Benvinguts al Generació Digital, el programa de Catalunya Ràdio que parla de videojocs,
i aquesta és l'edició número 708 i la dedicarem a parlar en bona part del programa de la marca Commodore,
aprofitant que se celebra l'11 de maig a l'espai jove a la fontana l'esdeveniment Explora Commodore,
d'aquí tindrem un responsable perquè ens expliqui aquesta cinquena edició.
Christian Vilchev s'ha capbussat en els jocs del Commodore Amiga,
la Gina Tost ens explicarà el televisor que s'ha presentat aquesta setmana, que es pot veure en vertical.
L'Oriol Dalmau ha jugat a Mortal Kombat 11, d'aquí al brutal Fatality que hem escoltat a l'inici del programa,
espectacular, i en Francesc Xavier Blasco ens farà un top dels millors personatges d'aquesta anissaga.
Això és Generació Digital, Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez, i avui amb Albert García i Cris Vilchev.
Albert García ens acompanya en sentiment, exacte. Benvinguts a tots, com esteu? Molt bé.
Aquesta setmana s'ha parlat molt del tercer episodi de Joc de Trons,
no farem cap spoiler, no patiu per qui no l'hagi vist,
però sí que vull que parlem de la foscor de l'episodi,
les queixes que ha suscitat i els comentaris de com ho podem fer per veure bé el televisor o el cinema,
perquè la gràcia és que a la xarxa hem començat a parlar alguns comentaris de tota aquesta polèmica
i que anaven en direcció de la necessitat de calibrar el televisor,
que diuen que hauria de ser el primer pas que has de fer, segons els experts, quan t'encompres un de televisor.
Això ho heu fet o no? Sí, poques vegades.
Albert, tu saps, mentre jo estava mirant el capítol, us vaig enviar al grup de Generació Digital que tenim per treballar
unes imatges en les quals us vaig ensenyar lo ben calibrada que tenia jo, la televisió i l'àudio,
perquè s'escolti i es vegi tot perfecte. Jo visc en un cinema.
És a dir, tu quan em vas comprar la tele és una feina que ja tenies pensada.
I també és veritat que depèn del que mires o depèn del que facis, hauries de canviar la configuració de la tele.
Jo és que has de posar la preseleccionada en pèrsegs. I la llum de casa.
Tot això està preparat. Jo tinc un modo cine, que l'apareixo al mòbil i tot canvia.
De fet, la majoria de vegades el que et demanen és que intentis eliminar qualsevol filtre,
qualsevol millora d'imatge que et posa en la televisió, perquè sempre són capes de software que et modifiquen el que estàs veient
i si ets molt especialment cinèfil, acabes veient capes que no toquen, pixels que no estan,
il·luminacions rares que et fa la tele perquè s'adapta a modes dinàmiques.
Però sou conscients que el 90% de la gent no toca res?
El mínim que s'hauria de fer és apagar totes les llums per poder veure aquest episodi amb la foscor que es mereix.
Perquè jo crec que una cosa és veure coses a la tele i una altra cosa és el que no ens ha ensenyat aquest episodi,
que també fa més por, fa més angúnia, perquè és el que no s'ensenya i que tu t'imagines que està passant.
No sé, a mi m'ha semblat tot molt curiós, tot aquest tema.
A més, és curiós perquè també hi ha un altre tema, que és la compressió de com venen de les distribuïdores les pel·lis o les sèries.
Això ja és un altre cantar.
Perquè una cosa és el que tu veus a la televisió, que és terrible quan tu veus una imatge que en teoria és d'alta definició
i en aquell moment estàs veient un concurs i la càmera fa vinga, anem a fer un pan del públic i en aquell moment veus un quadredet.
Tot burrós, fantàstic.
I veus una imatge en alta definició i què passa això? No té res a veure amb la definició de la imatge, té a veure amb la tassa de transferència que no ens arriba.
I ara mateix estem parlant per la ràdio i per tant el so és molt important i moltes vegades només ens fixem en el 4K,
amb els pixels aquests superpetitets, amb la definició de les cares, amb el K.
Però no ens fixem que l'àudio, la compressió de l'àudio, en com ens arriba, és molt important.
I quan tens un bon equip de música o de so, te n'adones de la gent que ho fa bé i de la gent que ho fa malament.
Perquè veus quin és el còdec.
I no vull dir res, però Netflix és horrorós a nivell d'àudio.
O sigui, poden tenir sèries en 4K que es mouen perfectament i l'àudio és horrorós.
Sí, sí, és un problema, però mira, sempre hem aguantat.
I a més, de les sèries que veiem, veiem mala publicitat, encara que sigui de pagament.
Bé, és que tot ha canviat molt.
Va sortir un expert a la xarxa que parlava de com havien de posar cadascuna dels ítems de les teles.
Sí, el Pol Torrents, que és un director de fotografia de cinema.
Jo vaig veure un altre, però...
Que es barallin, que es barallin.
El Pol Torrents sembla que va llançar un fil a Twitter.
Sí, és un fil a Twitter on explicava també quantes vies de...
Potser ara em confonc.
En la persona aquesta, el que va donar és una pàgina web que es diu flatpanelshd.com,
on podem trobar una llista de les darreres televisions que han sortit a la venda des del 2016
i una recomanació de com has de posar cadascun dels ítems quan configures la tele.
Per desgràcia, com sempre, totes aquestes recomanacions,
a més si vas per fòrums, n'hi ha molta gent que t'explica,
solen ser sempre molt subjectives al que una persona li sembla que s'ha de veure bé.
A tu et pot semblar que és massa gris, massa apagat.
Les teles avui en dia tenen una sèrie de controls que no són els mateixos a tot arreu,
amb la qual et trobes amb moltes opcions.
Ja no hi ha el brillo contraste i s'ha acabat aquella rodoneta.
Això ja no existeix.
I pots tocar tantes coses que arriba un moment en què penses
que ja no puc tornar a la imatge original.
I tu tens problemes, a més, Albert, amb el tema dels colors.
Jo tinc problemes, sí, clar, perquè no és que sigui molt del tònic,
però ho soc una miqueta i jo ho veig diferent a vosaltres, segur.
Però al final no voleu dir que hi ha un director, un director de fotografia,
hi ha uns muntadors...
El capítol, si està fosc, suposo que l'han pensat perquè sigui fosc.
La gent està buscant, és que es veu molt fosc.
Però cada vegada, depèn de com tinguis la tele, no veu res.
En una hora que dura el capítol.
A mi em sembla molt correcte això.
De fet, jo el vaig veure i a mi em sembla fantàstic.
Però sí que és veritat que la gent, segons com té la tele posada,
ja és veritat que podeu trobar per internet,
potser en aquest web que heu recomanat,
plantilles d'imatges, que si les poseu al vostre pendrive
i després les reproduc amb fotografies,
sabeu com comencen a veure els videojocs?
Si diu brillo contrast fins que vegis una miqueta,
t'ajuden una mica a calibrar la teva tele.
Doncs parlant de teles, Gina,
Samsung té una proposta de nous televisors pels Millennials.
Ha sorprès força.
Com és, exactament?
