Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Radio.
Avui estem molt contents perquè parlarem d'un videojoc que ha aparegut aquesta setmana
i ho farem amb el seu autor aquí a l'estudi.
A més, debatrem sobre criptomonedes i coneixerem un concurs de robots.
I també hem de donar les gràcies al Víctor Lorenz, que el tenim al control central,
i en Xavier Espel, el tenim a Catalunya Ràdio a Tarragona,
i en Jordi Mas, el tenim aquí als estudis de Catalunya Ràdio Barcelona.
Què tal? Benvinguts.
Hola, com estem?
Quina il·lusió.
Molt bé.
Has vist això? Quin bon temps, quin sol.
Per cert, Francesc Xavier Blasco, és possible que d'aquí poc marxis cap a Futuroscope?
Sí, senyor.
I què fan allà?
Doncs mira, la gent de Futuroscope, cada cop que treuen una nova atracció que té un punt tecnològic,
doncs són molt amables de convidança i hem anat força vegades allà.
Una vegada va ser per veure l'atracció basada en els personatges els Rabbids de la sèrie Raiman,
que s'han convertit en personatges per dret propi.
I aquesta vegada tenen una nova atracció basada, com sempre, en la imatge,
que és un tip del part de Futuroscope.
És un recorregut una mica acompanyant a Sebastián Loé per una mena d'atracció que ens queda molt l'atenció.
5 dimensions, realitat virtual.
Molt bé.
No sé com s'ho manegran, però tinc moltes ganes de veure-ho.
Segur que és espectacular.
I us ho explicarem aquí.
Sí, sí, i tant, i tant.
Recordo, fa molts anys, l'Star, que hi va anar, i vam fer una connexió amb el teu iPad Touch, pot ser?
Sí, sí, sí.
És que recordo...
Jo diria que va ser la primera que va fer Catalunya Ràdio el seu història.
No voldria...
No, no, jo estic gairebé convençut.
Sí, va ser la primera.
Amb el portàtil del Gustavo, si no ho recordo malament.
Això no ho recordava.
Sí, sí, sí.
Ho vam fer, ho vam fer.
Realment, quina passada.
I tant.
Gina Tost, és veritat que viatjaràs cap a la Xina?
Sí, me'n vaig amb un torneig d'eSports que es fa el cap de setmana del 20 al 21 d'abril a Hong Kong.
I aprofito i me'n vaig a visitar també algunes empreses de videojocs que estan per allà.
Ja farem alguna connexió, no?
Home, em moro de ganes d'explicar-vos coses, d'enviar-vos sons.
Sí.
O sigui, quan viatges a Àsia, sobretot aquells sons són tan diferents...
I les olors, les menjant...
Però les olors és més difícil per la ràdio, Albert.
M'estàs donant un repte.
No, però pots explicar-ho i segur que ho entendrem.
T'imagines que menjo gos o coses així?
Potser ja has menjat gos i no ho saps.
Llegenda urbana, llegenda urbana.
Sí.
Eli, tu marxes o no?
Jo ja no marxo més perquè just acabo de tornar.
Ah, sí?
No m'ho puc permetre més, ja.
D'acord, d'acord.
He aprofitat aquests dies de Setmana Santa.
A saber quan tindrem més dies de vacances.
Per tant, s'ha d'aprofitar.
Molt bé, estar.
Jo sé per les xarxes que tu també t'aniràs a Retro Madrid.
Sí.
I amb Set Eterno.
Sí, senyor, aquest mes.
El més venent hi ha més.
Vaig més a prop però amb més qualitat.
Molt bé.
Molt bé.
I amb molt material o no?
El suficient.
Novetats i coses d'aquestes.
A Retro Madrid hi ha una novetat, hi ha un joc exclusiu.
Ja se'n parlaré d'ell.
Ah, sí?
No pots dir res encara.
Sí, sí que puc, però vull dir que si el vols l'has de comprar allà.
No estarà gratis, no estarà disponible, només amb física, amb cinta de caset.
I només allà, eh?
I només allà.
Sí, senyor.
Molt bé, molt bé.
Això és una manera d'escoltar, de donar un premi.
I tant, i tant.
Sí, sí.
Em sembla molt bé.
Anunciem, Eli, una de les coses que farem la setmana vinent.
Doncs sí, perquè tenim una edició especial per PlayStation 4 del videojoc Vesta.
Que qui el vulgui, doncs, el que haurà de fer és venir com a justícia la setmana vinent.
L'únic que han de fer és dir-ho a través de Telegram, que tenen ganes de venir com a justícies.
Molt bé.
I que sàpiguen, sobretot, que el programa l'enregistrem i la matem amb veta el dimecres a les 6 de la tarda.
Doncs és un joc que ja vam comentar amb els seus autors, doncs, com el van fer, anècdotes, etcètera.
El tenim aquí per una edició que ens van enviar fantàstica, que té la música a dins.
Fins i tot la banda sonora és molt completa.
Doncs la persona que vulgui venir, el jugarà, el comentarà i se l'endurà.
És molt xulo. Més està fet a Lleida.
Sí, sí.
Sí, que no només tenen peres i pomes, sinó que també tenen videojocs.
Exacte, exacte.
Per cert, al programa de la setmana passada en parlarem després, perquè va haver-hi molts missatges en xarxa el dia que a la matí en parlà FM,
que era, doncs, els videojocs de futbol.
Ai, sí.
Bé, de fet, s'ha posicionat en el segon més escoltat del generació digital.
Ah, és bé.
Després del dalt?
FIFA i Provincial Soccer.
El futbol, el futbol.
És impregidant això del futbol.
Sí, sí, és un fenomen.
I, a més, molta gent, doncs, ho recordem al final del programa, doncs comentant quins eren els videojocs predilectes per ells de futbol.
N'han sortit molts, que jo ni els havia sentit.
Clar, és que quan no vas venir no...
Clar, clar.
Sí, sí, però...
L'han d'escoltar.
Van sortir molts, eh? Molts, espectacular.
N'hem de preparar un altre, també de futbol, però aquesta vegada parlant dels videojocs més estranys que utilitzen el futbol com a l'event, no?
Com per exemple?
Aquests videojocs on pots lluitar...
Ah, sí, sí, sí.
Jugues al futbol però et vas foment nates entremig.
Molt bé.
O etcètera, tens personatges fantàstics o els més estranys.
Per exemple, va sortir una Anglaterra que es deia Handball Maradona, de futbol.
Amb la mà.
Exacte.
La mano de Dios.
Els va fer molta ràbia, Anglaterra, el tema de la mano de Dios.
Van treure fins i tot un videojoc d'EspècDrum basat en aquesta temàtica, no?
Els més estranys videojocs de futbol, que segur que n'hi ha moltíssims, també podríem parlar-ne.
