Música
Benvinguts al Generació Digital,
el programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui conversem amb Josep Monzonís,
creador del videojoc MicroPicoRazers.
Coneixerem la darrera novetat de Facebook,
que són unes ulleres de realitat virtual que es diuen Oculus Go.
La Gina Tost ens farà un repàs dels millors escape rooms actuals.
Francesc Xavier Blasco ens fa una guia ràpida
per anar a veure la darrera pel·lícula dels Avengers i entendre-la.
L'Oriol Dalmau juga i ens comenta el David May Cry HD
i treballem amb la darrera tauleta, pels dissenyadors sobretot,
de Wacom, que és la Cintiq Pro 24.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Star.
Star, què tal? Com estàs? Fantàstic, molt bé.
I què tal, a la taula? Tots bé? Molt bé.
Star, vull començar per tu, perquè ens pots dir alguna cosa,
no sé si secret o què,
de les darreres novetats que fas relacionades amb producció de videojocs,
amb coses antigues? No.
No pots dir-ho? Sí, home, sí, vinga, va.
Has quedat molt interessant. Sí, ho faig, quan vull ho faig.
Sabeu que vaig traient d'edito jocs per Spectrum,
per Commodore, per Amstrad, per MSX.
Doncs ara m'hi he actualitzat, m'estic fent modern.
Modernets aquests que em deixaré per illa i pentinat així estrany,
perquè ara faré joc de Wii.
De Wii? La primera, eh?
Es pot dir que la Wii ja és antiga, no? La Wii és vintage.
De fet, encara hi ha moltes cases, la Wii.
Sí, i agafant pols, també.
Sí, sí. Perquè la gent no s'espanti que digui
que l'Ester s'està fent massa modern.
No, ara també vaig començar, us ho vaig comentar,
que havia començat dissenyant una galeta d'un vinil de 7 polsades.
Sí, és veritat. Ah, pensava que era broma.
No, no, és veritat. Ara ja he dissenyat tot.
Sí, sortirà un disc del senyor Erizo amb dos temes,
un tema per cada cara,
i el que va començar fent només la galeta,
el que és l'enganxina de dins del vinil,
doncs ara és el de dins amb les lletres,
amb les cançons, i portada i contraportada.
Per cert, Francesc, em va fer riure molt un tuit teu.
Què deies?
Retromeravelles que es troben oblidades als armaris de les cases.
Un dispositiu, atenció, d'escriptura i impressió instantània a temps real.
Quina màquina és aquesta, Francesc?
Doncs era una Olivetti Studio, una màquina d'escriure,
que vulgalment es conegui una màquina d'escriure,
en el futur tots en tindrem una, perquè ens permet escriure,
i té una copia impresa al moment,
res de tenir que encendre l'ordinador...
La cinta aquella porta 40 anys allà i encara imprimeix.
Encara imprimeix? I era negre i vermella?
Negre i vermella, sí, negre i vermella.
Ara tinc els nens que no els puc desenganxar de la màquina d'escriure.
Que és màgia!
Es veuen, encara, les cintes aquestes?
Doncs sí, em pots trobar encara de cintes, això sí.
Estan allà a buscar en llocs molt especialitzats, però online.
Gina, després en parlarem ampliament,
però has muntat un nou Instagram.
De fet, has publicat coses noves d'un tema que avui en parlarem,
que és, com dèiem abans, dels escape rooms.
Sí, m'agraden molt.
Ara em comentàvem fora de micro que em podeu començar a explicar,
a parlar amb mi com a la semi-profesional d'aquesta taula.
No, jo podria dir la professional.
Jo crec que sí.
Profesional no, perquè encara no li paguen per fer-ho, però...
Tota repara, tota repara.
És com la Gina Houdini. Exacte.
Sí, sí, soc Gina Houdini, perquè sóc tan competitiva,
abans ho dèiem, Albert, com que sóc tan competitiva, fa molt per mi, això.
Total, total. Com es diu aquest Instagram?
Mira, el podeu trobar a Top Escape Room BCN,
i allà, en lloc d'obrir un blog, obert-ho a Instagram, que és més fàcil.
Molt bé.
I Ali, hem de parlar de novetats importants
que han passat aquests dies i que tenen a veure amb Facebook.
De fet, aquesta setmana hi ha hagut unes quantes novetats a Facebook,
però al Generació Digital volem posar el focus
en les noves ulleres de realitat virtual Oculus Go,
i aquest és part del seu tràiler.
You are a fisherman in the Pacific,
a weaver in the Philippines,
and a journalist on the front lines.
És un tràiler molt orgànic, persones, pell, els ulls, es pot tocar...
Gens tecnològics, és molt curiós que ho hagin venut d'aquesta manera.
El mes de novembre, de fet, ja ens van fer 5 cèntims
de les característiques de les Oculus Go, però ara ho sabem tot, no, Ali?
Doncs sí, mira, d'una banda, les ulleres són una base autònoma.
No necessiten cap PC per la connexió,
encara que per instal·lar el programari sí que es necessiten diverses coses.
Primerament, què es necessita?
Doncs tenir un iPhone o un Android.
Això és una de les coses que m'he sorprès,
és a dir, no ha d'estar connectat a un PC per jugar.
Sí, però, bàsicament, jo crec que el que han fet
amb aquestes Oculus Go, que tenen pinta de ser una versió
més senzilla que les Oculus connectades de PC,
bàsicament és un telèfon. Tens un telèfon que no pot trucar.
Però pots tenir el teu...
Però realment no és una cosa extremadament innovadora.
Com funciona l'àudio?
Doncs està incorporat a la mateixa cinta de subjecció,
és a dir, que no fan falta auriculars,
però se n'hi poden posar uns altres de millor qualitat.
Això està bé perquè és un cable menys, si volem,
que una mica el que buscaven era que te les poguessis posar ràpid.
Sí, i que no t'enrotllis en tu mateix i acabis ofegat.
Certament. Què més?
Què més? Doncs semblen molt còmodes a la vista
i podem jugar amb videojocs en realitat virtual,
interactuar a xarxes socials o veure-hi aplicacions com Netflix.
Això de veure les aplicacions com Netflix,
també ho pots fer amb les ulleres de PlayStation,
veure-ho com un cinema.
Sí, però jo segueixo sent més de pantalla normal, de televisió,
perquè si vols apartar la vista amb unes ulleres d'aquest tipus,
no ho pots fer. És veritat.
En canvi, quan mires la tele, pots estar mirant una pantalla
al televisor de casa i a la vegada estàs amb el mòbil,
o mires un moment per la finestra i veus que plou,
o amb aquestes ulleres estàs completament dins d'aquest nou univers.
És Ready Player One.
És possible que dins de casa on ja tens un televisor gran,
per exemple, tingui molt poc sentit aquestes ulleres,
però allò que te les emportes a l'habitació o inclús quan...
Al lavabo. Exacte, o inclús quan te les emportes a llocs
on no tens tu habitualment la casa,
i llavors pots gaudir d'una experiència de veure algo
habitualment de seran de pulsades,
però quan estàs en un refugi de muntanya...
Exacte. Era el que necessites, quan estàs en un refugi de muntanya.
Hi ha gent que no es pot desconnectar.
De fet, estar què et sembla això? El preu és a partir de 219 euros,
però enganya una mica perquè jo he provat de fer la compra
abans de fer el clic del comprar, m'he tirat enrere,
potser ho faré, però més endavant,
però he vist que hi ha interessos, és a dir, que no és aquesta la preu exacta.
