No, no, no, no, no...
Generació digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Ara comencem l'edició número 711,
que serà un programa especial dedicat a un videojoc,
el Minecraft, que ha complert 10 anys
i que té una història molt interessant al darrere.
Coneixerem els inicis, el personatge que el va crear,
quina és la seva actualitat, la seva vessant educativa.
Evidentment, ens enlinsarem al joc
i escoltarem la reacció d'una persona que no hi ha jugat mai.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Què tal, com esteu? Hola!
Avui estem des de l'estudi 14.
Segurament heu notat alguna cosa diferent.
No heu notat res diferent, és impossible.
Però estem en una taula en forma de lluna, de mitja lluna.
No ens veiem les cares, avui. Sí, gairebé, ens han posat així.
Però m'agrada, eh? És l'estudi musical, no?
Aquí graven normalment els grups de música
que venen a fer algun concert.
Adolescents IKAT també fan el programa des d'aquí.
Ah, això deu ser el que explica aquella figureta, potser.
De quina és? Tenim un pony.
Un petit pony rosa.
Aquesta setmana, déu-n'hi-do, tot el tema del Huawei.
Ui, sí. Huawei, com diu...
Huawei. Huawei. Huawei.
Ho dic perquè va sortir la notícia el dilluns,
que ja ens quedaríem sense Gmail tota Europa i tot el món,
què faríem...
Què us ha suscitat, aquesta setmana, tota aquesta notícia?
A mi m'ha suscitat que queda palès
que els Estats Units ho controla un mono
amb un volant i un botó,
i que de sobte aquest mono amb un volant i un botó
decideix que hi ha una empresa que no va a favor d'ell,
no del país, no, d'ell,
i és el moment de vetar-lo.
I això també afecta a empreses seves de dins del país.
És a dir, es pensa que va en contra de la Xina
i a favor dels Estats Units, però va en contra de tothom.
Doncs a mi, lligat una mica al nostre tema del generació,
m'ha suscitat ciència-ficció.
Ah, sí? M'ha suscitat històries de manga, per exemple,
Ghost in the Shell, el futur,
les grans corporacions que controlen el planeta.
En aquest cas, l'enfrontament,
encara que sigui metafòric,
entre dues grans potències, els Estats Units i la Xina,
ara s'han sumat, també, a aquests últims dies més països,
al bàndol dels Estats Units.
És interessant, no?
Tot sorgeix de les xarxes aquestes de 5G.
Hem parlat en el programa.
I tot té a veure amb el predomini d'una empresa respecte a l'altra
i del que fa o no fa.
És curiós perquè s'atribueix a Huawei, per exemple,
problemes de seguretat,
en quan aquests mòbils poden espiar els seus usuaris
i, per tant, els Estats Units estan totalment en contra,
perquè aquí ningú parla de tot el que estem utilitzant avui en dia
que ens espia a favor dels Estats Units.
Aquí hem d'escollir qui preferim que ens espiï.
I mira una cosa, Europa s'ho mira.
Europa sembla que no té ni veu ni vot en aquesta guerra
i això diu molt en contra de nosaltres.
És a dir, que nosaltres no tenim res a pelar
en una guerra tecnològica.
Evidentment, ningú vol estar en una guerra,
però vol dir que és que no som ningú.
Eli, tu tens un telèfon Huawei o no?
No, l'havia tingut fa temps, però ara ja fa anys que no.
Jo el que tinc és moltes opinions dels uients,
que evidentment ha estat la notícia de la setmana.
I després l'explicaré, perquè tenen diverses teories,
però sí, sí, ha estat el tema de l'any.
A casa dels Murillo, Murillo Cailá,
tenim cinc telèfons, quatre d'ells, Huawei.
I és curiós perquè a mi el que m'ha suscitat és dir...
Vaig a intentar veure quines alternatives tinc a Google
i m'han agafat moltes ganes d'apartar-me.
I fer software lliure, però hi ha.
Hi ha vida, eh, més enllà.
Penseu que Android és un sistema operatiu de codi obert,
per tant, no diré lliure, però sí que diré de codi obert,
i per tant moltes empreses poden fer forks,
de les últimes versions de Google,
i anar pel seu compte.
Obviament no tindràs les botigues d'aplicacions de Google,
i el gran problema que triomfi és sempre les apps principals.
Aquelles apps per les que tu et compres un telèfon.
És una cosa com Telegram o com WhatsApp,
o algunes certes aplicacions que tot i que tinguis compatibles,
moltes vegades et quedes fora del cercle
de les persones que les utilitzen,
i això es fa que no t'interessin tant.
Has de fer una mica el que va fer Amazon,
que és que té la seva pròpia botiga d'aplicacions,
que són exactament les mateixes APK,
les mateixes executables que Google Play.
És a dir, funcionen exactament igual.
Per tant, els desenvolupadors no han de fer un pare iPhone,
un pare Android i un pare Amazon,
sinó que el de Google Play funciona igual i serveix per Amazon.
Heu agafat piquipala? Sí.
D'acord, doncs anem a parlar de Minecraft.
Generació digital.
És que el 2009 la comunitat de jocs indi
va aparèixer al que seria un dels grans fenòmens
dels videojocs d'aquest segle.
Minecraft, desenvolupat en solitari
pel programador suec Marcus Notch-Person,
va aconseguir des del moment del seu naixement
un gran seguiment entre els aficionats als jocs singulars.
Aquest va ser un dels motius que van propulsar Minecraft
de l'òrbita dels jocs amateurs a la primera línia del mainstream.
Quan els fòrums es van omplir de discussions sobre construcció
i quan els canals de YouTube
van inundar de nens disfressats de creepers
amb capses de cartró pintades de verd,
ja ningú podia deixar de preguntar-se quin és aquest joc.
I aquest joc és el Minecraft, esclar.
Però d'on sorgeix Minecraft?
Hem d'anar cap a un altre dels jocs indis de referència
d'aquell any 2009, i era Dwarf Fortress, fortalesa dels nans.
És un joc de gràfics molt senzills.
De fet, és un joc de l'estil que veuríem per les VBS dels 80.
Bàsicament, els caràcters de text, de colors redefinits.
És molt senzill a nivell gràfic, però té moltes possibilitats
perquè està molt estudiat, molt treballat
i la seva jugabilitat està molt perfeccionada
en aquests jocs.
Representa bàsicament un repte de gestionar, és un sandbox,
on tu gestiones com els nans poden excavar el seu gran regne
sota la muntanya gestionant tots els recursos naturals
que hi ha al seu voltant.
Us sona, ja, una miqueta? Sí.
Per aquell temps, a nocs li agradaven molt dos jocs.
Un és el Railcoaster Tycoon, que és un gestor departamàtic,
on pots construir les teves pròpies muntanyes russes,
però gestiones totes les atraccions,
el que costen les patates, les crispetes, on hi ha els lavabos...
I l'altre és el Dungeon Keeper,
que també és un joc una miqueta de gestió.
En aquest cas, hi ha una gran basmorra
i tu has de posar totes les defenses
per evitar que uns herois entrenallats
matin tots els monstres i se'n portin els tresors.
Els has de protegir.
