Benvinguts. Aquest és el programa 565 del Generació Digital.
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Fred Patger, que és responsable d'operacions d'Amazon Espanya,
ha explicat els detalls del gran centre logístic que la companyia instal·larà al Prat del Llobregat.
Amazon i la Generalitat han firmat finalment aquesta setmana la compravenda del terreny.
Ahir mateix van començar les obres que s'allargaran fins a la tardor del 2017.
L'Anat Iadell, periodista d'informatius de Catalunya Ràdio i presentadora de l'Economia i Empresa, ha parlat amb ell.
I aquí recollim les respostes en un petit resum.
Divendres comencen les obres.
Hoy os puede confirmar que este mañana hemos firmado el contracto de compra
y a partir de ya el viernes entran las máquinas para hacer empezar las obras
de este nuevo Fulfilment Centre, este centro logístico, este centro de distribución,
que tiene que estar en marcha operativa el 1 de octubre de 2017.
Des del Prat donaran servei a tota Europa.
Primero, la superficie de la nave del Fulfilment Centre, el centro logístic, va a ser 63.000 metros cuadrados,
pero, como tenemos tres plantas, la capacidad operativa va a ser más de 200 milímetros cuadrados.
Y con esto también vamos a crear bastante empleo, mucho empleo,
es 1.500 personas que vamos a contractar aquí a tres años, los próximos tres años.
El talent, una de les raons per triar Barcelona.
Para nosotros es un sitio perfecto, por decirlo en forma, por tres razones.
La primera razón es que tenemos muchísimos clienteles aquí, muchas ventas,
que podemos integrar más cercanas a nuestro clientele.
Segunda, eso es una entrada estupenda sobre Europa y Europa.
Y tercera, es por el talento que estamos buscando.
Què us sembla aquesta notícia?
Que a més, vinculada també amb una que fa unes setmanes va parlar de Nintendo,
també que venia a Catalunya.
Bona notícia, no?
Molt bona, jo crec que sí.
Tindrem tot el material més a prop, per si fem les comandes, això segur.
Sí, sí, sí. I certament allò que comentava ell a Catalunya,
de fet, hi ha estudis que Amazon és una de les comunitats que més compra.
No sé si ho volen perquè per tenir-ho més a prop, però sí que...
També és un exemple del gran relleu que s'acril en aquesta botiga on-line,
que s'està convertint gairebé en un sinònim d'anar de compres a internet
i de com s'està expandint.
I potser arribem a veure aquests drons voladors repartint d'aquí a dos dies.
Mira, sortim del Prat, no?
I la veritat és que aquí cada cop estem agafant també, Amazon a nivell europeu,
està agafant també molta d'aquesta part de vendes que ja es té als Estats Units
i que s'aparta de la idea preconcebuda que potser encara tenim als molts
de botiga de llibres o botiga de tecnologia i tal.
Estan començant a aparèixer ja productes, bueno, a Estats Units fa molt de temps,
roba productes frescos, automoció, etc.
I aquí cada cop més Amazon també està agafant la venda de molts més productes.
És el concepte d'un centre comercial on-line.
Música
Generació digital amb Albert Morillo
I en el programa d'avui parlarem de Toles 4k,
del Gamelab, d'hamburgueses,
també contestarem a audience que volen marxar d'Evernote
i escoltarem un munt d'iniciatives que ens han enviat els nostres audience
al nostre WhatsApp.
Això és generació digital.
Zina Tost,
Bronça Xavier Blasco,
Elisabet Sánchez.
I, com cada 15 dies, tenim aquí l'Albert García,
que aquesta setmana, si no m'equivoco,
ha usat unes ulleres per veure un documental en 360 graus.
Això mateix va ser ahir quan vaig provar aquest documental.
Però, va, i veure sencer, són 12 minuts,
us parlaré més a fons al final del programa,
perquè a més està relacionat amb un tema
que és una història que va ocórrer a Barcelona,
mitiga història de les cròniques negres de Barcelona,
que és la vampira del rabal.
Molt bé, hi ha alguna universitat que està al darrere de tot això.
Exacte, estudiants d'un dels màsters de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Molt bé, d'això en parlarem més tard,
i ara, Eli, anem a recordar el regal d'aquesta setmana, el de l'avinent.
Doncs sí, perquè tenim un regal que donarem a un uient
que ja ens hagi enviat una nota de veu al 638 68 70 30 durant la setmana,
i a final de programa li donarem aquest joc,
que és el Dead Island, uns minutets abans d'acabar el programa.
I per la setmana vinent tenim un altre joc,
es diu Deadlight Directors Cup, que és per la Play Station 4.
I el mateix procediment,
s'ha d'enviar notes de veu amb projectes, consultes,
preguntes sobre tecnologia i cultura digital.
Jo no t'ho havia preguntat, Albert, aquest Deadlight et sona alguna cosa?
Sí, és un joc fet aquí per Tequila Works,
i és un joc bastant d'aventures, molt, molt potent,
i molt, veure l'alta definició ara està molt bé.
Doncs això mateix, si envieu els missatges a partir d'ara,
a la setmana vinent regalarem aquest joc.
Estigueu atents, perquè avui es diran moltes coses,
i algunes relacionades amb vosaltres,
i directament on podeu participar en el nostre darrer programa,
que serà el 16 de juliol, ho explicarem.
Fins a les 6, tenim temps per explicar-ho.
Ara que Evernote ha retuït les opcions que té en la versió gratuïta,
quines opcions creieu que són les millors com a alternativa?
Doncs aquest aviat ens ho pregunta,
perquè aquesta setmana, quan Evernote, per sorpresa,
ha anunciat que a partir d'ara, Evernote Basic,
només es limitarà a dos dispositius,
i les de pagament canviaran el preu.
I què li podem dir? Hi ha molta gent emprenyada,
perquè realment el canvi ha estat molt sobtat,
encara que ells ho expliquen al seu blog,
que no tenen més res a fer-ho, perquè són una empresa petiteta,
però molts s'estan plantejant marxar
i trobar altres aplicacions que facin el mateix, Gina.
Doncs tenen alternatives,
evidentment no tan completes com Evernote,
ara no us creieu que aquí hi ha alguna cosa gratuïta
que ofereixi exactament el mateix,
però sí que us porto alguns exemples.
Per exemple, Simple Note,
que si busques escriure i res més és molt fàcil,
forma part d'Automatic,
que és l'empresa que desenvolupa WordPress.
Per tant, si t'agrada WordPress,
el Simple Note també t'agradarà,
perquè a més és gratuït,
i té extensió per Chrome i per apps,
entre elles, per exemple, el Kindle, que està molt bé.
També tens el OneNote de Microsoft,
que és la més veterna de totes les aplicacions d'aquest estil.
Està molt ben fet a nivell de programació,
és molt en l'estil Microsoft,
que són aquests informàtics que van amb bata.
Jo, quan m'imagino Microsoft, m'imagino informàtics amb bata.
I, de fet, també té extensió per Chrome i apps,
i fins i tot té extensió per l'Apple Watch.
