Mm.
OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Benvinguts al Gèneració digital.
El d'avui és el programa número 1.002
i el dediquem de forma exclusiva al videojoc Minecraft.
Aquesta setmana ha aparegut Minecraft Legends
i volem, mira, amb aquesta idea, parlar d'aquesta nova proposta
de l'èxit indiscutible del Minecraft,
del seu creador i del paper que juga, per exemple, ara mateix,
a les escoles.
Comencem a acabar el nostre programa a partir d'ara.
No fos cas que hi hagués un diamant per aquí perdut.
Ep, ep, aquí.
Aquí sona algo.
Ara.
Has descarregat Gèneració digital.
Molt bé, Dani Giménez i Vol Regàs, des del Control de Sop.
Hola!
Hola, fantàstic. Això sí que sona amb bé, copi.
I m'agrada. Hola, Francesc Echeverry Blasco.
I què tal? Bona tarda.
Pazo64, com estàs? Hola, què tal? Estupendo.
I Estardis de Tarragona, què tal?
Hola, guapíssim, fantàsticament bé.
Superben acompanyat amb el Francesc Echeverry Espel.
Diga'm si dius sí o no.
Pregunta-li, ha jugat, o ara ho escoltarà,
ha jugat alguna vegada al Minecraft?
Diu que no, no. Que no, eh?
No. I ara seu i ara es posa les mans al cap i diu, no, ho sento, no.
Està fet caldo, eh?
Ei, que d'aquí una setmana es pot venir igualment, que no passa res.
Ara val, sí, perfecte. Exacte, exacte.
Escolta'm, què?
Avui som a Twitch i fem una pregunta.
Quina és la teva experiència amb el Minecraft?
Després farem un repàs amb el que ens has dit per Twitch
i per Telegram.
Quina heu tingut vosaltres a Minecraft?
Sou minecrafteros?
De fet, en parlarem després, en parlarà de l'Stard.
Jo vaig ser dels que va pagar 10 dòlars...
Per PayPal, quan va sortir.
Quan va sortir, recordo perfectament,
no sé per què em va arribar aquest joc, el vaig pagar...
Vaig haver d'esperar un temps i llavors...
Ah, potser, potser.
Sí, sí, sí. Era la versió en Java, si no estic equivocat.
No, la versió per PC era la versió Java.
Exacte, exacte.
Escolta en Java.
Deu haver sigut dels instigadors, dels visionaris.
No, no, no tenia visionari,
però jo recordo que amb els nens, sobretot,
el correu que vaig fer servir ja no l'utilitzo de forma usual
i és un correu i un password molt conegut a casa meva.
Perquè moltes vegades han volgut jugar al Minecraft i tal.
Sí, sí. Tu, Pazos?
Jo vaig provar la primera versió, no vaig entendre res,
perquè no explicaven res.
És veritat.
Ara diuen, ara t'ho expliquen.
Ara hi ha una mínima explicació, però no vaig jugar.
Vull dir, vaig jugar quan va sortir, no el vaig entendre.
No vaig entendre la bogeria que es va muntar amb aquest joc.
Després, sí ho vaig entendre, però no ho sabia disfrutar.
I fa un temps vaig participar a un event que es deia Elite Craft,
que era el tercer.
Em van convidar, no sé per què, ja vaig dir que no em convidessin,
perquè jo no sé jugar al Minecraft.
A mi em dona llibertat creativa absoluta en un videojoc.
És curiós perquè treballava creatiu.
I allà vaig començar a entendre com funcionava
i va ser una experiència molt xula.
Vaig cremar tantes hores que vaig haver de parar.
Molt bé. Tu estaràs tingut o vas tenir?
Sí, el meu fillol. Encara el porta.
Encara el porta, i la nena també.
Per cert, vull aprofitar, felicitats, Anna.
Avui fa 18 anys.
Felicitats.
Quina passada.
Molt bé, aquí.
Juga en videojoc, això és una passada.
Ara està viciada, ella, té 18 anys.
Al Sims.
Ah, molt bé.
Està tornant amb força, al Sims.
I el nen?
Sí, el nen, a part dels nicoflegensos aquests,
doncs juga molt al Minecraft.
I de fet, com que molts streamers també juguen de tant en tant,
està de moda, encara.
Doncs sí, mira, a casa nostra,
el Minecraft va entrar a través de la versió per Xbox 360
i després ha saltat a Switch.
I jo m'hi he passat hores, hores, en la d'Xbox,
però per la nit, allò que t'hi poses,
quan la família se'n va a dormir, són les 12,
i comences a sonar aquell piano, pim-pim-pim-pim,
en cefalograma plano, quan estàs picant una mina o algo.
Hi ha un moment que, doncs, són les 4 del dematí,
i jo estic aquí, que et fotem.
I heu creat...
Els meus nanos els agradava molt.
Veien vídeos de gent que creava coses i les reproduïen.
Els han tingut també, ja el tenen per la Switch,
i això és que si la casa amb piscina, que si no sé què,
els hi han cantat i han dedicat moltíssimes hores.
El meu logro va ser la granja de carbó vegetal petita.
Molt bé.
Necessitava carbó i vaig mirar...
Ja quan entres aquí és quan denotes que tens un problema.
Vas a Youtube i algú veus algo amb 4 canses i dius,
això m'interessa, i ho copies.
I va creixent, va creixent.
Avui parlarem una mica del videojoc.
Com ha arribat fins avui sent un èxit absolut?
De fet, si no estic equivocat, l'altre dia veia...
recabadacions a nivell milions de dòlars,
i ja està en primera posició, amb els anys.
Si no és ell, és el GTA V.
Exacte, crec que estava primer, cosa que em va sorprendre.
Parlarem del videojoc que ha sortit aquesta setmana,
va sortir el dimarts.
Parlem del personatge, del Noc, una miqueta.
Sí, del Marcos.
Exacte, i d'un documental que es va fer, que jo tinc a casa,
i que és un força estrany, que parla de la vida del Noc,
ja ens ho explicaràs una miqueta.
I també parlarem amb un professor.
Un professor que es diu Christian Negre,
a ell li agrada portar l'agamificació a les escoles,
a les seves classes, perquè ell és profe,
i ens explicarà una mica la seva experiència amb el Minecraft,
i la importància del joc a les aules,
cosa que, mira, es porta una mica a la idea.
Així doncs, comencem amb aquest monogràfic Minecraft.
Generació digital, els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
Doncs és un dels jocs més venuts de la història,
un abanderat del desenvolupament de videojocs indis
que va saber sorgir en el moment adequat per a un públic adequat.
Avui en dia és conegut arreu de l'univers gamer
i la seva estètica de blocs ha fet furor,
cosa que ningú s'hauria pensat mai
que podria passar amb un joc que en realitat és sobre res.
Perdona, Francesc, que això és la sintonia de Simphil, no?
Exactament, Albert.
És una de les comèdies televisives més aclamades de tots els temps
i que famosament es basa en això, en el no res,
una sèrie sobre la familiaritat quotidiana de res en concret.
I si et pares de pensar,
això ha sigut un dels motius de l'èxit del model sandbox en general
i en Minecraft en particular.
Una falta d'objectius predeterminats
que deixa que tu aportis el teu propi objectiu,
que aportis el joc fent el que més t'interessa.
Ho veus, Pazos? És això, oi?
El que el Pazos es va trobar allà
és una de les grans bases que té aquest joc.
Va passar ja amb SimCity, un joc en el que ningú creia,
perquè no hi havia objectiu, no hi havia final,
i que ha generat tot un imperi.
I sí, també li va passar a Minecraft,
i que si fem cas amb Peter Muller,
que va treballar uns anys per Microsoft,
quan ell els explicava que havia descobert Minecraft
en una Gamescom,
des de Microsoft li deien que era un concepte de merda,
que no hi havia ni final ni final,
i que els gràfics eren horribles, com dels 80.