Doncs mira, el dia que en podríem parlar és a la final de la Copa del Rei del Barça,
perquè és el 21 d'abril, que aquell dia potser el programa nostre serà una miqueta més curt a l'AFM
i pot ser un dia perfecte per parlar d'aquests videojocs de futbol estrany.
Vinga, anem a començar el programa així, de forma important,
perquè tenim una persona aquí a la taula que ens fa molta il·lusió parlar d'ella i parlar del seu producte.
No importa que el món estigui a punt d'anar-se'n en orris.
En aquesta sala segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
Doncs aquesta música que estem escoltant sonava al menú del Left 4 Dead
i té una mica a veure amb el convidat que ens acompanya avui a la taula, en Carlos Coronado.
A ells ja el coneixem perquè porta ja una llista interessant de videojocs desenvolupats.
Va començar amb 16 anys amb el mot del Left 4 Dead, Barcelona.
Va guanyar premis nacionals i internacionals amb el My Impact to Thalamus,
el seu projecte final de grau.
Va continuar amb Annie Amber, un joc exclusiu per Samsung Gear,
que venia preinstal·lat en molts dispositius i que va sorprendre
per no dependre de comandament per interactuar amb el joc.
Scar Racer, un joc d'avions també per VR
i ara arriba amb Infernium, un projecte personal de terror.
Acaba de sortir per PlayStation 4 i PC i en breu sortirà per Switch.
És un joc fet a casa nostra.
En el tràiler surt una menció de l'Albert García
que ho defineix com si el clàssic Pac-Man hagués agafat tints de survival horror
i ara els fantasmes ens persegueixen per matar-nos com sempre,
però sense fruita, sense música, techno i amb una ambientació terrorífica.
Carlos Coronado, molt benvingut al Generació Digital.
Gràcies Primo Tarma, bona tarda.
Abans de res, Carlos, a mi m'agradaria veure Jordi.
Baixa la música, després parlem una miqueta de l'ambientació sonora del joc.
Posa aquest tall.
Aquest sorollet el sents molt sovint al joc, molt sovint.
Més del que voldries.
I significa que has de córrer, has de córrer però has de mirar enrere.
Però saps que si mires enrere la persona que...
La tovallola que et persegueix.
Realment el dolent és una tovallola.
Doncs s'acosta una miqueta més.
És un moment que jo el pateixo molt.
No sé si Ginalt ho has patit o no.
Sí, sí.
De fet, jo la primera vegada que hi vaig jugar va ser a casa del Carlos,
que va fer una espècie com de calçotada, ara fa un any,
amb els amics del món del videojoc.
I el joc encara era gairebé un prototip.
És a dir, no tenia ambientació.
Sí que tenia sorolls, però no tenia música ni tenia...
O sigui, diguéssim, no era un videojoc complet,
eren coses grises i taronges, bàsicament,
que és com es juguen els videojocs quan els estàs desenvolupant.
I realment ja feia por.
És a dir, hi havia la tovallola,
no hi havia els efectes de llum, no hi havia els efectes de so,
però sí que feia por.
És a dir, l'essència d'infernium estava allà.
Des d'un moment principi, Carlos, volies que fes por a aquest joc?
Exacte, però no volia que sigués la por aquesta tradicional
de l'enemic que és molt lleig, que el persegueix,
amb bava, sang i fetxa.
Volia que sigués un terror no psicològic, sinó més elegant.
Elegant, elegant, anem a dir-ho així, perquè al final és veritat,
et persegueix una tovallola, i la tovallola no fa por.
No, però veia, la tovallola té una forma d'una persona invisible, no?
Però no fa por perquè tingui aquesta forma,
fa por pel que fa, perquè tu has de fugir
i has de pensar mentre et persegueix.
Diguem-ne, et poses tot un... quan et persegueix,
et quedes com congelat i has d'actuar,
perquè si no, és que et toca i et mata, no?
I això la va a ser tot el joc. Tu ho has escrit a la prefecta.
És el pilla-pilla.
Sí, però és veritat que he de pensar i he de fer alguna cosa
mentre m'està perseguint, perquè no val córrer molt,
perquè ell continua darrere teu.
I és clar, això és un problema.
I a part del so, hi ha una cosa que és molt curiosa,
perquè normalment els videojocs de por, a part de jugar amb el so,
juguen amb l'ombra, amb el que tot està fosc...
Infèrrium no, infèrrium passa a plena llum del dia.
És una platja de Menorca, la Macaralleta,
que a més la pots reconèixer perfectament,
perquè jo no sé com ho has fet, però és perfecta.
I tu, en un lloc tan idíl·lic i paradisíac, de sobte,
sents por, a plena llum del dia, no?
I imagineu-vos que esteu en una platja a ple sol i tal,
i esteu cagats de por.
Això de Menorca, de la platja, si l'has volgut,
i havies anat sovint...
M'encanta Menorca, com a bon català, no?
A més, va amb els bojos per Menorca.
I sí, el lloc és preciós i fet a posta.
És a dir, el terror no és oscuritat i coses, diguem-ne, lletges.
Pot ser, precisament, trobar-te a un paisatge que és idíl·lic
i saber que hi ha una cosa que encara no veus
i que va tremendament malament.
Això em va passar fent submarinisme a Filipines,
va ser quan vaig tenir la idea d'Infèrrium,
i fent submarinisme nocturn.
És preciós, allò.
Però clar, és que encara que sigui preciós,
és tan perillós, si no ho fas com s'ha de fer,
que em vaig dir, i si faig un lloc de por que sigui preciós
i que la gent digui, és que no ho entenc,
com pot ser això un survival horror?
Però després ho jugues, i jo crec que és un survival horror
molt, molt, molt, no diré retro, però sí molt clàssic,
molt de la vella escola.
Quina és una miqueta l'argumentació d'Infèrrium?
Perquè la gent que ens hagi escoltat i no el tingui al cap
estarà pensant un Pac-Man amb tovalloles
i jo crec que no acabarà de veure plaça.
O no li farà, tampoc, no?
Diu, un tovalloles a la plaça, diu, és normal.
Bueno, l'argumentació és ben senzilla.
Tu estàs a l'infern i has d'intentar fugir.
I a partir d'aquí ja...
És un lloc que tampoc s'explica molt de principi.
Només hi ha dos tutorials al principi
i són dos textos de 20 paraules, crec.
No hi ha més text.
Llavors, part de la gràcia és descobrir què coi faig aquí,
per què això és així,
què són aquests missatges,
això que surt aquí ara, que en cert moment apareix
una material de submarinisme,
què fa això aquí, en un entorn tan medieval,
qui és aquesta noia que va deixant missatges?
Tot això és part de l'experiència de descobrir-ho.
Jo crec que si ho digués ara, me n'empenediré.
Molt bé.
Escolta'm, Carlos, normalment els projectes
els fas tot sol o acompanyat diverses persones,
però normalment és un equip molt reduït, no?
Per què?
Doncs mira, és per un tema econòmic.
