Raise the Bunch3
Generació Digital
amb Albert Morillo.
amb ells parlarem de Vesta, el seu darrer videojoc.
L'Albert Garcia ha passat per, crec, amb por,
amb un videojoc que després sabrem el seu nom,
però és de realitat virtual.
I amb Francesch Xavier Blasco ens donarà a conèixer
l'obra Likes de la creadora Núria Guiu.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesch Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Albert Garcia i tothom,
hola, què tal, com esteu? Hola!
Francesch, a casa estàs preparant el carnes toltes.
Sí. Això és un clàssic teu, eh?
Sí, la veritat és que sí,
entre aquestes coses tan divertides i interessants
que passen a la xarxa,
és que pots compartir la teva creativitat amb tothom,
i, a més, aprendre moltes coses
que a vegades semblaria que no hi tens accés,
o que són...
Ai, això és com de iaies, no ho faré, no?
I et trobes amb molta gent jove que fa ganxets i tal.
I a mi, des que vaig voler disfressar la meva nena de Mario,
i vaig dir, no hi ha disfressa de Mario,
però és igual, ja la faré jo,
amb tutorials de la xarxa, Txunutxano mirant,
m'he fet un as de la màquina de cosir
i aquest cop li he fet una jaqueta groga,
la jaqueta groga d'en Freddy Mercury,
perquè és disfressa de Freddy Mercury.
Hem vist la jaqueta, però m'agradaria veure el Francesc
fent servir la màquina de cosir. Home!
Home, el res, tu li la poses i li faig...
Fes-ho amb el peu i... Alguna foto hem de veure.
Has de fer un canal de Twitch creatiu, saps?
Fent-ho.
Només la faig servir un cop al any per les disfresses.
Hi ha molt poc tràfic en aquest cas.
No em donaria per ser YouTube. Ja, ja, ja.
Gina, per cert, explica'ns una miqueta què ha passat amb Estrava.
Doncs Estrava ha publicat una espècie com de...
Featured o de...
Bé, realment és una xarxa social
on la gent pot fer esport de manera social i col·lectiva.
Com el Runtàstic, el Runtàstic, etcètera.
És a dir, és una d'aquestes aplicacions
que tu pots entrar i pots veure qui està fent les rutes,
quina tal, però ho han fet de tal manera
que tu pots a ella, a la resta de rutes,
per veure rutes d'una sola persona.
I hi ha gent que no té el perfil privat
i per tant pots veure el nom, el cognom, etcètera.
Tot, tota la informació.
I hi ha gent que també el que ha fet és surt de casa,
connecta a Estrava i se'n va a córrer i després torna a casa.
Per tant, tu pots veure on viu la gent.
Clar, clar, un problema. I això és una mica perillós.
Què ha passat? Doncs l'empresa ha tret un comunicat
dient que hi ha modes de privacitat
que tu pots configurar
i que perquè aquestes coses no passin.
És el que passa sempre, no?
És la feina o és la gent que no sap fer servir?
Jo crec que aquí, en aquest cas, és una combinació de totes,
però culpar Estrava és perquè la gent tampoc s'ha mirat
el que està fent.
De fet, tot va sorgir amb un tema de... una militar, no?
Sí, les zones militars. Clar, tu imagina't,
enmig del desert, tu te'n vas i et busques Afghanistan, no?,
enmig del desert, i veus que hi ha gent corrent
al voltant d'una cosa... Al voltant d'alguna cosa, sí.
...que a més, a Google Maps està censurada.
I clar, tu saps que allà hi ha una base militar americana,
o russa, o...
Xina, ves a saber.
Albert Garcia, heu estat molt pesats,
molt pesats, el WhatsApp, que és a setmana,
amb el Super Mario Odyssey i les Yunes.
O sigui, de veritat...
Energilunas, parla amb propietat.
Bé, jo que sé, perquè no l'he jugat, jo.
I sí, què passa, què passa amb les Yunes?
Què passa? Doncs estem tots o molts de nosaltres
enganxats al nou joc de Super Mario,
i la darrera vegada que recordo, jo he parlat d'això,
era perquè la Xina precisament havia tingut un problema
amb l'enemic final del videojoc, amb Bowser.
Sí? Ah, sí, sí, sí.
Jo em vaig fer el xulo. Jo em vaig fer el xulo.
Dient, ah, però si no me'n recordo. El fantasma màxim.
Jo no me'n recordo de... vaig dir, no me'n recordo de com era,
perquè fa molt temps que me'n vaig passar i...
Va ser ràpid. I jo mateix no li vaig dir que era un fantasma.
Sí, sí, sí.
I llavors em va sortir la Xina amb el Portal,
que em van jugar al projecte setmana.
Sí, ara en parlarem, en parlarem. Sí, sí, que ja és un expert d'aquest joc,
i jo encara he d'aprendre una mica a Portal 2.
Mira, tu m'ensenyes el Mario i jo t'ensenyo Portal.
Vinga. Molt bé.
Avui donarem explicacions dels jocs que ens van dir que juguéssim.
Serà el final del programa, eh?
Doncs sí, jo ja vaig avançar una miqueta la setmana passada.
Ara ens hauràs d'aposar tot el dia.
Tens novetats, tu? Tinc novetats.
No tenia clar d'arribar on havia d'arribar, però ho he aconseguit.
Ja ho explicaré. Bravo.
Conecta't al generació digital.
Em fas gras?
Si ens escoltes, tindràs un pastís al final del programa.
No t'ho creuràs, però escoltar el GD et farà bé.
Per cert, molt divertit el Twitch que vam fer el passat cap de setmana.
Albert, García i Cris, del canal de Cris,
s'havien reunit per jugar el joc
al qual tothom jugava aquest passat cap de setmana,
que era la beta tancada de Sea of Thieves.
Sí, sí.
Però en el moment que hi havien de jugar
estaven de manteniment dels seus servidors
i l'Albert va decidir jugar un fantàstic cooperatiu,
el Portal 2.
De totes maneres, va ser començar i tenir problemes
amb un gesto, per dir-ho d'alguna manera.
He preparat un joc per fer-ho.
Però té problemes amb un gesto, per dir-ho d'alguna manera.
Però què gesto, què gesto?
Li dono la cu, però no fa res.
Un, dos, tres i ara.
Tu?
No, jo li... li estic donant un mòton.
Jo estic fent el gesto, eh?
És a la cu, no? És a la cu?
Però et dono... gesto.
A veure, a veure...
Oh, no, espera.
Ah, vale. I li has donat amb el mouse, eh?
Amb el mouse.
Al final ho van aconseguir, em fa l'efecte, eh?
Després de deu minuts,
aturats en el començament del videojoc.
Està molt bé. Vau demostrar aquí
que realment no hi havíeu jugat mai.
Jo penso que jo... jo sé que feia bé el gesto,
el gest aquest.
Oh, i no està el Cris. No està el Cris.
I està dient... i ell no pot defensar.
Sempre fa el mateix. Fixa't que és un fatal mal.
Per cert, la banda sonora del Portal 2 és boníssima, eh?
Moltíssimes cançons i la veritat és que...
trobo una banda sonora que està molt ben feta.
Està molt ben feta.
Doncs això, van fer el gesto correcte,
van acabar jugant a un videojoc totalment cooperatiu,
que necessitava molta, molta comunicació
entre el Cris i de l'Albert.
Ah, mira, mira, mira, mira.
Veus que t'he donat un...
Sí, sí, ja ho veig, ja ho veig.
Va, va, t'allenço.
El pots agafar? Ai, que caus!
