I cap, la ràdio inquieta.
Hola, què tal? Benvinguts al programa Generació Digital,
un programa que parla de videojocs i cat,
i que precisament avui és l'edició número 882.
Un programa especial perquè és el darrer de la temporada
i on ens hem...
Bé, a veure, volíem fer un programa sense guió,
però hi ha papers, tenim papers, eh?, hi ha papers.
Ara us explicaré una miqueta què és el que farem.
Però el que hem volgut és que cada quart d'hora
hi hagi una persona diferent aquí als micròfons presentant.
Llavors, jo sé, tinc molt clar què passarà al primer quart d'hora.
D'acord? Estem-hi l'Eli, estic jo...
Però només ho saps tu, eh? Sí, en aquest sí.
Però després tu també faràs alguna cosa que jo no sé què és.
Exacte.
És un programa una mica diferent que volíem fer,
que teníem ganes, perquè és aquest, l'edició número 882,
en el moment, en la setmana que fem 19 anys en antena.
Així doncs, si considereu,
comencem primer a presentar-vos les persones
que hi ha a l'estudi que feia molt temps que no vèiem.
I també tenim l'Estar, també tenim l'Oriol Dalmau...
Hola, hola!
Estarà el Cris Vilchev, també, i el Víctor Mames.
A més, avui fem el programa absolutament complet.
I també hi ha l'Albert Garcia, perdoneu.
Com esteu, tots plegats? Molt bé!
Ja era hora!
De fet, a veure, Gina,
aquesta temporada és la primera vegada que vens a l'estudi.
Sí, sí, jo no recordava aquests focus,
aquestes cares mig tapades per una mascareta,
aquests micròfons, aquestes taules...
No, no, es nota que ha passat un any,
que em segueix a veure'n dir el mateix talent fent ràdio.
I com que a l'estudi només podem, i poden ser 5 persones,
el control, l'Oriol Dalmau i l'Estar, com esteu?
Bé, a la taula dels petits.
Sí, una mica.
Us veiem pel vidre aquell de la ràdio,
que vas fent indicacions al tècnic i nosaltres dos.
És una mica com Estelzó, però al revés.
Em sento una miqueta com un floquet de neu.
Qui són els animals, aquí? Nosaltres.
És que sou molta gent quan ens juntes tots.
Sí, és que som molta gent.
I mira que no hi ha el Cris ni el Víctor Mame,
que el Víctor Mame està de vacances, però també el veurem.
Som un equip de futbol sala, tu.
Exacte. I Dani Jiménez, que avui, quan ha vingut,
diu Maradadéu, senyor, al programa d'avui.
Amb qui n'havíeu ficat?
Jo no estava pensant en ell.
Aquí fent el programa amb els dos al darrere,
i després la resta de l'equip.
Ja us comentaré coses, però sí que el que volia
és començar escoltant la veu d'una persona que no hi és,
que és el Cris.
I el Cris em va comentar,
escoltem, el que podríem fer és un petit concurs.
Petit, eh? Petit concurs.
I ell directament ens explicarà de què anirà.
O sigui, estigueu tots atents, els micròfons estan oberts.
Ja premi, guanyem alguna cosa? No, no, no, escolta'm.
Potser no, perquè m'estic fent il·lusions.
Tongo, tongo.
També, Eli, la gent que ens estigui escoltant i veient
a través del Twitch, si volen dir la seva, també ho poden dir.
De fet, el que podem fer és, primer, Cris, hola, com estàs?
I la resposta és... No, no, no, no.
No, no, no, no.
Fatal!
Pot ser que m'hagi equivocat jo, eh? No, eh?
Hem començat bé, eh? No, no, no, és perfecte.
No, escolta'm, perdoneu, és clar, l'hem pillat que no sabia el tal.
Cris, com estàs?
Doncs estic molt bé.
Molt, molt content d'estar aquí al últim programa.
I us volia proposar un joc.
Un joc on jo diré tres preguntes,
i vosaltres m'heu de respondre en un paper el que se suposa que és la resposta.
No donaré opcions, perquè vull que doncs us la jugueu una mica.
Per exemple, la primera pregunta.
Quina va ser la primera videoconsola?
Podeu respondre el que vulgueu.
Podeu escriure en el paperó.
I després, doncs, veurem qui té la raó.
No cal que ho apunteu.
Ha fet la primera pregunta. No tinc oli.
No passa res. M'ho pots dir. Quina és la primera?
La primera consola, la Magnavox.
Sí, sí, la Magnavox.
També, no sé si s'endien alguna cosa.
Podríem dir fins i tot el creador, no?
Ralph Baer.
Inclus el nom anterior que tenia abans que fos una consola real.
La Brown Box.
La Brown Box.
La primera resposta d'un dels uients és Leia Clipse,
però la segona resposta ja coincideix amb la Gina i l'Albert.
A veure, Star?
Jo dic el BMW.
BMW i tu?
És una seguretat amb el Garcí i la Gina que no vull ni intervenir.
Com que diu que podem dir el que vulguem...
Sí, sí, ho ha dit.
Aquesta consola l'hem portat al programa perquè la tinc jo.
Jo diré la primera que valia la pena. Nintendo n'és, la resta.
Encara no valia la pena.
A veure, escoltem el Cris, què ens diu.
I la resposta és...
Magnebox Odyssey.
Molt bé.
La consola va a la història.
Va ser desenvolupada per Ralph Baer
i comercialitzada per Phillips als Estats Units
el setembre del 1972.
Molt bé.
Segona pregunta.
Quanta gent en tot el món, amb milions,
vull que m'ho digueu, milions de persones,
són jugadors, ja sigui habituals o casuals,
de videojocs.
Som més de 7.000 milions d'habitants al planeta,
només perquè no us passeu.
D'acord.
Comencem, Albert.
2.500 milions.
2.500 milions.
7.000 milions, un.
Des que he començat a parlar, ha nascut més gent.
D'acord, molt bé.
Oriol.
La meitat de la humanitat, 3.500 milions.
6.500 milions.
6.500 milions.
Sí, perquè la gent no ho reconeix.
Juga, però després no ho diu.
Gina.
És veritat que no ho reconeixen,
però n'hi ha alguns que els agrada fardar,
tot i que no ho fan.
2.200 milions.
16 milions.
16 milions de persones?
16 milions.
A veure quina és la resposta.
I la resposta és...
Més de 1.000 milions
de jugadors habitualment
jugant a videojocs.
S'estima més o menys.
És la sèptima part de tot el planeta.
I una última pregunta
relacionada amb el tema
de les conferències.
Quan es va celebrar
el primer E3?
D'acord.
El 94-95.
94-95, perquè ho diu l'Albert
i jo confio en ell.
Jo sé quan es va celebrar l'últim,
que ha estat aquest any, segurament.
Jo em fio totalment de l'Albert.
Jo vaig veure un vídeo a YouTube
de l'E3 de l'any 95
i a més el podeu buscar a YouTube.
Es veuen els estants, es veuen els vídeos,
es veu gent entrevistant-se.
I l'any és?
Jo he vist el del 95,
però segurament el 94 ja vam fer una versió.
Aquí hi ha gent que diu...
És que això és el que em passa,
és el 92.
El 92.
El que abans diu és el 92.
I algú més?
Tita Freda diu el 1956,
però clar.
Hi ha una altra persona
que diu el 94-95,
que seria un any o dos anys més del que diu l'Ed Caballer.
Molt bé.
Doncs escoltem la resposta de Chris.
I la resposta és...
el 1995.
El 1995.
I de fet,
en aquest primer E3
es van presentar
la PlayStation, la U,
i la Nintendo 64.
I ara, Murillo,
feu els càlculs a veure qui ha guanyat.
I el premi del guanyador
és res de res.
Només guanya la cultura, l'amor,
els videojocs.
