més calma quin és el procés
de desenvolupament, perquè és divertidíssim.
De fet, t'ho anava a preguntar ara, per cert,
escoltem una part d'un dels tràilers que vau publicar.
Ara la Gina deia el tema dels personatges,
però jo quan veig, per exemple, aquest tràiler,
els personatges, cadascun d'ells es veu que té molta personalitat,
i això segur que ho heu tractat i ho heu pensat.
No només segur, sinó ultra seguríssim.
M'encanta que facis aquesta pregunta, Albert, perquè definitivament
l'equip de disseny, l'equip d'art, tots ens hem vist la pel·lícula
desenes i desenes de vegades, però específicament els dissenyadors
de jugabilitat i que posen totes aquestes característiques,
llavors la personalitat dels jugadors definitivament
a través d'atributs passius els podràs viure i els podràs jugar.
Per exemple, Mr. Blonto, el senyor Rubio, que és el més sadístic,
que no farem un spoiler de la pel·lícula, però hi ha una escena
molt bèstia de la pel·lícula on fa servir
unes tècniques de tortura, etc.
Però és un tio que no el tortura per tenir una informació de tortura
i a més ho diu per plaer. Per tant, com és un,
com es diria, un score attack, és un joc que has de puntuar
per fer leaderboards. Si jugues amb aquest personatge,
per fer combos et donem una mica més de temps,
si el tens amb ell, per assolir aquests combos i el temps enrere
perquè no es perdi el combo, no hi serà tan gran.
Per exemple... Expliquem bé això, perquè estàs donant
certes característiques del joc importants.
El joc es pot jugar amb més d'un jugador alhora?
No, el joc és un joc single player. Single player.
Però la característica a principi...
Però jugues amb els personatges
del joc de manera simultània
amb diferents línies temporals.
La característica principal del joc, a part d'estar ambientada
en el món Reservoir Dogs, a què tothom podria imaginar-se
la violència, la tensió, el drama, l'assang
i el que tot això implica,
el més important és que per primer cop
jugues un joc d'acció d'aquest estil però amb una componenta
que mai a la vida ningú ha vist.
Aquest joc és molt únic.
És un joc fet a Barcelona, és un joc absolutament únic.
Venim d'Estats Units de fires amb consumidors finals.
Estan absolutament bojos per descarregar-se les nus del matí demà.
Estem molt i molt satisfets i l'equip de l'estudi
ha fet un treball absolutament immens.
És a dir que tens el control del temps aquí una miqueta, no?
Sí, és un joc tàctic, d'acció, com si pensessis
a nivell real on tu decideixes, el líder,
jugues amb dos o tres jugadors cada una dels atracaments,
dels robos que fas, de les missions,
en llan 18, i tu decideixes quin temps tindrà el líder,
farà unes accions, canviaràs de personatge
i mentre el líder està fent exactament les mateixes accions,
tu has de decidir si el protegeixes, si amplifiques el dany,
si mates el mateix policia exactament com l'ha matat ell
per tenir més combos o robes diners
perquè mentrestant robant diners, aquests diners seran importants
per pujar de nivell les teves armes, per desbloquejar nous atracaments, etc.
S'ha de reconèixer que explicat així pot semblar confós
perquè, com ell diu, és bastant innovador.
Pocs jugadors s'han trobat abans amb una mecànica d'aquest estil,
però la veritat és que un cop la veus funcionar ho entens perfectament.
Una persona com jo, que no sigui ni molt bona ni molt dolenta,
quant trigaria? Una persona normal.
Un que no és un hardcoreta bèstia.
És un joc que, diguéssim, que va fent. Tu m'has vist jugar.
12, 13, 14 hores bones, segur.
És llarg, eh? Sí, sí, més de 10 hores, jo et diria.
I per gent encara més dolenta que tu, que estàs parlant amb ell ara mateix,
jo no me l'acabo amb 20 hores. Déu-n'hi-do.
És un joc amb molta rejugabilitat i no hi ha dues maneres iguals
d'acabar la missió.
I com has de fer més punts i fer el score,
fer el resultat perfecte, és complexe, és exigent.
Jo era una persona que anava jugant amb una altra persona al davant
i a la vegada anàvem jugant totes les pantalles.
I sí que és veritat que jo jo tenia una manera de jugar molt més agressiva.
A mi m'agrada saber que sempre dic el febo,
sempre estic allà la carn d'olla al davant.
I l'altra persona era molt més tàctica, anava molt més per darrere,
i els dos ens passava amb la pantalla de maneres diferents
i aconseguint diferents punts.
Una cosa que no hem dit, que hem de recordar, perquè som a Catalunya Ràdio,
aquest és un joc violent, aquest és un joc on hi ha molta sang,
i suposo que el tema de l'edat també està marcat.
