I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui fem el programa 1049, l'edició 1049,
i volem endinsar-nos en una nova edició de la RetroBarcelona,
que se celebrarà la setmana vinent.
Donarem tots els detalls amb els seus responsables.
Tindrem temps també per parlar d'Another Crabs Treasure
i del videojoc Endless Ocean Luminous.
Dos jocs, per cert, molt diferents.
Benvinguts al programa de videojocs de la ràdio pública.
Una mirada diferent, els videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Crap, jump, is ready.
I love this part.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
This is where we belong.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
Saludem també el nostre tècnic de so, el Dani Jiménez.
Què tal?
A veure, podríem dir quina màquina és?
O quin...
Això sembla Konami, no?
Sí?
No ho sé.
No ho saps, eh? Tampoc, Dani?
No ho sé, està aquí, està aquí.
És de Nintendo.
Ah, Nintendo, mira tu.
Sí, sí, sí.
Ho tenim guardat.
Això és coses que tenim guardades.
I que es va guardar amb aquest nom.
Segur que és algú de Konami per Nintendo.
Segurament, sí.
Albert Garcia, Francesc i Blasco, Laia Nerín, com esteu?
Hola, què tal?
Hola.
Tot bé?
Sí?
Avui, Laia, estàs al comandament de Twitch, que després, sí, de 3 mesos...
Ens estan dient que ens havien trobat molt a faltar i que ben tornats a Twitch.
Sí, sí.
Doncs res, jo creiem, esperem que funcioni una miqueta bé, el so que també soni bé.
i per la gent que ens estigui escoltant en un altre dia, que no sigui dijous, a les 15.15,
que sapigueu que, normalment, aquest dia i aquesta hora, fem el programa com si fos un ull de peix,
que podeu veure com fem el programa.
No som streamers, som gent de ràdio, però podeu participar i fer preguntes, que sempre és interessant.
I, a més, avui, i crec que ja podríem començar una mica amb el tema,
penso que us poden sortir algunes preguntes perquè parlarem de l'esdeveniment Retro Barcelona,
que d'aquí 7 dies, doncs, ja es celebrarà.
Generació Digital. Els dissabtes a les 10 del matí, AICAT.
I és que els que hem viscut bona part de la història del videojoc
sempre ens ha agradat rememorar el passat, que sempre hem considerat millor.
Tinguem o no tinguem raó.
Potser perquè juga un paper essencial la nostàlgia.
Ens ha estat molt fàcil entrar en aquesta àrea tan agradable
on ens esperen totes les sensacions positives que vam viure en el passat.
No sé si és sensació també meva,
però la informàtica clàssica i el videojoc històric estan, penso jo, en un moment molt bo.
Això jo crec que va a èpoques,
però ara les xarxes, els esdeveniments, etcètera,
sembla que confirmen el fet que la gent té moltes ganes de jugar
als videojocs que va jugar a la seva infantesa.
Sí, i a més, la setmana vinent se celebra una nova edició de la RetroBarcelona,
la fira autèntica, la genuïna,
que ha perdurat fins a aquesta nova cita gràcies a l'esforç dels seus organitzadors,
dos dels quals avui tenim aquí.
Exacte, és ja la novena cita, la novena edició.
Carles García, director de la RetroBarcelona,
molt benvingut al Generació Digital.
Molt bones a tots, gràcies un cop més per convidar-nos.
No, no, a vosaltres per enriquir-nos el programa.
I també a Marc Rollan, que és l'encarregat de la zona de conferències
i també forma part de l'estaf de la RetroBarcelona.
Molt benvingut i gràcies per acompanyar-nos.
No, m'encantat d'estar aquí.
A mi la ràdio és el que més m'agrada.
Sí.
Així que aquí jo estic encantat.
Molt bé.
La ràdio i la RetroBarcelona.
La ràdio i la retro.
Imagina't.
Si podem combinar tota la vegada ja és meravellós.
Escolta'm, a veure, a les entrevistes que us hem fet,
sempre la darrera pregunta feia la mateixa i avui us faig la primera.
i és el tema de Videojogos por Alimentos.
Però jo crec que val la pena explicar una de les coses que estan, jo crec,
des de la primera o segona edició, Carles.
I és una iniciativa solidària on hi poden col·laborar tota la gent que hi va
i a més que hi col·laboren empreses importants també.
Exacte.
Està des de la primera edició.
Primera, eh?
Exactament.
És un projecte que sempre hem cregut amb ell
perquè pensem que és una cosa important
perquè malauradament els temps que corren
i hi ha famílies que no poden portar un plat a taula.
I el que consisteix aquest projecte, diguem,
és en un intercanvi de videojocs
que donen els mateixos particulars
o les pròpies companyies, com Sony, PlayOn i companyia,
els donen en aquesta associació
perquè els intercanvin per aliments.
És a dir, cada joc o cada article del mercat solidari
es tassa amb quilos.
Molt bé.
I el fet que hagin vingut totes les edicions,
la relació és que és molt fluïda amb ells, no?
Sí.
Que són, de fet, es diuen a sopiva, no?
A sopiva, sí.
Però és que, a més, clar, darrere també està el banc dels aliments
perquè al final de l'esdeveniment
tot el que hem recaptat va allà.
Molt bé.
Tu vas sovint, sempre quan estàs avoltant,
vas mirant el que va arribant, el que...
A mi m'agrada perquè és una cosa que a mi em preocupa sempre.
Clar, clar, m'ho imagino.
Quan veig pocs aliments...
Ai, ai, ai.
Però, bueno, la veritat és que cada vegada, per desgràcia,
a la gent li costa més portar quilos.
I això, que al costat ja en súper, rollant...
Però, bueno, costa.
És qüestió d'anar repetint i que la gent...
Perquè és la típica cosa que se'ns oblida.
Perquè anem molt emocionats per entrar a retro.
Saps?
I després dius...
Va, m'he deixat l'aliment.
I en ganes...
Però, escolta...
Pot sortir i entrar.
Correcte.
Podem sortir, tornar a entrar amb la polsaretta que posem
i no és excusa, això.
Perfecte, perfecte.
Molt bé.
Doncs anem a parlar una mica.
No podrem parlar de tot.
Avui ho deia a vosaltres,
em sembla que érem un tuit,
de dir, no sé si tindrem temps de fer tot el que...
No tindrem temps avui, ja us ho dic,
de parlar de tot,
però intentarem, doncs,
abarcar les coses més importants.
Una de les grans atraccions de Retro Barcelona
és la possibilitat de jugar a desenes i desenes
de màquines Arcade Pinballs,
ordinadors i consoles clàssiques.
Així, per sobre,
a la vostra web anuncieu
que tenim una seixantena de màquines Arcade Pinballs.
Teniu també, doncs,
centenars,
unes 100 consoles i ordinadors
com l'MSX, l'Amstrad,
l'Espectrum, el Comodore...
Com funciona això?
O sigui, tu entres a Retro Barcelona,
pagues la teva entrada
i les màquines,
imagino que no has de portar monedes a 100 pessetes per jugar, no?
No.
Tot el que està a disposició dels assistents
és en modalitat Free Play, que es diu.
És editant les arcades,
com els Pinballs,
com les més de 200 consoles que hi ha.
tot hardware original, això és important,
no hi haurà pandores ni raspberries,
això és important, d'acord?
Igual s'ho es cola alguna.
Si jo la veig, la cremo.
Hauríeu de fer un concurs
de dir, troba la Raspberry Pi.
Albert, és molt bona idea, ja està.
Marc, pren notes.
És la més bona, eh?
No, no, perquè dius,
ui, això està molat, saps?
Molaria que es vegi el menú.
El menú de la Raspberry Pi.
Jo en sé d'un,
i el coneixeu tots,
senyor Oriol del Mau,
aquest ho veu a dos quilòmetres.
Sí, sí.
Perdona, ara que has tret el tema,
jo vaig anar a casa de l'Oriol del Mau
i em va ensenyar l'habitació.
No hi vaig poder entrar.
No.
De les teles que té, no?
No, no.
No em va deixar entrar.
No em va deixar entrar.
Tot estava allà.
Dic, bueno, però...
De fet...
És que...
Era 13, no?
Sí, sí.
No, no ho era, no.
De fet, tenim aquí al guia una pregunta preparada,
ja que surt l'Oriol del Mau.
Sí, sí, sí.
Doncs la fem àgia, aprofitem.
Teniu poc que vingui el policia del retro,
l'Oriol del Mau,
i vegi que hi ha un LCD per allà,
que no hi ha una pantalla de tub?
Hi haurà LCDs a la fira?
Aviam, LCDs hi ha perquè hi ha sistemes que ja van amb LCDs,
però no és la part que més abundi.
L'Oriol del Mau hi estarà, perquè estarà ajudant també a la organizació.
Molt bé, sí, sí, sí.
Jo ja el tinc una miqueta subornada.
Escolta'm, això, si veus algun LCD,
ojos que no ven, eh?
Relaxa, relaxa.
A més, estarà emocionat i veurà totes les altres màquines
i no es donarà ni compte.
Ja ho veuràs, ja ho veuràs.
Doncs volia preguntar-vos,
tot aquest muntatge de màquines,
clar, són màquines molt delicades,
estem parlant de videojocs d'Arcádia amb el seu moble
ben conservat, dels 80, dels 90, pinballs...