És a dir, jo m'he adonat que guanyo més calés
si els meus equips són molt reduïls
o, en el cas d'Infernium, sol i sense publices.
Menys divisions, llavors, diguem-ne que més calés per mi.
I com que soc una mena d'home orquestra
que toca de molts pals, llavors ho puc fer.
Entenc que això no és l'ideal per molts equips.
Normalment tu t'especialitzes.
Per exemple, els enemics són tovalloles
perquè no sé modelar personatges.
Vaig fer una simulació física d'una tela en un ninot
i això són els enemics.
Però sí, és bàsicament per un tema econòmic
i també no vull dir mentides.
També perquè si estic jo sol
puc tindre certa creativitat i certa llibertat
que no tindria en un equip
i puc fer coses molt més arriscades
o coses que sol tenen sentit,
però un altre equip és que ni m'atreviria a dir-li
no, no, anem a fer un videojoc de terror que sigui bonic.
Però què fas, no?
De totes maneres, a una vegada sí que t'has fet acompanyar.
Normalment, que són músics o els efectes els pots fer tu?
La música sempre l'he agafat gratis d'internet
i de Creative Commons.
És que hi ha un arxiu meravellós, si busques una miqueta.
Normalment han estat gent que m'ha acompanyat
sobretot en el tema de guió.
Guió i una mica playtesting,
caris, una mica de tot, no?
Però sí, modelatge d'alguna coseta, no?
Però el disseny i la jugabilitat sempre m'han encarregat jo.
I l'art.
Hi ha diverses coses que em van sorprendre
al principi en el joc, sobretot en el menú.
En el menú vaig veure, per exemple,
el joc que pots jugar diversos idiomes, entre ells el galè, el català.
I tant, i és una raó molt senzilla.
Hi ha el màrqueting, normalment es diu que no val la pena
traduir el català perquè no el parla molta gent,
i jo ho reconec que és cert.
És a dir, si tu tens un videojoc que té 30.000 pàgines
i has de pagar una milionada per fer la traducció,
escolta, si no hi ha una ajuda o alguna cosa, pensa tu.
Però, per exemple, Infernium, que és que té quatre paraules
quin sentit té no traduir-ho a llengües
que me les estimo i me les faig meves?
I no només per això, no és un tema personal.
Diguem-ne que si tu ets un català i jugues un videojoc
i et trobes que està en català, automàticament el joc ja t'agrada una miqueta més.
I ja seràs més propens a fer una review positiva,
a parlar als teus amics.
Escolta, hi ha un videojoc en català i això
és que té un valor incalculable.
Llavors jo, el joc que tenen poques paraules,
jo no sé què esperar la gent per traduir-los a...
Hi ha alguna falta d'ortografia en català, això també ho han dit?
Segur, i segur que s'ha de repassar.
Al Gallec també ens han dit que hi ha alguna coseta,
però això hi comptàvem, és a dir, nosaltres no som perfectes.
No passa res, nosaltres, l'Albert i jo ens hi posarem.
Molt bé, i tant, i tant.
Estim, és curiós perquè d'això es parlaren
amb totes les plataformes que surt i una mica la feina que ha portat això,
però, Estim, tu no pots buscar un joc en català.
És espanyol i potser amb jocs com el teu
farà que a poc a poc es normalitzi això
i potser Estim pugui decidir, mira, posarem el menú en català
perquè puguin sortir els quatre que hi ha.
De fet, quan van vindre desenvolupadors d'Estim a Barcelona,
parlàvem nosaltres, que pensàvem de la plataforma i tal,
una de les cosetes que els vam comptar és, escolta, noi,
quan tindrem el Gallec basc i català,
no, nois, quan s'estan mirant i sí, sí, en poc temps,
farem una actualització i posarem molts més idiomes.
A més, a Estim no els surt gratis perquè tenen aquell grup
dins de la plataforma que ho fan de manera voluntària.
Bueno, no crec que Valve tingui molts problemes de pasta.
No, no tenen problemes de pasta, però crec que tenen fins i tot
un equip de traducció que pel simple fet de ser fans
de Valve, tradueixen de manera gratuïta.
Segur, segur. Si no ho fan ara és perquè no volen, però jo estic segur
que en un futur ho faran. Una de les coses que també
em van sorprendre quan vaig veure el menú és la integració amb Twitch.
És una eina important per a la visibilitat del joc, és a dir,
perquè la gent ho sapiga, l'Infernium, si tu connectes amb Twitch,
tens la possibilitat que el xat
pugui votar entre opcions que et passen en temps real dins
del joc. Clar, això amb l'Streamer i sent un joc de por i el xat
que li pot posar 900 mx o un susto quan no hi hauria d'haver
res. Que vagi més ràpid. Que el joc vagi més ràpid.
Llavors, clar, això genera un engagement entre
el xat i l'usuari i a mi
amb una miqueta de sort em generarà
moltes ventes. Ja ho veurem, ja ho veurem.
Però també, per altra banda, pot haver-hi el tema de les spoilers,
de les filtracions. Vaig a mirar però no hauria de mirar...
De fet, jo em vaig quedar parat en una zona i mirant Twitch
vaig dir, ah, és així. Això també pot treure una miqueta
de màgia al jugador? El tema dels spoilers jo crec
que és que ja no es pot controlar. I tu ara, avui dia,
tu t'acabes un videojoc i la primera, si el videojoc té
diversos finals, la següent cosa que fas és tu vas a YouTube
i et mires els altres finals. Sí. O sigui, això és
si la gent vol spoiler-se, s'espoilerarà. Molt bé.
Has donat molta importància als mods i fins i tot el joc
té una plataforma de suport per ells. Què pot fer la comunitat
amb el teu joc? Quins mods has inventat? Perquè n'he vist
alguns per internet molt cuquis. Explica els mods què és.
Els mods és allò de modifiquem el joc de tal manera
que s'adapti... De fet, és com va començar el Carlos
a fer els videojocs a Barcelona. És a dir, va agafar
el Left 4 Dead i va dir, mira, jo crearé un joc
que està basat en el Left 4 Dead però simplement he agafat el joc
i l'he modificat de tal manera que hi ha Mossos d'Esquadra, hi ha Barcelona
i el joc de terror passa a la meva ciutat.
Amb el joc d'Infernium també has creat com una plataforma
de mods on tu ja n'has creat alguns i pots fer que la gent
també agafi el teu joc i com si fos plastil·lina
el transformi per fer-lo diferent.
No només transformar, és que la gent pot crear els seus
propis videojocs dins d'Infernium que no tenen res a veure
amb Infernium, poden crear coses radicalment diferents.
Aquesta nit, per exemple, es punyarà un mod, que ho sé,
per al Javier Canales, punyarà un mod del Pac-Man
que realment substituirà els fantasmes del videojoc
per fantasmes del Pac-Man amb la musiqueta del Pac-Man.
Però suposo que porta la tovallola a sobre el Pac-Man, no?
No, no, no, el substitueix completament.