17.
I ESRB, en la categoria M, de mature,
és un joc de 17 cap amunt.
Sí, correcte.
És important perquè també es pot escoltar pares,
que de vegades en parlem de molts jocs violents.
Albert, perdó, estem parlant de Quentin Tarantino,
no pots fer un joc de Quentin Tarantino
o no hi surti sang.
Potser seria un joc original.
Per cert, abans em comentaves la relació
amb l'empresa Mare.
Cadascuna d'aquestes decisions que vosaltres preniau per fer el joc
durant quant de temps heu estat treballant, per cert?
Doncs et diria pràcticament un any i mig.
Des de pre-producció, pràcticament un any i mig.
No, no fem això.
Primer hem de trucar a veure què els sembla.
Tireu endavant i ja us ho trobaran.
Tens un marc d'actuació on anem aprenent sobre la marxa.
I ells també ho van aprenent sobre la marxa.
Aquest joc també es va fer fa gairebé 10 anys.
I la gent també ha canviat.
L'enfoc i el target al que anem també és diferent.
Però definitivament, nosaltres fèiem propostes,
hi ha hagut moltes aprenentades, tenim viatges a Los Ángeles
i aprovacions i un procés típic
com pots esperar d'un llicenciatari del calibre
d'una empresa que va guanyar 6 Oscars, amb la La Land.
Linesgate han guanyat ara mateix molts Oscars
i és una empresa gran, òbviament.
No he viscut, no he estat al teu costat per veure-ho,
però és que jo et veig a tu, ets una persona,
el Liam és activa, té una actitud positiva, sí, és així.
És molt natural, no?, que més desprèn aquesta energia.
Però això deu ser una tensió potent, no?
M'encanta, jo me'n puc amagar, sóc així, sóc natural
i faig bastant esport perquè suposo que l'energia
la tinc a treure d'una altra forma.
Però es veuen moments de molta tensió o no?
Jo et diria que és bo tenir experiència,
haver treballat amb empreses molt grans.
Gràcies a Déu, molts de nosaltres venim de multinacionals també
i hi ha una sistemàtica d'execució
on necessites comunicar moltíssim perquè hi ha molts graus d'aprovació.
Això no és un sort on l'individu que per una decisió te l'afirma
ja pots publicar, en absolut.
Llavors necessites calma, prendre't un bon te
o anar-te'n a córrer 10 quilometrets o 20.
Però sí, el que passa és que els que tenim experiència
i hem treballat molt amb gent estranger i el nostre equip,
de fet, el joc sense l'equip que tenim no estaria
Quants sou?
Exactament, ara possiblement uns 17, m'equivoco,
però més gent de màrqueting, més gent externa que ens ajuda
i ara si afegeixes localització d'idiomes, 20 persones,
però hem començat de 6 fins a 20 aquests últims mesos.
Va, som la generació digital també.
Parlem una mica de jocs de robatoris.
Hem robat cap exactament d'igual,
però sí que tenen algun element que fa servir el joc de big games.
I comences amb un que hem jugat en xarxa junts.
Sí, nosaltres, Albert, hem jugat a moltes coses,
però comencem amb Monaco What's yours is mine,
és a dir, el que és teu és meu, que és un joc de sigiliacció
on veníem un planol des de dalt i hem de robar
sense ser descoberts.
Sí, sí, però no en el sentit de la paraula que podríem fer servir
per a un quadre del matrimoni de la Nui, sinó perquè cada personatge
que podem triar té un color i una habilitat única.
Hi ha un hacker, que és de color verd, que pot desactivar
les alarmes i obrir portes, n'hi ha un que es pot disfressar,
que és de color rosa i passar desapercebut.
Aquest joc, el Monaco, el tenim per PC, Windows, Mac, Linux, Xbox,
val 15 euros i els recomanem que el podeu comprar
per jugar amb diversos amics, perquè sol és més avorrit.
I jo t'he demanat que
si podies parlar una miqueta de l'Sprinter Cell,
perquè aquest sí que és un videojoc antic,
però que va marcar el camí
d'un tipus d'acció diferent absolutament.
A veure, jo no hi he parlat perquè pensava que tothom el coneixerà.
L'Sprinter Cell és una saga clàssica del món dels videojocs,
que sí que és antic, però té versions més noves.
Són jocs basats en el sigil, la discreció i la infiltració.
La línia argumental és pràcticament igual a tots,
excepte dels dos últims.
Bàsicament és una organització terrorista
que vol fer un atac amb armes de destrucció massiva
i Sam Fisher, que és el protagonista, ha d'aturar-ho.
Aquí no hem de robar ni dir d'esperar gaire.
És a dir, hem de tenir molta estratègia, com en el joc de Bloody Days.