Això com ho munteu?
Perquè, clar, jo penso que hi ha una feina de col·locació
i d'anar en compte amb les màquines.
Quants dies requereix?
Quines associacions hi ha implicades?
Com va això?
Doncs mira, són moltes preguntes, però te les responc ràpidament.
Associacions implicades està,
que si hi ha els de Mikado, de Navarra,
els de Sevilla,
també hi ha habitualment la gent d'Arcádia Cat,
que aquest any alguna cosa també faran.
Cuiden les màquines, aquesta gent,
que vagi tot molt bé,
els comandaments els porten que funcionin i tot,
llavors tot ho paletitzen
i ho porten amb tràiler.
Els tràiler, doncs clar,
un cop venen aquí,
el divendres, que és el dia del muntatge,
durant el matí descarreguem
les més de 100 arcades al final
i les col·loquem a base al layout
que hem dissenyat a l'associació.
O sigui, divendres, Déu-n'hi-do el dia, no?
És un dia mogudet.
Jo el que sí que et puc dir és que el museu,
que el museu, com el seu propi nom indica,
hi ha autèntiques peces de museu,
quan el muntem jo vaig amb els guants,
això sembla quasi un producte d'arqueologia,
amb els guants,
miro que no hi hagi molta brutícia,
ho cuidem perquè hi ha peces
que no tenen ja gaire valor.
És un valor incalculable.
Perquè poden ser úniques les peces, clar.
Exactament.
Llavors, al museu sí que s'ha d'anar molt de compte
i hi estem.
Jo, personalment,
quan estic posant les coses a les vitrines,
tinc molta por que se m'escapi alguna cosa
perquè, vamos...
Això encara rei,
perquè ho tens en una vitrina.
Jo pateixo per la persona
que cedeix la seva Sega Saturn,
la seva Mega Drive,
perquè estigui allà a la taula,
al abans de tothom.
Si fos el meu cas,
jo no podria estar deixant de donar voltes per allà
a veure qui la toca i no la toca,
tocar el costó de més d'una,
dir...
Sí, no,
a mi em costa a vegades,
sobretot quan veus els nens petits,
que pobres nens petits,
que no tenen molta cura,
però, clar,
és que també és molt bonic,
veure nanos de 7-8 anys,
que també les ensenyes,
mi dius,
això s'ha tractat amb un compte
perquè es pot fer malbé,
però també és molt bonic
veure els nanos petits així.
Laia,
diuen alguna cosa a través del Twitch?
Sí, des de Twitch,
el tentàculo púrpura ens pregunta
si el mapa és més gran
o és que ve més gent aquest any?
Em sembla que és conegut de postre,
eh?
Sí, sí,
següent pregunta.
Exacte.
Jo, de fet,
el tentàculo púrpura
el vaig veure per allà
vigilant màquines, eh?
Ah, sí?
En edicions anteriors,
és possible, això?
Bueno, és que l'Ivan és a l'estaf.
Ah, bueno,
el vaig veure per allà...
Recordo que vaig jugar a un punk
de la PlayStation
i estava sent una mica...
Val...
Em va tocar un toc d'atenció.
Doncs, Ivana,
et faig una pregunta
que ens pot respondre
i després li diem
el Carles com a director
el divendres,
penca o deixa...
o el que fa és...
De l'agà.
De l'agà.
No, no, no,
l'he preguntat a mal, Iván.
Perdona, perdona.
Escolta,
per cert,
Débora,
també hi ha conferències, no?
I tant,
aquest any tenim
un bon grapat de conferències,
activitats molt variades,
tant dissabte com diumenge,
trenes de convidats
i convidats molt especials,
que ens faran passar
una bona estona
o conèixer una mica més aspectes
relacionats amb el món retro.
O sigui,
jo crec que aquesta
és una de les accions
més importants també
de l'esdeveniment
i aquest any
teniu com a patrocinador
Brain Lab, no?
Què us aporta en aquest cas?
Sí,
gràcies a Brain Lab,
és una empresa
que es va interessar, no?
A patrocinar
una part de l'esdeveniment
entre altres, no?
Perquè també tenim la gent d'Enti
que també ens donen com de mà.
Què dius ara,
Francesc, també, eh?
Està Enti a tope.
Allà estaran
amb els col·laboradors, no?
Tindrem gent allí treballant.
Molt bé.
Però aleshores, clar,
aquesta gent es va interessar
i volien potser
en alguna part, no?
Llavors jo els hi vaig comentar,
mira,
la zona de conferències
és una de les zones
que més es disfruta la gent,
més aprenen, no?
La gent.
Els hi va interessar molt
i, bueno,
ens donen un bon cop de mà.
Molt bé.
Per cert,
veig que també està el David Tromax.
Salutacions, David,
que també,
ell, no sé,
segurament el trobarem
també per allà.
Digues, digues.
El David,
jo crec que no s'ha perdut cap
de la Rota a Barcelona.
El David estarà,
evidentment estarà.
Sí, sí.
De fet,
el David,
crec que és en el segon
o tercer episodi
de la Generació Digital
quan es deia
Game Over
a una catalana,
ja hi va participar,
que li vam fer una entrevista
perquè era col·leccionista
o és de MSX
i, sí, sí,
en aquella època
fa 22 anys.
L'exposició d'MSX mola molt.
No sé si aquest any
també estarà
l'expo aquesta
de diferents models d'MSX.
Bueno,
perquè portem a la gent
de l'associació
d'amics d'MSX,
que són els que munten
la RU cada sis mesos
i jo amb aquests conto,
perquè a més,
MSX és el meu ordinador
de l'infància.
Jo sempre he somiat,
en tenir algun dia
el tindré,
aquella image
de MSX,
el hit beat vermell.
Ah!
Segur que el francès
el coneix.
Sí, sí, sí,
és un clàssic.
Que porta, doncs,
com una maleteta,
porta una nansa.
Porta una nansa.
És molt maco
que hi ha per allà.
De fet,
curiosament,
aquest ordinador
que estàs comentant,
avui,
un conte que a mi m'encanta
de Twitter
que es diu
Obsolet Sony,
han posat la fotografia
d'aquest.
És que és molt xunt.
És que és un dels més bonics.
Molt arrodonit,
unes formes arrodonides.
Sí, sí, preciós.
És com...
La quantitat de conferències,
de xerrades,
és bestial.
Sí.
Ui, perdó.
No, no, no.
Digues, digues, Marc.
No, però està bé la Débora,
que també està participant.
Sí, va bé, i tant.
Però hi ha molt de contingut
i el que hem volgut
en aquest any,
jo, per exemple,
des de...
He volgut que hi hagi
cauguda per tothom.
És una de les filosofes
de la Reto Barcelona.
Ja té que haver-hi cabida
per tothom,
sigui quina sigui
la seva condició,
la seva edat.
En el tema edat
vull fer molt d'èmfasi
perquè tenim convidats
de totes les edats.
Crec que el nostre convidat
més jove té 26 anys
perquè després diguin
que el jovent no pot parlar
de Reto,
tot el contrari.
I el més gran
no vol dir la seva edat
per raons òbvies
perquè estem parlant
de xifres molt altes
però vull dir
que tenim cobert
tot l'aspecte d'edats
perquè realment
això també vull fer
molt d'èmfasi
perquè el jovent
ve molt fort
amb el tema Reto
i el Reto
ja és més que
simplement un
poder qualificar
la Super,
la Mega Drive.
No, escolta,
per què no pot ser Reto
una Play 2,
una Play 3,
no?
Aquests...
Hi ha joves que
consideren al Reto
quasi la seva
consola d'infància.
Sí, sí.
Que pot ser la Xbox One
o la XS.
Doncs aquesta gent
emete que ha hagut
el nostre escenari.
Sí, sí.
Clar, i a més també
les taules
i les activitats
són molt paritàries,
no?
Que ara parlaves
de la diversitat d'edats
però també tenim
dones, homes,
o sigui,
un bon grapat,
que és el que dèieu abans
de persones.
Com ho heu aconseguit,
no?
O sigui,
tenir aquesta diversitat
de persones
i de professionals
a l'escenari
parlant de temes
molt variats.
Home, doncs,
s'ha fet un esforç,
evidentment,
però jo crec que al final
la recompensa
és molt alta,
no?
Per saber això,
que tothom té la seva,
que té el seu lloc,
tothom pot dir la seva
i saber, no?
Sobretot,
transmitir aquest missatge,
no?
Que tothom és benvingut
i que, escolta,
si hi ha algú entre el públic
que el dia de demà
pugui també pujar a l'escenari
i donar la seva visió
del món del retro,
doncs serà més que benvingut.
sobretot això,
aquest missatge,
tothom és convidat,
tothom té que sentir-se a gust
i que menys que l'escenari
sigui la biomostra
d'això,
d'aquesta filosofia.
L'escenari,
un escenari molt gran,
pelmenys pels mapes
que es veu,
vull dir que hi cabrà
molta gent
i serà còmoda,
imagino.
De fet,
és el mateix que l'any passat,
crec que hi havia
unes 100 cadires
aproximadament
i sí, sí,
perquè hi haurà
activitats com concerts,
per exemple,
i això, clar,
la gent
ha de cabre allà.
