Benvinguts. Aquest és el programa número 566 del Generació Digital.
La setmana vinent, dissabte a les 5 de la tarda,
fem el programa obert al públic
i encara ens queden unes cadires per omplir l'estudiu de Catalunya Ràdio.
Al final del programa us donarem els detalls de com reservar-ne una.
La 22a edició del Saló del Manga de Barcelona
serà la més gran de la seva història,
ja que creix en espai, horaris i activitats,
segons ha explicat aquesta setmana en roda de premsa
el seu director, Carles Santamaria.
El objetivo nuestro es irnos a Fira Barcelona Gran Via 2.
Nosotros ya se lo hemos pedido a Fira Barcelona.
Ahora hemos dado disponibilidades,
pero el Saló del Manga... ¿Os acordáis de lo que era La Farga?
Aquí era el infierno.
Y tuvimos que ir a Fira Barcelona y pensamos que, con Fira Barcelona,
uf, había campo, ¿no?
Pero resulta que el crecimiento de este salón es espectacular.
Gina, Star, Francesc, Eli, molt bona tarda.
Hola, bona tarda.
Francesc, vas a anar a la presentació.
Vaig a estar-hi. I què? Estàs d'acord amb ell?
La veritat és que sí,
estan ocupant en aquests moments tota la part esquerra de la Fira,
tots els pavellons de la Fira de la part esquerra
estan ocupats ara pel Saló del Manga.
Se'n va fins als 70.000 metres quadrats,
el qual és una autèntica brutalitat.
També existeix el problema que són uns pavellons bastant vells,
amb el qual això a vegades sorprèn a la gent.
Podria entrar-hi més gent, però està de xoc,
que sembla com buit, què passa?
Per raons de seguretat, per falta de sortides d'emergència,
perquè estan amb dissenys de normatives antigues
i algunes normatives actuals no estan ben aplicades,
l'aforament està bastant limitat.
Amb el qual això és anar a un lloc,
que potser no més metres quadrats,
però anar a un lloc amb una infraestructura més moderna
faria que molta més gent hi pogués entrar.
Per això s'està parlant d'anar una mica a Fira 2.
La veritat és que si algun dels events que passa a Barcelona
té prou entitat per anar a Fira 2 i ocupar-lo a partir de part,
no és el moviment del Congrés,
aquests quatre quilòmetres de pavellons plens
és el Saló del Manga.
Sí.
I en el programa d'avui escoltarem la Solana Larsen,
una persona que està canviant el món.
També contestarem els dubtes dels nostres ullents com un,
que vol llogar un vaixell i no sap com fer-ho,
i tindrem també el darrer Candice Tarsaga de la temporada.
Això és...
Generació digital.
I aquí tenim l'Star,
que està fent les últimes ullades ja en el seu Candice Tarsaga.
Tranquils, tranquils, d'aquestes hores encara estic una miqueta malejat.
Podríem resumir amb alguna frase
l'annissaga que ens portaràs avui?
Sí, però no sé si són hores, la deixarem estallada.
Y picayé...
Molt bé.
D'acord.
Perdó.
M'he perdut d'alguna cosa.
Y picayé...
Molt bé.
Exacte. Sí, sí, sí.
És així.
És així.
Li he demanat, li he demanat i me l'ha dit.
Elis, recordem una mica el tema de regals.
Doncs sí, la setmana passada dèiem
que teníem un Deadlike Directors Cut per Play Station 4.
Hem tingut tota la setmana les línies del WhatsApp obertes,
rebent molts missatges dels ullens,
i a final de programa direm qui ha estat el guanyador d'aquest joc.
Exacte, i per la setmana vinent?
La setmana vinent serà una miqueta diferent,
perquè fem un programa especial de cara al públic,
però no regalarem res durant la setmana.
Ens esperarem que la gent estigui aquí amb nosaltres en directe,
perquè, atenció, tenim una tauleta Amazon Paperwhite
i una Nintendo 3DS XL.
Molt bé, això ho regalarem a les persones
que ens vinguin a veure.
Dues d'aquestes persones s'emportaran aquests regals.
Tenim alguna cadira encara buida?
Encara ens queden algunes cadires.
Recordem, heu d'enviar un correu al generaciódigital.cat,
amb el vostre nom i DNI,
i optar aquestes cadires que queden.
I en Marc Serra ens pregunta a Twitter.
Ha arribat el moment de renovar el mòbil?
Sí, i dubto entre dos dispositius,
el Moto G, 3 generació,
i el Lumia 640 XL.
La veritat, m'agrada més el Lumia,
sé que no l'han actualitzat a Windows,
i per mi quasi millor,
però com pinten les coses a Windows
em fa por que m'abandonin en breu.
Eli, un d'aquests que diu ell és el que tens tu?
Sí, el Motorola està molt bé, aquest mòbil.
Bé, clar, jo el Lumia tampoc no el conec,
però crec que és dels millors mòbils que he tingut fins ara.
És senzill, no és un mòbil d'alta gama,
però m'agraden molt els gràfics, per exemple.
Potser la memòria és una miqueta limitada,
però bé, en general,
trobo que és un bon mòbil.
Què hi diuen, Francesc?
Doncs mira, per començar, que té certa part de raó,
Microsoft està abandonant el mercat del mòbil,
des que s'ha acabat de vendre tot el que deia de Nokia,
aquesta subsidiària de Foxconn,
la fabricant xinesa,
s'assegueix dient, s'assegueix rumonejant,
que Microsoft intentarà treure un mòbil,
però és una brama que fa temps que corren,
encara no s'ha complert, amb el nom de Surface.
Un telèfon mòbil marca Surface,
que tindria Microsoft a darrere.
De totes maneres, ho crec difícil, tenint en compte,
doncs els contínuos...
han anat fent fora a força gent
que tenia en el tema del disseny de mòbils.
Què passa?
La decisió que tenen d'aquests dos models
li suposen si quedar-se amb el Lumia
és quedar-se tancats amb aquest Windows 8.1,
el pas a Windows 10,
aquest nou sistema operatiu de Windows
que integra tota la gamma,
i quedar-se tancats en aquest 8.1,
i amb les aplicacions que quedarien per Windows 8.1,
o anar-se'n a l'Android 5.1 del Moto,
que sí que almenys ha rebut actualitzacions
fins a Marshmallow, a Android 6.
Ara, on està l'Android? En aquesta.
Segurament 6.0 alguna cosa,
això no t'ho hauria de dir, però és l'última d'Android.
Amb això estiraries una miqueta més endavant,
tot dependerà de si està content amb les apps
que li pot oferir el Lumia en Windows 8.1.
Característiques típiques que compararíem
entre els dos mòbils, una miqueta de forma ràpida.
