Generació digital amb Albert Murillo.
Esteu escoltant, efectivament, el Generació digital
i ho feu perquè esteu sindicats al nostre podcast
o potser perquè heu escoltat el programa d'aquesta setmana
on hem parlat amb Enricard Huguet,
que és president de la Fundació Ciència,
que és qui organitza des de fa 10 anys el FirsLego League a Espanya.
Molt bona tarda. Bona tarda.
Si vas a FirsLegoLeague.org veus la quantitat de països
que estan organitzant aquest esdeveniment.
Vosaltres ja porteu 10 anys,
però veus amb una primera vista de la importància d'això, no?
Correcte, són ara 80 països i més de 300.000 nens i nois i noies,
que és molt divertit perquè tots estan resolent un mateix repte.
I per tant, és potser un dels primers projectes
en què els nostres nois treballen,
que estan resolent un repte global de forma col·laborativa amb 80 països.
Segurament ni tu ni jo no hem treballat mai
amb un projecte amb 80 països i tanta gent.
Déu-n'hi-do, ara parlem d'aquests reptes.
Un dels lemes de la FirsLegoLeague
és que més enllà dels robots hi ha molta més cosa.
Els robots són com una excusa, no?
Correcte.
Els robots és l'eina per generar una experiència d'aprenentatge
que et dona i et qualifica una mica pel futur.
I ara es fa amb robots, però potser un dia ho farem amb una altra cosa.
Sí, sí, perquè no sé si hi va haver-hi un moment
que els robots van aparèixer al format educatiu fa molts anys que es mouen.
Fa molts anys que hi ha robots
i que els robots han entrat al món de l'educació,
però és veritat que ara vivim en una mena d'explosió
on ara sembla que ho veiem per primera vegada,
però sí que és veritat que fa molts anys que està, sobretot als Estats Units,
on ja es generen aquestes coses normalment.
Però també és veritat que a Catalunya vam ser pioners en l'adopció a Europa
d'aquesta plataforma.
I l'èxit que estem celebrant ara
és també perquè vam tenir la visió fa tants anys.
Jo recordo els que ja tenim una edat
i que vam estudiar primària i apareixent els ordinadors,
que també en moltes escoles catalanes van aparèixer els ordinadors
perquè els aprenguéssim a programar.
Sempre hi ha hagut una sensibilitat envers la tecnologia en aquest aspecte.
Correcte.
De fet, és exactament el mateix.
L'avantatge que tenim és que abans, quan programàvem tu i jo,
programàvem una pantalla i s'executava amb una pantalla,
i per tant era més difícil veure.
Ara programes amb una pantalla,
però s'executeix sobre una entitat autònoma, que és un robot.
Si l'has programat a la dreta i se'n va a l'esquerra,
és que alguna cosa s'ha fet malament.
Amb una pantalla era més difícil de veure-ho.
Sí, perquè el primer que es troba, per exemple,
és amb la força de la gravetat.
És a dir, programen una cosa, aquest robot es mou,
i el primer programa que es troba segurament és la física, no?
Correcte.
Hi ha la mecànica i hi ha la física.
Tu li pots dir que els motors vagin endavant,
però si el motor no l'has enganxat bé, doncs no t'anirà endavant.
O la roda.
Explica una miqueta com funciona.
Dissabte a Girona es farà aquesta final, no?
Correcte.
Quant porten treballant els nois?
Porten un temps treballant o quan arribin allà
es trobaran amb el projecte?
Porten molts mesos treballant.
Normalment és al setembre.
El setembre d'aquest curs escolar,
vam a tot el món, a aquests 80 països,
vam lliurar aquest repte.
Vam dir, ostres, hem de resoldre problemes
a l'entorn del reciclatge.
I han començat a treballar al setembre.
Al setembre, octubre, novembre, desembre, cap a gener,
al gener organitzen un mini torneig a l'escola.
Si hi ha dos o tres equips, fan un petit torneig,
una mica casolà,
i allà diuen, ostres, mira, el teu robot està més bé,
i de dos o tres equips en fan un,
que diu, ara anirem al torneig de Girona, de Reus,
de Barcelona, on sigui.
I van amb un primer torneig, que en diem el torneig classificatori.
I els millors equips d'aquests tornejos classificatoris
tant de Catalunya com d'arreu de l'estat espanyol
es trobaran aquest dissabte a Girona.
Per tant, tenim una representació de 40...
de 40 equips
dels més de 1.500 equips que hi ha a l'arreu de l'estat espanyol.
Molt bé.
Aquests equips que han estat treballant durant aquests mesos,
vosaltres, o des de l'organització,
es va dir el repte,
i, evidentment, el professorat ja ha d'estar vinculat, no?
Aquesta és una part molt important, també.
Correcte. Els mestres tenen molt a dir.