Realment molt canviarien d'opinió.
Però bé, no ens avancem.
Tampoc estaven tan arrats.
De moment és el 2009,
i aquest programador, en Marcus Pearson,
després de treballar en un món obert multijugador,
un joc que per cert encara es troba disponible,
intenta portar a terme una idea que té,
semblant a barrejar exploració, joc de rol,
es diu Rubidong, però no li troba l'aspecte adequat.
I tot això canvia quan descobreix InfiniMiner.
Realment l'InfiniMiner costa molt de confondre amb el Minecraft,
quan el veus per primera vegada.
És que són gairebé idèntics.
És això, el prop.
Veus l'InfiniMiner i estàs veient Minecraft,
l'estètica familiar dels blogs, el punt de vista,
tot això ja està a l'InfiniMiner.
De fet, el propi Notch assegura un post de l'època
que està fent un clon d'InfiniMiner.
A InfiniMiner juguem, atenció,
perquè aquí hi ha molta diferència després del que és Minecraft.
Jugues amb dos equips de 4 miners
que intenten trobar el major nombre possible
de matalls valuosos i tresors i diamants
i arribar a la superfície abans que l'altre equip.
Els 4 miners tenen rols ben diferenciats,
un excava, un detecta, un dinamita i l'altre posa blogs.
A l'InfiniMiner es fa amb un sol personatge.
Amb l'estètica ja aconseguida,
la dels blogs, el Lego, d'InfiniMiner,
a Minecraft comencen a sorgir versions
i ràpidament es fa amb l'estima del públic.
Fins i tot al punt de quan va arribar a tenir
suficients jugadors de pagaments,
un d'ells, Albert Murillo, perquè l'hem d'escollir,
van arribar uns 20.000 jugadors
i va permetre a Notch,
el nom que feia servir el seu creador,
per dedicar-se plenament a Minecraft
i al 2010 funda Moja.
És que a més me'n recordo perfectament d'aquests 20.000
i recordo el generació digital amb el Jordi Cellas comentant
eh, comença a comptar el que ha guanyat,
era com un dels primers videojocs d'aquesta forma
que ens vam posar les mans al cap dient
eh, ha aconseguit molts calés, eh, molts calés.
I els de l'InfiniMiner no estarà una mica com el Homer
donant-se cops de cap contra la bombeta?
Perquè si ets humà s'ha de fer ràbia, tio, s'ha de fer ràbia.
En principi no, hi ha declaracions
dels de l'empresa de l'InfiniMiner
dient coses com
hi havia en jocs abans de l'InfiniMiner
i hi haurà en jocs després de Minecraft
en el sentit que tothom agafa i tothom s'inspira, no?
l'InfiniMiner encara el pots trobar?
Només li falta dir, m'alegro que s'hagi fet ràbia.
Exacte, és que a mi em sembla a fer real·legant, eh?
No saps si ha sigut una forma de concedir al·legantment, no?
Perquè, mira, no farem res més aquí.
És veritat que en altres circumstàncies
aquí hi hauria una demanda ja d'algú, no?
Però, òbviament, moltes de les coses que té
són purament estètiques,
la funcionalitat és molt diferent,
es diferencia molt el joc dels uns als altres.
Ara, tu veus una imatge i estàs pensant,
hòstia, això no és Minecraft? No m'ho crec.
Déu-n'hi-do.
I a partir d'aquí,
el joc evoluciona tal i com el coneixem
amb diverses versions per tota mena de dispositius
amb actualitzacions que van afegint més i més contingut.
Però podria haver-se quedat com un joc de ninxol més.
Què fa que el Minecraft esdevingui el fenomen que és avui?
Doncs jo, Albert, hi poso 3...
3 punts claus en el Minecraft.
Una seria el seu minimalisme,
l'altra la infinitesa i, per últim, la comunitat.
El minimalisme és la proposta estètica de Minecraft.
És un món ordenat amb una grella de blocs
que fa molt fàcil el desenvolupament,
però també fa molt fàcil que tu com a jugador
ja vegis per on van les coses.
No és un minimalisme buit,
doncs la proposta visual és molt rica,
però avança a miques a mesura que la descobreixes.
La proposta explorativa del joc no pot ser més simple.
Ostres, què hi haurà darrere d'aquella muntanya?
Si em poso a acabar cap aixota i he trobat una cova,
i si les degueixo fins més avall,
què hi haurà després d'aquell riu?
Et comences a acabar, comences a buscar, comences a explorar.
Però el sistema de creació procedural,
que fa que sempre tot el que exploris pugui arribar a ser diferent,
ens porta al següent punt, que aquesta és una experiència infinita.
Tenim la sensació que el món no s'acaba,
que s'haurà de explorar una mica més.
I ja busquis la calma d'una aventura purament sandbox,
com si et plantegessis jugar en un servidor multijugador.
L'ús dels elements per construir
et posa a les teves mans la solució a qualsevol problema
que l'entorn et plantegi.
I és aquesta sensació una miqueta de llibertat,
que fa que el joc s'ajusti a molts tipus d'experiències,
cosa a la que ajuda en gran manera la icònica música,
com la que sentim,
que desapareixia la sensació del temps,
perquè tot es repetia en un bucle suau
que et portava una mica més enllà,
una mica més enllà,
i va sumant hores sense gairebé pensar-t'ho.
De fet, hi ha molts canals de YouTube amb 20 hores de...
Sí, música de Minecraft.
Jo vaig al·lucinar, perquè jo a vegades feia directes,
perquè, com que estava en una avent, i tenia feines,
havia de fer coses,
necessitava unes plantes que donaven...
No me'n recordo, ara, les lianes.
Tenia com unes coses plantades per tenir lianes,
i jo puc en tirar un directe de dues hores agafant lianes
en el mateix bloc,
i hi havia un huevo de penya mirant i dic,
què cony esteu mirant?
No està passant res aquí!
Ens passem cada dia pensant,
quin joc jugo, que sigui nou, que no sé què, que atregui...
Recoge lianes! Jo feia pals!
La meva feina era fer pals.
És com diu el francès, aquest minimalisme zen.
Pot arribar a ser una experiència molt zen,
però pot ser una experiència buida i minimalista,
o personal, com la que jo tenia des de la meva consola,
perquè jugava jo sol explorant el món que hi havia,
o la tercera clau, que és la comunitat,
que és un dels grans elements que ha donat suport
a tota mena de jocs, des del Microsoft Flight Simulator,
des dels mapes del Doom que la gent podia crear,
al GTA V.
El contingut generat una miqueta per la comunitat,
que sempre està disponible, que sempre t'entrega una cosa nova.
I la comunitat és poder-te ajuntar per convertir Minecraft
en una experiència comuna de diversió, però també de creació.
Una comunitat que ha sabut explorar l'expulsivitat
dels mots del joc, però també fer un ús molt intel·ligent
dels elements que ja et proporciona i les seves físiques
per crear engins impensables. Jo he vist motors de combustió,
ordinadors analògics a base de pistons i de redstone,
i de redstone, vull dir, coses totalment brutals.
Els pianos, per fer música, també.
Hi ha un servidor, no recordo com es diu ara,
que és només d'enginyers. I només pots entrar
de certa manera, i quan entres es veu que és gent
que està tronada i té els coneixements per...
I Minecraft és el seu lego. Totalment.
Ha sabut atreure tant a jugadors més del punt,
doncs jugadors de tot tipus, des dels més senzills,
els que baixen l'experiència solitària,
els que els agrada el mode de supervivència,
els que només pensen en construir, els que busquen lluitar,
els que busquen arribar al final del joc, perquè sí,
hi ha un final, tot i que no és ben bé un final,
però hi ha un final del joc, com els que volen això,
el repte solitari, d'abagar pels seus biomes,
com els que construeixen blocs.
