I cap, la Ràdio Inquieta.
Generació Digital, amb Albert Morillo.
Benvinguts a Generació Digital.
Bona tarda.
Fem un resum de la penúltima edició de la temporada,
la penúltima edició de la temporada,
on parlarem de Voxe, de videojocs indis per a PlayStation,
farem un resum de tot el que hem après amb l'Starr,
coneixerem els videojocs que han aparegut aquesta setmana,
ens posarem les ulleres de l'etat virtual
i coneixerem un videojoc on serem un autèntic heroi.
Salutacions de tots els qui fem possible aquest programa,
Elisabet Sánchez, Gina Tos, Laia Nerin,
S'tarr, Víctor Mame i també Francesc Xavier Blasco.
També al control central tenim el Carles Morales
i el Dani Jiménez al control tècnic.
Hola!
Francesc, com estàs? Tot bé?
Molt bé, Albert, aquí, fent-te acompanyar una estoneta.
Exacte, a més, ho hem d'explicar als ullents,
jo estic a casa meva, de fet,
estic a l'habitació del meu fill mitjà,
assegut en una butaca gamer,
perquè estic confinat,
i tu estàs a l'estudi.
Jo estic a l'estudi i estic solet, per tant, estic en calçotets.
Que beu-vos amb aquesta imatge.
Molt bé. A veure, comencem el gènere.
Està fresqueta i t'ha posat l'aire condicionat que hi ha aquí.
Escoltes, fantàstic.
Clar que sí, no et veu ningú, Francesc,
i si veies, escolta'm, és igual, no passa res.
Per cert, ullents, volem recordar-vos una vegada més
el programa especial obert al públic
del Jardí del Palau Robert de Barcelona
el proper divendres a les 7 de la tarda.
Tot després d'una jornada molt especial
que començarà a les 4
amb diferents conferències dedicades al món dels videojocs
i on serem convidats en el mar de la nova exposició,
nova pantalla, dedicada a la indústria del videojoc a Catalunya.
Podeu venir a veure les conferències
o directament veure com fem el programa
al Jardí del Palau Robert.
No cal que us apunteu a cap lloc, ni que ens truqueu.
Divendres, vuit de juliol a les 7 de la tarda,
el primer carrer s'arriba al primer caseu.
Gratuit.
I una cosa, us vull parlar una mica d'aquesta tarda de videojoc
que es farà aquell divendres al Palau Robert
perquè val moltíssim la pena.
A banda de les xerrades i la realització
del nostre darrer programa de la temporada,
que, a més, coincideix amb el nostre vintè aniversari,
hi ha moltíssimes sorpreses.
Per exemple, a les 4 de la tarda ja comencen les conferències.
Una d'elles per a la primera,
de com finançar la producció d'un videojoc.
Després també de l'aportació catalana
en les grans superproduccions triple A.
Hi ha estudis a casa nostra que fan títols molt potents.
La tercera serà el procés creatiu en els estudis de videojoc.
I la quarta, abans del nostre programa,
el paper actual del periodisme i la crítica del videojoc.
I mira, ens fa molta il·lusió acabar
aquest especial del dia del videojoc,
el divendres vinent al Palau Robert,
amb el nostre programa, un programa en directe,
on hi serem tots si tot va bé,
i hi haurà molt riure, hi haurà concursos,
i només hi haurà entrar, seure i escoltar, si voleu.
Tens ganes o no, Francesc?
I tant, moltíssimes ganes, perquè les temàtiques són superinteressants.
Tots aquests anys que portem amb les dificultats de fer directe
i tenir contacte amb el nostre públic,
que tinguem aquesta ocasió de fer-ho
en un espai tan especial com els Jardins del Palau Robert
al mar d'aquesta exposició,
crec que és un fantàstic final de temporada.
I tant que sí.
Comencem amb els videojocs que han aparegut aquesta setmana.
Ha aparegut aquesta setmana el Fórmula 1 2022.
Un videojoc, per cert,
que segur que li encanta el nostre tècnic, el Dani Jiménez.
Com sempre, per això, incomprensiblement,
aquest Fórmula 1 2022 apareix
amb la temporada ja encetada de la Fórmula 1.
Jo és una cosa que no entenc, no entendré mai.
Les novetats d'aquest any són les noves puntuacions
o mitjanes de tots els pilots
que hi haurà d'haver-hi.
I també hi haurà errors arbitraris a la pista
i que influirà, com ho fa, per exemple, en jocs com el FIFA,
a la pista quan tu vagis a córrer.
També hi haurà errors arbitraris als pitstops.
Millor en la comunicació per ràdio,
noves imatges des del casc i amb una intel·ligència artificial
adaptada a cada un dels jugadors.
També hi haurà un munt de modes de joc
i podem jugar amb la pantalla partida amb dos jugadors,
que és una cosa que jo reclamo moltíssim,
que està molt bé, el joc online i tal.
I també hi haurà un munt de muntes de muntes de muntes de muntes
que no calguin el menjador i la partida partida clàssica de sempre,
que no falti.
Aquest Fórmula 1 2022 apareixerà per Xbox, PlayStation i PC.
A més, aquest mode que comentava abans a la càmera, al casc,
és una novetat, crec, d'aquesta temporada o de l'anterior,
on veus les imatges reals del pilot
i t'adones que tu, quan jugues amb un simulador d'aquests,
el teu silló hauria de beure's molt, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè és molt incòmode, eh?
El que han d'aguantar.
Pensa que van a un pam del terra, aquesta gent.
Ho noten tot, qualsevol vibració, allò ho han de veure i ho han de notar.
Sí, sí.
Aquesta setmana també apareix el disc Gaea 6 Complete.