Doncs si li subem la seva cada vegada més participació
del senyor Noc en fòrums de jocs índi,
just en el moment en què aquesta mena de comunitat
agafava cada cop més i més rellevància
dintre del món gamer
i apreciava idees innovadores
de jocs inusuals,
doncs podríem dir que les peces
estaven ja servides per la creació de Minecraft.
Però no va ser el seu primer joc, no, de Noc?
Doncs la veritat és que no, ell ja tenia bastanta experiència,
estava bastant varegat en això i ho va fer a King.
Va estar diversos anys treballant a King i també a Jalbum,
en qualitat de programador.
I el 2007, amb un amic seu, va treure un MMORPG,
que es deia Worm Online,
em sembla que encara corre, el podeu trobar a la xarxa,
i certament va tenir certa anomenada,
però va deixar-ho per dedicar-se al que seria el joc de la seva vida.
I Francesc, com és aquest llançament de Minecraft, els primers mesos?
Doncs mira, per començar,
tot i que a molta gent li sembli molt estrany,
a l'inici de Minecraft no podies construir.
I a més, el joc era vist només des de dalt,
com un joc d'estratègia.
Què va passar? Doncs va passar Infini Miner,
un joc d'escavar a mines amb blocs tridimensionals
que va captivar immediatament a notes
uns mesos abans de treure Minecraft al públic.
Infini Miner es va fer...
Per certs problemes que va tenir el seu creador,
amb el codi font, què va passar?
El va acabar alliberant com a un codi de domini públic
i això va permetre al Marcus redissenyar l'aspecte
i el focus de Minecraft.
De pura estratègia, aquesta combinació de gestió i acció.
I la resta, com se sol dir, és història.
Però és curiós, no?
Apareix el Minecraft, craft, que és construir...
i no pots construir.
Podríem dir que escavant cavernes ja estàs construint algo,
estàs construint un passadís, estàs construint mines.
Però en realitat el nom ve d'una referència al World of Warcraft.
A notes li agradava molt el World of Warcraft,
també algunes de les novel·les
en què es veu que està basat l'univers de World of Warcraft
i això del craft li va semblar que li sonava molt bé a les orelles
i va dir Minecraft.
Jo he de reconèixer que crec que de la taula secular única
que no hi has jugat, al Minecraft,
però els que sí que hi heu jugat,
el més estrany que heu construït, què ha estat?
Jo he de construir.
A mi m'agrada anar a buscar coses sota terra, és el que més m'agrada.
Jo sí que he construït cases, com a molt, però no són estranyes.
Tenen de supervivència.
La primera casa que ha construït és un forat al terra.
I les has de tapar ràpidament, no es faci fosc.
Jo sí que m'agrada també molt començar a escapar cap a baix,
a veure què trobes, perquè et comences a trobar coves,
algunes immenses i vas entrant d'un lloc a l'altre.
A vegades et trobes coses construïdes,
que és allò que dius, com si algú l'hagués abandonat.
Però el que sí que feia jo molt, parlant de construccions singulars,
era que començaves a escapar, entraves, trobaves túnels,
sorties, ves a saber on, i la teva casa no sabia on t'estava.
Llavors el que feia cada cop que entrava en algun lloc,
era posar-me d'aquelles carvasses llanterna,
perquè així, almenys, des de casa meva,
podia veure on havia escapat l'última vegada.
Supervivència, eh?
O quan sortia corrents cap a dalt,
podia saber on estava casa meva i moria a dalt.
Ets un boi escalto tecnològic.
Exacte. Deixava el joc de supervivència.
Precisament l'altre dia vaig entrar a la meva conta de Minecraft
i és molt curiós, perquè feia molt temps que no hi entrava i mai,
i Microsoft em va demanar que tornés a posar algunes dades.
I em va posar l'històric, el vaig comprar el 2009.
I és que aquí, Minecraft, es pot dir que la comunitat d'usuaris
és el que ha fet important aquest joc, no?
Doncs és molt interessant
com la comunitat va reaccionar davant de mai.
Jo crec que les escoles de videojocs, sobretot les d'economia,
un dia d'aquests això serà tema d'estudi.
Penseu que el joc arriba al 2009, però molt i molt pelat, molt sec.
De fet, ni tan sols podies construir coses.
Això va passar ja al 2010, uns quants mesos després de sortir.
El concepte era mínimament jugable,
però això va ser un dels grans atractius de Minecraft.
El seu concepte no eren els gràfics,
tot i que això s'han fet singulars, l'estètica cubista,
de megapíxels, doncs ens ha atrapat a tots i ens ha encantat,
però el que funcionava a Minecraft era la funcionalitat,
el que feies, el que podies arribar a fer amb el joc.
En el moment en què la gent comença a fer coses i crear
i compartir el que ha creat, aquí jo crec que això s'enraiga
una mica en aquesta mena de pseudonarcisisme,
que ens ha portat una mica de tota la xarxa social
els últims anys de la tecnologia,
que és les ganes bojes de fer-nos vídeos, compartir,
mirar el que ha fet, fer fotografies,
compartir-ho per les nostres xarxes o sobretot fer vídeos, vídeos i vídeos.
Volem seguidors, llavors encara fem vídeos més extravagants,
fent coses més rares a Minecraft i penjant més vídeos, etcètera.
A Minecraft no només passa això,
sinó que pots convidar, a més, gent dins dels teus mons,
perquè els vegin directe i els passegi,
a part de quedar amb diverses persones i construir-los.
El joc no es venia com a tal.
Penseu que el joc quan arribava no pagaves res.
Tenies un botó per fer donacions.
Perquè el propi Noc deia que era un joc tan limitat
que jo no li veia quin preu li podia posar.
Així que simplement vaig posar un botó i donava el que volguéssiu.
I això va fer, imagineu-vos, va començar a treure fum aquell botó,
i va arribar al punt en què es va començar a ser
econòmicament autosostenible.
Des de les formes, tu tens una teoria,
i és que hi ha una part de la població
que és la culpable que el Minecraft tingui èxit.
Els nens.
Jo crec que els nens han sigut, sobretot, el gran motor
que ha convertit Minecraft en un joc
totalment a la primera línia de la popularitat.
Perquè qui és el primer que li atreu a Minecraft?
El Minecraft li atreu, comença a treure-li...
Jo crec que el comença a li atreure a un gamer més adult.
Un gamer que en aquells moments no va als jocs triple A normals,
sinó que ha jugat molt i comença a explorar el món índic.
Que és per això que aquest any comencen...
La gent ja té un passat,
té un coneixement dels videojocs,
i és una fracció de gent que es comença a interessar
en el món del joc petit, del joc que s'està fent.
Troben Minecraft, comencen a explorar Minecraft,
els juguen, els sembla molt divertit, és com un Lego.
Ai, jo recordo això. I què fan?
Que maco, és un joc que puc jugar amb el meu nen.
Gent que ja comença a tenir nens de 3, de 4, de 7, de 8 anys.
I els nens agafen aquest joc...
Els nens es tornen locos per jugar amb el Minecraft.
El concepte temps també és important,
és un joc que té una dedicació important
per construir coses xules i és important, també.
Després comencen a venir festes d'aniversari
amb pastissos cúbics de Minecraft, etcètera,
pares que comencen a compartir,
nens que ho parlen a la pàtria del col·le i el boom.