Molt bé, Chris. Moltes gràcies. Un aplaudiment pel Chris.
Moltes gràcies.
Ha estat bé, eh?
Recordeu, fa unes setmanes,
fent aquest programa, que començàvem a parlar
que sortiria una nova consola de Nintendo
i li van posar noms...
I ningú va encertar, no?
No, és que ho tinc apuntat.
Oriol Dalmau va dir Nintendo Switch Pro.
Jo vaig dir Nintendo Switch 2.
El Francesc Xavier Blasco va dir New Nintendo Switch.
I l'Albert García va dir Super Nintendo Switch.
L'Oriol ha encertat, eh?
L'Oriol?
Sí, perquè és la Pro, però què?
Sí, però què?
Però què us penseu? Que seria nova?
No, és el mateix.
De fet, es diu OLED, no?
Model OLED.
No ha encertat ningú.
A cap pàgina, ni enlloc.
Albert García, què en penses de tot plegat
d'aquesta nova consola?
Doncs ha sigut...
La gent s'esperava una màquina amb més canvis
i al final és molt superficial el canvi.
Millorar la pantalla i ja està.
És una jugada mestra per part de Nintendo.
Em sembla que el Francesc ho va dir
al nostre grup de Telegram.
Perquè Nintendo el que ha fet al final
és, enmig del cicle de vida de la consola,
pujar el preu.
Bàsicament, això és el que ha fet.
És la conclusió, pujar el preu de la consola.
És l'única canvia, no, el preu?
Sí.
Aquesta pantalla què dona?
Quina és la sensació que dona a diferència del...
És OLED, nen.
Els colors són més saturats, més bonics,
com un telèfon mòbil més o menys habitual,
i la pantalla és més gran.
I la pantalla és més gran?
El tema de la pantalla més gran, aquí hi ha un problema,
i és que la resolució és la mateixa.
En principi es veurà pitjor de forma objectiva.
Canvien un parell de coses,
que són les típiques coses que es van millorar amb la consola.
Per exemple, la base permet
ja connectar automàticament un cable de xarxa.
I una de les coses
que jo crec que era un error de design
de la primera versió, que era aquella mena de poteta
tan petita per aguantar-la quan jugues,
ara és la meitat de la consola
que es pot eixamplar,
i home, això li dona molt més estabilitat.
I ara que arriba l'estiu, si vaig a la platja,
quina pantalla és millor que m'emporti?
La OLED o l'anterior?
Jo diria que l'OLED, no?
Home, l'OLED la veuràs millor amb el sol que li fotin a terra.
Exacte, per això. I la sorra també, no?
La ratllarem ben ratllada.
És una pantalla més delicada.
De fet, teòricament, ja sabeu que les OLEDs cremen
amb els pixels que estan encensos.
Recordem ara, des de la generació digital,
a la Play Station Vita, que fa deu anys ja tenia una pantalla.
Oled.
I que donava problemes de pixels morts,
tenia bastants problemes.
Segueix tenint marcos negros.
Sí, que recordo que tu,
recuperant aquest tall, on deia amb això,
tu deies, bueno, segur que no hi haurà
cap tipus de marc.
Bé, teníem uns marcs que eren de 5 centímetres,
ara el tenim d'un i mig, però home...
Però tots estaven esperant una miqueta
que les prestacions anessin cap a la rumorejada 4K,
i segurament esperàvem
que la pantalla estigués en més condicions.
Per lo que ha sigut, bueno, és el que tenim.
De fet, algun oient també
comentava el tema de l'Spy
i de memòria.
Sí, dèia, i l'Spy,
que passa de 32 versus 34 gigas.
64.
Exacte.
És un Call of Duty. Ja no dic res més, eh?
Pel que fa a les actuals és bastant vergonyós.
Sí, perquè hauria de ser almenys 128, no?
Tenint en compte que també accepta targetes
per augmentar la capacitat.
Tenint en compte la importància que estan tenint
avui en dia les descargues
i els formats digitals.
És el que diu l'Oriol.
Amb dos jocs et pots petallar tota la consola.
I posar-li un SSD, què?
Fa por, això, que totes les consoles ja en porten.
Però tot això és per fer mems, eh?
Tot això és per fer mems, perquè olet toro.
Olet toro.
Exacte. Per cert,
com a darrer tema, que us porto
en aquest primer quart d'hora,
he pensat a veure quina és la darrera nota de premsa
i la comentaré.
I recordeu que...
Tenen larger pines.
No, no, no, el Zero Latency.
Recordeu el Zero Latency?
Exacte, que és aquell saló.
Doncs ara
pots jugar el Far Cry
VR
en aquestes sales de tota Espanya.
La primera versió, el primer Far Cry?
No, un especial.
Un especial, sí.
He pensat, mira, està bé.
No sé si... Quin dia anem?
En comptes de fer una sortida al final de temporada,
podem fer una al principi de temporada.
També, sí, sí, sí.
Ho podríem fer i veure què tal està.
Ho ha fet Ubisoft, sembla.
Vull dir que, no ho sé, és interessant.
Jo sempre penso... Tindrà el mateix objectiu,
per exemple, que el de 3 Dimensions a la cinema.
És a dir, al final,
la gent anirà, saps? No ho sé.
A veure, depèn de com funcionar.
Estan fent també el Prince of Persia,
l'Agenda Ubisoft, és interessant.
Ubisoft està bé?
Sí, està apostant per aquest tipus d'experiència.
Com intentant recuperar
el videojoc com a espai social.
Correcte.
Està bé que facin videojocs de debò,
que no siguin experiències com per exemple passava
amb aquell cinema IMAX, que no veies una pel·lícula,
veies un reportatge de 15 minuts,
un Half Life Elix
o fer un Far Cry de debò
amb realitat virtual, la farà més creïble.
I no simplement una experiència
de matar 3 zombies durant 5 minuts.
Molt bé.
Jo tinc gaires temes més.
Hi ha alguna cosa que comentin?
Ja t'has posat un quart d'hora?
Sí.
L'Ed Caballer ha proposat
que aquest concurs que has fet amb el Cris
sigui un concurs setmanal.
Es veu que li ha agradat molt això.
I que participin els avients d'alguna manera.
Tots són idees per la propera temporada.
Potser volen que ens correm algun regalito.
No, regalito re.
És Catalunya Ràdio.
Bé, escoltam.
Tirem, eh?
Eh?!
Eh?!
La gent que ens veu a Twitch
al·lucinarà absolutament.
Aquí lo difícil es saber dónde toca.
Ya me he puesto el guío.
El tinc aquí.
Jo estic aquí.
Ah, jo estic a puesto ja.
Vinga, un tu.
Ui!
Que bonic és això.
Són docs de Fórmula 1 que han tardat segons, no?
Una, dos, tres.
Generació digital.
A veure, Murillo,
nosaltres hem volgut aprofitar aquesta oportunitat
per fer algo molt diferent.
Un punt de vista dins del món dels videojocs.
Corregeix-me si m'equivoco
que amb més de 800 programes
no hem fet mai dins del generació digital.
I crec que
ara, avui, obrirem l'antena
a aquelles persones que
no és que tinguin afició pels videojocs,
que són els autèntics addictes.
Això mateix és un col·lectiu que viu
una mica silenciat.
Són els autèntics locos dels videojocs,
aquells que s'ho compren tot el dia que surt,
quan els jocs costen l'animalada de 70, 80 euros.
No els importa.
Gent que juga tota la nit,
l'endemà va a l'oficina caminant com zombies
de Walking Dead,
que es compren tots els DLCs,
es treuen el platino del joc.
Jocs de 350 hores.
Aquella gent que quan els dius que el joc dura 35 hores
els ofenen, els sembla poc.
Avui l'antena dedicat serà seva.