Aquest disc Gaea 6 Complete és la darrera part
d'aquesta anissaga de videojocs de rol tàctic
que va començar a entretenir el públic ara ja fa gairebé 20 anys,
com el nostre programa, gairebé.
Aquest disc Gaea 6 vivim una història fosca
amb combats una mica bojos
que tenen lloc a una espècie d'inframon, diguem-ne.
El disc Gaea 6 Complete ja va aparèixer fa un temps per la Nintendo Switch
i ara ho fa per Play 4 i 5 i també per a PC.
Està recomanat per a majors de 12 anys.
I per últim, en aquest repàs que fem cada setmana,
el generació digital dels jocs que surten aquesta mateixa setmana,
dir-vos que també apareix el videojoc Game Dic.
Aquest Game Dic o Game Dec és un videojoc de rol isomètric
i això li dona una imatge molt especial,
perquè aquest tipus de videojocs moltes vegades són en 3D
i normalment en primera o tercera persona.
A Game Dec som un detectiu que ha de resoldre una sèrie de casos
i ha de trobar informació de testimonis o sospitosos.
Em fa molta gràcia perquè els responsables d'aquest videojoc diuen
que facis el que facis, el videojoc mai et jutjarà,
però sí que s'adaptarà contínuament
depenent de les decisions que tu facis.
Això vol dir que ja ens posaran en alguns moments
on haurem d'aprendre decisions que potser no són moralment molt...
Exacte, segur, eh?
Exacte, ens posaran en decisions difícils,
això ja ho endevinem.
Tot passa, a més, a la Versòvia del segle XXII.
Ves a saber com han decidit col·locar-lo aquí.
Hem de trobar totes les respostes segons la nostra ètica
o directament de la justícia poètica.
En GameDeck surt ara per la Nintendo Switch
i està recomanat per a majors de 16 anys.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Doncs molt bé, continuem. Aquest generació digital,
el programa PlayStation Talents, de Sony,
s'ha convertit en un plantera talent
que cada any dona sortida a jocs prominents
de petits estudis independents,
sorgits molts cops d'escoles o universitats
amb programes de videojocs.
Del PlayStation Talents Game Camp, de Màlaga,
arriba per PlayStation 4 i 5 System of Souls,
un joc de trencaclosques amb primera persona de Caòtic Lab,
on el Francesc Xavier s'hi ha submergit de ple aquesta setmana.
Imaginem un any 2155
on totes les previsions més pessimistes
sobre el destí del planeta s'han fet realitat.
La vida humana sobre la Terra ja no és possible
i la solució en aquest distòpic futur ha passat
per transplantar la nostra consciència a cossos robòtics.
No podríem parlar d'un futur distòpic, Albert,
sense una gran megacorporació per darrere, sempre hi són.
I en aquest cas es tracta d'Ion,
l'empresa responsable de la fabricació dels cossos robòtics
on ara habita la humanitat.
Però en el nostre cas alguna cosa no ha anat bé del tot
i ens despertem dins el laboratori
sense cap record ni cap consciència del nostre passat humà.
Som l'ELA 064-N.
I amb la guia de la AURA,
una intel·ligència artificial assignada pel nostre prenentatge
del nou cos que evitem, haurem de passar per una sèrie de proves
que ens ajudin a desbloquejar parts de la nostra memòria
i recuperar el nostre passat.
I aquesta és la posada d'escena que embolcalla a System of Souls,
un joc de trencaclosques amb primera persona.
Des del punt de vista d'aquest cor robòtic en el qual ara ens trobem,
passarem 4 seccions del laboratori de l'empresa ION,
sempre acompanyat de la intel·ligència artificial AURA,
que ens donarà consells i respondrà algunes preguntes.
I aquests trencaclosques que ens anem trobant quan ell surt, com són?
Doncs mira, a cada sala del laboratori
és un repte que haurem de resoldre.
Per fer-ho, bàsicament, hem d'operar botons
que obrin la porta de sortida.
I ho podem fer usant dos tipus de capses
que obren dos tipus d'interruptors diferents.
A més, la nostra mà està equipada amb un raig
que ens permetrà treure cap a nosaltres
a un dels tipus de les capses
o enllaçar-nos amb punts especials a les parets
i sostre per pujar a altres nivells
o balancejar-nos entre plataformes.
Per tant, hem de resoldre la forma de sortir i de superar cada habitació,
però, a més, aquí no és només un repte mental,
aquí hi ha també un repte físic.
Cada cop que superem una de les 4 zones,
obtindrem una nova habilitat
i recuperarem un petit fragment de memòria.
Així, com podrem passar per una mena de zona de descans
on hi ha altres cossos robotis que, si parlem amb ells,
ens aniran explicant cadascun la seva història.
Molt bé.
Ara que m'hi fixo, per això, Francesc Xavier,
és un futur estrany.
Un laboratori que té sales d'experiments amb trencaclosques
que hem d'anar superant.
Capses, una intel·ligència artificial que ens va acompanyant tota l'estona
i un intent d'esbrinar qui som en realitat.
I què fem allà? Això no et sona d'alguna cosa?
This was a triumph.
Ah.
I'm making a note here, huge success.
Doncs sí, Albert, sí.
Els nois de Chaotic Lab crec que es referencien de manera molt evident
a Portal.
I això és, a la vegada, la seva virtut i una miqueta el seu punt feble.
Tots aquells que hem gaudit en Portal tindrem automàticament
una sensació de saber què hem de fer,
un feeling de retorn a casa.
Estèticament, les instal·lacions d'Ion, blanques, escèptiques,
ens fan pensar automàticament
amb aquestes sales de Perture Labs.
La intel·ligència artificial Aura ens fa pensar en una mena de GLaDOS.
I simplement, pel que sembla, aquí de moment encara no ens han promès
que ens donaran pastís al final.