Exacte, exacte.
De fet,
digues, digues,
Déu ara, sisplau.
Sí, que anava a preguntar
en relació
amb les activitats,
quines activitats destacaríeu,
no?,
perquè mirant
el que és la programació,
tenim Tribunal de Jocs,
una taula de Hobby Consoles,
el concert de l'Aleski,
la Metal Gear Solid Reunion,
taula de col·leccionisme,
o sigui,
quines activitats
creieu que són
més potents
en aquesta edició?
Si és que ho preguntes
qui estimes més,
el Papo la Mala,
no?
Ostres,
és que...
Tu què,
ets de Sega o de la mea
o de la Nintendo?
Jo, bueno,
no, però escolta,
hi ha continguts
que estem molt satisfets,
bé l'Aleski,
que és una autèntica crac,
està el Tia Bolí,
l'hem donat molta importància
a l'aspecte musical,
no?,
perquè al final
la música
és les coses
que ens uneix
a totes les persones.
Que, per cert,
ve també amb Víctor Mame,
el nostre pianista,
també estarà...
Estarà també
Alfonso Vallès,
el mític Solit Esney,
que li demanarem
la mítica frase,
que aquí no puc dir,
perquè estem en horari infantil.
Qui més ve,
si és que tenim...
Però qui carajo!
L'he canviat.
La Débora ens organitza
dues taules rodones
que estaran...
Hi ha un convidat per aquí,
també,
tinc entès, no?
A veure, a veure,
primer, a veure,
Débora,
tu participes?
Jo participo,
jo porto dues taules rodones,
en aquest cas,
la taula de 2D a 3D
i la taula de col·leccionisme.
Ah, de 2D a 3D?
És a dir...
Sí.
Val, i què?
Hi haurà alguna de les persones
que ho va passar molt malament
quan va passar el 3D?
No ho sé, eh?
Estic pensant ara
què és el que passarà...
Però qui parlarà, per exemple?
en aquestes?
Doncs, mira,
tenim, per exemple,
la Laura Luna,
tenim per aquí
l'Albert García.
Hola, Albert.
Ah, tu estaràs en aquesta, eh?
Jo soc el que ho va passar
molt malament
del 2D a 3D.
Serà com un testimoni,
oi?
Encara no m'he recuperat.
Em vaig veure la Mario 64
i em va donar un parraque.
No et preocupis,
anirà bé.
No soc dolent,
el Carles i el Marc
segur que porto bé les taules.
I tant.
Llavors, sí,
la veritat és que,
a més, tenim noms sonats
perquè també són els fundadors
de la Hobby Consoles,
la Gina Cero,
Creativo Japón,
o sigui,
una parrilla de convidats
i convidades increïble.
Molt bé.
Estiu contents
amb aquesta selecció?
Sí, sí,
jo, vamos,
jo més que content,
això ho va portar més el Marc.
A més, una cosa,
Albert,
tu t'has fixat
que jo sempre vinc
al Generació
a fitxar gent?
Sí,
no, no,
però això és fantàstic.
Clar.
Això és comunitat.
Sí,
i en el fons,
bueno,
de fet,
l'any que ve
la Laia segur que hi anirà.
I tant.
En quin aspecte?
No ho sé,
en algun cas.
Com a l'avançora del 3D,
no?
Exacte.
Exacte.
Com a una nou usuària
de Nintendo.
Clar.
Per exemples.
Jo poso les càpsules
per jugar a la Nintendo.
No he passat d'aquí.
És veritat.
Per cert, Albert,
tu faràs alguna cosa més
o estaràs en aquesta...
Aquesta xerrada.
Aquesta?
Amb la teva hora i...
t'asseuràs, acabaràs,
t'aixecaràs i ja s'ajudaràs.
Tira el micròfon a terra...
I ja està.
Ja ens diré.
Molt bé, molt bé.
Per cert,
tema català.
Hem vist que també
ser trencada
serà perquè hi haurà
també taules en català.
Sí, sí, sí.
Estants.
Estants.
Perdó, perdó.
Sí, exacte.
Perquè totes aquestes xerrades
seran en castellà.
Les xerrades,
a la zona de conferències,
aquest any,
encara estaran en castellà.
A la zona polivalent
hi ha dos podcasts
que són en català.
Exacte.
I el Marc també
té preparat
a la zona del museu
uns tours,
unes visites guiades
que també les faran
en català alguna.
Val.
I ara estem intentant
incorporar
mica en mica
el català.
Creieu que en alguna conferència
pot arribar el català?
Sí.
Perquè...
Sí.
Vull dir,
jo crec que és una...
No sé,
serà un tema molt important,
penso.
Saps?
Per normalitzar,
també.
Evidentment.
El que passa és que
ja sabeu que
la majoria del nostre públic
és de fora a Catalunya,
llavors hem de cuidar
gent de mica en mica
i anar-ho introduint
a poc a poc,
però estarà.
això ho teniu controlat?
És a dir,
gent de fora...
Sí.
Més que la gent de la casa,
diguéssim, o...?
Està a la part.
El que passa és que
com que enguany
hem guanyat el premi
a millor fira de videojocs retro
d'Espanya,
clar, llavors som el referent
a nivell...
Ja fa uns quants anys,
no?
Llavors, clar,
què passa?
Que és el punt de reunió
un cop l'any
de tota la gent,
de tota la gent de Twitter,
amics que parlen habitualment
o creadors de continguts
que també es volen reunir
amb els seus seguidors,
doncs on ho fan això?
a la Retro Barcelona.
Va, d'acord.
No ens hem d'oblidar
de tot aquest públic, no?
Llavors, això ho volem fer
doncs mica en mica
i aquest any
tota la cartelleria
estarà en català,
hi haurà contingut en català
i...
mica en mica.
Jo vull que escolteu
aquest so,
crec que són uns 15 segons.
De fet,
aquesta és la introducció sonora
de quan posaves en marxa
la PlayStation 1,
eh?
La meva primera consola.
La meva primera, tu.
Qui ho hauria dit, això?
Sí, sí.
Me la vaig comprar
quan va sortir la PlayStation 2,
imagina't.
Sí, sí, sí.
Se la va comprar ja retro.
Sí.
Albert,
la primera i l'última.
Sí, sí, sí.
Després n'he tingut moltes més.
Ara parlarem de la PlayStation 1
perquè també és molt important
la retro.
Què ha significat
aquesta consola per a vosaltres?
Tu, Laia, no.
Jo vaig aparèixer amb la 3,
directament.
Directament amb la 3.
Albert,
Francesc,
tu no?
Jo, per mi,
era el gran rival.
Jo era de Sega Saturn.
Clar.
Clar, clar, clar.
Perquè jo era de 64.
Val.
Per tant,
era una amiga extrema.
Passem els convidats a veure.
Perdona.
A veure, de veritat.
De veure, tu sí o no?
Jo sí.
Va ser la meva segona consola
i una de les consoles
que més s'ha fet servir
fins tenia l'última Xbox.
O sigui, imagineu-vos.
I jo, quan vaig conèixer,
que ara serà l'aniversari
de la PlayStation,
va ser un...
Ostres,
quants anys fa?
Quants anys tinc?
Però sí, sí,
li tinc molt d'afecte
a aquesta consola.
Doncs en tens més de 30.
Sí.
Sí, perquè, bé,
no diria res, no?
No volia quedar malament
ara amb tu, eh, Débora?
No, no, que va.
Però és així,
perquè, de fet,
en el mes de...
Em sembla que és desembre
del 94,
és quan va sortir el Japó.
I vosaltres,
per què l'heu agafat?
Per celebrar aquest 30 aniversari,
no?
Imagino-ho?
Home, és que vulguis que no,
la PlayStation,
la Play One,
és una consola
que canvia tot.
Hi ha un abans
i un després claríssim.
No és per menysprear
el que va ser
la Super Nintendo,
el que va ser la Game Boy,
però és que hi ha
un claríssim punt d'inflexió
a la història del videojoc
quan surt la Play 1.
La Play 2 ja és el que
canvia del tot el paradigma,
però la PlayStation
no és històrica en aquest sentit.
És la primera consola
que ven més de 100 milions,
100 milions d'unitats,
que es diu aviat.
I, clar,
va canviar els hàbits,
va canviar les costums,
va canviar el llenguatge popular.
És una consola importantíssima
que 30 anys s'han de celebrar.
I tant.
Naturalment.
Hi haurà taules rodones
i pot ser que hi hagi
alguna PlayStation especial
o tindreu alguna vitrina?
Sí,
al museu
hi ha diferents vitrines
i dues de les vitrines
estem dedicades
a alguns dels models
així més curiosos
de la història.
Hi ha alguna cosa sonada,
encara no vull dir res,
ja les veureu allí,
però trobareu
algun model de PlayStation
que us sorprendrà.
Molt bé,
sí,
perquè estem acostumats
al gris típic
i que deu haver-hi
alguna cosa més especial.
Tu saps quina és, Albert?
Doncs no,
però estava pensant
en el model de la PlayStation
que va sortir
al cap d'uns anys,
que és aquell petitó,
que és com un disman,
que em sembla preciós,
aquell model.
Sí, sí.
És molt maco.