Generació digital.
El battle royal de la ràdio.
Qui escoltem és Marcus Persson, també conegut com a Noc,
el creador de Minecraft,
una persona que va fer un tuit al Generació Digital,
el Gen Digital, fa molts i molts anys.
Ens va saludar. Sí, ens va saludar.
A veure, què en sabem d'ell?
És una figura tan misteriosa i trista com la que veiem, o com és?
Ell es diu Marcus Alexei Persson,
va néixer a Estocolma, Suècia, l'1 de juny del 79.
Per tant, actualment té 39 anys i, en breu, és el seu aniversari.
El que escoltem ara és una entrevista,
la que explica qui és i com va començar,
però, com que té aquest accent, amb un accent molt fort suec,
posem musiqueta i us ho explico jo una mica.
Als 7 anys va començar a programar
amb un Commodore 128 del seu pare,
que va ser absolutament autodidacte,
és a dir, ell mateix en va aprendre.
El 2004 va entrar a treballar a King, que són els del Candy Crush,
i mentre era allà una mica com ha explicat el francès,
que el seu amic Rolf Jansson va començar a desenvolupar
un joc en Java anomenat Womorline,
un joc de rol multijugador en línia,
amb el que va fer una mica de pasta.
Dic una mica perquè va anar fent
i va veure que això se li donava molt bé,
però no es va entendre gaire
i el 2007 va marxar per muntar el seu propi projecte,
el que ja hem comentat, no?
Va començar amb un joc, amb un clon,
anomenat L'Infinity Miner, aquest de l'abril del 2009,
i va acabar copiant i agafant l'art d'aquest videojoc
per crear el seu.
De fet, el prototip de Minecraft es deia Ruby Dunk,
i el va treure al maig del 2009.
Va penjar-lo de manera gratuïta a internet
i va començar a agafar feedback dels seus usuaris,
és a dir, tu te'l podies descarregar
i hi havia un petit botonet de PayPal on podies pagar.
Si volies, no era ni obligatori pagar.
Jo recordo que vaig pagar 10 euros o dòlars,
no recordo en aquella època.
He comprat el Minecraft el 2009, t'hi merites, Albert?
Em deu parlar a vosaltres, segurament.
Jo vaig trigar més a comprar-lo, realment, sí.
A veure, ell va anar incorporant el feedback
d'aquesta comunitat tan early adopter
i el 2009, al juny, li va canviar el nom a Minecraft.
Com veieu, tot passa en un període de tres mesos,
que per mi això és flipant.
A la web de descarregada de Minecraft això deia que hi ha aquest botó,
comença a guanyar pasta, comença a treure fum allò
i va veure que no podia dedicar més temps aquí,
així que marxa i crea Mojang, l'empresa responsable del joc,
i aquí tot comença a créixer.
Molt bé, és curiós que comença sol
i després ja crea l'empresa perquè no pot, no?
I va incorporant gent perquè veu que allò,
les coses se n'estan endamant una mica,
la resta, ja sabeu, és història.
Mojang és una empresa que va ser molt gran
i que va acabar venent amb Microsoft
per 2.500 milions de dòlars.
La va vendre i llavors ara què fa?
Tweeteja, és molt actiu el Twitter,
és una mica polèmic, també,
però bàsicament ell el que fa,
en el seu temps lliure, en la seva menció,
són jocs que no arriben a res,
són com petits tests de jugabilitat,
de mecàniques, de coses diferents que ell intenta treure al mercat.
Com, per exemple, un joc que es diu Tent to the Sea,
és a dir, 0X10C, es pronuncia Tent to the Sea, el 2014,
és un joc de guerres de naus
que va abandonar perquè no el trobava divertit.
O Cobalt, el 2016, que no l'heu sentit a parlar
perquè pel que he vist no val gaire la pena.
I així, ràpid, així, coses curioses de la seva vida?
Doncs mira, és membre de Mensa Suècia,
que és aquell grup de gent superintel·ligent
que d'aquesta taula sou membres de Mensa.
No, no, no, no. De moment no m'han trucat.
És molt estrany, eh?
Has de fer un test i crec que s'ha de pagar, aquest test.
Es va casar el 2011 amb Ein Setterstrand
i en menys d'un any anunciava que tornava a estar solter,
per tant, la cosa no li va anar molt bé.
Es vol el documental, es va casar.
Sí, sí, sí, el documental és molt bonic, molt xulo.
En entrevistes posteriors ha explicat
que el seu matrimoni no va aguantar
per la pressió de la seva feina.
Ell és membre políticament del partit pirata de Suècia,
que en tenim també una representació aquí a l'estat espanyol.
I els membres del partit pirata, precisament,
conec que són molts que conec fans d'aquest videojoc, eh?
No sé si hi ha alguna coincidència, però...
Però a ell li agrada tot el tema de la pirateria i tal o la defensa?
No li agrada gens la pirateria i la crítica mort,
però diu que tant les empreses que la prohibeixen
com els usuaris que la practiquen sense filtre
són el càncer del bon contingut.
Ell és molt pro de la bona voluntat de la gent
i que no anem fent coses dolentes per internet.
Com es diu aquest documental que deia que mola molt?
Minecraft, the story of Mojang,
i el podeu trobar a la xarxa de manera gratuïta.
Està molt bé, a mi m'ha emocionat molt, aquest documental,
perquè realment és un videojoc que surt al cor d'aquesta persona
i de l'equip.
I recull el moment també de què passarà amb aquest videojoc, no?
Sí, sí.
Aquest moment de ser un èxit o no?
Hi ha un moment en aquest documental
en què estan contractant una persona
i aquesta persona flipa i diu que m'acaben de contractar de Mojang
i que parla sobre mi, que discuteixen
si soc bo o no per aquest perfil.
Tot allò que començava a agafar Minecraft per aquell moment.
Podem dir que és milionari, ell?
Ell és milionari,
però també és un gran donant de metges sense fronteres.
Això ho poso per davant.
I té una mansió a Beverly Hills per la qual va pagar 70 milions de dòlars,
el preu màxim que s'ha pagat per una casa en aquells terrenys.
Els primers dies del noc a la mansió aquesta,
jo us recordo que anava penjant fotografies,
era molt curiós, perquè era una persona...
És Chequem Blanco.
Era una persona com nosaltres,
que va fer un videojoc increïblement exitós
i de cop i volta tenia la mansió més increïble,
rotllo, les que et compres en el GTA, al·lucinant,
i ensenyava els cotxes que tenia de pel·lícules,
ensenyava exponadors de xutxes, però...
De M&M's, té una espècie de tubes, d'expenedores de M&M's,
on tu apretes un botó i et cauen M&M's a la mà per menjar.
També té una moto enmig del menjador...
Era molt trist, també, perquè...
Era Chequem Blanco, només la pel·lícula de Chequem Blanco,
que era aquell nen cotetot, però no té amics...
Era fotografies de coses increïbles, no hi havia ningú mai...
I l'última anècdota d'ell com a persona?
Doncs a veure, mira, el 2010 va anar a les oficines d'Esteem
a prendre una tassa de cafè amb Gabe Newell,
qui li va oferir feina a Valve,
que diu, ostres, quina visió, Gabe Newell.