Té extensió per l'Apple Watch.
Per tant, està bé, també poder consultar-ho.
El Keep, que és... És que això és molt graciós,
perquè n'hi ha dos que es diuen igual, Keep i Keep.
Però un es escriu Q-U-I-P, va, el Keep,
que és de pagament, però és molt més barata que Evernote,
a més tens plans des de zero fins a 25 euros,
i és molt complet.
I el Keep, és a dir, Keep, com de guardar,
K-E-E-P, que és de Google.
Sí, i tant, el que utilitzo aquest, jo.
Exacte, l'utilitza moltíssima gent,
perquè jo crec que Evernote és de pagament,
cada vegada més gent l'utilitzarà.
El Keep de Google és molt simple, també només notes de text,
però els hi pots posar més colors, imatges,
compartir amb algun contacte,
però no pots posar arxius com sí que podries fer amb l'Evernote.
I una cosa que m'agrada molt és que pots posar-hi recordatoris.
Allò, escolta, això que no passi d'aquesta data, o...
Com que està vinculat amb el calendari, etcètera, no?
Exacte, és molt Google, tot és molt Google.
De fet, és tan Google que no tens carpetes, tens etiquetes,
i veus molt el que fa el Gmail.
Allò que no pots guardar un carpeta,
sinó que li poses etiquetes.
Asynchronitza més amb tots els dispositius,
ja que està vinculat al teu compte de Google,
amb el Gmail, el Google Calendar,
d'extensió per Google Chrome i les apps, i és totalment gratuït.
Doncs vinga, recorrem, Eli, als canals de comunicació,
i si hi ha algun comentari, ens ho dius, també.
Doncs a veure, tenim oberts, de fet, tots els canals de comunicació,
tenim xarxes socials, Twitter i Facebook,
que durant tota la setmana els consultem,
aviam quins missatges ens envien als ullens,
també tenim un correu electrònic, que és el Generació Digital,
i sobretot, i amb el que basem el programa,
com ja sabeu, és el número de WhatsApp,
que és el 638 68 70 30,
en el que sempre esperem preguntes i propostes per fer aquest programa.
Nota de veu al 638 68 70 30.
Hola, què tal? Em dic Patrícia.
La meva pregunta és, a casa ens volem comprar un telèfon amb 4K,
i voldríem saber si realment hi ha continguts a la programació
que es puguin aprofitar,
si hi ha pel·lícules, si hi ha continguts...
que realment es puguin veure amb aquesta definició.
Gràcies, adeu.
Adéu-siau, moltes gràcies,
i ens veiem demà a l'1 d'octubre.
Gràcies, adeu.
Què li podem dir, Albert García?
Doncs a veure, en programació de televisió clàssica,
sintonitzem encara, haurem de començar a esperar força
per veure que sigui habitual veure continguts en 4K.
Però igualment, diguen tothom que 2016 és l'any ja de les 4K,
de l'ultralta definició.
Comencen a baixar els preus,
tot i que continuen sent força cars aquestes pantalles,
aquests monitors, però ja hi ha molts continguts.
Per començar, YouTube, per exemple,
ofereix moltíssim contingut en 4K.
Netflix, aquesta...
servei de pel·lícules online
també té moltes pel·lícules, moltes sèries,
a canvi d'uns pocs euros del que seria la tarifa normal.
Molt bé.
TV3, per exemple, també fa poc ha estrenat una sèrie documental
ambientada als Pirineus, que també és amb ultralta definició,
i que és una meravella.
Com es veu la qualitat d'imatge?
És curiós, perquè comentes això de Netflix,
que hem de pagar una miqueta més.
En Movistar hi havia les pel·lícules amb altra definició
que pagàvem més que no la versió SD.
Sí, sí, sí.
Clar, evidentment, al cap d'un moment es va acabar, no?
Ara que ho dius també,
Movistar també és una de les que s'estan apuntant,
vam fer un període de veta, de proves,
i ara ja em sembla que ja també ofereixen aquest tipus de continguts.
Després, moltes cadenes com l'HBO
estan produint les seves sèries i pel·lícules
i documentals amb aquest format.
Llavors, més pràctic, què necessita la gent,
si té una pantalla,
i hem de veure continguts amb 4K,
ara que hem vist que hi ha força material per veure.
Per començar, una bona connexió a internet.
És el més important.
Si no tens una bona connexió a internet,
i estem parlant un mínim d'uns 25 megabytes segons,
val més que no comencis a interessar-te molt,
perquè és la cosa principal.
Els pel·lícules s'ocupen molt i cal una bona connexió.
Després hi ha el tema aquest del cable,
el dubte de molta gent,
si els cables HDMI són compatibles amb la ultra alta definició.
En principi, els cables HDMI actuals, normals i corrents,
sempre i quan siguin els models 1.3, 1.4,
que són els més habituals i els últims que van sortir,
són compatibles,
tot i que no aprofiten el 100% de les característiques
de la ultra alta definició,
especialment pel que fa a la fluïdesa de les imatges.
Llavors, també hi ha cables HDMI,
especialment dissenyats per la alta definició,
es diuen 2.0, premium, tenen diferents noms,
i que aprofiten tot el tema d'imatge,
el rang dinàmic, HDR,
i és un preu premium, segurament.
Doncs he estat morscant, perquè jo també tenia aquest dubte,
i he anat a una bútica molt coneguda,
que he mencionat fa uns minuts,
i el preu era com uns cables HDMI normal,
aquests cables HDMI 2.0.
Per tant, si teniu cables HDMI, és possible que funcionin,
però si li voleu trobar partit
a tota la potència de la vostra televisió 4K,
per una diferència de preu mínima,
teniu un cable molt millor.
I també que aviat sortiran consoles amb aquesta definició,
com l'Xbox One S, que surta l'agost.
Doncs relacionat amb aquest tema que parlaves, Albert García,
l'Albert ens fa una altra consulta.
Molt bones, amics digitals.
La pregunta que us en soparà aquesta setmana
és si creieu que l'estàndard d'imatge,
la resolució d'imatge 4K,
que imagino que deu ser quatre vegades el full HD,
si creieu que en uns anys arribarà a ser un estàndard
per veure la tele, per veure pel·lícules,
per jugar amb consoles, ordinadors, etcètera.
Què en penseu, al respecte?
Moltes gràcies, adeu.
Adeu-siau, moltes gràcies per la consulta.
Jo penso que totalment serà així.
De fet, amb el que hem comentat abans,
una cosa que no havíem dit és que...
Tu pots anar, per exemple, i comprar pel·lícules,
ja estan a la venda, amb ultraalta definició,
que és el mateix 4K,
i pots comprar-les tenen un preu com DVDs normals,
no és que siguin com DVDs supercars,
i jo crec que sí,
que potser aquest any és una mica exagerat
dir que estarà tot així, segur que no,
però que serà un estàndard, sí.
Una cosa que comentava l'oïent, i per aclarir-li un dubte,
quan parlem de 4K,
no estem parlant de quatre vegades més resolució,
quatre vegades més definició que el full HD.