Però bé, vés a saber, potser hi haurà un telefe i ens ho oferiran.
Però aquí, tu dius, no hi ha certes similituds però no hi ha Portals, no?
No, aquí no hi ha Portals, menys mal que no hi ha Portals.
Tot i que la mecànica és diferent a l'hora de resoldre els trencaclosques.
No és que hem d'anar amb el nostre cos físicament d'un lloc a l'altre,
hem d'apretar botons, saltant de plataformes,
hi ha tota una mena de saltadors,
botons que quan els apretem ens ajuden a rebotar per diversos llocs.
La veritat és que tot i això, el joc és massa familiar.
Massa familiar.
El joc realment dura unes 3-4 hores
i no hi ha veus, per exemple, sinó text.
I tant la intel·ligència artificial que ens acompanya
i la resta de personatges amb qui interactuem
no aporten el mateix carisma que trobàvem a Portal.
Tot i que System of Souls sí que fa una bona feina en l'apartat gràfic,
la veritat és que està tot molt bé i respira molt bona qualitat.
Resulta, jo crec que pels seguidors de Portal els resta interès
perquè resulta massa vist.
Ho tenim ja molt vist, és un referent molt acceptat.
Sí, al final per això és un joc d'alumnes
i a més, ells referencien de manera, com dius,
massa evident aquest joc popular.
És un projecte d'escola i al final suposo que no passa res.
L'important és que ells sàpiguen aplicar els mateixos conceptes
que han fet gran i mític el joc original
en el seu projecte que sigui aquest o un altre que vindrà en un futur.
Exacte, i ho fa molt bé.
System of Souls et presenta un bon repte de trencar closques,
però ja et dic, això mateix que m'acabes d'explicar,
ho veig molt a altres llocs.
Ho veig a Enty, al Tecnocampus, etcètera.
Passa molt i no passa res, és un joc d'escola, com tu dius,
però quan aquest joc ja comença a apuntar al mercat,
crec que aquí hi ha hagut una fallada en quant a la producció
que potser algú els hauria d'haver dirigit
cap a intentar agafar un estil tan diferent.
Amb les mateixes mecàniques, amb la mateixa proposta,
traslladar-ho a un entorn tan diferent
perquè la referència aporta'l, no existís de forma tan directa.
Per tant, als amants del trencaclosques,
però trencaclosques d'aquells en què també t'has de saber
com fer moure amb el comandament i ser una miqueta àgil i ràpid,
que alguns depenen del temps,
aquell botó que apretes una capsa que es mou
i abans que la capsa arribi a un lloc tu ja has d'haver saltat
una altra plataforma, d'aquest estil,
doncs tant aquests com els que sigueu una miqueta nostàlgics
del que porta, l'ús aportava,
jo crec que trobareu amb System of Souls un joc molt interessant.
Jo l'he gaudit força, però sí que hagués preferit veure
una miqueta més d'originalitat en la posada en escena.
Ara, també és veritat que potser si ho haguéssim volgut amagar,
si algú els hagués dit que intentaven ocultar la referència,
algú els hagués acusat de plàgia,
i fent-ho de forma tan directa i tan clara
que no enganyen a ningú,
bueno, ens quedarem amb la paraula homenatge,
que sempre es fa servir molt en aquests casos,
és un bon homenatge.
Per tant, System of Souls, jo crec que us dóna
per una molt bona tarda entretinguda de Trencaclosques.
System of Souls, de Caòtic Lab,
el teniu a la PlayStation Store ara mateix per 15 euros.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
Mireu, fa unes setmanes vam parlar de la PSVR2,
el nou sistema de PlayStation de realitat virtual,
que encara no té data de sortida ni preu.
Però ara que tindrem tots uns dies de vacances,
què us semblaria que adbossar-vos
en alguna de les opcions de la realitat virtual?
Les PSVR2 surten a final d'any i no tenen data,
però ja sabem que encara que les millori en una barbaritat,
seguiran anant amb capa, i per a mi això és un problema.
A casa juguem amb les Quest lliures,
o connectades al PC sense capa.
Vaig genial, però encara que no m'acostumo a anomenar-les
MetaQuest i no Oculus Quest,
digueu-me retro per mi, sempre seran Oculus,
si posi en Zakenberg com si posi.
I escoltem, Gine Tost, on trobem els bons jocs, doncs?
La gent que vulgui recomanacions
ens pot escoltar aquí al Generació Digital d'Icat
o també seguir-nos a través de les nostres xarxes
on habitualment ens recomanem.
Si no, sempre poden seguir els camins habituals
i buscar les botigues d'aplicacions.
Les Quest tenen la seva pròpia botiga
on descarregar jocs fantàstics de realitat virtual,
com per exemple el Population One,
una espècie de Fortnite per realitat virtual,
on s'ha d'escalar, construir i disparar.
I només es pot jugar per realitat virtual,
però a vegades aquella botiga a mi se'n fa una mica petita.
Com que ja he descarregat tots els DLCs de Beat Saber,
un joc per qui vulgui ballar i sentir-se a Jedi a la vegada,
doncs clar, necessito una mica més.
Si connectem les ulleres d'Esteem, tenim moltíssimes opcions més.
La manera de classificar els jocs a més allà m'encanta, mira.
Podem buscar jocs per les ulleres que tenim,
per exemple les Valve Index, la ZC Vive, les Meta,
que jo en dic Oculus, o les Windows.
I també podem buscar els jocs per segons com vulguem jugar,
si volem jugar asseguts, si volem jugar de peu
o si volem caminar per l'habitació.
A mi, certament, també m'agrada molt aquesta forma de comprar un joc.
Dius, escolta'm, mira, Francesc, tu t'imagines,
vull jugar, però vull jugar assegut, amb el meu silló, que és movible.
