Benvinguts al programa dedicat que parla de videojocs,
de creativitat i de cultura digital.
Ara comencem el programa número 736.
I el comencem amb una descoberta l'habitual de l'Eli Sánchez
amb el seu videojoc, que ha estat jugant tota la setmana.
L'Oriol Darmau ha aprovat els seus videojocs.
L'Albert García fa un repàs dels videojocs més venuts de l'any 2019,
però més enllà de la qualitat,
sinó veure quins són els que més han venut a nivell físic.
La Gina també fa un cop d'ull als videojocs
que a més s'han comprat a la plataforma Steam.
El Francesc Xavier Blasco ens recorda l'obra del desaparegut Sid Meade.
I parlarem de la PlayStation 5, la nova Xbox i de Carmelan.
Comencem.
Això és el programa número 736.
I ara comencem amb una descoberta l'habitual de l'Eli Sánchez
amb el seu videojoc, que ha estat jugant tota la setmana.
Carmelan, comencem.
Això és...
G-Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert García i l'Oriol Darmau.
Home!
Bé, home!
Bueno, bueno.
Com esteu?
Molt bé.
M'ho he fet molt bé.
Cada cop.
He començat tard.
Som una mica tiktokers.
Jo estava mirant el guió i de cop i volta us he aixecat la vista
i he vist tot això.
Què passa?
No sé per què el tió no ens ha portat ja uns pompons.
Això ja té pinta...
Arribarà.
Per això és que fem barroco.
Cada vegada va més.
Ja dem les tasses a poc a poc.
Correcte.
L'Albert García ens volia parlar d'un joc
que el té absolutament esperberat.
Doncs sí, és un joc que es diu Dreams.
I és una notícia d'aquesta mateixa setmana
que ha passat molt desapercebuda.
I és, finalment, tenim data de llançament
d'aquesta mena de joc de creació de jocs.
Exacte.
Aquest joc, fet per l'estudi de Media Molecule,
un estudi britànic que el coneixereu per als Little Big Planeta.
Sí, home.
Que estan desapareguts totalment.
És una franquícia que allà no interessa.
I això que era una mascota que era molt maca per Sony.
El Sac-Boy aquell era una mascota maquíssima.
I no era un mal joc, tampoc.
No, era sensacional.
Generació digital va entrevistar la gent de Media Molecule,
però fa molts anys, eh?
Fa molts i molts anys.
I si vam jugar al Dreams fa, què?, 1 o 2 sonars.
Sí, un parell de sonars.
Sí, sí, fa un parell de sonars.
Nosaltres calculem els anys en sonars.
Ja ho veig, eh?
I fa un parell d'anys, al sonar, vam poder provar-lo
i vam estar amb la gent de Media Molecule.
Sí, doncs ho recordo.
I a veure si finalment, aquest 14 de febrer,
encara no ho havia dit, és la data de llançament del Dreams,
ja podem finalment crear els nostres propis videojocs.
La notícia és la data de llançament
i també una imatge que ha circulat aquests dies per internet,
per xarxes socials.
Us l'he posat al guió.
Us l'he posat al guió.
I és una imatge que només veure-la fa una mica de mal a la vista.
Explica-la.
I la panxa.
El fetge, no?
L'esmorzar.
És un esmorzar d'aquests de...
Continental.
De forquilla.
Britànic.
Aquests que vas amb bicicleta i pares a menjar a les 12 del migdia.
Ja, mongetes, ous ferrats, botifarra, bacon, torrades...
Això és real o no és real?
El tema és que no és real, és una imatge increïble.
És la cosa més next-gen que jo he vist mai.
Estem parlant de realisme, de la brillantor de l'ou ferrat.
Sí, sí, sí, és al·lucinant.
Oliós.
No detectes l'oli.
Quants polígons hi ha per cada bombolla de la Clara?
Això és el rei traïsí.
Els granets de pebre que porta a sobre de l'ou.
És un videojoc, això?
És un videojoc i això s'ha fet amb el motor del Dreams.
O sigui, és possible.
Ara bé, això no ho pots fer qualsevol.
És un dels treballadors de l'empresa
que ha estat mesos modelant aquesta imatge en tres dimensions.
Amb gana.
Amb gana.
Amb gana.
Amb gana fent això.
Jo m'imagino de les 7 del matí,
de 7 del matí fins a 4 de la tarda fent això.
Jo encara no ho entenc.
Això és com un Mario Maker 2 per fer videojocs senzills?
És un editor de nivells?
El tema és que Mario Maker és jocs de plataformes
i això és qualsevol cosa.
És un motor gràfic.
Cartes de restaurant incloses.
La tenim en dues dimensions,
però hi ha moltes captures des de moltes perspectives.
És impressionant.
Déu-n'hi-do.
Eli, tu has jugat a jocs de taula.
Sí.
Aquestes festes ens ha donat molt pels jocs de taula.
Us volia explicar una cosa una mica personal,
perquè avui és l'aniversari de la meva àvia.
Que no ho dic només per felicitar-la.
Com es diu?
Josefina.
Hola, Josefina.
Fa 90 anys.
Explico això perquè amb els seus 90 anys aquesta setmana passada
va estar jugant amb nosaltres a un joc de taula que es diu Gòbit,
que és un joc de cartes que sembla simple,
però és com una mena d'uno que has d'emparellar colors i figures,
però has de fer-ho amb molta reflexa i molta rapidesa.
El cap viu.
Amb 90 anys no em va guanyar cap partida,
però no em va perdre cap.
I la tia es pixava de riure.
La tarda va ser divertidíssima gràcies a veure la meva àvia
de 90 anys jugant amb joc de taula.
I no vau acabar tots allò enfadats
després de jugar aquests jocs de taula?
Perquè a vegades passa.
No, perquè ens enganxàvem del riure de la iaia.
Estàvem rient tots.
Per molts anys.
Ja l'hi direm.
Gina.
Jo vaig estar jugant al Rig Fit Adventure,
que és aquest joc que anem parlant d'aquell generació digital,
que és aquell cercle amb el qual fas esport.
És com el Wii Fit de la generació de la Switch.
Però més heavy.
Has de fer més força i més exercici.
Primer, per començar, hi ha una història.
No és fer esport per fer esport, sinó que has de salvar el món.
I això ja et motiva bastant.
Però després és molt bèstia.
Només us dic que us repto a que feu el tutorial normal,
o sigui, en beginner, de Ring Fit Adventure.
Tothom pot ajustar el nivell de exigència.
Et demana quina de temps, si fas molt esport,
i quin nivell t'agradaria fer.
Només amb el tutorial ja ho deixes.
Un cop acabat el tutorial...
El tutorial li dius, estic cansada, però podria fer el primer nivell.
Fas el primer nivell i dius, mira, saps què?
Compte, perquè el joc aquest té taules de classificacions online.
Sí, no.
Que té conya, això.
És que sense objectiu no es pot.
Igual, Gina, no has de posar normal.
Tu, en el teu cas, posa un poco desentrenada.
Posa el que està per sota.
Has de ser realista.
Jo vaig intentar el més bàsic, com si no fes mai esport.
Això.
O sigui, vaig intentar...
Però igualment va ser com...
Ni que fumés.
Et pensaves que salvar el món seria fàcil?
Em pensava que salvar el món a la primera pantalla seria fàcil,
que això que m'ho deixin per la 30.
Doncs continuem al Generació Digital
amb més anècdotes d'aquestes festes, Francesc.
Doncs mira, jo he estat construir amb el meu nen,
parlant de... amb el Toy-Con Garage.
Toy-Con Garage?
Sabeu el Nintendo Labo, que té, a part de totes les figuretes
i totes les coses i tots els jocs,
hi ha aquell apartat misteriós que es diu Toy-Con a qui es diu...
Bueno, un taller.
En el que tu pots programar i realitzar els teus propis aparells.
I hem fet un anemòmetre amb cartró.
Un anemòmetre?
Que controla la velocitat del vent,
i controlat pel Nintendo Labo.
Estem a mitges.