Estem parlant d'un tamaig a nivell de pixels,
quatre vegades més gran,
però tant en vertical com en horitzontal.
Per tant, el que defineix la definició,
que és la definició vertical, és dos vegades més que el full HD.
Molt bé.
Aquesta setmana ha estat superintensa
en relació amb els videojocs.
Dimarts es va celebrar el Hello World, després el Game Lab,
i ahir els Indie Burger Developers Awards,
i el que hem de fer ara és resumir-ho una miqueta
per veure què és tot el que va passar.
Doncs jo imagino que la Gina tindrà un titular
de com va anar l'esdeveniment Hello World.
Doncs mira...
Ja estic apretant el que no em toca.
Ja estic apretant botons que no em toca.
Gràcies, això és el tècnic.
Això és el Ricard Portal fent-me portar malament.
Molt bé, anem-hi. Doncs molt d'èxit.
Totes les entrades venudes, estudiants presents, passats,
i futurs de la indústria del videojoc de Catalunya i de fora,
intercanviant opinions i consells.
I l'any que ve, més, més gros i molt millor.
Francesc, parlem una mica del Game Lab.
El Game Lab ens ha portat una altra vegada
el boi millor de l'oci digital i s'ha passejat per casa nostra.
El que a mi m'agrada molt del Game Lab
és veure com moltes d'aquestes grans figures
que venen a fer ponències es barregen a la zona indie
amb petits, però quan dic petits vull dir a vegades minúsculs,
estudis de desenvolupament, ben petitets,
que estan mostrant les seves coses
i parlen i intercanvien,
tant informació com consells, etcètera.
Per exemple, en John Romero,
que va estar parlant dels jocs de tret amb primera persona...
Estava molt feliç.
A part que estava molt feliç, va estar parlant fins a 40 minuts
en un estudi petit en què feien un joc que no era de tret
amb primera persona, era totalment diferent.
Però si van estar 40 minuts parlant de desenvolupament,
de veure com enfocar els jocs, etcètera, i va ser molt interessant.
El John Romero té la tècnica aquesta
que fan servir molts polítics quan els entrevisten,
de fer una pregunta i s'està la vida parlant
i no contesta la pregunta.
Això és el millor.
Potser una mica també hi ha d'això.
La qüestió és que aquest any ha sigut molt curiós
com als premis que donava la Gamelab.
Les famoses pusses han tingut un accent molt català.
After Pulse de Digital Legends
ha sigut guardonat com a millor joc de l'any.
Blues and Bullets de Crowd of Monsters,
com a millor joc per PC.
I Love You to Beats de Like Studio, com a millor per tablets,
millor disseny artístic i millor joc desenvolupat a Catalunya.
Està molt bé. I què més?
Entre la zona dels Jocs Indie,
hi ha hagut dos que m'han agradat moltíssim.
Un era Dive Hard, d'Impressive Entertainment.
Un joc molt senzill, però molt catxondo,
perquè era un saltador d'aquests saltadors a Mèxic,
que es tiren d'un penya cegat i van cap al mar.
Que pateixes molt, sempre.
Era un joc d'aquests, un que saltava,
hi havia d'anar fent figuretes, però el grafisme era molt maco,
era molt divertit i era molt interessant.
M'ha semblat que tot el concepte estava molt i molt bé.
I la veritat és que el que és brutal, a més,
és el que pot amagar un estudi
que és tan poc tecnològic com Pantomaca.
Pantomaca? Pantomaca.
És un equip d'aquí molt coneguts en el món del desenvolupament,
per exemple, per Pat Totalamus o Annie Amber,
un joc que estan desenvolupant ara per realitat virtual,
i que han aplicat tècniques com, per exemple,
un concepte narratiu que li va molt bé a aquesta mena de jocs.
És el poema visual. Molt bé.
Ara, aquells que us penseu que la gent que fa aquests videojocs
només es dedica a entretenir la gent, no.
Tenen entre mans una cosa absolutament brutal.
Que atenció, l'experiència que estem fent
és una experiència per ajudar nois que estiguin en un hospital terminal
a fer-los com una immersió, una experiència proper a la mort,
per ajudar-los a que ho passin amb menys dolor,
que ho acceptin més, clar.
Brutal, eh?
D'una idea, suposo que estan ben assessorats, no?
Estan ben assessorats treballant en un hospital,
però, a més, és tot el que hi ha darrere de les possibilitats.
Pantomaca està encantadíssim amb el tema de la realitat virtual
i totes les possibilitats que hi ha, que no només en el joc,
sinó la realitat immersiva ens pot fer comprendre altres realitats
i acceptar-les de forma més diferent,
perquè les hem viscut de forma més intensa
que no pas en un documental o en una pel·lícula,
és la seva idea. Molt bé, què més?
Vaig tenir ocasió de parlar amb l'Enric Álvarez
sobre el seu nou joc, Raiders of the Broken Planet,
que sortirà per episodis, una novetat,
i on Mercuristim, aquesta vegada, ha agafat tota la seva responsabilitat.
Són els que el publicaran, mantindran els servidors, etcètera.
I també vaig parlar amb dos cracs de la indústria,
com Ian Livingston i David Braven.
Livingston és el fundador de la Games Workshop,
tothom que coneix el món dels jocs de taula sap de què parlo,
i és el creador dels llibrejocs,
que n'hem parlat tantes vegades com a tresors i tan referencials.
Aquest tirat té aventura on, a més, tiraves d'aus, tenies punts,
i anaves lluitant.
Doncs, a part, aquest senyor en els videojocs ha estat a Domark,
ha estat a Eidos, i mira, va ser un dels responsables
de que aparegués cert joc, potser us sonarà, que es diu Tomb Raider,
doncs gràcies a ell va arribar al mercat.
I ara, que els nens aprenguin a programar per entendre
com funcionen les eines digitals.
El 30% de les feines existents desapareixeran
i el 65% dels nois que estan a l'escola ara
treballaran en feines que encara no existeixen.
Necessiten meta-habilitats com resoldre problemes,
col·laboració i la necessitat de ser creatius.
Aprendre a programar t'ensenya a ser creatiu amb la tecnologia,
i no només consumidor de tecnologia.
I adquirint aquestes habilitats
i trobar a la xarxa un públic pel seu contingut.
Molt bé. Com sempre, Gimlap parla de moltes coses.
Exacte. I a més, just amb la mateixa línia,
va ser la conversa que vaig tenir amb David Braben,
que rebia el premi i l'agenda de la guindat 2016.
Atenció, canelera dels pixels com cigrons,
estem parlant ja gairebé de l'any 84,
aquest senyor es treu de la màniga un joc de naus
en tres dimensions reals de comerç, d'exploració,
que es deia Élite,
popularíssim, avui en dia encara és molt popular,
però ha fet moltíssimes coses,
Docs Live, Rollercoaster, Tic-1, o inclús Kinéctimals.