Ell, des d'allà, al noc, va trucar al seu col·lega Jacob,
el Jacob Porser, per fundar Conjuntament Mojang.
Va ser a través d'aquella xerrada que va tenir amb Gabe Newell,
i des d'allà van anar en sèrio amb el tema.
Hi ha d'haver entrevistes de Gabe Newell antigues,
de fa deu o més anys, és increïble.
Aquest home veia bastant clar com seria la indústria de la videojoc
al cap de deu anys.
Sempre a la vista, és de les empreses que més facturen, eh?
Realment.
Escolta'm, amb aquesta informació anem a parlar del joc,
perquè aquí estem parlant de tota la història,
anem a parlar i anem a divertir-nos amb el joc.
Generació digital.
Intentarem parlar de l'essència de Minecraft.
Per quins motius s'ha convertit en un gran èxit?
Què ha fet que l'estaqués respecte a altres jocs?
Li hem encarregat a l'Albert García
que intenti trobar respostes a aquestes preguntes.
I per fer-ho, l'Albert ens ha preparat un decàleg,
que són deu característiques, raons i motius que expliquen
per què estem davant d'un joc diferent.
I comencem pel mateix nom del joc, no?
Comencem pel nom, però ara mateix he descobert a través del Francesc
que no és ben bé el que pensava, no?
Jo pensava, i abans hem sentit, que venia de mina, mine,
i craft, crear, construir.
Però l'explicació de craft, de WorldCraft, té molt sentit.
Segurament Noc va néixer amb els jocs de WorldCraft, StarCraft,
i també té molt sentit.
Pot ser un híbrid, eh?, de les dues coses.
És el nom perfecte, està claríssim.
Perquè ens parla, com m'ha dit l'Albert, del joc, no?
Exploració, recerca de tresors, supervivència, casar, combat,
crear comunitat...
El joc, diguéssim que, satisfa la necessitat humana de crear, no?
I crec que això és un motiu de l'èxit, no?
El fet de crear és un joc que realment va sobre aquesta temàtica.
Les possibilitats són infinites, no?, construir el que vulguem.
La dimensió del que construïm és també pràcticament, no?
No és infinita, és clar, però és enorme, no?
Després parlarem d'altres punts,
de com són de grans el món d'aquest videojoc.
És un joc que et crida a llençar-te a l'aventura.
Una altra característica que crec que és molt important...
La segona, eh? Sí, els modes de joc.
És un joc que quan comences a jugar has de tenir molt clar
que hi ha cinc modalitats i cadascuna és molt diferent.
Molt ràpidament, supervivència, que és la principal,
el mode creatiu, on tu pots construir sense gaires limitacions,
el mode aventura, vindria a ser com el de supervivència,
d'aventures, d'anar lluitant contra els creepers,
contra altres criatures, el mode extrem,
que és com supervivència, però pots morir,
i tot el teu món es perd, cosa que és molt important.
Ostres, que això va passar que un noi va perdre la seva partida
després de... De cinc anys.
De set anys, va dir, set anys.
A més, vaig veure el vídeo per una tonteria,
donant una cova contra un zombi d'aquells.
I després hi ha un mode que és el de Twitch, eh?
En el món, diguem una cosa, perquè la gent que no conegui,
quan comences una partida, diguéssim que crees com un món,
que és el teu món, i a partir d'aquí tu el pots compartir
amb altres persones.
També està la importància dels mods,
és important les creacions que fa la gent.
Un altre tema que per mi és clau del Minecraft,
i molt sovint es comenta, és que és un joc que està fora d'estim.
Si us fixeu... Ah, sí, és veritat.
Si us fixeu, tots els grans fenòmens del videojoc
són formes importants. Fortnite no està estim.
League of Legends no està estim. Minecraft no està estim.
Els grans videojocs tenen la seva pròpia plataforma,
és una qüestió de negoci, no?
Sí, jo crec que aquí a Gabe Newell li falta olfacte, eh?
Després, una qüestió també és molt bàsica,
està per moltes plataformes, també per telèfon i mòbils.
La versió de mòbil és de les que han tingut més èxit.
També es clau en això.
La primera vegada que vaig jugar al Minecraft
va ser amb una PlayStation Vita.
Per Wii U, per la Switch, per PlayStation, Xbox...
A on solen jugar-hi els nens, a la tauleta dels papes.
Imagina't, és superimportant la versió mòbil.
També un altre motiu és l'autèntic sandbox.
Ah, el real, eh? Sí, sí. El real.
A més, és molt atrevit.
El videojoc no té... Ara, fa poc li vam posar
una mena de tutorials, però al començament,
quan vaig començar a jugar jo, quan van sortir
les primeres versions de consola, no tenia tutorial.
Començaves que s'ha de fer aquí.
Això és una cosa molt clàssica del sandbox.
Jo no sé com està, perquè hi ha moltes versions,
però a les versions de PC, el tema de craftejar,
de construir les coses, necessitaves receptes
que no tenies.
Per crear coses has de posar els ingredients
d'una forma específica, mentre que a les versions consola,
quan volies crear alguna cosa, si tenies els ingredients,
automàticament es feia.
Si a la versió PC volies crear una taula,
havies de posar palla, fusta, no sé què,
amb un ordre concret, si no, no es feia.
I la gent compartia les receptes que havia trobat.
Imagina't, és un joc difícil,
cosa que sempre és molt atrevida de plantejar
en un joc tan popular. Després, és un joc índi.
Sí, no ho volíem.
És un joc independent i és molt fascinant, això.
Independent de veritat.
Fins l'any 2014. Sí, fins l'any 2014, però de veritat.
Però és molt interessant perquè,
precisament fa pocs dies, Microsoft va anunciar,
Microsoft, que abans ho hem comentat,
té ara el Minecraft,
va anunciar que havia venut 176 milions de còpies
del videojoc, una barbaritat.
No es tenen dades exactament de quantes ha venut el Tetris,
però diuen que ja supera el Minecraft al Tetris,
cosa que és una bogeria.
Diuen que ara és el videojoc més venut.
El següent punt que has portat,
a mi m'ha captivat,
i la veritat és que és una forma d'explicar aquest joc
molt ràpida i molt bona.
Dualitats.
És un joc de dualitats, no?, construir i destruir.
Està molt clar.
Minecraft, abans ho comentàvem, el dia i la nit.
No té res a veure una cosa amb l'altra.
El dia és construcció, és esperança, és llum,
i la nit...
Minecraft té un punt de survival horror.
Si portes una partida ben bona,
compta que pots acabar i perds tot el que has fet.
Aquest joc ha guanyat molta pasta, no?
Molt. És una màquina de merchandising, no?
L'espasa, la pala...
La samarreta...
Totes les icones, visualment, és fantàstic.
Té la seva pròpia conferència anual, la Minecon.
Encara se celebra? Sí, sí.
Ha anat perdent, però encara existeix.
De fet, la propera serà el setembre.
I la veritat és que vaig veure el tràiler
i van entrar moltes ganes d'anar-hi.
És fantàstic, no?, la gent pot compartir
les seves creacions en aquestes conferències.