El Lumia té la pantalla més gran,
però, com deia l'Eli, que la veu millor la del Moto,
és perquè el Moto té una densitat de píxel més grossa,
perdona, més alta.
Això vol dir que té més quantitat de píxels
per centímetre quadrat,
i per tant la definició és una miqueta millor.
També és veritat que el Lumia té millor bateria,
és un maquinari més potent.
Té un chip Snapdragon d'una gama superior al del Lumia.
I, el que deia de la memòria, té raó també l'Eli,
es poden ampliar els dos per microSD,
però, mentre que el Motorola arriba fins als 32 GB,
el Lumia accepta targetes microSD de fins a 128.
De totes maneres, jo crec que el Moto
és potser una miqueta millor que el Lumia,
amb la meva opinió, perquè he pogut tocar els dos.
De totes maneres, el Lumia porta NFC, cosa que el Moto no ho té.
I, bé, si està interessat en les aplicacions NFC,
com pagar o autodetectar,
ensenyant només el mòbil,
també podia ser un factor que el decidís.
Ara és qüestió de cagar. Ho tria ell mateix.
Molt bé, ja t'ho explicarà.
Recordem, Eli, els canals de comunicació,
per recordar als nostres uients
si ens volen posar en contacte amb nosaltres.
Nosaltres sempre diem que esperem
que ens enviïn notes de veu als 638-68-7030,
però no hem deixat de banda ni molt menys
les xarxes socials, el Twitter,
amb el nostre arrobe gent digital,
o el Facebook.
Sempre estem atents a veure si ens envien missatges
per a tots els canals.
I, si no, com dèiem abans, el correu electrònic és...
Molt bé. Hola, Regina, eh?
Hola, hola. És que estic aquí ocupada amb el Periscope,
que sapigueu que només amb la frase aquesta de l'Estar,
que l'Eli i jo no hem pillat,
Periscope ja ho han pillat, eh? Ja saben el que és.
Fantàstic.
Nota de veu als 638-68-7030.
No hem deixat de fer-ho.
Bé, doncs, venen les vacances ara,
i em proposo desconnectar una mica del mòbil, la veritat.
El Periscope encara el porta en la butxaca,
perquè el necessitem, no?, el GPS, aquestes coses.
que es feu al món de vacances.
A veure si em podeu donar una mica alguns consells per desconnectar.
Merci.
Gràcies a tu, Carlos, què li podem dir?
Doncs mira, et porto les 5 millors maneres de desconnectar
del mòbil durant les vacances per l'equip de generació digital.
Exacte. Què és el que toca? A veure...
Primera cosa. Primera cosa.
Tanca tots els temes pendents abans d'anar de vacances.
No te'n vagis a la platja o a la muntanya amb cap tema obert,
perquè si no estaràs pendent.
No he enviat un e-mail que havia d'enviar...
No, no, no, fora, tanca-ho tot. Tot fet.
No deixis deures.
Dos, informa a tothom que te'n vas, perquè no et busquin.
Saps allò típic de posar-ne l'e-mail?
Estaré fora de tal dia de l'altre, o no em truqueu, o fins i tot...
Però no diguis on, eh?
No, no, no, has de posar un lloc típic no molestar al WhatsApp,
a Skype...
Es contacta sobretot, no tant a les xarxes,
que això és justament no recomanable,
sinó a tota la gent que tu sàpigues que pugui preguntar alguna cosa de la feina, pam.
Exacte, els avis els dius, mira, de tal dia a tal altra, no hi soc.
A partir d'aquell dia em contactes.
Respostes automàtiques al correu,
que poden respondre automàticament que estaré fora de vacances.
Així ja... Molt bé.
Tercera, oblida't, sense voler, eh?, el carregador a casa, val?
I a més, no en compris cap, quan estiguis de vacances.
Allò típic que te'n vas a Nova York i dius,
i és que amb el dòlar està molt més barat, no, no en compris.
I directament, doncs deixa't el mòbil, si pots, eh?
Allò... Ja no el carregador, sinó el mòbil.
Sé que és difícil, perquè si te'n vas, per exemple, a una altra ciutat,
a vegades pots necessitar el GPS per moure't per aquella ciutat,
ara ningú va amb un mapa de paper, vas amb el mòbil...
Doncs bé, és una bona manera, també, d'oblidar-se del mòbil.
Quart, ves al lloc sense cobertura, ni wifi, val?
El telèfon sense dades, sense internet,
sense senyal de telèfon és un trasto, no serveix per a res.
Clar, te n'adones que no serveix per a res en aquell moment, no?
Potser per jugar, no?, per quatre coses,
però hi ha moltes aplicacions que funcionen sense internet,
però la feina poc podràs fer.
Molt bé.
Hi ha una que m'ha agradat molt, que és la cinquena,
que és que canvis la pantalla principal.
És a dir, tu quan encens el mòbil a la pantalla principal,
tens els missatges, el correu, el calendari, tot això fora.
Exacte.
I et deixes a la pantalla principal només allò que et faci servir més de vacances,
si has de fer servir el Foursquare o el WhatsApp per comunicar-ne amb la família...
Coses més divertides. Sí, jocs, per exemple.
Però tot allò ho amagues en una carpeta
i ho poses a l'última pantalla del mòbil perquè et costi molt d'accedir.
Molt bé, aquestes són les cinc opcions,
i jo sobretot crec que és important que cadascú faci almenys algun canvi,
perquè sigui diferent.
La relació amb la tecnologia.
El cervell, com a mínim, faig un clic. És difícil.
Generació digital amb Albert Murillo.
Seguim amb el Francesc de Reus,
que ens envia una consulta a través del nostre WhatsApp
relacionada amb les plantes.
Ja visem que l'ha enviat amb baixa definició,
és a dir, com a 8 bits de bitrate crack.
La meva consulta tecnològica
és si existeix ja un estil xafam, però de planta,
perquè penso que a vegades ens regalen una planta
i desconeixem l'ús que s'ha de fer, com serà, com s'ha de cuidar,
el manteniment i tot això.
Estaria interessant que hi hagués una aplicació
en què tu fes una fotografia i analitzes quin tipus de planta és,
i al mateix temps molta gent t'ho hagués de compartir
en l'experiència amb aquesta planta, salutacions,
i una forta abraçada tot l'equip. Bon estiu.
Francesc, hi ha alguna aplicació tipus Paramundina virtual?
Bueno, hi ha aplicacions. Hi ha aplicacions d'identificació.
Tot i que això d'identificar a través d'imatges
sempre és molt... feu-me'n pinces, eh?
Clar, el color...
Sí, home, que la teva fotografia estigui molt bé,
que fotografies una part molt característica o identificativa
d'aquella espècie i no una cosa... el tronc verd, marró.
Home, no, hòstia, posa una fulla, posa un tros de fruit, posa algo, no?
De totes maneres, et dono un parell d'opcions, eh?