Crec que aquest joc és una eina per fer videojocs, també?
Efectivament, sí, sí, és una plataforma més.
Hi ha nous nivells, hi ha un joc, un mod que els converteix
en Infernium, en pixel art.
N'hi ha un que és polític? No, encara no.
Encara no? Va, perdó, perdó, és que...
No, no, no he parlat, és que he vist coses.
Albert, és que tu no ho saps, però estic molt ben connectada.
Perdona, tu estàs molt ben connectada i em vas donar un link
amb marxandatge del joc.
Sí, perquè me'l va passar el Carlos, em va dir, mira, estic venent
tovalloles, o sigui, he deixat de ser creada de videojocs
i ara tinc una paradeta. Molt bé.
I amb l'excusa d'Infernium, com que el dolent va envorar
tovallola posada, doncs el marxandatge del joc són tovalloles.
Que pots portar a la platja? A la platja, sí, sí.
A més, de fet, el disseny de la tovallola
és la platja de la Macaralleta. Ah, sí?
Però tot al final és com un cercle.
Tu imagina't, te'n vas a Macaralleta, de veritat, a Menorca,
amb la tovallola d'Infernium.
M'ha agradat molt, sobretot el tema aquest dels mots, el fet
que el joc pugui ser una eina de creació
en el fons, que, ostres, que trobo que és important.
A tu t'agradaria crear el teu propi videojoc i faries
una generació digital des d'Infernium.
Una pregunta tenint en compte la teva experiència anterior
que va ser basada en ulleres, per tant, era immersiva,
i en primera persona. I el joc aquest també es juga
en primera persona, oi? Veiem les mans del protagonista només.
Una cosa molt típica dels first person shooters.
Veiem aquestes mans. Has pensat de també adaptar-lo
a algun dispositiu d'ulleres o se't va passar pel cap
en algun moment del desenvolupament? De fet, ha sigut
el contrari. El joc, en principi, estava pensat per OBR
i la mecànica del teleport ve d'aquí, del seu passat en OBR.
Després els desenvolupadors van jugar i em van dir
mataràs algú si treus això en OBR. I m'ho vaig pensar,
llavors què passa? L'OBR va començar a anar de cap a caiguda.
Cada vegada, no? Hi ha menys usuaris.
Creus que això de l'OBR ha sigut una cosa que ara torna
i ha perdut fulle?
Des del punt de vista d'un desenvolupador, sí.
Et poso un exemple. Aniamber va ser un desenvolupament
de dos mesos i, com vaig arribar a dalt de tot de la onada,
m'ha pagat un pis, quasi. I és un joc superpetit.
Això no passarà mai més a l'OBR, crec jo, almenys per mi.
Llavors jo he de buscar... Has d'aprendre moltes tovalloles.
Exacte. Per tenir un altre pis. Llavors m'he d'obrir i he de pensar
mira, si torna a funcionar, encantat, jo torno a desenvolupar-lo
com ara suïc, vaja.
A la promoció hi ha moltes vegades
que comentes que aquest joc té 17 nivells
no lineals. Per tu deu ser una cosa molt important. Pots explicar
què significa això? Sí, quan tu comences videojocs,
moltes vegades el joc és com una línia. Tu avances
uns nivells i sempre el mateix nivell
ve després de l'anterior nivell fins al final. Correcte.
No infernium, no infernium. Tens un tutorial, llavors passes el tutorial
i trobes que tot el món està superinterconnectat,
que pots anar on vulguis, molt al Dark Souls.
De fet, l'infernium també té molt disseny de nivells vertical.
I clar, llavors això és una mica bueno. I ara què faig, no?
I és la gràcia d'infernium, que tu pots escollir
què vols fer primer i el joc canvia si vas a una àrea
i aconsegueixes certa habilitat i després visites una altra àrea,
que si ho fas al revés o... Quines són les eines
que utilitzes per fer un videojoc? Una persona que fa a casa seva
sola gairebé un videojoc, què necessita?
És molt típic, eh? Jo utilitzo només 3D Max, Photoshop
i un Real Engine. No utilitzo res més.
De fet, l'infernium és un joc que si et pares a mirar
a 7 a 7, cada cosa no està gairebé modelada.
Però al conjunt sí que fa goig.
Però si tu mires d'un en un...
Sempre dius que fas els teus videojocs sense programar.
És a dir, tu connectes caixes. Jo no sé programar.
No puc, és que el meu servei no funciona així.
Però connectar amb caixetes, que és com un llenguatge
de programació gràfic, que l'Estar i segur molta gent
té les seves limitacions.
Però de moment m'ha anat molt bé.
I el joc funciona perfectament amb sistemes bastant complexos
de level streaming, de permadeath i diverses històries,
tant a Switch com a Play4 com a PC.
En aquestes acadèmies que ara s'han posat tant de moda
de programació que ensenyen els nens ensenyen una miqueta
programar de forma molt simple coses que després
aquestes capses fan altres coses més complicades, no?
Si vols fer una distància entre dos vectors,
sigui amb caixetes o sigui picant codi,
tu has de saber de geometria i punt.
Això no hi has d'utilitzar.
Una cosa s'apiga de lògica i una altra de programació.
L'Estar és de picar codi o què?
Sí, malauradament sí. Així en va.
Les coses com són.
L'altre dia veia una persona que ha fet un emulador
i va fer un curs de codi màquina.
Això a València ho fan.
Hi ha classes ensenyant els xiquets.
Ha fet jocs de cpc.
Com si no tinguessin prou d'anar a classe.
És el que diu el Carlos, una miqueta hi ha gent
que està feta per això.
És com la música també.
Es feia d'una manera amb uns coneixements i instruments
i ara qualsevol pot fer-ho.
No és ni bo ni dolent.
No fa falta programar i pots tindre un joc.
Per què aprendre a programar si ho pots fer?
És igual que escriure, no cal estudiar periodisme
ni fer cursos de literatura ni descripció.
Per què? Si has d'esmacanografiar, saps escriure.
Jo tinc un dubte. Per què has tret el joc per PC,
per la Switch? Quina diferència hi ha entre cada una
d'aquestes plataformes?
Evidentment no és el mateix un joc que es pugui moure
en un cugombras com un pepino.
Cugombras?
La Guada estarà molt orgullosa.
Estic per patentar-ho.
Que no passa amb la Switch, que és una màquina
que és molt divertida i que té moltes possibilitats,
però és molt menys potent. Si jo em volgués agafar
Infernium, quines diferències hi hauria entre cada una
de les versions que has fet?
Si et vols agafar Infernium pel PC Master Race,
diguem graficots, 4K, cugombras,
mods, Twitch, blablabla,
fotomode 16k de sortida, o sigui,
PC, està clar. Si vols jugar al sofà,
tens Switch o Play4. Play4,
si t'agrada una experiència que es veu molt bé,
60 frames, 1080, perfecte.