En aquest moment hem construït l'aparell,
hem fet un rotor que està en una caixa tancadeta,
té una d'aquelles enganxines i el sensor que veu ultrabileta
del comandament de la Switch.
Doncs veu cada cop que gira el rotor,
i va calculant i veiem com suma i va movent una barra.
Ara hem d'acabar de convertir això...
És un projecte de tecnologia.
Són quatre hores de muntatge.
En algun indicador en metres per segon,
en alguna velocitat, hem d'acabar de convertir.
Estem aquí, encara estem una miqueta aparcats aquí,
però demanarem ajuda perquè hi ha una gran comunitat de constructors
de Nintendo Labo, que serà genial.
Hores de muntatge d'aquest anemòmetre?
Hores de muntatge, res.
Si el veiessis, és cutre, cutre...
Ah, és que t'anava a dir...
Has de dir que sou uns màquines molt grans, home.
Mira, aquest Nadal el meu fill petit li han portat una pantalla,
i la seva PlayStation passa d'alçador,
que ha estat tota la vida a la seva habitació.
Això és perillós, eh?
Això a tu t'agrada o no?
Sí, sí, perquè ara puc veure pel·lícules, per exemple.
No, no, no, tot està controlat,
tot ho hem fet a unes setes edats, en concret.
I què he fet jo? He recuperat la Wii U i l'he connectat al saló.
Ah, has vist una pantalla buida? He de fer alguna cosa.
Exacte, i quina pena que la Wii U no existeixi encara,
que bona era la Wii U.
La Wii U ha ressuscitat amb Nintendo Switch d'una forma descarada.
Sí, però la pantalleta que tenia, la càmera, els jocs...
Sempre parlo de Nintendo Land, que és per mi el millor joc del món,
i de veritat m'ho estic passant molt bé amb la Wii U.
Va ser molt injustament tractada, en el seu moment, la Wii U.
Tampoc no sé exactament el motiu.
Jo crec que no li van donar un catàleg exclusiu suficientment potent.
I el nom, el fet de dir-se Wii, com l'anterior Wii,
tampoc no l'ha ajudat.
I la presentació, quan la vam presentar,
jo recordo que estava amb l'Alberta a Los Ángeles,
i dèiem això és un comandament, és una nova consola,
perquè presentava una consola,
però només es deia un comandament, que era una pantalla portàtil.
No, sí, exacte, ja tocava.
Doncs vinga, continuem el Generació Digital amb el joc de l'Eli.
Generació Digital.
No sé si has estat més d'una setmana, si has estat totes les festes...
He estat gairebé totes les festes,
perquè aquest joc me'l va recomanar un uient al Pau Montfort
fa bastants dies,
i li vaig dir que me'l descarregaria per festes, i ho he fet,
i he jugat bastant, i he de dir que m'ha agradat molt.
És un joc d'estratègia que es diu Bad North.
I de què va, exactament?
Doncs és un joc d'estratègia desenvolupat per un petit estudi
suec, Plausible Concept,
que té una estètica molt minimalista, però molt bonica.
Es veu complicat, no es veu una cosa simple.
L'estètica és senzilla, però el joc es veu complex.
Sembla més simple del que és, és molt més complicat.
A priori, les primeres pantalles són faciletes,
i després t'adones que la cosa...
És un joc d'estratègia a temps real,
en què tu ets un petit exèrcit de vikings,
comandat per un comandant,
i que comences en una illa,
i el que has de fer és anar passant d'illa a anilla,
perquè hi ha unes hordes de vikings
que et volen prendre a tu les illes.
És una guerra entre vikings, una guerra civil entre ells.
Exacte.
Aleshores, això, comences amb un comandant amb...
4 o 5 soldats,
i del que es tracta és d'anar passant d'illa a anilla,
i a mesura que passes d'illa a anilla,
pots anar reclutant altres comandants amb l'exèrcit,
i a més a més, a mesura que guanyes batalles,
pots anar comprant més habilitats, o pots anar comprant més armes,
i tu decideixes amb aquestes habilitats i aquestes armes
a quin dels teus soldats o a quina de les teus exèrcits li dones,
sabent que cada un d'ells té unes habilitats concretes,
i amb això tu has d'anar jugant cada vegada que passes de pantalla.
Aquest és el llibre de l'Argardian,
una mica la història del principi de Daenerys,
d'allò d'anar reclutant les illes a totes aquestes soldats.
Com es diu, aquest llibre?
El llibre mític de la guerra, xinès.
L'art de la guerra.
L'art de la guerra.
T'hauries de comprar aquest llibre, Eli, perquè, clar, la gestió...
Perquè això és fer la guerra, no?
Sí, sí, totalment.
No deu ser fàcil.
No, a més a més, mai pots repetir partida,
perquè les illes es van generant...
Ah, totalment, molt bé.
I quan et maten tots els comandants has de començar de zero.
Per tant, comences de zero amb tot d'un univers diferent,
perquè no té res a veure amb el que has jugat ja les altres vegades.
Perquè tu visites contra la màquina o contra altres persones?
Contra la màquina,
que són uns vikings que sempre arriben per barca,
i en el moment en què els estàs veient arribar
és quan t'agafen aquells nervis i dius,
que no has d'arribar.
Has de disparar des del mar.
Aquell moment quan ve l'exèrcit,
que s'ha vist en tantes pel·lícules, videojocs,
aquells nervis que es van acostant...
És dia bé.
Tu pots posar la pausa.
Això no val.
No, poses la pausa, però la pausa no et deixa mirar,
ni les armes que tens, ni que facis res, s'atura tot.
Aleshores, pots respirar, respires, i tornes a posar el play
i poses la teva estratègia allà.
Veig que hi ha sang, no hi ha censura.
Hi ha una mica de gore, aquí.
A veure, no es veu de prop.
Hi ha unes taquetes per allà.
Veus que s'han mort.
És molt simbòlic.
O aquell Metal Slug que estava censurat,
que la sang era de color gris.
Aquí no.
I aquest joc és gratuït o com va?
Aquest joc costa 5 euros amb 49.
Déu-n'hi-do.
Pau Montfort, recomanant a Jocs Premium.
És un joc que recomani els que vulguin,
però si poden ser gratuïts, millor.
La veritat és que m'agrada la recomanació, perquè és molt xula.
És una forma de comprar un joc que sembla que s'hagi perdut,
però el free-to-play també...
Jo crec que d'aquesta taula
és la que més jocs per mòbil ha comprat i ha jugat.
A més, t'estalvies la publicitat dels micropagaments.
Estàs cansat de perdre tota l'estona i al final acabes pagant.
També has de valorar si t'agrada o no.
Recordem el nom i les plataformes en què es pot jugar.
La trobem per Android i iOS,
Nintendo Switch, PlayStation 4 i Xbox One.
Déu-n'hi-do.
No només per mòbil,
sinó un joc que pot jugar per moltes plataformes.
Fantàstic, Eli. Gràcies.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vist i plau.
Jo crec que... No sé si esteu d'acord, Francesc.
Eli, aquesta era la setmana per parlar de Star Wars.
Sí, perquè...
L'heu vist ja, sí, no?
Mira, és la primera de Star Wars que m'agafa.
M'ajuda a 18 anys que no la vaig veure el dia de l'estrena al cinema.
És la primera.
Sí, però això ja diu moltes coses.
Això és sintomàtic.
A part, no, perquè dia 31 de març,
us recordo que surt Disney Plus al nostre país.
I a mi, per temes,
em va molt bé tenir tot el catàleg disponible de Disney Plus.
Ja ho pots ben dir.
Jo el que us puc dir és que ningú pot negar, ara ja,
perquè a Star Wars no han anat gaire bé els últims anys.
Per diversos motius.
I a l'efecte en paig,
és a dir, quan Will Smith surt 20 vegades a l'Hormiguero,
ja no fa gràcia, és increïble.
És Will Smith, encara, però no fa gràcia.
I quan surt una pel·li a Star Wars cada 6 mesos, tampoc.
Després hi ha la falta de qualitat.