I per fer-ho
farem un format diferent,
perquè això és el que són,
persones que senten autèntic amor pels videojocs.
I avui volem parlar
amb un ambient íntim que els faci sentir còmodes.
Un ambient que a la ràdio,
com no, s'aconsegueix amb un saxo.
Benvinguts, uients del
A la primera
i segurament última
edició de
L'amor és un pixel.
Bona nit.
Si la teva autèntica passió
són els videojocs,
l'amor és un pixel.
A generació digital
i cat,
la ràdio inquieta.
Hola amiga
o amic gamer.
Potser estàs recorrent les terres
amb un pirul amb la teva Nintendo Switch
o led, light o normal.
Potser és d'aquells que et relaxes
matant exèrcits sencers al Call of Duty
o qui sap,
potser estan amb aquell DLC que t'ha costat 20 euros
i ara has d'amortitzar.
Sí com sigui,
sabem exactament què estàs fent
mentre ens escoltes.
Sabem que estàs jugant perquè ets dels nostres.
I per això, aquest és el teu espai.
Quan eres petit
i al pati jugaves a les caniques
el joc està bé
però li falta un moda online, oi que sí?
Aquest és el teu espai.
Benvingut a l'amor és un pixel.
Aquí ens reunim els amants
dels videojocs que estem jugant sols
però busquem
un player 2
i tenim la primera trucada,
un Capricorni solitari
que diu que no es cansa
de jugar un altre cop i un altre cop
al mateix videojoc. Endavant
Capricorni, què et martirits aquesta nit?
Hola, hola.
És l'amor en un pixel.
Sí, exacte.
Capricorni, estàs en directe.
Amb què o qui estàs jugant?
Lara Croft.
Shadow of the Tomb Raider.
Me l'he passat ja unes quantes vegades.
Me l'he passat amb PS4, PS4 Pro,
Xbox One Fat,
Xbox X, XS,
PC, Series, PCX,
S.
Capricorni, en tots aquests sistemes te l'has passat?
Sí, sí, sí.
Però a veure, un moment,
Capricorni, no et vull ofendre,
però no és el mateix joc
un cop i un altre?
És el mateix però no és igual.
És que jo no et demano que ho entenguis,
això és un sentiment, això et porta a dir.
No, no, a veure, si estàs en el lloc
adequat aquest,
és el temple dels amants dels videojocs,
estimat Capricorni, no jutgem ningú.
Tenim entre nosaltres amants
del No Man's Sky,
del Cyberpunk 77 i de Dollar Review.
Aquests últims potser ens cauen una mica malament,
però també són benvinguts.
Jo, Cyberpunk, per exemple,
a mi em va agradar-lo de poder editar-te
els genitals, però clar, com que al joc
no surt l'aracrop, per què vull jo genitals?
No, no, clar, clar, jo t'entenc perfectament,
Capricorni.
Però aquí l'amor és un pixel,
res ens escandalitza ja, després de 800
programes, sempre hi ha una nova
tecnofília per conèixer.
Pregunta, és una dèria
amb el Shadow of the Tomb Raider
o també inclou altres jocs
o pel·lícules?
No, no, jo tot el que és l'aracrop...
És que dic l'aracrop, mira,
és que només jo perquè estic al telèfon,
però amb tots els pèls de punta, eh?
He jugat a tots els jocs de Tomb Raider
centenades de vegades.
He vist fins i tot la pel·li que hi ha de l'Angelina Jolie
de Tomb Raider, que mira que era un truig,
una pel·li, però fins i tot l'he vist
de la pel·li de Tomb Raider.
A veure,
escolta,
que recordo el que et diré ara,
insisteixo, no vull que t'ho prenguis malament,
però pot ser que tinguis una miqueta
d'obsessió amb l'aracrop?
Alguna vegada ho he pensat, eh?
Podria ser.
Bueno, doncs, a veure,
a part de l'amiga Lara,
tens altres amics?
Bueno, tinc dos gats a casa
amb els meus companys de pis, els meus pares,
i tinc dos gats.
Mira, algo és algo, què monos, com es diuen?
El gran es diu Lara,
i el petit es diu Croc.
Vaja,
començo a veure-hi un petró, eh?
Jo que quan vaig jugar al primer Tomb Raider
a la Play U vaig veure l'aracrop per primer cop
i que jo era una adolescent en aquell moment
em va impressionar molt.
Es pot dir Pitz a la ràdio?
Sí, sí, es pot dir Pitz.
És un acord del cos natural.
Gràcies, Dani,
doncs la senyal acústica,
la Lara de 1996
eren dos cons en punxa.
Exacte, triangular,
pirámides poligonales, sensuals.
Jo que sento la paraula poligonal
i ja...
És la gallina, en sèrio, eh?
Jo veig qualsevol cosa en forma de piràmide
i em poso tonto, xina.
La piràmide el l'ubre,
un quesito triangular de la vaca que ríe,
un cono taronja de les autopistes...
A veure, a veure.
Anem a deixar de banda una mica la teva obsessió
pels pits poligonals
i que els cons d'autopista,
però la teva veritable raó
per la qual ens has trucat, amic Capricorn?
Sí, jo volia...
Si hi ha alguna noia que ens estigui escoltant soltera
que s'assembli a Lara Croft,
si em vol conèixer.
I s'ha d'assemblar a Lara Croft?
La Vicander, la Jolie...
Que tinguis pits així en punta ja m'està bé.
Molt bé, Capricorn.
Ho hauríem d'anar deixant aquí.
Tens una retirada de la Lara Croft, eh?
Molt bé, tallem la trucada, gràcies.
Ai, que poc se'n parla,
del que suposa estar enamorat d'un personatge de videojoc.
Esperem que el nostre amic Capricorn
hi pugui trobar, en aquesta nit solitària,
una Lara Croft de carn i ossos.
De moment, nosaltres seguim.
Seguim el generació digital
edició L'amor és un pixel.
Tens un desig?
Una inquietud?
Truca'ns i parlarem de la nova Nintendo Switch
o del que vulguis,
oberts a la cultura digital.
I tenim una altra trucada.
En aquest cas, una ànima perduda
de Sant Feliu de Guíxols.
Una ànima que busca el seu boutique
enmig del camp de batalla del Fortnite.
Endavant, Sant Feliuenc
o Sant Feliuenca.
Bona nit, jo truco pel meu fill.
Bona nit, Sant Feliuenca. Pel seu fill, diu?
Sí, sí, és una víctima del Fortnite.
Fa més de dos anys que no el veig.
No el veu perquè no viu amb vostè
o ha traspassat.
No, no, no viu a casa.
Si té 14 anys...
Com? Que fa dos anys que no el veu?
Des dels 12?
Sí, es va tancar el 2019 al seu quarto.
Em va dir mama, faré una sessió llarga de Fortnite,
no m'interrompeixis.
Va posar el pastillo, suposem,
perquè la porta no es mou,
sentim sorolls a dins.
Ho posem en línia amb gent
perquè va dient, vamos a por ellos,
que si estoy de crafteo,
lo estoy haciendo a pico,
estoy buscando tabos,
que si estoy roceando,
les cuatro.
Nosaltres no sabem què feia.
Però a veure, com s'alimenta el seu fill,
que viu de l'aire?
No, no, li deixem una safata a la porta,
no el veiem pas mai.
Anem a dormir, quan ens aixequem,
la safata ja està a terra buida.
Però sense mantenir regals,
i el nen té lavabo a l'habitació,
també mal dita la hora que li véns el lavabo.
El que m'explica és complicat.
Ha pensat en desconnectar l'internet?
Ai, no, què dius ara?
Espera.
Ramiro!
I si desconnectem l'internet?
Mira, no se'ns havia acudit tu.
Espera un moment.
Hi ha grans problemes,
grans solucions d'on?
Ja està!