A mi, que jo no soc una graphic world,
a mi la Switch amb 30 frames i el 720,
que són natius, és que va a la resolució nativa
de la Switch com un Zelda o un Mario.
Jo ja en tinc de sobre. I la comunitat de la Switch
de poder jugar, és veritat, es veu una miqueta pitjor,
de poder jugar a un sofà espatarrat,
sense les mans agafant el mateix comandament,
això és genial, és impagable.
I si no t'importa aquest d'ongres, jo et diria Switch.
O sigui que només canvia gràficament a nivell d'història i de bandalles?
Exacte, exactament el mateix.
T'interessa tot el tema aquest del Labo que ha presentat Nintendo,
això de jugar amb cartrons i fer formes de casa i de pianos
com el que trobarem d'aquí unes setmanes?
La veritat és que no, no perquè no ho trobi interessant,
sinó perquè com a desenvolupador, si Nintendo no em paga
per fer alguna coseta per Labo, no té sentit,
però és una idea brutal, sobretot per a si mateix.
Només et diré una cosa,
té una vessant de programació, que és al garatge,
que es fa connectant caixes.
Llavors parlem-ne.
És que és això, correctes caixes.
Molt bé. Nosaltres ara continuem parlant de certes coses
i hi haurà moments que et preguntarem una miqueta què en penses,
perquè ara parlem una mica de criptomonedes.
Que et recorda molt aquesta cançó de...
L'Orimoni.
No hi ha dubte que el bitcoin i les criptomonedes
són un tema de moda. Sempre es diu que més enllà d'aquesta
nova economia virtual, el que realment importa és el blockchain,
la tecnologia que la fa possible i que pot tenir molts més usos.
Kimera és una plataforma que ofereix una aplicació
de blockchain pensada pels videojocs.
Proporciona la seva pròpia moneda, el Qi,
que estarà en venda anticipada fins al 23 d'abril,
però també una infraestructura per mantenir i gestionar
una economia virtual per la comunitat gamer,
tant jugadors com desenvolupadors.
Primer de tot, fem un petit repàs molt ràpid i lleuger
del que vol dir la tecnologia blockchain.
Cada participant d'aquesta criptomoneda
o de qualsevol mena de criptomoneda és un noda
que està connectat a la xarxa i és un noda que manté una còpia
que registra de totes les transaccions.
Per tant, això és una xarxa descentralitzada,
és el que sempre es diu a aquestes monedes,
que no hi ha uns ordinadors centrals que controlin tot,
sinó que la informació està tan repartida que, per exemple,
això la fa segura. Cada operació que es realitza dintre
d'aquest blockchain s'anomena token, va xifrat,
per tant es mou d'un usuari a un altre si fem una mena de transacció.
No es pot veure el contingut perquè està xifrat,
i en quin moment un ha fet una transacció amb un altre.
Per tant, sempre se sap en quina direcció
aquesta transacció s'ha mogut. Molt bé.
Totes aquestes operacions es van sumant i es van sumant
en uns blocs que no es poden deslligar els uns dels altres.
Per tant, són cadenes de blocs i mantenen unida
tota aquesta informació. Això, bàsicament, seria el que és
el blockchain. Amb això es pot implementar una moneda virtual
que és pel que es va crear aquesta tecnologia.
És una moneda que no està controlada per ningú,
està xifrada, i per tant ens permet certa privacitat
del que estem fent, però per intentar falsificar
alguna interacció amb aquesta moneda haurien de canviar
els registres que estan repartits per tot el món.
A la vegada i en el mateix microsegó. Cosa que és impossible.
Una cosa que a més passen les pel·lis de hackers.
En el mateix nanosegó poden alterar registres.
Però la realitat això no és possible i és una tecnologia bastant segura.
La gent de Quimera vol donar l'oportunitat
a una nova aplicació del blockchain, que és el joc en línia
descentralitzat i segur sense necessitat de servidors
i per tant a un cost molt baix diuen que fins i tot a cost zero
gairebé per les empreses. Fins ara, quan tu vols
els universos virtuals de les partides online,
amb aquesta tecnologia, per exemple, estarien compartits
entre totes les nodes. Per tant, no hi hauria uns grans
servidors que pertanyen a una gran empresa
i no hi hauria un objecte on s'allotja el món online,
sinó que estaria totalment repartit.
Hi ha més una informació molt precisa del temps
on passen les coses i faria que, per exemple,
en un món pogués ser explorat per un jugador
i tot el que aquell jugador fa es manté, hi ha una certa persistència
que vol dir que quan altres jugadors vinguin darrere
tot allò ja estarà fet. Per tant, pot crear mons
diversament bastant més complexos.
Déu-n'hi-do. Carlos, el cos de servidors
és el que limita que companyies petites
puguin crear els seus jocs multijugadors
o universos persistents, aquests per allotjar
el joc i la gent? És un dels factors, però no només això.
Tenir un bon programador que sap aplicar codi
per fer múltiple agressions és imprescindible
i aquests estan molt ben pagats a empreses molt més grans.
Amb Quimera, a més, ens parla d'una economia real
de vens digitals. Què vol dir això d'economia real
de vens digitals? Hi hem parlat moltes vegades en el programa
d'aquelles vegades que hi ha hagut casos on s'ha produït
que una persona ha invertit molts diners reals comprant
vens digitals i després l'empresa ha canviat de criteri
i han desaparegut de cop i volta, o que pel tema de hackeig
algú ha perdut o li han robat vens digitals
que representaven uns diners reals bastant grans.
Què passa? Gràcies a la tecnologia blockchain
els objectes virtuals estiguin identificats
amb codis de blockchain. Per tant, sempre estarà molt ben
determinada de qui és la propietat d'aquell objecte virtual.
Es permetran operacions entre particulars
amb un valor econòmic, com per exemple
la venda o inclús altres tipus d'economia
que no estem acostumats a veure en llocs, com per exemple
el lloguer o el leasing d'un terreny dins un món virtual
o d'un objecte dins un món virtual.
És molt segur perquè gràcies a la tecnologia blockchain
es podran fer operacions d'intercanvi entre jugadors
que quedaran registrades i es veurà sempre qui era
propietari d'aquell objecte en un moment.
Si s'han complert les condicions del contracte automàticament
es fa la transacció. Com s'ha de fer fins ara? Si tu estàs al món
del World of Warcraft i vols vendre't la teva espasa
més dèm, per exemple, amb un altre jugador
que et promet 50 euros o 200 euros, heu d'anar a un lloc
del món, us heu de trobar i jo deixo l'espasa aquí,
ara tu l'agafes, però ara m'estàs ingressant, escolta, no m'has ingressat
els diners, què passa? Gràcies a això no podrà passar
perquè estarà tot regulat dintre d'aquestes cadenes de blockchain.
I a més volen fer un pas més, gràcies a la seva moneda
pròpia, que és el Qi, aquesta moneda virtual pròpia,
volen fer una mena de transaccions
que tinguin una repercussió en moneda real.