Exacte, hi ha dues modalitats, 32 i 64 gigues,
i és curiós perquè ells et diuen 32 gigues, que sàpigues que...
I acaben tres pel·lícules en acte, 10 jocs, aproximadament,
i 20 aplicacions, ja està, 32 gigues.
A molt menys t'avisen, no? Sí.
És el que passava quan la gent compra mòbils.
Aquest està molt bé de preu pel nen, per la nena, per mi.
Jo agafo aquest de 8 gigues, aquest de 16, i què passa?
Que els dos dies entre el sistema operatiu,
les mil pihadetes que et baixes, si t'arriben a avisar
per això, haguessin anat a l'altre model.
Segurament.
De totes maneres, si és la mínima capacitat,
hòsties, no sé, tres pel·lícules, 10 jocs i 20 naps,
és com un avis d'allà a tu.
Sí, has dit naps, una mica. Naps.
Naps. Home, 20 naps.
20 naps.
El que volien estar era baixar el preu,
o sigui, posar aquests 219,
que sembli que és un preu més o menys competitiu.
Menys de 300 euros, que per tant és més barat que el de la PlayStation.
Home, si te'n regalen les 3 pel·lícules,
te'n regalen una i ja tenen el mercat fet, no?
Sí, sí.
Veurem si això tira endavant, si hi ha aplicacions,
si hi ha nous jocs que ells diuen que hi ha mil que pot jugar,
i si són de qualitat i sobretot si en van sortint més.
Ah, perdona, han comentat com va el tema de comandaments?
Sí, en el preu bàsic ve una espècie de comandament, de control.
Després, si vols comprar els dos toux,
em sembla que li diuen, puja el preu cent i escaig d'euros.
El volant, el seient amb vibrador...
Sí, sí, no, no, ja...
De fet, també tenen auriculars, i té també una espècie de càmera,
com la càmera que té la PlayStation,
i això m'ha fet també pensar què passa si no hi ha càmera,
és a dir, segurament hi haurà molts jocs que no pot jugar al 100%.
L'altre dia, en Josep Monzonís ens va enviar un codi d'un videojoc
que ha aparegut ara fa uns dies per la plataforma Steam.
Es diu Micro Pico Razors, i és una trepidant cursa de cotxes.
3, 2, 1...
Go, go, go!
Micro Pico Razors és una trepidant cursa de cotxes.
3, 2, 1...
Go, go, go!
Micro Pico Razors és una trepidant cursa de cotxes.
Micro Pico Razors costa 7 euros amb 99 cèntims
i està fet per Josep Monzonís,
un desenvolupador independent que ha creat un videojoc
amb estètica retro, amb un munt de cotxes,
amb diferents característiques i també amb unes quantes pistes.
Benvingut, Josep, al Generació Digital, què tal?
Hola, moltes gràcies, molt bé, molt bé.
Escolta'm, felicitats per aquest Micro Pico Razors.
Ara en parlarem, però explica'ns una mica com has arribat fins aquí.
Havies fet algun joc més?
Jo vaig desenvolupar jocs ja fa uns 7 o 8 anys.
No sé si em recordeu del canal Indie de Xbox 360,
el Live Indie Game.
Vaig desenvolupar 3 o 4 jocs allà.
Després ja vaig deixar d'estar
i fins fa un any que hem picat el juguet a través,
i començava a desenvolupar aquest.
Molt bé. El joc l'has fet tu sol o no?
Jo sol, jo sol.
Darrerament entrevistem el Generació Digital...
Un gent que ho fa tot.
Fa la música, fa els gràfics, el disseny, la programació, tot.
La música l'he comprat.
Els gràfics i la programació són meus.
Molt bé. I gràfics i programació, eh?
Quanta temps has estat per fer aquest joc?
Doncs he estat uns 14 mesos, 15 mesos,
sempre a temps molt parcial.
Jo treballo en altres coses,
i puc fer el llibre que li trec al dia.
Té alguna cosa a veure amb el que treballes o no?
Sí, jo soc profe d'informàtica secundària.
Ah, molt bé.
També dono cicles, dono programació, alguns cicles...
Sí, sí que sé què voler.
O sigui que els primers beta-testers
han sigut els teus alumnes.
Molt bé.
Us he de dir que porto ja unes dues hores jugant-hi.
La veritat és que és un videojoc molt divertit.
De fet, aquest dimarts passat vaig fer un Twitch,
on, si no l'heu vist tu i ells,
us recomano que hi aneu perquè pot fer una idea del joc
i com, per exemple, no pots triar a la bala qualsevol cotxe.
Cadascun té les seves característiques
que poden fer guanyar o no una cursa,
perquè les curses són molt ràpides,
i diguem-ne que hi ha molta feina
en aquestes variables dels cotxes, no?
Sí, sí, la idea era hecha.
La idea que sempre he tingut era...
Depèn de la carrera que tinguis,
has de triar un determinat cotxe o una altra
que té unes característiques.
Més que anar millorant el cotxe.
Perquè, en principi,
els primers carrers eren un poc avorrides.
Perquè el cotxe anava molt despallet,
tirava poquets...
Deixar de bloquejar tots els cotxes
i que tinguis que triar en funció de la carrera
el cotxe que més s'adecoava.
Molt bé, jo estic en el primer...
en el l'obis, diguéssim, en el primer nivell,
que hi ha 25 o així pistes, em fa l'efecte,
i cadascuna d'elles, de veritat,
és que veus i notes
que l'acció del cotxe és absolutament important.
No només l'habilitat del conductor.
No, no, no, que la tinc 100%.
Sí, sí, sí. No en tenim cap dubte.
En aquest joc pots jugar en local multijugador,
multijugador en xarxa
i també té aquests nivells que, diguem, per jugar-hi sol, no?
Sí, exacte, té 60 events per jugar sol,
i després té el multijugador a pantalla partida,
que té carrera i té un modo batalla
i un mode de futbol.
Té un mode de futbol? Que guai!
Exacte, exacte.
Que bo!
Va ser una recomanació dels alumnes.
Diguem-te que he ficat un mode i Rock'n'league.
Rock'n'league.
Boníssim, i ho vas fer.
Quina feina hauria de portar, no?
Aprovaré. La pots fer ja, començant, o no?
O has d'avançar? Sí, sí, sí, crec que sí.
Ah, d'acord, d'acord.
El mode de dos players.
Sí? Ah, d'acord.
D'acord, d'acord.
El mode soccer, que es diu, i les carreres normals.
Molt bé.
A veure, el joc, que hi hem jugat tots,
la gent, bueno, sabem que el tenim per PC,
però la gent diu que el vol també per Switch,
per Nintendo Switch.
Tu què opines? El faràs per Switch o no?
Sí, estic negociant amb diversos publishers,
a veure si arribem a un acord al final i podem traure'l.
Molt bé. De fet, ho hem dit bé, no?
O sigui, el joc ha sortit, el micro PicoRazer ha sortit,
per Steam, en aquests moments, el trobem allà, en aquella plataforma, no?
Exacte. Ara veurem si estàn a Steam.
I estem negociant, a veure si podem traure'l en totes les consoles.
En Xbox One, en Play 4 i, sobretot, en Switch, també,
perquè jo crec que és ideal per a aquest format.
Molt bé. Oriol, què tal? Hola.
Escolta'm. Cansa, perquè hi ha moltes plantes en aquesta casa.