A més, avui en dia està en veu de tot, de tothom en el món del hobby,
una de les seves creacions, una de les que ell també ha impulsat,
que és la tercera de Raspberry Pi,
que avui nosaltres en el programa n'hem parlat força,
i li vaig preguntar quin era per ell
l'ús més curiós i més divertit que havia vist donar a una Raspberry,
i, sobretot, quin ús en feia ell.
No m'importa tant el que es fa, sinó el que la gent aprèn pel camí.
Per mi, usar-ho com a eina d'aprenentatge per a nens
és el millor ús, tot i que tots els altres usos també són molt divertits.
Me vergoneix una mica dir que a Frontier usem la Raspberry
quan fem demostracions.
Les enganxem darrere les teles
perquè són excel·lents sistemes de reproducció de vídeo.
És molt curiós perquè vaig estar amb el joc Élite,
que el tinc per l'anès,
i vaig veure una cosa molt curiós en el seu manual
que una de les naus es diu Python.
Amb el Python, que és un llenguatge de programació,
pots programar la Raspberry.
I ja veia que aquest noi,
que tenia segurament 18-20 anys en aquella època,
ja programava amb aquest llenguatge de programació.
Molt curiós tot plegat.
García, tu també vas ser-hi per allà.
Sí, i vaig poder parlar, com hem avançat abans amb el Periscope,
hem fet un avançament dels continguts del programa,
amb en Ron Gilbert,
el autor, el creador, possiblement,
d'algunes de les aventures gràfiques més potents,
més influents de la història dels videojocs.
Per exemple, ho sonen Maniac Mansion,
o The Secret of Monkey Island,
jocs mítics.
Doncs el seu creador, en Ron Gilbert,
em va semblar una persona molt reservada,
no és el típic autor que apareix en tots els esdeveniments,
anava aquí amb la seva boina,
estava així com molt...
És un home gros,
és un home gros que costa molt imaginar-lo tímid,
però és una persona bastant tímida.
I tant, semblava molt introvertit,
i veient-lo ningú diria que és la persona responsable
d'haver-nos fet morir de riure amb els seus videojocs,
que precisament un dels seus elements principals
és que tenen molt humor, són comèdies interactives,
i vaig preguntar-los sobre això mateix.
Com és possible que en els videojocs no hi hagi tanta comèdia,
tant humor?
La comèdia en els videojocs té un problema en particular.
La comèdia en general té a veure amb el tàiming.
El tàiming és l'acudit, és el tàiming de la situació.
En els videojocs dones el control del temps als jugadors,
no tens control sobre el que fan o deixen de fer.
Això encaixa molt poc amb la comèdia en el sentit més tradicional,
perquè no pots comptar amb el temps.
Molt bé, hem de dir que la setmana vinent, amb en Francesc Xavier,
enregistrem un podcast especial, com fem cada any,
amb molt més talls,
i explicarem una miqueta més tot el que ha passat a la Game Lab.
Hello World, Game Lab,
i tanquem una miqueta amb els Indie Burger Developers Awards,
que ahir es van celebrar, si no m'equivoco, Gina?
Els Indie Burger Developers Awards
són una part important d'aquesta setmana videojueguils,
no sé ni com explicar-ho.
Són uns premis, per qui no ho sap, de videojocs independents,
i es regala una hamburguesa de plàstic.
Es diuen Indie Burger Developers Awards.
Una cosa va començar entre amics, sopant en una hamburgueseria,
i ara congreguen un munt de gent, aquest cop al Mobile World Center,
i volen veure, de fet,
quins són els millors videojocs independents del país.
Són uns videojocs molt especials, perquè per votar,
n'has d'haver presentat un,
i són els que donen la indústria per la indústria.
Jo crec que ho explica molt millor el David Jaume Andreu,
un dels seus responsables.
Els Indie Burger són uns premis diferents,
perquè al jurat són els propis participants.
Per tant, els desenvolupadors de videojocs
saben que porten moltíssima feina i molt de sacrifici
a treure un joc,
i per tant, el reconeixement dels altres membres de la indústria,
que trien a tu com a guanyador de certes categories,
que, a més a més, són molt diferents entre si i totes,
destaquen una de les qualitats del joc,
és una satisfacció molt gran per tots els que ho reben
i el valor que et reconeguin els teus propis companys de sector.
Un dels premis va ser el millor, el videojoc més molon,
i el va guanyar... És que tenen aquests noms, no em colpeu.
El va guanyar el Francisco Telle de Meneces,
que, per qui no us soni, és el que va crear Un Epic,
un dels jocs més famosos del nostre país,
i ara presenta el segon, que va guanyar el joc Ghost,
que va sortir el 6 de juny i ja té un premi.
Pues es el primer premio que me presento,
y he ganado, por tanto, tengo ilusión de que la comunidad indie
me haya apoyado y haya visto un poco mi esfuerzo
y lo que se fue.
És molt curiós perquè fa uns anys que vaig a la presentació d'Un Epic,
que era la seva habitació de casa seva, cosa que em va encantar.
És un noi que programa ell, ho fa tot ell,
i, a més, ho fa molt bé. Molt bé.
I, finalment, el vot del públic,
que és el que es vota allà mateix a través del mòbil.
És a dir, et donen una URL, estàs allà de públic,
i tu, a través d'aquesta URL, has de votar.
I el va guanyar Los Delirios de Bon Sotendorf,
per Nintendo 3DS de l'estudi Delirium Studios,
que és un estudi del País Basc,
que ja es va emportar al Game Lab 3 premi,
les pusses, que en parlàvem abans.
I és un dels més guardonats de la nit del dijous,
i ens parla en aquest tall de l'emoció de guanyar un burger,
que és sosi fundador i dissenyador del joc de Delirium Studios.
Ha sido una semana maravillosa, y ganar el último premio ha sido la joya.
I parlem ara d'una iniciativa
que ens expliquen en el nostre número de WhatsApp.
En aquest cas és en Xavier de Bravento.
Bravento és una aplicació esportiva molt gamificada
que evoluciona en funció de l'activitat física que fem.
Ens permet seguir esportistes professionals i influencers,
seguir el seu dia a dia,
descobrir com entrenen i veure les seves competicions.
Amb tota aquesta informació podem decidir
si entrenar o competir contra ells,
fer els reptes que ens proposen,
entrenar on ho fan ells
i guanyar premis amb les constants promocions que fem.
Tot això ple de reptes, medalles, punts i rankings
que ens motiven constantment a millorar.
I ara anem a la segona de les iniciatives,
vinculada a una aplicació
que està vinculat al tema de la música que posem,
per exemple, en un establiment i els seus drets de difusió.
Sound Riff va néixer venent música ambient
per als establiments comercials.
Fa unes setmanes ho hem presentat aquí a Espanya,
aprofitant el Primavera Sound i els drets de difusió.
I ara anem a la segona de les iniciatives vinculada a una aplicació
que està vinculat al tema de la música que posem,
aprofitant el Primavera Sound i els drets de difusió.
El servei Live té doble avantatge,
un per a l'artista, l'altre per a l'organitzador.
L'artista, d'aquesta manera, té transparència,
mitjançant una conta online
on pot veure els seus guants i els seus royalties.