Que tu sempre puguis acabar de convertir això en moneda real
i que sigui una forma d'intercanvi entre diversos jocs.
Tu podies estar jugant a un World of Warcraft dintre
la seva plataforma i, per exemple, canviar un objecte
amb un altre jugador per una habilitat o un objecte
d'un altre joc. O inclús això és canviar-ho
per aquesta moneda que ells volen utilitzar, que és el Qi,
i després convertir tot això en diners reals.
En els teus jocs, Carlos, la monetització,
sempre l'has pensada evidentment com aquest joc
de vesta que tenim aquí de PlayStation 4, la persona va a la botiga
el compra o se'l descarrega de forma virtual,
fas tovalloles, és a dir, suposo que aquí la imaginació
doncs és important, no? Bueno, una miqueta de monetització
de guerrilla, no? Sí, òbviament la gent ha de comprar
els videojocs, no?, però tot ajuda, benvinguda.
Jo en tinc, criptomonedes comprades. Sí, tu ets un expert,
perquè tu ja parlaves d'Eterum quan ningú parlava d'Eterum,
parlaves de... Sí, sí, jo recordo que no m'ha dit no, ara he comprat o no sé què,
però dius, m'està explicant. Sí, sí, els meus alumnes que m'ho han dit
m'han dit, hòstia, això, i em va anar bé, em va anar bé,
però és que hi ha tantes, tantes criptomonedes que ara
el que ha de passar és que surti l'estàndard, de totes les que hi ha,
quina serà l'estàndard? Bitcoin no serà, perquè Bitcoin té un problema,
és que tu no et pots comprar un cafè amb Bitcoin perquè un cafè
crec que és 0,0001 bitcoins, i això és tan petit
que el que dèieu abans
del blockchain no té la capacitat per fer
una transacció tan petita. Tant petita.
El problema és que valen massa els diners.
Exacte. Han de pujar els peus als cafè amb jets, també.
Si recordem una de les coses que també sempre acaba sorgint
quan es parla de blockchains i de monedes és el tema de la mineria.
Com apareixen els bitcoins? D'on surten? D'on es creen?
Hi ha la mineria de criptomonedes,
grans ordinadors treballant amb algoritmes que
generen aquestes cadenes que és el que forma part del bitcoin
i per tant comences a guanyar bitcoins.
Quimera, a més, fa un pas més enllà i ells treballen
amb una cosa que ja van experimentar el 2013 amb un joc que es deia
Coin Hunter i que és la human mining,
la mineria humana. Què vol dir?
És un concepte que fa que els jugadors, mentre estan
dins el joc i fent operacions dins el joc,
això va creant la moneda del propi joc.
Per tant, com més estona estàs allà
i com més interacciones amb el joc,
més monedes van apareixent dins l'univers del joc
que poden ser recollectades pels jugadors.
L'aparició de més monedes el que alimenta és la cadena blockchain
i fa que cada cop siguin més robustes, tinguin més valor.
Per tant, més jugues, més gent jugant, més gent participant,
més monedes i més valor que es genera.
Ara mateix s'ha vingut al cap...
Saps què m'he imaginat? Una intel·ligència artificial
que s'ha autogenerat per ella mateixa,
que creï aquesta mineria i tingui tots els diners del món.
I nosaltres no farem res.
Jo el que veig en aquest plantejament
és un intent com de convertir l'economia virtual
que ara està lligada als diversos jocs en si mateix
i que no té cap mena de trasllació a l'economia real
excepte que dos jugadors es posin d'acord
i diguin jo et venc aquest aparell
o et venc aquest objecte del joc per tants dòlars o tants euros reals
i fem l'operació per dos llocs diferents,
que tot això estigui integrat en un sol lloc
i que potser l'economia en mons virtuals i per tant jugar
i fer feina en un món virtual sigui rendible en el món real.
Generació digital. Els frikis ara són els altres.
Digues, digues, Ser, anava a dir que això és...
Juega y te pagamos.
Gane dinero jugando.
I ara et van apareixent pop-ups, enquestes que has de contestar,
has de provar productes...
L'oferta de trefeina de fa tres Nadals, em penso aquí a Tarragona,
de vols treballar per Nintendo? I era un anunci d'Amazon.
És veritat. Era el magatzem.
Treballes per Nintendo fent caixes. No de l'Avo, eh?
No, caixes de Switch, potser? No em penso que no.
Conec gent d'allà i em sento molt. I tampoc era cartó de l'Avo, eh?
Era cartó ple de ferralla. Déu-n'hi-do.
Doncs a veure, això... Em sento una miqueta padrí i una miqueta tieta.
Però a veure, no precisament per això, eh? A veure, ara...
Atenció a Catalunya, perquè hi ha molt de català que ens ha estat soltant
i deu estar una miqueta amb els mans al cap, o ja estàs a terra
dient bava per la boca... I per ventilant.
No me n'assabento de res. Jo ara portaré la solució
perquè el cap els acabi d'esclatar. Molt bé.
Tietes, mira. A veure, això de les monedes virtuals,
moltes vegades se'n semblen feixudes, d'entendre,
però en realitat, si preguntem a la gent, tampoc entenen realment
el que és el valor de la moneda real.
Perquè tenim clar, o una criptomoneda, o el bitcoin, no sé què,
però si els preguntes, i un euro, què val un euro?
Cervell esclatat. A veure, repàs molt, molt bèstia
a la història. Faré aquí una miqueta de l'EGB, de l'ESO, una cosa així.
Molt bé. Mira, primer hi havia...
Què et sembla?
Què hi havia primer? Sí, primer hi havia el bascambi,
el bascambi és una paraula que encara fa servir.
Això de, nen, vés a que et vas canviant això que has comprat per una altra cosa.
Allò que a la meceta li diuen el trueque.
Ja sabeu, et canvies una ovella per 5 gallines.
Jo et dono un quilo de blat i tu em dones 10 enciames.
L'origen de l'economia.
Amb poques paraules. No, què? I ara anem més avançats.
Després podem parlar dels romans
que pagaven en sal, que la paraula salari ve d'aquí,
perquè pagaven en sal. Correcte.
I després del valor dels metalls preciosos, que el valor de l'or
o del coure, per exemple, venia donat per la rareza o dificultat
que es tenia per aconseguir un material que feia funcions de moneda.
Molt bé. Quan més complicat era trobar un material,
un metall, més valor tenia. Molt bé.
Les monedes properment dites eren encunyades amb permisos exclusius
dels que manaven, del típic rei de torn que manava aquell moment.
Podríem dir que eren exclusives perquè tenien un valor imposat,
perquè com que això només es podia fer si el rei de torn ho deia
que es podia fer, doncs tenia valor.
Ja més tard, i sovint fins a les nostres dies,
el valor d'una moneda real, física, i en relació a l'exclusivitat
barra de dificultat del material amb què estaven fetes
tenia molt a veure, estava connectat l'un amb l'altre.