A veure, Samsung ha decidit llançar al mercat
un televisor capaç d'orientar-se de forma vàrtical o horitzontal.
Es tracta de Samsung Zero,
que en principi sortirà a la venda a Corea del Sud
per un preu d'uns 1.500 euros al canvi.
Aquests televisors estarien dirigits, en principi,
als joves que consumeixen més contingut en format vertical.
És la conseqüència que sembla que està tenint algun
dels televisors verticals per culpa de les històries d'Instagram,
dels vídeos, amb aquesta orientació Snapchat, YouTube, Facebook...
L'hem vist moltes vegades persones pel carrer
gravant en un format vertical.
El televisor tindrà una grandària de 43 pulsades,
funcions avançades de televisions intel·ligents,
amb aquest sistema que es diu Bixby,
un sistema de 4.1 de 60 watts, és a dir, molt bé el so.
I en principi es tracta d'un producte pràcticament experimental
que no sabem si es vendrà a nivell estranger,
és a dir, a nivell internacional.
O sigui, ells diuen, no, no, afriquis el nostre país,
a veure què passa i després ja veurem què passa.
Sí, a veure, també tingueu en compte que a l'estudi de Catalunya Ràdio
hi ha televisors verticals i també hi ha televisors verticals
com a expositors publicitaris a centres comercials,
n'haureu vist allà amb el mapa i aquestes coses,
o també els monitors de l'ordinador,
que permeten col·locar-se de format vertical o horitzontal
perquè van molt bé per programar o per escriure.
Ja ho faig, això.
El meu curs fantàstic d'ActeML que estic fent,
he agafat una pantalla que tenia per casa i l'he girat, ja està.
Però per veure la tele?
No, per veure la tele no.
Clar, jo penso...
Imagineu-vos que demà Joc de Trons treu un capítol en vertical.
Això potser ho fa Netflix o un capítol experimental d'Estranger Things
sobre el rotllo Black Mirror.
Exacte, Black Mirror, en vertical.
Però no ho sé.
Però no, jo tenia una màquina de marcians en una època,
ara fa com 10 anys, que podia girar la pantalla.
Depenent dels jocs si eren verticals o horitzontals,
perquè ens sortíem d'aquell tipus, podia girar la pantalla polo.
Molt més còmoda.
Una altra notícia relacionada amb els videojocs a casa nostra.
La fira de videojocs que s'ha celebrat durant els últims 3 anys
a la ciutat com tal canvia de nou.
La Barcelona Games World es converteix en Nice One Barcelona.
I en Josep Antoni Llopar, que és director de la fira Nice One,
ens explica el motiu del canvi.
Doncs la Nice One Barcelona representa una evolució natural
del que ha estat fins ara el Barcelona Games World,
un saló referent a l'àmbit del videojoc,
a l'àmbit dels esports,
que ara el que volem fer és potenciar,
assentar aquests pilars fonamentals que per nosaltres són
tota la part del gaming,
tota la part de joc en modalitat competitiva,
tot el que seria les competicions d'e-sports.
Volem anar un pas més enllà,
consolidar aquests dos grans pilars
i incorporar el que entenem que són
noves palanques de creixement i d'atracció de nous públics,
com ho són les sèries, les pel·lícules, la cultura anime,
i tot el que són les plataformes de streaming,
que formen part del dia a dia de molts usuaris.
Per tant, es tracta d'un pas endavant,
es tracta d'una aposta estratègica
pel que és un esdeveniment que en els últims anys
ha crescut una parada de creixa
i que ara fa un pas endavant
per presentar-se d'una forma renovada i transformada
per convertir-se en el saló d'entreteniment digital
més important del sud d'Europa.
En Josep Antoni Llopar, que el teníem a la dreta nostra,
si estava escoltant en estereo i auriculars,
l'heu notat a un costat.
Sabem una mica les dades? Sí que les sabem, no?
Sí, a veure, espera't, que m'he perdut.
Jo et tenia apuntat aquí.
Mira, el 28 de novembre fins al 1 de desembre del 2019,
al recinte de Gran Via de Barcelona.
Molt bé, home, déu-n'hi-do els canvis.
Què en penses tu, Gina?
Jo tinc moltes ganes de veure una cosa
que està a la nota de premsa,
que el Josep Antoni no ha comentat,
que se'n diuen els Tecnosports,
que són aquests esports electrònics
que és una regi entre e-sports i realitat augmentada,
que té molt d'èxit ara mateix a Àsia
i jo crec que al Cris això li agradarà molt,
perquè és molt divertit
i jo crec que té molt més d'esport.
Imagineu-vos jugar a Street Fighter
sent vosaltres el lluitador.
Són aquestes coses una miqueta més divertides.
No sé què en penses, Francesc, l'any passat,
bé, ara fa uns mesos quan vam fer programa des d'allà,
una de les històries que van tenir més èxit
precisament van ser les ulleres
i que la gent podia jugar com al Helmet Experience.
Sí, ho van fer.
Que ho hauríem de veure.
Mira, anem per aquí, no?
El que passa que diu un parell de coses
que a mi em sembla que intenta abarcar en excés.
Van una miqueta a dir si és cultura digital,
és món juvenil,
per tant anem a buscar moltes altres coses
que engloben l'univers juvenil.
I aquí jo m'imagino que aquesta idea
d'englobar tot el contingut digital
ve per, bueno,
comunicadors, youtubers,
events de trobades amb gent,
coses que se'n van una miqueta del món del videojoc.
Cultura anime.
Sí, bueno,
hi ha molt de cultura oriental
en el món dels videojocs,
però ja té els seus propis salons.
Portar-lo aquí per intentar
fer alguna cosa que ja tenies molt ben marcada
i ara obrir-te tant,
obrir-te tant, vale,
però obrir-te tant a moltes coses que són tan tangencials,
no saps com acabarà de funcionar aquí.
Jo els hi diré, els hi deixo, òbviament,
tota la fortuna del món.
De fet, estarem molt atents,
28 de novembre, 29,
30 i 1 de desembre
al recinte Gran Via de Barcelona.
Aquest nou, diguem-ho una altra vegada, el nom,
perquè ja ara no... Nice One Barcelona.
Nice One és com una bona partida.
Exacte. Gigi, no? Gigi, però és N.U.
Nice One.
De totes maneres, Ginato,
has tingut una setmana d'orilla, eh?
De merda, sí, ho pots dir-ho.
Aquesta setmana m'han intentat robar el mòbil a la Rambla.
A la Rambla es buquen en un aeroport secundari d'Alemanya,
que no sabeu lo avorrit que és,
i cosa que m'ha fet que ha estat 12 hores de la meva vida
esperant a mirar l'infinit,
perquè, a més, no hi havia wifi.
Però hi ha gent que ho ha tingut pitjor.
Això que sentireu ara és l'Àlex Alcapo
a Twitch fent un streaming de Minecraft.
Sí, lo vi, que había un tío que llevaba cinco años
jugando un mapa en hardcore de Minecraft
y le mataron el otro día.
Y en hardcore se te borra el mapa, tío.
Uf, tío.
Y le mató un bebé zombie en llamas, tío.
Un bebé zombie en llamas.