Jo sóc dels que penso que l'última trilogia de pel·lis,
excepció aquest de la noca, que no l'he vist encara,
que és una bessura que mereixeria de debò,
perquè és el que han fet, pel que han perpetrat.
Totes allà amb els containers,
perquè de debò que han fotut un desastre.
Però això també ha afectat els videojocs,
perquè aquesta idea de, tenen una gallina de buebles d'oro,
ha afectat els últims jocs de Star Wars,
que eren els Battlefront, l'ull al dos,
anaven amb la idea de treure pasta,
per tant eren, si o si, multijugadors,
carregats de DLCs, amb pay to win,
sobretot el segon, que va arribar a suposar,
recordareu, problemes legals, disculpes d'Electronic Arts.
En fi, havien perdut una mica la fe,
i això explica per què aquest nou Star Wars Jedi Fallen Order,
ha sortit sense fer gaire soroll.
Electronic Arts ha fet, a veure, és que és d'Electronic Arts,
és Danger. Atenció, eh?
És a dir, no fan una, amb Star Wars.
Electronic Arts l'ha tret com acollonit, saps com m'he...
Amb l'aixeta, a veure què dirà la gent.
Jo us diré una cosa, estic totalment en contra de la idea,
que es diu molt per internet,
que el fan de Star Wars és ultraexigent i tot li està malament.
El fan de Star Wars és ultraagraït.
Tu li poses un zurullo en forma d'R2D2 i s'il·lusiona,
però no és gilipolles.
És a dir, fes bones pel·lis, no cal que siguin excel·lents,
i va tres vegades al cine.
Fes-li bons jocs, no cal que sigui aquell extraordinari Cotor,
no sé si el recordeu, Nights of the Earth, no cal tant.
Fes-li un petit joc que estigui bé i ja te'l comprarà.
Així és Jedi Fallen Order, és un bon joc de Star Wars,
però no és extraordinari. Està bé.
És molt petit, està ben fet.
No és un sac a quartos, i a tots els fans de Star Wars
us encantarà i us farà fer-vos la següent pregunta.
Tant difícil era fer això.
Tants anys acostats a un punyatero joc de Star Wars,
mínimament ben parit, jo tampoc m'ho explico.
Què té Star Wars Jedi Fallen Order?
No inventa res, perquè això no és cap obredar, fa un tutifruti.
És una Macedònia de fórmules hipercontrastades.
O sigui, ajunta l'exploració d'un chartet i de Tomb Raider
amb escalades inclores i tot allò.
A mi em recorda molt a Tomb Raider.
És que hi ha molt d'això.
Però també afusella la lluita de Sekiro directament.
Un sablazo, mai millor dit, de tot el que és Sekiro,
la còpia tal qual.
Però igual de difícil que Sekiro.
Aquí hi ha els nivells de dificultats, per sort,
però no tens gadgets, tens poderes Jedi,
però és el mateix la postura, el bloqueó, tot igual.
Còpia de Dark Souls, les hogueres per meditar,
per fer-te i gravar, però aleshores els enemics tornen.
També copia que quan mors perds l'experiència
l'has d'anar a trobar una altra vegada.
Tot aquest compendi de fórmules supercontrastades
és un plat combinat, com el que ensenyava el García.
En Saladero se diu això, dolent no pot estar,
però tampoc et contractaran el bulli,
perquè no has inventat res.
Tot això posat en un entorn gràfic de Star Wars
que està molt ben tocat.
És una pel·lícula molt passada.
Tots els planetes que visitareu, enemics, naus,
sembla que estiguis en una pel·li.
També a nivell de so de banda sonora.
Ha fotut pasta, aquí.
Això sí, single player, eh, per fi.
Que nos arruinamos, es que no sé si saldrán los números.
Venga, home, hòstia, fem un single player.
Té una història que és cert que la història és tonteta,
està carregada de tòpics, però pitjor era l'episodi 8.
Visitarem diferents planetes, molt diferents entre ells,
perquè això està guai, perquè aleshores és rejugable.
I té, com deia, exploració, molta lluita, plataformeo,
té girs de guió xulos, i al final tot passa bé.
És un joc que et deixa bona sensació i ganes de jugar-lo més.
A favor del que ens agrada a Star Wars, venim de la merda.
Això és com un esclau d'Egipte que li dóna una cantimplora.
No es planteja si l'aigua no està calenta, és igual.
Te la fots. Estàvem sedientos d'un joc de Star Wars digne.
A favor també té, que tècnicament és impecable,
però és impressionant, fins i tot ens sentim gerai.
Les lluites de Sable Lacer molen molt i resuma a Star Wars.
És un joc que diverteix.
En contra, això que dèiem, no inventa res,
fins a cert punt és una còpia,
fusellament descarat d'altres èxits d'altres companyies,
i desaprofitant narrativa.
La història podria ser molt millor, allò de prendre decisions,
de ser de la d'oscuro, de la luz, de tenir companys, tot això sopeta.
Jo crec que perquè està tímid.
Jo tinc la sensació que hi haurà un dos aviat,
i aleshores s'hi desplegaran el que hauria de ser realment aquest joc,
que és que li falta com una miqueta de creure sal del tot.
O sigui, com sigui, jo recomano la seva compra als fans d'Star Wars,
i als no-fans us divertireu,
perquè després diguin que els que són fans d'Star Wars
són tan exigents. No és veritat.
I hi ha algun personatge d'aquests mítics, tipus Darth Vader?
No vull fer espòilers, però...
A ver, Los Islots.
S'ha de reconèixer que el personatge que tu ets
no té un carisma massa... Tu ets un Jedi, jovenet.
La gran pregunta és, sou-me i vi jo de...
No.
Doncs ja està. Una castanya o fora.
Ni sóc el Mandaloriano.
De fet, el gran què de la sèrie de Mandalorian,
per qui l'hagi vist, no sé com, però es pot fer de diferents maneres,
els personatges tenen molta personalitat.
Aquí no, aquí estem com Rojuan.
Que t'importen bastant un bledo.
Però en general, el joc funciona. És que no demanàvem tant.
On t'estaries situat dintre del canon Star Wars, aquest joc,
per saber quins personatges famosos podem veure?
Entre l'episodi 3 i el 4.
És a dir, a partir d'aquí començaria lo bueno.
Sí, sí.
I tu no et pots fer el teu propi Jedi, a dir, te'l donen.
Sí, és el que et deia.
Hi havia moltes possibilitats que no s'han desenvolupat.
No hi ha companys, no hi ha possibilitats de...
No hi ha cap personatge diferent, res d'això.
El teu personatge és el que és.
Però jo crec que teníem por de fer un joc de Star Wars.
M'agrada molt la samarreta que has portat avui,
perquè veig un personatge de Star Wars.
El fullet tortugàs.
I imiten com els Beatles que estan travessant el pas de zebra.
Això és.
I el mestre jove.
Aquest de Pokémon.
I el de dragones.
El amo del calabozo.
El més jove és el Garcina, tens tu?
No, el més jove no sóc jo aquí.
Almenys tens cara de ser més jove.
Tens 40 ja, tu?
No, encara no.
Jo m'ho he passat molt bé.
És dels que seguiré jugant.
M'he fotut aquí el rotllo.
I a més, l'episodi nou es recomana a vosaltres.
Jo l'he vist dues vegades.
És que li ha agradat.
Moltíssim.
Continuem amb notícies.
Continuem amb notícies actuals.
El món dels videojocs.
Hi ha molta xixa.
Fins demà dissabte,
se celebra l'Alcès.
On hi tenim totes les novetats de l'electrònica de consum.
Sònia ha presentat un cotxe.
I també un nou logo de la PlayStation 5.
De la mà del seu CEO, Jim Ryan.
Es va vendre que feia una superpresentació.
Sí.
Va haver-hi molt catxondeo amb el tema del 5 de la PlayStation 5.
Va haver-hi molts gifs.
I molts memes.
Sí, de fet, Sony no va vendre
que hi hagués cap presentació de PlayStation i res.
La premsa sí que va vendre això.
Però Sony no.
Això depèn de quina premsa mires.
Però la gent ho està esperant.
No, però és que Sony no va dir res.