Escolta'm, et vaig passar el codi d'aquest joc,
i tu estaves preocupat pel teu PC, que el teu PC és de l'any 2005, no?
Sí, sí, va amb carbó, diguem-ne.
Necessita de molta canya de PC, aquest joc, o no?
Jo crec que no, vamos, està fet en Unity,
i, en principi, l'he procurat,
que ara en la majoria de PC és possible.
Molt bé. He procurat això.
Francesc, tu t'has recorregut una mica aquest joc a d'altres antics, eh?
Sí, home, jo visc clarament, quan el mires, la inspiració,
doncs et ve en el cap noms com el Supersprint de Tari,
que és potser del que ets primers,
amb la pista que la veies i tots els cotxes,
i, òbviament, el Micro Machines dels 16 bits,
i, després, inclús coses més modernes,
com el 2009, hi va haver-hi un altre joc Indie,
en aquest cop per consola Dreamcast, que era el Raj Raj Rally,
que va tenir una versió, inclús reducs, fa bastant menys de temps,
que es basava en el mateix concepte, amb el qual hi ha molt similaritat.
Però a mi m'agrada molt el disseny dels cotxes,
perquè m'ha recordat, no sé si també he sigut inspiració per tu,
el Road Fighter de Konami,
el disseny dels cotxes, així com esportius,
aquesta forma rodoneta té un aire vintage,
però jo l'he vist i el primer que m'he muntat al cap
és Road Fighter de Konami.
És una ciclopèdia, aquest tio, eh? Sí, sí, ho és.
Perquè tu això no ho busques, et ve al cap immediatament...
És com el professor Xavier d'X-Men, eh?
És que els he tingut, doncs clar...
Sí, sí, tens una ciclopèdia mental de videojoc.
Estar, tu que vas molt...
El que m'ha obert és la garra de referència.
Sí? Veus?
Sí, tu ets el Raj Raj Rally,
he jugat molt a cotxes d'aquestes per fer-ho.
A més...
El supercar d'amiga...
Són jocs, a més, que són fantàstics
per aquests models multijugadors.
Gràfics petitets, que puguis veure molt bé tota la pantalla,
i pinys, xocar-se a un dels altres,
emputxar-los cap a l'estac d'oli...
I una perspectiva Modo 7, que li deien de Supernés,
que tu no m'ho negaràs.
Hi ha un moment en què és molt divertit perquè el cotxe està quiet
i és tota la resta que es va movent.
Són jocs de spinner, d'aquells volants que es deien spinner,
que tenien abans les arcades.
Mira, i ara, estar que comentes això de la perspectiva,
en aquest joc hi ha tres perspectives, tres molt diferents,
amb diferents càmeres.
En aquest sentit, de veritat que s'agraeix molt
perquè al final és molt personal com vols jugar tu
o com t'agrada jugar, no, Josep?
Exacte, exacte.
Cada un al final tria la càmera
que és més còmode per a jugar.
Normalment, tothom pot agafar la càmera trasera.
En totes les proves que he fet,
he agraït molt la càmera trasera.
Jo també, i càmera far, una miqueta lluny,
no gaire a prop, aquesta ha estat la meva.
I jo convido a tots els que seueu aquí a taula, de veritat,
fem un dia, un online, perquè és molt divertit,
i és un joc que jo, mireu, jugo força bé.
Allò del joc de càmera.
Llavors no és un drama, com tu m'entens?
M'interessa.
Has buscat el joc en el que pots guanyar.
Alguna partida, alguna encàrrega.
Aquí, quan perdi, serà doble derrota.
Ho sé, però soc valent, perquè ho dic.
Jo ho veig, molt bé.
Escolta'm, Josep, moltíssima sort.
Micro Pico Razers, 7 euros en 99 estím.
De veritat, és que val molt la pena.
Això no és res, exactament.
Sort i explica'ns quan surti per altres plataformes.
Molt bé, moltes gràcies.
Vinga, adeu-siau.
El fenomen dels escape rooms va començar a Japó el 2007.
Després van arribar a Silicon Valley
a través dels Jocs de Lògica el 2008.
Però no va arribar a Europa fins que a Budapest, el 2011,
una empresa anomenada Para Park
va instal·lar el que es considera el primer escape room comercial.
El 2012, van arribar a Barcelona.
I la Gina ja fa temps que està enganxada als escape rooms.
Quants has fet?
Més o menys.
Però el primer sempre va ser amb vosaltres.
L'Albert Murillo, l'Elisabeth Sánchez,
el Xavier Francesc Blasco,
l'anterior presentador de la Generalitat digital,
el Jordi Sellas.
I sabeu quin dia el van fer?
Fa molt, eh?
El 18 de novembre del 2012.
Va ser just al final d'un programa de dissabte
que fèiem abans al migdia.
Va ser un programa d'abans al migdia.
Va ser un programa d'abans al migdia.
Va ser un programa d'abans al migdia.
El dissabte, que fèiem abans al migdia,
vam sortir d'aquí i a les 7 de la tarda,
l'Albert Murillo, sense dir-nos on anàvem...
Ens va fer una sorpresa, que ens portava dient,
feia dies, us portaré a un lloc dissabte,
no feu plans, guardeu-vos aquesta hora,
i no teníem ni idea d'on ens anava portant.
No me'n recordava, l'aquest detall.
Amb una porta fosca a Sants.
Quan vam arribar a aquella porta,
estàvem tots flipant tant, però aquest home no ens ha portat.
A veure si és un psicòpata i no ho sabem fins avui, mare meva.
El 2012 era el que era. Ara està més popularitzat.
I dius que van ser els primers.
Sí, sí, ells van ser els primers.
De fet, el primer que van fer va ser el Paraparc,
i ells van ser els primers a Europa.
Han tancat, pot ser? A Barcelona han tancat.
Però el podem trobar també a València, a Elche, a Madrid, a Galícia.
Segueixen encara oberts, però a Barcelona ja no n'hi ha.
Escolta'm, i amb aquesta experiència que tens,
quins són per tu els millors?
Si els estiguis escoltant, poseu l'orella,
perquè ara et direm molts noms de llocs on podeu anar.
Pels que volen començar i busquen una experiència immersiva,
i són molt friquis, què hem de fer?
A veure, pels que són molt friquis,
i això, els fans del Senyor dels Anells i el Hobbit,
teniu Barum Doom, de Cinema Escape.
Està inspirat, és un escape room inspirat,
en les mines dels nans de Hobbiton.
Ah, anda. Sí, sí.
Per qui no sap qui escape room és, sortir d'un lloc.
I sortir de les mines dels nans de Hobbiton.
Dels mateixos, de Cinema Escape, teniu Toloq, amb K-T-O-L-O-K,
ideal pels amants de Tomb Raider i Indiana Jones,
on els dos es caracteritzen pel fet d'estar molt ben ambientats.
També teniu Chronologic 1 i 2,
que van ser, després de Parapark,
els primers que van instal·lar-se a Barcelona,
i són dues màquines del temps, dues experiències trepidants,
i els que heu fet look, perquè va començar amb Chronologic 1,
que sapigueu que l'acaben de canviar i l'han actualitzat,
i ara és diferent, és a dir, que abans de reservar,
truqueu i pregunteu.
Però què vols dir amb això d'actualitzar?
És com el telèfon mòbil que s'actualitza una mica?
Una mica. A veure, fins ara, tenir un escape room era anar al Leroy Merlin,
comprar tres caixes amb cadenats i claus, no, no, és veritat, i fer bricomania.