I més jocs que vulguis fer alguna referència ràpida?
Doncs sí, el nostre grup de Telegram,
i si podeu apuntar, n'han dit més.
Per exemple, Invisible Inc o Payday,
que també són de robatoris, i si voleu saber-ne més,
ens en podeu enviar a través de les xarxes socials.
Twitter, Facebook, Telegram, WhatsApp...
Nosaltres ara continuarem parlant del joc,
però abans volem parlar de...
Ha sigut un aniversari, ara fa poc, ben curiós.
I és que aquesta setmana, fa vuit anys,
que en Paul McCartney es va emprenyar, és tard.
Sí, home, doncs un aniversari una miqueta tonto, no?
A fa vuit anys que em vaig emprenyar.
I va sortir a la xarxa. I va ser famosíssim.
És un cas, el de Paul McCartney, que és tan lògic com evident.
Resum de dades, atenció, les coneixem tots,
però mai estava més dir-les.
Google té un servei gratuït que es diu Google Street View.
És un cap als carrers, amb una càmera al sostre,
que van registrant imatges en 360 graus,
arreu on passa, i va construint un mapa entre les dimensions.
Ho coneixeu tots, no? Ara ens hem situat.
Resulta que, com deies, l'any 2009, que ara es fa l'aniversari,
el cotxe de Google va anar passejant, va anar enregistrant per Londres,
i va passar pel davant de la casa d'en Paul McCartney,
que tenia llavors allà. I, segons diuen, es va empipar com una mona,
perquè Google va començar a treure fotos pel davant,
a la casa, i al mateix temps que treia fotos,
també treia fotos de tot el sistema de seguretat,
i, evidentment, va quedar al descobert.
Sense ser tan dramàtics, Albert. Tu ets a casa teva.
Segur que no et ve de gust que ningú et faci fotos,
i menys encara se't fan un mapa entre les dimensions
i el penja a internet perquè tothom ho pugui veure.
Ho entenc. Diguéssim que...
Sobretot es va censurar a les fotografies.
Va passar això, no? Sí, sí.
Era la primera vegada, també. Sí, no.
La primera vegada que ho vam fer així amb el Google Maps,
amb el Google Street View, segurament, i, almenys,
el Paul McCartney sí que és el més famós que més es va emprenyar.
Però això ja havia passat abans amb la Barbara Streisand,
que és la que va provocar el conegut efecte Streisand,
de l'any 2003. Aquesta història és més bonica, més divertida,
perquè, com deia en 2003, un fotògraf
va agafar un helicòpter i es va entretindre
a fotografiar a la costa de Califòrnia
fotos per la pàgina pictopia.com.
I, esclar, a la costa de Califòrnia,
vés per on la Barbara tenia una casa,
com molts altres artistes, molt altres actors.
Quan la cantant i actriu se'n va sabentar
que havia passat aquest senyor amb l'helicòpter
i va veure les fotos a pictopia.com,
i va dir que tenia un costat de 50 milions de dòlars
per haver vulnerat la seva intimitat.
Intimitat, no seguretat.
La conya és que, en aquell moment, de la denúncia a pictopia.com,
només 6 persones, Albert, 6, 1, 2, 3, 4, 5, 6 persones,
havien vist aquelles fotos. I d'aquestes 6,
dues eren advocats de la cantant.
Clar, quan la notícia va sortir de llum,
de que la Barbara Streisand els havia denunciat,
va dir que tenia un costat de 50 milions de dòlars.
Deu-n'hi-do. Llavors, com quedem?
Hi ha coses que s'han de veure i coses que no?
Ho deixem una miqueta al que vulgui cadascú.
Hi ha coses que millor no veure o no ensenyar.
Hi ha altres que sí que val la pena o que sí que fa gràcia veure-les.
Una cosa que és millor no ensenyar a Google Street View
és la tomatina de bunyol. Per què?
Què dius, nen? Queda desbaculentament.
Hi ha gent que fa tradicions populars i diu que això és molt bonic
i això s'ha d'assabentar tot el món. Va fer el seu dudel i tot.
Doncs va enviar el seu cotxe cap a la tomatina.
No és una molt bona idea. Ni gens ni mica.
Encara pitjor idea si dius, passo ara que ara és quan hi ha el merder.
Ara que s'estan tirant tomàquets. Bé, el cotxe va quedar fet un llat.
Si busqueu fotos per internet és increïble.
Passa al cotxe tota la gent, vinga a tirar-li tomàquets,
amb simpatia, amb alegria, amb força popular.
Una cosa que sí que val la pena,
i em poso una mica emotiu, són records de gent que ja no hi és entre nosaltres.
He constatat, jo me'n recordava d'un,
però he vist que n'hi ha un altre buscant dades.