Ja està, Gina, internet desconnectat.
Ara m'han tancat com una tensió.
Ostres, ha passat alguna cosa?
Està a prop del quarto del seu fill?
Estic al costat de la porta,
però ha deixat de fer sorolls a dintre.
Ai, ai, que sento passos.
Hosti, Gina, tinc el cor a mil.
Què li deia el meu fill?
No sé si el reconeixeré, han passat dos anys.
Hola, soc la teva mama, vinc a sopar.
Ai, que s'obre la porta!
Sí!
Sí, fill meu!
Ets tu!
És que hem hagut de pagar internet perquè ho vas entendre.
Bueno, sembla que s'ha molestat una mica.
Sí, sí, Déu n'hi do.
S'ha posat a parlar en alemany i tot, eh?
Fa una mica canviat, eh?
Fa força el lo de Megaluf i tot.
Que no sigui una mica addictiu,
això del fornit aquest, eh?
Sí, sí, ja ho diuen, eh?
Gràcies, la por en un pixel.
Heu salvat una família, eh?
De res, dona, de res.
I escolta'm una cosa, tinc una retirada a Lara Croft, eh?
Sobretot quan era jove, si li vol dir a l'home que ha trucat abans.
No barregem millor. Moltes gràcies, amiga.
Cuida del teu fill que no es posi amb la monga, ara, eh?
No, no, no, no.
El que es posarà és a la dutxa, que fa una olor,
que no sé si dutxar-lo o fer-li una autòpsia.
En profunditat!
Ara passarem amb l'entrevista en profunditat,
per si no havia quedat clar pel jingle,
de L'amor és un pixel
i per això dono pas al convidat especial del programa.
Ell és una persona que ens ha acompanyat
cada setmana, sense saltar-se un sol dia.
Ell és el director i presentador
de l'edició estàndard i diurna més normal
del generació digital, l'Albert Murillo.
Benvingut al nostre programa.
Què faríem sense tu, Albert?
Quantes ganes de venir al vostre programa?
Ai, Murillo...
Podem dir Murillo, no?
Jo normalment et dic Murillet
i és que d'Albert n'hi ha dos al programa.
Ja estàs tu, ja està el García.
Hem pensat fer-te una entrevista que ens ajudarà a saber més de tu,
però de veritat, el Murillo...
i tu pensaràs què li importa a la gent saber coses de mi.
Error!
Fixa't que tots els youtubers i streamers, quan tenen certa repercussió,
fan el vídeo aquell de 50 coses sobre mi.
Ah, és veritat.
I fins i tot tu mateixa Gina ho has fet.
La Gina ho autojustificava així.
Ja està aquí.
Les 50 preguntes que tenies que conèixer sobre mi
ha quedat un poco evocèntrico, este vídeo,
ya lo sabemos, pero no os preocupéis
que en breve publico otro vídeo
súper interesante.
Doncs ara toca a tu, Murillet, saber coses sobre tu.
I et farem unes preguntes.
Per exemple, quin és el videojoc al què li has fotut
més hores a la teva vida?
Segurament el Crazy Climbers, sí.
I si haguessis de triar entre Crazy Climbers o la Xtanga?
Ah, mira.
Ah, la Xtanga no és un videojoc, és una pràctica de ioga.
És la teva passió pel ioga, no?
Exacte, sí, sí. Llavors més a la pràctica de la Xtanga, sí.
Fixa't.
I ara una cosa que potser et posa en un compromís.
Quin és el millor record que guardes de l'equip
del generació digital, aquí present?
De l'equip, a mi, el que recordo és les edicions al Sonar.
A mi me les...
No he vingut mai, oi?
No has vingut mai? És molt greu, eh?
No formo part dels teus records.
No, no, perquè estem d'acord, no? Que són moments molt greus.
Però què passa, en aquestes edicions? Què m'he perdut?
Bé, que després acabem i hi ha una festa increïble.
No ho preguntis.
Us anem a la festa del mar. Exacte.
Al Circo Loco. Sí, sí, sí.
I a part del Sonar, ets un fanàtic del so,
i tens un vlog que es diu Espacio Sonante.
Escoltem-ne un tall.
Hi ha molta gent que no ho sap, això.
El què? Que fas aquesta cosa.
De vaca, no. Vol dir que grava sons.
És la Cerdanya, aquest, eh?
Sí, perfectament, quan ho vaig enregistrar, això.
I això com et motiva a crear Espacio Sonante
i enregistrar vacas al camp?
Saps que hi ha gent que agafa la càmera i fa fotos?
Doncs a mi m'agafa per agafar un aparell i gravar sons.
Conecciones sons de tota mena, que t'interessen.
No col·lecciono, no col·lecciono.
El que faig és enregistrar i publico, ja està.
I m'agrada perquè normalment quan escolto aquests sons
ho faig amb els ulls tancats, escolta atenta, tranquil·litat,
estanga, ioga, saps? És una mica tot va...
Està tot relacionat. Sí, sí, sí.
No sé què hi traiem, les vaces.
Per parlar d'Espacio Sonante,
hem convidat un altre expert en sons, l'audiòleg Alberto Murillo,
del Lugar Resonante, un blog també molt conegut.
No, és broma.
És l'Oriol Dalmau, que ha gravat uns sons
i vol saber la teva opinió.
Jo és que, Murillo, estic fascinat pel tema de l'Espacio Sonante,
això de gravar coses pels puestos,
i vull seguir una mica les teves passes com a alumne.
Llavors he gravat els meus primers sons.
D'acord.
I jo te'ls volia posar a veure si tu, com a expert,
que portes molts anys amb això,
va tirar el primer tall.
A veure si endevineu tots què és.
Això és la sorra de caca del gat.
Correcte, el meu gat fent caca.
Però al final has de copsar un so del teu dia a dia.
Sí, clar.
Les coses li tinc jo més amor que al meu gat.
Passem al segon so.
És... Puc dir-ho?
Sí, endavant.
Entre les dues i les tres, tu dormint.
No, no, no.
No, jo la sé, perquè alguna vegada ho has dit.
Digues.
La teva dona dormint.
Correcte.
Això és algo que pateixo jo cada punyetera nit.
La meva dona ronca com si fos una serradero,
una màquina de fer llistons, no?
I anem a l'últim so d'Espacio Sonante,
un que ens interessa a tots i per això volem acabar amb aquest.
He agafat la meva gravadora i he copsat el so
que s'escolta en el despatx de Saúl Gordillo
quan els de la generació digital anem a preguntar-li
si el programa es renova a la propera temporada
i el so és aquest.
Gris.
Sí, sí.
Pregunta clau.
Tenim futur com a Espacio Sonantes, Murillo.
Sí, aquest so, a més, la veritat és que està molt ben aconseguit.
M'agrada perquè és molt políticament correcte.
Està molt aconseguit.
Vam estar moltes hores per aconseguir-lo.
Com que som de no entrar a despatxos,
aquest és el problema que tenim?
Potser sí.
Si no et coneixen, a què vas?
Exacte.
De fet, quan acabem, entrem tots, ara que hi som tots.
Jo aniria després del sonar, com deies.
Seria el moment adequat.
Doncs moltíssimes gràcies i fins aquí la primera
i ja no tinc cap mena de dubte última edició de L'amor és un pixel.
Moltíssimes gràcies.
Bravo.
L'amor és un pixel
i escoltar el Generació Digital és el guardado automàtico que necessites.
A Generació Digital i Cat, la ràdio inquieta.
Que bonic.
Bé, ara anem a fer el canvi.
Ja hi som o no?
Doncs ja hi seríem.
Ara sí que hi som.
Ara, ara.
A veure, després del que acabem de sentir, poques paraules em pliden.
De veritat, sí.
Això que no podíem tenir jo...
No, i de fet tampoc en portem...
Pràcticament res.
