Generació digital és ara tendència.
Doncs som al Media Village del Mobile World Congress
d'aquesta nova edició del 2023.
Bona tarda, Francesc, com estàs? Hola, com estàs?
Molt bé, un any més, per cert.
Un any més, ja em portem força.
Vam començar a cobrir el mobile, te'n recordes,
que va ser en els moments que estàvem al Canal 33.
Els primers mobils que vam cobrir era el 33
i anàvem de bojos per fer ràdio i tele a la vegada
i buscar, eren unes autèntiques maratons,
ara tot molt més relaxat. I tant que sí.
I deia que en aquesta edició s'està dient molt això de la pandèmia,
vull dir, realment ho notes, que és molt diferent en els darrers anys,
i també el tema de Barcelona, que s'està dient que a Barcelona
ja sembla que sigui ja la pervida, el Mobile World Congress.
Sí, sempre hi havia aquesta ombra, recordes?
Cada any era en plaça de l'últim mobile,
el Joe Homan, que està dient que teníem a la gina
que era el nostre contacte directe amb el Hoffman
i si s'havia aixecat amb el peu dret o amb el teu esquerre,
això podia canviar, no?
Però sempre deia, no, no, serà a Barcelona,
i ara sembla que hi haurà uns quants anys de tranquil·litat
on hi ha aquesta residència, diuen, permanent,
però suposo que cada equips d'anys s'anirà revisant,
però bueno, vol dir que tenim mobile per estona.
Que el senyor Hoffman diu, clar, és que la gent diu,
no vinc al mobile, vinc a Barcelona, no?
I que la ciutat, doncs mira... És un gran atractiu.
Exacte, exacte.
I escolta'm, hem fet com cada any, tu i jo hem passejat,
hem anat a parlar amb diferent gent, de tot tipus,
no és, evidentment, tot el mobile, eh?
És el nostre, que... No, no, el mobile és infinit.
Exacte, exacte.
I escolta'm, no sé si vols començar tu
amb alguna proposta teva que hagis fet.
Doncs mira, per exemple,
una de les coses que es veu durant el mobile
és que tens les... és com sempre, no?
Veiem les grans infraestructures, les grans empreses,
els grans salons, espavillons, però després també hi ha
els més petitets, aquelles petites propostes
que abans venen agrupades perquè venen d'un sol país,
o perquè, com a l'Alphorius From Now,
pertanyen a tot l'ecosistema de start-ups de casa nostra,
i és molt interessant, moltes vegades,
no fixar-te com fan altres noticiaris i altres mitjans,
amb els grans, i a vegades anar a buscar
quines coses tenen els petits, eh?
I a mi, un dels estants que sempre m'agrada visitar
és l'estant de Corea, perquè, escolta'm, allà hi ha fricades.
Fa un parell d'anys, no sé si us en recordeu,
que el crit de guerra era cagadero gatuno,
perquè havíem vingut en una mena de... doncs això,
smart, covell de la sorra, per gats, doncs.
I a mi sempre m'interessa anar a veure
què és el que tenen aquesta gent,
i n'he trobat dos.
N'he trobat dues propostes bastant interessants
dins d'aquests, els nostres amics coreans.
I la primera, precisament parlant del tema de mascotes,
és... Pet... Pet Nau.
Sí? Pet Nau.
Molt bé, queda clar amb el nom, eh?
Sí, sí, sí. I què és... què és Pet Nau?
Doncs mira, Pet Nau és un sistema
que, a través de la identificació del mòbil,
a través de fer una fotografia al musell,
o sigui, al morro del gos,
el musell dels gossos és com una empremta dactilar nostra.
Ah, sí? Són diferents.
Són totalment diferents i permeten identificar els diversos gossos,
encara que siguin de la mateixa raci, que siguin tots molt semblants,
el musell els permet identificar.
I han desenvolupat un sistema
que, a través de les càmeres del mòbil,
això sí, a un número concret de mòbils,
perquè han de ser mòbils que tinguin unes càmeres de certes prestacions,
però poden fer una fotografia
i permet identificar de forma molt fàcil
molts... un animal concret entre molts.
I quin és l'objectiu que tenen amb això?
Doncs ens ho expliquen ells mateixos.
El nostre objectiu és rebaixar el microchipping,
perquè el microchipping pot ser molt invasiu,
perquè cal injectar xips en el cos del pet.
So we're in the conversation with Korean government
to change National Pet Registry from microchipping to biometrics.
And we're also partnering up with pet insurance companies,
pet parks, pet hotels.
So we identify individual pets for them
when we get commission out of it.
But for end users, it's completely free.
Doncs els explicaven precisament que el que han aconseguit,
el seu objectiu és canviar els sistemes d'identificació via xip
amb les mascotes, perquè els xips són més cars,
els xips són invasius,
doncs fer una punxada a l'animal i posar-hi allà
una peça tecnològica que estarà amb ell tota la vida.
I, a més, una altra cosa que no surt en el tall, però que ens explicaven,
no tothom té un sistema de detecció de xips.
Si trobes un gos pel carrer o la policia troba un gos o qualsevol,
l'han de portar a una gossera municipal
fins que això no passi i no es podrà detectar de qui és aquell gos.
Només els veterinaris, per exemple,
tenen el sistema de detecció del xip per poder identificar l'animal,
però una persona que troba un animal qualsevol,
o la policia o el que sigui, no tenen una forma fàcil de fer-lo.