És mort! Què ha passat?
M'he mort. Reinsemblando.
A veure.
Va, va, va, va.
Perfecte.
Però no et matis!
No et matis!
Ara, ara, ara.
Bé, Albert.
La veritat és que...
és un joc que s'ha de parlar moltíssim.
Sí, és cooperació màxima del Portal 2.
Hi ha la versió aquesta, que és per a un jugador,
que havia jugat quan va sortir, però mai havia fet,
la versió dos players.
És graciós perquè són dos robots, un és molt alt,
una mica com seria jo.
Atlas i Peabody.
I l'altre era el més travessut, no?
I jo vaig començar la partida.
Tant de Montauk i el que és més alt, no?
Serà com més... Més real, no?
Més var semblant, la partida.
I va ser així, va ser automàtic i és fantàstic.
No teníem idees sobre quin joc jugar.
Estàvem a punt de jugar al Counter-Strike
que fa vint anys que jugàvem aquest joc.
Tothom el coneix, i a més, soc molt dolent.
I Portal 2 també és un joc antic, eh?
És un joc antic, però mira, el teníem per allà.
El Chris se'l va comprar.
Sí, sí, i li va agradar molt, eh?
Sí, li va agradar.
Hi ha molts fans, veurem una segona part.
I amb això que dèiem ara fa un moment de la comunicació,
Albert, tu no estaves jugant.
No.
Estaves a les xarxes i el xef del Twitch.
Sí, sí, cosa que em va agrair l'Albert,
perquè molt bé, és que realment no ho pots fer tota l'hora.
Molt bé, però els vas voler posar una mica més complicats.
Els vas proposar que juguessin sense comunicar-se.
Sí, però no va funcionar gaire bé.
No va anar gens bé.
Perquè realment necessites, ves allà, agafa el cubicle,
agafa allò, i no, no va funcionar.
Va durar vint segons.
De totes maneres, hem triat com a darrer tall
un moment èpic que fins i tot va inspirar en 4
per crear un clic.
Perfecte, mira, ja veuràs, fareix el salt, eh?
Atenció, senyors i senyors,
des del generació digital, el salt més èmic de la història.
Una, dos, tres, pa! Merda, l'he cagat.
Sí, sí, sí, és realment espectacular.
I com que això fa poc que vaig jugar al Portal,
realment va molt bé haver jugat al Portal fa poc,
perquè és un bon entrenament.
A mi em va fer molta gràcia,
jo em vaig connectar al Twitch i us estàvem veient en directe,
ja ho sabeu, però em fa molta gràcia,
perquè jo sé exactament com resoldre totes les sales,
i veure com vosaltres feu el procés de pensar-les,
em posava histèrica, perquè no us podia dir res,
era com... No! Què feu?
És la gran gràcia d'aquest joc,
que prens una miqueta amb el temps a jugar-lo.
Per cert, la gent de Valver, està fent coses o no?
Doncs estan guanyant molts diners amb la seva plataforma, Steam,
i com que això els va molt bé,
doncs estan fent pocs videojocs,
per no dir la veritat que no estan fent cap videojoc.
És que no els hi surta a compte.
Tu he imaginat que sense fer videojocs
cobres molts més diners que amb els maldecaps de fer videojocs.
A mi m'estim més o menys un 30%,
sense haver fet res del videojoc, cap amb ells.
Ara en parlarem amb desenvolupadors, si això és veritat o no.
Vaig veure per això que fa un any o dos
vam fer un joc de físiques de pons,
no sé si l'has vist, és molt curiós,
físiques de pons amb la mateixa estètica de Portal.
No sé si ha sortit ja, va ser anunciat, potser no ha sortit.
No l'he vist, però amb l'estètica de Portal,
i el motor aquest dels surts,
han fet un munt de demos, parraïtat virtual,
que m'encaixa perfectament. Molt bé.
Avui estem molt contents
perquè ens acompanyen en Manuel Ocero i l'Albert Rebollo.
Ells formen part de Final Boss Games,
una desenvolupadora de videojocs independent que és a Lleida,
i que acaba de publicar el videojoc Vesta.
Per atenció, la Switch,
crec que no m'equivocaré, ara ens ho diran,
Xbox One, Steam i PlayStation 4.
En Manuel Ocero és el CEO,
i l'Albert Rebollo és artista 3D.
Esteu atents si esteu escoltant la nostra emissió en beta
el dimecres a les 6 de la tarda, perquè tenim codis per jugar-hi.
Molt benvinguts a tots dos.
Gràcies. Hola.
Ara parlem del joc,
però per fer-lo per tantes plataformes
és una aposta important,
i imaginem que no deu ser gens fàcil, no?
No, no, la veritat és que ha estat un dels reptes
que ens hem trobat.
Realment, Final Boss té dos anys de vida,
i en dos anys havíem d'aconseguir fer la portabilitat
per a consoles i, a part, desenvolupar el joc.
Ha estat una maratona complicada.
Perquè suposo que el tema no és guardar com...
Guardar com, no, és més complicat.
Exportar com a PC.
No és així, evidentment,
però la feina de l'economia sí que facilita el treball en aquest sentit,
però no és tan fàcil com fer un guardar com
en altres programes.
Això ho teníeu clar, no?, de fer un parell de plataformes,
perquè això va bé perquè el joc tiri endavant, no?
Sí, perdó.
Va ser una mica una decisió que vam anar prenent amb el temps,
perquè, de fet, treure'l tot junts, totes les plataformes alhora,
va fer que retrasés tranquil·lament 6 mesos.
Perquè havíem d'aconseguir llicències, havíem d'aconseguir...
aconseguir els kits de cada plataforma,
i la primera versió que volíem treure era només per Xbox,
i anàvem a treure'l el setembre passat.
Però, bueno, anàvem a ficar-li també a PlayStation 4,
i, hòstia, és que la Switch acaba de sortir, i també l'hem de treure.
I, clar, volíem aprofitar el tiró de la publicitat que volíem fer-li,
tot per allà, treure totes, i fer com un boom, totes juntes.
Sí, però hi ha un moment que has de dir prou, fins aquí, perquè, clar, si no...
Sí, que no, aquí ens vam parar.
Aquí va sortir la Xbox One X i vam dir, aquesta ja...
Ja n'hi ha prou.
El videojoc s'introdueix... es diu Vesta, eh, oients?
Vesta amb V, baixa.
S'introdueix amb una estètica de còmic,
que jo diria que és molt dinàmica, molt bonica,
on veiem que portarem el control d'una noia,
que sembla que és l'única humana dins d'un complex futurista.
És una nena que, personalment, veus que està sola,
però que se la veu feliç.
Bé, saps?, és així.
I amb ganes de treballar.
Perquè és un joc que veus ràpidament que hauràs de fer moltes coses.
Sí.
I aquesta és la idea.
Imagino que l'ha estat molt ben escrita abans de fer-lo, no?, tot aquest joc.
Claro, de hecho teníamos un guionista
y otra persona que se dedicaba a hacer los diálogos.
Nos hemos contado con dos personas.
Básicamente, el guionista hizo lo que es la parte de los cómics,
lo que es la base de la historia,
que estamos contentos con cómo ha quedado la historia y tal,
y luego, aparte, contamos con otra persona de confianza
para hacer todo el tema de diálogos,
porque teníamos más de 50 cinemáticas, ¿no?,
¿tenemos más o menos en el juego?
Sí, al principi teníamos, al fet vam arribar a muntar més de 80,
però, bueno, al final, per temes de logística vam acabar retallant-los,
però tenim unes 50 cinemàtiques on hi ha tot de diàlegs.