Els meus fills, recordo, quan vam començar a jugar,
quan vam tenir aquella clau per poder jugar,
recordo, a jugar junts, de jugar amb amics,
amb els servidors, van aprendre el tema dels servidors,
diferents servidors, que això, quan m'ho pregunten a mi,
clar, jo deia, no, doncs no ho sé, perquè per mi també era molt nou,
i també recordo moments d'aquells que entraven en alguna propietat teva
i que potser te la desfeien.
Hi havia normes. Exacte.
No podia ser, el que depèn del servidor, es va enganxar,
i no jugava a videojocs mai, però aquest es va enganxar
perquè li potenciava una part del que jo crec que era de la creatiu,
i un dia va descobrir que podia fer un forat per terra,
arribar a un altre poble, fotre dinamita,
rebentar i llençar-se les gallines.
El van fotre fora del sàpio.
Dius, no, home, no, no es pot.
Diu, jo què sé.
Molt bé, doncs sí, una mica va anar per aquí.
Se sonten, eh?, les musiquetes.
I, escolta'm, abans comentaves Microsoft,
i no sembla que tinguessin, com deies, una bona opinió de Minecraft.
Es faria enrere ben aviat quan els va sortir l'ocasió de comprar Mojang,
que és l'empresa del Noc, que va fer aquest videojoc, l'any 2014.
El Noc ja s'havia parlat una miqueta del dia a dia
del desenvolupament de Minecraft,
que pel 2011 ell mateix reconeix que té una tendència a cansar-se
i a avorrir-se dels projectes al cap d'uns anys.
Però bueno, ha sigut sempre la part visible, el creador, no?
I una miqueta també el que ha estat al mig de certes,
doncs quan hi ha hagut pressió, hi ha hagut polèmiques,
hi ha hagut canvis, la comunitat ha protestat una miqueta.
Ell era l'objectiu d'aquestes queixes, d'aquestes protestes,
i un dia fent com una mena de comentari per Twitter,
deia, escolta, ojalà algú em comprés la meva part,
i escolta'm, bueno, 10 segons després,
ja estaven sonant els telèfons a les oficines,
que sí Blizzard, que sí Electronic Arts...
Això és així? Sí, sí.
Que a Microsoft estan dient, escolta, això que ha dit és de veritat?
O de què? Perquè si és de veritat...
Què l'és tenim? Aquí abro la cartera.
I això és una miqueta el que va passar.
La bona relació que hi havia, sorprenentment,
hi havia bona relació amb Microsoft,
degut una miqueta a la versió per Xbox Live de la 360,
que havia funcionat molt bé,
feien que aquest del 2014, no només Notch,
sinó la resta de membres fundadors de l'empresa,
tots venguessin l'empresa a Microsoft
per uns 2.500 milions de dòlars,
que aviat està dit amb això.
I com sempre que una gran empresa
es fa càrrec d'una idea indirexit,
por, miedo, què passarà, què faran?
Però s'ha de reconèixer que Microsoft
ha sabut entendre Minecraft, l'han expandit,
s'hi pot ser encara a més sistemes,
han reunificat les diferents versions,
les de mòbil, de consoles i de PC,
per tal que totes segueixin el mateix ritme d'actualitzacions
i es pugui fer crossplay entre les diverses plataformes.
En cert moment, si recordeu,
quan hi havia aquella mena d'ulleres
un dels exemples amb què ho mostraven
era un Minecraft de realitat augmentada.
És veritat, era molt xulo, jo.
Era molt xulo, que no va arribar a res en aquest sentit,
però sí que ha aparegut versions de Minecraft per les Oculus.
De fet, al final del programa tindrem l'experiència
d'un dels nostres ullents amb aquestes ulleres.
Ja ho explicarem.
I també hem tingut aquesta versió educativa,
la Education Edition,
que posava Minecraft a les mans dels professors i les escoles
i aquest gran potencial creatiu que té.
I va ser un moment que es va començar a parlar de forma seriosa,
amb els mitjans, el tema del videojoc.
El videojoc també pot servir per a aprendre,
pot servir per a una altra cosa.
Acabem doncs parlant de les diverses versions de Minecraft
que hi ha actualment.
Si algú vol començar o retornar al Minecraft, quines opcions té?
Mira, hi ha el joc tradicional de Minecraft,
amb la supervivència, l'exploració, la construcció, etcètera.
Tens la possibilitat de jugar sol o entrar a mons en línia,
i també hi ha la versió per PC, que és la Java Edition,
i per la resta, des de mobile a consoles,
s'anomena la Bedrock Edition.
Però són una miqueta el mateix.
De fet, per PC en Windows pots jugar a les dues,
mentre que per PC, si tens Mac o Linux,
només tens la versió de Java.
Això seria el Minecraft com a tal, com tots el coneixem.
Però després hi ha aquestes versions especials
que han buscat una miqueta explotar l'estètica i la gràcia
que ens fa tot l'univers Minecraft
en plantejaments molt més específics.
Hi havia el moda història, Minecraft és moda història,
que era una mena d'aventura gràfica de Telltale,
especialistes en aventures gràfiques,
i després hi ha hagut aquesta versió centrada més
en l'exploració de les mesmorres, que va sortir el 2020,
la Minecraft Dungeon, i una miqueta la que ens porta a parlar
avui de Minecraft, i que acaba de sortir, que és la Legends.
Només a Icat, generació digital.
Va, doncs, anem a fer un repàs d'aquestes edicions
que has dit tu, d'una mica de què anaven,
i sobretot d'aquest Minecraft Legends,
perquè aquesta setmana, Mohan Studios,
la criadora de l'IP Minecraft, ha llançat aquest Minecraft Legends
per les consoles Xbox, Xbox One, curiosament,
PC, Windows i Steam, Nintendo Switch, PlayStation 4 i 5,
i a través, que a mi m'ha sorprès molt,
a través del Game Hub de Smart TVs de Samsung.
Ara ja...
Però he pensat, sí, perquè tu pots connectar, crec,
un comandament a la tele ja,
o sigui, l'altre dia vaig veure que hi ha gent que connectava
comandaments a la tele a través de...
En el moment que jo vaig veure la sèrie de les tofes,
amb l'aplicació de HBO, des de la Xbox,
jo ja... A mi... Sí, sí, sí.
És clar, i què haurem de fer, estar?
Hauríem d'explorar una terra plena de recursos nous,
però que pateix una invasió, i des d'un bon inici,
se'ns dona la possibilitat de l'elecció d'un heroi,
i on ho haurem de dirigir-los en batalles,
se'ns oblida que hem de recollectar material i construir.
Ara en parlarem de l'experiència del Pathos en aquest i altres jocs,
però mira, l'altre dia,
amb aquest repàs que està fent el francès,
el Bedrock Edition, Legacy Edition, Education Edition,
hi ha una edició per la República Popular xinesa.
Hòstia, està molt bé, això.
Mira, és que a més vaig estar llegint,
i bé, el tema és que està disponible en Java,
és idèntica a l'edició de Mojang,
però hi ha unes diferències,
entre les quals està la descàrrega gratuïta,
perquè requereix un registre,
on has de posar el nom i totes les teves dades,
és a dir, allà, si tu no ho poses i no són certes,
perquè és el tema,
té una conta especial,
i l'ús de la seva pròpia botiga.
A més, s'han modificat o censurat
els noms d'alguns elements del joc
per tal de complir amb les regulacions del govern xinès.
La Redstone no es diu Redstone, per exemple,
perquè no vagis a dir...
T'has de dir que la Legacy Edition, per exemple,
no l'he esmentat perquè avui en dia no la pots jugar.
És l'antiga versió per consoles.
I el Dungeon sí que vas jugar tu força, no?
Sí, era com una mena de Diablo, Road Light,
i en cooperatiu era molt divertit.
Va rebre algun pal, com que no arribava...