Amb aquest sistema, sí, intenten parlar amb el govern de Corea,
que, igual que en el nostre cas, al nostre país,
tenen aquest sistema d'identificació per xip
per intentar que adoptin aquesta mecànica.
A més, és un servei que ells donarien,
no només en aquest cas als governs,
sinó, per exemple, posa el cas dels centres de dia
que tenen per cuidar mascotes o els hotels de mascotes,
que de cop i volta es troben allà amb sis labradors
que són identics, són clònics.
Tots els gossos són de la mateixa raça, molts són...
Supersamblats.
Són molt semblants. Ells mateixos es puguin identificar.
I, inclús, parlava d'una cosa, parlava de les asseguradores,
que suposo que també és un negoci...
El tema jo ja he vist moltes vegades en el meu veterinari,
que hi ha anuncis d'asseguradores amb assegurances mèdiques per animals
i una forma també d'identificar específicament aquella mascota
en cas que li passés alguna cosa.
No només és per gossos, a través de la identificació de fotografia
del musell del gos, sinó que, en aquest cas, és més general,
és la forma del cap, també serveix per identificar gats.
Molt bé. Per tant, és per gats i per gossos.
Que bo. Sí, sí, a mi, els coreanos i mascotes,
dic, aquest són dels meus.
Vaig a veure què m'expliquen i m'ha semblat molt interessant.
Molt bé, mentre tu feies això, jo he anat a un tur de Huawei.
Sí, a Huawei...
Era el telèfon que tenia abans el Samsung, el vaig canviar,
i a mi, que m'ho vaig estudiar, vaig estar mirant,
i tot el tema de Google, que van una mica per lliure
i que han tret les seves apps, etcètera,
em va fer que vaig a canviar, després d'estar molt de temps en Huawei,
i sempre he tingut certa simpatia amb aquesta marca.
T'haig de dir que la meva dona havia tingut sempre a Huawei,
quan va passar això, al final, quan es va haver de canviar el mòbil,
va fer-ho el mateix i ha tingut sempre la sensació de...
Ai! Sí.
Diuen... M'agradaven molt els Huawei.
Totalment.
Fins i tot jo, per exemple, el Huawei Salut és el que faig servir
per tot el tema de dormir, etcètera, etcètera.
Bé, el tema és que teníem preparat un tur
on ens ensenyaven tota la tecnologia.
M'ha semblat molt curiós, abans ho estàvem parlant, Francesc,
no hem parlat de cap dispositiu mòbil.
Ja. Cap, ni un.
O sigui, tot, a més, m'ha semblat increïble l'estand de Huawei
i m'ha semblat increïble que sigui un stand
que d'aquí quatre dies no existirà,
perquè, realment, o sigui, uns passadissos, unes portes,
que sempre m'ha semblat molt al·lucinant,
el fet que es cregui això i que sigui a feina re.
És una de les coses que es deia,
que aquest stand, Huawei, posaria un dels stands més grans de tot,
competint amb les mides dels stands que poden tenir ZTE o Samsung,
que també són els que posa stands immensos.
Espectacular.
I és veritat el que tu dius, jo crec que des de fa anys
tenim els que venim a cobrir el saló la sensació que el terminal
ha deixat de ser el titular del Mobile World Congress.
Les empreses, òbviament, tenen els seus terminals,
ja que hem pogut veure el Samsung Galaxy posar el 23,
l'Honor 5, moltes novetats, però ja no fa titular.
No, és veritat.
Abans venies aquí a veure que anunciaven el següent Samsung Galaxy,
havia d'estar tothom a la roda de premsa,
a veure què es deia la presentació que es feia moltes vegades
el dia abans de començar.
Els domenges.
Exacte, anaven tots bojos.
En canvi, ara és el que dius tu.
I moltes empreses, i per exemple tenim Huawei,
però, per exemple, jo m'he fixat en Xiaomi,
sobretot el que ens porten són ecosistemes de productes.
I cada cop més separats
del que seria purament la comunicació i la telefonia.
Ens hem acostumat ja al wearable de la polsera, del telèfon,
de l'Smartwatch, la combinació és smartwatch i telèfon,
estem ja tan avasats que ara jo vaig a l'estand de Xiaomi
i, a part dels populars patinets, que han triomfat els patinets,
em trobava que tenien air fryers, fregidores i cafeteres.
El Mobile World Congress, bé, aquesta empresa no ha mostrat-nos
que té altaveus intel·ligents, projectors que en tenien...
No, no, purificadors d'aire, cafeteres i air fryers.
No sé, em semblava que estava en un passadís del miró.
D'on he anat a patar, jo, ara?
Doncs mira, a mi m'ha sorprès molt,
han explicat exemples de connectivitat,
perquè ells el que volen és la connectivitat,
és a dir, fer arribar el 5G a tot arreu absolutament,
els hospitals, realment ens han assenyat aparells, per exemple,
o sigui, una cosa tan tonta com en un hospital,
que saps que els aparells, molts d'ells analítics,
que van d'un lloc a un altre, que es mouen perquè tenen rodes,
aparells per saber ubicar en quina habitació està exactament
aquell aparell, per exemple.
Ens han donat un exemple que m'ha agradat molt
de la segona o tercera divisió de futbol d'Alemanya,
han creat una xarxa 5G, és a dir, no deixa de ser 5G, la normal,
amb càmeres a tots els camps de segona o tercera divisió,
càmeres fixes.