Doncs que només et digui jocs que puguis fer,
que puguis jugar d'aquesta forma, no?
Sí, no, estaria bé, perquè clar, tot això que ja incorpora
interaccions amb diversos elements, doncs estaria bé,
que el poguéssim seleccionar per allò que hem de fer,
allò que ens interessa més fer i no pas les altres coses.
Exacte. De totes les formes, amb aquesta calorada,
imagina'm, ve de gust buscar jocs per estar, diguem-ne, tranquil i assegut.
Oh, mira, doncs tinc el joc perfecte.
He trobat una joia per jugar asseguda,
o assegut, al kayak UBR Mirage.
Un joc que és un viatge fascinant en kayak
a través de meravellosos paisatges.
Heu de jugar com si remessiu amb un kayak assegudets.
Surt el 12 de juliol i teniu el mode carrera, per fer-ho molt ràpid,
o el mode gaudir de les vistes, que és el que jo us recomano.
Ideal per a aquells que us va l'aventura,
però que no us piquin els mosquits mentrestant.
I, a més, podeu provar la demo gratuïta.
Els mateixos creadors tenen una meditació gratuïta per a realitat virtual
i, Albert, potser et deixen fer ioga, morilló.
També per jugar asseguts teniu el guanyador de l'última edició
dels Premis Esteem de Realitat Virtual, el Cooking Simulator,
un nom que ho diu tot,
has de fer allò que et fa tanta mandra quan arribes a casa, que és cuinar,
però en UBR.
I ep, perquè aquí no rentes els plats ni la cuina després de fer merder.
I, per cert, Albert, també per tu, el Bean Stalker,
un joc d'acció on, mentre venen monstres cap a nosaltres,
hem d'anar escalant una mongetera.
És, mira, és com el Crazy Climber però evolucionat.
I on la mongetera màgica, aquell conte,
s'ha al·liat amb una espècie d'ordes de monstres.
A tu t'encantarà.
I es juga assegut perquè només has de moure els braços.
Per cert, han solucionat el tema de les ulleres i la realitat virtual
perquè no pots fer servir aquestes ulleres
si portes ulleres de veure i normal.
I, no ho sé, o sigui, hi ha alguna manera de solucionar-ho?
Home, jo, a veure, jo, amb les úniques que tinc a casa,
que són les de PlayStation, les primeres, diguéssim,
jo jugo amb ulleres.
Perquè té, diguéssim, l'ullera, ja és lo suficient ben fonda,
perquè estiguis còmode amb les ulleres.
I la gràcia és que tu, com quan estàs amb uns binocles,
enfoques la teva vista en aquell moment i pots jugar.
El problema no ho sé amb d'altres ulleres,
és si realment pots o no pots.
Però és una cosa, evidentment, a tenir en compte.
Tu, francès, no et fa falta... Sí, que tu tens ulleres, també.
Sí, sí, sí, jo també m'he trobat amb el tema d'intentar posar-me unes...
No sé quines, les actes de baixa em sembla que tenen molt poc espai.
I aquestes et xoca el vidre, no acabes d'encaixar bé
i al final te les has d'acabar traient.
Hi ha aquelles que tenen un petit ajust,
però com que l'ajust sempre l'has d'ajustar abans de posar-te-les,
perquè no tenen aquests desllissadors per fora de la capsa ni res,
tenen un empipador d'ajustar si tenen la possibilitat d'ajustar
l'augment o la dioptria de cada un dels ulls.
És una cosa que, si això es vol imposar,
realment s'ha de tenir en compte,
perquè hi ha una gran població de persones que portem ulleres,
potser els que hem mirat les pantalles durant molts anys,
per tant, entre la població gamer potser hi ha molt usari d'ullera
i això s'hauria de tenir en compte.
Sí, sí. Anem a veure si realment aquestes noves ulleres de PlayStation
fan popularitzar una miqueta més els jocs
i aquest nou sistema, entre cometes, de jugar.
De vegades, un dels problemes que hi ha és...
No ho sé, això no ho teniu un nom, eh?
És el fet de posar-te a jugar, és una miqueta més complicat.
Sí. Depretar un botó.
Has de posar les ulleres, connectar-ho, tal qual,
i això de vegades fa que juguis molt menys.
A mi em passa, eh? Tot el que dificulta una miqueta,
encara que sigui una mica el fet de posar-te a jugar,
ho deixes passar, estem molt mal acostumats,
volem les coses pràctiques i fàcils.
Escolta, això poses un cartutge, petes el botó on
i en dos segons tens la consola ja cargada jugant.
Això passava fa 20 anys i com és que no ha millorat?
Que han anat endarrere o què?
Per tant, sí que és veritat que, per exemple,
amb el tema de l'UBR, recordo aquells...
fa 6 o 7 anys, al Game Lab,
que semblava que allò ho havia de petar absolutament
i que era el futur.
I no ha sigut així.
Segueix sent encara un producte molt dedicat
a les coses que són genials, que són fantàstiques,
però experiències que encara són de curta durada.
Te les poses i passes un quart d'hora fantàstic,
flipant allà on t'estàs, matant monstres
o sentint-te a l'interior de la nau especial
o el que tu vulguis.
Però aquí ningú farà 6 hores de Fortnite en UBR,
que és una bogeria.
Encara no és una tecnologia, per tant,
que pugui substituir la forma en què es gaudeixen,
avui en dia, la major part dels videojocs.
I tant que sí.
Nosaltres continuem.
Nosaltres continuem al Generació Digital
en el penúltim programa
de la nostra temporada
que entra precisament
en el 20è aniversari del Generació Digital.
I sí, sí, només queda un programa
per acabar aquesta fantàstica temporada
de la generació digital, un programa i mig, diguem-ne.