Nos han explicat la història.
A part de totes les consoles que vas trobant,
que et van explicant tot el que va passar en aquelles instal·lacions.
Tenim com dues històries, la que és actual del que està passant en aquell moment
i tot el que ha passat durant aquests anys,
des de l'actualitat nostra fins a què ha passat,
fins a que passa història de besta.
Tu l'has jugat, Albert, no? Sí, l'he jugat i soc molt fan.
El vaig jugar per primera vegada al Game Lab,
on hi havia una demo i vaig poder avançar bastant,
i ara, en aquell moment, va sortir el tema aquest
de jugar amb ratolí o amb el pad.
Com vau dir vosaltres, què prefereixes?
El que vaig jugar amb el pad, el Game Lab,
i també, una vegada, ara a casa he jugat amb la versió de Switch
que és el que, bàsicament, jugues amb un pad, però jugues amb la pantalla.
I crec que és un joc que s'adapta molt bé al format de la Switch, no?
Quan vas agafar el pad, segurament, el deuríem felicitar.
De fet, si el jugues per PC, una de les coses que diu a l'inici
és, et recomanem que juguis amb Gamepad.
De fet, és curiós perquè aquesta pantalla la dèiem en l'últim moment.
O sigui, no planificàvem aquesta pantalla,
sinó que, quan vam començar a fer la versió de Steam,
dèiem, és que, realment, canvia molt jugar amb teclat.
Perquè, realment, no ho pensàvem.
Realment, deixàvem l'opció per no limitar els jugadors,
però, realment, pensàvem que l'experiència era molt millor amb un pad.
Jo haig de dir que vaig obrir el joc, vaig veure aquella notificació,
i vaig dir, va, no serà per tant.
I vaig començar a jugar al tutorial i vaig dir,
molt bé, reiniciem el joc, vés a buscar un comandament,
i fes bé les coses.
I, en aquest joc, vas avançant i t'adones, al cap de pocs minuts,
quina és la importància o la gran gràcia de Vesta,
i és que apareix un robot
que et servirà per jugar d'una forma cooperativa
a un joc d'un jugador, com si diguéssim.
Són dos personatges que són molt necessaris
per poder anar, doncs, avançant en el joc, no?
Sí.
Nosaltres volem plantejar un joc cooperatiu,
com el train, per exemple,
o el de los vikings, per exemple.
Hacía mucho tiempo,
donde cada uno tenía unas cualidades
y queríamos que el jugador pudiera combinarlas
y poder jugar un poco con eso.
Al final es un joc que se basa en los puzzles,
en tener que resolver situaciones,
y nos parecía muy interesante el hecho de tener dos personajes.
Y hacer un poco ese efecto big daddy,
las niñas con el robot,
esa protección,
que luego al final te das cuenta que la niña es mucho más...
El robot es un tontorrón.
Y la niña en la historia es mucho más espabilada.
Y nos parecía bastante interesante esto, la verdad.
Francesc, tu has dit que sí,
ara quan comentava un dels jocs que posava l'exemple, el vikings.
Sí, jo el recordo de l'època de Mega Drive.
També va arribar a tenir versió
per les primeres plataformes de 32 bits, em sembla.
Super Nintendo. Super Nintendo, també, doncs imagina't.
És d'aquests que si tens diversos personatges,
cadascú té una habilitat especial i els has d'utilitzar.
També em porta a pensar jocs de plataforma que s'estilaven
una miqueta més abans, i hi ha una mica lemmings, també.
De los vikings, de los primeros juegos...
No creo que es el primero, pero es de los primeros de Blizzard.
L'Energia
Per cert, m'ha agradat molt, d'aquest joc de la vesta,
el fet de l'energia.
Trobo que és un joc molt actual, molt ecològic, en aquest sentit,
perquè dona una idea clara
que l'energia costa aconseguir-la
que has d'utilitzar en moments molt concrets, com es fa servir en aquest sentit?
Aquí el tema és aprofitar qualsevol part que tingui energia per poder arribar fins al final del nivell.
De fet, pot passar que et deixis una energia al principi i et toqui començar a buscar-la
al nivell perquè, si no, no pots avançar.
Llavors, es tracta això de...
Perdona, fa molta pena treure l'energia als robots.
Sí, però, ja t'ho diu, en el principi, ni es crea ni es destrueja, es transforma.
Aquí s'aprofita tot.
Exacte, exacte.
Llavors, també, inclús vam fer que els enemics que lluitaves contra ells,
en lloc de matar-los, com passava la majoria de jocs, els explotin,
tu els atontes i va amb la nena i els roba energia per poder també carregar altres sistemes.
Molt bé.
Llavors, es tractava això de dir, bueno, obtenim una energia limitada
i anem a veure com podem fer-la servir per travessar tot el nivell.
Sí, a part, perdona, a part de l'energia, que en la història principal també és important,
però, és clar, totes les instal·lacions estan aquí per una qüestió també de falta de recursos,
d'energia, en fi, el jugador ja ho sabrà conforme va avançant,
però, és clar, també no volem que l'energia fos una cosa important en el gameplay directament,
sinó que també hi hagués un impacte en la història.
Molt bé.
Era la nostra intenció.
M'he passat una mica amb els espòilers, és que al final tampoc pots parlar de...
Ah, tranquil.
Ah, tranquil, no?
Perquè, bueno, al principi, clar, no, de vegades amb els tràilers ja també fas una idea, eh,
del videojoc, jo que també crec que és important.
Per cert, abans comentàvem, el tema del guió és un joc de púslers,
organitzar aquests púslers, és, no sé, m'imagino l'estudi amb pisarres, és així, com ho feu, com ho menteu?
Bueno, más, esto empezó seis meses antes del juego, lo que hacíamos era juegos de tablero.
O sea, planteábamos el juego pero en un tablero.
Molt bé.
Hacíamos una retícula y considera, bueno, ¿qué púdes hay que hacer?
Entonces, esta es la niña, estas son las energías, entonces echábamos una partida sobre el tablero.
Molt bé.
Vale, para... más que para saber si era lo que queríamos, era saber lo que no queríamos.
O sea, para buscar los defectos que podía tener, ¿no?
Y al final fue un poco lo que, a partir de ahí, sobre esa base ya hicimos, en Unity hicimos una especie de editor,
el chico que trabaja de programación hizo una especie de editor de niveles,
donde todo lo montábamos sobre una retícula.
Si os fijáis el juego, se nota que está montado sobre una retícula, ya queríamos dar un poco esa sensación de puzzle.
Ahora vas aquí, cuidado con esta zona que aquí no puedes pasar, todo esto.
Entonces, bueno, un poco así lo hicimos, pero ya te digo, fue un juego de tablero.
De fet, és curiós això que comentes perquè a l'inici del programa, que no saps si pots passar per aquí o per allà,
quan vas avançant ja veus clarament, amb un cop d'ull, cap a on pots passar, cap a on no pots passar, etc.
Sí, sí, certament és una mica així.
Doncs som al Generació Digital de Catalunya Ràdio i estem parlant amb Manuel Ocero, que és CEO de Final Boss Games,
i Albert Rebollo, artista 3D, que per cert, Albert, tu has tingut un passat a la ràdio.
Jo he tingut un passat a la ràdio.
Sí, això era el link que dius.
M'he investigat.
Sí, sí, sí, sí.
A Flash, no, vas estar?
Vaig estar a Flash durant quatre anys.
Molt bé.