No sé quina expectativa té la gent amb els spin-offs de Minecraft,
però com que no arribava, però jo el que vaig poder jugar,
i era beta, m'ho vaig passar superbé.
Van ser unes horetes molt divertides,
i a més ens anàvem compaginant,
i va ser molt divertit.
No ens semblava res a Minecraft.
És curiós perquè aquestes versions noves
que estan sortint últimament de Minecraft
van ser molt divertides per al joc original de Nocts,
el Rubirang,
perquè quan ell l'estava creant
intentava fer una barreja amb elements de Diablo,
i com tu dius tu, aquest surt amb elements de Diablo,
i també una de les coses que volia
era que el joc aquell que ell estava pensant
tingués elements de joc d'estratègia.
La seva referència era el Railroad Ticún,
així amb vista isomètrica
i amb elements de construcció i d'estratègia a temps real.
El Legends que també té elements de joc RDS.
També hi ha el Minecraft Earth of Avery,
que era per mòbil, realitat augmentada,
que tu podies veure els personatges
caminant pel carrer, etcètera.
La veritat és que han fet molts invents.
L'altre dia vaig llegir
que una mica, amb Microsoft,
el que vol fer és entrenar els joves
que juguen a videojocs
a diferents tipus de videojocs
que jugaran diferents en un futur.
És a dir, RTS.
Comenceu per aquest,
que segurament més endavant comentava això.
Jo no sé què faré dilluns
i la Peña ja pensant aquí a 30 anys vista.
Exacte.
Però després de fer aquest repàs
de la quantitat d'amàrin que ha arribat fins aquí,
és el moment de conèixer aquest nou videojoc.
I per això, Víctor, ens expliques una miqueta com ha anat.
Generació digital amb Albert Murillo.
Com m'agrada, Víctor.
Sí, i a nosaltres també.
I vols parlar de porcs, no?
Vull parlar de porcs,
perquè són los terdos malos del Nether
que han pujat a la superfície i l'estan liant.
Nosaltres haurem de defensar el món exterior
atacant els poblats enemics
i defensant els amics per la nit.
Això és com el Minecraft original.
I per anar a passar unes coses
i pel dia és quan pots anar tu a atacar.
Un sol quadrat, per cert.
Anirem a cavall,
que és una milióna important respecte al joc original.
Que ja podies anar a cavall, però no compensa.
No compensa.
El joc original me'n recordo
que fins que no aconsegueixes les alitres...
Què aconsegueixes amb això?
Poder volar.
Les ales i els petardos, i podies volar.
Que era...
Quan les tenies pensaves com he aguantat
tot aquest joc sense això.
Però és que aconseguir-les era encara més insuportable.
Perquè has d'anar a l'ent i és on...
Això no està acabat.
Gent de Minecraft, acabeu a l'ent, que no està acabat.
Perquè és que no hi ha res.
El tema és que cada ran està generada proceduralment.
Igual que diu el francès els escenaris de Minecraft.
Així que cada cop que acabes, pots tornar a començar.
Gràficament és com el Minecraft original,
però amb molts.
Però no molts, una migueta.
Sobretot per la il·luminació.
És més maco que l'original.
D'aquest Minecraft original jo sempre l'he vist
com que genera un síndrome d'estocòlmogràfic.
És molt horrible.
I la que ho veus i dius...
No és bonito.
Però el teu cervell ja s'ha adaptat.
Estava tan guai.
I realment es veu més maco.
És com una cruixació justeta perquè diguis...
Que maco, aquest atardecer.
A nivell de jugabilitat, tu portes un personatge
que construirà i comandarà tropes de golems
i diferents coneguts del joc, com zombies, escalets i demés.
Cada una en les seves propietats.
Algunes fan més o menys mal, altres tenen habitats curatives.
I bàsicament els diràs...
No hi ha gran configuració de tropes, tampoc.
Cosa que fa que els enviïs una mica al voltor.
O sigui, tu t'ho manes, eh, a les tropes?
T'ho manes i tu dius aquí.
I a tu...
A tu cap allà.
I tu entremig vas o netejant o ajudant o com ho vegis.
Però clar, és Minecraft.
I s'han de recollir materials i construir.
Per fer-ho, tens com dues fades.
Cada una és un botó del mando.
I a una li diràs, tu recull, veus aquest arbre i recull amb això.
I l'altra, construeix-me fortificacions.
És mantenir les seves propietats.
És mantenir l'essència, però simplificar-ho molt.
Perquè quadri amb el gènere d'estratègia.
Pinta guai, i els materials són els mateixos.
No sé per què tenia com el dubte que potser posarien...
madera, piedra i tal.
I ja està, i no, eh?
Està tot, pràcticament tot.
I és necessari, eh, l'aventura?
És a dir, has de construir, si no malament, rei?
No, no, has de construir les teves fortificacions,
has de fer els portals per portar les teves tropes.
Pots construir unes torretes amb redstone
que disparen a distàncies, una borrada...
Sí, sí, cal fer-ho, cal fer-ho.
Que et permetrà, això, millorar el hub central,
la nostra central, on aconseguiràs millores
com poder portar més tropes.
I és anar fent i repetint.
Té cooperatiu a 4, tant a PVE, bueno, jugador contra...
Com es diria en català, PVE?
Player versus environment.
Contra l'entorn. Contra l'entorn, exacte.
I ha sortit entorn.
I al PVP, que és jugador contra jugador.
En el primer, cada jugador portarà el seu exèrcit
i atacaran, defensaran i construiran amb llibertat.
I el jugador contra jugador.
El jugador contra jugador pinta molt guai,
perquè són equips de dos que comparteixen materials.
I l'equip que sigui més ràpid, matant porcs infernals,
millorarà abans i podrà atacar els altres jugadors
més ràpid i més facilitat.
S'ha d'anar... s'ha d'acompaginar tot.
El que sí, sembla, és que l'intensió artificial
de les teves tropes no brilla gaire.
Que acaben constantment per precipicis o per escales.
A més, hi ha moltes...
moltes fortaleses que ja has de pujar.
I els veus...
Que van caient purets.
Són una mica lèmins, potser?
Són una miqueta lèmins, sí, sí, totalment.
A més, el fet que no puguis crear diferents grups de tropes,
perquè quan ataquis tots vagin a l'U8.
Cosa que crea confusió, tropes que no arriben,
algunes que es queden parades,
i els piglins aquests, els porcs, per la seva banda,
fan una mica el mateix, atacen el bulto.
I clar, no genera una sensació estratègica
que esperàvem d'un RTS
i a nivell de construcció no existeix la llibertat
del Minecraft original, que és el que estic llegint
a molts llocs.
Hi troba a faltar aquest punt de llibertat absoluta,
però això és una queixa que tampoc em sembla molt justa.
I ja et dic que l'estic veient molt,
perquè no és el Minecraft original.
Si vols jugar al Minecraft original, juga-hi.
És un RTS que surti millor o pitjor,
és un joc d'estratègia, més o menys.
Si dones la mateixa llibertat,
el joc seria incapaç de plantejar un repte al jugador
perquè la gent està sonada.
Ara bé, que podria tenir alguna idea interessant
entre les dues coses que li donessin un toc
més original o més personal a aquest Minecraft.
No et dic que no, podria tenir-lo.
Però queixar-se que, abans ho comentàvem,
que el Mario Kart és un mal Mario,
perquè no pots saltar sobre un xampinyó,
no em sembla massa just.
El consens que estic veient per ahir
és que està xulo, però es fa força repetitiu,
li falta molta profunditat
en la construcció i l'estratègia,
i l'aire i l'intensitat artificial de les tropes
brillen una miqueta per la seva essència.
És com que van caient
i fan sonar una mica torpes.
I que el multijugador està molt bé.
Però, en general, deixa una sensació
de l'estratègia i el que podria haver sigut,
que és una frase que era molt maca,
però a vegades passa.