Els mestres són els que inspiren,
són els que acosten,
els que ens ajuden a obrir els ulls en els nostres participants,
però el cert és que tot el que fan ho fan els alumnes.
De fet, nosaltres signem un contracte amb el mestre,
on ell no pot ni programar,
ni incidir directament en el resultat,
però sí que té una feina motivacional, inspiradora,
d'obrir els ulls, engrescadora, de gestió de l'equip, una mica.
En diem l'entrenador, ja no en diem el professor,
perquè és un entrenador.
Què aprenen aquests nois durant aquests mesos?
Ara comentaves que, per exemple, al principi fan un tema escolar
entre ells, una espècie de competició,
suposo que han de parlar en públic, han d'haver treballat aquest projecte.
Quines són les claus que creus que poden aprendre més?
Doncs aprenen, bàsicament, una cosa que en diem
les competències i habilitats del segle XXI,
que és la capacitat de crear continguts,
la creativitat, en el fons, la innovació,
la capacitat de resoldre problemes,
la capacitat de comunicar i la capacitat de treballar en equip,
i és que, casualment, són aquestes cinc habilitats
les que ens hem adonat que quan les empreses
decideixen contractar persones,
ja no ho fan tant pel seu coneixement específic
en aquella tasca que han de desenvolupar,
sinó d'aquestes cinc habilitats i competències
que, malauradament, tampoc són curriculars.
I després resulta que fas tot aquest esforç d'estudiar
i dius, jo sé molt d'ingenieria o jo sé molt de màrqueting,
però és que jo vull que vostè sàpiga treballar en equip.
Doncs cobrim una miqueta aquesta necessitat,
que és una gran necessitat, com ens demostren les dades
de les empreses, etcètera.
És curiós perquè ara comentaves el tema de crear.
És una edat dels participants que tot el que,
sobretot a nivell d'oci que consumeixen,
ja està creat.
I realment sembla que la tecnologia està tota feta.
I és important fer veure que ells poden crear aquest contingut?
És importantíssim.
Si ens fixem en les empreses que tots ens agradaria treballar
i que són les empreses més grans i les que més de moda estan,
Facebook, Google, Apple,
tot això al final són generadors de continguts.
I nosaltres ens hem de pensar per un moment
si volem ser consumidors com a país o com a persones.
Volem ser un país on només comprem aquests productes
i depenguem d'aquests productes o som capaços
de generar aquests productes i d'escriure aquests productes
i d'escriure aquests fulls de ruta.
Això és una aposta molt important, jo crec,
a nivell individual cada persona.
Vull ser un comprador d'aquests productes
o el creador d'aquests productes.
I tenim l'opció, perquè nosaltres sempre hem defensat el mateix.
Un noi o una noia de San Francisco
o de Barcelona és exactament igual quan neix.
Exactament igual.
No és que els d'allà tinguin uns gens millors.
L'únic que canvia és què fem durant aquest procés
fins que arribem als 18, 19, 20, 23 anys,
què fem entremig.
I això també depèn d'un mateix.
No és tant del sistema, sinó d'un mateix.
Si nosaltres volem ser el pròxim programador,
el pròxim Steve Jobs,
hem d'apostar per això.
Hem de pensar en generar continguts.
Cada vegada que agafem un producte tecnològic,
som consumidor o generador.
Aquesta és una molt bona plataforma
per ensenyar que nosaltres podem ser generadors de continguts
i que les coses que fem estan ben valorades.
Hi ha una cosa molt important que no hem dit,
és que aquí a Girona, avui,
els que han guanyat aniran als tornatges internacionals.
Aniran als Estats Units,
aniran a Àsia,
aniran a competir amb els altres equips.
I com que ja fa 10 anys i tenim molta tradició,
cada any enviem 10 o 12 equips,
queden molt bé els nostres equips.
Som molt competitius, som igual de bons aquí
que els Estats Units o que el nord d'Europa.
Exactament igual.
Només falta que ens ho creiem una miqueta més
i que creiem que nosaltres podem generar continguts.
T'he de preguntar el fet que porteu tants anys
i heu vist tants equips de tot el món,
si veieu diferències entre països nord-europa, Estats Units...
Hi ha països que són, no ho sé, estic imaginant-me,
els espanyols són més creatius,
i els estats units li donen molt millor la tècnica.
Hi ha diferències?
És difícil respondre a aquesta pregunta
amb bones dades.
Sí que és veritat que normalment ens reconeixen
i els nostres equips són premiats
per categories com la creativitat i la innovació.
I crec que mantenim un puntet d'avantatge
de innovació, de creativitat,
i potser la part més dura de programació,
de mecànica...
També és veritat que hi ha alguns països com Alemanya
o com els Estats Units que tenen més tradició
del que en diríem la enginyeria més pura.