I com que ara estan de moda i n'hi ha molts,
els bons han hagut d'actualitzar-se a les tendències,
i ara hi ha d'haver informàtica, electrònica, fusteria, construcció,
i és molt lliure.
Per fer ambient. Sí, per fer ambient.
I ara, quan tens un láser que toca uns miralls d'una manera determinada,
s'obre una pedra a la paret que no sabies que s'obria,
quan col·loques uns imams en una posició determinada,
en una espècie com de finestra,
cau un covell del sostre amb una clau,
quan s'apaguen els llums apareix un codi a la paret que semblava normal,
però es durten uns quadres.
És a dir, ja no hi ha...
O sigui, si hi ha un candau, si hi ha més de dos candaus,
és un desastre.
És una mica sau, no? Totalment.
Fa falta morir al final.
No et passa res, no? M'estàs espantant.
Ara veuràs, ara veuràs.
Tu m'has dit que hi ha una tendència d'escape rooms
que són els de por.
Ja no és només sortir de l'habitació,
sinó que a més hem d'estar en tensió,
i per tant anem més al límit.
Pels qui volen passar por, qui ens en recomana?
Sí, ara les tardai això de sau, però ja ho veureu.
Tinc diverses opcions. Tapo les orelles.
No, no, no, escolta, i pren a punt.
És que estic sol aquí a l'estudi.
Tanca el llum.
A veure, els millors de por que he fet són els d'horror box.
De fet, en tenen tres, acaben d'obrir el tercer.
El primer és Ouija, que és...
Anem a una casa on han passat coses estranyes
i feu una Ouija i la cosa surt malament.
De fet, comenceu fent una Ouija.
Sempre surt malament amb una Ouija.
Però hi ha vençors, hi ha gent disfressada de Freddy Krueger?
Depèn, depèn.
També és veritat que és millor anar als llocs sense saber exactament
on et pots.
No, no, no. Què vol dir, no?
El passatge del terror, aquell famós del Divirabo,
és un lloc on he passat més malament.
Veure persones que, encara que vagin disfressades, se t'acosten vives.
M'encantaria fer un escape room amb tu.
Jo no sé ni si tinc unes ganes.
Em torno candy candy immediatament.
Si les veus que se t'acosten, encara estàs de sort.
No, no, no!
S'acosten vives, diu l'Oriol.
Que no són un robot, és una persona que respira.
A veure, també dels mateixos que teniu Jigsaw, ara que deiu,
això està una mica S.O.,
basat en la pel·li de terror de S.O.
I, de fet, els seus creadors oficials l'han reconeguda
com a producte oficial de S.O.
Per tant, si sou fans d'aquesta saga de pel·lícules de terror,
Jigsaw de Horror Box. No, no ho soc.
Ha quedat clar, ha quedat clar.
I després teniu Catalepsy.
Catalepsy és l'últim canobert,
que és per dues persones un màxim de 30 minuts.
No aguantes més. És que no aguantes més.
El tema és, et foten en un taüt...
Ves a fer punyates.
I has de sortir perquè és...
Benvingut al teu enterrament.
Me'n vaig, me'n vaig. No em picaré res.
Dos persones al taüt? De fet, no.
Perquè aquí passen coses. Tu has vist mai duplex tauts?
No existeixen.
De fet, quan tu fas la reserva,
en lloc de fer la típica reserva de nota...
Et diu, val, com el vols?
Més cristià, més com vols que sigui el taüt,
quina música vols que soni...
A mi portes allà i a mi podeu deixar dins del taüt perquè no surt.
De fet, també dius que a Bergen hi ha un força emocional.
Sí, són els més famosos de tots del terror,
potser perquè també porten més temps.
Són el Cocktail del Doctor i Experiment.
I ningú sap on es fa. No és conya, ningú.
Perquè per anar-hi... Jo he fet la reserva.
Encara no hi he anat i vaig al Juliol.
Per anar-hi, t'envien un correu amb la primera pista.
És un bar on has d'anar 15 minuts abans
i demanar,
¿nos gustaría tomar el Cocktail del Doctor?
Ostres, et porten un cocktail amb unes instruccions.
I a partir d'aquí ja ho sabràs què fer.
Com t'equivoquis de bar, riuràs, eh?
A més, el bar es diu com bar Millam.
Saps una cosa així?
A veure, això us ho podré dir el 22 de Juliol,
si surto viu el 21 de Juliol,
i fins aleshores us heu de refiar del que ja l'han fet,
que diuen que és molt singular.
El 21 de Juliol?
És l'últim programa que fem del Generació Digital, ho saps?
Doncs...
T'haurien de trucar, no?
No passa res, jo faré el programa...
És online?
Hauràs de venir, tens temps, tens marge.
Ella volia dir que aquell dia ho ha hagut d'escriure.
A quina hora tenim el programa?
No, segurament el tindrem a la tarda.
Sabeu que tenim l'últim programa que fem?
Tranquil·la, no passa res.
Estic fent una cara de ràdio.
A les 4 o les 5 potser el farem.
No puc trucar abans de...
Estic allà al bar mitjà, monúria.
Traieu-me d'aquí, tinc el còctel del doctor.
Exacte.
Ja no anirà avançant tropers.
Jo tinc moltes ganes de saber què tal et va.
Dones algun truc o web per a aquells que busquin saber-ne més?
A veure, la web escaperadar.com de Carles Valdés,
l'amic del programa que té Vimema,
que és una productora,
ha fet una web que es diu Escape Radar.
És una web que té integrades
amb antenars de sales d'escapament de tot Espanya
on podeu trobar aquelles sales
que tenen llocs disponibles d'últim minut
o per una data concreta.
Allò típic de, escolta, el dia 3 de febrer
me'n vaig a la Cerdanya i alguna cosa per fer i tal.
De fet, jo la faig servir molt per saber
els reviews, les dates,
quines escapes hi ha en la zona.
Me'n vaig a ver què més hi ha.
Per exemple, aquests dies he passat uns dies a la Cerdanya
i gràcies a la web he trobat la única sala
d'escape que hi ha, que es diu El Refugi del Casador,
que per cert és boníssima,
i no m'ho esperava.
A veure, Albert, te'n vas de cap de setmana a la Cerdanya.
Què has de fer?
On tens natura, tens esport, tens muntanya...
Uns porten les Oculus Go
i els altres van a l'escape room.
Exacte, i l'última cosa que se't planta pel cap
és parar-te en un escape room.
Exacte.
Quan ja n'has fet 50, ja més o menys veus per on va la cosa.
Els dolents sí.
Es deuen semblar més o menys.
Els que són els escape rooms més dolents es repeteixen tots.
Els que són els escape rooms més dolents es repeteixen tots.
Per tant, jo ara ja el que busco és un repte.
I, de fet, el que em passa és que...
Vosaltres sabeu que és una hora, no?
Doncs a vegades surto en 35 minuts i em fot ràbia.
Penso que em tornin la meitat de la pasta.
A veure, ara ja podràs començar a fer rànquing també
perquè nosaltres podem saber quins són els bons i quins són els dolents.
No tenim res a fer, em sembla, eh?
No, però, escolta, aquesta sorpresa que ens vas fer fa un temps,
jo crec que amb la cara que posa l'Oriol
l'hauríem de tornar a repetir amb un d'aquests.
És que vaig anar a un però veig que no he vist el tren.
Tot això que expliques no té res a veure.