D'una manera ràpida, després de set dies,
l'artista veu online els seus guants
i després de tres mesos el pot cobrar.
I d'una manera analítica,
es fa exactament el que l'artista ha tocat.
Doncs nosaltres, després d'escoltar aquesta aplicació,
l'aplicació Sound Riff,
que és aquesta aplicació, aquesta gestió,
que t'ajuda a tot el tema de la música,
si tens un local i la que poses als altaveus.
Nosaltres ara anem a publicitat,
però abans m'agradaria saber, estem connectats encara al Periscope?
Sí, estem en directe al Periscope
i no hem parat de metre des de fa 15 minuts abans de començar el programa.
El bateria va bé? Sí, va bé.
Escolta'm, després de la publicitat,
atenció perquè donarem detalls del darrer programa de la temporada,
que serà el proper 16 de juliol.
Estigueu atents perquè obrirem l'estudi
de Catalunya Ràdio i podeu venir a veure'l en directe.
Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya.
Has pujat mai a un simulador professional de MotoGP?
Has marcat un gol a un estadi de 50.000 seguents?
Vine a Open Camp, el primer parc del món
dedicat a l'esport de la Niña Olímpica de Barcelona
i diverteix-te amb la teva família i amics
vivint moltes experiències esportives.
Troba les teves entrades a opencamp.com,
cobert tots els dies de l'any a partir del 18 de juny.
Welcome to your passion.
Vine a gaudir de les rebaixes de moda d'Hipercor.
Unes rebaixes amb uns preus increïbles.
I veuràs els pantalons per dona de diferents preus
ara a nou amb 99 euros.
Així són les rebaixes d'Hipercor.
Els bons preus, ara millors.
Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio tenim un repte.
Que siguem inseparables.
I amb vosaltres continuem.
Què és l'objectiu que ens governa a tots
els que treballem en aquesta casa?
Sou més de 600.000 persones que ens trieu cada dia.
Més de 600.000 ullents diaris durant aquesta temporada.
Són dades de l'últim Estudi General de mitjans.
I al cap de setmana amb el suplement de Ricard Ostrell,
som líders d'audiència dissabte i diumenge.
Rècord històric del suplement.
Visca la ràdio en moviment.
Però en volem més.
Ens movem per sorprendre't amb nous formats
i nous continguts d'utilitat.
Evolucionem per continuar sent imprescindibles.
Catalunya Ràdio es mou.
Catalunya Ràdio viu amb tu.
Quan jo vaig a fer les meves fotos, faig el que vull.
Gairebé oblidaràs el paisatge.
Sempre m'ha agradat també veure-ho.
És un país que és petit, fàcil d'arribar-hi.
Quan veus una amita romànica pel visor de la càmera,
ella sola s'enquadra, és harmonia, és proporció.
Viure els Pirineus.
Dilluns a la nit, el 33.
No t'ho perdis.
Les propostes de Catalunya Ràdio.
Veniu a gaudir de l'espectacle a Pineda de Mar
amb el festival Arts d'Estiu Costa de Barcelona
amb Sopa de Cabra, Miguel Bosé, Manel, Antonio Rozco,
Niña Pastori, El Mag Lari, Ainoa Arteta, Luis Pedraíta.
Més informació a artsdestiu.com.
Amb el suport de Catalunya Ràdio.
No t'ho perdis.
I cat i el 33, et portem al Cruïlla com ningú fa.
Entra a la web de l'experiència Cruïlla
i participa al concurs per guanyar entrades
i trobades amb artistes només fins al 4 de juliol.
I si no pots anar-hi, i cat i el 33,
et convidem a viure al Cruïlla com ningú fa.
I si no pots anar-hi, i cat i el 33,
et convidem a viure al Cruïlla com ningú fa.
Robert Pla, Alabama Shea, Daniel Fry, Crystal Fighters,
Rudimenta, els cancaners...
Escolta els millors concerts i troba continguts exclusius
amb cròniques, entrevistes i molt més.
Entra a icat.cat barra Cruïlla
i viu l'experiència Cruïlla amb el 33 i cat.
No t'ho perdis.
No t'ho perdis.
Catalunya Ràdio.
Doncs això és el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Passen 38 minuts de les 5 de la tarda en directe.
Quan no hi ha futbol a aquesta hora,
doncs fem el programa a les 5 i el repeteixen,
el repetim a la una de la matinada,
perquè hi ha gent que també treballa,
que ens escolta a aquella hora.
Veureu que diem una hora incorrecta,
però no passa absolutament res.
No passa res.
Escolta'm,
estava pensant en tot el tema del Brexit, Francesc,
i aquests dies que heu estat al Game Lab,
has preguntat a la gent
a veure si aquest procés que està passant la Gran Bretanya
pot afectar a les indústries tecnològiques, per exemple?
Doncs la veritat és que sí.
Arrotejat com estava de grans capitosos
de la indústria digital i molts del Regne Unit,
com, per exemple, el mateix Ian Limstone i en David Braven,
que estaven els dos tota l'estona mirant la tele i parlant,
hi havia les notícies sobre què passava
amb el nou president de la Unió Europea,
que si era, si deixava o no deixava,
i què ho agafava.
Estaven molt interessats pel tema.
Li vaig voler preguntar al David Braven què pensava d'això.
Espero que no.
El que podem ser és molt constructius al respecte.
El món tecnològic és una indústria mundial
i no li afecten particularment les barreres comercials.
I jo espero que no n'hi hagi.
Crec que ho hem de veure com una oportunitat
que la Unió Europea resolgui alguns dels temes
amb què molta gent no està contenta,
doncs no afecten només el Regne Unit,
sinó també la ciutat.
És molt curiós perquè han sortit moltes notícies
vinculades a veure si això afectarà...
A les que he llegit jo d'industria tecnològica,
però sempre que passen algunes d'aquestes coses
i quan ho veiem també a Catalunya,
comencen a sortir molta gent que diu que això serà un desastre
o això serà tal.
La veritat és que la gent és molt tremendista,
però inclús els mateixos anglesos no saben ben bé què passarà.
Això encara s'ha de desenvolupar al llarg del temps
i veure amb quines condicions ells deixaran la Unió Europea
també a l'estat espanyol.
A més a més,
veure amb quines condicions ells deixaran la Unió Europea
tant a nivell de fronteres com econòmica, etcètera.
De totes maneres,
què vol dir que afectin les indústries
a nivell de com tributen els seus impostos,
a nivell de quina gent poden contractar o no poden contractar,
o de la manera en què nosaltres podem optar als seus serveis.
Quan nosaltres ens connectem a una bútica d'aplicacions,
per posar un exemple, o comprem un joc a Steam,
no sabem aquella indústria on està.
No sabem si aquell desenvolupador és americà, és oriental,
o és d'Anglaterra.
Per nosaltres és exactament el mateix.
Així que en molts casos els usuaris finals
no notarem, segons en quin tipus d'indústria,
no notarem cap diferència.
Moltes gràcies per donar-nos aquesta informació de Receptes Concat.