Vaig estar allà, vaig entrar per donar un cop de mà al tema de la web, i, clar, ens agafàvem unes coses.
Al final, ens portàvem entrant en un equip, va ser dos persones i una persona pràctiques,
i portàvem la web de Flash FM, Flashback, la de Group Flash, i fèiem tota la part de màrqueting.
Va ser una època, m'ho he passat molt bé.
Sí, no? La ràdio ara es troba a dir, mai se sap.
Hi ha moments que troba a faltar.
Sí, no? Sí, sí, sí, certament quan la proves és veritat que sí.
No és el vostre primer joc. Dius que teniu una vida de dos anys, però en teniu una anterior, no?
Sí, bueno, cada joc el vostre.
Com a final boss és el nostre primer joc.
I aquesta música que es escolta al fons és el nostre següent joc.
I el que passa és que jo sí que llevo molts anys treballant en el sector,
però ja he treballat en Ubisoft, en empreses, ja com a empleat.
Però com a final boss, aquesta és el nostre primer joc.
Perquè el vostre estudi està com, diguéssim, diversificat, no?
Estudico matado los jocs.
Bueno, tenemos un estudio.
Yo tengo un estudio, hay un chico que trabaja conmigo, que es el que está haciendo los gráficos del siguiente juego.
Que ahir és el Super Dark Souls Beats.
Y lo que sí que claro, pues Albert, por ejemplo, está en San Cugat,
Pere, que es programador, está en Ulot,
y Fernando, que es mi cuñado, que es diseñador, está en Cartagena, Murcia.
És molt interessant això que estàs explicant.
Tira endavant una empresa com aquesta en cadascú a un joc diferent, és possible? Ho esteu fent?
Sí, ara sí.
Skype.
Exacte, vivim a la Skype nosaltres.
Molt bé, però de tant en tant suposo que físicament us trobeu, o no?
Sí, però no.
Amb aquesta ho veu fer?
Estaves amb el tablero sol a casa o no?
Bueno, no.
En esa fase, fíjate que no nos juntamos.
Fue más todo por cada uno ahí probando y al final...
Però quan nos hemos juntado...
Ha sido más para hacer un poco el loco.
El que se'n diu amb barbacoa i cervell. Albert, no preguntis més.
Hace un mes, ¿no?
Hicimos una Game Jam.
Dijimos, oye, ¿por qué no nos juntamos dos días y hacemos un juego en dos días?
Entonces juntamos todo el equipo, vinieron todos...
A Lleida, ¿eh?
A Lleida, sí, a Tárrega.
Y estuvimos ahí 15-20 horas cada día, ahí reventados.
A nivell, la estructura d'empresa, teniu un núvol...
No sé, hi ha alguna cosa així especial?
Com treballeu, eh?
El que pregunta l'Albert és, els arxius on els guarden?
Nosaltres, en el guió, tenim el Google Docs.
I tots entrem allà i anem escrivint aquí.
Vosaltres ho heu de fer d'alguna manera, no?
Bàsicament, això.
Google Drive.
Con Google Drive para toda la documentación y todo.
He hecho esto, te lo paso, lo subo a Google Drive.
Y luego tenemos servidores, claro,
donde subimos todos los datos del juego,
y cada vez que alguien hace un cambio, lo sube al servidor,
el otro se lo baja, y tiene el proyecto actualizado.
Nosotros treballem amb un servidor privat que tenen un JIT,
que suposo que Albert coneix ara.
Quin, quin?
El JIT, que és un control de versions.
Perquè no ningú es pugui carregar la feina que ha fet l'altre.
Bàsicament.
I encara sí, alguna vegada...
Què ha passat?
Sempre passa, sempre passa.
Ha passat aquestes trucades de Skype de pànic.
He tocat avui, m'he carregat.
Molt bé, molt bé.
Treballant d'aquesta manera, quina ha trigat el desenvolupament de Vesta?
A ver, hay dos pases.
Lo que es desarrollo de proyecto,
lo que es preproducción,
producción,
y ya lo que es beta y gold,
han sido aproximadamente un año y algo.
Un año y dos meses,
un año y un poquito.
Lo que pasa que lo comentábamos antes,
que al haberlo hecho todo tan de golpe,
la publicación se nos ha tragantado un poco.
Y al final nos hemos ido a los dos años.
Pero el juego que ha salido ahora,
llevaba ya ocho meses terminado, más o menos.
Siete, ocho meses.
I és un temps que imagino, perdoneu,
que estàveu fent el següent, aquest que està sonant.
Superdodgeball.
I això de treure'n totes les plataformes,
en quina plataforma us sentiu més còmodes?
En PC, en consola?
En Switch.
No, bueno, a ver.
La Switch és la que més ens gusta, perquè som nintenderos declarados.
Declarados.
Però la més còmode és Steam.
Sí, de cara a publicació sí.
Perquè és la que menys requisits et demana.
I la més estricta per a l'aprovació?
Això també m'agradaria saber.
Probablement és Sony.
Jo crec que Sony és la que té el sistema més complicat.
La que és més estricta, jo crec,
a nivell d'aprovar el joc en si,
que aproving que no trobin bugs,
que això ha sigut Nintendo.
Quan ja estava aprovada a totes, ens va trobar coses.
Nintendo hace un testeo bastante exhaustivo.
Nos sacaban bugs que decías,
el famoso seal of quality.
De fet, jo recordo l'Ana Oliveras
que va treballar
durant una temporada a Frankfurt
i era aprovadora.
I clar, m'explicava el que havien de fer.
És a dir, una 3DS, apagar,
encendre, posar, no sé què.
Era horrorós,
però era que després del joc, quan el juguessis,
no tinguessis cap problema.
Jo he sigut tester. Jo he treballat en PC fútbol.
Hacía un montón de años.
I empecé com a tester.
La gente que te dice,
que bien, te pagan por jugar, no.
Aquesta setmana,
el Daniel Sanchez Crespo,
director general de l'estudi de Nova Rama,
deia que buscava un productor de videojocs
i deia que la millor manera de fer carrera
com a productor era començar
per baix de tot com a tester,
i aprendre exactament com funcionaven
els estudis i els temps des d'allà.
Totalment.
Ara treus el general tema aquest
del Daniel Sanchez Crespo, vinculat a la universitat.
Hem fet una mica més de recerca per els vostres vides.
Hem descobert que part
de l'equip ha estudiat a l'UPC
o a la Universitat de Girona.
Vosaltres, els estudis aquests
que estan sorgint del món del videojoc
aplicats al desenvolupament,
com els veieu?
Creieu que és una cosa necessària?
En el cas que no haguéssiu fet perquè no existien,
segurament us hagués agradat fer-los?
Això que respondes tu, que jo no estudiava.
A veure, jo vaig a...
O sigui, de fet, jo vaig a estudiar
crèdut multimèdia a l'UPC
i després vaig fer un màster en videojocs
que va ser aquí a l'Ibe amb l'agenda Ubisoft.
A part que em toca,
que seria la part més artística, més d'infografia,
crec que està bé,
el que passa que
hauria de veure els programes dels
cursos o dels màsters de videojocs pròpiament
perquè tenen una formació artística
més enllà. Jo he treballat amb un company
que vaig treballar al joc anterior
que ell venia de Bellas Arts
i aquesta formació
que tenies notava molt.
A l'hora de, diguem, plasmar
la gestió de color,
tot això es notava molt.
Suposo que aquests cursos de videojocs
són com més genèrics, tens una mica de programa,
una mica de disseny, una mica més veure tot el món
del videojoc, però no t'especialitza en re.