Per començar, una que sembla potser molt òbvia és el Google Google.
Aquesta aplicació, que fa molt de temps que no se'n parla massa,
però és l'identificador d'imatges a través de Google.
Si fas una fotografia i una part molt concreta de la planta,
Google, a través del seu cerc en base de dades d'imatges,
pot acabar identificant sobretot les més comuns, les més corrents,
i a partir d'allà trobes no només el nom de la planta,
sinó entres a la cerca de Google sobre aquella espècie en concreta.
Allà busca com es cuida, com es manté, etcètera.
Això, diguem-ne, hi ha una miqueta a nivell de cerca general.
Molt bé.
És com una cerca en Google, però a través d'imatge.
L'altre que et dono és PlantNet. Així tal qual, eh?
Plant en té net, tot junt.
És una aplicació desenvolupada per diverses unitats de França,
es troba per iOS i per Android, i és gratuïta,
i aquesta sí que fa una detecció per imatge
de les espècies més corrents.
Atenció, com més presents estiguin a la bibliografia,
més corrents siguin, doncs més fàcil és la identificació.
No treballa molt bé amb plantes de jardí.
És per les plantes més habituals, més que et trobes a la natura.
T'anava a dir salvàtiques, no? Molt millor.
Una mica més que no pas una orquívia del Pacífic
que t'han regalat, que és una floristeria,
o un híbrid molt concret.
Funciona bastant bé per a això, i és detecció automàtica.
Per què? Perquè l'altra cospaço, que és una que es diu Garden Compass,
aquesta és una gran aplicació que es va adquirir a una que es deia
PlantSnap, de snap de fer una fotografia a les plantes,
va adquirir PlantSnap i funciona amb el seu enginy.
Aquesta està per allòs i el que fa és funcionar de forma col·laborativa.
Té millor resultat que les altres, per què?
Però és menys instantània, perquè aquí tu el que fas és una fotografia
i l'envia una comunitat d'experts,
que el que fan és agafar la teva fotografia, analitzar-la,
i amb el seu propi coneixement, de coneixedor,
t'agafen i et diuen quina és.
Aquí hi ha tota una comunitat de gent que participa i col·labora
per donar la seva opinió sobre si aquella planta és correcta o no,
i tu reps una resposta.
Em sembla, em sembla recordar, que hi ha potser un preu per consulta.
Per tant, això ho hauria de valorar.
De totes maneres, hi ha una comunitat,
pots tenir les teves plantes categoritzades,
intercanviar informació amb altres usuaris, etcètera.
I després, per a aquells que no és ben bé
una aplicació d'identificació de plantes,
però Maceto Huerto és una que...
M'encanta el nom. Maceto Huerto és brutal.
Maceto Huerto. És molt bonic.
Tenom de robot de Macen Garceta, eh? Sí, sí, una miqueta, sí.
Corre, Maceto Huerto!
Doncs Maceto Huerto és una aplicació
que cobreix el tema de les plantes més aviat les comestibles,
els ors, ors urbans i tal.
Però és que la nostra companya ens parlava de les malalties,
i és un compendi bastant gran, també,
de malalties que poden afectar les plantes i com tractar-les.
Molt bé. M'ha recordat aquest nom, també, a Espalda Maceta,
aquesta persona que canta, que també té un nom molt bonic.
Hi ha algú que es diu Espalda Maceta?
Sí, Espalda Maceta, sí, ho sé, per i cat.cat, perquè...
Ara podríem fer un programa molt de tietes
i podríem parlar d'Espalda Maceta
i dels meus problemes amb el polgó en el roser, eh?
És un altre dia.
Hi ha alguna altra per això de les malalties?
Has dit Maceto Huerto? Sí, Maceto Huerto.
Maceto Huerto és aquesta que podríem provar.
Molt bé, doncs anem al Candy Star Saga.
Candy Star Saga.
Sweet, delicious, divine.
U.S. Bombs, cause you know we're here.
Estar, tu dius que aquesta niçaga d'avui és una d'aquelles...
quan te n'assabentes d'alguns detalls,
et fas creure el cap, no?
Sí, sí, perquè és una niçaga amb cinc pel·lícules,
hi ha anècdotes de sedògio, curiositatge, punta pala,
i tecnologia que amb el seu moment eren el sumum,
i que ara, bé, ara el 2016, fa una miqueta de riure, eh?
I segurament la cosa que fa més riure és que...
Ho veureu, us ho confesso,
és que no sé com dir-li a aquesta niçaga, a aquestes pel·lícules,
per no ficar la pota en correccions lingüístiques.
Nosaltres som aquí.
."
M'he esperat fins que no vingui a flirar tronça del madafaka.
Aquesta pel·lícula no és noia, és original, és Die Hard,
però a l'estat espanyol es va dir La Jungla de Cristal.
Com li diem aquí?
La Jungla de Cristal, no?
S'osona una miqueta així com a...
És que, a veure, la primera pel·lícula sí,
perquè com que passava amb un gret a cel...
La segona ja no, la tercera tampoc, la quarta tampoc.
Li diem Die Hard?
Aquí vols dir... Sí, sí, sí.
Si teniu alguna sugerència, o l'hi diem.
Perquè diu La Jungla de Cristal, doncs queda una miqueta així...
La Jungla de Cristal, 1, 2, 3... De vidre, de vidre, clar.
Die Hard, Die Hard.
A veure, Die Hard literalment vol dir intransigent, no?
És una persona tossuda en voler que les coses estiguin ben fetes
i que siguin rectes i correctes.
Que és un senyor, doncs, clar, passa a les pel·lícules...
que en una situació és intransigent amb tot el que li succeeix.
Bé, Die Hard, La Jungla de vidre, de cristall,
del que sigui, la primera, és de 1988,
i el guió, atenció, comencem amb curiositats,
està basat en el llibre Nothing Lasts Forever,
que resulta que és una seqüela, tant el llibre com la pel·lícula,
d'una altra pel·li que es deia El Detectiu.
Aquesta pel·lícula és de 1968... Déu-n'hi-do.
...protonitzada per Frank Sinatra.
Frank Sinatra, aquell senyor... la veu que li tenen, eh?
Que resulta que Frank Sinatra tenia assignat un contracte,
una clàusula, que, al protagonitzar la pel·lícula Detectiu de 1968,
incluia que tenia que protonitzar
totes les seqüeles que es fessin d'aquesta pel·lícula.
Això vol dir que Die Hard, La Jungla de cristall,
la va estar a punt de protonitzar legalment Frank Sinatra.
El que passa és que en aquell moment tenia 73 anys.
Realment hi ha gent que sap muntar-se a la vida i als negocis.
Mira, com t'has d'anar a buscar la seva dona al Necatomí Plaza,
hauria pogut anar a buscar la neta a la guarderia, o al casal...