Després, com a nou punt, he posat que va popularitzar
noves formes de consum i videojocs,
els Let's Play.
Let's Play de sèries de Minecraft, hem conegut moltes, no?
Si no s'aqueixes a fons, et perds,
i no t'enteres de res, no?
Però és superhabitual. I per acabar, per mi,
és el videojoc, en la seva qualitat de sandbox,
de joc de llibertat màxima,
que és pura narrativa emergent.
Es creen històries.
El Minecraft és un joc on crees històries.
A mi em fascina molt una de les més clàssiques,
un jugador nord-americà, en Kurt Mack,
va voler descobrir
que eren les terres lejanes, els Far Lands.
Cada món de Minecraft,
diguéssim que va bé, és enorme, no?
I aquest jugador va dir,
què hi ha al final?
Què hi ha realment al final del món?
Hi ha final del món i existeix realment
un final del món de Minecraft.
I va arribar i va trigar anys
i durant anys va anar explicant el seu viatge
a través de vídeos de YouTube.
De què parlava? De la vida.
És el Josep Maria Espinàs digital, aquest senyor.
Per anar parlant de la vida i va arribar al final.
Va arribar al final del món de Minecraft
i es veuen com coses rares, que floten.
És igual que la partida amb la pantalla
no sé quina de Pac-Man, no?
Sí, partida perfecta.
Sí, des de fa pocs dies
es pot accedir a la versió original del Minecraft
si aneu a la web de clàssic.minecraft.net.
I és que es va anunciar la setmana passada
i ho vam dir,
és un nou moda de joc,
un nou joc celebrant el desaniversari
que es dirà Minecraft Heart.
I què tindrà? Que serà free to play,
i que serà de realitat augmentada.
Què en penseu d'aquest joc
que apareixerà en la millor època que pot aparèixer
un joc d'aquest tipus, que és l'estiu?
És que jo estic veient els meus fills
i jo he vist imatges del tràiler...
Mola molt, el vídeo. Mola molt.
Sí, la veritat és que han integrat molt bé
el tema de la realitat augmentada.
A mi m'interessa molt si aconsegueixen
realment que els canvis que facis en el món...
A veure, expliquem-nos.
En el món real tu mires a través de la càmera del mòbil
i podràs veure en aquesta mateixa taula
la construcció. Si tot està integrat,
pot molar molt, que a casa teva tinguis
una construcció molt onada. Però cuida-ho, eh?
Perquè pot haver-hi algú que vingui...
Clar, no ho sé.
Encara no hi ha detalls sobre el que es podrà fer,
però pot ser molt interessant.
I estem en un moment que aquests jocs
com el Pokémon Go, etcètera,
tenen la seva vida? Sí, sí.
I amb breu sortirà el de Harry Potter.
Exacte. I a més,
no necessites un dispositiu especial per jugar-hi,
sinó que amb el mateix mòbil, i amb qualsevol mòbil
que sigui car o barat i pugui jugar,
per tant, jo crec que això tirarà endavant segur.
Ara em traureu un tall d'aquí 6 mesos
dient això ha sigut un desastre,
això no ha funcionat per res...
Bé, ja no ha de ser digital. No ho fem mai, eh?
Perquè si ho haguéssim de fer, de vegades,
nosaltres que diem un certes coses...
Per cert, l'altre dia vaig mirar
el canal de Twitch de Minecraft,
vaig mirar els espectadors que tenia
43 milions d'espectadors,
Fortnite en té 4 vegades més, 43 milions d'espectadors,
però bé, déu-n'hi-do,
a mi em diverteix molt veure una partida de Minecraft.
Encara no sé què és, si és el so,
si és el fet de...
no sé, m'enganxa al veure...
A l'streamer, potser, també?
No, no, no, és...
saps que van anant cap avall, cap avall?
No saps què apareixerà?
No sé, hi ha alguna cosa que m'agrada.
Saps que apareixerà alguna cosa? Sí.
Saps que al final hi ha alguna cosa,
que és aquest túnel? La necessitat humana
de construir és aquesta cosa.
També una cosa molt important que no hem comentat
és la banda sonora del joc, és molt especial.
Està en segon pla,
però la gent que ha jugat moltes hores,
quan sent aquestes melodies, s'emociona.
Sí, no, no, sí. La té molt a dintre, aquesta música.
Sí, sí, no sé què té.
Quant fa, quan l'última vegada que vas jugar al Minecraft?
Uf, anys. Jo fa anys, sí, sí.
Sí, però, en canvi,
streams de Minecraft n'has vist algun, últimament?
També fa temps. No, jo algun sí.
I no per preparar el programa,
sinó moltes vegades em poso streams
perquè hi hagi alguna cosa que s'escolti
mentre treballo i els de Minecraft estan molt bé.
Són molt relaxats. Sí, sí, super, super.
I la veritat és que estan molt bé.
Abans deia el Minecraft on Life,
el 2019, el 28 de setembre,
que és allà...
És molt fort que un joc tingui una conferència.
Tenim programa, per això, Albert, no vull que facis campana.
Sí, no, no, no, segur, segur, però...
No sé, puc fer-ho des d'allà. Anem tots allà.
Sí, sí, en connexió IP, sense problema.
Anem a parlar d'educació i Minecraft,
que la veritat és que...
també pot ensenyar moltes coses, aquest joc.
I és que no ens hem d'oblidar de l'apartat educatiu
que ha generat aquest videojoc.
Minecraft va començar a entrar a les aules
de les escoles dels Estats Units des de ben poc d'estar publicat.
Sobretot des del moment
en què Microsoft compra Minecraft
i també Minecraft Edu
ha volgut potenciar la seva vessant educativa
des de la versió Minecraft Educatiu Edition.
Doncs, a part de les escoles,
també les acadèmies de programació i robòtica
han rebut Minecraft amb els braços oberts.
Codelearn és una d'aquestes primeres
que va aparèixer al nostre territori,
aquestes acadèmies per aprendre robòtica i programació.
Ara ja tenen, si no m'estic equivocant,
21 aules per tot Catalunya
i una de les eines que fan servir és Minecraft.
Jordi Vives és responsable pedagògic de Codelearn.
Benvingut al Generació Digital.
Hola, bona tarda.
Molt bona tarda.
Escolta'm, els vostres alumnes, quan juguen al Minecraft,
els estan jugant o estan aprenent?
Què estan fent?
A veure, potser el que podríem dir que...
el més real que li hem de dir en aquest cas
és que jo crec que els alumnes juguen i treballen
en el nostre cas,
la Minecraft a la vegada.
El que podem pensar és que, jo què sé,
la separació aquesta queda una mica difuminada, no?
En el fons, jo o tothom té una mica la percepció aquesta
que quan un s'ho passa bé,
apren més i millor
i Minecraft ens dona aquesta possibilitat
de divertir-nos perquè quan juguem
les persones sempre ens ho passem molt bé.
Jo crec que això és l'atractiu real que té Minecraft.
Perquè, a veure,
és un joc, ara ho estàvem parlant, eminentment creatiu,
els vostres alumnes què aprenen
amb aquest joc?
Quines competències, que ara està molt la moda dir aquesta paraula?