Tu, pagant una quota, pots veure els partits de tercera,
segona, amb càmeres fixes, no hi ha realització,
tu fas la realització.
El tema de la multipantalla, que quan va venir aquí la TDT,
una de les coses que deien, sobretot per transmissions esportives,
que tu tindries la possibilitat de fer un multicàstig,
de canviar les pantalles tu mateix.
S'havia parlat també d'això en retransmissions de la Fórmula 1,
o de les motos, que tu també poguessis canviar.
Correcte, això ho vaig veure jo a Movistar, però no ho vaig veure a TDT.
Vull dir, a TDT no.
Alguna cosa que m'ha sorprès de tot el tema de Huawei,
que a més m'ha sorprès molt,
ens han ensenyat tres dispositius
que estaven corrent un vídeo en tres dimensions,
ens l'han explicat com una cosa molt novedosa, perquè era sense ulleres,
i m'he posat davant i he pensat en la 3DS.
Exactament com la 3DS.
És a dir, tu ho podies veure efectivament,
el posaves davant, saps que a vegades el 3DS et costava una miqueta,
fins que podies veure-ho en 3D, doncs es podia veure en 3D.
I era dispositiu de pantalla gran o era dispositiu terminal mòbil?
Terminal mòbil normal i corrent,
que volen entreteniment en 3D a les seves pantalles.
I després ens han explicat una característica
que ja han dit que no és només de Huawei, que es diu New Calling,
que és les noves trucades que farem en un futur.
És a dir, tu ara quan truques fas una trucada de veu,
també fas, si vols, una trucada via vídeo.
La idea, en el futur, amb aquest New Calling,
és que facis una trucada de vídeo, audio i dades alhora.
I que sigui la intel·ligència artificial d'aquest aparell
que tu quan vulguis, és a dir, saps moltes vegades,
ah, doncs et passo la foto, la fotografia.
Doncs a la mateixa trucada que ja li passis la fotografia,
i ens han ensenyat, que a mi m'ha agradat molt,
una aplicació dins d'aquest aplicatiu,
que és que tu estàs parlant amb una persona xinesa
i un API de traducció de moment escrit,
perquè diu que la veu triga uns cinc segons i et tornes boig,
però diuen que en tres o quatre anys creuen que amb la IA
ja serà més ràpida.
I això ho he trobat molt bonic.
La veritat és que sí, és molt interessant,
aquest sistema de traducció automàtica,
és una cosa que fa molts anys que estem veient en aplicacions
i, per tant, deixen de ser ja tan novedosos,
en el sentit que ens ha sorprès la funcionalitat,
però la funcionalitat deixa de ser poc pràctica,
i ara el que s'està refinant és que aquesta funcionalitat,
que ja hem descobert fa molts anys en aplicacions,
hi ha aparells d'aquests que eren auriculars i micro també,
que veien alguns vercamis o alguns Kickstarter,
i ens semblava el futur arribar d'aquí a auricular
que et tradueixi a la vegada, que és el que fa el Google Translate,
puguin passar temps real i aquesta vegada sí,
es depurin fins a ser pràctics.
Aquest sistema de traducció automàtica
crec que ja ho porta incorporat a l'Skype,
que ens perfec fer també a través de text,
però que això abstiga en un dispositiu mòbil
per a interfici de trucada està molt bé.
I m'ha agradat el fet que sigui en newcalling,
que es veu que és un estàndard,
que això ho veurem segurament en altres anys.
El que m'has explicat a mi m'agrada,
que mentre estiguis en una trucada i et vols fer enviar alguna cosa,
a través de la mateixa comunicació ja es pugui enviar.
De totes maneres, haig de dir això,
tinc certs recel en aquestes noves coses,
aquests nous paradigmes de les coses que hem fet tota la vida,
perquè normalment no acaben d'enganxar.
Recorda que el que ens prometia la ciència ficcióna, la videotrucada.
I la videotrucada fa molts anys que és possible
i no la fa servir ningú.
Per què? Perquè a l'hora de veritat dius, té molt poc sentit.
No, jo truco, truques per telèfon, faig trucades normals.
És estrany fer videotrucada.
T'arriba un reclama videotrucada i dius, coi, per què?
Què passa?
I una altra cosa que m'ha agradat,
que sempre en el seu discurs em parla ni cada vegada més,
el tema de l'eco, ecologia, anant en compte amb tot el tema aquest,
estan treballant, a Huawei,
els aparells de 5G que et permeten trucar,
que són invisibles per a nosaltres,
ens han explicat que sempre estan connectats,
sempre, encara que no hi hagi connexió.
Doncs ara estan treballant perquè estigui desconnectat
quan no es faci servir.
Mira quina cosa més senzilla,
i que potser nosaltres no som conscients,
però és que l'aparell en el qual tu fas la trucada
sempre està en moda atent.
Exacte.
Són coses que a vegades, les tendències industrials,
a vegades eliminen, afegeixen,
és com, per exemple,
te'n recordes que una de les lluites contra el consum innecessari
és el dels pilots d'espera, dels aparells en espera,
perquè abans hi havia un botó que l'apagava,
i ara ha desaparegut.
Ara, si vols apagar, connecta una regleta i apaga-lo des de fora.