En aquests 10 anys,
us ha sorprès propostes que han fet els xavals.
En recordes alguna?
No tant per la competició, sinó pel que s'ha fet
i per les persones que ho han fet
que després, si sabeu si s'han dedicat, si els ha servit,
o encara ho recorden, o estan amb vosaltres ajudant-vos.
Teniu alguna anècdota d'aquest tipus?
Tenim moltíssimes. Avui hem vingut
els primers participants d'ara fa 10 anys
i tots són enginyers.
Coneixem moltes d'aquestes històries.
I coneixem també històries de l'impacte
que tenen els treballs d'aquests nois.
Recordo un any, fa 4 o 5 anys, el repte era al voltant
de la salut, la biomedicina, la tecnologia de la medicina.
I s'havien de buscar arreu del món,
aquests 300.000 participants,
havíem de buscar solucions
en l'àmbit de la medicina, de la salut.
I algunes, com aquesta que dic,
són molt molt molt creatives i zero tecnològiques.
Hi havia un repte molt gran,
que són els punts de sang que no tenen sang.
Hi havia equips que havien mirat
si podíem agafar la sang de porc i reciclar-la,
si podíem fer sang artificial,
si podíem treure la sang dels morts i recuperar-la.
Molta tecnologia. Hi va haver un equip molt interessant
que va dir si fem una cosa
i si baixem l'edat de captació de sang,
i si la baixem al 16,
que podem anar als instituts amb un autocar,
la sang és puríssima, és boníssima,
és molt eficient, el sistema és molt eficient
i és molt econòmic.
Tot el món es va quedar de meravella,
aquests nois van ser premiats per una solució senzilla
i de molt valor.
Deu-n'hi-do, estava molt bé. Abans comentàvem
que els nois treballen a la primera cosa que es poden trobar,
per exemple, és la física, el medi ambient,
temes socials, realment el ventall
és absolutament amplíssim.
No parlem de tecnologia, parlem molt més.
Aquest és un concepte molt important també.
La tecnologia està al servei de resoldre problemes
a les persones, no és tecnologia per tecnologia.
Sempre fem treballar els nois en resoldre problemes
amb l'ajut de la tecnologia.
Però la tecnologia per si mateix no té sentit.
Generar tecnologia per generar tecnologia
al final ens passa que la gent tampoc no la consumeix.
I ja la història està plena
de grans invents tecnològics que no han servit per res.
Per tant, i és el mètode que fan servir
aquestes grans empreses que estan triomfant
en l'àmbit tecnològic, és quin problema
i per tant, una mica estem entrenant també
aquests nois i noies a que el dia que vagin a treballar
en aquestes grans empreses tinguin aquesta mentalitat.
No de fer un gran invent,
sinó de posar aquests invents al servei de les persones.
Per exemple, ara que es parla tant dels cotxes autònoms
que... autoconduïts,
la primera utilitat
amb la qual Google va treballar era perquè els invidents
poguessin desplaçar-se de forma autònoma.
Aquest problema és el que...
Després resulta que té moltes altres aplicacions,
però hem de partir d'identificar un problema
i resoldre'l amb l'ajut i la col·laboració de la tecnologia.
Aquest any, que vam cobrir des de la generació digital
superampliamente el 4 years from now,
jo vaig entrevistar moltes persones
i algunes eren molt joves. Molt joves, però molt.
Recordo uns que tenien 22, 23 anys
que ja havien muntat la seva empresa.
I a mi, no sé si soc sensible amb aquest tema,
m'apassiona parlar molt amb gent jove,
emprenedora i amb ganes de fer coses.
I trobes com una llum especial, diferent.
No sé si tu hi estàs d'acord.
Estic molt d'acord.
Crec que estem assistint a una generació
de gent jove amb moltíssim talent.
Nosaltres passegem per tots aquests països
i no tenim res a envejar d'aquests.
Una generació amb moltíssim talent, amb molta empenta,
amb moltes ganes de fer coses, i jo diria una cosa més,
i ara amb una mica menys de complexes
que potser abans.
I per això et pots trobar en el 4 years from now,
en molts altres llocs.
És fonamental.
Llavors t'ho traspassen totalment
i fan que tu també t'ho creguis.
És important també per això
saber trobar el bon balanç
entre el coratge, l'aventura, el voler-ho fer
i saber fer les preguntes correctes
a les persones correctes perquè pots guanyar molt de temps
amb l'experiència dels altres.
I també els diem que no us tanqueu
a dintre del vostre petit laboratori
per resoldre un gran problema del món.
Aneu a parlar amb la gent que ja ho ha intentat abans
no perquè us condicionin, però segur que us obriran portes
i us diran coses que han funcionat, coses que no.
I encara que no hagin funcionat, la pots tornar a intentar.
Però almenys ja tens una mica de feedback en aquest aspecte.