Va ser normal fer la presentació d'un logo?
Atenció, jo vaig entrar,
perquè a mi em va interessar això.
Si hi ha una presentació,
vull estar pendent per fer la meva feina.
No hi havia res, però hi havia hype arreu.
I el tema del logotip,
una mica la broma que hem vist aquests dies a les xarxes,
és la gent quedant-se amb l'únic que hi havia,
que era el logotip.
Sí, el 5.
I s'han decebut perquè el logotip és el mateix que el de la 4,
però només canvia el número.
Però això és normal al món de les marques.
Totalment normal.
Jo crec que és un error,
perquè has de donar la impressió que fas una cosa nova.
Imagina't, Apple, nou.
Hem canviat, ara serà un maló.
Sí, però Apple no et farà mai la presentació d'un logo.
O no diu res, o quan treu ja et treu un aparell nou.
És que aquí hem de comptar com està l'altra banda, com està Xbox.
Xbox t'ha presentat una consola que d'entrada la pinta és fantàstica.
Sí, ara en parlarem de la Xbox.
Clar, aleshores tu has de contrarrestar això.
Però anem primer a parlar de la PlayStation.
De fet, el que diu l'Albert, de moment,
coses oficials se sap a l'àudio 3D que es va explicar,
els botons hàptics, que fa molta gràcia,
els discos SSD, com també la Xbox, Ray Tracing,
que és una forma de...
M'encanta el teu moviment de mans, perquè és molt radiofònic.
Per explicar-nos, és una tècnica que té a veure amb els gràfics
amb la il·luminació.
És per veure en els videojocs una il·luminació molt realista.
I també l'Ultra HD, un Blu-ray nou,
on hi ha cap més informació que en el plaç del Blu-ray.
És el 8K, no?
No que els videojocs siguin 8K, però sí que la pel·li ho seria.
Ens obliguen a canviar la tele, fixeu-vos-hi.
Ja conec gent que té 8K.
Bé, però se l'ha comprat aquest Nadal.
És una cosa molt recent.
No, fa uns mesos que la té.
La gent està canviant la tele, fa un any, no?
Una cosa així, ara què has de fer tu?
Jo tinc una tele que es veu en 4K,
i els continguts que veig en 4K són mínims.
Va al Netflix.
I no tot a Netflix.
Per exemple, The Witcher sí, i està molt bé el 5.1,
perquè de tant en tant el Gerard del Magias,
per darrere et va fent coses en els altaveus.
Ho tens bastant ben muntat.
És molt guai, però és Gerard del Magias.
Et poses una altra sèrie o una altra pel·lícula i no passa.
Hi ha sempre una carrera entre el que ens donen, el que ens venen,
i el que després el generador de contingut ens ofereix.
I en moltes vegades estan tan dispers que les botigues o les consoles.
Ja t'estan posant un 8K,
que és que el 4K encara no s'està oferint.
Però sí que tinc la sensació que el salt de PlayStation 3 a la 4
va ser petit i que potser es va en cada curs,
i aquesta vegada no volen cometre el mateix error
encara que la consola acabi sortint més cara,
perquè ja s'està parlant que potser superarà els 500 euros,
que ja ho veurem.
I després l'altre que comentava l'Oriol,
que és la Xbox, que té un nom força curiós.
I que, de fet, la mateixa Microsoft vol que es digui Xbox,
perquè la marca és Xbox,
però que, efectivament, el que s'ha presentat és la Series X,
que és la consola que s'ha presentat.
És a dir, que hi haurà més sèries,
amb altres, imaginem, lletres o números,
o no sabrem què hi haurà.
Però que a Microsoft té clar que la marca és Xbox.
A mi m'encanta, perquè ara no vull anar de xulo,
però és que jo ho veia claríssim.
Vinga, va!
En sèrio, en sèrio.
Què és el que veia claríssim?
Quan vam presentar la Xbox Series X fa un mes,
era evident que es diria Xbox.
Havien de posar-li aquesta tonteria de subtítol
perquè semblés com una cosa nova.
Però a nivell de marca, no pots dir-li una consola Series X.
El que ha de fer Microsoft és estandar-hi...
De fet, jo soc partidari
que no diguem més el generació digital Xbox One.
No, diguem Xbox, ja està.
Ens estalviem una paraula, tothom ens entén.
Si diem que un joc surt per la Xbox One, per la Xbox...
Quanti! Quanti!
Et boicoteges amb tu!
Si diem que un joc surt per la Xbox, avui dia,
aquest joc que la recomanàvem de Star Wars,
la gent ho dirà.
Oh, surt per aquella consola que em vaig comprar fa 20 anys!
Per tant, és lògic, volen agafar aquesta marca.
De fet, hi ha hagut un joc que fa molt poc que s'ha presentat
o que s'ha anunciat, que és The Lord of the Rings, el Gollum,
que sortirà per PlayStation 5 i per Xbox a l'any 2021.
Uau!
Segurament aquestes consoles sortiran a l'abal del 2020.
No, no, ja està.
Les dues sortiran.
De fet, aquí era el que s'havia canviat la seva imatge de Twitter
i havia posat el xip de l'Xbox.
El Phil Spencer va canviar la seva imatge de Twitter
i va posar el xip de l'Xbox,
i es veu allà un 8K molt sutil, però es veu allà 8K.
Per tant, sabem...
No segur, però gairebé, no?
Perquè si no, no et poses aquesta imatge que serà 8K.
És fortíssim, perquè amb el món del videojoc
sempre patim d'una cosa, que és la prepotència per vendre.
M'explico, en l'actual generació,
per tenir un videojoc que anés a 1.080 i 60 frames,
ja era com... Oh! Havíem de resar.
Jo el que li demano a la següent, que arriba a finals d'any,
no és 8K.
No, és impossible.
Ja és de sobre, ja és de sobre, i a 60 frames, però volen més.
Jo li demanaré una cosa, que és que quan reprodueixis un disc
o una cosa d'aquestes no sembli que hagi de sortir volant la consola.
Per favor, és el més important.
De fet, les refrigeracions són a les cagades,
evidents de PlayStation 4, de moment no necessiten el disseny,
però la forma que té la nova Xbox va en direcció del PC.
És que estàs en un moment molt crític de qualsevol d'allò,
que no sé quants pares...
Però jo tinc un veí que posa batxata, que això és encara pitjor.
Per cert, crec que estem en un moment
que hem de comentar una mica Carmelan,
tot aquest efecte mundial de Carmelan.
Minecraft, el videojoc ara de Microsoft,
sempre ha donat la possibilitat de poder crear el teu propi món.
Carmelan és un món molt especial
on només hi tenen clau streamers superconeguts.
I va començar el Vegeta,
el Lollito, els Rubius, el Lutzo, el Willyrex...
A mi la veritat és que m'apassiona aquest tema,
perquè ells han agafat un joc i han creat la seva sèrie,
han creat milions de visites des de fa quatre o cinc mesos,
i ara el que està passant és que jo almenys ho estic vivint
amb el meu fill petit.
S'ha creat el seu propi món Carmelan
i estan jugant sis nens de la seva classe,
i és apassionant escoltar les històries que expliquen.
M'he adonat que...
S'ha fet un Carmelan propi.
L'ha creat el meu fill,
només poden jugar en el moment que el meu fill juga,
és a dir, no es poden fer...
És el màster.
No es poden fer marranades quan el meu fill no està jugant,
és a dir, el que passa és que en aquest joc,
i el Lutzo o tota aquesta gent,
el que fan és posar bombes a les cases...
Tenen torretes defensives perquè van a fotre's.
Exacte, és molt divertit.
I això està passant ara a nivell, penso,
de nois i noies més joves,
i m'agrada molt perquè ells es creen les seves lleis.
Sí, està molt bé.
Està superbé, no podeu tocar aquest cofre,
intentarem jugar tal...
Ho escriuen, ho escriuen directament les lleis,
perquè es puguin veure,
i trobo que és una nova manera de jugar, molt divertida.
És molt fort, això.
Però és com un joc de rol.
Recolecten, i el que més recollecta és el més rei.