Al final, com ja sabeu, va ser el Bruce Willis,
el protagonista que feia de John McLean,
que en aquell moment, amb una altra curiositat,
combinava la gravació de nit de la pel·lícula
amb la gravació de dia amb Moonlight,
Llum de lluna, Luz de luna, que fèiem per la tele,
i bé, és un paperàs que jo no m'hi imagino
fent el Sinatra de capes maneres.
Ni a Arnold Schwarzenegger, perquè, atenció,
la primera idea de fer aquesta pel·lícula
era que fos la seqüela de comando.
Se'n recorda de comando, que li segresten la filla.
Ens ho vam dir, escolta, per què no posem a Arnold Schwarzenegger
que li segrestin a tota la família o la dona i tal.
Més encara, Die Hard era el títol
que teníem previst per una altra pel·lícula, per un altre guió,
que finalment es va fer al 1991, que era l'últim Boy Scout,
de les Boy Scouts.
Si l'heu vist, també botonitzada per Bruce Willis,
és una jungla de cristalls, pràcticament, que és el mateix.
I ara us diré 3 dades més i dos talls de veu,
per donar una miqueta així de coses de ràdio,
perquè quan aquest estiu aneu a sopar o aneu a la platja,
ja ho he explicat amb els amics i amigues.
Primera dada, la torre d'Akatomi,
l'edifici que ell inventa i tal, existeix.
I en veritat és la torre 20th Century Fox.
Sigue vivo.
Solo yo consigue cabrear así a alguien.
Aquesta és una de les frases brutals característiques de Die Hard.
Ella està... ella ho té clar, que està viu.
Clar, perquè passen coses, no sap si l'ha espinyat o no,
i ve un dolent i es carrega a mitja sala,
que és la dona, diu, això només és capaç de fer bo el meu home.
Segona dada, quan comença la pel·lícula,
surt el John McClane, que arriba a un aeroport
amb un os gegant de regal, immens.
Aquest os és el mateix que surt a la pel·lícula
a la recerca de l'octubre vermell,
bueno, a la caza d'octubre rojo.
Mm-hm.
I ho pica allí, hijo de puta.
Acostumeu-se a aquests pips,
perquè en totes les pel·lícules hi ha renecs i paraulotes,
sense parar, i ja té una miqueta, jo, per l'horari,
encara que sigui a la matinada, hi ha nens que ho escolten.
I tercera dada, d'aquesta, de la primera Juncle, diguéssim.
Quan vam fer la pel·li, els productors,
i això me'n recordo, i ho he corroborat,
que a diferents revistes del sector,
a la Starlog, a la Còmics Escen i tal,
els productors van dir literalment,
ens canamarem a l'infern si algun dia
se'ns ocorre fer la segona part.
Imagina't si no d'això.
Les segones del 90, o sigui que van tardar dos anys
a cremar-se a l'infern.
I aquí, a l'hora de fer aquesta segona pel·lícula,
ja van posar la frase, la pregunta,
la pregunta en majúscules,
que tots els espectadors es van fer quan van veure la secuela.
Vaya, no me lo puedo creer.
Otro sótano, otro ascensor.
¿Cómo me puede pasar lo mismo por segunda vez?
Sí, Bruce Willis, no segones, sinó cinc vegades,
perquè a les cinc pel·lícules de la nissaga Die Hard,
en John McKay té escenes a sòtans i ascensors.
I ben aprofitats perquè, a més a més,
les dades que surten en aquesta segona pel·lícula,
que passa en un aeroport,
són les mateixes que surten a la quarta, a Die Hard 4.
Més dades d'aquestes que deien que fan escaltar el cervell.
El dolent, que es diu el general Esperanza,
diuen que és d'un país que es diu Valverde.
Aquest país es veu que és el que s'obre a la pel·lícula de comando.
Ah, mira.
Una mica la relació que volia fer,
doncs el van posar en calçador, per això.
Més, també, just al principi, quan comença la pel·lícula,
la dona de John McClane està viatjant a l'avió,
ja hi ha al seu costat, amb una revista a les mans.
Ensenya clarament a pantalla
que surt l'anunci que ja ha sortit a la venda,
amb cinta VHS de la pel·lícula Arma Letal.
Què vol dir?
Jo vam comentar a la darrera secció, a la Candice Tarzaga,
que el guió de la Jungla 3 anava a ser Arma Letal.
Bé, val a dir que aquí es comença a donar èmfasi
en que el John McClane és un senyor clàssic,
que no està gaire al dia, diguéssim.
¿Dónde estás? ¿Has aterrizado?
Estamos en los 90.
Microondas, fax, teléfonos aéreos.
Por lo que a mí respecta el progreso,
se hundió con las pizzas congeladas.
Bé, els no haurà d'anar així.
A més, amb aquest tall, saps perfectament com ens movíem.
I quina tecnologia, m'encanta el moment fax.
Sí, sí, sí.
Això és perquè ella l'ha trucat i ell porta un buscant,
que era un aparatet que et sonava, et feia un pipipip,
i et deia que el número t'estava trucant,
i tu no sabies qui era qui trucava.
És que anar corrent-se en una cabina telefònica...
que hi havia al mig del carrer,
posaves diners, unes monedes,
i llavors trucaves, escolta, que m'has trucat, sí, no, tal, no sé què.
I amb aquesta segona part, també,
es demostra que el Joan MacLennan
és un geni fent frases d'aquelles que alguna vegada s'he comentat,
que m'agradaria sentir-les en una reunió
d'aquelles que es fan de sindicat i caps d'empresa.
Quiero hacerle una pregunta.
¿Qué activa primero el detector de metal?
El plomo de tu culo o la mierda de tu cerebro?
Pip, un altre cop.
Ho sento o no?
Exactament. Gràcies, diguéssim, eh.
I bé, la frase, que sobretot a les pel·lícules,
és que tothom està desitjant que s'escolti.
A veure.
Yipi Kaji, hijo de puta.
No me'n recordava, d'aquesta frase, eh, tu.
No en tinc ni idea.
Jo mira que he vist les pel·lícules, però...
A totes, a totes és el Yipi Kaji.
Molt bé, molt bé.
Anem ja a la tercera. La tercera és del 95.
I aquesta, una altra dada.
El guió havia d'haver estat, com havíem dit abans, la arma letal.
El guió previst per la tercera part deia,
estava escrit, que Joan Mackenna i la seva dona
se n'anaven de segona llit de noses, a Mont Creuer,
i uns terroristes agrestaven el vaixell.
Bé, això, el que va passar és que era massa semblant alerta màxima,
la pel·lícula d'Esteven Seagal.
Però, a veure, diuen que són catalans, però a Hollywood encara són més.
Perquè allà s'aprofita tot.