O sigui, ho hem de fer, això.
A més, imagina, hi ha un programa de tele anomenat Race to Escape
on cada programa és una sala d'escapament
creada per cada episodi
on es pot veure com la gent intenta sortir.
I això és del canal America Science Channel,
el podeu trobar a YouTube.
Sí, sí, i a més, si en voleu saber més,
he obert un Instagram que es diu Top Escape Room BCN
he obert un Instagram que es diu Top Escape Room BCN
on faig anàlisis de les sales i de jocs de taula
i de jocs de taula amb aquesta mecànica d'escapament
perquè no només hi ha sales físiques,
sinó que hi ha jocs de taula que emulen aquestes sales
que, de fet, són més barats i ho pots fer a casa
un dia que plou o alguna cosa així.
Per tant, qui en vulgui saber més, sapigue més,
no teniu espòilers.
De fet, tu em vas dir un dia, mira, Albert,
si la primera vegada no aconsegueixes escapar-te,
no et frustris, busca un altre, practica i treballa en equip.
Em vas dir, treballa en equip, Albert.
El més important, tu dius que és gaudir de l'experiència.
Sí, de fet, aquest últim que he fet a la Cerdanya
m'ha fet molta gràcia, perquè em dius,
nota que n'has fet més d'un, perquè ha sigut entrar
i has anat a allò que realment era...
El cant d'aigua toquen la boca.
I parlàveu molt entre vosaltres.
Érem dos i parlàvem molt entre nosaltres
i tenim com unes mecàniques ja fetes.
Les coses que hem fet servir les deixem en una taula,
gairebé sense parlar, ens comuniquem mentalment.
Una pregunta així que no sé com va això.
Si no escapa, què passa? Et quedes a viure allà?
No, hi ha un tio que té un micròfon que diu
potser hi ha una clau sobre la taula, potser que t'ho hauries de mirar.
Em quedo aquí, que aquí estic la mar de vent.
Ve un paio, fots fora...
No passa res, si no surts,
ets carn de canyó pels següents que vinguin.
No importa que el món estigui a punt de anar-se'n en oris.
En aquesta sala,
segur que hi ha un col·leccionable amagat.
La fi del món pot esperar.
De pel·lícules de superherois n'hi ha moltes,
però cap franquícia ha sigut tan significativa
en els darrers anys com l'univers cinematogràfic de Marvel.
En tots aquest temps, a vegades,
a l'argument o a vegades en les petites escenes postcrèdits,
dos noms s'han anat repetint.
Thanos i les gemes de l'infinit,
que ara que ja tenim Avengers Infinity Wars,
a les nostres pantalles, per fi, cobren sentit.
En aquesta nova aventura
apareixeran superherois i personatges
de totes les pel·lícules anteriors.
Segueu davant de la pantalla amb les idees més clares.
El Francesc Xavier ens ha preparat una petita guia
dels personatges més importants,
de quina manera s'incorporen aquest film
i, fins i tot, el seu pedigri digital.
Comencem una miqueta amb Avengers Infinity Wars
i us poso una miqueta en antecedents.
Va sobre la lluita per impedir que aquest personatge Thanos
reuneixi les sis gemes de l'infinit.
Entre els còmics i les pel·lícules hi ha certes discrepàncies.
En el món cinematogràfic,
hi ha gent que es crea tot l'univers
i es converteixen en petites gemes
que tenen poders molt essencials.
Mira, n'hi ha la de l'espai, que és de color blau,
que l'hem vist a les pel·lícules amb la forma del tesseracte.
Tenim la de la ment, que és de color groc,
que estava en el septre del Loki
i que va acabar aquí al front del personatge a la visió
a Avengers, l'era d'Ultron.
La de la realitat, que és de color vermell,
la té el col·leccionista,
un personatge que sortia a les pel·lícules
La del poder, que és de color porpre,
sortia també a la primera pel·lícula dels Guardians of the Galaxy,
estava dins aquest orbe que volien aconseguir.
La del temps, que té el doctor Stephen Strange,
en aquest penjoll que es diu l'ull de Gamotto, que és de color verda.
I la de l'ànima, que és la sisena,
és de color taronja i de moment encara no ha sortit.
Espai, ment, realitat, poder, temps i ànima.
Exacte, les 6 gemes de l'infinit.
I qui és el personatge de Thanos?
És un personatge de l'any 1973 de la mà de Jim Starlin i Mike Friedrich.
El seu objectiu és portar l'equilibri a la galàxia
d'una forma un tant extrema.
Intentaré no fer cap mena de spoiler, però es poso en situació.
Busca les gemes de l'infinit perquè li donin aquest gran poder.
I això és el que estem veient en la pel·lícula que tenim ara
a les nostres pantalles i que, atenció, continua l'any que ve,
perquè és un gran event que està composat de dos pel·lícules.
La de l'any vinent encara no sabem quin és el seu títol definitiu,
però entre aquestes dues, 2018 i 2019,
com evoluciona tota aquesta història?
I passem ara als herois. Primer, el Capità Amèrica.
El Capità Amèrica és potser el personatge més solera
i més antic de tots els que veiem a les pantalles actualment.
Va ser creat l'any 41 per Joe Simon i Jack Kirby,
i es dedicava a lluitar contra el règim nazi.
On està el Capità Amèrica quan comença Avengers Infinity Wars?
Si recordeu les pel·lícules, hi va haver-hi un cisme,
una guerra civil que va separar els Avengers.
Per un costat hi havia tots els que van seguir a Tony Stark
i després tots els que seguien el Capità Amèrica.
I la baralla que tenien entre els dos era per culpa d'un intent
de fer un acte de registre de persones amb poders
perquè estiguéssim vigilats.
El Capità Amèrica és el perdedor del que passa a Civil War
i desapareix i passa la clandestinitat
amb uns quants dels altres personatges dels Avengers,
com el Falcó o la Viuda Negra.
El Capità Amèrica és el primer vídeojoc on apareix el Capità Amèrica,
per Amstrad, ZX i Atari CT.
Es deia The Doomtube of Doctor Megaloman.
Ha aparegut una recreativa molt mítica de Capcom,
un bit de map.
Tots els llocs com el Marvel Heroes, Marvel vs. Street Fighter,
Marvel vs. Capcom, tots aquests llocs d'aquestes franquícies,
Lego Avengers i la sèrie Disney Infinity,
de la qual tenim algunes figures aquí sobre.
Són llocs on podeu trobar i jugar amb el Capità Amèrica.
Anem ara a Francesca, La Visió i Bruixa Escarlata.
I mira que tinc ganes.
Tranquils, que no faig espòilers.
La Visió és un home sintètic.
Es va crear l'any 68 als còmics per Stan Lee i Roy Thomas.
En el cinema, si recordeu,
apareixia per un experiment que feia el Tony Stark i el Bruce Banner,
i es convertia a través de la barreja entre el sistema Ultron,
la intel·ligència artificial Jarvis
i la consciència de la Gemma de l'Infinit.
Després de Civil War, ell i la Bruixa Escarlata,
que és una miqueta la seva amant,
acaben amb bàndols oposats,
però se segueixen estimant i es veuen en secret.
Tot això abans de la pel·li.
Això és on estan en el moment en què comença la pel·lícula.
El beat'em up de Capcom, Capità Amèrica i els Avengers,
ja podíem jugar amb Ultron com a personatge jugador,
però la Bruixa Escarlata no ha aparegut digitalment
fins a X-Men Legends 2 del 2005 per Gamecube.