Jo tinc una tele que té un botó, per deixar-la en pausa,
però al costat té un botó que, si el dono,
la tele s'apaga de veritat.
I això s'ha eliminat de molts dispositius moderns,
i ara potser seria el moment de reintroduir.
Parlant de temes que tenen a veure una miqueta amb l'ecologia,
en el pavelló de Samsung, una de les coses que a mi m'ha agradat,
especialment perquè afecta aquesta filosofia
que arrenca amb el Do It Yourself i el Mont Maker una miqueta,
és que a Samsung, de moment només per al mercat dels Estats Units,
però és un mercat on el tema del dret a reparar
ha sigut molt potent i ha hagut de lluitar contra molta pressió
per part dels lobbies i d'empreses com Apple per estar-hi en contra,
i hi ha molta història al darrere d'això.
Però presentava, i ho hem pogut veure al mobile,
tota una mena de kits d'autoreparació,
perquè aquelles reparacions que són molt típiques
i molt fàcils de fer si tens l'eina adequada,
és un petit kit que, a més, estava en conjunció amb una empresa
que es dedica a fabricar kits de reparació,
que és iFixit, que és molt popular,
a internet on trobareu té un set de tornavisos intercaltefes fantàstics,
amb aquelles puntes que només no saps d'on sortir per obrir aquella Game Boy.
Estrella però amb un forat al mig.
Torx, i encara més estrany que aquest.
Té un petit kit perquè tu mateix, des de casa,
puguis fer reparacions de l'estil, canviar una pantalla trencada.
Coses que no són realment, que et pot fer un servei tècnic,
però que realment, si l'aparell està preparat i tens l'eina,
és simplement, clar, obrir una capsa, canviar una peça per l'altra i tornar-lo a tancar.
La pots fer tu a casa,
estalviar-se en quan no t'has de comprar un nou aparell,
no has de portar-lo a reciclar,
no has de portar-lo a un lloc on t'ho puguin reparar
si no tens una gran ciutat al voltant, etcètera, no?
Per tant, també una miqueta tirant cap al tema d'aprofitar les coses,
de fer-les més fàcils, de que tu et puguis arreglar les coses i allargar,
en definitiva, la vida d'un aparell que té uns components
que moltes vegades són molt contaminants i molt carts de reciclar,
doncs, poder-li allargar la seva vida útil, reparant-lo, sempre és una bona idea.
Molt bé.
Doncs mira, aquesta ha estat la meva sensació a Huawei,
i què més, Francesc?
Doncs mira, un dels altres coreans,
un dels altres amics coreans amb els que m'he trobat,
m'han agradat molt la seva proposta.
Mira, parlant del que deies tu, de la nova trucada,
noves formes de fer potser el que ja fem d'altres maneres, no?
Són la...
Són la gent de Momenti,
i tenien una cosa molt especial
per intentar fer els vídeos una miqueta més interactius,
ells mateixos ens ho diuen.
El que ens deia una miqueta era que els que consumim mídia
a través dels nostres dispositius positius,
una miqueta zombies,
estem allà, veiem el que ens surt de la pantalleta,
i no hi pots fer res, no hi pots interactuar, no?
Ells han trobat una manera, han dissenyat una forma,
que a través d'un plug-in que està en el propi mitjà,
per tant, tu com a usuari, no has de fer res, no has de tocar res,
no has d'instal·lar-te coses estranyes,
generar un contingut interactiu
en base a bíblia, a través d'un plug-in que està en el propi mitjà,
i, per tant, tu com a usuari,
no has de fer res, no has de tocar res,
sinó que és un model interactiu en base a bíblia
en el que tu puguis interactuar.
I com funciona aquesta interactuació?
Per exemple, tu veus, no ho sé, imagina que veus un cotxe,
veus un cotxe, hi ha un vídeo del cotxe,
per on tu agafes i mous els dits i nyec, obres la porta.
Què dius ara?
S'obre la porta del cotxe i tal.
I no és un model 3D que interacciona amb el tàctil que tu mous,
sinó que és un punt determinat d'aquell vídeo que és interactiu,
si fas això pots obrir la porta del cotxe,
llavors es posa en marxa una segona seqüència
on s'obre la porta i pots entrar a dintre i pots anar tocant coses.
Per exemple, es veia un entrepà que també tenia una línia,
que si tu la separaves amb els dits,
s'obria a parlar i veies el que estava fet per dintre.
Per exemple, no només hi ha un punt d'interacció,
sinó que en un punt concret
poden haver-hi tres o quatre punts d'interacció diferents.
I on han tingut bastant èxit amb això,
fins al punt que han sigut responsables de crear
per Vogue la primera portada digital
de l'edició digital de Vogue interactiva,
és que, per exemple, una model de moda.
Imagina't la model que està en un vídeo, que tu estàs veient,
que porta una peça de roba en concret.
O estàs en una botiga i aquesta persona porta una jaqueta.
De cop i volta tu tens diversos punts
en què pots obrir o tancar la jaqueta per veure l'interior.
Veus la model amb l'interior i la pots girar o no girar.
O li pots posar o treure una caputxa,
si és una jaqueta que porta caputxa,
o pots interactuar amb la roba que porta aquella model,
esperem que no la puguis despullar,
això ja seria per un altre tipus de pàgina,
però que et permetia interactuar d'aquesta forma amb el vídeo
d'aquella model per poder...