I aquest guió de parelleta que se'n va de nit de noses a Mont Creuer
i apareixen terroristes,
es va convertir en l'Speed 2, amb la Sandra Bullock.
Van aprofitar molt.
Aquesta pel·lícula, no? Era totes les pel·lícules en una?
Sí, diguéssim.
Agafava de tot arreu i anava picant de tot arreu.
La convertim en una Die Hard. Tu posa Bruce Willis i ja està.
Aquesta dona toca Hollywood, en aquella època estava molt bé.
Sí, tenia idees originals.
Més coses, aquesta m'ha encantat.
El guionista de la pel·lícula, pobre,
es veu que el va detindre a l'FBI.
Aquesta per la tercera part va donar atracament
al Reserve Federal d'Or, de Manhattan,
i a l'FBI, quan va veure la pel·lícula,
li va dir, i aquest paio com sap tants detalls?
Com és que sap tanta cosa?
I el van detindre per interrogar-lo
perquè es pensaven que volia robar de veritat
a la Federal d'Or d'Estats Units.
I qui són estos?
Vaja...
A més, a veure, tot era tan real... Ara flipareu, eh, mare meva.
En un moment donat, quan entren al banc aquest,
el Samuel L. Jackson i el Bruce Willis
agafen de terra un llingot d'or.
Aquest llingot d'or és de debò.
És de veritat, per veure com pesa l'or, doncs és de debò.
I, a més a més, una altra cosa, a les primeres escenes,
que com comença la pel·lícula, envien el pobre John McClane
a Harlem, en una zona molt xunga,
amb un cartell, noet, és un noet, amb un calçotet, però noet,
amb un cartell que posa, jo ho diu als negres,
que en anglès és bastant més fotut, eh, I hate the niggers.
És un inici de pel·lícula que et sorprèn molt, eh?
A més, és un detall que no hi he posat el guió.
El tio, el Bruce Willis, quan surt diu,
4 minuts, i és exacte,
els 4 minuts és quan surten els negres i el volen pelar.
El que et deia, que aquest cartell,
tenien por que el C en directe i el C al mig de Harlem,
tenien por que alguns veïns vegin allò i diguin que em mataran.
Doncs en veritat ho van filmar al cartell en blanc.
Les lletres les van posar després amb efectes digitals.
Vinga, va, la frase de J.P.K. J, que l'estiu esperant.
J.P.K., hijo de puta.
És molt curiós que estiguem parlant d'això
i tot el que està passant en aquests moments.
Sí, sí, sí.
I aquesta setmana ha estat dura, dades, sobretot.
Dei Heart 4, del 2007, ja va, havien passat 10 anys.
Estem parlant del mateix actor,
fent de la mateixa intèrpret, del mateix personatge.
Aquesta pel·lícula...
Porten alguna tecnologia així que reconeguem?
Sí, sí, sí, va de hackers i aquí porten, surten molts PDAs.
Si no em recordeu, uients, el que és una PDA.
Un PDA és com un tablet però que anava amb un llapis, no?
Sí. I amb tecles que es posaven.
Era com un mòbil gros.
Però no podies parlar. Era com un mòbil que no podies trucar.
Era com una taula. Era com una taula.
Era el Sumo. Era una PDA. Si no tenies una PDA, no ets ningú.
I sortia, aquest és molt brutal, em vaig quedar amb ganes de tindre'l,
el Nokia 2500.
Correu a Google i introdiu Nokia 9500.
No els vull descriure.
Veieu-lo, perquè allò era el Sumo.
Amb aquesta pel·lícula, això és superta alta tecnologia.
No morirà mai, aquest telèfon.
Te'l compres ara i et durarà tota la vida.
I duren, conec amics que encara el fan servir.
No és tan dur com el meu engeix, però què farem?
T'haurà de dir, tu tens un engeix. No vull saber com són els teus amics.
I durarà. Millor que no.
Això el que deies, aquí et sorprendrà.
Aquest guió no estava pensat perquè fos un adeïjar.
Aquest va dir, però ja saps, agafen i aprofiten.
I també aquesta pel·lícula m'agrada perquè vaig veure el tràiler
i et prometia coses que al final no surten.
Jo he agafat un tall del tràiler, que no surt a la pel·lícula,
perdoneu si se sent una miqueta malament.
¿Qué vas a hacer?
Matar a ese tío y salvar a mi hija.
O salvar a mi hija y matar a ese tío.
O matarlos a todos.
Bé, fantàstic. Amb peus d'aplaudiments, sisplau.
La qüestió era matar.
I, a més, bastant políticament incorrecte.
Molt, però molt. I això no va sortir a la tele.
Perquè era políticament incorrecte.
Les dues primeres i una miqueta així, sovitzades.
La pel·lícula va d'un hacker, no?,
d'aquestes modernes que deien en aquella època.
Ara farà molta gràcia, això.
Avui, en dia 2016, Bruce Willis volia que l'actor que fes de hacker...
fos el Ben Affleck.
El Ben Affleck, avui, el pobre, té una fama, per mi, marescuda,
però, bé, ara, en aquests moments, ho veus i fa molta gràcia.
En el seu lloc, va agafar aquell noi que sortia els anuncis d'Apple,
de, hola, jo sói un PC, sói un Mac.
Doncs és el noi que, hola, jo sói un Mac.
Jo sói el Mac, doncs és el que fa de hacker.
I com que en principi no estava previst que fos una de hard,
la frase mítica, diguéssim, la tenim una miqueta descafeinada.
Tu, rápida, debería poner siempre en el sitio más inoportuno.
¿Qué tal, Yippie-Kai, hijo de puta?
Perdona, però en aquesta no sortia el Kevin Smith?
Ah, sí, fent de Warlock, el brújo.
Fent de... de Freaky Freaky.
Això hi ha una curiositat.
Quan comencen les llatres que fan així com a efecte d'ordinador,
quan surt Smith, li desapareix la M perquè quedi...
perquè quedi Smith, perquè és un fanàtic de Star Wars.
Tornem... anem a la de Hard 5, la del 2013,
ja és l'última, ja acabem.
Sí, sí, sí, perquè ja està, ja acabem.
A la primera salva la dona, a la segona torna a salvar la dona,
a la tercera no, perquè és cosa personal,
a la quarta de salvar la filla,
i amb aquesta no de salvar ningú,
o si ha de salvar algú, diguéssim, és el fill.
És una cooperació, diguéssim, que té amb el fill.
Aquesta no l'he vista, jo.
Doncs atenció, perquè passa a Rússia i a Txernòbil, per ser més exactes.
No, no, no vas a ponerte en plan Cierno justo antes de morir.
Eso no te va a ti, John. ¿Y qué me va?
Cargarte a los putos malos, eso te va.
Cargarte a los malos, que, de fet, és el que han vist...
amb 5 pel·lícules durant, atenció, 25 anys.