També parlo amb un amic
que és programador, que em deia
la seva opinió sobre aquest tema,
que és un tema controvertit,
ella em deia que ell és programador
i creia que era un programador a estudiar
carrer de programació, perquè la base
te la donen durant cinc anys,
o sigui, durant cinc anys hi ha programació
i allò t'expliquen com funciona tot
de base, a partir d'aquí tu ho apliques.
Ja sigui una cosa, sigui a servidors,
sigui a videojocs. Jo personalment,
els millors programadors que conec són
els que no m'ho puc dir.
No, no, no.
Però el ser autodidacte
també te fa que
sigues més àbil a la hora de
resoldre problemes, és més autosuficient.
Perquè al final no hi ha ningú
que tregui les castanyes del foc.
I moltes vegades gent
autodidacta en diversos àmbits
són gent bastant passional.
Al final el que has de fer
és el que et surt del cor, el que més t'agrada
i segurament treus
i viatjar, allò que diuen
d'intentar sortir fora per
provar altres estudis,
altra gent, això també és important, creieu?
Jo crec que sí.
La experiència que he cogit bàsicament
fue porque fui pasando por estudios
y realmente eso me dio la seguridad.
Al menos la seguridad no es los conocimientos
pero sí la seguridad para poder
decir, vamos a hacer algo nosotros
porque más o menos sé
lo que hay detrás del telón.
Sé lo que hay que hacer más o menos para poder hacer un juego.
Al final tu quan estàs
movent-te per diferents empreses,
coneixes diferents gent i és com tot.
De cada persona que coneixes
aprens alguna cosa, treus alguna cosa.
Aquí és el mateix, cada cop que et mous d'empresa
veus maneres diferents de treballar,
aprens tècniques, tens trucs
de gent que una sola persona no et pot ensenyar.
Vas agafant una mica
de cada estudi.
Abans comentàvem el joc
al Supermario, heu aixecat els dos
els braços.
Estem amb les llunes o ja és una cosa així?
Estem amb les llunes.
Jo llevo 620
o menys. Hores?
No, no, no.
Amb el tema aquest de les hores
aquests dies
estic mirant molt
Fortnite, gent que juga
al Fortnite.
I estic mirant
Lolito Fernández, que és un noi
que és de Granada, em fa l'efecte,
que està jugant molt i després dos
un que es diu Ninja,
i un altre noi.
L'altre noi, que ara no recordo el nom, va posar
la pantalla de resum.
La magnitud de la tragèdia.
I portava 650
hores, però
el que em va semblar increïble
és que portava més de la meitat de les partides
que eren com 3.000 i escaig
guanyades.
Primer del 100
més de la meitat de les partides.
I veure'l jugar és al·lucinant.
Jo vaig parlar l'altre dia, perdonem-me
que ara no ve el cas, però m'ha semblat curiós
perquè em va passar fa pocs dies, vaig parlar
amb un noi que em va dir que portava 4 anys jugant
al World of Warcraft.
I jo em va dir que està bé
entre 10 anys.
4 anys reals
amb totes les hores
possibles.
El videojoc fa 13 anys existeix
o una mica més potser
i una persona ha estat 4 anys
sencers.
A mi m'agrada que la gent hagués anat a dormir
i a menjar i al lavabo jugant.
La meva reacció no va ser en cap cas dolenta.
Fantàstica.
No sé si jo ho faria
personalment tant de temps a la teva vida
dedicat a un joc, però
és una cosa que existeix.
Si la portes bé
i realment t'agrada.
I tens vida social.
M'agrada com ho explica la Berta.
És una cosa que existeix.
Hi ha gent que se'n va a caminar pel bosc
i hi ha gent que arregla motos
i hi ha gent que se'n dedica al futbol.
4 anys seguits fent el mateix.
Potser arreglar motos tampoc.
No són seguits.
4 anys em ves a saber quan.
Amb menys de 13.
Segur que hi ha molta gent que mira cada nit la televisió
i si comptes totes les hores que porten
deuen portar dècades mirant la televisió.
Jo el uou llevo 150 dies
o por ahí.
Jo li vaig dir
mirar que... però quan ho he dit
4 anys.
I el fet que juguis tant i tant
fa que el joc vagi avançant
i tinguis més coses que d'altres?
La reputació?
A final Blizzard ho fa molt bé.
Cada any o any i escaig et fa una expansió.
Quan tens una expansió nova
tens una classe nova
o una raça nova
o tens la ciutadela
per fer coses.
A l'abril de l'entrevista parlàvem de Lost Vikings
perquè aquest joc
està basat una mica
en aquesta cooperació tipo Lost Vikings.
Doncs l'últim joc
l'últim incorporació
d'Overwatch de Blizzard
és un mapa que es diu Blizzard Wall
i hi ha coses
de Lost Vikings.
A la taverna. Guapíssim.
És guapíssim aquest món.
Jo he anat allà a fer turisme.
Ja està online això.
Jo no vaig a matar l'altre equip.
Vaig a fer turisme per Blizzard Wall.
És brutal.
Els focs artificials són amb els canyons de Starcraft
la taverna del Hearthstone.
Jo vaig veure un vídeo i vaig dir que era una meravella.
És molt bonic.
Que fàcil és segurament fer això
i tenir-los contents.
A mi em tenen molt content cada any.
No marxeu.
Vesta pels uients
que ara estiguin escoltant
que sapigueu que hem entrevistat
la gent de Final Boss
que tenen un videojoc per totes les plataformes
que es diu Vesta en VBAXA
que estan treballant un altre que es diu Super Dodgeball Beats
que quan...
podem saber alguna cosa d'aquest o no?
Sí, a veure, estamos ahora en pleno...
A tope.
En principio,
más o menos con las fechas que balajamos
deberíamos salir en verano, más o menos.
Es un juego más sencillo, más pequeño
pero ahora estamos muy contentos con el juego.
Es un juego musical.
Es un juego de tipo...
¿cómo puede ser? ¿O Wendan?
¿O... ¿Hero?
Así, ¿no?
Y bueno, es un juego de ir haciendo beats.
Lo que pasa con la característica
de que te enfrentas a otros equipos de dodgeball
que también te pueden ganar
y aparte hay power-ups que tú puedes lanzarle a él
y ellos te pueden lanzar así.
Te pueden tapar la pantalla para que dejes de ver los beats.
Estàs parlant que és un joc multijugador?
En xarxa?
No, en xarxa no.
A mi m'ha sigut buscar això.
Buscar el competitiu amb un joc de música.
Compatir amb l'altre, i de fet seria la part central.
Compatir amb el teu col·lega que estigui al costat
i fer uns piques.
No marxeu, perquè continuem amb el programa
i segurament hi haurà coses que tindreu coses a dir.
Doncs continuem al Generació Digital.
Espectes del món tecnològic fa temps
que han entrat en la nostra vida diària
i han modificat la manera com ens relacionem entre nosaltres
i valorem el que ens envolta
a la xarxa social i a fora d'internet.
Coses com els likes que fem a les xarxes socials
ja formen part de la manera com veiem el món.
Likes també és el nom d'un espectacle
de dansa contemporània
creat per la coreògrafa i antropòloga Núria Guiu
que es podrà veure a la Sala Hiroxima
de Barcelona el 17 i el 18 de febrer
i que explora el valor del like
i la manera com avui construïm la identitat
del que ens agrada i del que no.
La mateixa Núria Guiu ens diu pel Generació Digital
què busca amb un espectacle com Likes.