Això em recorda on pot...
Tinc pensat en branding, amb tot el tema de marques, etcètera.
Exacte, això és molt potent de cara a la publicitat, sobretot.
Però també d'imaginar-te tutorials
en els que tu puguis, a través d'interactuar en el lloc correcte
en què hauries d'interactuar amb aquella peça concreta,
com potser reparar un telèfon Samsung amb el teu propi kit,
doncs puguis anar veient i veus com el vídeo va evolucionant
en aquells llocs on tu interactues
el que hauria de passar, el que s'hauria de veure
o com s'hauria d'obrir aquella peça.
Molt bé.
Jo he anat aquest matí al For years from now.
Realment he vist que estava a tope,
i a més molt ple.
És a dir, tinc la sensació que s'està quedant petit l'espai.
No ho sé, eh?
Fixa't que el vam moure d'un pavelló molt gran,
semblava que estava tot una miqueta més desenjelat i buit.
Ens posaven a nosaltres allà a fer el directe, un racó.
Hi havia molt d'espai.
En canvi, aquí tenen tota una part d'un dels pavellons petits,
potser en tota una part,
i com dius tu, està molt atapaït, està molt ple,
i no sé si l'hauríem de moure,
perquè la veritat és que a mi em sembla molt pràctic
tenir-ho tot junt.
Aquell viatge que fèiem entre plaça Espanya i aquí i tal,
però és veritat que va ser una cosa de la recuperació postpandèmica,
on potser hi hauria menys gent,
i en canvi ara s'ha vist que si estem amb l'interès que genera,
i amb les quantitats de visitants,
hi ha una miqueta pre-pandèmica,
doncs potser sí que se'ls queda petit el pavelló.
He anat a buscar l'exemple de Startup Brutal,
o sigui, imagina't, Francesc,
Startup que es dedica al metaverse i al DNFT.
D'acord, o sigui, i a més,
tu saps que tot aquest univers
és un univers que costa d'explicar,
i que hi ha molta gent interessada,
i que es parla molt d'inversions i els diners, etcètera.
I dic, mira, va,
parlaré amb l'Alberto Rosas,
ho he fet a través de...
L'empresa es diu Gamium,
a més té aquest nom una mica de gaming,
però que no té gaire a veure,
i ha estat a través de Waira, de Telefònica,
que m'heu posat en contacte amb ells,
i és,
almenys jo ho veig d'aquesta forma,
és un univers on et crees el teu propi avatar,
però l'avatar ets tu mateix,
és a dir, no és un avatar...
Pictíssim, que tu pots posar-te la mira que vols.
Exacte, ets tu mateix,
i amb aquest avatar tu, en teoria,
ho pots fer absolutament tot de forma descentralitzada.
Escoltem la resposta que m'ha donat l'Alberto Rosas,
que és cofeo de Gamium,
d'exactament quina és la seva idea
a l'hora de crear aquesta empresa?
A veure, me gustaría matizar este punto,
al final, Gamium té dos patas muy diferentes,
una pretende resolver la identidad digital,
y la otra pretende dar esa alternativa al mundo en el que vivimos.
Entonces, por decir de alguna manera,
en la pata de ese mundo alternativo es correcto,
hemos creado una serie de lances o tiras digitales,
en definitiva, lo que queremos nosotros
es crear una comunidad de comunidades,
y sabemos que para ello tenemos que crear un contexto,
y ese contexto es nuestro propio mundo virtual.
Así que lo que nos interesa es unir a la gente
de distintas comunidades y poder crear un puente entre ellas mismas.
Te voy a poner un simil muy sencillo, no sé si conoces Roblox.
Sí, de acuerdo.
Roblox es maravilloso porque permite crear comunidades
en cada una de sus experiencias,
pero encontramos que le falta algo que es muy importante,
y es un lugar en el que convivan todas.
Entonces, nuestra idea con las lances, precisamente,
es darle ese lugar,
de un modelo como el de Roblox,
como el de algunos de nuestros competidores,
a un modelo de marketplace,
en el que lo que queremos es colaborar con ellos
y no competir, dándoles un lugar donde puedan converger,
y donde distintas personas, de distintos lugares,
de distintas plataformas puedan interactuar.
Es decir, que tú, por ejemplo,
si estoy viendo 4 years from now,
y podría ser un poco un universo de este tipo.
Sí, correcto.
En realidad, esa es nuestra idea,
que dar ese contexto, poder hacer,
y al final, en el mundo en el que vivimos,
fíjate que existen barreras sociodemográficas.
Tenemos a personas viviendo en otros países,
pero, precisamente, el mundo virtual está creado
para que desaparezcan esas barreras temporales,
esas barreras de espacio,
y esa es justo la idea que tenemos en mente,
romperlas un poco y hacer que este lugar
pueda estar al lado de otro lugar,
y que no te tengas que perder nada.
És curiós perquè jo, quan vaig veure
com funcionava aquesta empresa,
vaig anar a la pàgina web, vaig veure això de les lances,
és a dir, tenen com una ciutat,
la ciutat, diguem-ne, dels negocis,
on tu recordes el Second Life, no?
Allò que podies comprar.
Doncs tot, allà estan tots units,
la idea que està descentralitzat,
que hi ha una moneda única, etcètera, etcètera,
però després hi ha també unes illes
on tu també pots crear el teu espai.
Però ella, a l'inici, ens ho diu, no?