Hem hagut d'esperar molt per jugar amb la Bruixa.
Kirby i Stan Lee, John Amlar Lieber i Don Heck
creen Iron Man l'any 63.
Com he dit, és el vencedor d'aquesta Civil War,
i quan comença la pel·lícula és el representant oficial
dels superherois per part del govern.
Quan es comença a merder la cosa i comença a aparèixer Thanos
cap a la Terra, és el que se'l va a buscar
perquè hi posi una miqueta remei.
Capità Amèrica i els Avengers, l'any 91 per Capcom,
van aparèixer com a personatge jugable,
però ha aparegut a tots els videojocs de Lluïta, de Marvel,
Capcom vs. Marvel, etc.
I seguim amb Pantera Negra.
Pantera Negra es diu T'Challa i és el rei de Wakanda.
És un personatge molt interessant.
Wakanda és un país africà ultra tecnològic que s'oculta del món.
Va ser una miqueta la resposta de Marvel l'any 66,
creat per Stan Lee i Jack Kirby,
com a resposta a la falta d'herois afroamericans
en el món del còmic, que era absolutament blanc.
No era un personatge com un superheroi afroamericà,
sinó que presentaven un país super tecnològic superavançat,
una societat negra que era tan avançada i estava molt més enllà
que les societats blances predominants d'Occident.
Una forma de dir que no és la raça,
és l'educació i les oportunitats el que fan que una població
estigui més endavant o endarrere que l'altra.
Pantera Negra, a més, ha tingut pel·lícula aquest any.
Va sortir Civil War, on ja veien que s'alineava amb el Capità Amèrica
i així és com s'incorpora dins d'Infinity Wars.
Aquest estiu joc el vam tenir a Marvel Ultimate Alliance el 2006
i aquest mateix any en el joc de rol per tons
que tenim per dispositius mòbils Marvel Strike Force.
Quina passada de resum. Ara el doctor Strange.
Doncs el doctor Strange, com que porta ja una gema de l'infinit,
sabeu que tindrà alguna cosa a veure en aquesta pel·lícula.
De fet, després de la seva pròpia pel·lícula,
el trobem a Nova York intentant reconstruir el santuari
que protegeix la Terra de les amenaces místiques.
I és, per culpa d'una trobada fortuïta,
que veureu quan veieu en la pel·lícula,
una de les primeres persones de la Terra d'enterrar-se
que Thanos està arribant.
En els videojocs, Marvel Ultimate Alliance el 2006,
la primera vegada que vam poder jugar amb el doctor Strange,
tot i que el joc Spider-Man vs. Kingpin de Master System
ja hi apareixia donant-li a Spider-Man consells.
M'agrada la lluita, pel que veig.
És que no hi ha més.
Una altra cosa.
Anem ara al més guapo i al més lleig, el Thor i el Hulk.
La opinió de l'heli, molt definida.
És el resum de l'heli dels Avengers.
Doncs Hulk i Thor apareixen tots dos en els còmics l'any 62
i tots dos creats per a Stan Lee Jack Kirby.
A l'inci de pel·lícula estan tots dos junts perquè, si recordeu,
estaven ja junts al final de Thor Ragnarok.
És una nau espacial fugint de les restes d'Asgard
amb els supervivents d'Asgardians.
I així és com entren a la pel·lícula.
En els videojocs hi podem jugar per primer cop també
a Marvel Ultimate Alliance el 2006, a Thor.
I, per exemple, una cosa divertida el tindrem aviat
en un joc per realitat virtual, qui sap si també es podrem jugar
amb les Oculus Go en aquest joc, del Marvel Powers Unite.
És a dir, Marvel Powers Unite VR i serà per Oculus Rift.
A l'inici de la pel·lícula estan en una aventura conversacional,
anomenada Quest Prop de l'any 84 per sistemes de 8 bits.
I, curiosament, si Iron Man tenia pinballs,
Hulk ha sigut protagonista de 4 màquines escurebutxaques.
Què dius? Màquines escurebutxaques digitals.
Anem cap als darrers i els que a mi, fixa't tu,
menys connecto, els Guardians de la Galàxia.
Doncs amb aquest nom, en Guardians de la Galàxia,
en el món dels còmics ja hi havia l'any 69 un grup creat per a Stan Lee
i el 2008 es va refondar amb els personatges que avui
ja coneixem de les pel·lícules Marvel.
Entre els Guardians de la Galàxia hi ha un personatge bastant capdalt,
que és Gamora, que com sabem de les seves pel·lícules
és la filla adoptiva de Thanos.
Per tant, juga també un paper capdalt en la història de Thanos
i en la conseqüència de les gemes de l'infinit.
On estan? Doncs estan igual que quan acaben
Guardians de la Galàxia Vol. 2. S'han reivindicat una mica de proscrits
i de veritat, són uns xulos. Sí, uns Guardians una miqueta
de dir, bueno, però si podem treure un profitet en traiem.
I d'aquesta manera, vegant per l'espai, també es trobaran
amb un dels personatges que ja hem mencionat i això els posarà
sota la pista de les intencions de Thanos.
En els videojocs podem jugar amb els personatges de Guardians de la Galàxia
a la saga de Disney Infinity i a una aventura gràfica
per episodis de les clàssiques de Tell-A-Tale
que va sortir el 2017, Guardians of the Galaxy.
I ara, per anar a veure la pel·li aquesta.
És que és molt important anar preparat en aquesta pel·li.
Tu no pots anar amb una pel·li d'aquestes per les bones.
Has de fer veure. Hi ha moltíssims personatges.
Només hem parlat dels principals que intervenen a l'argument,
però tot l'univers cinematogràfic Marvel,
des del 2012 amb el primer Capitán América,
ja ha anat caminant cap aquí, cap aquest avent.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
L'Oriol ens explica la seva experiència amb aquest joc
que sona de fons, és el Devil May Cry Acte Collection.
Elí, de fet, en quines plataformes està?
Doncs mira, hi podem jugar amb PC, amb Play 4 i Play 3,
Xbox One i 360.
Déu-n'hi-do, quantes plataformes per a un...
Sí, sí, és que, de fet, estem parlant d'un port d'un remaster.
És a dir, és un refregit d'un refregit.
O sigui, l'oli de girassol ja ha ennegrit, eh, ja.
Sí, sí, sí. És un refregit del refregit.
Perquè ja va aparèixer per PS3 i per Xbox 360,
i ara es fa un port a PS4.
Per tant, bueno, és refregit del refregit.
Què porta? Porta tres jocs.
El primer, Devil Cry, que va sortir el 2001 per PS2.
El segon, que és del 2003, també per PS2.
Ojo, que Metacritic al primer li fot un 94 i al segon un 68.
És caiguda, eh? Sí, el segon és el dolent.
Van deixar aquell aire... Vols dir?
Van deixar aquell aire castelbània, diguem-ne,
i la bufetada.
I el tercer, el 2005, també per PS2,
que és una preqüela que et torna a ser bo.
És més pulit, fins i tot. En van aprendre.
És aquell que et carregues dimonis mentre menges pizza.
O sigui, amb un toc d'humor i tal.
Són tres jocs que van ser mítics en el seu moment.
Van inaugurar una franquícia que ha anat per molt,
i encara se n'esperen, jocs.
Un cassa dimonis amb tocs d'humor, amb tocs tètrics, moltíssima acció,
un hack and slash, combos, espases, pistoles,
salts de 5 metres, 800 dimonis mortes per tot arreu.