Sí, sí, sí.
Bé, us explico una mica...
Farem una cosa una mica diferent.
Sí, la cosa està.
Hem coincidit amb una cosa, amb el del Mau i la Gina,
i és que ells volien saber coses del Murillo
i nosaltres volem saber coses de l'equip en general
i dels nostres uients.
Molt bé.
Però, clar, el Murillo també ens va dir que res de premsa rosa
i que no podíem cotillejar, i aleshores...
No hi és el seu.
...coses que els volíem preguntar, doncs, coses de la vida privada,
doncs, serà que no.
Aleshores, què hem pensat?
Que, a més a més a més,
la gent de l'Estat ens va dir que no podíem cotillejar,
no el deia mai,
però, a més, a més a més,
de la vida privada, doncs, serà que no.
Aleshores, què hem pensat?
Que...
Busquem al perfil de com són els jugadors a l'estat espanyol
i veiem si nosaltres, l'equip de Generació Digital,
coincidim una mica amb aquestes estadístiques...
Oh, interessant.
...sobre les formes que juguen,
quant temps dediquen als videojocs i tot això.
Exacte.
Quina mena de jugadors som?
Exacte.
Està molt bé.
Ens coneixem una mica més dins de l'entorn del videojoc
i després hi anirem una miqueta més al detall
i comencem.
Val, doncs a veure,
ens hem basat en un estudi de l'Evi...
Exacte.
...que parla una mica d'això,
doncs del perfil dels videojocs,
dels videojocadors espanyols.
I ara entendreu
perquè abans he ficat la pota
amb el número de jugadors que hi havia a Catalunya,
perquè jo tenia una altra dada a l'estat espanyol.
Ah.
Aleshores, el que ens diu aquest estudi
és que hi ha 15.900.000,
és a dir, 16.000.000 de videojocadors en el món,
dels quals el 45...
Espanya, Espanya.
Perdó, perdó.
Ja me'n vaig més enllà.
Exacte.
A Espanya, exacte.
Aleshores, el 45,9% són dones
i el 54 són homes.
En aquest cas, nosaltres no podem valorar gaire
perquè en aquest programa encara estem una mica descompensats.
Aleshores, aquí no entrarem.
El que sí que diu...
Perdona, ho he de separar, eh?
Sí, sí.
Entrem, Gina?
Jo crec que podríem entrar perfectament.
Posa't, perruca.
Ja no ets un home.
Oriol i algun altre i així heu solucionat el tema.
L'estat que ara està tallat al cabell
i li anirà molt més fàcil, també.
Som dos nois per un, dos, tres, quatre, cinc homes.
Sí.
O sigui, aquí la parida no...
Però de moment hem sobreviscut bastant bé, eh, Gina?
Home, faltaria.
Estem bé.
Ens fan superbé, exacte.
Bé, aniríem a una altra dada,
que seria les dones en el sector del videojoc.
És una dada que a mi m'agrada
perquè veig que està cada any pujant una miqueta més, no?
Ara mateix, en el sector del videojoc,
hi ha el 53% que són homes i el 47% que són dones.
Molt bé.
Que gairebé comencem a posar-los una miqueta en equilibri.
Poc a poc va pujant.
Això mateix.
Hi ha una altra dada que és interessant, que és l'edat, no?
L'edat.
A nivell espanyol,
quin és la franja d'edat on més es juga a videojocs?
I en aquest cas, en aquest estudi d'Evi,
l'edat que més es juga a videojocs aquí és entre 25 i 34 anys.
La fixa té gent ja grandeta, eh?
Entre 25 i 34 anys.
És una cosa que veurem cada cop més com l'edat s'anirà xamplant,
perquè abans pensava que els que jugaven a videojocs
ho deixaven de jugar a cert moment.
No, no, això s'ha acabat.
I tots reconeixeríeu que l'edat
en què més es pot jugar a videojocs pel temps lliure que tens
hauria de correspondre als 12, als 18 i tal.
I no, no.
Ah, està clar.
Ja està la franja més amunt.
Però el tema també de poder acquisitiu.
Al final, jugar a videojocs tampoc és barat.
Has de comprar una consola que val 500 euros,
60, 50.
Si ets estudiant, també pots arribar a un punt que dius
jo, noi, em vaig fer un botellón, jo no tinc pasta per fer això.
Clar, és a dir, hem passat que els videojocs eren una mica
per la gent jove i ara estem anant a que els videojocs
són per qui s'ho pot permetre, no?
O qui té uns pares...
Una mica sí.
Qui li poden comprar.
Totalment.
Doncs aquí ara ja entraríem sí en unes altres dades
que crec que ja ens afecten una mica tots,
que són els dispositius més utilitzats.
Vinga, vinga.
I a mi també em sorpré una mica, eh?
A veure com ho veieu.
Ah, man, aquest noi és aquí.
El podríem incloure.
El podríem incloure.
Aquí ens diu que el 25% són consoles.
Només un 25%.
Només un 25% contra un 7% de consola portàtil,
que també em sembla força petit, un 18% és PC
i després passem als smartphones, que és un 20%.
Em sembla molt poc, eh?
Però hi ha una petita trampa en aquest estudi,
perquè fixeu-vos una cosa, tu agafes el 20% de smartphones,
que fa referència a Android.
Sumes aquí un 10% de tablets, ja serien 30% dispositius mòbils,
i sumes un 9% d'iOS i t'adones que la meitat de la gent
a casa nostra juga amb dispositiu mòbil.
Exacte, però això passa a casa vostra?
Perquè jo tenia la sensació que no era així.
A la meva no.
Jo crec que a la casa nostra la majoria es consola, no?
Però parlàvem, per exemple, del poder adquisitiu que necessites
per començar a jugar a videojocs amb el mòbil,
i el mòbil desapareix aquesta primera barrera
de comprar-te una consola o un PC potent.
I també la majoria de videojocs grans en el mòbil
són gratuïts i tenen micropagaments.
Per tant, és normal que el dispositiu més utilitzat sigui
el telèfon mòbil, iOS, Android o Tauleta.
Penseu en una reflexió que fan aquí al Twitch,
ara mateix, en Elleklips, que diu,
però dispositiu mòbil és gamer?
Jo considero que 100%.
Perdona, això és el que jo també volia comentar-te,
és que s'està despreciant moltes vegades, quan es parla d'això,
el gran percentatge que representa el casual gamer,
que és el que fa bona part del percentatge de jugadors avui en dia.
El casual gamer és gamer, sí, com deia l'experiència?
Clar.
Aleshores, jo soc casual gamer, doncs no,
perquè crec que d'aquest estudi soc gairebé l'única que juga en mòbil.
Tu ets la que jugues més de tot nosaltres,
la setmana que jugues un de nou, eh?
Això no ho fem nosaltres.
Ets la persona que més juga en mòbil que jo he conegut mai.
Ara m'he convertit en la persona que més juga d'aquest estudi.
És que tu jugues a casual gamer de manera professional,
tu perverteixes el concepte de casual.
Digue'ls-hi els jugadors de League of Legends, de TFT,
que no són jugadors de mòbil, o sigui, que no són jugadors de veritat.
Digue'ls-hi, digue'ls-hi. Exacte, els hi diré.
Després ja passaríem també a la freqüència de joc,
això també és molt important.
Aquí ens diu que 11,77 milions de persones
juguen totes les setmanes.
El 75%. El 75%, exacte.
2,051 milions, que és un 15-16% tots els mesos,
i la resta en menor freqüència, 1,047 milions,
els que juguen, això en menor freqüència,
que potser una vegada cada tant.
I aquí em sorprèn una cosa,
que el que diu que totes les setmanes són les dones,
que són les que teòricament juguen menys.
Sí, sí, sí.
Però juguen totes les setmanes.