I llavors el que intenten és robar...
Jo què sé, l'altre dia el meu fill em deia que m'han robat...
No sé, no sé...
És molt viking, és una mica vikings de l'Eli.
Però quin és l'objectiu?
Sólo puede quedar un o destruir, al contrari, o prosperar.
És tenir molta audiència.
O crear la casa més espectacular, per exemple.
És a dir, que la que sigui més bonica, per exemple.
Això, a vegades penso, el Minecraft pel món de l'arquitectura.
A veure si té una repercussió amb gent que vulgui fer-hi la bici.
El Minecraft no acaba de morir mai,
i amb el tema del ray tracing veurem que et posa una rebifada important.
Jo conec una nena que acaba de fer 5 anys,
que té la Wii U i té el Minecraft per Wii U,
i fa unes coses espectaculars
que a mi no se m'haguessin ocorregut mai amb un Lego.
És a dir, tenir peces infinites, poder veure el que fa la gent...
Perquè, clar, tu quan jugaves a Lego a la teva època,
al final jugaves al teu menjador i veies el que feies tu,
el teu germà, els teus cosins, o com amor als nens del teu col·le.
Però ara veus el que fa la gent de tot el món,
i a més hi pots incorporar mots, tens peces infinites de colors...
No, no, ja m'he gobiat.
Jo me'n vaig a les Star Wars.
Perquè ets gran, ets gran.
Carmelant, amb K poseu a Google o poseu directàmina,
sobretot a Twitch, i veureu les històries que passen allà,
que són moltíssimes.
I en aquest programa, quan s'està fent la Pokémon Direct,
no sé si hi ha alguna notícia que puguem dir.
Bàsicament han anunciat els remakes dels Pokémon Mundo Misterioso,
com han sortit originalment per la Game Boy Advance,
Nintendo, remake...
Els encanta, ja ho t'esperava.
I també una cosa que a l'Oriol també li satisfarà molt,
el nou DLC del Pokémon Espada y Escudo.
Sí, Expansion Pass para Espada y Escudo, la tercera versió.
I hi ha gent que es compra tots dos,
que es compra l'Espada i l'Escudo, i el DLC va sumant.
Però saps que hi ha gent que només juga a Pokémon?
Sí, hi ha gent que juga només al Pokémon Go.
Hi ha gent amb aquesta tonteria.
No, encara no, és que és bastial.
Hi ha gent de totes les edats.
Perdó, l'altre dia hi havia una notícia, el 324,
que deia que alguns metges de Badalona estan receptant
els seus avis que juguin a Pokémon Go per caminar.
No, perquè caminar fa salut.
Caminar fa salut.
Qui cuida el múscul salva l'articulació, que ho sàpigues.
Hauria d'arrimar, això.
Però ja l'hauré d'arribar.
En anglès segur que arriba.
Aquesta música em recorda molt...
No et sona, no?
Sí, de fet em porta a una època...
I amb sneons, una pluja...
Sí, sí, sí, sí, una pluja.
Ah, sí.
No ho sé, és que ho trobo molt bonic.
Aquest 30 de desembre,
just uns dies abans d'entrar a la nova dècada del segle XXI,
moria Sid Meade, potser un dels creadors visuals més influents
de donar forma precisament a la imatge
que tots ens havíem fet del segle XXI.
Ell es definia com a visual futurist
i va treballar per nombreuses empreses
com a dissenyador industrial i creador de conceptes.
Però, sobretot, va ser la seva feina en el cinema
a Tron, Aliens i Blade Runner,
entre d'altres, el que el va fer popular.
La qüestió és que Meade va néixer l'any 1933,
en plena depressió als Estats Units.
I ja de petit va ser un hàbit consumidor de ciència-ficció.
Explica que el seu pare li llegia
contes de les revistes pulp d'aquells anys 40, 50,
històries d'Ambak Rogers, de Flash Gordon,
i això li va crear una gran passió pels mons del futur.
Una de les coses que ell explicava és que, per ell,
la ciència-ficció en realitat era una mena de realitat
que ens arriba abans d'hora.
Tot el que s'explicava a la ciència-ficció
era alguna cosa que ja ens arribaria.
No era imaginació, era realitat que estava a punt d'arribar.
Ell era dissenyador industrial.
Sí, la seva feina com a dissenyador industrial
va començar treballant a la casa Ford.
Va fer feines per Sony, Phillips, Minolta, Bandai, Honda,
va dissenyar també edificis, hotels, etc.
I a mi m'agradaria que us fixeu en aquest nex a comú.
Cotxes, vehicles, per tant, i electrònica de consum.
I és una de les coses que jo crec que més ens atrauen
d'aquelles pel·lícules on ha treballat Sid Meade,
sobretot Blade Runner.
Blade Runner era un futur on la humanitat
marxava del planeta Terra,
allà només quedaven els que podien quedar
i no hi havia res especial.
Ens en recordem de les coses quotidianes
que tenen dècara a casa seva,
d'aquella mena d'on posar les fotografies,
d'aquella mena d'ordinador.
La casa, com a tal.
El vehicle, aquella cuina,
coses molt particulars i que estan molt properes.
Blade Runner, per tant,
és un futur que a tots ens sembla tan proper,
mentre que ara mateix parlàvem d'Star Wars,
ningú creu que Star Wars està a punt d'arribar,
però en canvi Blade Runner una mica sí.
I ara que parles de Blade Runner,
les seves propostes sempre eren tan fosques
com aquesta música, com les seves propostes visuals?
Precisament no.
Una de les coses que ella va estar molt de temps dient
quan la gent li parlava de com li havia influenciat Blade Runner,
va dir que tot això era d'en Philip K. Dick
i d'en Ridley Scott,
que ell en canvi era una persona que tenia
una visió molt positivista del futur.
Penseu que ell va començar a treballar
dissenyant vehicles per la Ford
a finals dels anys 50.
I també va començar a treballar
els vehicles americans d'aquella època,
enormes, grans, amb alerons, amb aquells llums rodons,
que semblaven com naus especials
que rodaven per les carreteres.
Aquesta és aquella visió del futur
que ens ensenya Fallout,
d'aquella mena d'Amèrica dels anys 50
que pensava que aviat ens aniria a pujar a coets i a marxar.
Doncs ell tenia una miqueta aquesta visió.
Una de les coses que sí que va poder ajudar a reflectir-la
va ser una de les seves últimes feines.
Ell estava més a prop d'aquesta visió,
més a prop d'aquesta visió futurista
que vèiem a Tomorrowland, de Disney,
que ell també va ajudar a dissenyar,
més que la de Blade Runner,
on també va col·laborar,
hi ha una de les seves últimes col·laboracions al cinema,
que va ser Blade Runner 2049,
on també feia de consultor visual.
Tots heu vist aquí el Tomorrowland?
Sí, jo no.
És una pel·lícula infantil.
Jo crec que no, infantil, però tothom pot veure-la.
Però vull dir que no és un Blade Runner.
No, no, exacte.
És una pel·lícula de la història de George Clooney,
i juga una miqueta en aquesta imatge
que es tenia d'un futur lluminós
i d'una realitat que no arriba a ser la que havia de ser.
Per cert, hem parlat d'aquests futurs i tal,
però us sona aquesta veu?
Órigons...
Es famoso por sus teretas y castores...
Teretas, castores, datos...
¡Más datos, más datos!
A mi em recorda, no sé qui és ara.
El Corcircuito, no?
Johnny Cinco?
El robot també va ser dissenyat per Sid Meade.
Boníssim. Quina cosa és curiosa.
Que feia així, amb els ulls, no?, que tenia quedes...
Que sempre n'estava dades.
La seva imatge del futur ja m'establar que ha sigut molt gran
gràcies al cinema, però els videojocs també, o no?
Doncs també ha tingut un cert punt d'influència
en els videojocs en Sid Meade.
Per exemple, com a part de tot el cibernoir distòpic futurista,
a nivell visual,
òbviament hi ha grans jocs que li deuen el seu aspecte.