Sí, o sigui, imagina't,
portes tants anys treballant-te un mapa de Minecraft
i un bebé zombie a Minecraft
que és com que et mata un...
un màgic carp.
Un màgic carp.
Un màgic carp a Pokémon,
doncs t'acaba carregant tots aquests anys de feina.
Però hi ha res pitjor?
Sí, el que li passa a DayoScript
jugant al Minecraft també,
que va recollectant materials tranquil·lament
i apareix un creeper de sobte.
No hi ha res pitjor.
Ah, me cago en...
Ha sido iluminando por donde iba Dayo...
Què li ha passat, exactament?
Doncs mira, no anava mirant on tocava
i de sobte se'l carrega.
I era un creeper, eh?
Aquest també és un personatge que pot matar.
Aquest és dels personatges que ho mata tot, exacte.
I si no, és el que diu Tonacho,
que és un altre streamer
que està molt especialitzat en Minecraft
que està passejant per aquests mapes
i explica una mica la seva filosofia de vida quan de sobte...
Home, es verdad que es que hay que disfrutar
de los... del juego
y de las cosas nuevas.
Yo estoy más pendiente de ver que los esqueletos...
¡Hostia! ¿Y ese creeper? ¿En serio corren tanto, tío?
¿Pero te ha visto cómo ha corrido ese creeper?
¡Venió corriendo! ¿Pero por qué corren los creepers?
¿Por qué corren los creepers?
Sí, sí, el noi està més en una mina,
en aquell moment està allò agafant materials
i de la cua de l'ull veu com li surt un creeper
però el creeper va a tota pastilla directament cap a ell.
Minecraft deu-n'hi-do, eh?
Minecraft, és a dir, la setmana passada
jugàvem a... o sigui,
parlàvem de GTA V Online
i la quantitat de vida que té,
però és que Minecraft
porta molts més anys.
Molts anys, molts anys, i l'altre dia vaig rebre
aquell documental
de la creació de Minecraft
que ja és...
És retro, ja.
És molt retro, perquè ja no existeix res
del que explicaven allà.
Ara ho té Microsoft,
si no estic equivocat, però bé,
li estan donant vida i encara es veu força gent
a Twitch jugant-hi.
El dia és el proper 11 de maig,
dissabte hi ha al lloc
la sala d'actes del centre Jova la Fontana
al carrer Gran de Gràcia número 190
just al costat de la parada de metro
de Fontana de la línia 3.
Serà la cinquena edició d'Explora Komodore
per l'associació del mateix nom
que està dedicada a la preservació
difusió de la marca Komodore
creadora d'ordinadors de 8 i 16 bits
com van ser...
Atenció a la llista, eh!
El pet, Big Bean, Max
Max Machin, que aquesta no la coneixia.
Max Machin.
Després Komodore 64 i 128,
el Komodore 16,
el Komodore 16 era d'abans de... era el Quatre Colors
o era el Big Bean? Era el Big Bean.
El Plus 4, l'Amiga 1000, el 500, el 2000,
el 4000, bé.
La veritat és que són molts ordinadors
que van aparèixer en aquella època.
I l'Ivan Santillana, que és el restaurador d'Explora Komodore,
benvingut al Generació Digital.
Bona tarda.
Has vingut a explicar-nos d'aquest esdeveniment,
però déu-n'hi-do,
les màquines que aquesta marca va fer
a la seva època.
És molt complexa i lo xulo
és que portem moltes a la vent.
Sí, es podran veure.
Com a exposició i per jugar-hi.
De fet, l'11 de maig teniu preparat
tot un dia les conferències, tallers,
zona d'exposició, zona de jocs, punts de venda
i més sorpreses que ara comentarem.
Però abans, a casa teva,
quin ordinador tenies quan eres jove?
Hòstia, quina encerrona.
No, jo tenia Amstrad.
Però no passa res.
Per sort, en aquesta època no hi ha baralles.
Sí, sí, perquè era una època
que bé, a casa t'arribava l'ordinador
que el teu pare o teva mare et comprava
i...
I t'has d'apanyar amb el que tens.
Exacte, i de fet és l'ordinador
que sempre ha estat al teu cor.
Però el que encara fa més ridícul
aquestes afiliacions totalment talibanes
a una marca en concret, quan no la vas escollir
perquè fos millor.
Com que era la que em va tocar, era la millor.
Veig que no soc l'única que va rebre
el que van escollir els seus pares.
Això és quan parlàvem fa pocs programes,
Supernés, Sega Nintendo.
Tu no vas escollir, seriosament,
que era el millor. A tu et van dir
que era el millor.
Aquesta és música de l'amiga
que l'ha escoltat força Chris aquests dies.
Sí, la veritat és que sí.
T'ha agradat aquest xip de so a la so?
És bastant dur, eh?
La veritat és que m'ha agradat molt.
Jo em pensava que seria més...
De fet, té pitjor so que una Game Boy.
Gràcies, Chris.
Vull dir, sí, no, no, m'agrada molt
la música, les animacions, els jocs...
No sé, em va sorprendre.
No m'esperava això, m'esperava més un Amstrad
millorat, que no el que em vaig trobar.
Francesc, en un minut, per què Commodore
és un ordinador que ha passat a la història?
Doncs el Commodore sobretot va...
és un ordinador que té, em sembla,
el record Guinness de l'ordinador més venut.
Hi ha xifres que parlen de 30 milions
d'unitats a tot el món.
I en aquella època en què la tecnologia va arribar
a les cases de la gent, es va fer prou barata
com per poder...
per engegar aquesta revolució
de vocacions tecnològiques
i de passió pels videojocs
en molts de nosaltres, va complir
al Estats Units el paper que aquí a Europa va tenir
l'Spectrum, els ordinadors de Sinclair,
que eren tan ultraeconòmics que gairebé
totes les cases es van poder permetre al nen
comprar-li un ordinador.
I això ho va aconseguir als Estats Units.
En part perquè la proper Commodore fabricava
els seus propis xips, amb el qual era molt més barata
que la competència en aquell moment.
Òbviament, estem parlant també d'un ordinador
que estava molt ben fet a nivell de qualitat de so,
el seu xip, l'SID,
el CID, era una
meravella a l'hora de
treure música, com a les mans
d'experts com Ron Huber, per exemple.
I és un dels ordinadors
que aquí a Europa, per exemple, sobretot a la part
d'Alemanya, que eren molt més
decantats d'això, i després amb la zona d'amiga,
amb el Commodore es va despertar una mica tot el tema
de la Democent. Allò d'agafar
i programar, no per fer jocs,
sinó fer demostracions visuals i sonores
artístiques, fins i tot.
Artístiques de la potència del teu ordinador i a veure qui era
capaç de programar un
còdic que permetés, doncs,
fer més lletres donant voltes
per la pantalla, més voles botant a la vegada,
etcètera, etcètera. Una demostració
de possibilitat tècnica que
tenia la seva gràcia per les limitacions dels sistemes,
que avui en dia que anem sobrats de tots,
em sembla com molt ridícul, però en aquella època allò era
doncs era... eren lo més i hi havia
competicions de Democenters
molt, molt, molt importants. De fet jo recordo haver anat a una
a Barcelona
i ara no recordaré el nombre, encara tinc la
targeta i hi havia un concurs
final que era tirar el disquet.