I al final, a cada emissió, que això està bé.
Toques una emissió i poses una nota. És molt l'arcade davant.
És molt japo, està bé. A, C, P, no? Exacte.
Una C, repite, que és un manco.
Això m'agrada, mira, que arribis al final i et digui el què.
És més rejulable. Anem a la revisió aquesta.
Quina mena de remaster és? Perquè, bueno, aclarim, eh?
Que és un remake, que és un remaster i que és un reboot, ho sabeu, no?
Ho he d'explicar o no? Sí, però si vols...
Agafes una saga antiga i fas un joc, aprofitant el seu nom,
però totalment nou, a tu rotllo, per exemple, amb Mass Effect Andromeda.
Molt bé.
El remake agafes un joc antic i el tornes a fer de zero,
però és el mateix joc, que és el que van fer
amb el Crash Bandicoot de PC4. Correcte.
Amb alguns canvis, però en essència és el mateix joc.
Remaster, joc antic que li actualitzes aspectes tècnics,
textura, sobretot, audio, que és el més senzill, i és aquest cas.
En el Devil May Cry aquest, doncs aquests tres jocs de PC2
segueixen sent de PC2.
Textures millorades, sí, però, però, què ha passat?
Que han estat molt garrepes remasteritzant,
o sigui, han pujat la resolució de les textures,
però, per exemple, els menus són de PC2,
els menus són horribles.
És el primer que veus, de fet.
Mira, el primer que veus quan poses el joc
és un Capcom amb 4K, fabulós, dius, oh, quin Capcom!
I després ve un altre Capcom embuirat,
amb uns pixels com un cop de punt, burros,
com una nit a Morteca Cano, no?
En remasteritzen molt poca cosa, lo mínim, mínim, mínim.
De fet, el joc, tu, la sensació que tens,
és d'estar amb un emulador de PC2,
i t'han de posar al costat el joc original de PC2 per dir,
ai, sí, sí, potser, una mica sí.
Però si tu t'agafes un emulador de PC2 amb un PC
i li puges la resolució, és exactament el que estàs jugant.
Què m'estàs dient? Clar, per tant, per PC3,
podria tenir un passe, ara, al fer el port a PC4,
jo crec que ja no cola, és a dir, els jocs segueixen sent bons,
són trepidants, la jugabilitat és l'hòstia,
però, clar, ha plogut molt.
Aquestes són les musiquetes, eh?, que van posant...
Imagina't un demoni, un altre demoni.
Un dels problemes que té és la càmera, per exemple.
La càmera és per donar-se loco, perquè és una càmera del 2000 i poc,
que és aquella càmera que feia tot menys el que tu volies, no?
La jugabilitat ràpida i pistolosa s'ha millorat molt amb els Balloneta.
Els bosses locos de la final de fase,
clar, s'ha millorat molt amb Bloodborne, amb Dark Soul.
És cert que sense el Devil May Cry potser no existirien cap d'aquests,
però a mi m'ha recordat quan vaig anar amb la meva nòvia al cinema
a veure el Senyora de los Anillos, que li vaig preguntar què t'ha agradat,
i em diu, sí, però això dels orcos i els elfos estan molt vist, ja.
Clar, però és que s'ho va inventar, ell!
Però, clar, han passat tants anys que ara, amb els ulls d'ara,
tot sembla molt trepitjat, ja.
Per tant, jo crec que és un remaster que es queda a mitges,
perquè llueix realment lleig amb una pantalla moderna,
però per PC4, ja, no?
Val 25 euros, i és veritat que teniu moltes hores de diversió,
però és que no les jugareu.
Jo el recomanaria només per molt, molt fans,
és un objecte de col·leccionisme, i jo ho voldria ser positiu,
i pensar que aquest joc té sentit perquè en vindrà un de nou.
Segurament s'està preparant el terreny per un Devil May Cry 5,
que és el que tothom està esperant.
Si no, és un sac a quartos,
però jo no vull pensar això de la gent que fa videojocs.
I no hauria sigut més fàcil treure aquest 5,
però el seu seria treure un 5
i a sobre una col·lecció extra dels anteriors.
Però això costa molt, l'Oriol, costa molt.
Tenim que pensar en la pesseta, en la pesseta has de pensar.
Però a fer aquest remaster,
estic segur que el fan a dos bacaris que tenen el mes d'agost,
que els diuen, va, agafeu les textures originals...
I així baixa la tur.
De totes maneres, qui es comprarà aquest joc,
segurament ja té tots aquests de Play 2, de tal, no?
Sí, perquè té sentit sobretot per la gent que els ha jugat.
I potser no és tan fàcil,
perquè l'hauries de connectar per Euroconnector, m'imagino.
Jo no sé ni si la meva tele té Euroconnector.
És que probablement no en tingui, i components tampoc en deus tenir.
L'HDMI s'ha acabat el bròquil.
Per tant, potser sí que si tens aquella morranya de dir...
i et compres aquest joc,
tampoc és tan car, com a mínim no val 60 euros,
i la sensació és exactament la mateixa,
per lo bo i per lo dolent.
Per cert, puja, Jordi, aquesta música.
És el tipus de música que li agrada a l'Starr, penso.
És música viejuna.
Tu ara t'imagines un ventilador a la cara...
L'Starr t'acaba de dir viejuno.
I unes grenyes rosses allà d'Eagle, i és això.
Amb llums estroboscòpiques i tal.
Ara, ara.
Jo m'he canviat la tele ara fa poc, i m'he comprat una 4K.
De quantes polsades?
No, és que estic molt a prop.
Me l'he agafat de 49 i estic a un metre, tinc el nas que em toca...
L'electricitat estàtica m'arriba a la punta del nas.
M'he hagut d'agafar la Play Pro,
perquè la PlayStation 4...
Ui, sí, pobra, s'ha hagut de comprar la Pro.
No, perquè veia uns menus que els veia absolutament borrosos.
Ai, pobra, però això no és la Play.
Quina excusa?
No, en sèrio, puja de resolució.
I a la que m'he posat el joc aquest, digues que no puc.
Oriol, agafa les ulleres, posa-les al revés.
Això és el que feia jo.
Saps els prismàtics?
Els gires ho veuràs de lluny.
Això m'ho feia per veure la codificada del plus.
Sí, funcionava.
Continuem escoltant.
Estar com Sancendes a Tarragona, o no?
Clai català, sí.
I avui potser més perquè està quedant un programa,
permet-me que ho digui, ben rodó, i per tots els gustos.
A veure, quedaré una miqueta així com...
Ai, molt nyonyo, però m'ho haig de permetre, coi.
Molt bé.
Així com s'ha de comunicar la gent.
No pensant en distintius per edats o temàtiques,
perquè al fill de la cap tot és el mateix.
A tots ens agrada el mateix encara que no ho sapiguem.
Mira, això mateix que dèiem al principi
de les escape rooms de la Gina.
Hi ha minijocs en flash, on hi havia,
que al mateix temps són versions actualitzades
de les aventures gràfiques tipus LucasArts,
que al mateix temps eren aventures conversacionals, diguéssim.
L'únic que canvia amb tot això,
les escape rooms i l'aventura conversacional de texta,
és l'entorn, la diversió és la mateixa.
I jo diria que les escape rooms són més divertides,
perquè ja ho escoltarem quan el dissabte,
o fora d'offline, diguéssim.