òbviament, l'any 1997,
el famós, la famosa aventura gràfica de Westwood Studios
sobre Blade Runner, que ha sigut molt comentada,
sobretot per la impossibilitat de tornar-la a jugar,
ja que Westwood no podia adaptar els codis originals,
però que, us haig de dir, que recentment, fa relativament poc,
ha aparegut en pàgines com G.O.G. adaptada,
i per tant, aquells que us heu quedat amb les ganes
i us hagin parlat tantes vegades de l'aventura gràfica de Blade Runner,
ara sí que ja la podeu trobar i jugar en sistemes actuals.
òbviament, aquest joc li deu a ell bastant.
Però, ja us dic, des de flashback per amiga,
que recordava totes aquestes ciutats,
tota aquesta arquitectura futurista,
fins al transistor de Supergiant per PC,
tots li deuen una miqueta alguna cosa a Sidbit.
A més, sí que va treballar directament en alguns videojocs.
Per exemple, Cyber Race, de l'any 95, per PC,
o Cyber Speedway, de Sega Saturn,
uns jocs que s'assemblaven bastant a l'estil del Wipeout.
Ell va col·laborar dissenyant molts d'aquests vehicles que corrien,
aquests vehicles futuristes que corrien.
I, a més, hi ha un joc de PC Engine,
un shooter metamersians d'allò més clàssic,
que es diu Terraforming, que és de l'any 92,
però en molts llocs el trobareu,
en moltes pàgines o moltes bases de dades,
el trobareu com a Sidbit Terraforming,
perquè ell va ser qui va dissenyar totes les nous d'aquest joc.
És curiós, perquè ara estaves parlant dels cotxes,
que ell imaginava i estava pensant
amb el cotxe de Tesla que es va presentar fa un temps,
i que és molt diferent.
Jo prefereixo el de Sidbit, no sé si esteu d'acord.
I tant, és el...
Tant de bo això fos el cotxe futurista.
Jo recordo molt...
m'ha encantat recordar la figura
d'aquest dissenyador visual futurista,
i recordo la visita que feia a Catalunya l'any 2007.
Tu el vas entrevistar? El vaig fer d'entrevistar,
perquè va venir per al Festival de Sitges,
el 25è aniversari de Blade Runner,
i em va encantar que pogués venir,
i la duració que sent la gent
cap a una persona que és un dissenyador industrial.
No ens oblidem d'això, és el director de la pel·lícula.
És el director de la pel·lícula, és fantàstic.
Les motos de Tron també són seves?
Les motos de Tron també són seves.
Aquelles motos de Tron són molt xules.
I, a més, són icòniques.
De tota la que és la pel·lícula Tron,
a la gent es queden les motos.
Hi ha una cosa que m'encanta, en especial,
del tema de Blade Runner.
Ell dibuixa un futur fosc,
tot i que ara el francès que ens deia que no volia ell realment
era per indicacions de la novel·la original,
però tot i que sigui fosc el futur de Blade Runner,
a mi personalment, i penso que molta gent,
ens atrau aquest futur.
O sigui, no sé si m'importaria viure amb un futur hipotèticament
tan desastrós com aquell, amb aquesta pluja àcida.
Però cada vegada que veig la pel·lícula penso, ostres...
Un passejet per allà, no?
És anar i tornar, però no ho sé, no ho sé.
Molt bé, doncs fantàstic.
Jo crec que era...
De fet, tenies clar, Francesc, quan estàvem les vacances,
em vas dir, ostres, el primer programa hauríem de...
Sí, parlem-ne una miqueta.
Hi ha una figura similar en quant a la imatge del futur,
que és una cosa que veiem tantes i tantes vegades en tants videojocs.
Doncs ho hem fet al Generació Digital.
Doncs ara el que hem de fer és recordar una miqueta
què ha passat aquesta setmana a les xarxes, Eli.
Doncs aquests dies el tema que ha donat més de 6
és, sens dubte, la Fira CES 2020,
de la que parlàvem al principi del programa.
Molts uients han estat comentant coses que s'han presentat,
però un en concret, Let Caballé, ens ha estat fent uns resums
i ens ha destacat unes coses curioses que a mi m'han agradat molt.
Per exemple, a Walls Fort Valley, que és una bola de Samsung,
que diu que detecta, de fet, ha penjat un vídeo,
detecta totes les teves necessitats
a nivell tecnològic que tens a casa teva.
Per exemple, quan tu et lleves,
si necessites que t'obrin les cortines cada matí,
la bola aquesta et va seguint per allà on ets...
Què dius?
I detecta que ha d'obrir les parcianes, les cortines.
Si, per exemple, te'n vas fora de casa tot el dia
i tens un gos entremaliat
que trenca la brossa i la deixa tot a pel menjador,
doncs la bola ho detecta i encena el rumba,
i quan tu arribes a casa està tot recollidet i està tot net.
Més que una bola, això és hal 9000.
És a dir, una mica de...
Prendre consciència de si mateixa.
Home, és que...
Ho matarà el gos.
Ho deixarà tot ben net, gos inclòs.
Molt bé.
Més coses.
Parla de taxis voladors, de pantalles 8K,
i d'un prototip de Seaway futurista,
que sembla la cadira del professor X,
que podrà anar allà a 40 quilòmetres d'hora
i que estarà a 70 quilòmetres sense recarregar.
No, deixem-ho, per favor. Què hem de fer amb això?
No ho sé, perquè entra... Clar...
Amb els patinets elèctrics.
Us diré dues coses.
Això va a 40 quilòmetres d'hora,
a Barcelona els patinets com a màxim poden anar a 25.
Això ho tens clar, perquè hi ha uns patinets que són com coets.
No, no, a 25 com a màxim, sí, 25 com a màxim.
I això és un prototip de Seaway futurista.
El creador del Seaway es va matar en un Seaway.
Per tant, no el problema.
A més a més, per on ha d'anar, això?
Pel carrer? Per al carrer Lluís? Per la Cera?
No dirim clar els patinets.
El problema no és l'aparell,
és que si ja arriba una velocitat ha d'anar per l'AP7.
Exacte.
Ja no ha d'anar pel carrer Lluís.
No hi ha cap problema.
Vagi pel carrer El Bao.
Però el que és el carrer El Bici té una limitació de velocitat.
I la gent va molt de pressa.
Tu no diries que estàs en contra d'això?
A mi, si viuen al carrer El Bici, d'acord,
però és que van parlar a Borerà on tu camines
i no tenen cap respecte per la gent que camina.
Tinc una guerra que, de fet, vull fer un llibre.
Senyal que et fas gràcia, també.
Sí, jo soc gran.
Tots som grans, en aquesta taula ja som tots grans.
Soc gran, però tinc una missió.
I la missió... És canviar el món, no?
Patinadors elèctrics.
Old man, yellow clouds.
Bé, és igual, faria un programa de tema elèctric,
bicis elèctriques, bicis elèctriques,
són motos, per l'amorador.
Més coses.
David Navarrete ens recomana una sèrie
que m'ha recomanat l'Oriol Dalmau,
també principi de programa, que és Dràcula, de Netflix.
Tres capítols, ja està, no cal més.
Té tres capítols, per res que està estrenada.
És desenvolupada per Marc Gatis i Stephen Moffat.
Està basada en la novel·la de Bram S. Toker.
Per tant, a qui li hagi agradat la pel·lícula,
o hagi llegit la novel·la, li agradarà?
Se la passa pel forro, també t'ho diré.
T'anava a dir. S'ha de veure la novel·la i tal?
Es basa com jo em baso...
amb Jordi Basté quan parlo per la ràdio.
D'acord.
Oblidem-nos tots, eh?
No, ho agafa com a referència,
però cada minut que passa el respecte menja el llibre.
Per tant, el primer capítol, més o menys respecte,
el segon és original
i el tercer és una anada, una flapada,
que és el capítol més dolent dels tres, per mi.
Gràcies.
Però la sèrie està molt bé.
Està molt bé, la veus en una tarda, en dues tardes...
La sèrie, per mi, és de les que s'ha de veure.
Cada capítol dura una hora? Una hora i mitja.