Recordeu que... Demostracions.
Sí, demostració.
Tenia un disquet de tres i mig que era un
disquet físicament era
dur i hi havia
un concurs de veure qui el tirava més lluny.
Llançament de disc, no? Sí, sí, directament.
No tracteu la tecnologia,
per favor. Jo vaig veure una demo tècnica
que era un robot
fent malabars amb tres pilotes,
que per mi era la primera vegada,
però que utilitzava el sistema
el Ray Tracing, aquest que s'ha posat en la moda,
i utilitzava ja amb una comoda i jo vaig flipar.
No, no, jo vaig fer, jo tenia un comodre
amiga, ja pararé, eh? No, no, és que si no
aquí serà horrorós. I vaig
fer una bola, una bola
com aquest de... d'aquest pallasso
que comentaves, que per
fer el... per treballar tot el
sistema de llum, etcètera,
era com... hores i hores per fer
doncs una imatge, i això t'ho permetia
el comodre? Ostres! Això era el cas
d'amiga. I en el Commodore 64, com ara explicàvem
només per acabar, molts dels jocs que nosaltres hem arribat
a conèixer, i moltes vegades a través del PC,
ja en anys bastant més posteriors, pensa que
el Commodore 84 va estar en fabricació
fins l'any 94,
molts dels jocs que nosaltres a vegades tenim molt mitificats
en el PC van començar, els seus autors
els van planificar per Commodore 64,
per exemple, el Manic Mansion, eh?
L'aventura gràfica, clàssica del LucasArts,
després, Dona Peo, tot el que va sorgir,
es van pensar i es van construir pensant
en el Commodore 84. Ivan, quan va néixer
l'associació Explora Commodore?
Doncs ara fa cinc anys, i
bueno, és una festa d'amics
i prou, vull dir,
ens juntem uns quants,
reuníem equips, i...
Perquè com a associació, el que feu és això,
una vegada cada cert temps? Sí, res més.
O reuniu allò de tant en tant? No, ja ens agradaria
reunir-nos més, més que res per planejar
la vent, també. Però ara també
tenim una tradició que és que
d'alguna manera produïm jocs
de Commodore, i
també fem servir el l'avent
com a plataforma, i en aquesta ocasió,
en aquest aniversari, presentem un,
que és el 4M Arena. Ah, sí,
sí, sí, sí, aquest l'estic veient que fareu un concurs
que ara parlarem, i també hi haurà
el joc físic, no? Exacte.
Anem a Pams, també hem dit al principi
que hi haurà com uns tallers
per aprendre a fer jocs,
o programar? Sí, és el taller més friqui
de tot l'avent.
És el que t'agrada, eh? Sí, sí, sí,
aprenent de programar amb l'ensemblador,
que és el Paco i el Darro, que és
el que ha creat el joc del
4M Arena, i el Paco,
del Paco Block, el que està fent
ara és un dels que està, bueno,
realment és ell sol que està creant una
versió de Street Fighter 2 per
Commodore 64.
I ella explicarà a qui vulgui apuntar-se
una miqueta les bases.
És una sala gran, vull dir que quan se vol que estigui
a punt d'atendre, ja tenim bastants
problemes amb el Chivarri, perquè
com deies, és una festa, hi ha molts amics,
tothom es retroba i vol parlar,
però és bastant curiós,
ja hem fet algun
curs de Seuc,
que és un maker, que és molt fàcil,
està tot mastegat ja, i només
has de fer gràfics i tal, i aquesta vegada
ens tirem a la piscina. És clar,
és anar més enllà, tu recuperes
aquests ordinadors, que ja
necessiten certa energia, jugues
però ara ja hi ha gent que el que vol fer
és fer jocs per aquestes
plataformes. També hi ha un altre concurs,
que és el concurs de sprites.
Què és exactament un sprite?
Perquè si la gent ens escolta ho pugui saber.
És un dibuix astàtic
amb les dimensions
no he mirat les dimensions,
però són ben petitones, i allà
tens que fer volar
la teva imaginació
per
no sé si són 16x16 pixels,
tens que crear un dibuix
i s'estan presentant coses bastant maques,
maques dins del que...
del tamaig que hi ha. I a més a més amb la limitació
de colors, no? Exacte. Perquè no sé si eren
16 colors, no sé si era la
depenent suposo de la Commodore, però...
Sí, però en sprites és possible que tinguessis
limitat, no pots fer servir tots els colors.
No pots fer servir tots els colors i...
És que a nivell artístic això
canvia molt, eh? Perquè bueno...
A més, a l'Explore Commodore,
pel que he vist, tu dius
que és una festa, i el que feu
també és convidar molta gent.
Això que comentaves d'aquest joc
de 4M Arena,
és... Està organitzat el concurs per
King of Games, que...
que ells es dediquen a...
Precisament a això, són especialitzats.
Són amics de tota la vida allà al retrobarcelona, on també
tenim estan i tenim presència.
Molts dels socis hem participat
a tornerios de King of Games,
i aquest any els hem passat
al... els hem cedit
amb l'honor de poder tenir...
que organitzin aquest joc.
Perquè ho tenen tot tan ben muntat que...
Clar, perquè es necessita una dinàmica
i una tecnologia...
Una organització i unes taules de saber
què es fa, perquè ho hem fet nosaltres,
ha sortit bé, però...
i amb l'ajuda de la gent de Pixels Mansions
que també ens ajudaven, però bueno...
El 4M Arena, l'estat mirant,
és un joc que jugaran...
Hi ha dos nous, no? Sí, és un 1x1.
I el 4MB dels quatre sistemes,
MSX, Amstrad,
Spectrum i Commodore,
que són les quatre rivalitats.
Molt bé. I que tots tenen un 1M en el seu nom.
Ah, molt bé.
Suposo que t'ho venia d'aquí. També, és veritat?
Sí, sí, sí.
Hi haurà una zona d'expositors
on hi serà l'Start,
per cert, que avui no hi és amb nosaltres.
L'entrada és gratuïta,
però sempre es pot portar alguna cosa
a la cartera perquè
hi haurà potser algun
expositor que pugui vendre com aquests jocs
o revistes, etcètera, no?
Sí, també ve el Javi Conyago, de Commodore Spain,
que porta un Soccer Wars,
que també és un joc fet amb el Seuc,
que és el Michael que parlàvem.
I l'Start sempre és a tot arreu.
La seva paradeta és a tot arreu.
Crec que aquest fi de setmana
també els trobarem a l'Arc Andreu.
És veritat.
Aquesta és una altra, la quantitat
d'esdeveniments que hi ha darrerament.
No hi ha temps.
No sé, ha fet com un clic tot això.
Abans n'hi havia perquè sempre hi ha hagut,
però ara hi ha moltíssims d'aquests esdeveniments.
També és que cada vegada ha passat més temps
i per tant hi ha moltes més coses a recuperar
i a la qual feu una exposició.
Perquè tens el de Commodore.
Exacte, és que cada vegada anem acumulant
més merda digital.
Sí, certament.
Hi ha molt bon fair play entre vosaltres
perquè convideu, com dieu, a totes a Commodore,
a Amstrad, a Spectrum.