Correcte.
25 anys, des de 1988 fins al 2013, sempre la mateixa qüestió a l'aire.
¿Vas buscando problemas o es que ellos te...?
Encuéntralo a ti.
¿Sabes, después de tantos años...
sigo haciéndome la misma pregunta?
I 25 anys amb la mateixa frase mítica.
El 12 no el tenim, el 10.
Ah, no el teniu, però bé, la frase mítica és la del llipi caller...
Que continua, eh?
Escolta, jo m'estic preguntant si tot això, en el fons,
era per contracte, havia de fer 5 pel·lis.
No, és que el senyor té quartos.
Ah, i ell...
És el productor.
Sí, no, diguéssim...
Mira, m'estic quedant en el seu quartos, agafo el telèfon...
No sé per què ho va allargar tant,
perquè a aquella època de les primeres,
no m'agradava gens, ell.
Em va agradar després quan va començar a fer altres pel·lis.
I l'ha allargat fins al 2013.
I espera't, això és rotllo Indiana Jones.
Però hi ha molta gent que ve, que Bruce Willis...
Potser per aquestes altres pel·lis.
M'ha agradat després, veient-lo fent altres coses, això.
Jo l'únic que abans d'acabar
voldria destacar una miqueta els dolents de Die Hard,
perquè hi ha el Bruce Willis, però, per exemple, la família Gruber,
amb el Hans al començament, que és l'Alan Rickman, que és brutal.
El seu primer paper a la gran pantalla.
I el tercer, la tercera, el Jeremy Irons,
que és un germà d'ell que ve a penjar-se.
Portals els tols.
L'Enrique Esposito està...
Que li agradaria tenir el micròfon amb ell per participar.
Vinga, endavant i continuem.
I això que escoltem de fons és la música de Cosmos,
i és que la petició del nostre següent uient
té a veure amb l'espai exterior.
Ens pregunta a través de Twitter
si hi ha alguna aplicació per seguir les sondes
que hi ha operatives a l'espai.
N'hi ha unes quantes, Francesc.
Doncs la veritat és que sí.
Aquesta pregunta té una resposta relativament fàcil.
Hi ha un exemple molt clar
de l'ús que et pot donar la Viquipèdia,
perquè és tan senzill com això.
Una fantàstica base de dades que s'actualitza constantment,
perquè el tema de les sondes espaials
també es va actualitzant constant més.
Si entreu a la Viquipèdia i poseu sonda espaial,
trobareu totes, cronològicament, per noms...
Totes les missions que ja s'han acabat,
que n'hi han hagut unes 31,
i trobareu dintre de cada una el link amb els detalls.
Si entreu a la Viquipèdia en anglès,
encara en trobareu molta més informació,
però a la Viquipèdia català està molt bé.
Les 31 són espaials enviades pel món occidental.
Aquí falten segurament les de la Guerra Freda,
periodes soviètics, que no hi apareixen.
Però entre l'any 65, que és la Vènera,
fins al 2009, que és la Hell Cross,
que és l'última que ha acabat la seva missió,
i a més trobareu també les referències
de 24 missions que encara actualment estan en funcionament.
Des de l'any 97, amb la Cassini-Hughens,
que està orbitant Saturn,
fins al 2013, que és la Change 3,
que va cap a la Lluna.
Les properes que s'esperen, també us dono informació,
són dos més, que són pel 2022 i pel 2024.
Doncs així, tant senzill com ho deies,
Viquipèdia ja està tota la informació ben actualitzada,
en el fons, perquè sobretot hi ha molta gent passional
que segueix aquestes coses
i posa la informació més correcta.
Moltes vegades, saber quan comença una missió,
clar, és el 2008, la missió, però què?
Arribarà a titar el 2060, no?
Per això hi ha molta informació de moltes naus,
de moltes sondes, que sembla que...
Ui, és el 2008, és molt desactualitzada, no?
Però és que igual, llançament el 2008,
i s'espera que arribi, comenci enviadades el 2016 o el 2017.
Per tant, sí, sí, és perfectament correcte...
que les actuals puguin tenir dates del 2009, des del 2010,
perquè la missió encara està en funcionament.
Nosaltres anem a publicitat, res, amb pocs minuts,
tornem aquí amb moltes més coses,
parlarem precisament d'un vídeo fantàstic
que hem pogut veure a TV3 i en un programa que es diu Mont 324.
I la resposta era lligar.
Hem rebut 969 respostes,
de les quals 968 han estat correctes,
i una, una, no.
Per tant, els 50 audients que més han lligat durant la temporada,
i aquest pobre que s'ha quedat sol,
participaran a la gran final de la Lliga enigmàrius 2016.
Us esperem aquest dimarts,
12 a les 11 a l'Auditori AXA de Barcelona.
I deixeu estar el Tinder, home, l'amor és un enigma,
i amb els enigmes es lliga més.
Això és del GD de Catalunya Ràdio,
a la tarda de dissabte, quan no hi ha futbol,
i repetició a la una de la matinada.
La temporada de Mont 324 ja s'ha acabat,
però encara ens havíem guardat una última edició especial,
molt especial i només online.
Hem volgut oferir-los un resum interactiu
perquè puguin recuperar els reportatges
dels temes que han marcat més l'actualitat internacional.
El programa Mont 324 ha presentat un vídeo interactiu
de la seva temporada d'una forma molt especial.
Bernat, Gina. M'ha encantat.
Perquè és una manera de recuperar contingut anterior,
que segueix estant d'actualitat,
o com a mínim segueix interessant a l'actualitat,
i bé, és que si no quedaria com perdut, no?, en l'espai.
I fer-ho d'una forma més atractiva,
sobretot fins i tot per la gent jove,
i perquè vegi continguts que potser no ha vist a la televisió, no?
Sembla que no,
però aquí hi ha una feina documentalista i tècnica molt important.
Hola, soc Dariet Navarro, de l'empresa Dolores Entertainment.
El proper 14 de juliol llancem en marcat Vitanium Plus per Wii U,
un joc que combina l'estratègia clàssica d'un Zelda,
la jugabilitat i dificultat d'un Dark Souls
i l'enemisma d'un Diablo.
És a dir, gran quantitat de mazmorras que generen de forma dianèmica
que fan que cap partit sigui igual,
un número il·límitat d'enemics
i gran número de combinacions d'armes i armadures,
i tot per un o dos jugadors.
Espero que us agradi i tranquils.
Qui no tingui una Wii U durant la resta de l'any
pot ser a una altra plataforma. Gràcies.
Doncs això mateix, aquest noi era el Dariet Navarro,
de Dolores Entertainment,
ens ha presentat el joc de la Wii U Beat Dungeon.
Per què encara es fan franceses i jocs de mazmorras?
Això ve de l'antic, no? Home, perquè molen molt.