Però és un spin-off que continua mantenint viva la IP,
que tampoc és que li faria massa falta
que la mantinguin viva,
però és una altra forma de cridar a altres jugadors
en aquestes... Per exemple, a mi,
que no em cridava gens Minecraft,
ara ja sí, ara ja m'agrada quan me l'han forçat,
però potser... Sí que és veritat
que hagués entrat per un Dungeons o per un Legends
i, al final, hauria dit,
que és una forma de seguir fent barriendo per casa.
Molt bé. No sé si els ullents a través de Twitch
diuen alguna cosa.
Doncs, bueno, ens estan comentant...
I li diré malament el nom,
perquè no sé ben bé com pronunciar aquest...
Digue-ho malament.
Jo el dic malament a tots.
Ell sí que ens comenta una mica
d'una experiència amb Minecraft en educació.
Va replicar tot el Museu de les Aigües de Cornellà
i van programar una aventura a RPAG
per conèixer la importància de la biodiversitat.
Per tant, una experiència autonòmica fabulosa.
I ens comenta que tant l'outconsumer com la Gina
hi van jugar plegats en un directe.
Molt bé. I, per tant, doncs és fantàstic.
És que em sona, em sona, això.
I el Limdeo Metal diu St. Martí Simulators.
No sé si això del St. Martí té a veure amb lo dels ports,
amb lo dels piglets aquests,
que hem d'anar escorxant a ell.
I després aprofitem per saludar el Migge70,
que s'acaba de connectar amb nosaltres per primer cop.
Doncs molt benvingut al Generació Digital,
un programa de videojocs a la ràdio pública.
Jo ara he recordat...
He recordat, jo he tingut problemes
amb un familiar.
Dos, em vaig tenir,
quan li vaig recomanar jocs per als seus fills.
I li vaig recomanar
el Minecraft.
I li vaig recomanar, ara no em sortirà el nom,
és aquell joc de Nintendo,
que també és com un món obert,
que també recollectes pesques.
Ah, va, amb l'Animal Crossing?
Sí, gràcies, l'Animal Crossing.
A l'Animal Crossing es va enfadar moltíssim.
Ostres, molt.
Es va enfadar, a mi, perquè li havia recomanat
per les seves filles, que eren petites,
un joc on s'havien de fer hipoteques.
I això li va semblar que jo no m'ho esperava.
I m'ho va dir seriosament.
Recorda que l'Albert Garcia sempre comenta
que és un joc supercapitalista.
Sí, és veritat.
I bé, vull dir, sí, es forma part del joc
al fet d'anar guardant diners
per després tornar-los, etcètera.
No és com jugar al Monopoly.
I després el Minecraft.
Es va queixar que es podies matar els porcs
i que el trobava molt fort.
Ja mai més li vaig recomanar cap joc, eh?
Perquè si aquests dos no...
Que no empiecen a pelear, és que no podem terminar.
Si tu estàs per allà passejant, saps?
És veritat. Tranquil·lament.
Que si llevas oro te pegan, que si no, no sé què.
No, no, jo vinc aquí a coger-la.
No sé si hi ha algun tipus de producte a Minecraft
que realment sigui molt difícil de trobar
o de...
Saps?, abans he comentat...
De material? Sí.
Home, abans ho parlàvem amb el Rich,
que és de habla hispana, és el més totxo producte.
És totxo, probablement.
I és un crac.
T-Bet Rock, que no es pot aconseguir.
T-Bet Rock. I què és això?
És una pedra superxungada de picar.
O que no es pot ni picar, només es pot picar de no sé quina manera.
I va fer com un sistema,
com una maquinària, una enginyeria espectacular.
Tu és al vídeo, no t'enteres de res.
Però no pots parar de mirar, dius, però què m'estàs explicant aquí?
I era per fer amb el viari.
Era per crear amb una mena de glitch de no sé quina història
el bloc aquest. Uau.
I amb una enginyeria, com funciona tot?
I com funciona el joc? I per què està intentant això?
Que ja s'havia intentat no sé quan i tal.
I per on pot fallar per tot arreu?
I estàs amb ell del palo i fa un intent i no surt.
I dius, clar que no surt. No, otra vez.
I estàs en un investment i al final ho va treure.
Ho va treure.
És un material que no es pot aconseguir.
Com a material d'un dels més complicats d'utilitzar,
no recordo quin material és,
però sé que té a veure amb una cosa
que ens comentaven pel Telegram.
Una persona que deia que Minecraft
no tenia... Oh, és que no té final i tal.
Sí, jo abans he comentat que té final.
I una de les formes d'arribar al final
és construir un portal, baixar al Nether
i en el Nether has de construir
un altre segon portal
amb una sèrie d'elements que només funciona un 10%
de les vegades, amb la qual cosa també és molt complicat
de recollectar i de poder fer servir
i això és el que t'obre un altre segon portal
que et porta a The End,
on hi ha l'últim drag de tots.
I aquests materials són molt complicats
per fer servir.
I això és molt difícil de recollectar,
sobretot si no t'hi dediques especialment.
Un dels més complicats que sí que pots aconseguir
són les ales, que et deia abans.
Les ales sí. És horrible, perquè quan arribes a The End,
The End és vació i illes.
Sí, sí, m'ho recordo.
I hi ha uns vaixells que van posats en una edició
i allà hi ha les ales, però no saps on són.
Has d'estar a prop per veure'ls
i aleshores la gent...
El Pol em diu que es diuen elitres.
A més a més hi ha elitres, les elitres aquestes.
Hi ha gent que tranquil·lament, 4, 5, 6, 8 hores,
i, ojo, que trobis el vaixell i en tingui.
Ja, clar, clar, clar.
Doncs si aquí el The End és on t'apareix el drac,
que l'has de matar, si l'aconsegueixes matar,
apareix el final i els títols de crèdit del joc.
Però després et retorna un altre cop el món de Minecraft
i tu pots continuar.
Ja, sí, sí, t'entenc. Molt bé, molt bé.
Doncs vinga, continuem el Generació Digital.
Generació Digital.
Els dissabtes a les 10 del matí, iCat.
ICat.
Un dia portaré el disc, el tink,
Star d'aquesta cançó.
Ah, el març, val, el disc o Maxi Single?
Maxi Single. Ah, perfecte.
T'estimo, t'estimo, Murillo.
Per seguir parlant del Minecraft,
l'hem posat deures a la Star en una de les coses
que jo crec que t'agraden,
que és documentar-te i posar-te
en la història dels videojocs per cercar fracassos,
diguéssim, i penúries, no?
I és un periodista de la premsa groga del videojoc.
Allò que ningú vol veure, allò que ningú vol saber,
perquè els videojocs segueixen al món de la piruleta.
Sí, perquè hi ha molt massa positivisme, saps?
I he estat llegint articles i veient vídeos
sobre la història de Mogen
i la història que també ha resumit el francès,
que és increïble, no?
I rascant la costra, saps allò que dius,
com us ho diria?
Saps aquella mena de pel·lícules, aquella com The Founder,
de Michael Keaton, que fa de creador de McDonald's?
Sí, molt bona pel·li, per cert.
O ara aquesta, la de l'Air, no?
Les sabatilles del Michael Jordan i tot això, no?
Sí, sí.
Que són punyeteres alegories al capitalisme,
i ens convien a consumir que el com que hi ha de per si
és capitalisme, violent,
i pretenen que els estimem, no?
Que arribem a sentir una certa admiració, no?
Saps aquest senyor dels supermercats
que comencen per mercadecar una dona?
Sí.
O aquell altre que ven roba molt barata,
que no tributa el seu país
i cada quant en quant regala parells mèdics als hospitals?
El sé per un pas.
Aquesta gent... Ai, que bona gent! No, no.
Vull dir que són històries
que quan te les expliquen bé, ben explicades,
poden arribar a ser boniques, no?
El Francesc Gotella diu, molt bona la de Michael Keaton.