A Spectrum.
Els amics de Tari no han pogut venir
i aquest any també venen uns amics de la plataforma Acorn.
Què era, Acorn?
Un ordinador.
Un ordinador anglès.
El britànic li deien.
Clar, estem parlant de l'any
81-82, segurament.
El que està clar és que això
és la dècada dels 80.
I tant.
Molt bé.
Els qui venen i s'interessen
pels videojocs
d'aquestes màquines,
els agraden els videojocs actuals?
Tu que has vist...
Ja de tot.
No podríem dir que hi ha un perfil de jugador
que només juga...
Hi ha molta gent, sí que tens raó, que hi ha molta gent
que no toca res nou, la nova generació,
ni tocar-la.
En el moment que t'hi fiques una miqueta amb el retro,
econòmicament tens que escollir,
perquè hi ha encatxarros que no
es poden assumir així com així.
Però qui té la sort com jo que
puc dedicar-li el calés a tot
i no tinc criteri per col·leccionar videojocs.
Agafes coses de l'última generació
i després...
Jo tinc la PS Vita.
Es pot dir que és també retro.
No, és una consola que...
M'he agafat un Big 20
fa un temps
i la Play 4 a prop, 500 milions.
Ja et dic, no hi ha criteri.
Hi ha alguna cosa de les coses
més retro que trobis a faltar
en els actuals?
Perifèrics, a mi m'agradaven molt.
Això és una filia, els perifèrics.
Pistoletes,
una alfombra de ball...
Alguna cosa que faci que sigui
més bona la màquina, que és ràpida...
Els bongos de la 64,
una canya de pescada de la Dreamcast...
Doncs passa't a Nintendo, eh?
Perquè Nintendo té de tot.
És el mateix amb el Wiimote, vull dir.
No, però pots fer-ho amb el Labo.
També.
El cartró...
Tu vols perifèrics o el plàstic.
Ja me'l faig jo, el cartró.
El cartró sí que és veritat
que tenim molta reticència,
però una vegada el proves...
Escolta, aquest és igual, eh?
Perquè és tan divertit que és que té igual.
La consola és la que és, vull dir.
Al final és com millor...
I dèiem, tallers,
també hi haurà concursos,
que la gent ja s'ha apuntat als concursos.
Estan les inscripcions a la web,
i la gent encara es pot inscriure.
I això començarà al matí, no? A les 10?
M'endurà a les 10 fins a les 8 de la tarda,
que tenim el tancament.
I full time, eh? Full time.
I abans de tancar fem el tradicional trivial.
Què és això, el trivial?
Doncs el que tal qual,
un trivial de preguntes comodorianes.
El Cris i jo no guanyem.
Segur que no.
Hi ha algunes que són molt senzilles,
hi ha de vídeo, de músiques...
Algo més senzill, no?
Sí, coses així.
Però hi ha llocs molt mítics, eh?
Després estan les preguntes, ja,
que és per tombar-te.
A quin any? Ni idea.
Però és ABCD o és...?
No, ja en tenim un jurat
i va mirant i que aixega abans la mà,
es passa a torn...
Tothom mirant, eh?
El bar, el bar!
Això passarà
aquest proper 11 de maig, dissabte,
al lloc que és la sala d'actes
de la jove a la Fontana, del carrer Gran de Gràcia.
Tercera planta. Número 190.
Això està a prop de la parada de metro Fontana, no?
10 metres.
Mira, imagina't, a línia 3.
Mira, el nostre tècnic,
el Ricard Portal, és comodorià, també.
L'hi he dit
i deia, hòstia, no sé si en podré passar,
però es pot passar encara que sigui mitjoreta de tres quarts
a l'hora que volgui.
Sí, i també les edats, vull dir, no hi ha edat.
Allà fa poc em preguntaven si fèiem alguna cosa
per més petits de la casa.
I realment jo crec que qualsevol joc d'aquest
t'enganxa a qualsevol edat.
Que aquí hagis jugat i aquí no.
Sempre hi ha fotos
de mainada jugant.
I els nens et toquen la pantalla a veure si és tàctil.
Sí, toquen la pantalla i tracten
els teclats d'alguna manera que, bueno,
està molt especialitzat i van amb cura.
Ens has portat un pòster
i també feu una revista, no?
Fem un fanzine i també
he portat unes xapetes aquí per vosaltres
dedicades també al Carles del Retro Barcelona,
que li encanten les xapes.
Ah, sí, el Carles, ah, molt bé.
I la fanzine, què hi ha?
Articles de...
Podríem escriure els blogs que
tots els socis tenen.
Anem recopilant articles, alguns no s'han publicat,
els altres sí.
Més que res per explaiar-nos.
Generació digital.
I avui hem volgut que el Cris, el canal de Cris,
jugués a jocs d'aquests ordinadors.
Li vam dir que jugués a jocs emulats amb PC.
Jo li vaig passar un link d'Archive.
La bola, eh, vas estar a la bola?
Sí, sí, dic que no funcionarà.
I has tingut problemes, eh?
Molts, perquè clar, els emuladors
més actuals abans ho parlàvem.
La Nintendo 64 era de ficar el cartutx
i a jugar i ja està.
Abans has nombrat fins a 15 comodores
diferents i cadascuna tenia un chip
que de 512 kilobytes,
que no són compatibles al d'un megabyte
perquè llavors el joc no tira.
Si en aquella època ja teníem problemes, ara també.
Clar, increïble. I llavors, clar,
va arribar un moment en què
a l'emulador que em vaig baixar
no vaig poder fer-lo funcionar,
necessitava mil arxius que no trobava per internet
i després a online sí que funcionava.
Perdona, si tu no ho trobaves és que no funcionava.
No sé, vaig tornar...
Clar, és que no venen pre-instal·lats.
Almenys en la versió que jo em vaig descarregar no.
Era més fàcil comprar-te un comodor i...
T'ho juro que sí.
Un moment em dic, entro a la pop,
a veure si hi ha una comodora i me la compro.
Però és veritat, hi vaig jugar online
molt, perquè la connexió suposo que també
amb el streaming i tal,
que parlàvem molt...
Exacte.
Però vaig poder gaudir de dos o tres jocs.
El primer va ser aquest,
Another World.
Esquerra-dreta, és a dir
0 so a un canal
entre l'altre, perquè clar, teníem pocs canals
en aquella època, que eren 4.
L'heu jugat?
I una Telemono, eh?
I de tup i de tup i...
Això es perd molt, jugar
amb una tele HD.
Jo no l'heu jugat a la Nova York.
No l'heu jugat? De què va?
Doncs mira, és un joc d'acció i aventura,
visualment molt peliculer,
i de fet el Museu d'Art Modern de Nova York
va incloure dins de la primera
secció de jocs que són considerats
art en aquest vídeojoc.
És un joc que en una hora
te'l pots ventilar, però és veritat
que els putles són molt complicats.
No estic acostumat a jugar aquests putles
perquè no són res intuïtius.
No hi ha cap interfís a la pantalla.
Vull dir, és bastant complicat.
Els jocs duraven
no perquè els haguessin dissenyat per durar,
sinó perquè era ensaio error.