Molt bé, són tres pel·lícules, eh?
Sembla mentida que encara doni de si Dràcula.
Perquè, clar, està de moda els zombies, els vampirs,
però el senyor amb una capa negra...
Que xupa?
I amb tota una tofa de cabell...
Això ja no fa por, no?
Doncs ara ha aconseguit portar-lo al 2020, i això té molt de mèrit.
Ràpidament, els reis que els hi han portat...
Els reis, moltes coses.
Però al Jordi Vim Pam, a part de coses tecnològiques,
li han portat un orco de Masters de l'Universo i un hymen,
que al Francesc Blasco li han cantat.
L'han dit d'una conversa molt interessant.
I ens ha recomanat un reportatge de Netflix, també,
que parla de l'univers hymen, de la història, en 45 minuts.
Diu que fa un resum fantàstic, des que es va iniciar.
Els venen, em sembla.
Hi ha unes menes de reedicions amb blanc col·leccionista,
amb les caràctules originals...
Vols dir que no és la mateixa joguina de l'any 80?
No, no, no. La recreen amb el mateix embalatge i tal.
Això també ho han fet amb figures d'Star Wars,
i en algunes altres ho estan fent actualment.
I ara hi ha tot un ressorgiment, des de fa uns quants anys,
sobre l'univers hymen.
Ara parlem de videojocs amb la Bèrti i la Gina,
però jo vull recomanar-vos un documental que visc a Netflix.
Miro molt poc Netflix, però cada al·lucinat es diu...
Los gatitos ni tocarlos, crec que es diu així.
Us el recomano moltíssim, no dic de què va,
són tres episodis d'una hora cadascun, basada en fets reals,
i on internet hi té molt a veure,
i la veritat és que és absolutament sorprenent.
A los gatitos ni tocarlos, crec que es diu.
Molt bé. Molt bé.
Generació digital amb Albert Murillo.
Cada divendres a dos quarts d'onze de la nit, iCat.
En Montso, com el de la música o el cinema,
és molt habitual que els èxits de la crítica
no es corresponguin amb els èxits en vendes.
Ara bé, passa el mateix en l'àmbit del videojoc.
Avui ho descobrirem.
A banda de comentar-nos quins han estat els 10 jocs més venuts
a l'estat aquest 2019,
hem volgut comparar aquests resultats amb les seves crítiques.
Albert, quins han estat els resultats?
Doncs, si us sembla,
comencem repassant els 10 jocs més venuts aquest 2019 a l'estat.
Xifres fredes, eh? Xifres fredes.
És interessant, perquè abans de repassar-les,
comentar-vos una sèrie de coses.
Pocs mitjans s'han fet...
De fet, a banda de nosaltres, ara mateix,
anteriorment només han sortit a Vandal.
De fet, les xifres són d'en Robert Mercado.
Ne sentirem a l'exclusiva. Exclusiva.
No, no, ja vam comentar-ho al mateix Robert,
que és un especialista en vendes.
Ell les ha recopilat, ell té les seves fonts.
Li vaig demanar...
Escolta, podem comentar-les a la generació digital,
perquè no han sortit les oficials.
Encara no les tenim, però...
És exclusiva, això, diguem-ho.
Ells ho van comentar, en Robert ho va comentar a Vandal,
en el seu podcast, i jo li vaig demanar...
Escolta, és molt interessant. Fantàstic.
Doncs, ell ho recopila.
Abans d'això, cal tenir en compte
que potser hi ha un petit marge d'error,
però avui mateix s'han publicat les de desembre oficials.
Només les de desembre he fet la comprovació
i el marge és mínim.
O sigui, no hi ha canvis a la llista,
són els deu jocs més venuts en format físic,
perquè, malauradament,
nosaltres no disposem dades de vendes digitals.
Molaria molt, però no les comparteixen les companyies,
aquestes dades.
No tenim EGM a digital, imagina't.
Doncs això, no tenim les dades...
Però el mercat espanyol és una particularitat aquesta,
a diferència, per exemple, del britànic,
encara el videojoc en format físic
encara és un pèl superior al digital.
Per tant, ens en podem refiar més o menys.
I molt ràpidament, quins són els deu videojocs més venuts?
Després fem la comparativa amb les crítiques i tot això
a l'Estat el 2019.
Comencem per el número 10 i arribarem al primer.
En número 10 està el Resident Evil 2 Remake per la Play 4,
en la novena posició el Days Gone per la Play 4,
el vuitè, atenció, ara ho comentarem,
el Grand Theft Auto V...
Encara, eh?
...que va sortir l'any 2013.
I per la generació anterior. Brutal.
2013, no és que hi ha ni generació interior.
Què estaves fent el 2013? És molt fort.
No tenies tantes ganes? No, ni molt menys.
Ja en tenia, eh? Però hi ha molta gent que juga online.
No acaba de morir. Sí, sempre està viu, és una passada.
En setena posició el Luigi's Mansion per la Nintendo Switch,
en sisena, un altre Nintendo,
que és el New Super Mario Bros. U, que va sortir el gener,
encara ha caigut del luxe, un altre remake.
Mira com funciona.
En cinquena, el Kingdom Hearts 3,
en quarta, el Super Mario Maker 2,
i atenció, les tres primeres.
En tercera, el Call of Duty Modern Warfare,
l'últim Call of Duty, que va sortir,
va vendre 178.000 unitats només en suport físic,
que és la versió de Play 4.
En segona posició, el Pokémon Espada i Escudo,
per la Switch, que ha més de 200.000 unitats.
I finalment, el més venut per setè any consecutiu,
només va ser el 2013, que no va vendre més...
perquè va sortir el 2015,
el FIFA, l'edició d'aquest any, el FIFA 20,
amb l'actualització ja és més de mig milió d'unitats venudes
només per la versió de Play 4.
Déu-n'hi-do, hi ha moltíssimes coses a comentar.
I tant.
És que tenim la llista dels més venuts,
i ara quins són els més valorats?
És a dir, la crítica coincideix amb tot això?
Doncs molt poc, molt poc.
Les vendes no es corresponen amb els exigents de la crítica
i per fer aquesta comparativa
el que he fet és anar als més valorats a l'agregador,
que és Metacrític.
Metacrític és una web on es recopilen les puntuacions
de tot el món a nivell internacional.
I què ens hem trobat allà?
Doncs que els llocs més ben valorats d'aquest any,
el més ben valorat és el Sekiro.
El Sekiro és el joc més ben valorat de l'any.
Que no apareix, no està a la llista.
No apareix. I n'hem parlat molt, nosaltres.
No apareix a la llista.
Després hi ha el Final Fantasy XIV,
Shadowbringers,
el Monster Hunter World,
l'expansió del Monster Hunter World.
Tenim el Disco Elysium,
que és un joc així que tothom està comentant darrerament,
el de Fórmula 1, m'ha sorprès veure-la allà, el F1 2019.
Aquest any està prou bé. Aquest any és dels que sí.
Hi ha alguns que te'ls has de saltar, aquest és dels que sí.
Igual que el Call of Duty. Aquest any està prou bé.
Està molt ben valorat, Devil May Cry, Fire Emblem, Slay the Spire,
aquest joc de cartes, i Apex Legends.
Com veieu, no hi ha cap tipus de correspondència.
I, per tant, la conclusió que traiem...
és que passa una mica com al món de la música o al cinema.
Les crítiques van per una banda, però després les vendes...
La gent veu-s'alguna altra.
Perquè fixa que són reincidents.
És a dir, no és un joc que se n'ha fet molta publicitat,
i la gent ha picat amb reserves...
Estem parlant del FIFA, la gent ja sap ben bé què és el que compra.
I la gent cau any a any a comprar el FIFA, sí o sí?
Perquè hi ha una gran comunitat de gent que només juga al FIFA.
Té la play per jugar al FIFA. I per res més.
Totalment. És un joc supervenut.
El tema també és que a la llista que he comentat...
de les millors puntuacions, també hi ha jocs indis,
que en superfísic no te'ls pots comprar, molts d'ells.