Sí, no, no, ho és, però és clar,
t'està explicant la història de McDonald's, saps?
I aquestes coses a mi em fan arronçar al nas, no?
Doncs la història de Minecraft
em fa sentir una cosa semblant, no?
La història de Minecraft està explicada
d'una manera sense gràcia, no?
Tanmateix es nota que no hi ha memòria ni cultura històrica.
Li volen posar una mena d'èpica
que, escolta, de veritat, jo veig que no en té.
Vaja, que no, no, veig que no t'agrada.
És que és exactament el que ha dit també el abans del francès,
que és una història en què no passa res,
és el no-res, no?
El joc és un reflex de la seva creació,
perquè aquest joc és la comunitat, diguéssim,
la que li ha donat una falsa importància.
Mira, el documental de Minecraft History
en un moment donat surten entrevistes
a la seva universitat de Minecraft, no?, i tot això,
i surt una nena en un col·legi, deu tenir uns vuit anys,
aquesta nena, que ella soleta defineix perfectament
què és Minecraft.
Això, que Minecraft és bàsicament una altra versió de la teva vida.
Molt bé, sí, nena, ja ho tindríem, ja està tot dit, sí, sí.
És mentida, perquè no hi ha hipoteques a Minecraft.
No, però per això és un món de fantasia.
És com la teva vida, però sense màgia, saps?
És fantàstic, no?
Per mi és la definició que seria carn de psicòleg,
és fugir de la realitat,
viure en un món virtual en què els errors no importen,
pots morir, pots ressuscitar, pots fer el que vulguis,
no hi ha hipoteques, pasos, exactament,
no hi ha hipoteques, fer coses sense obligacions,
no has de matinar, pots dormir a les hores que vulguis,
pots estar totes i ser lliure.
Aquest seria el secret, de veritat, d'aquest tipus de jocs,
dels sandbox.
Ser una altra persona en un món que...
Aquest món no et pot fer mal, ja no parlem de videojocs,
parlaríem de vídeo entreteniment
o videoexperiències, saps?
Hi ha una cosa que sí que m'ha agradat del documental,
és que sembla que d'un moment o l'altre, de veritat,
que d'un moment o l'altre surti un senyor
amb una màscara de hoga i una motoserra
i els mati a tots, perquè tots tenen una pinta
de pel·lícula d'aquesta de Slasher,
que és al·lucinant, eh?
A més a més, fins i tot surt la nòvia, no?,
del Marcus Pearson, que, perdó,
no pinta res, que fins i tot al final es casen.
Sí, fins i tot, sí, sí, surt el Tim Schaeffer,
també el Peter Moiner...
Clar, els típics camions de Hollywood,
la típica pel·lícula així de sèrie,
bé que fots algun famoser i tal, no?
I després el Peter Moiner, on diu una cosa
que em penso que quan van gravar l'entrevista
em penso que no el van tallar
perquè es pensava que no van entendre gaire bé
el que volia dir, no?
Li van preguntar, no?
Ell fa un soliloqui de quan va descobrir
el Minecraft, el que va veure, com ho va interpretar,
i primer diu que Minecraft és com un joc de Lego,
que jo també voldria fer un petit apunt, no?,
que molt parlem de Lego, Lego, Lego,
però abans havia el Meccano.
Ah, és cert.
És veritat, reivindicar-ho, eh?
Sí, sí, i llavors ell diu que això, no?,
diu que Minecraft és com una capsa de Lego, no?,
que obres la capsa, la llença sobre la catifa, no?,
i jugues com tu vols, no?,
són uns cups i tu vas muntant i desfent
i que a diferència dels videojocs tradicionals
a Minecraft no hi ha instruccions,
pots jugar com vols, pots fer el que vulguis,
uns pots jugar, doncs, a supervivència,
l'altre a construir, l'altre a acabar-te'l,
és l'entrenament, no?, entrenament puido.
Bé, total, que el que diu són floretes, no?,
que Minecraft és guai, que està molt bé,
que un joc índi fet per un equip modest,
però...
Eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, Boris.
Pareu, pareu, pareu, pareu.
Para la cinta.
Rebobina i tornem a escoltar el que ha dit el senyor Piter...
...el que necessita, desesperadament,
aquesta indústria,
raci curt, ja ho tindríem.
Si s'acarrega tota la fantasia
de, oh, un joc índi, oh, la comunitat.
No, no, ell diu, escolta, aquí hi ha calés,
aquí hi ha sol la indústria,
necessita coses com aquestes.
Necessita un capitalisme fervent per fer coses d'aquestes.
El Minecraft acaba menjat per si mateix,
per la seva fama i la popularitat.
Passa a ser capitalisme pur i dur.
Sabeu el Johnny Rotten, el cantant dels Sex Pistols?
Sí.
Va fer un concert famós als 79, si no ho recordo malament,
que va acabar dient això.
Ever get the feeling you've been cheated?
Ever get the feeling you have been cheated?
No heu tingut mai la sensació que us prenen el pèl?
Perquè ell, clar, ell deia,
són punkies, ho fem tot perquè volem,
els quartos són secundaris,
i van entrar en una dinàmica de gravar enregistradis,
de vendre entrades, entrar de supercarrers,
concerts aquí i allà, i ell deia, escolta,
no teniu la sensació, sou punkies,
però no teniu la sensació que us estan fotent
els quartos i el pèl, això és Minecraft.
És una fantasia que ha creat, sí, una comunitat, no?
I que després s'ha capitalitzat,
l'ha capitalitzat una gran companyia, Cosma Microsoft,
per dominar tota aquesta comunitat
que no es dona en compte però és de bé consumidora.
I Mojan també acaba devorada,
i sospito que el Marc Ospirson,
el 2011, quan va deixar la companyia,
és una mica per això que es va donar, no?
Que també és molt fàcil retirar-se el descartat
de calés dins el barret, eh?
A veure, que també és una cosa, què hauríem dit,
2.500 milions a repartir, escolta,
a mi amb un milió em penso que ell estaria content, eh?
Ho dic per si ara truca algú a Catalunya Ràdio
i vol canviar-me de secció i vol...
Sí, sí, molt bé.
Però per què passa tot això, no?
Perquè el desenvolupament del joc també és un entreteniment.
El Marc Ospirson diu que a vegades s'ho passava molt bé,
que ell sortia de treballar de King
i que escoltar a casa continuava, no?
I per què això no passa res, que estem dient tota l'estona, no?
És a dir, tu arribes a casa, no tens res més que fer
i crees, crees pel plaer de crear, vas fent coses, no?
El problema és que quan un entreteniment,
quan un hobby passa a ser una feina
o passa a ser una obligació, ja no és divertit, Murillo.
Qualsevol dogma o convicció que tenies
fins aquell moment es converteix en això,
en capitalisme i s'acaba realment perdent l'identitat, no?
Al final és, mira, quan tu veus una festa major,
i no ho senyalo cap ciutat que comença per tard
i acaba amb ona,
que és patrocinada per una patroquímica,
quan la secció del temps del Telenotícies
és patrocinada per una companyia patrolera,
quan una marató a favor dels més desafortunats
és patrinada per un banc,
quan un videojoc indi
és recolzat per una multinacional,
no heu tingut mai la sensació que s'estan prenent el pèl?
Els teus amics estan connectats
al Generació Digital.
Molt bé, doncs, escolta'm,
fem la pregunta i la deixem a l'aire.
Si teniu resposta, uients, ja ho sabeu,
twitch.tv barra Generació Digital.
Som en directe ensenyant com fem el programa
a través de Twitch.
Només en d'edició, no?
Exacte. T'heu tingut la sensació?
Exacte, exacte. Jo sí que l'he tingut, eh?
Molt bé, molt bé. Jo reconec que sí.
Escolta'm, doncs, mira, una de les persones més actives
a les xarxes sobre gamificació a les escoles
és el mestre Christian Negre.