És que per què vols mons oberts si tens un passadís recte?
Que diuen Pallà, Pallà és de l'Hot Malot.
Hi van sortint refenats, hi van sortint...
A veure, en els calets...
En els contes i llegendes tradicionals, on estan els tresors?
Doncs tots en les ruïnes de castells de les mazmorres,
costuridades per monstres i trampes,
d'aquí que el gran clàssic dels jocs de rol
sigui una exploració de mazmorres, el Dungeons & Dragons.
Atenció, a l'any 74, i passem a l'univers dels videojocs,
on està l'origen, per exemple, el Colossal Cave Adventure,
o dit només Adventure, que et proposava ja l'any 76,
i via text, explorar una gran cova plena de monstres i tresors.
Atenció, una cova que estava basada en una cova que existia de veritat.
A partir d'aquí ha sigut un entorn recurrent per molts jocs,
des de NetHack o Rouge, que són també basats en moda text,
però aquesta vegada amb una miqueta d'acció.
També és un joc del 70,
i també generava les mazmorres de forma totalment aleatòria.
Això ho fa el Beat Dungeon Plus ara,
però al final dels 70 ja es feia.
Tenim grans exemples.
Dragon Slayer de Namco, el Fatal Labyrinth de Sega,
i fins i tot, com també ho referenciava el nostre company,
els nivells dels castells de Zelda.
Exploradors de mazmorres trobes pel teu món,
però de tant en tant entres a la mazmorra,
i allà trobes l'enemic final o el tresor.
I és que, Albert, en el món dels videojocs,
mentre hi hagi tresors i monstres, hi haurà mazmorres.
Generació digital.
I, com cada setmana, el Generació Digital de Catalunya Ràdio
us ofereix continguts en format entrevista
d'iniciatives que ens semblen interessants.
Si voleu proposar-nos qualsevol tema que us interessi promocionar,
ho podeu fer a través del nostre correu,
generaciodigital.cat.
I aquesta setmana tenim un especial que us varen prometre,
la setmana passada, que és el del Game Lab, Francesc,
i parlem de molta gent.
Parlem de moltíssima gent.
Parlem amb gent com els de Pantomaca,
desenvolupadors d'experiència en realitat virtual.
Molt interessants.
Amaian Livingston, Enric Álvarez, David Braven,
Ron Gilbert, John Romero, Jens Bergensten,
i Impressif Entertainment.
Molt bé, amb tu i amb l'Albert García,
que ahir vau anar a veure aquesta fira,
la Game Lab, que ja porta més de 10 anys voltant,
i a Barcelona 5 o 6 ben bons.
I tant.
Més coses, en concret coses, per aquest estiu,
perquè a partir del 23 de juliol
el programa es podrà escoltar els dissabtes i diumenge
a les 4 de la tarda.
Seran 12 programes amb nous continguts i noves entrevistes,
i també amb les millors respostes
de les millors consultes que hem rebut
durant tota aquesta temporada.
Molt bé. De fet, aquesta setmana hem parlat amb Solana Larson
i David Cuartielles.
De fet, podreu escoltar les entrevistes senceres
en els primers programes d'aquesta temporada d'estiu.
Solana Larson és activista pels drets digitals
i ens ha parlat de la necessitat
de tenir més connexió arreu del món.
Necessitamos más acceso al Internet
por todo lo bueno que puede traer la web,
por toda la información
que podemos buscar sobre nuestra salud,
sobre la economía, sobre el tiempo.
Estas son cosas que creo que,
en las partes más ricas del mundo,
tenemos dificultades imaginándonos,
pero ¿para qué necesita una persona pobre
en una zona rural en África?
¿Para qué necesita Internet?
Y yo siempre contesto, si tus niños tienen algo que les pica,
o si están enfermos, ¿qué tú haces?
Vas a Google y buscas qué es,
qué puedo hacer, cómo les puedo ayudar.
Y ese tipo de problema todo el mundo tiene,
aunque viven en África,
o viven en los Estados Unidos o en España.
Hay esas cosas diarias, necesarias,
donde la web puede ayudar a cualquier familia,
a cualquier persona.
Solana Larson ha estat per Barcelona aquest juliol
en unes jornades del CCCB anomenades
els dilemes de la privacitat i el futur d'Internet.
De fet, la seva conferència s'anomenava
la web que volem, on parlava que hem de ser més crítics.
Hay que ser un poquito más críticos
y hay que ver, como decía antes,
los intereses comerciales son tan fuertes
que los intereses de los ciudadanos se dejan atrás.
Y no hay mucha gente, no hay muchas organizaciones
que están defendiendo los derechos de los ciudadanos.
Las organizaciones de consumidores
que han sido fuertes en nuestro derecho en supermercados,
por ejemplo, de la comida o de los pesticidios,
ese tipo de cosas, necesitamos ese mismo movimiento común
para consumidores, para los ciudadanos,
en todos estos términos tecnológicos y digitales.
Every day seems the same now
It's gonna be so hard
Soc Daniel Roig, cofundador de Sayus,
una empresa de Barcelona que fa 3 anys
vam començar aquest projecte amb la idea
de millorar la salut mental
i oferir millor tractament a totes aquelles persones
que pateixen un trastorn d'ansietat, com les fòbies.
La realitat virtual és una tecnologia
amb molts anys de validació a l'esquena
que permet tractar de manera més efectiva
aquest tipus de patologies
que poden enfrontar-se a aquelles situacions
que li fan por o que li provoquen ansietat
d'una manera controlada.
Animo a totes aquelles persones
que convisquin amb una fòbia, amb una por, amb ansietat,
que vegin la seva vida condicionada
i que realment tinguin evitant aquelles situacions
que s'animin a provar la realitat virtual
perquè és una manera molt efectiva i fàcil de superar-ho.
Simplement tenen que dirigir-se a la nostra pàgina web,
desafiatosmiodos.com i contactar amb nosaltres.
Moltes gràcies.
Gràcies per enviar-nos aquesta informació.
És una de les coses que us heu fet a la web
on em cusi,
per exemple, m'hagi entrat una bala al cos
i jo me la tregui i després m'ho cusi.
És una cosa que jo no...
No t'ho cuses, posa-t'hi polvo.
Rambo, tio. Rambo.
Però t'han d'haver disparat, primer.
Mira, veu una cosa.
No, m'he imaginat això perquè...
És el teu trauma.
Morillo a tempo a que li fotin un tret.
A veure, seria capaç...?
No, a treure's una bala.
Mira, una tasa de vegades fins i tot no em puc passar el fil dental com vols que em tregui una bala.
Jo no sé si podria fer-li a una altra persona, no només a mi.
No heu fet l'Emili com nosaltres.