Sí. A veure,
en Minecraft jo crec que una de les virtuts que té
és que és molt flexible.
I nosaltres, perquè et faci la idea,
nosaltres tenim sis campus i podem treballar
moltes coses en Minecraft, moltes competències d'aquestes que dius.
Des d'un aprenentatge autònom,
fins al treball en equip,
fins i tot pensant per la resolució de problemes.
Però sempre el que permet més
és aquest treball per projecte.
Al final és un joc, un joc molt obert
i que ens permet ser diversos projectes
on treballem aquestes competències.
Normalment, la de treball en equip
és una que està molt potenciada amb el Minecraft Edu,
però en el nostre cas, fins i tot podem arribar a això,
treballant la resolució de problemes
dins el propi món de Minecraft.
Vosaltres mateixos creeu alguna cosa
que han de solucionar?
De fet, moltes vegades, quan parles de programació,
no sé, jo, que ja tinc la meva edat,
penso en codi,
en clicar a codi.
Això ha canviat molt, no?
Sí, sí, sí.
En Minecraft pots atacar-lo, no?
Amb aquesta idea d'aprendre a programar,
perquè en Minecraft és programable.
Però pots treballar mil coses,
coses molt diferents.
Imagina't, podem treballar des de l'electrònica bàsica
utilitzant el Redstone, que és aquest concepte
que hi ha dins de Minecraft, fins a la creativitat artística
pura i dura, no?
Poden fer construccions basades en el que ells vulguin.
I aquesta és la flexibilitat que dona al final, Minecraft,
que pots fer el que tu vulguis.
Podríem dir que aquest joc ha sigut el que ha iniciat el camí
d'una nova forma d'aprenentatge,
o això ja existia abans?
Com ho veus tu?
Jo no crec tant que sigui una nova manera de prendre,
sinó que potser és el màxim exponent
d'aquesta idea de la gamificació.
Ja potser no és ni portar l'aprenentatge
a convertir l'aprenentatge en un joc,
sinó que és agafar el joc i introduir-lo a l'aprenentatge.
Tot no es pot aprendre en Minecraft
ni tot es pot treballar.
Però crec que el que queda més clar de tot
és que si Minecraft estimula
i ajuda els alumnes, és una vessant
que resulta atractiva per a les escoles
o per als centres docents de treballar
i potenciar.
Els vostres alumnes de Cold & Learn
segur que juguen al Fortnite, és correcte?
Sí, sí, sí.
Jo no estic imaginant un Fortnite Edu.
Estaria bé, no?
Es podria veure, eh?
Ho demanen, ho demanen.
Qualsevol joc que els motivi
i els enganxi sempre et demanaran.
I per què no existeix la possibilitat
això de modificar-lo jo mateix
o de potenciar-lo mitjançant la programació?
Hi ha jocs que això ho tenen d'origen.
Minecraft o Roblox, ara també m'ha vingut al cap,
que és un altre d'aquests que els nens avui en dia juguen molt,
ja venen d'origen amb aquesta capacitat
d'introduir-los al món docent o educatiu.
Però bueno, està en mans de les empreses
que es dediquen al disseny de videojocs
de veure que tenen un producte
que no només és per l'entreteniment,
que si el treballessin d'origen, segurament,
també li podrien donar una sortida educativa.
De fet, a Cold & Learn no només treballava en Minecraft,
sinó moltes eines, no?
Sí, Minecraft és una de moltes.
Nosaltres el vam incorporar ja fa 6 anys,
a la nostra plataforma educativa.
O sigui, molt ràpid, eh, realment?
Sí, sí, sí.
Vam veure això, no, la potencialitat que tenia
per fer, però només és una.
Nosaltres treballem des d'acords tan diversos
com puguin ser llenguatges de programació
com Python, Scratch, o Maquinari, com Arduino,
Raspberry, o fins i tot passant per la matemàtica
més pura o la lògica o el raonament, no?
Però sempre amb aquesta perspectiva
de deixar tocar moltes coses als alumnes
que no els hi tinguin por i que es facin flexibles
i adaptables, perquè aquest món digital
on viuen va a més, i llavors el que els hem de donar
són eines.
Francesc, Albert, vosaltres portaríeu
els vostres fills a prendre competències
en un videojoc? I tant.
I tant, i tant. Jo he de reconèixer
que una vegada vaig estar en una classe de programació
per Minecraft i em...
bueno, vaig sortir al·lucinat, eh?
Sí, perquè què es veu a la pantalla?
És a dir, és diferent la pantalla, Jordi, o no?
No, la pantalla és la mateixa.
L'únic que fem és afegir-hi
una modificació, el que se'n diu un mod,
que el que et permet és introduir comandes.
I aquestes comandes tenen control sobre un petit concepte
que podríem dir un dron invisible.
El que fa és tota la feina que tu podries fer manualment
de manera més ràpida
a través de la programació.
Tu pots construir una estructura gegant a Minecraft,
però trigaràs dies. Imagina't fer un castell.
Però si tu el fas amat, tardaràs 10 dies, 20 dies,
el que tu vulguis. Si el saps programar,
amb cosa de segons tindràs el resultat.
I una pregunta, Jordi.
Aquest joc, Minecraft Edu,
rep actualitzacions?
És a dir, teniu contacte amb Microsoft?
Microsoft hi està a sobre i creu?
Microsoft hi creu.
El que passa és que tampoc, diguem-ne,
no és que sigui molt diferent
del joc que ven...
Microsoft Edu no és una versió molt diferenciada
del joc Minecraft normal,
és molt diferent del Minecraft normal.
L'únic que hi ha fet és afegir-hi
algunes utilitats que puguin resultar
necessàries pel docent.
Per exemple, el docent pot preparar zones de treball
on els alumnes puguin entrar tots a la vegada
i treballar conjuntament.
Per tant, si hi posa actualitzacions,
hi fa mitja hora,
però que sabiguem que no necessitem
el Minecraft Edu per treballar en Minecraft.
Es pot utilitzar de manera igual
amb la seva vessant educativa
amb la versió que qualsevol nen
pot tenir a casa seva.
Tota la informació de les vostres escoles,
si no estic equivocat, és a codelearn.es,
és correcte? Sí, o a codelearn.cat o codelearn.es,
en espanyol o en català o en castellà.
Molt bé, Jordi Ives,
responsable pedagògic de Codelearn,
moltíssima sort i que vagi molt bé amb el Minecraft
i les possibles i futures eines
que us puguin venir en un futur.
Moltes gràcies.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
És molt curiós,
perquè a l'Oriol, que durant el matí
coincideixo perquè sabeu que fa l'APM,
cada dia a la una,
i li he dit, escolta'm, que hauries de jugar
aquest joc, hòstia, sí, d'acord,
ell no ha jugat mai,
no ha jugat mai al Minecraft.
I hi havia un moment
que jo li havia de passar
i no veia la manera de passar-li
i em diu, bueno, però si tinc el Xbox Pass,
i sembla ser que és un joc
que està a Xbox per jugar-lo de forma gratuïta.
Sí, sí, és així.
I el que farem avui és escoltar
a una persona que mai ha jugat al Minecraft.
La setmana passada va fer
la crítica del joc de Coral,
un joc que potser tampoc era per un jugador com ell,
i anem a veure si li ha agradat
o no li ha agradat aquesta experiència.