El més diu que juguen com a mínim un cop al mes.
És molt curiós.
Com llegir aquesta dada?
Puc dir-vos una cosa?
Jo he passat de jugar quan era jove cada dia,
cada vegada jugo menys.
I ara estic en un moment que jugo cada...
Ho puc dir, eh?, i no passa res.
Cada nou, deu dies, de vegades.
Deu-n'hi-do. No te n'has d'avergonyir, eh?
No, no, és que passa, eh?
Mira molt Twitch, llegeixo molt, però cada vegada jugo menys.
A mi em passa que jugo menys estona.
A mi em passa que jugo menys cada setmana.
Però jo aguanto jugant mitja hora, tres quarts,
una hora, si m'interessa molt.
Però aquelles sessions de 6 hores,
en un cap de setmana, primer no tinc temps.
I després em fa mal tot, em fa mal l'esquena,
em fa mal el cul...
Però igual d'aquesta manera jugues més, doncs?
Jugo sessions curtes,
que suposo que seria capaç de fer si anés a un gimnàs.
O sigui, com un senyor vell...
Perdona, és com allò quan vas en un nutricionista i et diu
no, menja cinc vegades al dia però poquet.
La gent gran diu que dorm més, però menja estona.
Exacte.
Hauríem de començar a redefinir el terme gamer
no tant pel tipus de joc que jugues
o la consulta que fas servir, sinó per la freqüència.
Crec que el que deia,
els casos, aquestes persones que juguen els 10 minuts de Candy Crash
quan van amb l'autobús
i els juguen cada dia,
al cap i a la fi potser són més gamers que la persona
que un cop al mes es dedica a fer 6 hores
d'una sessió en un cap de setmana,
perquè és l'únic moment que puc enganxar en tot el dia.
I aquell cap de setmana, aquell dissabte,
sí que et fas 6 hores d'un Fallout
o d'un Fortnite o el que sigui.
Clar, tu quan ets dels col·legues de Nintendo Switch
pots veure el que han jugat a cada un dels jocs.
I t'adones que tampoc la gent no juga tant.
M'encanta espiar.
M'encanta espiar.
Albert, què has trobat?
A vosaltres us miro tot el que jugueu.
El 20% dels jocs pesa un momento.
M'encanta.
Per això no mires, a través de la consola, per exemple.
A través de la consola veus això.
Jo faig trampa, perquè jo ho tinc desactivat.
I per què?
Perquè no vol que l'escrivi.
És un miró, és un boi.
El García analitza videojocs i no pots anar a veure
que ha analitzat un videojoc que li ha dit 35 minuts.
No ho pot permetre.
A part de la freqüència,
també parla de les hores que dedica
les persones a la setmana al joc.
Diu que 5,1 hores
la majoria de gent, el 72%,
i que el dedica a consola,
5 hores a la setmana. Tampoc em sembla
una barbaritat.
És molt... Déu-n'hi-do.
És una hora cada dia, pràcticament.
No està mal, no està mal.
Més o menys el que jo jugo. Una hora al dia,
repartida per la setmana, acostumada...
Acostumo a aprofitar el finde per si no he pogut jugar
algun dia, aprofitar aquell moment.
I ara que estàs a 30 graus a casa,
aguantes estar una hora amb la consola
que ja és dir-te una barbacoa?
El moment adequat per jugar, quan fa més calor.
Un dia, perdoneu, hauríem de parlar
del soroll dels ventiladors.
Perquè l'estiu, bé,
l'habitació del meu fill petit és...
Tens un PC molt potent, també.
Quina PlayStation té?
La 4, la primera.
La 4 va fer servir turbines de jet.
Per allò fot un soroll terrible.
Al·lucinant, al·lucinant.
No sé, Albert, si els nostres uients ens diuen
el temps que dediquen a la setmana a freqüències.
Hi ha comentaris. Per exemple, l'entitat frena diu
que el temps de joc, el posa negre,
no vol saber el temps que dedica als videojocs.
Millor no saber-ho, no? Millor no saber-ho.
Jo recordo, perdona, que aquí n'hem parlat,
d'aquells jugadors de LOL o tal,
que estan les hores i els minuts
que són anys,
que si ho sumes són anys i anys.
Que et fa sentir malament, tu, és que li has dedicat
150 hores a Witcher 3 i penses
que és un temps que la vida no te la tornarà mai.
Que podia haver après francès, no?
Sí, sí, podria tocar el piano, no?
Doncs, nois, amb totes aquestes dades
que hem agafat una mica, anirem una mica
més enllà i parlarem de
quin tipus de jugadors som cada un de nosaltres.
Sí, perquè ara parlarem d'una cosa
que ja té els seus anys, però jo penso
que sempre és curiosa comentar-la.
De fet, aquest 2021 fa 25 anys
de la famosa teoria
dels tipus de jugadors
del Richard Bartle,
que és un investigador dels videojocs
que va començar creant jocs online
i va terminar, fa 25 anys,
l'any 1996, més o menys quan començava l'E3,
que abans comentàvem,
va terminar 4 tipus de jugadors.
Jo us preguntaré amb vosaltres,
els primers que comento,
i em dieu amb qui us identifiqueu més.
Jo no sabia que existien investigadors
de videojocs.
Hi ha investigadors, veieu?
Un munt en un munt, i cada vegada més.
De fet, hi ha diverses categories.
Jo he agafat la més clàssica, que és la del Bartle,
però hi ha altres que sonen una mica més profundes.
Però anem a agafar aquesta i us comento
quines categories són.
També, des del Twitch, comenteu amb quina
us sentiu més identificats.
De fet, no tan sols és una, potser són diverses
que tenen molts amics personals.
És com el juròscop, que tens ascendents i ascendents.
Totalment.
La primera categoria són els anomenats com els exploradors.
Són la gent que es dedica a buscar
fins a l'últim rècord d'un videojoc.
Que li agrada descobrir
aquell secret que està amagat
darrere de la cascada.
Van a buscar el detallet.
I estan molta estona per buscar el detallet.
Aquests deuen jugar moltes hores, però.
Moltes hores, perquè es despisten.
Jo m'identifico bastant amb aquests.
Hi ha uns que
gairebé el nom el traduïm
en homenatge a Roger Valdomà,
que són els achievers
que ho podríem traduir com assolidors.
Pels famosos assoliments.
Els trofeus.
Els platinadores.
Els assolidors
són els que volen aconseguir
el màxim estatus.
Volen aconseguir
tenir el màxim número de trofeus.
Una puntuació.
Imaginau-vos com si fossin
aquell que porta com una mena de...
El boy scout típic.
Les medalletes.
Anem amb el tercer,
que és el més habitual.
Jo penso que són els socialitzadors.
És el tipus de jugador que juga
per passar-s'ho bé amb altres persones.
Una cosa molt habitual.
Una partida cooperativa o competint,
però busques una mica socialitzar.
Però això en contra del que diuen i deien
que els videojocs aïllen.
Aquest és el 80% de la gent que juga videojocs.
Socialitzadors.
I per acabar, en la classificació de Richard Bartle,
els killers,
que sona molt malament el nom,
però diríem que són els més competitius.
Són els que van allà i volen competir.
Són un pas més enllà
dels exploradors i dels assolidors.
Volen competir.
Ja us pregunto a vosaltres.
Quina identitza?
Jo soc una illa.
Amb cap d'ells.
Hi ha una categoria que després te la comento
i potser t'encaixa.
Jo soc exploradora
perquè m'agrada descobrir coses,
però no tinc gaire temps.
Quan el primer o segon munt ja ho he trobat tot,
ja en tinc prou.
Del Breath of the Wild només vaig matar els tres primers jefes.
Després soc assolidora
perquè soc molt competitiva,
però no com a killer, sinó com a assolidora en mi mateixa.
I per últim soc socialitzadora
amb el Valorant.