Sí, fem això, però el més important
és crear la comunitat, no?
O sigui, ells comenten que...
O sigui, el metaverse agafa la web, com si diguéssim,
i li dona una altra forma, una altra visual.
No sé si això ho veurem, francès,
o si al final nosaltres tindrem el nostre avatar.
Fins i tot, perquè jo crec que aquesta és la idea,
és a dir, tu tens un avatar, per exemple, a Gamium,
i a través d'aquest avatar, tu pots, per exemple,
entrar a diferents tipus de...
de... com et diria?
Xbox Live.
Que Xbox Live estigués dins.
És a dir, que tot funcionés a través del teu avatar.
Els pagaments, etcètera, etcètera. No ho sé.
Tot és... Jo crec que tota aquesta gent
que ens parla d'aquestes temàtiques,
en molts casos, ostres,
ens costa de visualitzar, eh?
Sí, sí, a mi molt.
Són autènticament convençuts que hi hagi un model de negoci,
que existeix una possibilitat,
però jo a vegades em quedo amb la sensació de...
m'ho has explicat, però no li acabo de veure...
Ho anirem veient.
Dintre de quatre anys veurem què fem.
Exacte, exacte. Molt bé, molt bé. Què més, Francesc?
Doncs mira, precisament en el For years from now
vaig estar veient una miqueta les empreses que hi havia,
i hi ha com una mena de...
hi ha com una mena de, digue-l'hi, empresa
o incubadora de projectes, que és Naptilus,
i està a Barcelona, no?
I aquí hi havia diverses propostes,
i una em va cridar l'atenció quan vaig veure el nom,
i el nom ja és...
Amb K, no?
Amb K, perquè és modern i digital.
Però el nom de tanòquia em va cridar l'atenció,
i la segona cosa que em va cridar l'atenció
és que és una aplicació que corre sobre intel·ligència artificial,
sobre xap GPT, sobre llenguatge natural,
que és, bé, és un dels temes de moda,
i és curiós com precisament que el Mobile World Common
hagués moltes vegades es vertebra sobre temàtiques,
i hem tingut el 5G fa un parell d'anys, els wearables,
també la realitat virtual, els drons,
va haver-hi un any que tot eren drons,
exemples de drons volant i aplicacions amb dron.
Aquest any es diu Velocity,
i jo precisament, el tema de Velocity,
no ho he vist pel saló.
No m'ha donat la sensació que això vertebrava amb activitats
i ponències i moltes empreses que atacaven un mateix tema.
En canvi, si haguéssim parlat d'intel·ligències artificials,
que hem vist diverses coses relacionades amb intel·ligències artificials
durant el Mobile,
és el que està ara de moda.
La qüestió és que aquesta gent, sí,
tenen una aplicació basada en intel·ligència artificial
que em va semblar molt interessant.
Per què? Perquè té a veure amb el clipping.
I el clipping és una cosa que fan molt els periodistes,
fan molt les empreses,
que bàsicament és buscar a les notícies retalls,
fer el clipping és fer el retall d'aquella notícia
que és interessant perquè tracta un tema que tu necessites
o que vols estudiar.
I a través d'intel·ligència artificial diries,
que és el que fa els resumets, sí,
però fa alguna cosa més que crec que és el que marca la diferència.
Ells mateixos ens ho expliquen.
Ahora mismo lo que tenemos hecho en la demo
es que te lee el artículo,
saca el contenido del artículo,
saca el título, saca el subtítulo
y de momento saca un resumen, un summary,
y después te saca un análisis de sentimiento.
Aquí creo que es de dónde viene lo realmente potente,
lo que puede servir mucho para empresas,
que es básicamente que coges lo que está diciendo ese artículo
que es neutral o negativo.
Això està molt bé.
I ells ho enfoquen sobretot a empreses.
Una empresa que vulgui donar un cop d'ull
a quin és el seu estat de reputació
en un moment donat en base als articles
que es publiquen sobre els seus productes.
I veure si els seus productes tenen bona fama.
No només et fa un resum de l'article
que pot agafar i pot de cop i volta,
et processa 100 articles
i et fa un resum de cada article que se n'ha dit,
sinó que, a més, això se't diu.
En aquest article, de la reacció sobre la marca
o l'empresa o el que sigui, ha sigut positiva.
Aquí ha sigut negatiu.
I així tens una visió global
de si la teva empresa té
quina és la percepció del públic sobre la teva empresa.
I això que ells ho enfoquen molt cap a empreses,
jo ho he vist automàticament
molt aplicable
a persones, per exemple,
amb carreres públiques, a polítics,
que els interessa molt la percepció que es té
de la seva feina, de la seva acció de govern.
Per tant, jo crec que això pot ser molt interessant
de cara a aquests professionals,
de les persones del sector periodístic.
Per què? Doncs perquè aquí hi ha una aplicació
més pràctica, que és allò de dir
que has de tractar un tema,
de cop i volta la intel·ligència artificial
et llegeix 100 articles del que s'han publicat sobre aquest tema
i et diu el resum
i els punts essencials de cada un dels articles
que se n'ha dit, i de cop i volta tens una visió
del panorama. O, per exemple, perquè això
ho he hagut de fer i he hagut de patir,
i els que estiguin com jo ho agrairien segurament,
és la recerca científica.