Mira,
sí que et puc dir
que hi haurà
la piràmide de plays,
això és molt bo,
perquè si tu mires,
van haver diferents revisions
de play
al llarg dels anys
i si tu mires
per davant
són iguals,
però per darrere
veus com el número
de connectors
va baixant.
La primer model
té com 6 o 7 connectors
i l'última té dos només.
Imagina't.
A mesura que passa el temps
anava a estar aviant
en connectors.
Molt bé,
doncs serà també
la PlayStation
la primera
protagonista
en aquesta retro Barcelona.
I la xerrada
la fa el Rafa Laguna.
Exacte.
És també amic nostre
del programa.
Sí, sí,
és veritat.
i que va guanyar
el premi
juntament amb la Gina Zero,
el premi
a millor xerrada
de 2023.
El 2023
va ser la del 30 aniversari
també, no?
Un altre 30,
el del DOOM.
Va de 30 en 30,
li heu de buscar
temàtiques de 30 aniversaris
pel proper
perquè les pugui fer.
Ja està.
El Rafa Laguna
el teníem per aquí
escoltant el Twitch.
Ah, sí, també.
Moltes gràcies
per escoltar-nos
i Débora,
aquest any
has de guanyar tu.
A veure,
no sé,
jo el que sempre dic
és que la meva prioritat
és que les persones
que hi són a la taula
estiguin còmodes.
Molt bé.
Això és la meva prioritat.
Ja després anem fent
a veure què passa.
Molt bé.
Débora, de fet,
també ja abans parlàvem
de la gent jove,
que cada vegada n'hi ha més
i també nens i nenes
també són protagonistes aquí.
I tant.
A mi m'ha sorprès molt
quan vaig veure
el programa d'activitats
que hi ha
una mena de taller
per a nens i nenes
i clar,
jo he de preguntar
aquesta activitat
té relació
amb
que heu notat
un augment
potser de visites
familiars a la retro?
Bé, aviam,
el diumenge
és el dia
per excedència
més familiar.
I llavors
hi havia un expositor
que fa manualitats
al seu negoci.
Llavors em va proposar
escolta,
a mi m'agradaria
posar un parell d'aules
perquè els nens
puguin fer manualitats
de productes nostres
i calla,
fem uns tallers
per a nens.
Molt bé.
A veure com funciona,
creiem que bé.
Molt bé.
quines edats
podran participar,
perquè parlem
de nens i nenes
però no sé
ara mateix
si teniu
unes edats
límit,
si em trobareu
allà fent
les manualitats,
no ho sé.
Débora,
és taller per a nens
però no vol dir
que una noia
de 31
pugui anar.
Tinc més,
o sigui que,
merci.
Però sí,
sí,
clar,
perquè,
i també em preguntava,
caldrà l'acompanyament
d'una persona adulta
o hi haurà monitors,
monitors que estiguin...
No,
no hi haurà monitors,
en principi els nens
han d'anar,
han de ser responsabilitzats
pels seus pares.
Molt bé.
Això és un gran problema
pels pares,
perquè precisament
el que volen
és aparcar el nen
al taller i...
Nen,
tu quedes d'aquí
que jo vaig...
Veus allà
amb aquella màquina
el papa està allà.
Tu quedes d'aquí
fent manualitats.
Però papa, papa!
Ara vinc.
Servei de monitoratge,
enguany no hi ha pensat.
No, ja ho farem, ja ho farem.
Per cert,
digues, digues, Débora.
Aquesta activitat
és gratuïta,
que també és un altre tema.
Tot és gratuït.
Tot el que hi ha
dins de la RetroBarcelona,
tot és gratuït.
De fet,
podem parlar-ho ara,
és a dir,
la gent que ens estigui escoltant,
que fins i tot
ens estigui escoltant dissabte
quan s'emet aquest programa
per l'FM,
que és dissabte a les 10,
encara té temps
per anar avui o demà
a la RetroBarcelona.
Perdó,
és la setmana següent,
és a dir,
ara m'estava fent un follon.
Però el tema és,
si vols una entrada,
pots comprar dissabte, diumenge
o també combinada,
dissabte i diumenge.
Això és una de les novetats
d'enguany
perquè hi havia molta gent
que volia venir els dos dies
i, clar,
se li disparava de preu
i vam dir
fem un abonament.
Molt bé.
I és un pack dels dos dies
que el poden adquirir
a través de la pàgina web
i inclús allà
posarem guixetes.
Molt bé.
Té tot el seu sentit
anar-hi dos dies
perquè hi ha molta cosa a fer.
Hi ha molts jocs a jugar.
Està malament
que ho diguem nosaltres,
no, Marc,
però el contingut
és el que hem posat avui a Twitter.
És difícil
que en 10 hores
puguis fer-ho tot.
Ja.
Perquè hi ha tornejos,
hi ha conferències,
jocs d'arcade,
de tot.
És que hi ha de tot.
Tornejos.
De fet,
la deura també m'ho ha dit.
Hi ha com una espècie
de Fightcade
Offline Festival 2024.
Què és, això?
El Fightcade...
Això és un festival a part.
Sí.
Però està dins, eh?
Està integrat.
però amb una entrada a part,
això també s'ha de dir.
Ah, val, molt bé, molt bé.
No ho sabia.
Que això és important
perquè és un festival
que se serveix cada any
a Navarra,
a Mocchante,
que és exclusiu
de candies japoneses.
Bàsicament és un esdeveniment
més selecte
per als jocs
més professionals.
Venen professionals
del fighting
de Japó,
d'Austràlia,
Anglaterra,
Alemanya,
de tot arreu del món.
i aquí llavors
l'organitzador
em va dir
escolta'm,
que com molts
venen de fora
i venen a Barcelona
agafen un avió
o un autobús
i se'n van a Navarra,
clar, logísticament
és un pal.
Què et sembla
si ho fem?
I jo vaig dir
doncs vinga,
endavant.
Molt bé.
Crec que és un win-win
perquè molta gent
també d'aquí,
de Barcelona,
anàvem allà expressament.
Ara ho tenim aquí.
Llavors,
tu quan estiguis a dins
que hagis comprat
l'entrada retro
i et planteges
vull anar
a banda de pagar
aquesta entrada
ha de sortir,
ha d'entrar,
com anirà?
No, no,
també ho hem pensat,
si algú s'anima
i vol també entrar allà
només hauria de pagar
la diferència
perquè amb l'entrada
del FightCat
ja està inclòs
a la retro Barcelona.
Però al revés no.
D'acord.
Llavors,
si tu vols un cop dins
descobreixes allò
i vols anar allà
pagaries la diferència
i et donaria
una altra polsera
que et dona accés a tot.
Molt bé.
A la retro es pot sortir
fora,
tornar a entrar,
ja sabeu que som amb polsera
que no posem cap
la gent per anar a menjar a fora
o a reunir-se amb amics a fora
o descansar.
Descansar.
Descansar també
del so,
de bé,
vull dir,
els que hem entrat
a salons recreatius
hi ha un moment
que necessita
la teva oïda
doncs descansar.
Per cert,
Albert,
ara que dius això del so,
algun dia podries venir tu
amb aquestes gravadores teves
que sempre estàs gravant
no sons ambientals,
no?
Tu saps que jo vaig gravar.
Ho sé, ho sé.
Per això t'ho pregunto.
Em sembla que fa com...
Bueno,
de fet,
jo crec que era la segona
o tercera edició
que el vas fer
crec que era
pel port de Barcelona
a les Drassanes.
Això va ser la tercera?
Tercera,
doncs mira,
la tercera.
Està enregistrat.
Espacio Sonante
ho podeu trobar.
Vull fer un aclariment
perquè el Carles
parla de Candis japoneses.
Ah, sí,
ho anava a dir.
Candis japoneses,
molta gent estarà pensant
una altra cosa.
Què és això
de les Candis japoneses?
Bueno,
perdó,
jo parlo com si tothom
aquí ho hagués de saber,
no?
Les Candis són
els mobles d'arcades
japonesos
que són blancs,
que són més baixets,
que juguen assentats.
Segur,
perquè els japonesos
són més senyorets.
Sí,
no,
no?
Aquí no hi ha cap
japonesa perquè...
Heu de dir una cosa,
amb això de les Candis japoneses
jo tinc un problema.
Jo soc molt alt
i sempre m'ha semblat
superincòmoda.
Molt incòmoda,
molt incòmoda.
Jo ja he vist
que quan ha dit Candi
ja has posat mal la cara.
Candi japonesa,
per favor.
Escolta'm,
com que se'ns està tirant
el temps a sobre,
Albert,
hi ha també un tema
que tu volies comentar,
que és,
exactament el de...
el mercadillo,
no?
Una miqueta.
Exacte.
Òbviament...
Vinga.
Una gran atracció per tu,
no?
Doncs sí,
per mi i per molta gent,
no?
El moment de fer la compra,
la despesa,
especialment per les persones
que col·leccionen videojocs,
la zona de botigues,
no?
La zona on hi haurà
moltes botigues
per comprar i per vendre.
Darrerament,
sembla que hi ha com
una mica de polèmica
a les xarxes
amb el tema
del col·leccionisme
de videojocs.
Ah, sí?
Home,
i aprofitant que tenim aquí
el Carles i el Marc,
volia preguntar una mica.
Vull aprofitar.
I què?
Perquè què passa?