I amb ella també acaba aquest curs
que setmana sí, setmana no,
ens ha portat l'Star
sobre com fer i què hem de saber
a l'hora de voler fer un videojoc.
I jo ampliaria molts modes de la vida.
Moltes de les coses que ens ha explicat l'Star
les pots fer efectivament
fent un videojoc
o fent altres coses a la teva vida.
Esteu preparats per l'entrega de diplomes?
Endavant, Star!
Si esteu escoltant això,
és que estic mort.
Ostres, perdoneu, és que sempre he pogut dir
aquesta frase tan pel·liculera, em sap greu.
Però, mira, dient frases, n'hi ha una altra
que veient segur es cau molt millor
que aquesta que acabo de dir.
Una frase que potser ha sonat aquí al Generació Digital,
no ho sé, 1.328 vegades?
Sí, sentiu això?
Sou la resistència?
Efectivament, ja són 20 anys de resistència
i us asseguro que estarem uns altres 20 anys més resistint.
Perquè en aquest darrer programa
de la temporada 2021-2022
la titulació que rebreu avui
és que això només acaba de començar.
Estigueu on estigueu, diguin el que diguin,
vosaltres arribareu fins on vulgueu arribar.
Benvinguts a la festa.
Uau, uau, uau,
uau, uau, uau,
uau, uau, uau,
vine a la festa.
Uau, uau, uau, uau,
uau, uau, uau,
uau, uau, uau,
vine a la festa.
El primer concert al que vaig anar
va ser al carrer de la Cooperativa de Constantí,
un concert, evidentment, dels pets.
Molts de vosaltres segur que encara no havíeu ni nascut,
altres, doncs, potser eren uns aprenents,
altres potser havíeu començat el primer curs de carrera
o encara feieu cou.
Fet i fet, tots érem joves.
La qüestió, senyors, senyores robots,
és si encara sou joves de veritats.
Recordem,
quina idea teníeu vosaltres
de la joventut i dels adults?
Creieu que aquells joves que ara són joves de veritat?
Creieu que aquells joves que ara ja no són joves
ja són joves de veritat?
Creieu que aquells joves que ara ja no són joves
ja són joves que ara ja no són joves
ja no poden fer, per exemple, videojocs?
Creieu que aquells joves que ara ja no són joves
ja no poden fer, per exemple, videojocs?
Creieu que hi ha una data de caducitat per fer les coses?
Creieu que els nous joves
han de substituir els vells joves?
Bé, si penseu que sí, que així és,
doncs ho sento molt, ja no sou la resistència.
Ho heu rendit, heu perdut.
Lluís Gavaltà, el cantant dels pets,
i el Joan Rets.
Amb aquests tres, els veieu massa grans
com per tocar, com per fer concerts,
com per fer programes de ràdio i de música?
Doncs dona igual l'edat que tingueu,
o la que tindreu, si en veritat voleu fer videojocs.
No podria comptar la quantitat de concerts de música
que vaig arribar a anar a final dels anys 80.
Gairebé tots eren més o menys per aquestes dates,
eren a tocar l'estiu.
Era un sentiment universal.
Tots anàvem a concerts als estius.
Els concerts de l'estiu
siguin de grups de rock, de pop
o dels participants de l'eufòria de TV3.
D'aquí d'un temps us asseguro que se'n recordareu.
Ara bé, en tindreu prou en recordar-los?
Us conformareu?
Si és que sí, si en teniu prou,
és que ja no sou l'Arsistència.
Us haureu rendit, haureu perdut.
Ep, una cosa.
No us dic que sigueu com Peter Pan,
que sigueu tal i com ara ho sé.
Us dic que no us traieu a vosaltres mateixos
ni permeteu que ningú us digui
que ja és massa tard per fer coses,
que sabeu que les feu i que les feu molt bé.
El Flex Ambusto de Vendrell van canviar de cantant
amb el Pemi Fortuny i Mittals,
encara siguesen al peu del canó.
No tingueu pols canvis, canalla,
sempre i quan no canvieu vosaltres mateixos.
Moltes gràcies.
A l'estiu de 1989, a Plaguda,
ha vingut en Marquès de Montoliu, aquí a Tarragona,
al mig del carrer un concert, ui, nois,
un concert impressionant de Loquillo y los trobladitas,
amb la seva gira que es deia Aporellos,
que son pocos y cobardes.
El duet d'aquell moment, Loquillo y Sabino Méndez,
no serien un exemple social,
van caure en el consum desenfenat de l'heroïna
i les seves ideologies polítiques
diguéssim que tiren una miqueta cap a la dreta.
Els porto aquí al Generació Digital, a la ràdio pública,
és per fer-vos notar un petit detall molt maco.
Dono per suposat que tots sabeu la lletra d'aquesta cançó
que sona, el ritmo de garaje, veritat?
Comença amb aquell
tu madre no lo dice no pero me mira mal,
i llavors a mitja cançó deia tu padre no lo dice no.
Escoltem ara com en Loquillo es va adaptar al voltany de l'any 2000,
quan ja havia passat ell dels 40 anys d'edat.
No lo dice no, pero me mira mal, fatal.
Us heu fixat, va canviar el ton pare per ta filla
i el xico raro pel tipus raro con el que vas.
És un detall que em sembla preciós, queda la mar de bé,
manté el sentit de la cançó i és coherent.
Reflexionem un cop més.
Algú de 40 anys com Loquillo li diríeu que és massa gran
per tindre nòvia que té una filla amb una altra?
Algú com Loquillo o qualsevol altra persona de 40 anys
veuríeu que és massa gran per fer videojocs?
Veuríeu coherent que algú us digués
que ja sou massa grans per fer aquestes coses?
Per anar remetant, ja?