Estan fets molt cabrons perquè així
no te'l ventilessis en una hora.
T'hi hauries d'estar 3 mesos jugant, però a base de can
no en tenies ni idea.
Jo vaig tenir que tirar de Youtube per dir
escolta, tinc molt poc temps, no sé per on anar,
ho he vist tot...
Hi ha un youtuber que diu
Ei, benvenides a mi canal!
Total!
Aquest joc va tenir tanta acollida
que els mateixos desenvolupadors
després van fer un altre joc
que es deia Flashback, de la mateixa estil
que aquest segurament sí que el coneixeu
perquè va sortir, em sembla que parla Mega Drive
potser m'equivoco, però vaig veure diferents caràcters
i molt maco.
Aquest és molt bonic.
I aquest altre
que vas provar
també vas jugar-lo, eh?
Sí, es diu
Curse of Enchantia
és un point and click super bo.
L'he jugat però no me'n recordo a on.
Una mica segur que no, no sé si va sortir
per Mega Drive, és que no ho recordo
però jo l'he jugat.
És una aventura gràfica, sí.
Amb una peculiaritat, és un joc
que no té diàlegs.
Surten com els sims, són globus
i expliquen molt bé
el que està passant.
No necessita que tingui diàlegs, està tan ben parit
que no li fa falta lletra per entendre tot el que passa.
A nivell gràfic és increïble.
Tenen uns escenaris plens de detalls
que molts cops dificulten el gameplay
perquè tot sembla interactuable,
tot és fons, no hi ha un objecte que dius
això, aquest objecte
és sospitós, no n'hi ha.
És tot molt pintat
amà, molt bé, vaig flipar.
A Youtube vaig poder veure un parell de jocs
d'avions, que em va deixar
amb la boca oberta, vaig intentar jugar i no vaig poder,
que simulava un entorn
3D, realment
creïble, em semblava que
la Commodore tirés un joc
en 3D, però no, eren capes
superposades, suposo que calculava
d'alguna manera
on estaven situades els avions
enemics, i llavors semblava,
amb canvi de càmera fins i tot, i semblava que
estava jugant en un joc en 3D.
Vaig flipar. Jo recordo l'
A18 Interceptor, que era
un parell o tres, jo vaig trobar vàries.
Però aquest sí que era poligonal,
molt poligonat, però era
un entorn 3D. Jo n'havia tingut
també, no sé si l'F22,
d'Electronic Arts per la
Mega Drive, però que eren d'aquests, tots varien del món
de la miga, i la sensació era la mateixa.
Moure't en un món 3D
és molt simple, però era
fabulós. I molts jocs
que em recordaven a altres, que
jo vaig poder jugar després, com el
Hurricane, que m'ho va recomanar, però no vaig poder
jugar, és molt semblant a un Mega Man,
un Metal Slug. Són jocs que
no sé, és que de veritat que em vaig sorprendre
perquè són jocs que a nivell de
gameplay, les mecàniques són molt xules.
A veure, les sensacions, que és
el que em demanàveu. Molt bé, escoltem, escoltem.
Anem a posar-ho amb una taqueta.
El vas tenir, les sensacions? Moltes, moltes.
Primer de tot frustració per no poder
rotllar bé el d'allò, però sobretot
nostàlgia. No sé,
no vaig jugar de petit a la Commodore.
És la que t'he acabat de dir, sí, és l'ostàlgia que no has tingut,
però la tens, no? Però s'assemblen molt
als jocs de la NES i de la Mega Drive, jo va ser
la primera consola que vaig tenir, i la veritat
és que aquesta sensació de jugar
amb mi mateix quan jo tenia 5
anys, la veritat és que em va, no sé,
em va fer moure de la cadira
jugant al dimecres.
Grans animacions, per exemple, el Prince
of Persia, que el vaig poder
jugar també. Té unes animacions, el
personatge. Es fa, es posa com
d'animació. És increïble,
però increïble. A més, hi ha diferents animacions,
si hi ha una paret o no i no pots saltar,
doncs el personatge pica la paret i
fa d'això, i no m'ho esperava per re.
Ho havia vist, però no me'n recordava. De fet, hi ha un vídeo
de YouTube on parlen els germans que van fer
les animacions d'aquest joc
amb la tècnica de rotoscòpia.
L'agafava, l'agravava en vídeo,
la pausava i a sobre de la pantalla pintava
sobre el paper els esprits aquests que tenien.
I ara m'ajudareu, perquè
quan podia passar un joc
amb la Commodore?
Quan ocupava el disquet.
Comodore 64K.
Màxim 64K, que és el que podia
tenir en memòria l'agravada. I amb tan pocs recursos
als escenaris que n'hi ha, vull dir,
em va flipar. Una
reflexió. Hem de fer menys
Playstation Minis i més
recuperar les plataformes Commodore i tot això
amb Mini, perquè realment una Playstation Mini
la pots jugar al mercat de Sant Antoni, segur que
hi ha de segona mà. Una Commodore és més difícil,
no ho sé, tu ho sabràs.
Una Play per 5 euros la tens.
Aquest senyor el té, no?
El nostre tècnic té la Commodore 64 Mini,
però aconseguir-ne una original
és molt més car. Original és més
complicat. Per això han de fer els remakes,
perquè quant valdrà una Commodore a segona mà?
Mira, l'acabo de trobar ara per 80 euros
a Wallapop. Està bastant bé.
Si funciona, està provada i tal,
està bastant bé. I després la tens
amb caixa, llibret, no sé què i tal,
300 euros, amb uns comandaments
meravellosos. 300 euros ja és.
De millor, és que pica amb una mica.
I és curiós que es parli d'això
dels refritos, dels llocs,
perquè és que hi ha molts llocs de la Commodore
que després van sortir, jo els vaig jugar
per altres consoles com la NES, la Mega Drive,
i bueno, sembla que és una cosa innovadora
ara que s'està fent per les companyies i tal, però es feia abans també.
L'any 1991, l'intent fallit
de fer un joc basat en l'actor Jean-Claude
Van Damme va portar dos desenvolupadors
de la companyia americana Midway a crear
una de les sagues de jocs de lluita més
important de tots els temps. Ens
referim al Mortal Kombat que arribava als
serons recreatius el 1992
i a les consoles l'any següent per disputar-li
a Street Fighter 2 la corona de jocs
de lluita. Les seves armes, atenció,
sang, gore i gràfics
digitalitzats que convertien els
enfrontaments dels jocs en lluites
a mort molt reals.
I
i
i
I
doncs tan reals eren els gràfics, benvinguts
als discoteques delsigtats
a tota la nostra audiència
tu, Límite, i coses així.
EXTAMBI auf
A veure, eren gràfics
molt realistes i era el primer que et
cridava l'atenció quan vies aquest joc
Precisament això és el que va començar a posar el crit al cel preocupats per les influenciables menys del jovent.
Tots els benpensadors americans es van posar molt nerviosos.
I de fet va ser mort al combat Night Trap o Lethal Enforcers,
els que van provocar una comissió d'investigació per part del Senat dels Estats Units sobre la violència en els videojocs,
cosa que va acabar desenvolupant que es creés l'Standard SRB per valorar l'edat necessària dels jocs
i s'obligués a que estigués imprès amb pantalla.