Jo, igual, cada dos mesos
o cada mes feia un repàs
de les bases de dades i em trobava amb 20 articles
nous que m'havia de llegir
i havia de fer exactament això,
començar a subratllar el que era l'important
per extreure de cada el que s'havia publicat
que tenia a veure amb el meu camp de recerca
en aquells dos o tres mesos, que era l'important.
Però és que la quantitat del que es publica
és autènticament unes borrades immenses.
Que tinguis una intel·ligència artificial
que t'ajudi a fer això i de cop i volta
tots aquells 20 articles, pum,
et surten resumits tot amb un parell
de fulles amb els punts essencials,
això és una aplicació per a la gent
que és el cap de la recerca bàsica
o qualsevol recerca científica
on es publiqui moltíssim,
que serà una ajuda brutal.
També pots dir ja, però llavors la recerca
l'està fent la màquina i no l'estàs fent tu.
Perquè, òbviament, tu d'aquella recerca
i d'aquell dedicar-hi hores, aprens, no?
Però és molt faxuc fer això.
Repassar bibliografia és molt faxuc.
Has preguntat el perquè del nom, Tanoca?
No, però els hi vaig preguntar, aquest nom
ja he vist per on anaven els tins.
Molt bé, molt bé.
Doncs escolta'm, estem arribant al final del podcast,
aquest podcast especial del Mobile World Congress,
no ho hem dit gaire, però així ho estem fent.
He anat a Oppo.
Oppo, perquè vaig voler
provar-me les ulleres,
una segona versió de les ulleres que tenen,
que me les he provat,
i al final dius, bé, el que sí que m'agrada,
és que m'agrada molt pels qui portem ulleres,
és que estan preparats perquè puguis portar
el teu cristall perquè puguis veure bé.
O sigui, està preparat per mi.
Ops, cosa que s'agraeix.
Però bé, i després també m'ha sorprès molt
allò que dèiem al d'inici.
Hi ha els flips que tenen a Oppo,
aquests telèfons que es pleguen,
que són espectacularíssims,
i que la veritat és que m'ha agradat molt la pantalla,
m'ha agradat molt lo fort que semblava,
i que segurament deuen estar preparats
per obrir i tancar milions de vegades.
Recordo jo quan vam veure
els primers mòbils plegables
aquí també al Mobile World Congress,
i que semblava que era com un concepte,
però en canvi ha arribat al mercat molt ràpid.
Amb el qual vols dir que s'ha passat
de la demostració del que es pot fer la tècnica
a un producte de mercat
de forma molt ràpida.
I precisament això em fa pensar
en un dels conceptes que hem vist durant aquest mobile
i que també es presentava sense producte
com un proof of concept,
eh, mireu el que es pot fer.
I a mi m'ha semblat també molt destacable
i eren les pantalles enrotllables.
Hi ha hagut telèfons de tele,
hi ha hagut telèfons de Motorola,
en el que es veia perfectament com la pantalla,
imagineu-vos un telèfon posat en vertical
i cada cop volta la pantalla augmenta cap a dalt
en base a un petit rotlla de pantalla
que té dintre, que no el notes, eh.
Com una cortina, eh. Exacte, com si fos una cortina.
I puja, i puja, i puja cap a dalt
i passa, doncs, de 4 pulzades
a 6 pulzades i mitja,
i llavors has guanyat en vertical
i suposo que en horitzontal, doncs,
si caus una pel·lícula o alguna cosa,
guanyes espais en horitzontal.
I això ho has explicat a un portàtil de la casa Lenovo,
en el que també, de cop i volta,
la pantalla, aquí sí que ja en el lateral
veies com hi ha certa estructura,
i que també augmentava cap a dalt
i de cop i volta aquell portàtil
li pujava la pantalla cap amunt,
potser 4 o 5 dits, poca cosa.
No és poca cosa, el que vull dir.
I tots aquests projectes,
perquè és un projecte,
però aquests mòbils, flips,
aquests telèfons mòbils xinesos,
doncs ja veus preus importants
a les seves games altes.
Recordo que abans
era més barat que l'iPhone,
tothom ho deia,
i ara trobes telèfons més caros que l'iPhone.
Sí, sí, marques com Honor,
com Oppo mateix.
Era una miqueta les germanes pobres
que venien aquí a darrere de Huawei
i que també ens semblaven molt exòtiques
i molt orientals.
És molt gran del mercat xino,
però a mi donen a l'iPhone
o donen un Nokia.
Nokia, per cert,
ha fet un rebranding
per acabar-se de rellançar el mercat.
I la veritat és que
s'estan convertint
en marques per dret propi
que tenen tota una gama de productes
des dels més bàsics fins als de gama més altes.
I és això,
i com hem dit,
avui en dia les marques no aterren
només amb un telèfon i un smartwatch,
venen amb tot un sistema de productes
i moltes vegades lligats
per funcionalitat,
compatibles entre molts d'ells,
però que és això.
Tenim ja una gran varietat
per escollir, no?
Allà, a Oppo,
he agafat l'únic pin
que he vist,
que era el del logo, diguéssim,
que m'ha agradat, l'he agafat.
Com ha anat aquest any dels pins?
Recordem que tu primer a Google vas agafar la llibreteta, no?
No sé si ho has agafat.
Mira que cada any ho dic, Albert.
No, aquest any ja no el faré.
Quan vaig aconseguir fer-la tota una vegada
vaig decidir que ja està,
ja ho he complet, ja està.