Jo enviaria una, claríssim,
que és el meu arròs amb llenties, que faig,
però que sobretot deixaria molt clar
que és bàsic amb gairebé tot.
El xup-xup ha de ser molt fàcil.
A més a més,
el xup-xup ha de ser molt fàcil.
El xup-xup ha de ser molt fàcil.
A més a més,
el xup-xup ha de ser molt fàcil.
El xup-xup ha de ser molt fàcil.
El xup-xup ha de ser molt fàcil.
El xup-xup ha de ser molt fàcil.
El xup-xup ha de ser molt lent i molt llarg.
El xup-xup ha de ser molt lent i molt llarg.
Estic d'acord. És bàsic, això.
Res d'olla pressió, Albert? No, no, no.
Jo soc com l'Albert.
Res d'olla pressió i molt a poquet a poquet.
Quina enviaries tu?
Doncs mira, com que tu has fet un plat de cullera,
jo faré un plat més fresquet i faré humus.
Perquè em queda molt bé i molt internacional
i em puc menjar.
Vaig anar l'altre dia a un restaurant que es diu Biblos,
que precisament li vaig preguntar com el feien.
Doncs després et passaré la recepta
a través del link de receptes.cat,
perquè estic segura que és que em queda superbé.
Molt bé, Francesc.
Mira, aquí ens preguntaven, millor que les carxofes, Murillo?
Sí, sí, sí, les carxofes.
És que és curiós, com a tot el menjar,
les carxofes tenen èxit, les meves,
perquè les deixo moltes a més d'una hora.
A Generació Digit del punt cat hauríem...
hauríem de penjar les receptes tecnològiques de l'equip.
Segur, segur, Elis.
Doncs per acabar de rodonir, com que m'agrada molt el formatge,
i en el seu defecte, els pastissos de formatge,
m'he especialitzat en fer-ne de tot tipus.
Amb ger, amb llimona, de tot tipus.
I em queden força bé, t'ho he de dir.
El Ricard s'estava fent la bona aigua en aquests moments.
S'està morint.
Mira, jo sí que donaré tribut a la carxofa,
i ja faig un extrudel de carxofa que em queda amb pinyons,
em queda molt i molt i molt bé.
Jo crec que el dia que fem el programa en públic
hauríem d'aportar aquestes receptes.
Fem un dinar de tots. Segur, segur.
Generació digital.
La música que sona al Generació Digital
està excretat de la radiofórmula, com sempre, d'Icat.cat.
Això ho hem d'anar recordant.
I cada setmana, en el programa Generació Digital de Catalunya Ràdio,
us oferim continguts en format entrevista
d'iniciatives que ens semblen interessants.
Si voleu proposar-nos qualsevol tema que us interessi promocionar,
ho podeu fer, com ja sabeu, a través del nostre correu,
generaciodigital.cat.
I aquesta setmana hem parlat amb un responsable de Mr. Jeff,
que ens permet deslliurar-nos de la tasca de rentar i planxar la roba.
La Loïgó Mez és un dels fundadors de l'empresa
i ens explica com va sorgir la idea.
Somos muy jóvenes, tenemos 24 años, los fundadores,
y trabajamos en consultoría,
hacíamos otra compañía que nos exigía ir constantemente
en camisa y americana,
y qué pasaba, que justo los tiempos que teníamos
para llevar la ropa eran a mediodía o después de casi cenar,
de 8 a 10, de 2 a 4, justo cuando están cerrados.
Fue bastante frustrante lo que nos acababa ir los fines de semana,
entonces decidimos indicar una solución para esto,
y al final hacíamos una necesidad básica que eran las camisas.
Más que en la americana, las camisas,
que, claro, usábamos cinco camisas, seis camisas semanales,
que eran impecables, y era una necesidad vital, vital.
A través de l'aplicació de la web
podem demanar que ens passin a buscar la roba bruta
i podem també dir a quina hora ens la retornen
perquè ens trobin a casa.
Eren a Madrid i a València, i ara terren a Barcelona.
Aquesta tecnologia està molt bé
perquè col·labora amb tintureries i bogaderies de la ciutat.
És a dir, no ho fan sols,
sinó que necessiten de les empreses
que porten segurament molt de temps a la ciutat
i els hi troben nous clients.
Doncs si voleu escoltar l'entrevista sencera,
la trobeu a generaciódigital.cat.
I ara voldríem comentar-vos dues bones notícies.
Una d'elles, com ja sabeu,
que escolteu al generaciódigital,
i ho heu escoltat fins ara,
aquest estiu, a partir del 23 de juliol,
el programa es podrà escoltar els dissabtes i els diumenges
a les 4 de la tarda.
Seran 12 programes amb nous continguts i noves entrevistes,
i també les millors respostes de les millors consultes
que hem rebut durant tota aquesta temporada.
Això serà quan?
Els dissabtes i diumenges a les 4 de la tarda.
Perfecte. I aquesta que no sabeu,
si no estàveu veient el Periscope que estem fent en aquests moments.
Ens queden sense comptar aquest dos programes
més que se metran a aquesta hora,
és a dir, a les 5 de la tarda,
i que repetiran a la una de la matinada.
El darrer programa de la temporada és el dissabte 16 de juliol,
a les 5 de la tarda.
I el farem obert al públic.
Serà una hora fantàstica per tancar la temporada
i poder estar amb tots vosaltres.
Tindrem regals per una de les 20 persones,
o 23, aproximadament,
que hi caben a l'estudi de Catalunya Ràdio.
De moment, tenim assegurat un llibre electrònic d'Amazon,
que és el Paperwhite,
el tenim assegurat i tindrem més regals
per la gent que vingui a l'estudi.
Segurament, no sé si com ho veieu,
de muntar algun joc amb algun...
Home, que s'ocorri una mica.
Alguna cosa així cooperativa o competitiva, jo ho veig bé.
No ho sé, jo fins i tot faria algun d'aquests...
de temps reduït.
No ho sé, ja muntarem alguna cosa
i que realment funcioni perquè no només tindrem aquest premi,
en tindrem algun altre.
El que hem de dir és de quina forma la gent que ens escolta
pot venir en aquest programa especial.
Doncs tots els interessats ja podeu apuntar
a aquest correu electrònic, que és el generaciódigital4radio.cat,
i ens l'envieu amb nom i DNI.
Us anirem donant confirmació a partir d'aquest mateix dilluns.
Recordeu que és pel darrer programa, no el de la setmana que ve,
serà pel proper dissabte 16 de juliol a les 5 de la tarda.
Exacte, és important perquè serà aquest darrer programa,
just abans d'aquesta nova temporada que anunciem,
que seran programes, en aquest cas dissabtes i diumenges,
a les 4 de la tarda.
Realment, el generaciódigital no pararà durant tot l'estiu,
això ens fa molta il·lusió,
i de cara a aquest darrer programa, el 16 de juliol,
donarem moltes més dades de la nostra nova temporada de l'any vinent.
Aquests dies hem viscut l'E3, una fira de promeses impossibles.