Em sembla que cada vegada
són més cars
els videojocs clàssics.
Què està passant aquí?
Portem set anys,
igual,
els darrers deu anys.
Vull preguntar a uns experts
què està passant.
Hi ha una bombolla,
què està passant?
Aquí el col·leccionistes,
aquí el col·leccionistes,
però jo des de un punt
de vista històric
et diré el que sempre dic.
Els videojocs
hi ha clàssics,
alguns exemplars,
alguns models concrets
ja han deixat de ser videojocs
per ser quasi antiguitats.
Llavors,
clar,
és normal que pugin de preu.
Quan més temps passi,
doncs,
són peces de museu.
Per això estan al museu
de l'Art de Barcelona.
Aviam,
jo dic sempre el mateix,
el tema de la nostàlgia
ens agrada a tots
recuperar allò
que vam tenir
amb el que vam créixer
i a l'Art de Barcelona
s'hi pot trobar.
Llavors,
aquesta bombolla
cada vegada,
malauradament,
està creixent més
perquè també cada cop
no es fabricaven
tantes unitats
com avui dia.
I cada cop trobar-lo
en el millor estat
que és com
tots ho volem.
Anava a preguntar això també
perquè jo me'n recordo
que fa uns anys
jo com a col·leccionista
una mica de videojocs
bé,
tenies un joc
de la Mega Drive
o de la Super Nintendo
que estava una mica tocat
però tu ja estaves content.
Però ara, nois,
ha canviat tot.
Si el joc
té el mínim rasgunya
no val per res ja.
Què ha passat
amb això dels estats?
Bueno,
que ens hem tornat
a quedar com més ciberites.
Hi ha tot.
Hi ha col·leccionistes
que amb el cartuig
ja en tenen prou
i només volen jugar.
Hi ha altres
que els volem
en el millor estat possible,
evidentment.
Això sí,
res de repros, eh?
Això sí.
Reproduccions,
vols dir?
Reproduccions de la capsa.
Reproduccions de la capsa.
Exacte.
i ja no només de la capsa
sinó que això
és menys problemàtic
sinó reproduccions
del cartuig original.
Això n'estàs veient ja
molt a Xina
que estan fent això,
ofereixen reproduccions
amb caràtules diferents
perquè encara no t'ho volen
fer passar per d'allò
però una persona despistada
veu
cartutxa de Mega Drive
l'altre dia
que en parlàvem
dels Golden Axe,
per exemple,
jo n'he vist AliExpress
i és el seu cartutx
i el seu de tot
però no,
és una cosa feta ara.
És fals,
és fals.
El que passa és que això
cada cop ho fan millor
i llavors ja
quan comencen ja a estafar
aquí ja no.
Ja.
I aquest és el problema.
Darrerament hi ha molts influencers
de YouTube,
a xarxes del món retro
vindran d'aquestes figures
a la fira,
creieu que han popularitzat
una mica el col·leccionisme
entre la gent?
Una d'elles és David Buscà,
el creativo en Japón,
que és un dels experts
i un dels creadors
de contingut
d'aquesta temàtica,
de col·leccionisme,
centrat més en japonès,
no?
I estarà allà
a la tal rodona
del diumenge, sí.
Alguna vegada
he vist a Twitch
col·leccionistes
que darrere tenen
la gran col·lecció
de NES,
de Nintendo,
etc.
I però el que fan
a la sessió de Twitch
és
avui agafo un
i us l'ensenyo,
però no l'obra.
estàs precintat
molts ells
i...
Sí, sí.
Los juegos son para jugarlos.
Sí, sí.
Hi ha com un debat
entre els que no obren
i els que no...
Hi ha també
tot un ocorrent
de col·leccionistes
i en Gustavo Benaitet,
aquest antic company nostre
del generació,
era d'aquests,
era dels que comprava
precintat.
Precintat?
Sí, sí.
Era dels que comprava
precintat.
S'esperava el que fos,
però els comprava
precintats.
I el desprecintava?
No, eh?
No, no, era...
Clar,
moltes vegades el tenia,
però hasta buscava,
buscava, col·leccionava
que estiguessin presentats.
Però us dic una cosa també,
és a dir,
no només en videojocs,
sinó també
el que compra els He-Man,
els Mastermind,
o els G.I. Joe,
els compren
per no obrir el blíster.
És a dir,
que no tot...
Al final,
el col·leccionista
és així.
Sí, de fet,
fa poc,
pel centre de Barcelona,
amb la meva parella
vam veure la primera edició
de la plaça del Diamant,
la primera edició,
i vam dir,
anem a comprar-la.
I vam comprar
aquella edició
que van haver
com molt poques
exemplars
d'aquell.
Una última pregunta
sobre aquest tema,
vull fer-vos.
Algun consell
per a aquelles persones
interessades
en fer una petita
col·lecció de videojocs?
Per on començar,
què poden fer?
Perquè és tan complicat
que potser
a algú li interessa,
li faria il·lusió.
Jo que sempre recomano,
bé,
no sóc ningú per recomanar,
el que passa que
amb quina màquina
tu vas créixer?
Quina és la que més
nostàlgia et porta?
O què és el que més
il·lusió et fa?
Doncs comença per allà,
perquè hi ha gent
que ens agrada.
Per nosaltres això també
és com la zona de confort,
és a dir,
aquell joc
amb el que tu vas créixer,
amb el que et sents de gust,
amb el que et sents
en un moment d'estrès,
a la feina o el que sigui,
escolta'm,
em vull tancar allà
i vull estar tranquil.
Zona de confort.
doncs comença per allà.
Que si és la Playstation 1,
perfecte.
Que si és la Super Nintendo,
millor encara.
Que és un videojoc concret
de màquina
i ja està.
Compris la placa,
gemma i tot això.
Però comença
pel que més t'agradi.
No et li has de col·leccionar
per intentar imitar
o semblar-te
aquests referents,
no?
Entre cometes,
escolta'm,
és la teva vida,
són els teus diners,
sigues feliç,
i ja està.
Doncs intentaré començar
per Castlevania,
metaré Slack...
Intentaré començar
per aquí, em sembla.
Compris.
Escolta'm, Débora,
tu que hi aniràs segurament dissabte,
no sé si hi aniràs diumenge.
També, també.
Dissabte i diumenge, sí.
A banda de les xerrades,
per quins llocs et mouràs?
Quan tinguis temps, eh?
Una mica de tot.
La veritat és que a mi m'agrada
quan vaig als esdeveniments
passejar, passejar,
i després, primer,
una primera volta,
veure on són totes les coses,
situar-me,
i després ja dono la volta
tranquil·lament
i vaig per tot arreu.
Som molt curiosa,
o sigui que vaig per tot arreu,
estaré per allà.
Molt bé.
Els oients han estat parlant
una miqueta, no?
Sí, per exemple,
ens deien
que el Roger Pim Pam
va intentar vendre
la seva N64
i li oferien més diners
dels que ells demanava
per la consola.
Mira, això està bé.
Sí, després reclamen
que, per exemple,
hi ha poc mercat
de peces de recanvi
d'aquesta maquinària antiga.
O sigui,
hauria d'haver-hi les consoles
i després també les peces.
Clar, els recanvis
per poder fer-ne.
Una resistència,
per favor,
al condensador.
Peces de recanvi, no,
però tenir en algunes reunions
més tipus,
potser més específiques,
com alguna vegada
les de l'Enec,
però fa temps que no,
però a vegades
s'hi ha muntat
algun estand de reparació.
Perquè, clar,
on portes a reparar
una consola?
Perquè avui en dia també,
allò,
un tècnica en electrònica,
per dir-ho,
un recap, no?
Treure'ls,
canviar els condensadors,
que és una peça
que falla molt en les plaques,
doncs és una cosa que,
escolta,
o algú que et sàpiga diagnosticar
és que no em carrega
o em fa llums
o no tinc imatge,
però veig que el teclat funciona,
no?
Aquesta mena de coses,
un servei,
no estaria malament,
com a opció
per futur retrobarcelonar.
I modificació també.
Fer-la, doncs,
canviar la regió de la consola,
tot això.
Compte, eh?
Aquí el Carles
potser no està tan d'acord, eh?
Sí, sí,
perquè moltes d'elles,
Albert ja ho saps,
o el Francesc ja ho sap,
no portaven connector d'RGB,
es portaven a través
del connector d'antena.
Sí, sí.
Això, clar,
això implica
una coeta d'imatge lamentable,
però a l'època
és el que hi havia.
I avui dia,
la majoria de consoles
ja les tenim totes modificades,
amb RGB,
i es veuen molt millor.
Molt bé,
hem de canviar de tema.
Hem de recordar, eh?
Que a la Retro Barcelona,
dissabte, dia 18,
diumenge, dia de 9,
abonament per un dia,
per dos,
o junts,
pels dos,
retroversona.org,
allà directament
es poden comprar
les entrades.
Us quedeu
fins al final del programa,
perquè parlem
de crancs, ara.
Marc,
és el teu tema, no?
Els crancs, sí.
Sobretot a la Oia,
ben fets,
ben cuinats,
m'encanten.
Ara, ara,
no sé si aquest
està cuinat o no,
però ara ho sabrem.
Res,
no marxeu
i parlem d'aquests videojocs.
Els teus amics
estan connectats
al Generació Digital.