Esteu preparats o no?
Sí.
Esté, noi, després d'estar jugant
al Red Dead Redemption 2,
perseguint un porquet cúbic per matar-lo...
Au, va, marat, marat!
A veure, els porquets des de quan salten?
Bueno, jo no havia jugat mai al Minecraft,
i no ho sé,
no et sabria dir per què,
per mandra, per acumulació de jocs...
Jo aquell món immens,
creat a base de cups amb textures,
unes textures, per cert,
dignes d'un Nintendo NES de 8 bits,
allò tampoc no em cridava gaire,
però avui toca, i aquí en teniu.
Em baixo al Minecraft, per cert, fa 300 i pico megas,
hosti, nen,
que això és el que ocupa una paperera al GTA.
Bueno, entro al joc,
i em surt un menú que sembla creat en Visual Basic,
i dic, vaig a llegir el tutorial,
no tinc ni idea de jugar,
i em surt una documentació
que ni que estiguessin fent una carrera de distància de la WOC,
refugios, edificación, construcción, orientación,
cosas que hacer con tu refugio general,
desafíos, minería, tècniques de minería,
minería intensiva, producción de materiales,
cultivo de objetos...
Dic, vale, ningú llegeix el tutorial, està clar.
Aquest joc no vol que llegeixis,
vol que juguis, doncs vinga.
Va, crear un mundo nuevo,
li posarem de nom Murillo, quines coses que em fas fer,
tot junt, i ja està.
Ja estem al Minecraft, ja estem jugant.
El joc no t'explica una merda,
ja t'apanyaràs,
sé més o menys el que s'ha de fer perquè m'he mirat
uns quants vídeos a YouTube abans,
i tots fan el mateix, van a un arbre
i a donar-li cops de puny al tronc
per aconseguir uns cubets de fusta que té tot el sentit del món, això.
I així comences la mecànica bàsica
del Minecraft, que és el crafteo,
anar recollint objectes i crear altres objectes,
cony, per a algú es diu Minecraft, no?
Mi crafteo,
vindria a ser la traducció.
I de seguida ja estàs a l'inventari,
aquell inventari que segons com ordenis
les fustetes i els palets,
crees un pico, una pala,
t'has de fer una caseta,
perquè per la nit es veu que venen zombies,
quadrats, però bueno, que són zombies.
El que més sorprèn d'aquest joc
és que sí que tots són cubes
amb textura de Nintendo NES,
però el conjunt, el món que acaba generant,
coi, no ho sé, s'acaba veient
des de dins realment atractiu.
Té algo poètic, la simplicitat
que tot es redueixi a cubes
tan elementals, no?
I sobretot una cosa que és difícil d'explicar,
i és que el joc es veu robust.
No sé, no fa coses rares, no hi ha bucs.
Si tu fas el que has de fer, passa el que ha de passar sempre.
Aquella sensació que és una versió
ja molt madura del joc.
Es nota que vinc tard.
Però el que us deia, el joc no t'explica res.
Ja es veu que aquest joc està pensat
per ser compartit per internet.
És a dir, aquí la gran gràcia, la sensació que dona, eh?
És que els altres vegin el que tu fas a Minecraft.
No m'estranya que aquest hagi estat durant
molt de temps el joc dels youtubers,
perquè és que a mi em passava, estava jugant
i em sortia sol començar a parlar en plan...
Ei, què tal, aquí amiguetes, aquí està,
una partida més de Minecraft, amigues,
vamos a haceros lo que vendrán a ser una cuevita
que se está haciendo de noche.
Dale campanita y ve un like si te gusta el canal.
Ai... T'asseguro
que quan jugues a Coral això no et passa.
Però anem a lo important.
El joc és divertit? Doncs mira, sí.
Sí que és divertit.
Perquè, a veure, és cert que no té cap mena d'història,
tampoc ni té cap sentit concret el que estàs fent,
però hi ha un punt d'exploració
que és molt fort en aquest joc.
És un joc on sempre hi ha algo
en qualsevol direcció.
Fins i tot sota terra. Sempre hi ha alguna cosa a descobrir.
I si no hi arriba, si no ho descobreixes,
és perquè no t'ho has muntat bé.
Perquè poder arribar, s'hi pot arribar.
Genera una gran sensació d'exploració, Minecraft,
i de creativitat.
I aquí hi ha aquella història
que el límit és la teva imaginació.
Està molt bé això.
No tots els jocs ho poden dir, coi.
En definitiva, Minecraft val la pena?
Doncs jo crec que sí. L'hauria d'haver jugat abans.
I ara vaig a matar una ovella que tinc gana.
Adéu.
Impressionant. Sempre...
O sigui, l'Oriol sempre sorprèn.
Esteu d'acord, no?
No, home, i tant.
Aquesta visió nova que ens dona una mica
del que és trobar-se al Minecraft per primera vegada.
Jo crec que molts ja no ho recordem, no?
Quan et deixen allà i dius,
què estic fent aquí? S'atfa de nit i comencen a dir...
Jo és que he jugat en la versió d'Xbox 360,
que és la que he jugat.
Allà hi havia una petita finestra que et deia,
bueno, tanca alguna cosa
i posa un espelma relacionat amb els monstres.
I jo, hard!
Per cert, ara que deies això d'Xbox,
és molt diferent jugar en teclat
que en pad, eh?
Conec nens que no saben jugar aquest joc en pad,
després de tants anys de jugar en un teclat.
Vull dir que aquest tema és un tema.
I una de les coses que pitjor hem portat una mica a casa
entre jo i els meus fills, el fet de jugar-hi amb consola,
és que no tens mods.
A diferència de les versions per PC,
on tens mods infinits
i la gent fa skins pels seus personatges i tot.
I llavors, quan ella, a vegades,
algun dels meus fills parlava pel col·le,
doncs arribava a casa i diu,
Papa, aquí no hi ha això.
No podem fer això.
No, això deu ser cosa d'un mod o d'alguna cosa,
i amb aquesta versió no hi podem jugar.
Tot i que és una versió genial i t'ho passes...
Té de tot i t'ho passes la mar de bé, eh?
Sí, sí, aquí els pressaformes manen una miqueta,
són jocs una mica diferents,
i també passa, fixa't en el Fortnite,
però bé, cadascú té la seva forma
i el juga de la manera que vol.
Prem el bot obert i obre la porta. Fes-ho.
Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del vídeojoc.
I m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Doncs l'obrim i per saber, més o menys,
què ha passat aquesta setmana a les xarxes, Eli.
Doncs sí, comencem amb en CopCat30,
que ens recomana una revista de videojocs en català,
que es diu Revista al tecnològic.
Ens diu que ja que va tancar l'EDGE,
almenys tinc alguna cosa per llegir,
i a més a més, amb físic,
i l'hi envien a casa.
Sí, a veure, és un exemple de revista a paper,
que és molt, és molt bé,
és molt bé, no sé, és molt valent.
Coneixeu algú, avui en dia, que encara llegeixi en paper?
De revistes?
Sí, revistes.
Jo mateix compro unes.
Queden molt poques de videojocs.
Així que celebro que hagi sortit aquesta.