Moltes vegades en la generació també hem parlat
que obren a Catalunya, que són les acadèmies per aprendre codi.
Un tema que jo recordo quan era molt jove,
n'hi havia moltes d'aquestes acadèmies,
va haver-hi un moment que va desaparèixer i ara tornen.
Estàs a favor d'això?
Jo recordo, per exemple, un discurs de Barack Obama
on ell comentava,
està molt bé les aplicacions, però feu el codi per crear-les,
allò que dèiem de la creació.
Però el codi pel codi, per mi,
personalment, no té un sentit molt especial.
És el que deiem, és fer codi per...
Codi per resoldre què.
I és com estudiar anglès per què?
Perquè vols viatjar, perquè vols conèixer món,
perquè vols llegir internet, això ja et porta sol
a aprendre anglès.
Doncs una mica amb la programació és una mica el mateix.
I si per resoldre els problemes necessitem programar,
ja n'aprendrem.
Tot això passarà aquest dissabte, la gent que ens escolti,
perquè escolti aquesta entrevista a través d'internet,
s'hi pot anar a veure l'espectacle o no?
Correcte, és obert,
i sí, sí,
tothom és benvingut.
I on ho fareu i a quina hora?
A Girona, el dissabte,
entre les 9 i les 7 de la tarda,
i els diferents equips,
hi ha uns programes, estan en diferents zones,
presentant els seus projectes i veient els robots,
i això es fa al Polisportiu dels Maristes de Girona.
Molt bé.
Per cert, si vas a la Fundació Cientia,
Cientia ho dic bé. Correcte.
He vist que també hi ha una espècie
de First Lego League Junior,
que també hi esteu implicats, no?
Correcte, és el mateix.
Això estem parlant de la First Lego League,
que és per nens, per nois, entre 10 i 16,
en equips de 3 a 10 participants,
però els més petits, entre 6 i 9,
també tenen la First Lego League Junior,
que ja fan els primers passos
amb uns robots més petits, amb uns projectes més petits,
però exactament amb la mateixa metodologia.
Identificar un problema, buscar hipòtesis
i aportar una solució amb un problema del món real.
I també hi seran a Girona.
També hi seran veient els GANs?
No, també hi seran presentant els seus projectes.
També hi seran, molt bonic de veure.
Comentava el tema de la fundació, que porteu 10 anys.
Quina edat té la fundació?
Vam començar amb aquest projecte
a través d'un viatge als Estats Units,
on vam veure aquest programa, la First Lego League,
i vam dir això ho hem de fer ara.
Fa 10 anys vam començar aquí a Barcelona,
amb equips d'arreu de Catalunya,
però amb 16 equips, i ara fa il·lusió
i aquest any som 1.400 equips.
Com hem pogut créixer 100 vegades,
amb l'ajut dels mestres,
de les universitats,
de les escoles, d'empreses que ens ajuden.
Una història maca.
Ara et preguntaré per la pregunta final,
però una cosa que he notat en els últims anys
és que cada vegada rebo més missatges d'escoles
i hi ha retons a competicions internes,
vinculades amb la tecnologia.
Hi ha com un boom que jo trobo i intento donar sortida
perquè crec que s'ho mereixen, encara que sigui reduït
a l'espai de l'escola, però que s'ha de donar veu.
Correcte, qualsevol cosa que es faci és bona.
Pensem que anem, inevitablement,
en un món tecnològic on falten molts i molts ingeniers.
Falten exactament, pel 2020,
9 milions d'ingeniers,
i després no hi ha feina per la gent,
però falten molts.
Qualsevol que ens escolti ara, si pensa en una enginyeria,
la Comissió Europea ens diu que tindran feina segur.
Seguríssim que tindran feina.
Per tant, qualsevol iniciativa
que fomenti aquestes vocacions científiques o tecnològiques,
per petita que sigui, crec que és superbenvinguda.
Superbenvinguda.
Abans tu deia micròfon tancat, per acabar,
ens agradaria que exercissis una pregunta a la taula
que respondrem o debatrem amb tot l'equip del generació digital.
Doncs, a veure, jo us preguntaria
què podem fer,
entre tots, per posar més en valor
els estudis o les enginyeries
que a vegades tenen una imatge
que són molt difícils, o d'altres d'avorrides,
però al final,
on tots ens volem guanyar bé la vida,
són els que se la guanyaran millor.
Què podem fer per posar una mica en prestigi i en valor
aquestes carreres més científiques
que sembla que són les que requeriran
més llocs de treball?
Doncs és la pregunta del Ricard Huguet,
president de la Fundació Ciència,
que organitza aquests 10 anys First Lego League a Espanya.
Moltíssima sort per dissabte i estarem atents
dels resultats i sobretot de les coses que han fet els nois.
Moltes gràcies a vosaltres.