I és així,
la Oia,
vols parlar d'un joc
on un cranc
és el protagonista
o com va això?
Doncs així és.
Aquesta setmana
he estat provant
el nou
Souls Like,
un joc
ja de per ser
una mica difícil,
que destaca
en el món
dels videojocs.
És
Another Scrabs
Treasure.
És el videojoc
que ha sortit
aquest passat 25 d'abril
amb el que
encarnarem
a un cranc
ermità
al qual li embarguen
la seva pròpia closca
per no pagar els impostos.
Molt bé.
És un drama, això, eh?
És un drama.
Clar,
comença així.
Clar,
jo primer es vaig veure
aquest videojoc
que és així,
d'un estil
com de dibuixos
molt animats
i de cop em venen
amb el rotllo
que ha aparegut
una duquesa
que els demana
que paguin els impostos
i el pobre ermità
que viu apartat
de tothom
i dins la seva closca
diu
què m'estàs explicant ara?
Clar, clar,
que fort.
Sí, que fort.
La duquesa
marea floja
es diu a sobre.
Llavors,
a mi m'agrada molt
perquè el videojoc
comença amb unes imatges
com de l'oceà real
explicant que els animals
sempre s'han adaptat
per sobreviure,
utilitzen materials
del seu entorn
i de cop surt
de l'aigua
i ja és
els dibuix
del videojoc en si.
Val.
Llavors,
el poble ermità
viu tan apartat
de la vida en si
que
amb la bona fe
li diu
el dels impostos.
d'acord, Pere,
espera que ara
vaig a buscar
unes algues
de bona qualitat
o alguna perla
i et pago
aquests impostos.
No sabia
que hi havia impostos.
De fet,
no sé ni què són,
però d'acord.
I
és un cap
de tauró
de plàstic
que li ve
a reclamar
els impostos
i llavors
li diu directament
però que no
t'enteres de res,
ja no paguem
amb algues.
Diu,
ara el que hi ha
apuntant en el mar
és les escombraries.
llavors la nova moneda
del mar
és els microplàstics.
Vaja.
Llavors el que en els sols
tu pagues
i puges de nivell
amb ànimes
en aquest joc
són els microplàstics.
Llavors,
no sé si aneu
entenent l'alegoria
entre impostos
i contaminació.
No,
aquí hi ha una crítica
brutal, eh?
És una crítica absoluta
cap a la...
Molt bé.
Sí.
M'està agradant.
És molt guai
perquè el cranc
decideix,
doncs,
com que no té
microplàstics,
òbviament,
li embarguen la closca
i llavors ell
va a perseguir
un,
el que li ha
pres la closca
i dos,
a negociar amb la duquesa
que com pot ser això
que no hi hagi
cap altre plan
que sigui
embargar-li la casa.
Llavors,
es troba
amb...
Podríem dir
que tots els veïns
del mar
que estan
sota aquest ducat
estan
molt d'acords
amb el cranc...
Deurà estar passant
el mateix, no?
Li diuen
que si aquesta duquesa
és una arpia,
que si...
No sé ni per què
estic pagant els impostos...
De fet,
ell mateix diu,
però ens diuen
que hem de pagar
aquests impostos
per la nostra
pròpia protecció
i diu
però jo no parlo
de tenir ocells
que se'm volen menjar.
De què em serveix
a mi pagar els impostos?
Si tots tenen
el seu drama, eh?
Sí, sí, sí.
I hem de fer una revolució
aquí almenys.
Com a mínim.
Però clar,
és com que tothom
està d'acord amb el cranc
però ningú fa res.
I ell
és com que agafa
una mica la directa
i en les mans de...
Anem a canviar
el món
com me l'han pintat.
Perfecte.
Llavors comença
el seu viatge
per aconseguir
una vista
amb aquesta duquesa,
arpia...
Ah, per parlar amb ella.
Que s'ha imposat.
Perquè vol negociar amb ella,
que li torni la casa...
És un bon començament.
A veure què passa.
Perfecte, perfecte.
Llavors,
és un Souls-like
perquè tots els combats
són entre molt difícils
i a cada cop
et vas trobant
enemics més complicats.
Però a la vegada
m'ha agradat molt
perquè he tingut com sentiments
Royuel Den Ring
perquè a tu se t'obre
com un espai
i pots anar cap a punt,
una mica com on vulguis.
Sí que la història et diu
vés aquí, vés allà,
però tu si vols
pots anar a explorar.
Però gràficament
és molt diferent.
Gràficament es dibuixos
i estàs tot al mar.
Val.
Llavors,
clar,
si te'n vas cap a una banda
que no toca
doncs et trobaràs
un superbòs
que et dirà
per aquí no
i tu,
vale, vale,
ja me'n torno
cap al meu racó.
Llavors,
aprofitant
les escombraries
que hi ha pel mar,
tu et vas
posant suplements
de closques
que són des de llaunes,
metàl·liques,
restes de menjar,
qualsevol cosa
que es trobi
el pobre cranc per allà
per fer-ho servir
com a armadura.
Molt bé.
Igual que la teva arma
és una espasa
però pot ser,
per exemple,
comences amb una forquia de plàstic
però, per exemple,
si t'agraden més lluitar
a rotllo
amb estoques ràpids
doncs
passes a portar
un escuradents
o si t'agraden més
les armes passades
passes a portar
unes alicates
i el mar en si
els edificis
i tot el que es fan
ho han aprofitat molt
amb el plàstic
com per exemple
amb banderes
de sobrets
de ketchup
i coses així
tot està construït
amb la merda
que han anat tirant.
L'arribes al Palau
de la Duquesa
i els soldats
van amb la llança
que és la canyeta
de plàstic
i l'escut
de la peça
del refresc.
Molt bé.
I la música
el que sona
aquesta que estem escoltant
és d'aquí?
Sí.
És Pau i tranquil·litat
del món del mar.
I aquesta en concret
és d'un bosc
així més
amb més ritme.
Molt bé.
Sí, perquè de fet
hi ha moments
de lluita, eh?
Sí, sí.
Hi ha els grans bosses
d'intentar-lo
i tornar-lo a intentar
i morir rere morir.
Vull dir,
l'ànima a Souls
no ho perd.
Molt bé, molt bé.
I de tornar a l'últim guardat
i has perdut tots els microplastis
i has de tornar en el punt
a recuperar-los,
això no ho perd.
Tu, Albert,
la coneixies, aquest joc?
Sí, eh?
Quan vaig llegir sobre ell
vaig flipar
amb aquest contrast, no?
Una dinàmica de joc
com molt complicada
amb els combats aquests
i al mateix temps
l'estètica
que sembla
el personatge
de la Sirenita, no?
Sí, exacte.
Vas per ella investigar
i és tot allà
a fons del mar
i dius
ara cantarem.
Quin és l'equivalent
en aquest joc
de les fogueres
clàssiques dels Souls?
On et reúnes?
Què és?
Doncs els punts de guardat
quan tu trobes
com una espècie
de força o tal
et sorgeix una closca
i allà és el teu espai
per descansar
al punt de guardat
i és el moment
on pots gastar
els microplàstics
per pujar-te
quasi la vida,
la vitalitat,
la força...
Molt bé.
Marc, Carles,
un videojoc retro
on el protagonista
sigui un cranc.
Un cranc?
Vinga, va, vinga.
Ja que es realitzeu això
que es noti,
per favor.
Reto retro.
Ho estic preguntant
però no en tinc ni idea, eh?
Podem dir
que ens diguin
on surti un cranc, no?
On surti un cranc.
A l'Aquatic Games
de Megadrive
surti un cranc,
crec que recordar.
Amb aquest nom
jo crec que sí, eh?
Segur.
Heu passat la prova
marítim.
No estic segur, eh?
Però em sona.
Em deia que no diguis
el Sonic the Hedgehog.
Però és mecànic.
Ah, bueno, perdona.
Bona aquesta.
Perdona, perdona.
No, no, jo he dit biològic,
és veritat.
Perdó, perdó, perdó.
Segurament en el James Pond
també em sortia
algun de cranc.
Segur.
Molt bé.
No sé si hi ha alguna cosa
més que vulguis dir del joc.
Recorrem el nom
i una mica com l'has jugat, no?
Sí, és Another Scraps Treasure
i només dir que té un humor
així posant-se
en la nostra realitat
molt bo
i el joc
es sent superfluid.
Tot i...
i ho fan molt bé
perquè se sent, per exemple,
tu saltes
i se sent com el pesat
que estàs dins l'aigua
i ho fan molt bé.
Molt bé.
Doncs ja sabeu,
aquesta és la nova proposta
d'un videojoc
que guarda...
Bé, o sigui,
sembla una cosa
i és una altra.
Exacte.
I que està gaire en pas.
Ah, està gaire en pas?
Sí.
Molt bé.
Això és important.
Generació Digital
Acabes de fer una captura.
Parlim d'aquells mons llunyans
de les espècies
per cataloga
que ningú mai ha vist abans.
Aprenents del comandant Costó,
esteu de veritat d'enhorabona.
Arriba a Switch
l'Endless Ocean Luminous,
una saga d'exploració submarina
que ja ens va encandilar
el 2007 per l'avui
i que ens permetrà subvengir
a la recerca de tresors,
artefactes i vida marina
a Dojo,
molt diferent
del videojoc
que ara hem parlat,
però també
en un OCA procedural
que sempre és diferent
en aquest cas.