El que busco una mica
entre les emocions que jo crec que ens pot arribar a generar
aquesta nova manera de valorar-nos
o d'expressar la nostra agrada
que és el que em diríem fer likes a través d'internet
i com s'ha convertit en quantificable.
No és el mateix tenir 10 likes
que tenir-ne 10.000
i a part de quantificables
aquests likes s'han convertit també en acumulables
i inclús en comercialitzables.
Llavors a la peça una mica el que exploro
és com això ens pot arribar a afectar
tan individualment, emocionalment
com socialment.
El que em sembla molt interessant
és que coses com els likes
que ha cridat l'atenció de la Núria
i en el meu cas d'aquests gest
el que s'anomena el swipe, swipe cap a la dreta
o swipe cap a l'esquerra, que moltes aplicacions
s'utilitzen per seleccionar si una cosa
t'agrada o no t'agrada de les que et presenten
i han passat una mica al llenguatge corporal
sobretot en els Estats Units.
El gest aquest
de fer cap a fora o cap a dintre
o cap a fora
és una cosa que s'utilitza al carrer
i s'ha d'imaginar, sobretot en certs grups d'edat
que estan molt avasats
a aquesta gestualitat
i ho entenen perfectament.
Ho feu vosaltres aquí a la taula?
No, però m'imagino vas a comprar
i si no vols una cosa fas cap a una banda
i si la vols fas cap a una altra
i t'entens així.
No, jo no estic a la botiga.
És a dir, relacions personals.
Vols 100 grams de pernil?
Vas a una discoteca?
No, no fas el gest de swipe dreta.
Jo he pensat a prop algú de lluny.
I no hi ha cap util i pràctic.
En certs grups, sobretot en gent molt jove,
el gest no de fer xins,
swipe dreta ja és...
m'agrada o no m'agrada.
L'Albert García l'acaba de fer i dic uf, té potència.
Ho ha fet bé.
És la pràctica.
Ja veureu, espereu, arribarà.
Una mica les emoticones
també han tingut el mateix
d'eines textuals
per facilitar la nostra comunicació en línia.
Avui en dia les emoticones
les veiem amb samarretes enganxines,
es fan peluixos i coixins
i una miqueta les hem adoptat tots
com a símbols simpàtics, els volem a tot arreu.
Algú més li sona
alguna cosa aquesta del món digital
que ara formi part de la nostra identitat?
Fora inclús de la xarxa?
No, això que dius és veritat.
Sobretot aquest mercendatge, no?
Imagino.
En aquesta obra, per això,
hi ha tema de ioga i de YouTube, no?
Ja veuràs, una altra cosa
que pot semblar molt curiosa una mica
és, tot el que ens ha explicat la Núria,
és dir, molt bonic, però estem parlant de dansa.
Com ho pot expressar això
en una coreografia de 40 minuts?
Físicament parlant, a la peça,
utilitzo certs moviments,
certs gestos per convidar el públic
a pensar, a qüestionar-se
de quina manera ens observem,
ens mirem, ens valorem
a través de certs continguts a internet
i quina relació potser
arribar a tenir el cos, la imatge corporal,
els moviments, els gestos, com deia,
en relació amb aquests likes.
Això, a més,
t'agradarà, Albert, perquè ja ho estaves comentant.
Ella s'ha basat per fer aquests
moviments
en tot de contingut de la xarxa.
En una sèrie de vídeos
que s'anomenen els cover dances
i vídeos-tutorials
de ioga.
Combinant tot això
i un concepte que ella anomena
el concepte de forma
i dissolució de la forma
en què ella agafa unes postures
i després sembla que es desfaci,
després en torna a agafar unes altres,
doncs construeix la seva expressió corporal
d'aquest tema.
Els cover dances són una cosa molt divertida
en què una persona grava un petit vídeo
d'una coreografia, l'exposa a la xarxa
i després molts altres usuaris
el veuen i graven les seves pròpies versions.
Està molt bé.
Doncs si us ha cridat l'atenció,
us recordem les dates.
És el 17 i el 18 de febrer a la sala Hiroshima
de Barcelona i el 20 de febrer
als cinemes Somzeig.
Hi haurà l'espectacle musical
Hashtag zeta zeta internet, cuerpos e identidades
que pren com a punt de partida
l'obra likes de la Núria Guiu.
En teniu més informació a www.hiroshima.cat
Generació digital.
Els friquis ara són els altres.
Després de l'anunci de Nintendo Labo
la gent està molt excitada
de fer el cartró i de fer-ho tu mateix
i com a creativitat
i la xarxa van unides
busquem alguns tutorials per posar-nos creatius
amb el cartró.
Dos exemples bastant divertits
que hem trobat.
El primer és aquest.
Us havíeu fet de pamà i de petits
alguna pistola per jugar
d'aquestes segurament amb gomes elàstiques
o d'aquestes de les pinces de la roba
o avions.
Doncs cuideu, perquè això ja és next level.
I ara anem al canal de YouTube Blackfish
on tenim tutorials pas a pas
molt ben fets
i també et proporcionen els diagrames
amb les plantilles perquè les puguis imprimir
de com fer-te tot de rèpliques
de pistoles de cartró.
Són autèntiques virgueries de l'enginyeria.
Això no és retallar una pistoleta
i fer pum-pum pel carrer.
Tens gomes, pega calenta,
mecanismes, carregadors,
formes... La veritat és que són rèpliques
absolutament fantàstiques
que estan malament a qualsevol pistola nerf
que puguis comprar
i que segurament molts que tenim crius
tenim per casa pistoles i derdets
de la nerf.
És una manera de fer-ho tu mateix a casa
i que és molt entretengut.
Això sí, et dispareu a dianes.
I si us emocioneu massa
i acabeu trencant
la àmbara del menjador
us recomano un altre canal
que és el canal de EasyCraft
on utilitzen paper i cartró
per fer, entre altres coses,
sobretot llums.
Pantalles de llums, molt originals
i molt moderns.
Són vídeos també molt ben explicats,
pas a pas, amb resultats
autènticament de botiga.
Espero que sigueu molt amants
del Papiroflexi perquè
senzills tampoc no són.
Va, canviem ara del tema
El Papiroflexi la deixem d'una banda
i aquest to és per endinsar-nos
en un videojoc de realitat virtual
que acaba de sortir a la venda.
Estem parlant d'Impatient.
És un joc de por
que l'Albert García
ha hagut de deixar a mitges
abans de conèixer la seva experiència.
Eli, per quina plataforma el tenim?
Impatient és un joc de realitat virtual
que està disponible en exclusiva
per les ulleres PlayStation VR.
Els seus creadors són l'equip britànic
que potser no us sonen pel seu nom
però segur que molt recordeu
un dels seus jocs més famosos dels darrers anys
que es deia l'aventura de por Until Dawn.
I com ha anat, Albert, el tema?
Malament.
Molt malament.
Ja us descric l'escena perquè això és terrible.
Això és terrible.
Ulleres de realitat virtual de Sony
muntar-les és el malson ja per començar.
Aquí comença el joc de por.
Sense instruccions, però tot encaixa.
La meva intuïció era
que el joc anés a algun lloc.
No em pot sobrar cap peça.
En realitat no és tan difícil.
Que són de la generació digital.
Això ho hem de fer bé.
El joc fa força por.
Us ho explico.
Impatient.
Estàs en una mena d'institució
d'aquestes tipus psiquiàtrica
de les pel·lícules
i només comences allà dintre
i tot va molt lent
però tot és molt sospitós.
Només començar sona una música
com d'anys 50.