Els vaig anar a veure a Mallorca, a mitjans de la dècada del 2000,
i per mi el cícic espàcnic segueix sent el sol del futur.
Poden passar tots els anys que vulgueu i la sensació, us ho juro,
és la mateixa que del primer dia que els vaig escoltar
allà a la primavera de 1986.
De la mateixa manera que encara se'm posa la pell de gallina
quan veig i jugo a una recreativa del Pong o de l'Asteroids.
Mira, fa tot just dos dies que a Tari li va donar la volta al pernil.
Va fer anys, 50 més ni menys.
De debò, algú pot tenir de la barra de dir que jugar,
fer o parlar de videojocs és cosa de joves?
De debò algú es pot creure que podem arribar a ser persones obsoletes
només perquè fem videojocs?
Jo ho tinc clar.
Si algú em diu que soc massa gran pels videojocs,
és que aquesta persona no en sap ni de videojocs ni de persones.
Em sap greu per aquesta gent, ho sento molt per ells,
però jo, al llarg que vosaltres, sóc la resistència.
Fantàstic, estar, fantàstic. Moltes gràcies.
És un gran final de totes les masterclass que ens has donat.
I ara, no sé si a tu t'ha passat, Francesc,
però soc una mica més jove de fa 6 minuts, jo.
Sí, ens hem anat al De Llorian i hem tornat cap endarrere al temps.
Exacte, exacte. Fantàstic, estar.
I, a més, és que signo totes les frases que avui has comentat,
com sempre ho has fet durant aquesta temporada.
Amb ell, la Gina, el Francesc,
a tots els que conformem part del generació digital,
ens podreu veure, si voleu, divendres,
en el darrer programa de la temporada
que farem al Palau Robert a les 7.
Des de les 4 comencen a haver-hi conferències de videojocs.
Però, recordeu, arriveu a les 7, no heu de pagar res,
no heu de dir res a ningú, aneu als jardins del Palau Robert
i allà estarem fent el programa on, després us ho explicarem,
regalarem algunes cosetes i passaran coses a les 7.
Nosaltres, ara, el que hem de fer és connectar amb la Laia,
que aquests dies ha estat jugant a un joc superinteressant.
I, escolta'm, Laia, he estat veient que has estat jugant,
com deia, a tope, a un joc que ja fa temps que va sortir,
però que sembla que no passi de moda, que no passi de moda.
Com estàs, Laia? Hola, bona tarda.
Doncs sí, aquest dissabte passat m'acabava l'increïble joc
de Aplague, Tail, Innocence.
Us el vinc a recomanar infinit,
sobretot els que encara no l'hagíeu provat,
perquè estem davant d'una joia de joc.
He de dir que és un joc del 2019, i jo sí que el coneixia,
però jo, podríem dir que de vista, només.
I al jugar-lo he de dir que m'ha encantat.
M'ha encantat, m'ha encantat.
Tot d'aquest joc.
Aplague, Tail té una història captivadora,
que fa que sempre el vulguis anar avançant,
i la jugabilitat el fa encara més emocionant.
És un joc que, podríem dir que,
te'l poses a jugar i et fas sentir bé.
És un gust, jugar-lo.
Laia, explica'ns una miqueta de què va exactament el joc.
Doncs amb Aplague, Tail ens situem a mitjans del segle XIV,
a França, on la pesta negra està acabant
tant amb granges com ciutats,
i en aquesta història acompanyem a la Missia
i el seu germà petit, l'Hugo,
que, sense fer spoilers,
estan sent perseguits per la inquisició.
Amb aquesta premisa haurem de creuar març de rates,
sí, sí, rates,
protegint-nos només de la llum d'una torxa,
perquè a les rates els fa por la llum,
per tant, si tens llum amb tu, al teu voltant hi ha llum,
no acabaràs crospit en menys d'un minut.
I així, com també, has d'anar habitant
i fer enfront a tot tipus de gent de la inquisició.
I a mesura que avança el joc, la Missia també
va adquirint noves habilitats que l'ajuden a combatre
la inquisició, a evitar les rates,
i amb totes aquestes coses es va creant una espècie de sigil
divertit, simpàtic,
perquè no es fa allò que dius
que aquest punt és impossible de passar-me perquè em ve que et guarda,
no, tot ho fan com una espècie de puzzle.
Així com anar avançant entre les rates,
has d'anar col·locant les llums de forma estratègica,
girant farols i coses així. Per això he dit que te'l poses a jugar
i dona gust, perquè és tranquil.
És tranquil, no sé com dir-ho.
O sigui que no és d'aquests estressants que dius,
ostres, és que no sé com fermo. No, no, no.
És simpàtic de jugar. També vas millorant
la fonda, que és l'arma de la Missia,
que no sabria com explicar-vos, però és com un tiratxines
que tu el fas girar sobre el teu canell,
o sigui, la corda, amb la pedra,
la fas girar sobre el teu canell amb la força
d'anar-lo i fer voltes, això agafa força
i fa que la pedra faci pam amb força.
Millor busqueu per internet, perquè jo tampoc m'he enterat molt bé,
amb la meva explicació de què és una fonda.
Però tot això, com he dit abans,
el ritme del joc és molt amable.
És molt amable, però no hem d'oblidar que ens situem
a l'edat mitjana, a plena pesta negra,
per tant els cadàvers són habituals
o escenes amb algun toc de gore important també tenen.
És un avis que vull deixar aquí,
que no us penseu que tots són flors i violes en aquest joc.
Home, jo crec que el que et preferies és...
amb en castellà és la onda, no?, que aquests són...
Sí, sí, una fonda totalment. Exacte, no?
Al mitjà de David de Goliath. Exacte,
i que jo ho he provat alguna vegada,
i és molt més difícil que tirar xines,
que és molt més fàcil. Sí, sí.