És un joc
amb un mode d'exploració lliure,
però també
amb una història
que ens porta a explorar
les profunditats
del mar Velado,
intentant descobrir
els 99 segrets amagats
d'una antiga raça
mentre a la nostra recerca
intentem salvar la vida
del gran corall
i restrevir l'equilibri.
Així que prepareu
els equips d'escapendrisme
que toca bussejar
a l'Endless Ocean Luminous.
Llavors diríem
que aquest videojoc
és un videojoc,
una experiència,
què és?
Doncs a diferència
del que acabem de parlar,
estem molt mariners,
avui,
molt superaquàtics,
amb aquests dos jocs
que ens ha tocat.
Doncs aquest,
si la Laia
veia que és un joc
que sembla
però no sembla
perquè és diferent,
en aquest cas
també ho diríem
perquè és un joc
d'aquells
que molta gent
els classifica
com a no jocs.
És un joc,
no joc,
perquè no acaba
de tenir un objectiu clar,
t'hi pots passar
moltes hores,
no et dona
cap mena de pressió
i per tant
es separa
del que serien
els objectius
clàssics
o l'experiència
clàssica
d'un videojoc.
És més
una experiència
relaxada,
és obvi que té argument,
és obvi que té
una petita història
per donar-te uns objectius,
però bàsicament
el que fa
és produir-te
la sensació
relaxada
de poder explorar
una miqueta
el fons marí.
I què té també?
Té un moda fotografia,
que això ja és un clàssic
avui en dia
de molts d'aquests jocs
que et permeten
explorar
paisatges
interessants
i posar-te tu mateix
com a protagonista
al costat d'un paisatge
interessant,
tots tenen moda foto,
i aquí no falta
també el moda fotografia.
Tens la capacitat
d'explorar
i veure molta fauna marina,
t'incentiva
perquè el joc
et demana que els exploris,
que els escaneixis,
ell en el joc
s'escaneixen
les espècies,
i és una miqueta
Pokémon,
escanealos todos,
perquè has d'escanejar-ne
un putimer
abans que et deixi
passar una miqueta
la història.
I la història,
si parlàvem
en el joc anterior
d'aquests microplàstics
i aquesta relació
també,
doncs aquí també tenim
una història
amb tints ecologistes,
salvar el gran corall
que està malament
i que ho podem aconseguir
gràcies
d'explorar
i investigar més
una miqueta
sobre les espècies
que hi viuen
en aquell mar.
Hi ha un rànquing
d'escaneix,
per tant,
com més escaneixes
més pujaràs
de nivell
i pots trobar
exemplars rars,
exemplars inclús inventats,
fantàstics,
gegants,
etcètera,
el qual és un al·licient
perquè segueixis buscant,
segueixis,
però ja et dic
tranquil·lament,
si vols tu sol
o de moda online,
també amb els teus amics.
Podeu fer
un equip submarinista
i explorar
amb els teus amics.
Ara ens parles
de les missions,
però veig que el King of Games
ens diu que a l'Aladdin
de Megadrive
sortia un cranc.
A l'Aladdin dolent.
Molt bé, Albert,
molt bé.
Tu sí que en saps.
No tenia cap intenció
d'entrar en aquesta polèmica.
Cap.
A l'Aladdin
també és d'estar.
Molt bé, molt bé.
Estem molt contents
que ens hagueu acompanyat.
De veritat,
ens fa molt feliç, això.
De veritat,
que hagi vingut el Generació.
Molt bé,
parlàvem una mica
de les missions
i de la història,
Francesc.
Doncs sí, mira,
la història,
una miqueta va en què formes part,
ets el nou recluta
d'una mena de centre,
d'organització,
de recerca marina,
i el teu objectiu
és detectar espècies,
buscar-te factes
i recopilar informació.
Tot això ho fas explorant.
Al Fons Marí
ha assistit
per una intel·ligència artificial
que molt còmicament
li diuen la Mar IA,
i és la teva intel·ligència artificial,
té una veu de GPS.
La veu és terrible, eh?
Sí, sí,
és totalment...
La segona retonda
salga per la segona sàlida,
vull dir,
és una veu totalment d'allò
i constantment
t'està una informació
monotona.
Tota l'estona,
per mi ha sigut
una mala tria.
Com ha anat?
Clar, perquè si vols
un videojoc relaxant...
perquè la veu de la noia
és maca,
és una perfecta dobladora,
però el to que li ha posat...
El que passa
és que potser és realista,
perquè seria una cosa així,
seria una cosa
de rotllo de GPS.
Ja us ho dic,
per què el joc
es diu Lúminus,
per cert?
Doncs heu d'escanejar
molts d'aquestes espècies marines
i totes veureu
que estan rodejades
d'una mena de llum.
Quan les escanegeu,
captureu una mena de llum
i ja en visca,
aquesta llum que captureu,
ajuda el corall
a sanar-se.
Llavors,
doncs clar,
la qüestió és escanejar-te
tot el que puguis
per arribar a curar
aquest gran corall.
Jo, com us dic,
no hi ha cap mena de perills,
no us perseguen tintureres,
taurons,
calamars gegants,
els veureu,
nedareu al seu voltant,
és molt maco
i és molt simpàtic,
però no hi ha cap mena de perill,
no us atacarà ningú,
no correu contra el temps,
no se us acaba l'oxigen,
per tant allò podeu...
no és allò del sònic
que parlàvem,
de les bombolles d'aire,
no, no, no,
aquí tu fas exploracions,
ni descompressions,
ni llets,
baixes a 120 metres,
puges cap a la superfície,
amb tota l'alegria del món,
perquè, bueno,
perquè la cosa és
una experiència relaxada.
A més,
tens dos tipus de radar
que et permeten,
doncs,
per un costat trobar
petits tresors
i per altra,
també uns animals
que són molt especials
i que a vegades,
doncs,
a cada zona
hi ha un nombre determinat
i que t'ajuda a detectar-los
quan els tens a prop,
per tant,
ni tan sols
estàs destressant això.
Són de les espècies submarines,
són els grans protagonistes
del videojoc
i per tu,
que ets submarinista,
que ets biòleg,
t'hem de preguntar,
estan ben representades?
Doncs la veritat
és que m'ha agradat força,
vull dir,
els modelats estan prou bé,
és un joc per a la Switch,
els entorns estan bé,
però tècnicament,
doncs,
tampoc no és una meravella,
els he vist bastant neutres,
molta sorra per enmig,
roques,
està bé,
però molt buides,
els faltaria molta més vida marina,
més vida vegetal,
és una textura prou,
en canvi,
després veus un parell d'algues
que floten per allà,
en canvi,
les espècies d'animals,
quan les detectes,
doncs,
pots veure un model
bastant maco de l'espècie
i està força bé,
haig de dir que m'he emocionat una miqueta
quan he vist alguna espècie com un taurobalena,
que és molt maco i tal,
i de cop i el dius,
és un taurobalena,
ostres,
m'ha agradat,
eh?
Débora,
tu sabies que el Francesc era submarinista?
No,
la veritat és que m'interessa molt,
eh?
M'agrada saber aquestes coses,
per hobby,
eh?
Per hobby,
per hobby.
Per l'hora de generació.
No,
per hobby.
I suposo que deies això,
Francesc,
del tema de que,
clar,
que tu quan te'n vas cap avall,
el tema de l'oxigen,
etcètera,
has d'anar molt a compte.
Has d'anar molt a compte,
i això no és per res un simulador,
eh?
Això és una manera de GTA,
aquí pots anar a conduir
per on et doni la gana,
navegar per on vulguis
i no passa res.
Però sí que és veritat
que he tingut cert punt nostàlgic,
perquè està relativament ben portat
el tema,
doncs,
del so del regulador,
les bombolles d'anar que surten,
i aquest sentit,
no és Darth Vader,
però aquest sentit
que quan...
Sí,
és molt xulo.
M'hi ha portat un altre cop
a dir,
ostres,
sí, eh?
És...
Amb això,
mira,
hi he trobat una cosa interessant.
Us haig de dir
que aquest mar velado
és un mar fantasy
on es barregen espècies
de tota mena de salinitat,
de tota mena d'ecosistema,
amb la qual cosa trobes espècies
de tota mena,
però, bueno,
està interessant.
Les espècies funcionen bastant,
algunes de les espècies
funcionen una miqueta sobre raïls,
veus,
donen voltes sobre si mateix,
però, bueno,
està bé perquè així et permet
preparar la fotografia.
Fota allà,
ara estic allà,
vinga,
foto.
I de cada espècie de més,
que n'hi ha moltíssimes,
crec que n'hi ha més
de 600 espècies diferents,
hi ha una petita info
explicativa,
que te la dona la Maria
amb aquest ton monotono
que té allà,
però, bueno,
almenys, mira,
pots anar a aprener una miqueta.
Francesc,
es queden 3 minuts.
Com funciona això del mar
procedural que deies al principi
i dels modes online?
Doncs mira,
cada cop que hi ha el mode
d'història,
però després hi ha el mode
de fer missions,
no de fer missions,
perdona,
de com de submarinisme lliure,
no?