Per què sona aquesta música?
Perquè això és una preqüela de l'until down
d'aquest joc de por que comentàvem
i per tant succeix els anys 50
abans de la història de l'until down.
Com començar escoltes aquella música
de rock'n'roll de l'època i dius
això està guapo, això té bona pinta
i que bé llueix aquesta institució.
Està molt ben feta
i a més tu vas amb una cadira de rodes.
Ja no llueix gaire bé.
Fan pel tema del control
de la realitat virtual.
Anava a dir que en el cas
d'aquest videojoc
és interessant perquè
si et porten és com més natural
i tu vas mirant
que ben feta està
tot aquest joc
i comença a complicar-se la cosa
per una cosa
quan vas a dormir
el teu personatge que té amnèsia
i no sap què està passant
apareix la mateixa institució
però en plan superfosc
com si fos Stranger Things
i és en aquest moment
que la música comença a sonar com aquesta
que està sonant de fons
que tot és de color fosc i verd
i et van donant uns ensurts
d'aquests que juguen amb el volum
i que dius per favor, ja està bé.
Que soc gran, que faig amb cadira de rodes
el meu cor no està fet per aquests ensurts.
Si us sembla escoltem una mica
el doctor aquest que ens vol
vendre una moto que és molt xunga
s'han dit una mica aquests sorolls
una cosa interessant del videojoc
que també per completar la meva imatge
patètica d'ahir és imprescindible
la interacció és amb la veu
ells et parlen, et fan preguntes
i tu respons amb la veu
jo tinc la playa en anglès
perquè la tinc configurada en anglès
i llavors em va fer mandra
la imatge que esteu fent és realment el que va succeir
però frases complicades
unes coses elaborades que havies de dir
perquè tens la frase però tu l'has de dir
i l'has de pronunciar bé perquè t'entengui
el micròfon del comandament
diguéssim d'Oxford l'has de pronunciar
jo m'imaginava, espero que no m'estigui veient
algú gravant perquè és molt molt trist això
però com a curs d'anglès està bé
parlar amb un psicòleg que et vol matar
amb anglès
amb un lloc que et volen destruir
és una experiència curiosa
és molt curiós perquè ara que estiguis dient això
perquè l'altre dia va sortir un estudi
de la UOC que diu que el fet
que no prenguis idiomes moltes vegades
és degut a la por
doncs mira
el que aprens en aquest joc
mola perquè una gràcia del joc són les decisions
tu prens decisions
i la gent
què és el que més et ve de gust quan estàs fent un joc de por?
llavors les decisions, què passa?
en una pel·lícula, quan com que és una pel·lícula
és lineal, tu sempre dius
la decisió és més potent, jo fotia les més covards
com estàs?
molt bé
i te'n recordes la teva història abans?
no, no me'n recordo de res
perquè té amnèsia, no?
sempre estava jo intentant
que no s'enfadessin aquelles persones
eres un benqueda
totalment
no volia que em passés res
però igualment recordo que va haver una escena amb un gos
que com un soroll al fons
i jo
l'últim que vaig veure va ser
entrar en una porta
i veus com uns ulls d'uns gossos
i vaig dir prou
en aquell moment va ser obrir inventari
allò whisks, no?
galetes per gos
s'ha de dir que aquest set d'incantats d'escriptes
potser era de la cosa
i vaig dir que era un joc de reta virtual
de la cadira al sanatori
fa dos anys
es van començar a fer sitges al Samsung
i la gran que obria
aquell 2016
era Catatonic
on era una experiència
on et portaven en cadira de rodes
per un sanatori de crèpit dels anys 50-60
per tant, quan m'ho has descrit
dic jo, ho he viscut i fot molta por
i allà jo no interactuava
doncs imagina't que a sobre pots fer-hi coses
Vosaltres, temes de reta virtual ulleres
heu provat coses?
jo és que tinc un problema que és que em mareo
de fet
un dels motius
que molts jocs fan ara
amb raïles
és que si tu et pots moure de manera lliure
tu tens molts problemes
i jo
la primera vegada que vaig fer-les a Ubisoft
treballava a Ubisoft
i estic parlant de fa 5 anys
eren les Oculus
i m'acordo que me les vaig posar
i al bany directe
que bé, no?
això no és el meu
no espereu cap joc de reta virtual
perquè em sembla que no n'hi haurà
per exemple, en el Impatient
han fet una cosa que és interessant
aquests creadors ja van fer
l'Until Dawn Rush Blood
que era un tren de la bruixa
si directament era
són els mateixos
era un tren directament
ah, que dius que tenim un vídeo
que jo surto cridant i que l'Elin va trobar
us vaig trobar pels teus crits
vaig anar seguint els crits de la Gina
me'n recordo
el que fan és intentar
que no maregi tant
i una de les coses que han inventat
és que quan tu gires la càmera
gira amb angles de 30 graus
és una mica raro
però realment a mi no em va donar sensació de mareig
i sí que voldria destacar
d'aquest joc
aquesta experiència visualment
és molt guapo
és a dir, les cares són impressionants
dels personatges que venen allà
els personatges que apareixen
això fa que sigui molt impactant
això encara és pitjor, no?
no, però dius, mola, mola
és molt xulo, els gràfics i tot
i el so, això a l'Albert t'agradarà
està gravat de forma amb micròfon binaural
de manera que tu sents
dona't bé la font del so
i això és molt interessant
i per fer una mica de spam
tinc un blog que es diu Espacio Sonante
que vaig fer una gravació binaural ara que queda setmana
i vaig aconseguir d'un disc de l'any 77
d'un tècnic de so de la BBC
on fa una explicació de què és
exactament el so binaural
molt ben explicat
espaciosonante.com, de veritat
no és perquè sigui el meu blog, sinó perquè
trobareu directament una fotografia que vaig fer
d'aquesta explicació
perquè hi ha molta gent que parla de so binaural
però no explica bé què és exactament
l'any 78
imagina't, doncs encara el 2008 s'aplica en jocs com aquest d'Impatient
i això per acabar, per què volies posar aquesta musiqueta?
doncs mira, fer una mica
remember de videojocs de por, a veure si
volia preguntar-vos si us ha pesat com a mi
d'haver d'abandonar algun videojoc
d'aquest sort d'error
per tots
perquè és clar, podem repassar
Silent Hill, que és el que està sonant
Resident Evil
com has deia aquest de...
Outlast
sí, és veritat
Amnesia, també
a mi em fa por fins i tot
la lengua que em fa por
soc aquest tipus de perfil
jo m'agrada recordar ara precisament un
que va sortir per Dreamcast, que es deia I'll Bleed
que era precisament d'una persona
que va per un parc d'atraccions
com a acollonant
el que a tu et passa jugant un joc de terror
li està passant aquell personatge que tenia inclús una barra
de la seva respiració
la seva tensió arterial
i es podia morir de por
si no n'hi vas amb compte, el teu personatge es podia morir de por
Del Tetris
hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen
Què hem après del Candy Crush?
No estem cap a les xarxes, Eli
Abans de començar
com a comentaris que ens ha fet aquesta setmana
hem de dir que ja hem arribat als 300 membres
a Telegram
La veritat és que
estem molt agraïts als oients
i els usuaris
Crec que aquesta setmana ha estat de les més productives
perquè s'ha apuntat moltíssima gent
I de què s'ha parlat?