Hi ha dos casos de dos senyors, dues persones,
que anaven pel carrer fent les seves coses. Un anava pel carrer,
l'altre estava pudant el seu jardí, i en aquell moment va passar
el cotxet de Google i els va enregistrar.
Malauradament, aquestes dues persones van passar un parell d'anys i van morir.
I la seva imatge s'havia quedat allà a la xarxa.
Per petició popular, la família es va posar en contacte amb Google,
va dir que aquí està el pare,
sisplau, no actualitzis aquestes imatges.
Pots actualitzar totes les altres, però amb aquesta que tenim el record familiar,
deixa-la. I Google, sí senyor, va dir que actualitzarem totes,
accepta aquests 3, 4, 10 fotogrames on surt aquest senyor
perquè perduria la memòria.
Per contra, una altra cosa que no val la pena mirar a Google
i que té a veure amb una cosa macabra.
El pobre home que va tenir un atac de cor
a un carrer a Tarragona, casualment a 200 metres d'on estic jo,
a costat de casa meva,
i que vas a Google Street View, no us diré ni el carrer
ni les coordenades, i encara es pot veure el pobre home
allà estàs a terra, tapat amb un jansol, i els Mossos
i les ambulàncies donen voltes.
Ai, això Google no podria actualitzar?
Potser ningú li ha dit.
Sí, no.
Això el senyor Google sabrà més que nosaltres,
però sí que ho hauria d'actualitzar.
Tu pensa que et passa això al carrer?
No es veu el senyor, es veu un jansol a terra, però jo sé què és,
es veu una lua urbana, es veu tot.
Una cosa que sí que fa gràcia ensenyar i més veure,
són les persones culturalment, els friquis,
que aprofiten que quan passa el cotxe,
hi ha vegades que saps quan pot passar perquè ho anuncia el diari local,
i hi ha molta gent que ha anat allà a fer el pandereta.
Ensenyen el cul, que jo els he vist.
El senyor amb la màscara de cavall que es va fer un popular,
n'hi ha un altre que van simular una situació que la dona anava de part
i es va llançar a terra allà traient un nino,
de totes maneres compta que si busqueu imatges no totes són autèntiques,
n'hi ha moltes que són falses, però la gran majoria sí, són curioses.
Google censura o accepta peticions de retirada d'imatges
sense gaires embuts, perquè la lògica parla per si sola.
Quan Paul McCartney va demanar que no ensenyés casa seva,
no era per res més que dir que això és un risc de seguretat.
És com si vosaltres mateixos, no sé, tu Albert o el Francesc o Gina,
imaginau que vivíeu a casa, quina gràcia us faria que es passés el cotxe,
només la volta, i us retratés totes les càmeres
i com podria entrar un lladre got a casa vostra.
En el meu cas particular, jo visc en un bloc de pisos amb un 6è,
jo no tinc cap problema.
Fins que Google Street View no tregui drons,
jo estic la marra tranquil.
Escolta, això no ho diguis dues vegades, que després tenim disgustos.
Pots ensenyar el cul, Gina, en què genera el cul?
Què ens remei? Què farem?
En fi, que per lògica d'intimitat i seguretat,
Google ja ha après i ja sap que no ha d'ensenyar cases de polítics
per seguretat,
tampoc ensenya instal·lacions militars, també per seguretat,
ni fàbriques que siguin sensibles necessitar un sistema de seguretat
i càmeres, fàbriques que segons el material o ingredients
que facin servir o depèn del que produeixin,
millor tindreu a rasguar de mirades indiscretes.
Aquesta versió que apel·la de Tom's Dinner,
que va ser la primera música convertida
en format MP3 ara fa 24 anys,
encara que no és l'única que s'ha utilitzat per ajustar la codificació,
va ser la que l'enginyer Karl Heinz Brandenburg
va escoltar diu ell mateix en entrevistes
més de mil vegades per l'inici amb la fràgia i el veu
de Susan Vega.
És un format habitual avui dia a l'MP3
i que conviu amb nosaltres els nostres ordinadors,
per cert, des del dia de Sant Jordi i per això en parlem ara,
l'era d'MP3 ha arribat a la seva fi.
Doncs sí senyor Albert, el 23 d'abril passat va ser el dia
en què l'institut Fraunhofer, que és el posseïdor de la patent
del format MP3, va decidir deixar de donar,
renovar i otorgar noves llicències pel format MP3.
Què significa això a nosaltres com a consumidors en aquest moment?
Doncs que ja podem anar-nos acostumant a nous formats
més eficients, perquè si bé els aparells actuals encara
reprodueixen MP3, els aparells nous d'ara endavant
ja no podran ni codificar ni descodificar.