Però aquest joc no ho porta al PEGI, el PEGI típic que s'està acostumat.
Va ser el que va crear el PEGI.
Això va ser el que va provocar que es creés aquest
i que a Europa acabés amb el PEGI.
No va ser exactament aquest joc, sinó que va ser com tot.
Hi havia hagut molts videojocs violents en aquell moment i això va ser totalment brutal.
La gota, la gota.
I la tema estava en la digitalització.
Van començar a sortir també els jocs amb CD-ROM, el Night Trap anava amb CD-ROM,
per tant utilitzava imatges reals i el fet que la violència fos tan realista va començar a preocupar la gent.
Matar zombies o alienígenes Space Invaders no passa res,
però arrencar-li algú la columna sí, oi?
Imagina, home, tu diràs.
A veure, això també va ser utilitzat per Nintendo en aquell moment
per desmarcar-se i posicionar-se com a Super Family Friendly
i una mica posar l'objectiu sobre Sega.
Recordeu que les versions de Mortal Kombat 2 de NES, de Super NES,
no tenien ni la sang ni Fatalities ni res de més.
De fet, el detall més destacable dels jocs de lluita són els seus personatges.
Lluïtadors amb personalitats molt marcades que es converteixen en favorits dels jugadors pel seu estil
o, per exemple, pels seus moviments.
I a la Sega Mortal Kombat hi ha un munt de personatges.
De fet, clar, estem parlant de Mortal Kombat 11 actualment.
Tenim, crec que fins a 90 o més de 90 lluitadors diferents
comptant totes les èpoques, i això sí, només els jocs de lluita.
Ni pel·lis, ni comis, ni novel·les.
Exacte.
Llavors, com que és impossible parlar una mica de tots ells,
sí que és curiós veure que podem agrupar-los en diverses categories molt particulars.
I, a més, són categories que són com molt característiques de Mortal Kombat.
És molt reconeixible.
Passem de jugadors humans, que són molt avorrets, estem ja molt trillats
i entrem de ple en la bogeria dels lluitadors de Mortal Kombat.
Doncs vinga, primera categoria, canvis de colors.
A Midway eren molt llestos.
A veure, li posem una miqueta de color a un ninja i ja tenim un personatge.
Li canviem el color i en tenim un altre, un altre i un altre.
Doncs aquesta tècnica miraculosa que es van inventar
és el que ha fet néixer personatges mitjans com Sub-Zero,
el ninja del gel, que anava de color blau, l'Escorpion,
el ninja zombie, que també anava de color groc.
I atenció, anem a canviar els colors.
Reptile, ja tenim un ninja, si veiem color verd,
Smoke, el Noob Saibot, Lillian,
Smoke, el Noob Saibot, Lermak, el Ren,
Chameleon o Tremor, tots basats en el mateix personatge,
però costa d'anar-li posant funcies, taronges...
Anem sumant colors.
Les noies ninja també els hi passava el mateix.
Eren tots clòniques de la Kitana.
Teníem la Milena, la Jade o la Chameleon.
Molt bé, després hi ha monstres infernals i déus.
Doncs sí, això de l'Street Fighter 2,
de dos tios que es van amb un carreró a trencar-se la cara...
Això és molt cani.
Al Mortal Kombat hi ha una història,
hi ha mons eterns i suplents divins, etcètera,
i que estan tots enfrontats per la supremacia total còsmica.
Llavors aquí hi ha déus, diables,
sers de l'inframon, etcètera.
Tenim de tot, per exemple, recordem del primer videojoc,
del primer Mortal Kombat,
una figura que és un dels clàssics d'aquest,
que és el Raiden, el déu del llamp.
També tenim el Goro, que era aquest dimoni de quatre braços.
I per exemple, durant tota la saga,
la Serina, Kira, Quan Chi són dimonis diversos.
El Fujinju, el Shao Kahn són déus.
I com el Goro, aquesta raça de monstres de quatre cas,
que se nomenen Shokan,
hi apareixia també la Shiva i el Kintaro i molts altres més.
Abans d'escoltar l'Oriol Dalmau amb la seva experiència
amb el Mortal Kombat XI,
en parlem també de les bromes, els ous a Pasqua i els personatges ocults.
El Mortal Kombat
És que és molt Mortal Kombat, tot això.
Mortal Kombat és molt excessiu, sang, gore...
Els Fatalities, us en recordeu, que quan acabava el combat
podies fer un moviment secret i destruir el teu rival,
però després tenies els Friendships,
els Babalities, els converties en bebès,
els Animalities, els converties en animal,
els Brutalities, que eren més que el Fatality,
anava una mica més enllà.
Tot és molt molt extrem, el Mortal Kombat.
Una de les coses que sempre els ha funcionat molt bé
és el tema dels personatges ocults.
Hi ha hagut sempre pistes, coses que han fet que la gent
s'obsessionés en saber si hi havia un lluitador amagat més,
podien lluitar amb un altre personatge.
Hi ha hagut sempre molts rumors, molta rumorologia,
i els de Midwayne s'han sabut aprofitar d'això
per crear moltes coses.
Per exemple, personatges que són referència
o tenen algun significat especial.
Un dels protagonistes del primer joc, en Johnny Cash,
és una estrella d'acció del cine
que té un moviment molt significatiu d'obertura de cames
i els seus inicials en JC,
i és un clar referent a Jean-Claude Van Damme,
que és un dels motius per què el qual neix el joc.
En Reptile, que és el primer ninja variat, el de color verd,
apareixia com un personatge secret, a la recreativa ja,
perquè aquestes coses moltes vegades
estem més acostumats a veure-les en versions domèstiques.
L'univers Mortal Kombat podia sortir al carrer.
A més, era molt difícil de treure'l.
No pots esperar-te que en una fase especial
haver lluitat sense bloquejar,
passés un ocell per davant de la lluna
i el pogués treure.
En Noob Saibut, que és un personatge
que es pareix a diversos jocs de la saga,
té el nom invers de Boon i de Tobias.
En John Tobias i Annette Boon,
porten el nom dels creadors de la saga de l'inversa.
Air Max és un altre personatge
i neix de que algú va descobrir un menú dins la recreativa
on apareixia Air Max, que volia dir error macro,
una cosa que utilitzava un dels programadors del joc
i va començar la paranoia que era un personatge ocul.
Van començar gent escrivint a les revistes
dient que l'havien trobat,
gent que falsificava una imatge de l'Escorpion,
pintat de vermell,
dient que havien aconseguit lluitar si feien no sé què.
Els cunyaos ja existien.
Què vol dir?
Bitwai fent comunicats oficials
dient que aquest personatge no existia en el joc.
Dos jocs més tard van agafar i el van crear i el van posar.
Que guai.
I dels últims, un és Mock Up?
Mock Up, que en anglès sona com a mock up,
una cosa falsa que poses per suscitar un altre objecte,
una cosa ràpida que no té molt de sentit,
és un personatge ocult al Mortal Kombat Deadly Alliance
que representa un actor de captura de moviments
amb el seu traixa blau, les seves boletes lluminoses per tota la cara,
que és realment el que existeix.