En els darrers anys,
les companyies més importants han anunciat molt material
al qual ho han acabat cancel·lant,
ho han hagut de fer d'un grei tècnic,
ho han hagut de retreçar incomprensiblement,
o fins i tot ha fracassat descaradament.
Poques companyies es salven.
Els consumidors són cada cop més exigents,
però tan difícils per les companyies adaptar-se
i oferir peix fresc de bona qualitat.
Peix fresc...
Per cert, avui fan les amaneres per Catalunya Ràdio.
Peix fresc, amaneres...
En directe a Catalunya Ràdio, ho podrem veure i escoltar.
Calella de Palafrugell, eh?
Hi ha una altra calella, que la gent som vegis on no toca.
Què li podem dir a aquesta gent?
Ai, que som empreses, Pedro.
A veure, no sabem la de projectes enormes
que ens cancel·len abans que nosaltres veiem res,
és a dir, només sabem coses que es cancel·len
que ja sabíem abans, prèviament.
Però d'aquests n'hi ha.
I cada vegada passarà més, perquè cada vegada hi ha més videojocs.
I per tant, si el tant per cent és de X,
doncs clar, a més videojocs, més projectes cancel·lats.
I no passa res.
De fet, prefereixo que cancel·lin coses
o que les downgregin, com en diuen ell,
que no hi treguin tant de suc.
Què vol dir això del downgrade?
És a dir, que, per exemple, al lloc de publicar en un 4K,
ho publiquen a Full HD, perquè la consola no tira.
Jo prefereixo que la consola hi tiri,
després haver-me de queixar perquè he pagat 60 o 90 euros
per un joc que no funciona.
I la gent li ha sapigut greu que...
En relació al que deia la Gina del downgrade,
en els darrers anys s'ha posat molt de moda
que les companyies presenten un videojoc
amb un aspecte visual que no és el que acaba tenint finalment,
i la gent es queja molt.
El Watch Dogs, per exemple,
és un joc que quan es va presentar era espectacular,
i quan va sortir estava bé, però no era jo.
Per exemple, la persona que fa aquest hype,
aquestes notícies que al final no són tan bones,
és Peter Molino.
Una persona que sempre, durant tota la vida més d'ara,
és de sempre, dels anys 80 i 90,
era un senyor que ja deia,
no, és que aquest joc, els arbres creixeran a mesura,
que passi el temps, i arriben els programadors i diuen,
no, no, és que això no ho podem fer,
perquè si ho fem hem de retallar per un altre cantor,
però és víctima del seu entusiasme.
No, i en el fons també pot estar bé,
perquè una persona creativa, després ell vol el cel,
després li donen el que sigui.
I després és que també passa el que es contrari,
un upgrade d'aquest joc que no acaba d'arribar mai al final,
com li ha passat una mica al nou Zelda que en parlàvem abans,
que l'han acabat retassant perquè surti amb la nova consola
de Nintendo, la NX,
i, per tant, en teoria, apareixerà també en una versió millor.
Que ens tregui la demo i que ens la deixin jugar.
Anem ara a una nova iniciativa,
el nostre WhatsApp del Generació Digital,
el 638 68 70 30.
Quins éls?
Kidsafe Video Player de SemiApps és la solució perfecta
per a tots aquells pares amb nens
que volen veure vídeos de YouTube de forma més segura.
A la vegada que s'entretenen aprenen amb el seu contingut.
Aquest es divideix en diferents seccions,
com ara aprendre, jugar, cantar i be yourself
amb receptes i manualitats.
SemiApps dona molta importància al control parental,
ja que ens assegura que els més petits
veuran únicament vídeos adequats a la seva edat.
A més a més, hi ha un temporitzador
que permet als adults establir el temps límit de visualització
i així ajudar els nens a ser conscients de l'ús que en fan.
Des de SemiApps, ens agrada sempre dir
que Kidsafe Video Player és la millor alternativa a YouTube Kids.
Doncs sí, a banda d'aquest Kidsafe Video Player,
YouTube també des de fa temps està sensibilitzada
amb aquest tema dels nens i els continguts.
Per exemple, mencionava YouTube Kids, que va aparèixer l'any 2015,
i era una manera de mantenir dintre d'una sola app
tots aquests vídeos de caràcter infantil i familiar.
També permet fer cerces a YouTube General o bloquejar-les.
Està pensat YouTube Kids perquè els nens l'utilitzin
de forma més autònoma, no amb tu al costat.
Per tant, tu pots decidir que facin busca
que trobin qualsevol contingut de YouTube
o bloquejar-los aquesta opció i que només vegin aquell contingut
que ha estat curat, recomanat i seleccionat
per la gent de YouTube Kids.
Perquè tots aquests apareixen a la pàgina principal,
amicones molt grans, forma molt senzilla...
És més, també et permet fer cerces a través de veu
per tots aquells nens de 3 anys, de 4 anys,
que no són àvils amb el teclat i escrivint paraules,
però poden agafar i dir...
Pallassos, pengüins, poc i jo...
No ho sé, no? I veure els vídeos que ells volen.
Que bo! Això ho hem de provar, això.
I també, exactament, permet temporitzar l'ús de l'aplicació,
una mica perquè els nanos no es puguin estar tota la tarda veient vídeos.
Com que no? Doncs mira...
Hauré de canviar la meva agenda, doncs.
Atenció, com que funcionen continguts recomanables,
a la pàgina principal,
YouTube Kids, per exemple, no està disponible a tot arreu.
De fet, només a països de parla anglesa,
com Estats Units, Anglaterra, Irlanda, Canadà o Nova Zelanda,
i també a Mèxic i Argentina.
Però no funcionaria, diguem-ne, en altres països,
perquè ens recomanaria vídeos
que segurament no tenen drets de difusió en països com el nostre.
Doncs hem parlat una mica de YouTube
perquè ens han enviat de semi-apps aquesta aplicació
que fa el mateix que YouTube, que es diu Kids Safe Video Player.
L'Albert García ha tingut la sort de poder veure el primer documental
en 360 graus del màster
en teoria i pràctica del documental creatiu de la UAB.
Albert, els realitzadors del projecte documental
són 6 alumnes del màster.
Sí, són 6 alumnes d'aquest màster.
Us dic els seus homes ràpidament.
La Jimena Tormo, Bruno Crocianelli, Carolina Meja, Laura Neira,
Claudia Huertas i Marina Mores
són les 6 persones responsables d'aquest treball tan interessant
perquè explora de forma molt diferent i sobretot molt immersiva
una de les històries, ho comentava abans,
més recordades de la crònica negra barcelonina,
el cas de l'anomenada Vampira del Raval.
Segurament molts coneixereu aquesta història,
se n'han fet molts llibres, articles, musicals...
sobre aquesta dona, Enriceta Martí,
que va ser acusada dels ràpids, els segrets, l'explotació sexual,
i l'assassinat de menors a principis del segle XX
en aquest barri de la ciutat de Barcelona.