Home...
Ell va venir fa uns quants anys al Generació Digital,
recordeu aquell dia que va portar...
I tant, va ser fantàstic, eh?
Va portar un joc amb candaus...
Sí, el teníem cobriu com una mena d'escaproom,
on se'n donava pistes...
Està molt bé, eh? Molt bé, molt bé.
Per cert, va matar el rècord, va reconèixer.
Ah, és veritat, no ho recordaves?
Va quedar al·lucinant, que diu, doncs, s'ha de donar un sortit.
Diu, però què, si jo? L'heu petat?
Diu que n'hi ha que haver donat més.
Sí, sí, que a la Xina s'ha posat molt contenta, no?
I va com un ganivet, eh?
Allà va començar, jo crec, la seva fàlina.
Sí, sí, segur, segur.
A més, ell també fa xerrades d'àudio per Twitter,
que podreu trobar a la seva pàgina,
que és applejuks.org.
O-R-G.
Li han demanat l'opinió sobre l'edició escolar del Minecraft,
i ens diu això.
1.000 programes de Generació Digital.
Increïble. Moltes felicitats, gent.
Probablement, després de tants programes,
sabreu que el 2014,
Microsoft compra de Mojang
un dels jocs més populars
de tota la història.
Minecraft.
El que poder no sabeu és que,
a partir d'aquell moment,
comença a treballar en la seva versió educativa,
que pública per primera vegada el 2016.
El 2019,
el joc més venut de la història va ser,
efectivament, Minecraft.
Des de llavors,
el creixement i la presència de Minecraft Education
a les aules
ha crescut a nivell mundial.
Les diferències entre Minecraft
i Minecraft Education
són poques.
El número de jugadors
que poden coincidir en un món,
i la biblioteca de lliçons
que t'ofereix Minecraft for Education,
que el docent pot integrar
en els seus mons
amb l'objectiu didàctic
que estiguin treballant en aquell moment.
He parlat amb en Miquel Sánchez,
un geòleg, docent,
mentor global de Minecraft Education
i, probablement,
un dels docents o dels primers docents
en les nostres terres
que va començar a utilitzar Minecraft a les aules.
M'explica que les fortaleses
de Minecraft Education
són, primera, les capes de seguretat
que t'ofereix,
i, la segona,
que actua com una mena de carmelet,
ja que l'alumnat veu els seus ídols
que es troben per jugar a Minecraft
i que ells també ho poden fer,
en aquest cas,
amb un entorn segur
i amb uns objectius didàctics
escollits per al seu professorat.
Periòdicament apareixen nous mons
amb personatges específics
i noves temàtiques
amb materials curriculars
de molt bona qualitat.
Clar, jo soc d'una època
que a l'escola no jugava.
A jugava al pati.
I poca cosa més.
Potser a última hora de classe, no?
La partida d'escacs.
Recordo el dia que vam aconseguir
portar dues Game Boys al pati
amb el cable per jugar al Tetris.
Però tenies que ir amb compte,
perquè potser te caia una hòstia.
Era una altra època.
Això és veritat.
Li he preguntat al Christian
per què creu que els jocs són importants
per a l'aprenentatge dels alumnes.
Això ens diu en Christian Negre.
Jugar no és important per a l'aprenentatge.
És fonamental.
De fet, jugar és l'eina principal
que ens ha proporcionat
l'evolució per arribar
des dels principis de la nostra existència
fins on som ara.
Gràcies al joc,
hem descobert el nostre entorn.
Ens hem descobert a nosaltres mateixos.
Hem après a conviure amb altres persones
i a construir la complexa societat
que tenim avui en dia.
Els humans no som els únics que juguem.
Els animals juguen
en un entorn segur
per preparar-se per al futur.
Stuart Brown,
un psicòleg nord-americà,
va demostrar a la dècada del 70
que aquelles persones que durant la seva infantesa
no han tingut una vida saludable
en què el joc era
un element important,
de gran acabaven tenint
problemes de convivència
i de partenent-se en un grup social.
A l'educació
s'està parlant des de fa uns quants anys
sobre les metodologies actives
en anglès active learning.
Són totes aquelles estratègies
que fomenten
l'activitat cognitiva
de l'alumnat.
Fixeu-vos bé
que aquestes són competències
que molts dels jocs
per no dir pràcticament tot
fan.
Quan tu acceptes
jugar amb un joc,
t'enfrontes a un objectiu
que se't presenta claríssimament
des del principi,
en la gran majoria dels casos,
acceptes interactuar amb ell
amb unes i que,
a partir d'aquell moment,
fan que hagis de prendre tu mateix
les decisions.
Els jocs tenen unes vestides
d'aprenentatge,
que fan uns tutorials
que et van guiant
i que t'ajuden a anar
desenvolupant competències
específices d'aquell joc.
I això és el que moltes vegades
ens agradaria poder fer
en educació quan estem
intentant transmetre,
ensenyar algun contingut
específic, alguna competència
al nostre alumnat.
Com es nota que Christian Negre
és professor i parla d'aquesta forma
que té la primera.
Hi ha una cantarella aquí
que és difícil de confondre.
Christian, per últim,
té un llibre que es diu
Desafío en el aula manual práctico
para llevar los juegos de escape educativos.
A clase, recopila un munt de jocs
per diferents etapes educatives
de molts profes.
Ell sempre diu, i si el seguiu a Twitter,
que moltes vegades que tothom es queixa
del tema de com està l'escola,
i sempre diu que hi ha profes
de delegamificació a l'aula,
sembla que hi ha molta gent
que fa coses molt interessants.
I, per últim,
ens explica que també el podem trobar
a Twitter Space,
un espai que fa ell, que es diu Entre Docents.
Doncs Entre Docents
és un espai de debat educatiu
obert a la participació
per intercanviar experiències
i reflexions pedagògiques.
Som un grup de docents, tot i que també
hem participat famílies i gent més jove,
que no ha remunerat i que funciona gràcies
al temps i l'esforç
dels mateixos docents que hi participem.
Utilitzem Twitter Spaces,
que és una eina que ens permet
connectar-nos en temps real
i fer una mena de videoconferència,
però només d'àudio.
Seria com una mena de ràdio
perquè et permet
que es gravi,
però hi pots sol·licitar la paraula
i hi pots intervenir.
Per tant, hi ha gent que ho diu
i a mi m'agrada pensar
que és com una mena de claustra auxiliar
perquè a vegades ens passa que hi ha temes
que no podem tractar
perquè no tenim temps
o per discrepàncies
o per prudència
o perquè senzillament no tens ningú més
amb qui parlar sobre aquest tema en concret.
I Entre Docents es nodreix
de les propostes que recollim
i tenim un petit sistema
que el que fem és votar periòdicament
de què es tractarà les properes sessions
per recollir temàtiques
i per organitzar les properes sessions.
Són sessions de treball
que ara darrerament els estem enregistrant
perquè al principi vam decidir
que no les enregistràvem
i això ho fem cada dilluns al vespre
de dos quarts de deu a dos quarts d'onze
a Twitter Space.
Christian, se l'ha d'enregistrar sempre tot,
jo penso, perquè si no
al final no queda res d'allò explicat.
Podeu seguir totes les activitats
que fa el Christian a través de la seva pàgina
i també escoltar aquestes aules
auxiliars,
aquests clausos auxiliars que deia,
a applejux.org.
Participa a la comunitat del generació digital
al nostre canal de Telegram.
Ara parlarem de què han comentat
a les xarxes els nostres uients.
No sé si vau veure ahir una piulada
del Ganyet Twitter
on li feia la pregunta
a xapgpt
d'on podia descarregar
pel·lícules pirates.
No ho he vist.
És que és molt bo.
I la intel·ligència artificial li diu
jo no puc recomanar-te això
perquè pensa que patatín patatam
això costa uns diners
i et recomano
algunes plataformes de pagament
pel que trobaràs.