Parlant de bales i el que comentava el nostre ambient, la veritat és que la realitat virtual s'ha utilitzat en molts casos a l'exercici dels Estats Units
per casos d'estrès post traumàtic a Iràtica i a Afganistan.
Gent que segurament sí que ha rebut bales o ha vist bales volar ben a prop i que després ha acabat una miqueta nerviosa.
S'han fet recreacions de pobles de manera virtual, pobles d'allà, perquè la gent hi passegi i una mica superi la seva por d'haver tornat d'allà en una situació d'aquest tant d'estrès.
Feia una mica de broma, però realment, i com que vam provar al Sónar la immersió, per exemple, de les ulleres de PlayStation...
Ai, per favor, no m'ho recordis.
Però te n'adones de la potència d'aquesta etapa.
Sí, perquè no ho tens en una pantalla, ho tens rodejant-te.
Recordem que el darrer programa de la temporada és el dissabte 16 de juliol a les 5 de la tarda i el farem obert al públic.
És una hora fantàstica per tancar la temporada i poder estar amb tots vosaltres.
Tindrem regals per una de les 20 persones que ens acompanyaran a l'estudi i, de moment, tenim assegurat un llibre electrònic gràcies a Amazon, en concret al Paperwhite.
I també tenim una Nintendo 3DS, ara no recordo el joc...
Xela.
Xela, amb el joc Yu-Gi-Oh! o...
Ah, Yu-Gi-Oh!
Sí, gràcies.
Yu-Gi-Oh!
De quina ràdio?
Ens han dit que té molt èxit aquest joc.
A més, ve acompanyat del seu còmic, que s'està publicant a part norma, i la seva sèrie, que ja està a la tele.
Per tant, és ideal per a tots els nanos.
I com us dèiem, el que heu de fer si voleu venir i si encara ens queden cadires, dilluns, si ens envieu ara el missatge, us contestarem.
És generaciódigital.catradis.cat, amb nom i DNI, com dèiem abans.
Us anirem donant confirmació, això el que diem a partir de dilluns, recordeu,
que és pel darrer programa de la temporada que s'aproparà dissabte 16 de juliol a les 5 de la tarda.
Bona tarda, Compens Digitals.
La pregunta que us llenço aquesta setmana és si us sona una aplicació que hi ha per a mòbils,
que és per posar en contacte gent que vol llogar baixers amb patrons
i gent que té baixers i que precisament ells vol jugar.
I això vaig sentir no sé amb quin programa una vegada i era per saber si us sona l'aplicació i quin nom té, sisplau.
Moltes gràcies, adeu.
Adéu-siau, i gràcies a tu per aquesta consulta.
Mira, jo no m'havia fet mai perquè mai he tingut ganes de jugar a un vaixell.
Home, si existeix Uber o Airbnb perquè no ha d'existir el mateix al mar.
A veure, com a app no n'he trobat, però sí com a web.
Per exemple, tenim barcoamigo.com, que et dona l'opció de compartir-ho a més amb desconeguts, amb amics o per tu sol.
I es fa anomenar la primera plataforma online per compartir vaixell.
Després tens genteparanavegar.com, que com el nom indica és gent amb o sense experiència que busca sortir a navegar amb algú.
Tinguin vaixell o no, a vegades tu tens el vaixell o a vegades tu no tens el vaixell.
I busques l'experiència de compartir.
És com compartir pis, no? Jo tinc pis, no tinc pis, però busco algú amb qui conviure.
Estàs anant cap a una tempesta, Gina?
Em sap greu, ara viraré cap al vaixell de la mort.
A veure, va, popsales.com és l'última.
Mira, una gavina, que és una web d'activitats nàutiques.
És una mica diferent, perquè si ets patró tu decideixes quina sol·licitud s'acceptes i quin tipus d'activitats i a quin preu.
Per exemple, volta al voltant de les Illes Medes.
Jo tinc un vaixell i una zòdia, que és el més petit que se m'ocorre.
I dones una volta i dius, mira, carregaré 10 euros o 20 euros a cada persona.
Molt bé. D'aquí a la taula qui sap portar un baler?
Mira, mira, et diré una cosa.
Et diré una cosa.
Vaig parlar amb el Carlos Coronado, que és el de Pam Tomaca, que teniu el podcast sobre el Gimla,
que em diu que s'està triant el Perc, que és el carret de barco,
perquè vol viure i muntar un estudi de videojocs en un vaixell.
Què m'estàs dient? Maravillós.
D'una vegada més gent que vol viure en un vaixell.
Jo vull fer una petita punta al que diu la gent.
Et dona l'opció de compartir-ho amb desconeguts.
Jo potser he vist massa pel·lícules, però...
Són uns bruts.
No, no, no.
Quantes pel·lis de...
No anem per aquí.
No anem per aquí.
No anem per aquí tu.
Perdoneu.
Tu saps portar un vaixell?
Jo ja estava dient que sí, però no.
No tens el P?
En rems.
Un optimista.
Patron de litoral.
T'imagines a tots muntats un vaixell portat...
Pel Francesc.
Jo tinc la meva gorra de Capitán Estubing i tot.
No és un patinet de pedaços.
Quants anys coneixem Francesc?
Des de quan va començar la generació, al Game Over.
Primer programa.
Tots anys.
És que no tinc de vaixell.
És tan desagradable...
No tens excusa.
Jo no tinc vaixell.
T'he donat moltes webs perquè puguem anar amb un vaixell.
Festa final de generació digital de temporada amb un vaixell de Francesc.
Jo condueixo.
Fantàstic.
Jo controlo.
Nosaltres hi tornem la setmana vinent.
A les 5 de la tarda.
Programa especial obert al públic.
On parlarem de molts més detalls de la programació que farem a l'estiu.
Aquests 12 programes.
Molt especials.
Jo estic molt emocionat de com l'estem preparant i com està quedant.
I també el que farem serà parlar amb realitzadors...
que estaran a Catalunya Ràdio durant aquest estiu.
I seran ells els que ens facin les preguntes.
Quina responsabilitat.
No només això, sinó que no us diré quines són les preguntes que ens fan.
Podem portar el mòbil amb el Google?
Sí.
I el Google.
Hem de dir el nom del guanyador.
Sí, el guanyador d'aquest Deadlights Directors Cat per PlayStation 4.
És un noi a qui no hem pogut posar la pregunta per antena.
Es diu Carles Soto.
Aquesta pregunta la farem la setmana vinent.
Generació digital sou tots vosaltres i també la Gina Tos.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda.
Gràcies.
Xavi Serrano no hi és. Albert García tampoc.
L'Estar C. Que vagi molt bé.
Gràcies.
Eli també ens veiem i ens escoltem la setmana vinent.
I qui us parla? L'Albert Murillo.
El control tècnic, el Dani Expósito.
Tornem d'aquí una setmana.
It's a human eye.
Gràcies.
Gràcies.