El documental, que es pot veure
amb les ulleres de la realitat virtual Guia Berra,
ens trasllada als espais d'aquesta història
i ho fa de forma molt subtil i també molt artística.
No es veuen directament els personatges,
se senten les veus, es veuen els espais, és molt interessant.
El so, darrere el verd, està localitzat i, depenent d'un miris,
se sent el so en concret i pot seguir la història.
La Marina Mores, que és una de les responsables d'aquest documental,
ens explica com van posar aquesta experiència
dintre del casc de realitat virtual.
Bàsicament, intentem traslladar l'espectador a la presó
on estava l'Enriceta, l'any que va estar empresonada,
i a poc a poc ens anirem traslladant, fins que ella mor,
el despatxet del periodista, que és el que va portar el casc.
Com que són dos protagonistes, cada protagonista...
està representat per un espai.
A més a més, l'interessant és que l'espai ens parla.
Llavors, això és una mica l'experiència,
durar uns 12 minuts, i creiem que és bastant innovador.
El cormetratge es diu La vampira del rebel, ja ho hem comentat,
i de moment encara no està disponible, però properament,
si teniu un d'aquests cascs de realitat virtual de Samsung,
el podreu descarregar, el podreu veure,
i són 12 minuts, com deia la Marina ara,
i és interessant perquè el vaig estar veient,
que es va presentar al Caixa Fòrum ahir mateix, a divendres,
i és una aproximació molt diferent en aquesta història,
que quan la sents et sembla tan captivadora, tan misteriosa,
i tants mites al voltant d'aquesta història,
d'aquesta llegenda urbana barra fet real,
més fet real que llegenda urbana, de fet,
és una història molt narrada diferent amb realitat virtual.
L'Albert va experimentar per primera vegada el problema principal
de la realitat virtual, que és la realitat virtual a l'agost.
Explica-ho, Albert. Uf, uf.
M'ho estàs dient.
Quan ho vaig veure vaig dir que això sí que és realisme.
Feia molt calor al migdia, i anava bastant acalorat,
em vaig fotre el casc, i es va començar a entalar,
i dic, quina feta més guapo.
I era el meu propi calor.
Em portava dos minuts, dic, no ho veig res.
No ho veig absolutament res, em vaig fotre el casc, netejar-ho.
No vas entendre el poema visual que hi havia allà,
per falta de passació...
Però la primera sensació era, quina feta més realista.
El tema de les ulleres, col·locar-te-les, etcètera, és complicadet.
Abans comentàvem a Periscope, que des de Nintendo,
que un dels problemes que veien ells amb les ulleres,
en realitat virtual, eren les partides,
que haurien de començar a ser una miqueta més curtes,
i que les posessin en una pantalla comodament al seu saló.
Sí, d'uns pocs minuts, d'un quart d'hora, imagineu-vos,
però dues hores allà, en la realitat virtual, pot ser molt.
La sensació és com anar en moto.
Quan vas en moto i fa molta calor, també se t'entela el casc.
Jo crec que quan ens posem aquestes ulleres haurem de començar
a fer com els submarinistes, i començar a netejar el vidre...
Exacte, amb fruit corporals, per evitar que s'entelin.
Tots els submarinistes sabran de què parlo.
I això que només es pugui veure amb les ulleres a Samsung,
és un tema, no? O no?
Bé, ho han desenvolupat amb aquest sistema,
no li vaig preguntar exactament el motiu,
però jo imagino que també deu ser el més fàcil ara mateix de desenvolupar.
I el més barat. I el més barat.
I per això, mira, més assequíl·la per tothom.
Molt bé, és molt curiós, perquè això ve d'una universitat,
i és una forma nova de fer un documental,
i una nova narrativa, que és al·lucinant.
Totalment. Està molt bé,
perquè és això que deies, la narrativa és molt diferent.
Jo penso que per les experiències de realitat virtual
hem d'oblidar el que coneixem fins ara,
del cinema, de les videojocs de les series,
i fer alguna cosa diferent.
Aquí, per exemple, no es veuen personatges.
Jo m'esperava, ahir, quan anava cap allà,
deia, ara sortirà algú disfressat d'Enriqueta Martí...
I no, no, és només les veus, és com una mica radio novel·la.
De fet, sents les veus, veus un espai, et vas movent,
inquietant, estàs en una presó,
i per això és molt interessant. Molt bé.
Per veure com poden explorar històries que ja coneixem,
com aquesta, però de forma nova.
Tenim pendents del dia que es publiqui
i es pugui veure, per exemple, a YouTube,
o a qualsevol lloc on fuguem.
De fet, si teniu un Google Cardboard,
també les podreu veure, aquest documental.
O sigui, que no caldrà que tingueu el tema de Samsung.
Eli, hi ha algun comentari?
Doncs sí, mira, ara que estem a punt d'acabar el programa,
ens comentaven a Twitter la gent del Fade Festival.
És un festival d'art digital i electrònica de la Cellera de Ter,
que anem cap allà, que hi són fins demà.
És una trobada anual que pretén vincular la ciència i la tecnologia
amb la creació artística,
i ens expliquen que tenen tallers, que tenen exposicions,
que tenen xerrades...
Mira, és un bon plan per ara que fa bon temps anant cap allà.
Molt bé, sí, sí, perquè quan feu el programa a la una...
Més complicat, sí, anem allà.
Doncs anem tancant el programa.
A veure, nosaltres hi tornarem la setmana vinent a la mateixa hora,
a les 5 de la tarda, repetició a la una de la matinada,
però primer hem de també dir qui ha estat el guanyador
del joc de Thailand Definitive Collection
que tenim aquí a dins de la taula.
Doncs aquesta setmana el guanyador és un gran amic del programa,
que es diu Pedro Pulpillo.
Mira, sumareix el Pedro, perquè en una de les darreres...
el joc que va guanyar a la setmana vinent a la mateixa hora,
a les 5 de la tarda, repetició a la una de la matinada,
en una de les darreres...
el joc que va guanyar darrerament, que fa uns mesos,
va dir... és que mira, no tinc aquesta consola...
Pobra.
...i ens el va cedir perquè el tornéssim a regalar.
Pedro, aquest serà per tu, el de Thailand,
ja ens explicaràs l'experiència.
Hem d'explicar també que d'aquí dues setmanes
el programa ha obert al públic.
Si voleu venir de públic, generaciódigitalaroba.cat,
ràdio.cat, estem parlant del 16 de juliol.
Gina, Eli, Albert i Francesc,
gràcies per haver vingut avui al programa.
Un plaer, a aquesta hora, encara millor.
Exacte, exacte.
Nosaltres us hem de dir que Generació Digital sou tots vosaltres,
i també la Gina Tos, Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano,
Albert, García Estar, Elisabet Sánchez,
i qui us parla, l'Albert Murillo.
El control tènic, Enricard Portal, i tornem d'aquí una setmana.
I atenció, d'aquí dues, oberta al públic.
De veritat, generaciódigitalaroba.cat, ràdio.cat.
Tenim regals per les persones que vinguin aquí directament.
Gràcies per haver-nos acompanyat.