Següent pregunta del Ganyet li diu
sí, escoltam,
ara tinc por d'entrar sense voler
aquestes que no em dius,
però no em dius.
I li dono tota la llista.
Està molt bé.
No és tan llista.
Realment.
És intel·ligent,
però com un nen de quadrat.
És ingenu.
Ja veuràs que no riurem.
Algú li va dir que era bullying
això d'una intel·ligència artificial.
Jo crec que és una miqueta
com el...
És el que passa a la ciència ficció.
És molt intel·ligent, però a nivell humà
és una miqueta com el número cinco.
Sabria de tot,
però li pots dir no,
que lo quiero para una cosa.
Ah, bueno, si és per una cosa...
Què diuen els suïents?
Francesc a Telegram, perdó, a Twitch?
A Twitch hem tingut en Camencesc
que ens ha fet un comentari
al respecte de les elitres.
Diuen que hi ha webs on poses la llavor del món on estàs
i et diuen on trobar les elitres.
Hi ha elitres on hi ha temps per jugar
i les podeu fer servir directament.
Això estava castigat.
Per què no?
Perquè el Rich, quan em va convidar,
es va emparrar que jo visqués la veritable experiència Minecraft.
I jo li deia, però que jo no quiero que me les des tu.
Vaig a buscar-les i me les...
I es va negar i m'ho vaig fer de menjar tot.
En Corasmia ens comenta que els crèdits del joc, per cert,
és un text ridícul escrit per un dement.
O sigui, per això ja té la pena intentar-ho.
És el que hi ha.
Molt bé, molt bé. I a estar què diuen a través del Telegram?
Doncs mira, a través del Telegram,
el lorbrc diu que recorda haver-hi jugat 3 hores
i acabar rodolent per terra
al jugar amb les ulleres d'arribada virtual
i prenent vestides pel Manets.
El pobre su.
Sí, una via d'arribada per al Minecraft.
El Xavier juga de tant en tant
i fa por que es va sabentar que hi ha un final
i que es va quedar, evidentment, com molta gent, sorprès.
I, a més, juga molt poc al Minecraft
només per acompanyar el seu fill per passar l'estoneta.
El Roger Valdomà mira com hi juga la seva filla gran
i ara ja no juga, només mira vídeos de gameplay.
Això és el part de família.
L'Isaac Besora li agrada veure què crea la gent amb els blogs.
Diu que són autèntiques obres d'art
i de veritat que són autèntiques obres d'art.
Aquí una petita bufetada molt simpàtica de l'Abert García
que ens recorda que al Notes, el Marcus Pearson,
ens va saludar en directe a través de Twitter
al programa i el Murillo va posar la foto del 2011
on ho que roba.
Sí, sí, el telegram es pot veure
i es veu com, efectivament, al Notes ja no té compte,
és a dir, no sé què posa a dalt,
ja no podes veure este contenido, no?
I sí, sí, vam respondre-li
perquè em sembla que va ser la Gina,
o no sé qui va ser, que li va començar a fer com un spam.
Ei, saluda, saluda! I va saludar.
Ja no té compte, no?
Us hi va saludar i ja no té compte.
Jo crec, juraria, que va marxar en el moment de...
Sí, sí.
Sí, sí.
Va ser en el moment de la compra o així ja va marxar.
I finalment el Magí Berneda
diu que no li agrada el seu disseny gràfic,
però sempre ha volgut utilitzar-lo a l'aula de classe
amb els seus alumnes.
Molt bé, el Magí, que deu ser profe, també.
Molt bé, doncs això que han comentat,
no sé si hi ha alguna cosa més.
Doncs mira, en Corasmia ens comenta que, per cert,
al Minecraft el podem jugar en català.
Ah, molt bé.
Per la versió...
Suposo que les versions per PC.
Segurament estarà en català.
Hi ha molt text.
Hi ha el text dels menús i de les pantalles, no?
Les pantalles, suposo, dels materials.
Els cartellets.
Sí, sí, sí.
Per cert, es pot dir que se sap què és el que fa tot el material?
És a dir, ja està tot descobert el que fa una mescla de materials?
Sí, no?
Jo entenc que sí.
El que no està descobert és el que no s'acabarà d'escurir mai.
Jo havia de fer un event.
Tots havíem de fer un event propi dintre d'aquell event gran.
Sí.
I per fer una de les coses que jo volia fer vaig dir...
Ah, calla, que esto va con Redstone.
Que és el sistema elèctric de Minecraft.
Que no té cap sentit.
Que no té cap lògica.
I vaig entrar a Youtube i dic...
A veure, que activo aquest botó perquè faci no sé què.
A les dues hores vaig sortir amb ansietat.
Perquè és tal el nivell.
Comences a entrar i dius...
Però jo volia fer un botó.
I acabes fent...
Hi ha ordinadors personals.
Això no sé si s'arribarà a acabar mai.
Perquè sempre acaben descobrint com fer alguna borrada més.
Tot això són usos de les mecàniques que ja existeixen.
El que sí que és veritat és que les versions de PC al començament,
el crafteig de materials era una incògnita.
L'havies de descobrir.
Perquè funciona a base d'una grella on poses els materials d'una manera...
En una ordre com que...
I es construeix.
Es construeix.
Si vols fer una recerca de consoles, allà no.
Allà t'ho explicava.
Ara hi ha un llibret que diu...
Si vols fer això...
T'explica com aconseguir...
Els ítems que et faran falta per avançar...
L'obèstia no t'ho explica.
Si tu vols entrar aquí, és culpa teva.
És una responsabilitat.
Per cert, també, a través de la nostra Telegram,
hi ha hagut el Raül,
que ha compartit una notícia molt interessant
que va fer un estudi de la bateria.
I és com un estudi
si una bateria pot durar per sempre.
I sembla que hi ha hagut com un estudi
d'una estudiant de química
de la Universitat de Califòrnia
que, durant el seu doctorat, va descobrir accidentalment
una tecnologia que potencialment
podria permetre que una bateria mantingui càrregues eternes.
El tema és que el material de la bateria
està basat en educables capaços de rebre
un nombre il·limitat de recàrregues.
I sembla que, per fer-ho,
els materials,
estem parlant del material del Minecraft,
són uns nanocables que són d'or
i una capa de gel molt fina.
Són nanocables.
Això vol dir que segurament es necessita molt poc.
Però jo quan vaig veure or dic ui.
Seran molt cares, segurament.
No ho sé.
També et dic una cosa.
Si estàs inventant alguna cosa que serà etern,
és a dir, que les empreses no poden tornar a vendre,
corre. Amagant.
Jo, ara que dic això de patents i coses d'aquestes,
l'altre dia, us ho passaré després,
vaig trobar una patent real,
no sé si està registrada als Estats Units,
de màquina de viatjar al temps.
Està patentada.
A quin any?
Ara, el que va ser el febrer de 2003.
Però és que es patenten moltes coses.
Hi ha un problema amb la piscina de patents.
Ja, però és curiós.
O sigui que si veiem alguna cosa estranya...
Sí, si veieu gats que es repeteixen
i que repetim paraules i tal...
Doncs res, arribem al final del programa.
Minecraft dona de si, no?
Una mica sí.
Semana vinent, Micros 2.
A la setmana vinent, el 2003.
Què podríem dedicar al 2003?
No, amb aquest nom no...
No res lliga, no?
Com que no?
Portal 3, Half-Life 3...
Són totes les terceres parts que no han arribat.
Aquí tens el 2003.
Jo pateixo pel 2005.
Bueno...
Només no hi ha res.
Escolta, Dani Jiménez i Paul Regàs,
gràcies pel control de so.
Ups, cuidado.
Ostres, un creeper, no?
Ens n'anem d'anar, perquè hi ha fum ja.
Gràcies a l'Estar.
Adéu-siau.
Adéu.
Gràcies a l'Estar.