I l'altre hi ha la Jora Alkioski, encara en Déu-n'hi-do,
la Nintendo Power, encara n'hi ha, d'aquestes típiques.
Sí, però totes són les del mateix grup.
De fet, totes les que queden són de l'Axel Spring.
I jo en compro aquesta, la RetroGamer.
Gràcies, però...
Sí, aquesta és l'única que em compro jo, també.
Ara va tancar fa poc.
Ah, sí?
Ho acaba de dir, el missatge.
Ah, però pensava que no.
El Twitter ho deia, en cop que l'havien tancat.
Però en quina versió ha tancat, la castellana?
La castellana.
Però l'anglès continua.
És de gana, perquè ja porta molts anys.
I què en feu, després de les revistes?
Les aneu guardant?
Jo les regalo, Eli.
No en tinc, no en tinc, de revistes.
Perquè ocupen molt.
Més coses, Eli.
Doncs els ullents també han opinat sobre el cas a Huawei.
Com l'Albert S, que és el que obria una mica el debat,
compartia la notícia al grup de Telegram.
Be happy, be smile.
Diu que, òbviament, no és gens bona notícia
i que la guerra comercial entre Xina i Estats Units
ja ha començat.
L'Ignasi deia que per això apujaran els preus
dels components electrònics,
perquè comprar tecnologia
serà més car per això dels components electrònics.
Diuen que és com un...
Jo del domino...
Clar, efecte domino, exactament.
I el Rafa Laguna deia que Android
és un sistema operatiu lliure,
és el que deies tu, Francesc, abans.
I ara mateix té moltíssimes aplicacions
fora d'entorn Google.
A Xina hi ha un fotiment de tendes paral·leles a Google Play.
També Amazon té la seva tenda d'aplicacions.
La batalla no és necessàriament amb el sistema,
sinó amb les tendes.
Si Huawei s'ho monta per tenir les apps grans,
també WhatsApp, per exemple,
i les apps i serveis de Google estan molt bé,
però hi ha vida més enllà.
I ho diu el Rafa Laguna, programador de videojocs
i una persona que en sap molt.
I la veritat és que comentaris com el seu
te n'adones que pots rascar i mirar
a veure si hi ha vida més enllà.
I provar-ho.
Exactament el que deies tu a casa, Albert,
que investigueu altres sortides.
També ens afegia una notícia de l'economista
que deia que Apple tremola
en la bolsa
i que haurà de fer un boicot
o l'espectativa de boicot a Xina
després d'haver batat Huawei.
No sé com acabarà tot això.
Les accions diu que han baixat fins i tot un 4%.
Jo no hi entenc gaire, però això ha de ser molt.
Home, si es tenen compte que tots els dispositius
d'Apple i de totes les companyies
es fabricen a la Xina, la famosa Foxconn,
és un equilibri complicat.
L'Albert Cuesta,
que l'altre dia al matí de Catalunya Ràdio,
comentava que ell creu que tot això tornarà...
És a dir, que això ha sigut
un petapam i que té la creu
que no passarà absolutament res,
que és molt curiós.
Sí, sí, pot ser,
perquè ell coneix força
sobretot totes les empreses
que s'hi mouen.
També han comentat sobre sèries.
Doncs sí, perquè aquesta setmana
l'altra notícia ha estat
el capítol final de Game of Thrones.
No sé si l'heu vist,
però, òbviament, a les xarxes van plenes
de coses com el que ens explica la Laura,
que ens compartia un article
on ens deia que al capítol final
apareix una ampolla d'aigua de plàstic
als peus d'uns dels personatges,
cosa que no és el primer cop que passa.
Ja es va fer fa uns dies viral
el got de cafè de l'Starbucks,
que sortia a una taula on estava asseguda Daenerys.
Personalment em sembla increïble.
Perquè tu treballes amb una productora.
A mi el que sembla increïble
és que passi a edició.
Exacte, però és que en ficció
hi ha una figura que es diu Escript
i només es dedica a mirar
tots aquests detallets
que no s'escapin els ràcords, totes aquestes coses.
Hi ha una persona que només es dedica a això
l'estona mentre es grava mirant, mirant, mirant.
A mi el que em sembla molt curiós
és que això hagi passat en aquesta temporada, precisament.
I en totes les altres no hi ha hagut mai res.
I ara, aquesta vegada, una ampolla, una d'allò...
És sospitós, eh?
Que potser estigui preparat.
Clar, i a més a més, n'hi ha una que s'identifica molt,
que és de l'Starbucks. Vols dir que no és tu?
No, o que la gent parli.
Estem parlant, en aquests moments, no?
Estem parlant, ho vam corregir al cap de dos dies i ja no estava.
Perquè això, òbviament, ràpidament s'ha d'editar digitalment.
Perdona, perquè tu veus el making-of de cada sèrie,
que bé, a casa l'hem vist, no?
Veiem cadascun dels episodis
i bé, a Starbucks es treu allà però ràpid.
Clar, però si ho ha vist...
Capes digitals allà a sobre...
Hi ha un usuari que ho ha vist, això.
Un senyor a casa seva ho ha vist o qui sigui
i ho ha tret a xarxes.
No pot ser que a edició d'aquest capítol
hi hagi un game of thrones.
Sí, tu, Albert, a tots, no podem dir res.
Mola perquè no en parlem mai.
Som seguidors, però entre nosaltres no ho comentem mai.
És veritat.
Deu ser les úniques persones, perquè jo, als capítols,
quan els veig el dia següent o els dos següents,
no parem de parlar d'una altra cosa a la feina, a casa i a tot arreu.
Jo, a la meva vida, he vist 5 sèries, segurament.
24, tota.
Vaig veure la de Lost,
tota,
Game of Thrones,
i Hanna.
Vaig veure, ara fa molt poc.
I Magnum, no?
Sí, sí, sí, però dic de la bogeria.
De la bogeria no em veig, no em veig.
Agafen les ganes de veure-ho.
Per quan Magnum a Amazon Prime o a Netflix?
Ha tornat, però d'aquella manera, no, a Magnum?
Sí, d'aquella manera.
Tothom ho ha criticat.
És clar, és totalment inimitable.
Va haver-hi edició en DVD, que vam fer només dues temporades.
Dos temporades.
TV3 no ha posat l'última temporada,
i qui és el rica Mejameja?
Qui és el senyor Masters?
El senyor Masters.
Sí, sí, hi ha moltes coses que no s'han respost.
Doncs molt bé.
Tenia moltes ganes de parlar de Minecraft,
m'han agafat moltes ganes de jugar amb el meu fill
en un moda que puguem construir els dos
i explicar l'experiència a través de Twitch.
Has de fer-ho. Molt bé.
Doncs això està del Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Generació Digital.
No s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a Elisabeth Sánchez,
Gina Tost, Oriol Dalmau, Albert García
i Francesc Eli Blasco.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui
i picar tant a Pedro com heu picat avui.
Gràcies a tu, Albert.
Al control tècnic en Fran López ens podeu seguir al Telegram,
al Twitter, al Facebook, a Twitch, a Instagram,
a catradio.cat barra GD i pels podcasts de Spotify.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.
Gràcies per haver-nos atès.