El moviment d'aquest senyor és el Mock Up
que després canvies per als personatges reals del joc.
I després hi havia un altre que es deia Meat,
que era l'esquí que utilitzaven quan en algun d'aquests
fatalisistre mamuns mataves algú i el deixaves en carn viva,
apareixia aquell petit esquí i van agafar i mira,
com una broma, els programadors el van incorporar també
com un personatge seleccionable a Mortal Kombat IV.
Molt bé, doncs ara el que farem serà escoltar aquesta persona.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
I és que precisament ha jugat aquest Mortal Kombat XI.
Mortal Kombat XI, l'hem jugat en PlayStation 4,
però el teniu també en Xbox One i en PC i Switch.
Amb Switch ja us aviso que tècnicament és un xic inferior,
tot i que el porta està molt bé, però home,
us el podem portar al vàter.
Mortal Kombat és, ja ho sabeu, una saga mega mítica.
No sé quants jocs s'han fet. Més de 11, ja t'ho dic ara.
Des d'aquella primera màquina arcade que ens va flipar a tots
per l'ugore que era, per la sang que es veia,
el realisme dels personatges i aquesta veu.
Aquí ara no em molava allò de rematar els combats,
quan el rival està grogui, amb el...
I d'aquí ja sabeu, des de les primeres conversions a Mega Drive,
Super Nintendo, fins al joc que tenim avui,
el Mortal Kombat XI.
Podríem dir que el joc de 2019 no té realment res a veure
amb aquell de l'any 92, i de fet és veritat,
però en aquest cas es pot aplicar la frase aquella
que s'ha canviat tot molt perquè tinguis la sensació
que s'ha canviat. I és que el joc aconsegueix avui
transmetre les mateixes sensacions d'aquell joc
que ens va flipar fa ja 27 anys, i clar,
això no és gens fàcil de fer.
D'entrada ja podem dir que, sense cap mena de dubte,
és avui dia el millor joc de lluita que hi ha.
O sigui, es mengen patates, els Street Fighters,
els Tekken, els Dragon Ball i tot el que li fotis per davant.
El joc ha sortit carregat fins a les celles de contingut.
Tot el contrari que la majoria de jocs de lluita
que anava a nombrar ara, excepció del Super Smash Bros
que juga a una lliga diferent. Aquest Mortal Kombat
té una quantitat de contingut per un sol jugador,
de quantitat i de qualitat. Té un mode història
que és llarg, que és el millor mode història
que he jugat jo mai en un joc de lluita.
Que sí que ja sabem que al final estem parlant
d'unes cinemàtiques que van enllaçant un combat amb el següent.
No hi ha mecàniques jugables diferents, però
és que si et dic que són més de 4 hores de cinemàtiques
amb una història xulíssima, amb combats que sí
que realment sents que venen a cuento, què?
És o no...
Però és que de debò el contingut que porta no s'acaba mai.
Tenim les Torres Clàssiques, que és l'arcade de tota la vida,
les Torres del Tiempo, que és un arcade
però amb mil modificadors de vida, de condicions,
personatges especials... Ei, brutal.
Tot plegat amb uns gràfics que estan a un nivell
realment sorprenent, o sigui, unes expressions facials,
un nivell de detall com jo no havia vist mai, o sigui...
Bueno, i m'he deixat el millor pel final. Què tal el combat?
Si sou habituals de Mortal Kombat no us estic descobrint res de nou,
però si fa molts anys que no el jugueu o no l'heu jugat mai,
un Mortal Kombat és un joc que no premia memoritzar
50.000 combinacions de botons. És més important saber
què coi vols fer en cada moment i ser creatiu i tenir una certa estratègia.
I això passa sobretot amb la combinació de botons d'acció i direcció.
És a dir, no és el mateix, per exemple, la X amunt,
amb la X avall, X dreta o X esquerra. Fa moviments molt diferents.
Això et dona moltes opcions, moltes combinacions, de forma molt fàcil.
Té la contrapartida que, per exemple, no pots cobrir-te
tan intuitivament com ho fas a Street Fighter, que és tirant enrere.
Hi ha un botó per cobrir-se a Mortal Kombat.
Però, en canvi, tens una combinació de moviments realment flipant
i quan ho comences a dominar és que et converteixes
en una autèntica turmix de fer gaspacho gore.
Perquè aquesta és l'altra.
El gore, el gore dels Fatalities, és més bestial que mai.
Et sents? Un estudiant d'anatomia boig.
S'ha criticat d'aquest joc el que en diuen la Fona de la Cripta,
que és un lloc on vas obrint cofres tipus caixes de lut
amb moneda del joc o diners reals.
Diners reals.
I sí, segurament aquest joc tindrà 50 DLCs en el futur
i sí, segurament acabarà sent un joc plantejat com un servei,
però també és veritat que arriba amb moltíssim contingut
i molt bo.
25 personatges que es diu aviat, moltíssim gore, moltíssima diversió.
I el que us deia, Mortal Kombat en aquests anys
ha aconseguit el més difícil, canviar el suficient com perquè
quan el juguis, sentis que res ha canviat.
Compre't el va.
Fantàstic, tot el comentari que ens ha fet l'Oriol Dalmau
aquest any l'altre dia estava llegint tots els jocs
que ha jugat i comentat i en son un munt.
Hauríem de fer... Com té temps?
Perquè té família, vull dir.
Com té temps? Jo crec que dorm poc.
A més, el juga bé.
El juga molt bé.
És un gran fitxatge que hem fet ja porta dos o tres anys, l'Oriol,
amb nosaltres.
Recordem, Ivan Santillana.
Per la gent que no ha escoltat l'inici del programa,
sapigueu que hem parlat de l'Explora Komodore.
11 de maig, dissabte, sala d'acte Centre Jovalda Fontana
és gratuït. Per una persona que no hagi anat mai
a esdeveniments d'aquest tipus,
què es trobarà? Molta màquina, molta exposició,
molta gent, molts amics, l'ambient molt festiu,
una màquina del temps.
Una màquina del temps, exacte.
Que començarà a les 10, l'11 de maig.
Ho tenim molt a prop de la parada de metro Fontana linea 3.
Moltíssima sort i ens explicaràs com ha anat.
Moltes gràcies, sou benvinguts i molt agraït per la difusió.
Vosaltres ens enriquiu el programa.
Vindrem, eh? Vindrem.
Recordeu que això ha estat el Generació Digital,
i el que us hem de dir ara és les persones que ho fan possible.
Generació Digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies, Elisabet Sánchez, Gine Tost,
Oriol Dalmau, Francesc Blasco, Chris Vilchez.
Moltes gràcies per participar en aquesta edició d'avui.
Gràcies a tu, Albert. Gràcies a tu.
El control tècnic, Enricard Portal, també hem tingut l'Olga Clapés,
que ens ha tocat el guió del Generació Digital.
Pots seguir-nos al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch,
a Twitter, a la USB, a la web.
Gràcies per venir al podcast i també pels podcasts de Spotify.
Adéu-siau!
Adéu.
Fins aquí el programa d'avui.
Fins aquí el programa d'avui.