Aquí has de saber quan deixar-la anar i com moure la mà,
perquè la pedra vagi cap on tu vols.
Exacte, exacte. Escolta'm, Laia,
com deies al principi, no podem dir molts detalls
d'aquest joc per no fer aquestes filtracions,
però alguna cosa més a dir d'aquesta aventura?
La veritat és que puc més afegir és un tros de joc
que he gaudit massa, i per sort de tots,
per sort de tots els que ens han encantat
aquesta primera entrega de Plague Tale,
ens ve ja la segona, el 18 d'octubre,
el 18 d'octubre sota el títol de A Plague Tale Requiem.
Doncs escolta'm, Laia, moltíssimes gràcies,
i ens veiem la setmana vinent a l'últim programa.
Que vagi molt bé. Que vagi molt, molt bé.
Bona tarda, Laia.
Francesc, d'aquest joc n'havíem parlat ja al Generació Digital,
però com que l'altre dia vaig veure que se'l va acabar re,
crec que són dos o tres dies,
tinc ganes de campar-hi i veure l'experiència en quin estat.
Esclar que sí.
Ara que comencem l'època de l'estiu,
és el moment en què comencem a tenir molt més temps lliure,
repasseu les biblioteques, no us quedeu només en les novetats,
repasseu aquells jocs de fa dos o tres anys,
que ara potser els podeu trobar més fàcilment i potser més bé de preu
i acabeu i jugueu jocs tan interessants com aquest play.
Exacte.
Nosaltres ara el que anem a fer és escoltar música
i ho farem, doncs, com sempre, amb el Víctor Mami.
I és que avui el Víctor s'ha buscat en contacte amb mi
i diu, escolta'm, mira,
com que s'ha parlat molt aquestes setmanes de boxe,
tinc un joc a la butxaca de boxe
i vull que escolteu la música d'aquest videojoc.
Víctor, com estàs?
El record mundial de persones veient un esdevinament de Twitch a l'hora,
arribant a un pic de 3,3 milions d'usuaris
en un moment concret de la batllada.
I enllaçant amb aquest tema, avui us parlaré del videojoc
Punchout Mike Tyson, que és un dels videojocs més clàssics de boxe,
concretament aquest per la NES.
Aquest joc va ser dirigit per Genio Takeda,
que també va dirigir els seus predecessors per a màquines d'arcade
i consistia en tres circuits de combats de boxe
que un cop els superaves, t'enfrontaves amb el jefe final,
que era Mike Tyson.
Ara tocaré amb el piano la cançó que sonava
durant el combat final amb Mike Tyson.
Sona així.
Una de les diferències d'aquest videojoc
amb els seus predecessors d'arcade
és que aquí el personatge principal que controlaves tu
no era transparent, sinó el van fer d'una estatura molt reduïda.
Amb dos casos era per aconseguir que es veiés l'oportunitat.
I, per tant, el vídeojoc va ser un dels més importants
d'aquest joc.
I, per tant, el vídeojoc va ser un dels més importants
d'aquest joc.
I, per tant, el vídeojoc va ser un dels més importants
d'aquest joc.
El van fer més petitet, no?
Sí.
El van fer més petitet, perquè aquesta visió des de darrere
del personatge i que fos transparent,
això sí que ho hem vist alguna altra vegada.
Va ser el panxaut.
No sé si era el panxaut, tinc el dubte.
Tenia uns comandaments que eren com dos agafadors.
Tu colpejaves, donaves cops de puny,
amb aquesta mena de manetes, a una per la dreta i per l'esquerra.
Estic convençut que crec que era el panxaut,
però potser no l'encerteria.
I un que vaig jugar-hi molt és el Heavyweight Champ de Konami,
que estava basada, amb els personatges que tu veies,
de forma piradera, però estava basada en Rocky.
I és un joc que també vaig dedicar-hi moltes i moltes monedes.
I tant. A més, és curiós, eh?
Francesc, tot el tema de la boxa, que aquesta setmana ha estat...
Doncs que tothom n'ha parlat, d'aquesta velada d'os,
de l'Ibai Janos, que jo recordo haver jugat a aquests jocs
de boxa, o veure Rocky,
i, clar, et fas gran i ho veus d'una altra manera.
Sí, sí.
I és veritat, això, eh?
Però, clar, els nois i noies que ho estan veient,
o que han vist la velada de la mateixa manera que nosaltres,
doncs, vèiem Rocky, que també era molt bruto.
En aquest sentit, era una pel·lícula que de vegades era dura, no?
Sí, sí, la veritat és que sí, no?
Tot el lloc on venia el personatge i on t'arribava,
i un cop estava al cim,
doncs els problemes que tenia,
tan familiars i personals com esportius, no?
Era també tot un... Era molt moralitzant, eh, Rocky?
Hi havia bastagots, però fins que no arribaven,
tota la partícula era bastant una miqueta de drama familiar i moral.
És veritat, és veritat.
Fantàstic, doncs, el Víctor Mame,
que ens ha interpretat una vegada més el seu piano.
Quin luxe tenir-lo al Generació Digital,
aquesta música del videojoc Punch-Out.
Participa a la comunitat del Generació Digital
al nostre canal de Telegram.
I és que, realment,
arriben aquestes dates i tot són esdeveniments.
Víctor Mame ens fa menció de la Vallada 2 d'Ibai,
nosaltres farem aquest programa especial en públic,
i també dir-vos que, per exemple,
avui, a les 4 de la tarda, avui divendres,
comença un nou festival anomenat You Beat Life,
organitzat pel grup Mediapro,
que celebra la seva primera edició
de l'1 al 3 de juliol a la Fira de Barcelona.
S'importarà a terme la Superliga de la Liga de Videojocs Profesional,
un nou campionat de globus o campionat de freestyler.