Fraunhofer ha pres aquesta decisió, entre altres raons,
per impulsar altres formats que sí que són molt millors
que l'MP3 actual, com per exemple el format ACC
o el format que arribarà aviat, que és l'MPEG-H,
que tenen molt bones compressions i molt poca
pèrdua de qualitat comparada amb l'MP3.
M'estàs dient que si ara tinc MP3 a casa jo no els podré escoltar?
Doncs mira, això és una cosa que desperta una d'aquelles preguntes
que sempre hem parlat d'aquí al nivell de la caducitat dels formats
o qui és el propietari d'un format.
Sí senyor, imaginem-nos aquesta situació,
no només la teva Gina, sinó una situació futura
en què és un format musical propietari que desapareix.
Què passarà quan algú trobi música en MP3
o àudios en MP3 d'aquí 50 o d'aquí 100 anys?
Si la informació de decodificar l'MP3,
que la té Fraunhofer, d'aquí 50 o 200 anys ningú la pot recuperar.
Doncs és sempre un problema quan es fan servir
aquesta mena de formats.
Dins del joc hi ha música i vosaltres teniu una banda sonora
que heu fet que està dins del joc. En quin format està?
Està en MP4, és com la Rebolló.
Exactament com la compilem dins del joc no t'ho sabria dir.
Li preguntaria al cap de programació.
Però tenim 21 minuts de 11 cançons dins del joc.
Molt bé.
L'MP3 quan va aparèixer en aquells finals dels 90
es va començar a fer popular perquè aconseguia fer
una comprensió bastial.
Vengem a buscar una cançó que aconseguia encabir-la
en una pèrdua de qualitat suficientment bona
perquè l'Orient Mitjà no aprecies molta comprensió.
L'Orient Mitjà.
Unes dues o tres megas per cançó.
L'Orient Mitjà va aparèixer en un CD de música
i que hi havia 12 o 15 cançons, que és l'habitual,
en format CD-Audio, format de WAF o PCM sense comprimir.
Què passa? Que amb el mateix espai t'hi poden cabre
200 o 300 cançons en MP3.
Va ser el fet que es pogués compartir de forma molt fàcil
i ràpid música a través de totes aquelles plataformes.
Recordeu el nom de Napster i de moltes altres
que es van fer populars en els primers anys de la internet.
Un gran públic que no tenia molt d'interès en la tecnologia
va descobrir la possibilitat d'obtenir
una sèrie de coses que no eren per fans tecnològics,
sinó que eren per qualsevol persona
que es reconeix fan musical.
Es començaven a connectar a internet, moltes vegades només per això,
per poder descarregar-se música per internet.
Va ser una de les coses que va fer que molta gent
comences a entrar a internet, comences a pagar tarifes.
Això va fer que la gent comences a protestar
perquè les tarifes eren molt cares, es comencin a baixar les tarifes.
I moltes vegades, per raons d'aquestes.
El que tu has comentat de la cançó de Susan Vega,
una de les coses que a mi m'havia arribat era que van utilitzar aquesta versió
a capela, precisament, per una qüestió.
Que la veu és la que quan es comprimeix, es perd qualitat més ràpidament,
notes que no funciona estrany.
I la van utilitzar moltes i moltes vegades.
Aquest tall de Susan Vega a capela, perquè la utilitzaven
per tastar la qualitat de l'algoritme,
si la veu humana no quedava robotitzada ni tocada.
De fet, ho expliquem en un pòstit de Catalunya Ràdio.
Si aneu a Radio.cat, poseu pòstit Albert Murillo.
Hi ha un on parlem precisament d'això,
de la història de com es va fabricar la MP3.
Si pregunteu el que és un pòstit, a part d'un paperet que s'enganxa pel darrere,
són també els escrits que hi ha a la web de Catalunya Ràdio en format blog.
Exacte, dels treballadors de Cat Ràdio.
Continuem parlant del joc.
Per cert, més coses que us volien dir.
Aquesta setmana a Barcelona s'ha presentat una nova càmera de la marca Fuji
que és molt curiosa. Per això la volíeu portar perquè us escoltéssiu el tall.
Eduardo López, director de Foto Imaging a Espanya i Portugal,
ens ha enviat una declaració pel nostre programa per al generació digital.
La primera cámara Fujifil Híbrida, que es analógica y digital.
Y con esta cámara uno puede capturar fotografías analógicas,
imprimirlas y además guardarlas dentro de su ordenador.
Se vendieron más de 10 millones de cámaras el año pasado
y este año venderemos 7 millones y medio de cámaras.
España es un 2% de esa venta mundial.
Actualmente las cámaras instantáneas suponen el 40% de la facturación
de todos los productos de fotografía.
Gina, això ho veus un invent.
Hi ha una fotografia i se't pot directament descarregar el teu ordinador.