Perquè la passió que li ha posat la Gina
és que s'ho ha passat de conya, s'ho ha passat teta.
Que això va bé.
El que deia el Josep Monzunis, de l'autor del micro-pico racers,
és un joc que també és per tothom, no?
És un divertidíssim joc de cotxes,
i el Blasco ens ha explicat rebé com el podem assimilar
a jocs temporals, no?
No cal ser ni modernet ni massa innovador
i ara m'he donat també que li he dit a tot l'estona micro-pico,
perquè m'agrada com sona i és més paico, com has dit tu.
Mira que bé, no?
Pico mola.
Mola més pico.
I tant.
Paico sona pel·lícula de Disney, no?
Sí, però de BBB.
És igual, anem fent.
Fantàstica l'àlia, i felicitats,
fent uns incèntims d'això de les Oculus Go,
que qui menys qui menys...
Bueno, ara tothom li sona a la reta virtual, tothom sap què és.
I qualsevol notícia, encara que jo digués
que això ja està donat i que això no es vendrà,
interessa perquè dius, ai, què passarà?
A veure si surt, a veure si fracassa allà.
Que es foti el mastegot d'una punyetera vegada.
La unió que ha fet el Blascom d'Avengers i els videojocs,
xapó, eh?
He flipat, tio.
Jo també perquè soc un friqui dels còmics
i de la vieja escuela de l'època de Marvel, Marvel i de Finko,
i pel meu gust és esquisida aquesta comparació,
perquè demostra una vegada més el que sempre dic,
que tot està inventat, entre cometes,
que gairebé tot el que tenim ara té un passat,
i estudiar o conèixer aquest passat és cultura.
I si és cultura digital com la que fem, nens, no cal fer-hi res.
Visca, sí, sí.
L'Oriol, Oriol, és que ja no puc dir res més,
que és bestial, aquest paio.
A casa la dona... No m'escoltaves, oi?
En salva el programa, l'Oriol.
Jo m'imagino a casa i la dona diu,
és una bellíssima persona, si no he demanat la separació,
és una bellíssima persona.
Ella està contenta perquè ara aquesta segona tele que tinc,
la tinc tancada en un dormitori, no la molestis tu.
Mira, que si hi hagués un Gol a Gol, o un rondo,
o un programa d'aquests, els videojocs,
seria el programa per l'Oriol.
És contingutament gamberro, no?
Allò que estàs...
Li surt la vena aquí als cantons i començarà a cridar
pels colors del seu equip, no?
Però al mateix temps és per totes les edats, no sé si m'explico.
Està molt bé, eh? Clar, perquè en antena...
Ens estàs deixant molt bé, eh? Ens estima molt.
I tota la resta de continguts és del mateix Terenat,
el que hem anat comentant.
És molt important comunicar i saber com fer-ho.
Mira, et dic que és més important el que es comunica.
Ho sé, i a vosaltres també ens consta,
que aquí l'equip que som nosaltres pensem
i tenim molt en compte el que volen els nostres subidors.
No només perquè ho vulguin rebre, sinó perquè s'ho mereixen.
L'única opció que tenim nosaltres,
crec jo i com ho veig,
és oferir el millor encara que no agradi.
Hi ha gustos per tots, no?, però la qualitat sempre ha estat.
És i serà incuestionable.
Catalans i catalanes, visca la cultura digital.
Prem el botó verd i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del Bibiajoc.
He corregut, saltat i m'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta. Prem el botó verd!
Tots els que formen part de l'equip del generació digital
saben perfectament que el botó verd
obre la porta a l'entreteniment i a la creativitat digital.
I va, anem a fer un resum de les xarxes.
Va, doncs mira, en David Martínez ens ha enviat un correu,
que podeu enviar-nos correus per avisar-nos
que des del cap de setmana passat i fins al diumenge dia 6 de maig
està tenint lloc el Festival Clam, que celebra el 15è aniversari.
És el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya
i aquest any ha triat com a tema
la revolució tecnològica i el bé comú.
Diu que hi ha algunes activitats i algunes pel·lícules
que ens hi hauran en aquesta reflexió.
I se celebra entre Navarques, Manresa i Avinyó,
presenta un programa molt ambiciós, farcit de molt bon cinema.
50 títols, dels quals 14 són curts,
hi haurà actors, directors, gent que farà ponències,
tot una setmana d'una pila d'activitats,
una dedicada a la visió femenina del món del cinema
i una altra a la integració de les persones
amb discapacitat intel·lectual a la indústria audiovisual.
I ha passat una cosa a Telegram aquesta setmana
que de fet la vaig pensar i que algun uient ha donat alguna idea.
Estàvem ja veient que això podia arribar a passar en algun moment.
A Telegram en Xavier ha organitzat una enquesta
perquè hi ha hagut una altra conversa molt intensa,
entre l'Isaac Besora i en Serafí i Teres.
Aquest cop ha estat entre Windows versus Linux,
hi havia gent que estava allà menjant crispetes,
mentre ells es dispetia.
Civil wars, sí, exacte.
I la pregunta que feia el Xavier era,
¿voleu un Isaac versus Serafí en directe al programa?
I les respostes són ja tarden.
O no, parlar de l'AVO és més interessant.
Molt bé. I com van, aquesta...?
Aquesta possibilitat de batalla en directe
va guanyant amb un 68% dels odds.
Per tant, hem de començar a fer samarretes,
Tim Serafí, Tim Isaac... Sí, jo crec que sí.
Per cert, estem en directe en aquests moments,
si ens escoltéssiu al dimecres a les 6 de la tarda,
a Twitch, ho aniríem fent.
Ens comprarem alguna cosa perquè...
Primer hem de comprar cel·lo.
Tinc una pregunta.
Al final, a l'AVO el veu poder muntar, el veu poder jugar...
És assequible per a persones normals.
Ho vaig poder fer tot jo, imagina't.
El primer, l'internauta, és fàcil, no?
Però després el piano, la casa...
Mira, jo que cada setmana penso muntar alguna cosa
una miqueta més complicada que un cotxet,
fer un piano o una canya de pescà.
Ho guardes tota la tarda. I et diria a veure què tal.
Però per nens no és. Sí, home, sí.
Com un nen de 10 anys pot fer la canya de pescà?
Tu i el nen, ho vam comprovar aquí,
i l'altre va fent i es van ajudant muntant.
I nens, jo et diria, nens sols ho poden fer a casa.
Sí, també és. Depèn de la paciència.
Sí, també.
Jo amb 10 anys no res, eh? No?
Nens motivats. Nens motivats, exacte.
Exacte, sí. Sí, sí.
Escolta, el que vam fer aquí, mentre fèiem el programa,
fèiem el l'AVO. Ho deu aprovar, eh?
Sí, sí, no està mal. Viendré.
Doncs això ha estat el Generació digital
del programa de tecnologia creativa
i videojocs de Catalunya Ràdio.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies a l'Elisabeth Sánchez,
Francesc Xavier Blasco, Ginatòs, Oriol Dalmau,
Astar i Albert Murillo.
I el control tècnic avui amb Jordi Mas i a Tarragona
amb Francesc Xavier Espelt.
Moltíssimes gràcies i fins una altra.
Mentre tant, segueix-nos al Telegram, al Twitter, al Facebook,
al Twitch, Instagram i catràdio.cat barregerer.
Adéu-siau. Adéu.
Gràcies per atendre'ns.
Gràcies per atendre'ns.
Get the human eyes.