Hi haurà l'Ibai, entre altres presentadors,
i tota la info la trobareu a mediapro.tv i a youbeat.tv.
Recordem que el tema de campionat de globus
és allò que jugues de petit amb un globo que no ha de tocar el terra,
però, clar, això portat a un espectacle televisiu
i, a més a més, a la Fira de Barcelona.
Moltes gràcies.
Recordeu que el proper divendres 8 de juliol
fem el darrer programa de la temporada obert al públic
i, on a més, celebrarem els nostres 20 anys en antena.
Però no serà una velada, eh?
No ens fumarem de mastegotos amb els altres, eh?
No ho sé, potser seria una bona promoció, Albert.
Serà a més de les 7 de la tarda,
però, com dèiem a l'inici del programa,
serà a partir de les 4 on ja hi començarà a haver-hi
unes quantes xerrades sobre videojocs que valen molt la pena.
I, a més a més,
si us plau, Robert,
i aneu a la informació de nova pantalla a aquesta exposició,
trobareu totes aquestes xerrades que comencen a les 4,
com diu el Francesc,
i també trobareu de què parlaran
i qui seran les persones que intervindran.
Per cert, ja porten dies molt actius a la expo
a aquesta nova pantalla
i les seves activitats paral·leles.
Dos dies abans al nostre programa,
la delegada de protecció de dades irresponsable de projectes
i la informació Xavier Puig,
participaran a una xerrada
que es dirà dades personals, videojocs gratuïts.
Aquest acte es celebrarà a la sala Cotxeres del Palau Robert
a les 6 de la tarda
i té com a objectiu conscienciar a la ciutadania
sobre la necessitat de prendre el control de les dades personals
en l'ús dels videojocs,
especialment en el cas dels menors,
que és un col·lectiu que particularment és vulnerable
i que moltes vegades, sense que ens adonem,
els nostres fills que juguen
s'han donat d'alta a Discord,
s'han donat d'alta a Electronic Arts,
a Playstation...
I tot això almenys,
els seus tutors o pares i mares ho haurien de saber, no, Francesc?
Doncs sí, perquè moltes vegades el ganxo està en el joc gratuït.
I aquí podem...
Mira, parlaré d'un cas molt recent.
Ara fa poc ha sortit...
que és el Fall Guys,
està disponible com a descarga gratuïta per a la Nintendo Switch.
I el meu fill m'ha demanat, me'l puc descarregar per jugar-hi?
Endavant.
Per començar, li ha demanat linkar a Epic el seu compte Nintendo,
donar permís perquè les seves dades d'un lloc
puguin passar a l'altre i es pugui...
I després, com que era un menor,
em demanava a un pare que autoritzés.
D'acord.
Però, perquè aquesta persona que era el pare,
demostrés que era major d'edat,
et demanaven o el número de compte de targeta de crèdit
o que els hi fessis una fotografia del teu DNI i els hi enviessis.
Jo he volgut donar el meu número de targeta de crèdit
i, encara menys, fer una fotografia del meu DNI
i enviar-la a Epic a vés a saber què.
I m'ha sabut greu per ell,
perquè s'ha quedat sense Fall Guys,
però ell mateix ho ha comprès.
Diu que demana massa coses.
I mira, ja està, jugarà gratuïtament a altres coses.
Però em va semblar molt exagerat les dades que volen recollir seves
i inclús les dades que volen recollir meves
i amb la forma que volien recollir.
Volen recopilar fotos de carrets i identitat de DNIs.
M'ha semblat molt exagerat.
En aquest moment darrere hi ha tota la gent d'advocats, etcètera,
per cobrir-se les espatlles, no?
Home, i tant!
Segur que sí, però bé, és allò que hem de decidir, no?
Fins a quin punt, què és el que volem arribar a donar?
Només per tenir un vídeojoc gratuït.
Clar, clar que sí.
Doncs res, escolta'm, ara sí, arribem al final del programa.
I gràcies a Carles Morales, el control central,
i també al Dani Jiménez, el control tècnic.
Adéu!
Adéu, Dani, també gràcies a tot l'equip del Generació Digital.
I com que aquesta setmana, i ho recordava l'Estar,
celebren els 50 anys de la marca de videojocs Atari,
marxem amb la música de Wagner & Garcia
i la peça centipede, centipede, de principis dels anys 80.
Un joc que, mira, Francesc, jo tinc la sensació que va tenir
molt més èxit dels Estats Units que no pas a Europa, no?
Doncs, possiblement.
Possiblement aquesta mecànica tan estranya
i la teva
personatge amb una vall, la marieta, els bolets, allò.
Sí, segurament era un dels, potser era més clàssic als Estats Units.
De fet, és un dels que surten a la pel·lícula Pixels.
Un dels jocs que juguen és el centipede.
Jo crec que allà sí que va ser tot un gran clàssic.
Francesc, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta setmana
al Generació Digital.
I tant, a vosaltres.
Ara m'haig de canviar que haig de sortir de l'estudi.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat aquest divendres i el vinent.
Com sabeu, som la ràdio dels festivals.
I estem a tope amb el Festival Vida i amb el Cruïlla.
Adéu-siau, fins la setmana vinent.
Recordeu, Palau Robert a les 7 de la tarda.
Entrada lliure i gratuïta.
Adéu.
Oh,
centipede,
you can't run away.
You can't run away.
I understand now.
You want to play hide and seek, don't you?
I'll play with you.
Come out, come out, wherever you are.
Oh,
centipede,
you can't run away.
You can't run away.
Come here, little centipede.
I'm gonna chase you down now.
You can't follow by changing colors.
Here I come.
Come on, little centipede.
Come on, little centipede.
Come on, little centipede.
Come on, little centipede.
Come on, little centipede.