És a dir, la tens amb paper i la tens amb l'ordinador.
Hipster.
Són tots una colla de hipsters.
Perdona, amb paper vols dir que rotllo Polaroid, no?
Sí, sí, sí, sí. Fantàstic.
Jo tinc una Polaroid, m'agrada molt i soc molt fan de les Polaroids.
De fet, jo et dic, en tinc vàries de Polaroids,
però això em sembla una hipsterada d'aquestes impresores pel mòbil.
No només pels hipsters,
però també per a la gent jove.
De quina forma tu li vens que pots fer un paper,
però si li dius paper i també se'n va al teu mòbil...
I després li pots fer una foto amb el teu mòbil i és com si fos un escàner.
Jo només us diré que vaig intentar comprar aquesta càmera
per aclarir-la amb una amiga, no la vaig trobar.
Era un Nadal, es van esgotar les recàrregues de paperets.
Va ser increïble.
Es va quedar en el seu regal de Nadal, ho sento molt.
El Joke es diu Reservadox Bloody...
Bloody Days.
Això vol dir que pot aparèixer d'aquí un temps un episodi.
Ho heu fet així pensant que pot aparèixer un nou episodi d'aquí uns anys o no?
Un DLC.
No, francament el nom ve perquè...
No és un joc que tu viuràs en un sol dia,
sinó que jugues en diferents etapes, diferents escenaris, diferents robatoris.
I són francament...
sangrentats.
Són Bloody.
Quin anglès que teníem. Com es nota?
Ha estat molt de temps.
50% de la meva sang és britànica.
Per això ho diem.
Parlem.
Aquest joc es pot comprar
si ens subteu el dissabte a través d'Stim,
directament a Descarregues.
I ara mateix hem llançat amb un 10% de descompte.
És a dir que el preu és 15 euros però el llancem a 13.49.
Està molt bé.
És molt assequible.
Preferim tenir moltes i moltes unitats i que la gent no es pensi
que hi hagi un llançament fins al dijous proper,
que és el 25 de maig.
I a Twitch també el podreu comprar.
Jo pensava que Twitch era un joc on la gent posava vídeos.
Sí, però des que ho va comprar Amazon això ja no és només un lloc
on la gent posa vídeos.
Perdoneu-me.
Ja fa temps que es pot comprar jocs.
Ho han anunciat fa molt poques setmanes.
No sé quina empresa d'aquest país
té un joc a Twitch ara mateix.
Però t'asseguro que no n'hi ha molts perquè si n'hi ha 50 a tot el món
doncs hem parlat amb Twitch, hem estat amb ells als Estats Units
i els hi ha absolutament fascinat el joc.
I malgrat que sigui un joc, com repetim, és un joc
no necessàriament multijugador, és un joc en single player.
T'ho passes tant i tant bé i la forma de resoldre
els robatoris és tan única, la forma de jugar
i l'estratègia és única, no hi ha dues formes
de resoldre un robatori iguals, que mirar
és pràcticament igual de divertit que no només jugar-lo.
Per tant encaixa molt bé Twitch.
És molt fort, estic pensant en això de Twitch.
És el gran joc per veure i per comprar el joc.
Quina gran idea, no?
És que ara mateix Twitch el que fa
és que hi ha el joc on apareixi unes icones
on el retransmissor, el jugador, l'està ensenyant
i si aquelles icones tu les estàs veient i dius
uep, me'l vull comprar, directament de la botiga de Twitch te'l compres.
I el càster o la persona que està retransmetint el joc
aquí tenim una experta davant,
rep un 5% de les vendes.
És a dir, es pot, si algú té que jugar molt bé
i és molt divertit i a sobre té molta audiència
i ven bé el joc.
Ho trobo fenomenal dintre de la cadena de valor,
que la persona que estàs jugant, venent bé,
disfrutant, fent disfrutar a altra gent i fent-li veure com es resol certes àrees,
doncs també aquest 5% de les vendes està fenomenal.
Això és una cosa que a YouTube li faltava, perquè fins ara
si tu eres un YouTuber i volies vendre jocs, o eres un Twitcher
i volies vendre jocs, enviaves de manera gratuïta
a la gent a comprar-te un joc que tu al final rebies zero.
Però sí que és veritat que jo he notat
que quan jo he jugat a un joc, alguns seguidors meus
m'han posat un comentari de, escolta, m'encanta el joc, me'l compro.
Twitch sí que facilita les propines.
I sobretot a Estats Units, que és una cultura de donar propines
que ja està inclosa, inclosa a la factura d'un restaurant.
Em parlen precisament a Reservoir Dogs, a l'inici, sobre les propines.
Molt bon punt i és un, com es diria en català,
un guinyo que fem definitivament també dintre del joc.