Només jugaré a Valorant si és amb gent, si és sola.
Tu pots jugar a la banda de l'equip.
Soc socialitzador no, perquè a mi m'atabala jugar amb gent.
Sempre som millors que jo.
A mi m'agrada descobrir
com han fet allò.
Em poso a la pell dels que han creat el vídeojoc.
Deic tenir una afició frustrada
a veure com s'ho han inventat, com ho han dissenyat.
I algunes vegades molt poques
m'oblido que estic un vídeojoc
i em traspasso a l'altra banda.
Jo és que...
ho diré una miqueta en castellà.
Jo soc més de comer i descomer solo.
Jo menjo i faig caca solet.
A mi això d'aconseguir coses i assoliments
i matar-los a tots...
Hi ha una categoria que va fer un altre teòric
que es diu espíritu libre.
Fria espírit.
En el proper programa sense guió
parlarem d'aquestes catàlegues intermitges.
Francesc.
Jo seria més aviat explorador, segurament.
No em busquen tant els assoliments,
però sí que m'agrada, sobretot en els jocs
que et permeten una gran exploració
i descobrir moltes coses.
Intentar trobar que hi ha darrere d'aquella pedra
o d'aquella muntanya que hi ha allà baix.
Sembla una cosa, vaig a veure què és.
Moltes vegades també fa que et desviïs
i quan portes 4 dies
amb missions secundàries
dius, perdona, on t'havia d'anar?
Perquè t'has posat
a perseguir.
A veure, la senyora que et diu, reúna'm totes les cabres.
Una altra que et diu, a veure si podries estar...
Mi hijo que se ha ido por el hiermo para allá.
La senyora que et diu,
a veure si podries estar...
I després t'oblides d'on t'havies d'anar.
Això és el canvi de cadires.
Estem arribant
al darrer quart d'hora del programa.
I ara se seuen
l'Star i el Francesc Xavier Blasco.
Molt bé.
Quin programa més especial.
Mare meva, mare meva.
Quin mareig.
Molt especial.
És com 4 programes en un.
Ens falta temps, eh?
Esteu buscant els guions?
Sí, perquè aquí tinc...
15 minuts per cap.
Mira, l'Ara Cross no és meu.
Aquest segurament és meu.
Potser et senties identificat.
Ara t'ho porto.
Ja el tinc.
Gràcies.
Bueno, què?
Com ho portem, aquest programa d'avui?
La cadireta està calenta.
El darrer és una mica enverinat.
Està molt bé.
He de donar un rellotge.
Ja veuràs que marxem.
Però tinc que donar...
Veus el rellotge?
Som-hi 3.
Molt bé.
Algú puja amb un rotolador, sisplau.
Que em porti un rotolador vermell i que m'ho senyali.
Bé, doncs, bueno,
aquí estem ja.
Al final ha arribat el millor.
Va bo la pena, va bo la pena.
Ja que feia temps que no...
Hola, Francesc, que el tinc aquí al costat.
Hi ha alguna cosa aquí a l'agenda de les xarxes?
Doncs, bueno...
Estan migdormits, ja.
Ho han marxat perquè no entenen res del que estan fent.
Doncs, bé,
ens estan parlant de diògenes digitals.
Estem parlant d'acumulació de jocs.
També la gent, mira,
antidefreda, segons el joc,
es defineix com a explorador i completista.
Jo crec que la gent no s'acaba de definir
en una categoria concreta.
Sempre agafaries una miqueta d'una, una miqueta de l'altra,
perquè tots, com a jugadors,
suposo que ens agraden coses diferents.
Som molt fans de la Gina,
per variar quina sorpresa.
Aquí tenim Gina fan club als tens de Twitch.
Molt bé, molt bé.
I no opinen res de com li s'ha agradat o no res.
Hi ha una miqueta de feedback, no?
Perquè això no dona quartos, això és del Twitch, la gent diu coses.
Perdona, s'està movent una de les càmeres de l'escogui en aquests moments.
Porta el gage, porta el gage. Fantàstic, fantàstic.
Ni no, ni no.
Ja ho tenim aquí, ja ho tenim tot.
Iker, ven per aquí, Iker.
Iker, que tenim coses per a tu.
És que és intel·ligent, aquesta càmera.
Vols dir? Diu que sí o que no?
L'Eiclips diu que li agrada molt la dinàmica del programa.
O sigui que, Amorillo, per la temporada que ve
ja saps si sí o no.
Perdona, però estem agafant moltes idees.
No en teníeu prou quan fèiem la gincama de posar els vídeos,
que també fèiem el joc de les cadires.
M'està fent més difícil un programa
sense guió que amb guió, perdoneu.
Volia anar a portar més feina.
Tens caos, va.
Avui parlarem una miqueta, posarem ja, donarem marxa
el Víctor Mame, que el pobreta
està de vacances.
L'hem fet una miqueta la punyeta perquè l'havíem demanat
que ens enviés un vídeo
i el pobre,
clar, tothom se mereix unes vacances,
ha anat de vacances, no portava el piano
en contra que la gent pot pensar
quan ell va de vacances,
no porta un piano a sobre,
però porta un altre instrument molt curiós
i ens ha fet el favor
d'explicar-nos o d'interpretar-nos
una sèrie de melodies, ara les sentirem,
i de la mateixa manera que hem començat
el Cris Vilces
amb una mena de concurs,
doncs un altre concurs, som esí d'originals
del generació digital. I aquí ens tocarà a tots,
a tots els que esteu a casa, a Twitter,
a Twitch i a les xarxes en general,
i després els membres del generació digital
començaran a disparar una sèrie de musiquetes,
les sentirem que et tindreu que encertar
perquè aquí el senyor Murillo i jo
la sabem i no ho podem dir-ho,
em sap greu.
Doncs som-hi!
Hola amics i amigues amants de la música,
el piano i els videojocs, jo soc el Víctor,
el Víctor Mame i avui us porto un petit joc
d'adivinar cançons per tots els companys
i companyes del programa.
Simplement tocaré una cançó i amb la melòdica
avui perquè estic de vacances aquí un lloc idímic.
En lloc de centrar-ho tot en videojocs farem
5 categories, videojocs, pel·lícules,
pop, anime i Disney.
I comencem doncs
amb la primera cançó de Disney.
Qui ho sap?
Gina, Gina!
Jo te quiero mostrar un fantástico mundo de la de la DIN.
Perfecte, senyor!
Molt bé, molt bé!
Sí, senyora, clar!
Aquí en el xat la Snake i l'Ed Caballé
també ho veien.
Videojoc, videojoc!
Home!
Robocop, no?
No t'ho sabem!
Que soni, que soni!
Sí, pel xat de Twitch
també l'estan encertant.
Això és un joc de Sega, això, em penso.
No, això és la música principal
de Zelda.
La tercera cançó, pop rock.
Aquesta és fotuda, atenció!
Jo la sé!
Jester Ray!
Segur, segur, escolta!
Si va!
Com no sigui Jester Ray!
Això és un demà passat, eh!
Un Jester Ray és un...
un abans d'ahir, més que res.
Jester Ray!
Molt bé, molt bé!
Pel·lícula, pel·lícula!
I n'hi ha d'altres?
No!
La canto!
Va, aneu cantant-la, podeu-la cantar, eh!
La-la-lan!
Borillo, vés ballant!
Mai!
Odiós musicals!
Sí, sí, la-la-lan!
Fantàstic!
Aquesta se la sap, el Víctor, se la sap!
Si quina cançó, anime!
Vinga, vinga!
La-la-lan!
La-la-lan!
Ah, sí, sí!
La-la-lan!
La-la-lan!
Aquesta cançó tothom ve que l'han cerdat!
La-la-lan!
Hi havia la-la-lan i la-la-lan!