Recordeu aquelles pessetes, les monedes de pesseta que eren grans
com una llentia? Sí, home, i tant.
Grans, petites. Sí, sí, que les perdies.
Una pesseta era el que valia aquell tros de metall.
Per una pesseta donaven aquell metall.
Què passa? Que es va anar devaluant
i fins que van desaparèixer, perquè el Carlos,
el bitcoí en un cafè no es pot pagar perquè val massa poc.
Doncs bé, per evitar aquesta devoluació,
a mitjans del segle passat l'estat espanyol va començar
a produir bitllets fabricats a Espanya,
perquè abans de les pessetes es fabricaven a fora.
Recordeu els bitllets grans?
Els de pessetes, els de mil pessetes,
que eren de color gris, verds, que pareixia una mena de bisbe.
Dos mil pessetes era vermell. Sí, però aquests eren més actuals.
Abans d'aquest un es queixessin.
Perquè no hi havia ni dos mil ni cinc mil en aquella època.
Hi havia el de mil. El de mil, eh? Molt bé.
Era el de cinccentes pessetes, que era de color blau,
que sortia l'Ignacio Zuluaga. Sí, correcte.
Hi havia unes monedes, la meva també, la de cinccentes era grossa.
Era gairebé com un euro. Clar, no havíeu nascut vosaltres.
Per mi l'important era que les cinc pessetes
eren quatre monedes de cinc d'uros per poder jugar als videojocs.
Exacte. És correcte.
Hi havia un senyor en una bata blava i una en una que tot es canviava.
Molt bé, molt bé.
Doncs bé, amb aquests bitllets de l'any de la Pico,
ho ha escrit una frase que és el pal de paller de tot això que us vull explicar.
El Banco de España pagarà al portador. Ah.
El Banco de España pagarà al portador. I doncs, cent, cinccentes, mil pessetes.
Això vol dir que aquell tros de paper valia cent pessetes.
Un punyeter o trosset de paper.
I amb aquest concepte ens hem quedat, Albert.
Que una cosa té un valor imposat perquè ho posa.
Si posa cent pessetes, això val cent pessetes.
De la mateixa manera que en temps de la Primera República de la Segona,
diferents contrades, fabricant en el seu propi paper moneda,
eren bitllets que semblaven falsos, però no,
era el mateix poble, doncs l'estrella.
Doncs aquests paperets valien tant perquè ja ho dic.
Toca't els allonses.
Els diners que ara tenim al banc, ara ja començarà a complicar-se.
Els diners que tenim al banc són numerets.
El que cobrem i paguem per PayPal, per exemple,
és que no existeix, també són numerets.
Quan comprem qualsevol cosa entenem que val el mateix que un grapat de paperets
que esteu a la taula.
Quan va ser la darrera vegada que vau cobrar amb bitllets o monedes?
Aquest matí, perquè he fet unes fotocòpies
i no m'acceptava la targeta de crèdit.
Has cobrat, jo em sembla que no ho heu vist mai, això.
Sempre heu cobrat amb numerets.
Jo en Sobret, sí.
Però els més joves sempre ho heu cobrat amb números,
amb moneda virtual.
El que passa és que no estan avalats per ningú
que ens sembli refenudar, i ara el Francesc.
No és ningú fiable.
El banco de Murcia o el banc de Palau de Plagamans
pagarà el seu portador 100 pessetes o 50 bitcoins.
Fem una prova més bèstia.
Fem un exercici en directe. Traieu la cartera.
Jo la tinc aquí a la taula.
Jo he quedat malament, però ara us ho explicaré.
Jo en tinc un de 5 euros i un de 10.
Jo no tinc.
No porteu ni un billet.
Sort que jo soc analògic i sort que jo soc.
Jo tinc un altre monedet.
Calleu-me, em tindreu que creure.
Tinc un de 20.
Què posa amb el de 20?
B, C, E, E, C, B, coses rares.
Tinc un de 100.
Hi ha números de sèrie.
Posa que això té valor d'alguna cosa?
No, no posa res.
Posa 20 euros.
Si jo trec un billet de Minopoli també posa 20 euros.
Però hi ha el copyright del BCE.
I una finestreta.
Hi ha una signa, que és el Draghi.
El de Catalunya.
M.Draghi.
Tots firmem M.Draghi.
Amb tots aquests billets virtuals,
jo el que puc fer com el pobre Joan Capri
i anar al banc perquè el senyor del caixer
m'ensenyi els meus quartos que tinc allà guardats.
Intenta treure una quantitat normal de diners.
El Carlos té aquest billet de filipines
que està firmat per Amando M.Tetanco Junior.
El fill.
El Joan Petit.
Això no es tracta d'un fet de física
o que sigui una cosa tangible.
La moneda virtual es tracta de fer pura i dura.
I això és una cosa fotuda.
Quan vas al capri,
em deixes recordar aquest disc que et refereixes,
que és un que parlava de l'Stalby.
Per favor, insisteixo.
Ara ingreses 100.000 pessetes.
I ni et miren la cara amb 100.000 pessetes.
Un individu que les agafa, una màquina electrònica.
I vinga.
A part qui ha de dir que ara ja no sabem on som.
Si no ens en creixessis un tortell,
i d'aquí uns anys hi trobarem un carquinyoli i gràcies.
Pa de quilo de 700 grams. Quina raó que tenia l'any 67.
I tant, i tant.
Ara portem una estona parlant de monedes.
La setmana vinent, si tot va bé, ens acompanyarà
en Francisco Tellez de Meneses.
És que li direm que té un nom tan èpic.
No, no, èpic.
Un èpic.
Per cert, un altre joc que també està en català.
El tindrem amb ell perquè ara ha iniciat un projecte
que vol distribuir els diners entre qui menja en té.
Avui ens ha enviat un àudio per fer-nos un avançament.
Hola, soc el Fran, el creador del videojoc en èpic i Ghost 1.0.
Darrerament he estat treballant en un projecte nou,
el projecte Afraid, on el que fas el videojoc
es veu reflectit a la realitat.
Com? La idea és la següent.
Cada cop que el jugador fa una emissió,
dono parts dels diners que ha pagat pel joc
a certes organitzacions perquè facin el mateix al món real.
I quines són? Bé, avui dimecres 4 d'abril
aquest projecte ha sortit a Kickstarter.
Així que et convido a que li facis un cop d'ull
Com que ens ho ha deixat una miqueta així amb intriga,
la setmana vinent en parlarem amb ell,
però si aneu a unepicfran.com,
trobareu tota la informació.
El projecte Afraid és un simulador d'ONGs que treballen a l'Àfrica
i com diu ell, com més avances en el joc,
més diners aniran a ONGs que treballen les mateixes
accions del joc però en el món real.
Que fantàstic! Tenir Carlos, poder escoltar el Fran
que s'estan fent.