En trobareu molts, moltes referències a la pel·lícula,
però els que no han vist la pel·lícula el disfrutaran
també absolutament al nostre joc.
A Twitch, si vols rebre propines, per això has de ser pro.
I per ser pro, diguéssim que Twitch t'ha de provar
i has de tenir un mínim. No tothom pot rebre propines.
Doncs si tothom que retransmeti aquest joc, l'audiència
el que apartarà l'icona. Per tant, els que esteu encantats
de retransmetre a Reservoir Dogs Bloody Days,
si el compres, rebreu un 5% del valor d'aquests 15 euros
o 13.49 el que llencem.
Parles molt de la jugabilitat, de la importància d'aquest joc,
de la diversió, etc. Això suposo que vol dir que
durant el temps que heu desenvolupat el joc
s'ha hagut de provar i jugar molt.
Moltíssim, Albert.
Des del mes pràcticament d'octubre i fa 6 mesos
l'estem testejant amb gent d'Ucrania,
amb gent de Rússia, de Corea, de Barcelona,
de Estats Units, d'Anglaterra, etc.
I és gent professional que es dedica a això?
Gent professional, alumnes, professors
del nostre estudi, també.
Coneguts nostres de l'industria, els que tenim moltíssima confiança
són professionals fa molts i molts anys del sector
i ens donen feedback. També hem contractat agències
que es dediquen a portar jugadors, consumidors,
no professionals, consumidors com podran ser
els nostres clients actuals.
I què us ha sorprès més de la gent que ha jugat el joc?
Primer hem hagut d'aprendre molt com al primer nivell
el dissenyem per ensenyar bé aquesta mecànica
de rebobinat en el temps.
Time rewind, rebobinat en el temps perquè és única.
Jugar, com molt apuntava molt bé el Francesc,
jugar a un joc single player però com si fos multijugador
no és instantani però hem iterat i hem arribat a un punt
que estem molt molt contents, molt satisfets
perquè desenes i desenes d'ulls ens han donat molt feedback,
molt valuós i tots estan en els crèdits.
Per tant, també la nostra forma de grir pros baixa
estem absolutament contents perquè s'entén bé.
M'he anat posant la música de la pel·li,
ja que fa 25 anys i tal.
Dius que tens una banda sonora,
per això el joc té la seva pròpia banda sonora.
Té la seva pròpia banda sonora amb la paleta d'instruments
completament inspirada als anys 80 com la pel·lícula
i altres pel·lícules també del director.
La banda sonora, estem rebent i hem rebut feedback
de la premsa especialitzada en videojoc i és absolutament fantàstica.
Es podrà descarregar des d'Esteem també per 4,99.
La venem i la llancem amb un pack.
És a dir, la gent que es vulgui comprar la banda sonora i el joc
també rebrà un bon descompte i facilitem que ho puguin fer.
Definitament sí, com et comentava, són 11 cançons.
Una per cada una dels personatges són les 6
i altres 5 cançons fetes per un ritme frenètic
o un ritme més suau quan estàs robant.
Pensem que hi ha unes àrees del joc on estarà més fosc,
però si entres dins dels quartels de la policia
o als bancs o tens policies que et persegueixen
i l'acció i la música és canyera, canyera
i tens uns moments de ritme més pausadet
on la música està absolutament inspirada en Reservoir Dogs
però una altra vegada és qüestió de drets.
Però el feedback que hem rebut és bo.
Proveu-lo i escolteu-ho i la música i tracarem com us encantarà.
Ens escolten molts uients que es dediquen
al vídeojoc, al disseny,
que molts d'ells segur d'aquí uns anys
es dedicaran a fer vídeojocs a empreses.
Abans em parlaves del teu equip.
Es parla anglès a Big Games?
Tota la documentació és en anglès?
No, de fet et diré que tot el personal actual
de l'empresa és d'Espanya,
de Catalunya o de fora de Catalunya,
totes les documentacions en anglès
i és absolutament vital saber documentar
i saber defensar els teus arguments davant
dels interlocutors que tenim anglesos.
El marketing, relacions públiques,
la signatura de cadascuna de les fases és en anglès.
De la gent que ens estigui escoltant
i tu que portes un equip on hi ha catalans, espanyols,
trobes que fa falta professionals
que tinguin un futur brutal?
Jo diré definitivament sí,
però també que hem d'anar amb compte
perquè conec que hi ha desenes i desenes d'universitats
i el sector pot absorbir els professionals.
No sé si tinc mal entès que surten uns 700 professionals
només de Catalunya aquest any.
Al final de juny tindrem 700 professionals més.
Som 17 persones més ajudants externs.
Les àrees de relació pública i marketing és vital.
Una cosa és el negoci, conèixer bé el negoci,
la venda, els canals de distribució,
com es fan aquests canals de distribució.