D'algú en vols, J.T., d'algú en vols!
Extra!
Aquesta és molt difícil!
Molt difícil, atenció!
To-to-to!
Som-t'em!
Som-t'em!
No ho sabeu!
Bé, a fer futbol!
Aquesta se cada canta, l'Albert, eh!
Sí, aquesta sí!
Ara que fot el hipne de l'Espanyol!
Amb 802 programes mai havia sonat aquesta cançó!
La generació general!
És que hauria pogut passar que com que no som futboleros
que haguessin dit, hòstia, aquesta cançó!
Per avui espero que hagueu atingut totes les cançons
que heu estudiat durant aquest curs.
Moltes gràcies per acompanyar-me
en aquesta temporada de la generació digital
i ens veiem properament!
Porteu-vos bé, escolteu molta música
i visca el piano i els videojocs!
Visca-vos molt bé!
Adéu!
Anava dins que el Barça!
Visca l'Espanyol, no?
Ara el que ho deia l'Oriol, el francès,
és el hipne de l'Espanyol?
No!
Però ets de l'Espanyol?
Sí!
Se'l sap però no sap cantar!
És el primer a tu, Nadilla!
I tu no te'l faig, Oriol, tu tampoc?
Jo ni el del Barça, jo el futbol el detesto!
El detestes!
Per això treballo a GolTV!
Ja ho saben allà, que el detesta?
Sí, sí, jo crec que per contrast
van dir...
Oriol, parlant de tastar coses,
a veure...
Jo també tenia una mena de test,
jo sí que soc més de premsa groga,
rosa, merda i negre.
Jo soc molt més punyatero,
ja l'havia comentat el francès,
de fer unes preguntes un miqueta impertinents,
totalment improvisades,
perquè aquí, ara sol passar quan arribem al darrer moment,
volguis que no,
no tenim tots els 15 minuts exactes,
i ens toca improvisar una miqueta.
Només el del Mao, no? Li faràs aquestes preguntes?
No, no, no!
Ui, quines caretes que poseu!
Esteu amb mascareta, que no se us veu bé la cara.
I sense pensar, perquè així direm la veritat.
Doncs mira, a veure, Oriol,
tu has fet jugar,
i has estat obligat,
amb una escopeta al clatell,
a jugar,
quin és el que dius, hòstia, quina punyatera caca,
aquest joc he tingut que jugar,
i he tingut que falsejar una miqueta el meu comentari.
Hòstia, doncs mira, aquesta temporada,
Balan Wonderwall,
m'ha costat molt,
i el vaig jugar, et diré que en total,
d'una hora i mitja o una cosa així,
que me la vaig considerar robada de la meva vida,
quan et canvien...
Sí, sí, perfectament.
Són les 3?
Estaves a la mitja d'aquesta hora setmana.
Jo t'he de dir que quan va sortir la notícia d'aquest joc,
vaig creure molt amb ell.
Me'n recordo d'això.
I que em fa molta il·lusió.
Sí, sí, sí.
Els creadors de Sonic, que penses que els hi ha passat.
La droga,
i les begudes energètiques,
i la carn,
doncs clar, passen aquestes coses.
Soc un professional.
Si has tingut que jugar un futi,
val que la majoria els has escollit tu,
però no n'hi ha algun d'aquests que diguis la mare
que em va parir el dia que vaig agafar aquest joc.
Mira, no me'n recordo cap títol perquè,
realment, quan he vist que...
Els has oblidat del dolent que eres.
Els he oblidat perquè és que ni els he jugat.
Aquí se sap la veritat, la veritat.
Ella es mira un reviu,
es mira un reviu de YouTube.
Has comentat un joc que no has jugat.
No, no m'heu entès bé.
És a dir, no he volgut perdre una hora del meu temps com tu.
El que he fet és jugar tres minuts
i quan allò he dit,
jo què he de parlar jo d'aquesta cosa?
Però tu li has donat el Murillo i li has dit,
no farem aquesta reviu perquè no l'he pogut jugar.
Jo al Murillo ja li dic ultimona el que he jugat.
Estàs més temps escrivint que jugant, oi?
Podem dir això.
No et pensis, eh?
Hi ha vegades que no,
però és veritat que a la que veig que no m'agrada la cosa,
tallo i busco una altra,
i si m'he d'entretenir la setmana que poc temps tinc,
com a mínim que sigui una cosa que m'ho passi bé.
Estupendo, estupendo.
Gina, ara tot que tu.
Has enviat uns vídeos bestials
i hi ha gent guapa.
Hi ha gent lletja, suposo.
Pots dir algú que sigui lletja?
No, no em dic noms.
No, home, no.
Només en què diguis,
si he gravat vídeos i dic aquest o aquesta,
ostres, no em torno a tocar.
No, haig de dir que
gent guapa i lletja
tampoc és una cosa que m'hi fixi molt,
és una cosa que miro amb gent que tingui discurs.
Amb això em refereixo.
Però qui m'ha sorprès molt positivament
va ser un dels últims vídeos que vaig fer
amb la gent de Hell of an office,
que van ser els més petits o joves
que vaig entrevistar
i també els més ordenats a l'hora d'enviar-me
els vídeos amb les preguntes.
Superprofessionals, tant de bo més professionals del sector,
així, per l'amor de Déu.
Això és un avís a la gent gran,
els professionals de veritat,
escolteu, sisplau.
Jo, que són els que m'han turit al Hell of an office,
em van enviar un vídeo
que vaig haver de retocar la imatge, el so,
és que no es veia res, no se sentia res,
quin desastre.
Ara surten els plans.
T'aprenen molta confiança.
Alguna cosa per posar a París?
Doncs mira, jo no,
posar a París no posaré a París res,
el que sí que trobo falta molt és fer vídeos,
que és el que vam fer l'endemà de la temporada passada
i a mi m'encantava.
M'encantava fer els vídeos,
a mi m'encantava intentar fer alguna cosa nova.
A mi m'encantava les tomes falses.
Les tomes falses van ser molt divertides.
No ho sé si la temporada que tindrem l'ocasió,
però mira,
a mi no em desagradaria tornar a fer vídeos.
A mi m'agradava molt com sonava l'estudi,
perquè que hi havia tanta cosa al seu lloc
que la seva veu sonava molt bé.
Albert, l'últim,
alguna notícia que no t'hagi agradat?
Alguna notícia que no m'hagi agradat?
Ostres,
aquesta setmana
hi ha hagut nous casos
de cultura tòxica a Ubisoft.
A Ubisoft.
Una cosa que cal
erradicar de les empreses,
masclistes...
Això no m'ha agradat, no m'ha agradat.
I el proper Assassin's Creed
serà un joc com a servei.
Doncs hi som aquí, amics meus,
Eli, Gina, Francesc, Albert García, Oriol,
Cris, Albert Morillo.
Gràcies a tots per tota aquesta temporada fantàstica
de ràdio i de jocs.
Ara escoltem la propera temporada
amb més cultura i més entretament digital.
Marxem amb la música Pacman Fever
d'en Bakker i en García.
Bon estiu!
Gràcies a tots per tota aquesta temporada fantàstica
d'en Bakker i en García.
Bon estiu!
Gràcies a tots per tota aquesta temporada fantàstica
d'en Bakker i en García.
Bon estiu!
I got Pacman fever.
Pacman fever.
It's driving me crazy.
Driving me crazy.
I got Pacman fever.
Pacman fever.
I go it out of my mind.
I go it out of my mind.
I got Pacman fever.
Pacman fever.
I go it out of my mind.
I'm going to fake to the left
then go to the right.
to the right.
Leaders too slow and pinkies either side.
I'm going out of my mind.
I'm going out of my mind.
Pac-Man fever.
Pac-Man fever.
It's driving me crazy.
It's driving me crazy.
Pac-Man fever.