Perquè era un estrès.
Els que som col·leccionistes,
quan ens donen una cosa que es pot,
com siguin els todos, avui no podem parar.
I bueno,
Google, Android, de fet,
a través de totes les marques que col·laboren,
té tota una sèrie de pins
que estan distribuïts per diversos estants del mobile
i els has d'anar buscant.
Cada cop ho hem posat més fàcil.
I què passa? Que cada cop arribo
i home, home,
jo no volia fer-ho, però aquest any, escolta,
sembla que podré.
I clar, pom, i aquest any ha sigut el mateix.
Aquest any ha sigut el més fàcil de tots.
Hi havia molts pocs, em sembla que només hi havia 36.
I et feien 18 un dia i 18 l'altre.
Molt bé.
Em vol dir que en el segon dia ja els he aconseguit tots.
Avui ja s'ha aconseguit. Avui ho he aconseguit.
Avui és migdia, avui.
A les 11 del matí ja la tenia feta.
Molt bé.
Perquè el primer que faig quan arribo és...
la batuda.
I la veritat és que hi havia molts menys estants
pels que anava a buscar.
Estava tot molt més accessible, que moltes vegades
les empreses te'ls amaguen, els canvien de lloc.
No, no, no el tinc. S'ha acabat.
És bastant empipador.
Però aquesta vegada l'he tornada a dir...
Hòstia, tan pocs ja aquest any...
Aquest any els faré. I sí, senyor.
L'he tornada a fer i l'he tornada a acabar.
M'han donat el pin d'aurat conforme he acabat la col·lecció
amb les que tinc tota una carretada de pins.
Sempre n'agafo dos, tres...
Torno a passar pel metge, estant torno,
agafar-ne una altra, que seran pels nostres ulls.
Molt bé. Doncs fantàstic.
Mira, jo només per acabar dir-te que ara,
abans de marxar, vull anar a una empresa francesa
que està dedicada
a posar música a les marques.
No només música, sinó els logos sonors.
Saps que cada vegada està més de moda
vincular una marca
amb un...
Un jingle, no? Exacte.
Una cosa molt curta, que molts d'aquests dispositius
ho tenen, recordem el Windows, no?
I tots aquests... Exacte.
Doncs una empresa tu que es dedica només a això.
A la música empresarial. Sí.
I dic, mira, aniré pensada per, per exemple, a l'Alexa,
o perquè quan et connectes amb els seus podcasts,
a Sony, o perquè quan truques a la seva empresa
i et posen en espera, doncs que hi hagi el logo,
el logo musical que sigui perfecte.
I és molt complicat, això. I tant.
Perquè et pensa que moltes vegades
la gent es dona la sensació
que les nostres aplicacions tenen un to d'avís,
que ets d'aquesta nota, pipipip,
que t'ha arribat un nou missatge
i es pensa que això no ho ha fet
l'ingeniè que acaba de crear... No, no.
Això en crea... Ha agafat un músic
i li han dit, mira, tens...
quatre notes! Sí, sí.
Quatre! Només tens quatre notes.
Amb això m'has de crear
un so que sigui agradable,
distintiu,
sigui que la gent reconegui la meva empresa
o la meva aplicació
a través d'aquelles quatre notes
que no s'assembli a la resta,
no tens tantes opcions.
I, a més, que no sigui agobiant
que la gent després de rebre 6 notificacions al dia
no digui, me voy a iniciar la aplicación
porque estaba farta de sentir pipipipipi,
fora. O sigui, és molt complicat
aquest tipus de disseny, de producció musical
per un producte tan concret, no?
I això és, vull dir,
la música empresarial té moltes branques,
el jingle de publicitat,
aquesta cosa que identifica les marques,
que fa que molts de nosaltres
que portem molts anys exposats a la publicitat
a vegades ja cantes el jingle
amb el nom de la marca a la darrera,
perquè ja saps que aquesta marca
no es diu així, aquesta marca quan la dius al teu cap
l'estàs cantant. Exacte, exacte.
Doncs mira, faré això abans d'acabar.
Francesc, moltíssimes gràcies. No, home, no, a tu.
venir aquí sempre és molt divertit.
I uients, si heu arribat fins aquí que sapigueu
que un programa especial que fem cada any
del Mobile World Congress
està publicat des d'aquest mateix dimecres,
però que sapigueu que dissabte
nou programa on per ser Francesc
parlaràs del Metroid.
Parlem del Metroid...
Aquest remake, no? Exacte.
Remastered, el Metroid Prime Remastered
originalment per Gamecube.
Correcte. Té 21 anys el joc.
I bueno, és aquelles coses,
ens pot fer debatre sobre... Exacte.
Què? Remasters, no remasters, originals
o jocs nous o...
en parlarem, en parlarem. Exacte, en parlarem
aquest mateix dissabte amb aquesta nova edició
i recordeu també que el proper dia 1
d'abril, a les 10 del matí
a Icat, farem un programa especial.
Els 999 programes,
perquè com que el mil
ens correspon directament
al dia de setmana santa,
doncs el fem al 999 que ens feia il·lusió.
I que sapigueu que tenim llocs
perquè pugueu venir de públic.
Generaciódigital.cat, ràdio.cat.
Francesc, que vagi molt bé. Adeu-siau.
Adeu-siau, agents, que vagi molt bé.