Tots hi hem après, però és una de les meves àrees
i ens toca i conèixer molt bé quin és el meu moment
de fer uns descontes i tota la part comercial.
Però la part analítica i de saber posar
i estudiar molt bé les eines del comportament de l'usuari
és una de les meves àrees.
Aquests jocs mòbils són primordials.
Penso que és una àrea que sí que hi ha una mancança
de professionals perquè és multifaceta.
No és un programador o un dissenyador de jugabilitat.
He de tenir uns coneixements bastant varis.
Parlàvem de marketing,
jo m'agradaria comentar el que tenim sobre Atona
perquè és molt brutal.
Hem vist una funda d'ulleres que ja posa
Reservoir Dogs Bloody Days.
Tenim unes piruletes amb forma d'orella,
que és la escena mítica de la pel·lícula.
No direm res per qui la vulgui veure, però...
No té res que veure en Mike Tyson.
T'endonarem,
et deixo unes quantes aquí per l'equip del programa.
Això és un element de marketing,
i és molt important que us donem unes piruletes
que us regalem i que és ideal.
La feina que comença aquesta setmana
la teniu ben organitzada.
El joc està acabat, apareix,
la gent el compra...
Ara és molt important escoltar bé la comunitat.
Tenim ulls, orelles, dits...
Tots preparats 24 hores al dia.
El joc és molt important.
Podem mirar en quines missions els costa més.
Està costant massa continuar.
Aquestes analítiques que tu parlaves.
Això no només és un foro,
sinó que és una espècie de xivat
que els diu on la gent té problemes.
Us faré un anunci que estic molt content de fer.
El joc vindrà amb uns tornejos.
Cada mes segur,
farem tornejos on repartirem
el que es diu Steam Gift Cards,
que són aquestes targetes gratuïtes.
El joc acaba.
Al cap de poques setmanes li fem un nivell especial
i durant tota la setmana ja pot jugar bé
i tornar al nostre joc i entrenar.
Li donarem un premi sucós perquè es pugui comprar
però que torni el joc i aprovi el bo que és.
És un joc d'habilitat.
Recarrirà molts reflexes entre els ulls i les teves mans.
Volem que torni.
El mes de juliol farem un altre.
Tots aquests packs estarem que eren nivells.
Volem que jugueu, que ho veu, que us divertiu.
És la primera vegada que un joc ja llença això.
Ho veureu en el tràiler del joc.
Afegim en el tràiler el nostre tip challenge.
Un repte de donar propines.
Donarem propines al nostre comunitat que sigui final.
I em contestes molt bé la pregunta.
Abans es feia un joc, es publicava i ja està.
Però ara es veu que la cosa no acaba aquí.
Abans.
La qüestió és donar servei, donar alegries.
Continuem fent jocs i esperem que l'audiència
els encanti.
Següent projecte?
Ara mateix hem de llençar el joc i que sigui un gran èxit.
El següent projecte es diu Reservoir Dogs Bloody Days.
Tu vas venir fa dos anys per ensenyar-us un joc
que vas fer amb l'iWatch.
No es diu iWatch.
Va anar fabulosament des del punt de vista
pel que vam fer.
Estàvem negociant amb Lionsgate.
I també era un joc d'innovació.
La nostra empresa es posiciona com fer coses noves.
No podem fer un altre joc de disparts, de tirs o de trets.
Un altre més malgrat que tinguem la llicència Reservoir Dogs.
Aquesta és la resposta de la teva pregunta.
Et dono pistes.
Hem d'innovar.
Estem posicionats en un joc.
Vam ser la primera empresa d'aquest estat.
Fèiem un joc per l'iWatch.
Anava de robatoris.
Robaves diamants i xips japonesos.
Nosaltres continuem robant.
Moltíssima sort.
Que la sortos acompanyi amb aquest bon producte.
Nosaltres anirem fent el següent també.
I anirem explicant totes aquestes novetats que ens expliques.
Perquè n'hi ha moltes.
Val molt la pena explicar que des de Catalunya
ens ha fet un joc que avui l'està jugant moltíssima gent arreu del món.
Gràcies.
Gràcies per venir.
Un plaer, com sempre.
El guanyador del videojoc és Jorge Sánchez.
Gràcies a la gent que ens escolta des de Benalmadena.
Que ens ha fet una pregunta que la setmana vinent contestarem.
Perquè no és fàcil el control tècnic en Ricard Portal.
I recordar-vos que en Lluís Marquina, aquest diumenge a TV3,
parlarà al Generació Digital de TV3 del Saló Automobile.
Que hi ha anat i explicarà coses relacionades
amb els cotxes i la tecnologia.
Adéu-siau.
Gràcies per atendre'ns.