És que tenim una indústria del videojoc que és molt poderosa
perquè amb petites persones, mira, un videojoc de por
que treu macaralleta i que, a més, està en català.
Tenim el videojoc Afraid del Fran
que dona els diners a ONGs de l'Àfrica.
Home, ja ho diuen, els catalanes fent coses.
Sí, exacte, però res, teníem l'ola que ha de fer
del Jaume Andreu d'Undercoders, que també...
Que fa coses estupendes, creatives i que més afecten
culturalment a la societat.
En recordo, fa uns anys, anar a casa del Fran
perquè feia la presentació del joc a la seva habitació.
Home, clar, perquè és on va fer el joc. Fantàstic, ho vaig trobar.
Vull dir, la setmana vinent, si tot va bé, el tindrem aquí
i ens explicarà una miqueta més com funciona aquesta iniciativa
que just ara necessita el recolzament de tothom
perquè tiri endavant.
Gairebé al final del videojoc he corregut, saltat
i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu i ara...
No vols obrir la porta! Frem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el botó verd obre la porta
a l'entretaliment i a la creativitat digital.
Doncs, com dèiem abans, la setmana passada,
amb l'excusa dels 25 anys del FIFA, vam fer aquest programa
de videojocs de futbol de tots els temps
al dissabte a les 12.
A part de comentar el dissabte a les 12,
nosaltres preguntàvem quin era el videojoc de futbol
preferit pels ullens i vam rebre respostes des d'aquell dia
fins endavant i encara em sembla que seguim rebent.
Per exemple, el Factoria Arcade ens diu
Tekken World Cup, el Roger Vilagut, el Sensible Soccer,
el Sergio International Superstar Soccer Deluxe...
El vam tenir a taules.
L'Andreu Blasco al Kickoff 2...
Que també va sortir diverses vegades, no?
El Rubén González diu que el primer que vaig tenir va ser
el Match Day per Spectrum.
I aquí vam tenir la segona part.
El Tegir Alpha...
Ens en diu molts, però entre ells l'Itàlia 90,
l'Ignasi SG, el FIFA 96 de Supernès,
en Quim Bonet, el Sensible, l'Itàlia 90 i PS3...
És el Quim Bonet que treballa a Catalunya Ràdio.
El Javi Guar, Match Day,
només diu que va gaudir del dos perquè tenia MSX,
del grandíssim Jon Ritman.
I els noms dels equips, la passada de taló i el replay,
diu que són inoblidables.
Lo millor és que tenies repetició de la jugada quan fes un gol.
Sortirà la R?
Sí, crec que sortirà la R.
I per dir-ne algun més, l'Atilio,
que ja directament diu tota la saga de PSF.
I tenim un correu electrònic que no el diem mai,
que és el Generació Digital, que ens arriben algunes coses.
Sempre el mirem, no sempre diem el que hi ha, però sempre el mirem.
Aquesta vegada, en Guillem Martínez Roura,
president de la Comissió Organitzadora de la RoboCat,
ens avisa que aviat comença la tercera edició del concurs
inspirant la comarca de la Garrotxa.
La comarca diu el dissabte 7 d'abril a l'escola Sant Peters
i la RoboCat girona el dissabte 14 d'abril al Belllloc del Pla.
Ens explica que hi participaran 45 equips procedents d'escoles,
instituts i entitats d'arreu del territori català
i que es disputaran una de les 30 places
per participar a la gran final,
que es disputarà el dissabte 5 de maig a l'escola
als estany de Platja d'Aru.
RoboCat intenta sempre la difusió del patrimoni català
i expressar tot el tema dels robots, però a low cost.
Això mateix i robòtica lliure.
Normalment sempre en parlem, la RoboCat es consolida un any més
aquest any com al campionat de robòtica català per excel·lència
i diu que en prendran part més de 300 estudiants,
tot i que també està obert a adults, per qui vulgui.
Però no tenen res a fer.
No, en front d'aquests 300 nens jo crec que malament ho tenen.
I res, si algú us vol informar una miqueta més,
que entri a la web a www.robocat.cat.
I recordem també el que hem dit al principi, Ali,
el tema del Justícia de la setmana vinent.
Què tenim? Una edició especial per PlayStation 4 del videojoc Vesta,
fet també a casa nostra.
Es pot recuperar el nostre programa al podcast,
sempre ho diem, també.
Qui vulgui haurà de venir aquí com a justícia la setmana vinent,
només s'ha de dir a través del nostre telegram.
A la setmana vinent es farà la rifa, si hi ha més d'un interessat.
Recordem, enregistrem i emetem amb beta al dimecres a les 6 de la tarda.
Qui vulgui saber, aquesta edició de Vesta porta el joc,
el manual, el llibre d'art, la banda sonora,
un còmic i un certificat.
Impressionant. És que val molt la pena aquesta edició limitada
de final boss amb el joc Vesta,
que encara no l'he acabat, per cert, encara el tinc molt pendent.
Albert, acabaràs algun videojoc alguna vegada?
Estic molt avançat.
Per on vas?
Falten 3 persones només per conèixer.
Molt bé. Des d'aquí, felicitem a l'Albert Murillo,
que per fi acabarà un videojoc.
Hi ha hagut un moment que m'ha agradat molt, que estàs en un colompí
i passa una cosa, però la gràcia és,
com quan estàvem als colompis, que fas anar els braços i les cames,
i en aquest videojoc passa una cosa
que, quan anaves molt potent al colompí,
pensaves que podia passar, que és donar la volta directament.
I aquí pots donar la volta?
Sí, pots donar la volta. És igual, no ho dic.
No ho dic per si algú no l'ha jugat i la setmana vinent
explicaré més detalls. Per favor. Jo també.
He de reconèixer que ho porto una mica malament,
amb el tema de la setmana santa i vacances pel mig.
Tens una setmana per recuperar-ho? Recompararé, segur.
Doncs, Carlos, Coronado, Infernium,
que es pot trobar per PlayStation 4, PC i Switch.
Molta sort en aquest projecte.
Estarem atents a totes les novetats que puguin haver-hi.
Moltes gràcies. Ha sigut un autèntic plaer.
I us he de dir una cosa, uients, que aquest programa...
Generació digital. No s'entén res, però distreu.
Distreu gràcies a la Isabel Sánchez, Francesca Iblasco,
la Gina Tos i jo mateix, l'Albert Murillo.
El control tècnic avui en Jordi Mas.
No tinc notícies del Ricard Portal.
Està poc perquè tingui ja la criatura.
Tenim moltes ganes de parlar amb ell per veure com es troba.
Recordeu també que hem tingut l'Star a Tarragona.
Star, que vagi molt bé i moltes gràcies.
Igualment, gràcies a tu, faltaria.
Mentre tant, segueix-nos al Telegram, el Twitter, el Facebook,
el Twitch, Instagram i catradio.cat barra Generació Digital.
Gràcies.
Gràcies.