Hi ha jocs que són free-to-play, com Apex Legends,
que ha tingut molta bona puntuació, però és un joc free-to-play.
Te'l pots descarregar i jugar-lo sense haver de pagar.
Clar, clar, clar.
M'interessa en algun cas concret.
Quants ha venut exactament en l'estat espanyol, Sekiro?
32.000 unitats. És el que va vendre.
És molt poc, no, això?
No està malament, eh? No està malament.
Però clar, amb el que hem parlat...
S'ha vist en mitjans... Hauria de ser el FIFA d'aquest any.
Correcte. Noi, que d'aquests 32.000 l'hauran acabat 32.
No, no. No arriba ni a la meitat.
Quant creieu que ha venut el detest trending?
Ni deia. Segur que molt més.
Una mica com el Sekiro, no? Més o menys, exacte.
37.000 unitats és el que ha venut aquest videojoc.
I la conclusió és aquesta.
Bàsicament, com passa en el món del cinema i la música,
una cosa són les vendes i, al final, la crítica va per bandes diferents.
I em pregunto, hauríem de parlar més del generació digital de FIFA 20?
No és el que et dic. Jo crec que no és un videojoc com a tal.
Quan dic això, dic que hauríem de...
Forma part d'un altre públic, d'un altre target...
Un altre univers.
No són gamers, les persones, són futboleros.
És un altre estament que no té res de dolent.
Jo penso que les dues coses, no?
Parlar de jocs, la nostra tasca és parlar de jocs
perquè la gent pugui descobrir,
però també de què està jugant la gent, realment.
Molt bé.
Ara anem a fer un altre capbussament dins del tema del videojoc,
però no de les còpies físiques.
Ara ens hem de fixar amb els més venuts
a una plataforma de les més importants per PC i Mac, Steam.
Sí, i és que hi ha unes dades de venda de videojocs
que potser sembla que no diguin res al principi,
però si les analitzem en profunditat,
també són molt reveladores,
com les que ha explicat l'Albert Garcia.
Vaig a fer servir dades del Regne Unit
perquè això ve d'un fil de Twitter que vaig publicar...
Molt bé.
...que, a més, és dels països d'Europa
que més marca la tendència i més s'assembla al mercat occidental.
Només...
O sigui, la data més rellevant d'aquesta és que només dos
dels 12 jocs que més van facturar a Steam
són del 2019,
que són Sekiro, Shadows Die Twice i Total War Three Kingdoms.
Aquesta musiqueta està precisament al darrer videojoc, no?
Del Total War Three Kingdoms.
Totes són molt orientals. I la resta?
La resta són, mira...
Aquestes són les que més han facturat,
les que més han venut.
Ja, pot ser molt més car el joc,
vendre's menys i que els hi hagi més diners, no?
O que, per exemple, el joc sigui gratuït,
però que tu a dins puguis anar gastant,
i t'acabis gastant molts més que els 90 euros,
que pot costar un joc triple A el dia de la sortida,
que, a més, tingui una samarreta.
Doncs aquests la resta són Monster Hunter World,
Gran Theft Auto V, evidentment,
The Elder Scrolls Online, el Dota 2,
el Rainbow Six, el Destiny's Door,
el Counter-Strike, el PUBG,
el Warframe i el Civilization Six.
Dels 12 jocs més venuts...
O sigui, això eren dels que més havien facturat,
que només dos eren del 2019.
Dels més venuts, cinc són...
Dels 12 més venuts, cinc són del 2019.
Que són Resident Evil 2 Remake, Devil May Cry 5,
Mordao, Star Wars Jedi Fallen Order
i el Halo Master Chief Collection.
Que, amb això, vull dir...
Ostres, és que ni la meitat, ni el 50%,
són d'aquest any.
De fet, el Halo Master Chief Collection...
són jocs de tots els teams, no?
Exacte. I es team, també.
Dels 10 que vam tenir,
més de 100.000 usuaris connectats simultàniament,
allò que veus tota la gent connectada a la vegada,
només 4 van sortir el 2019,
que són el Total War 3 Kingdoms,
que és aquest que sentim,
el Dota Underlords, el Sekiro i el Halo Master Chief Collection.
És molt curiós perquè amb el Halo, aquests dies a Twitch,
estic amb aquest joc,
la gent està tornant a jugar al Halo,
un joc que comentàvem fa...
Bueno, era l'estrella de la primera Xbox.
I tant!
És que ara ha sortit el Halo Reach,
ja està disponible per PC,
i és una novetat que ha agradat molt.
Saps que tinc el Halo Reach per Xbox...
per estar presentat?
Albert, ja et toca!
Que bé, Albert, que tinguis jocs presentats.
Vol dir que et queden moltes coses...
I una de les partides que més recordo,
Albert, amb tu, online, al Halo 3...
Va ser molt mític.
I, Gina, quines conclusions treus de tot plegat?
Doncs, mira, entre la llista de l'Albert i la meva,
jo veig moltes segones,
terceres i quarts de jocs anteriors,
redicions i remasters.
Que la gent es queixa molt que surten,
sempre, és que hi ha una redicció i un remaster,
sobretot als E3 i als Tokyo Game Shows,
quan es presenten els jocs.
Però és que funcionen, i per això se'n segueixen fent.
La segona, que és la dificultat de la visibilitat dels videojocs.
I això és una miqueta complicat d'explicar, però és fàcil.
És a dir, si tu ets als rànquings,
molta més gent et veu,
i, per tant, vens més.
És allò, és un peix que es mossega a la cua,
i, a més, costa que hi hagi sang nova,
i deixa molt poquet espai per la innovació,
perquè si tu cada any et compres només el FIFA,
al final les empreses el que fan és només Fifas.
Perquè diuen, això és el que factura.
I és més fàcil vendre?
Una segona part d'un joc que ja ha funcionat
ha acabat d'inventar-te,
intentar convèncer d'una cosa totalment nova.
De fet, les grans empreses van sempre a la búsqueda de les IPs.
Ja no pensen en jocs, sinó en un univers
del qual puguin explotar molts productes,
entre ells, tants jocs com puguin.
I parlàvem del GTA V.
Home, és un joc del 2013.
Fa 6 anys que supervendes.
I això demostra la importància
de crear una comunitat que duri,
i l'has de mantenir contenta durant molt de temps,
amb les actualitzacions al llarg del temps.
No és, faig un joc, trec un parell de DLCs...
I me'n oblido.
No, no.
Has de treure'l i mantenir-lo durant una llarga temporada,
i no repetir-te'n els esdeveniments.
És una competència farotge.
A més, s'ha de dir que aquest any és una mica especial,
perquè estem en el final d'una era.
Tot i que he parlat de PC,
i l'Albert ha parlat d'Espanya,
les consoles marquen molt el camí.
I es nota que l'any que ve surt la PlayStation 5,
perquè aquest any s'han venut un 20% menys de jocs físics,
i només ha pujat un 1% les ventes del digital,
que és el mateix que va passar el 2012,
just abans que sortís la PlayStation 4.
Doncs acabem aquí.
Elisabet Sánchez, Gina Tost, Oriol Dalmau, Albert Garcia,
Francesc Xavier Blasco,
moltíssimes gràcies per participar en aquesta edició d'avui,
i molt bon cap de setmana. Gràcies.
El control tècnic Dani Jiménez,
radiovisió Josep Maria Sánchez,
i assessorament límit d'Anna Llobet.
A Twitter, a Facebook, a Twitch, a Instagram, a icat.cat, a RGD,
i pels podcast de Spotify, i sobretot també per YouTube.
Fa molt pocs dies per la sortida del videojoc de Dragon Ball Z Kakarot.
Sí, amb moltes ganes.
Mira, escoltem per acabar el programa
de l'obertura de la cinemàtica del videojoc,
que sona d'aquesta forma que directament transporta l'univers.
I un foc d'extinocció. Exacte.
L'aigua de l'obertura de la cinemàtica del videojoc.
L'aigua de l'obertura de la cinemàtica del videojoc.
L'aigua de l'obertura de la cinemàtica del videojoc.
L'aigua de l'obertura del videojoc.