I et pots submergir
i estàs en una regió,
té un codi,
una miqueta com el Minecraft,
aquest codi és l'arrel
amb la qual s'ha generat
tot aquell escenari
que és limitat
i el nombre de possibilitats
també són limitades,
però diguem-ne que cada cop
que tu vulguessis fer
una immersió nova,
doncs canviaria el número
i tot l'entorn que trobaries
seria totalment diferent,
des de la posició de pedres,
de l'escenari marí,
la posició dels peixos,
etcètera,
però si fas servir
el mateix codi
i el pots compartir amb amics,
us permet de tots
fer submarinisme
dintre de la mateixa regió.
Molt bé.
També hi ha una miqueta
un puntet stranding,
us en recordeu
que quan els altres
que havien passat
per aquelles zones
us havien deixat escales,
missatges i coses,
doncs aquí també
pots marcar amb certs tags
animals, espècies
o tresors que pots trobar
i així pots veure
el que els altres submarinistes
han vist
i pots anar-ho a buscar
tu mateix.
Ja et dic que podem compartir
el nombre
per anar a submergir-nos
en fins a 30 persones
diferents
durant una hora,
però això sí,
cal tenir l'online
de la Switch.
Que és de pagament,
per cert.
És de pagament.
Tot això
vas acumulant puntuació,
necessites escanejar
moltes espècies
per poder seguir avançant
en la moda d'història,
però la puntuació
una cosa que et permet
és canviar-ho
per noves etiquetes
per fer tags diferents
i també intercanviar-ho
per gestos
i moviments
que pots fer
sota l'aigua.
Alguns són típics
del submarinisme,
doncs cap amunt,
que tot va bé,
etcètera,
o alguns són moviments
d'aquests
de donar la voltareta,
de creuar les...
estirar-te,
bé,
fer una miqueta
el gamba submarí,
i està bé
perquè quan et trobes
amb gent,
doncs mira,
els hi vas ensenyant
allò que has pogut
desbloquejar.
Molt bé,
escolta,
com a opció final,
bé,
recomanació final,
què diries?
Doncs bé,
és un joc,
com us he dit,
sense pressió,
sense...
Això no serà
un joc agradable
per a tothom
perquè hi ha gent
que necessita un repte
i el repte,
doncs aquí,
és més passar-te
molt de temps,
de forma relaxada,
intentant buscar,
localitzar i explorar
el Fons Marí.
És un joc que té
bastanta tradició
i és un joc que és,
ja dir,
que és maco i és agradable,
per tant,
té el seu públic.
Potser no serà
per a tothom,
però si us agrada
gaudir sense pressió
d'Alfons Marí
és una gran opció.
Participa a la comunitat
del Generació Digital
al nostre canal
de Telegram.
Carles, Marc,
el tema de retro,
en el fons,
és molt xulo
perquè parlem
de màquines del passat
que ja estan construïdes,
que ja han fet
tota la seva feina
i la gaudeixes
al 100%.
Però volem acabar
el programa d'avui
amb la que ha estat
la gran notícia
de la setmana
en el sector del videojoc
i és la notícia,
diguéssim,
de la part que canvia,
que és el futur.
Xbox ha anunciat
el tancament
de diversos estudis
de videojocs
en una decisió
que costa d'entendre.
Albert,
com ha anat la cosa?
Doncs,
sense que ningú
ho esperéssim,
Microsoft va anunciar
aquesta setmana
el tancament d'estudis
que han fet
uns jocs molt interessants
com el que està sonant
ara mateix,
Tango Gameworks,
els creadors
de Devil Within
i de Hi-Fi Rush
i també un estudi
amb una història
interessant,
els creadors
de Dishonored,
que és Arcane Austin
i així com altres estudis
i clar,
Microsoft,
aquesta notícia
de tancar
aquestes empreses
amb jocs d'èxit
deixant al carrer
a molts treballadors
doncs ens ha deixat
a tots molt sorpresos,
sobretot perquè
no ens esperàvem
que veiem
una empresa
amb molts calés
que ara de cop i volta
està tancant estudis
i ha molestat
a molta gent
perquè
què et garanteix
avui dia
que tinguis feina,
no?
si tu has fet
un joc meravellós
que ha estat rebut
per la crítica
com una meravella
que ha guanyat
multitud de premis
que encanta la comunitat
i et deixen al carrer
llavors
res és segur
què serà de Microsoft
en el futur?
Tots seran Call of Duty,
Minecraft i Candy Crush
una mica
per mi la marca
Xbox en resum
aquesta setmana
a banda d'assemblar-me
doncs
pels treballadors
una misèria
el que han fet
per mi la marca Xbox
ha perdut interès
i penso que han de fer
el contrari
han de guanyar
l'interès de la gent
per mi ara
Xbox és com Fallout
està guai
és Call of Duty
és Minecraft
però em feia gràcia
aquest punt diferencial
Déu-la
és que
a més no té sentit
perquè és el que comentava
jo també
quan ha sortit
aquesta notícia
que a veure
la marca que ha creat
Xbox
ara mateix
de manera externa
i interna
l'ha trencat completament
perquè a més
també els estudis
que queden
a dins d'Xbox
com se senten
se senten molt insegurs
de fet
hem llegit
declaracions
de caps
d'altres estudis
que estan a dins d'Xbox
molt enfadats
molt emprenyats
evidentment
perquè són
moltes persones
al carrer
i ja venim
que Xbox
ha acomiadat
moltes persones
llavors
arriba un moment
que no tens
cap seguretat
i a més
també ha sortit
la notícia
perquè hi ha hagut
unes declaracions
de Matt Boti
director d'Xbox
Game Studies
que el que deia
és que necessiten
més jocs petits
que donin
prestigi
i premis
i Hi-Fi Rush
ha donat premis
ha donat prestigi
i no
han tancat
i a més
han tancat
d'una manera
molt dolenta
que és que
tres hores abans
els treballadors
estaven treballant
en els jocs
que tenien pendents
es nota
amb els directors
d'aquests videojocs
que realment
els ha agafat
per sorpresa
en les comunicacions
no s'esperaven
és fort
i després d'haver fet jocs
que ens han encantat
i que són magnífics
doncs
és incomprensible
i deia tot això
Marc Carles
perquè sempre ens quedarà
el passat
d'una gran indústria
però que està patint
i força
vull dir
vosaltres que
que mireu molt cap enrere
suposo que també
aquestes notícies
hi esteu al dia
i també les
no sé
us afecten
ens sap molt de greu
evidentment
i sobretot ja
per la preservació
que actualment
sempre estem endavant
tots aquests jocs
que surten en digital
com es preserva tot això
a nosaltres
que som historiadors
divulgadors
Marc
això ens preocupa
sí
perdó
és un problema greu
és un problema greu
perquè clar
ara mateix
és molt senzill
si evidentment
connectes la consola
la poses en marxa
i tal
però d'aquí 20-30 anys
quan fem la retroversalona
2050
esperem que sí
què farem?
el joc que estem escoltant
la música
el Hi-Fi Rush
aquest joc no està editat
en format físic
l'han d'editar
havien d'editar-lo
que no sé
ara si l'editaran
i aquest joc
el trauran
de les botigues
perquè té música llicenciada
què passarà
amb aquest joc
si té música llicenciada
l'han de treure
i no està en físic
però penseu que tot això
no només en els videojocs
en els podcasts
en aquesta casa
que estem tan acostumats
que els podcasts
estan al núvol
que estan en oceo
en Spotify
que no depenen de nosaltres
i que d'aquí 4 dies
dic de 20 anys
el primer podcast
de Catalunya Ràdio
quin era?
anem a recuperar-lo
hosti no hi és tu
saps?
és que passa amb tot el contingut
per sort
per donar una mica
d'esperança
no?
una mica d'esperança
hi ha equips
hi ha gent allà fora
que es dedica
que s'ha posat com a meta
lluitar per tot això
i a poc a poc
es fan iniciatives
es fan diferents
hi ha associacions
que lluiten
per preservar tot això
i com a mínim
és un raig d'esperança
molt bé
recordem altre cop
retroversona.org
18 i 19
allà teniu el clic
per les entrades
no us ho perdeu
és una gran festa
del videojoc retro
el videojoc antic
i no només jugareu
sinó que escoltareu
gent que en sap molt
jugareu evidentment
veureu gent competir
passa moltes coses
jo crec que val molt la pena
moltíssima sort
en aquesta edició
gràcies
i l'any vinent
la desena
sí senyor
ja farem alguna cosa
home
tornarem a venir
a generació
a fitxar
tant de bo estiguem nosaltres
però sí sí
ens encantaria
i de veritat
moltíssima sort
en aquesta edició
gràcies
i vosaltres
gràcies per acompanyar-nos
Albert
Francesc
i Laia
a tu
a tu sempre
i els oients
que han estat avui
a Twitch
després de 3 mesos
han vingut altre cop
amb pics de 25 persones
que està molt bé
a mi m'encanta això
Déu veure que vagi molt bé
igualment
Dani
gràcies eh
un
quin tio
hosti
com ho sabies
que te plaurien
de fet avui també
els oients
a través de Twitch
també estaven molt contents
i hi ha un oient
que diu
visca cega
vull dir que
a tope
que vagi molt bé
i fins de setmana vinent
adeu-siau
que tu
Fins demà!