Doncs mira, s'ha parlat entre altres coses
de privacitat a partir d'un enllaç que va enviar a l'Israel
parlar dels 7 enllaços per comprovar
quina informació guarda Google de nosaltres
afageix que ens tenen
que és un sistema molt tancat
per si no ho sabíem
i en Sarafí Lliteres diu que tota aquesta informació
que obtenen de fet es pot deshabilitar
però està habilitada per defecte
i la majoria de gent no ho sap
Poden saber de tot, la localització, el que comprem
els nostres hàbits, etc.
L'Albert S també va parlar
Sí, ens va dir que després d'escoltar
el podcast del darrer programa
que està molt d'acord amb la poca rejugabilitat
de Nintendo Labo
afageix que la comunitat del homebrew
s'ha d'afegir amb respecte
i si és un sistema molt tancat que no tindrà gens de gràcia
En Xavier també ho comenta, diu que
aquesta possibilitat que parlàvem al programa
que terceres companyies facin coses per Labo
diu que no creu que serà tancat per Nintendo
i que el que farà la gent
serà inventar-se tot tipus d'invents casolans
Catalunya hauria de saber una cosa
un MMO
no es pot deixar a mitja partida
per anar a sopar
Vinga Eli, a moment de presentar
les deures de forma oficial
fa dues setmanes l'Albert i la Gina ens van dir que
si us plau, ens acabéssim dos jocs
no ens van dir el temps, però sí que
hem de posar-nos en feina
tu, aprofitant que tens el Supermini Nés
estàs jugant aquest joc
que sona de fons, no?
Doncs sí, el meu repte és passar-me algun dia
de la vida al Super Mario World
i he de dir que els primers dies vaig pensar
que això seria facilíssim, que en dos dies ho tindria
i ara començo a veure
alguna dificultat
ara ja sí
perquè el primer món que es diu Yoshi Island
em va resultar relativament fàcil i superdivertit
en arribar al primer castell
que està dividit en dues parts
em va costar una miqueta més
però després matar a Iggy Koopa
que no sabia qui era, després el vaig conèixer
va ser bufar i fer ampolles
és a dir que la primera part, bé
després ja passes al segon món
i aquest ja comença a ser més estressant
perquè no et paren de sortir cosetes que volen
d'altres que s'arrosseguen
i estàs més preocupat d'esquivar-los
que d'anar agafant les monedes o les vides
que després van molt bé
Hi ha hagut algun nivell que t'hagi estressat o no?
Mira, sí
hi ha una pantalla, la de l'scroll
i és una cova
que es va movent i tu has d'anar al mateix ritme
si no també et maten
i això em va estressar una mica clar
perquè jo ho volia fer tot bé
i veia que no podia fer-ho tot bé perquè tenia aquella paret
darrere que em anava arrossegant
aquella música que sona de fons a la cova
Tu vas posant nerviós
però bueno, he arribat al segon castell
que era el repte d'aquesta setmana
de moment intentaré fer un castell per setmana
i jo crec que
vaig començant a agafar pràctica
m'està agradant molt
Leli, progressa adequadament
La Gina ha dit això perquè ara
fotrà canya
Ara et toca a tu Albert, que la setmana passada
no ens vas explicar i ara ens diràs
què tal amb el What Remains of Edith Finch
Mira, primera cosa, Albert i Gina
Gràcies per recomanar-me aquest joc
és meravellós
Doncs espera't
Porto jugant una hora i onze minuts
no és gaire, soc molt lent
Jo soc lent jugant
Explica quantes portes portes
Jo porto una, he entrat a la primera però encara no l'he acabat
però vull explicar
ràpidament una de les sensacions
més fortes darrerament
que he tingut amb els videojocs que és
a l'entrar a la primera habitació
obres, entres
i en aquell moment
portava auriculars
la música entra, que important és posar la música
en el moment idoni en el videojoc
pell de gallina
pell de gallina, o sigui que estic dins
i és un moment, farem un petit spoiler
on tu, si puc Albert
diguessin que
entres a l'habitació d'una nena
però aquesta nena
doncs explica una sèrie de coses i tu
en realitat ets un gat
i després ets un altre animal
i em sembla tan bonic
que dic mira que bé
que m'han recomanat aquest joc
jo aquesta història és de les que més em van marcar
la pasta de dents
i la planta
i tot
m'esteu donant alguna pista, estic content
perquè ara
porto el control d'un monstre
amb forma de serp molt dolent
i estic fent coses que no m'agraden
que és matar gent
perquè tens molta gana
en realitat penso que és un somni
crec no?
és un somni
això
no he acabat la primera habitació
però això
no estic suspès no?
no, però de cada setmana que ve potser
hauries d'acabar aquesta habitació i fer la següent
d'acord
això són 40 minuts
en una setmana pots treure 40 minuts
em va passar igual que al Manuel
em vaig marejar
que no és a Ulleres
era la nit
jo quan estic cansat i jugo
de vegades em marejo més
i vaig a veure això
però quins gràfics
més espectaculars
que bonics la casa
és com un joc
on estàs amb una mansió
una casa molt viscuda, molt ben feta
és molt curiós perquè parlem molt del mar
del Sea of Thieves
però el mar que veus des de la finestra
això típic dels llibres
cada llibre té un títol diferent
realment molt ben fet
i abans d'acabar
Gine Tost ens recomana videojocs
que acaben de sortir al mercat i estan fets molt a prop de casa nostra
quin és el primer?
Red Strings Club
no és exactament un videojoc català
sinó de The Construct Team
l'equip valencià de Gods Will Be Watching
The Red Strings Club és una aventura gràfica
point and click, cyberpunk
sobre la felicitat i la humanitat
feu-vos aquesta pregunta
és possible ser una millor versió
de nosaltres mateixos?
el teniu per PC, Mac i Linux
d'oferta a Steam per uns 12 euros?
quedeu-vos amb aquest nom
Puig de Kong
la versió més política de Donkey Kong
recordeu l'Arcade, aquell on Jumpman
perquè no era Mario encara
havia de pujar una vestida fins a dalt de tot
on hi havia el gorila
doncs allà dalt hi ha Rajoy
i Mario és Puigdemont i la princesa ha desaparegut
i l'objectiu és arribar al Parlament de Catalunya
mentre evitem els policies
que venen a detenir-nos
l'han fet tres cadalans a través de Twitter
a partir d'un dibuix del dissenyador Jordi Calvis
el podeu trobar exclusiu
per Android gratis buscant Puig de Kong
què tercer?
The Devil Awaits VR
això t'agradarà Albert
de Blumpix Studios
una estudi de Barcelona especialitats
en jocs de realitat virtual
aquest és un joc de suspens
on prens el control de Rick H. Johansson
un lladre que intenta escapar de la policia
després de cometre un atracament a un banc
entrarem a una casa abandonada
buscant amagadall
però hi trobarem criatures malignes
i trencaclosques per sortir endavant
el teniu per Samsung Gear VR
exclusivament a 4,99
doncs Manuel Ocero i Albert Rebollo
moltes gràcies i molta sort amb el Vesta
i amb aquests nous projectes que teniu
i que segurament ja podrem comentar
aquí al programa quan estiguin més avançats
sort!
i això ha estat
generació digital
no s'entén res, però distreu
i distreu gràcies a l'Albert García, l'Elisabeth Sánchez
gràcies a tots
gràcies a tots per haver vingut al programa d'avui
el control tècnic en Ricard Portal
i tornem la setmana vinent a la mateixa hora
a dir dissabte a la mitjanit o dimecres a les 6
si ens vols escoltar en versió beta
mentre tant segueix-nos al Telegram, Twitter, Facebook, Twitch, Instagram
i 4radio.cat barra
generacióguiordigital
adeu-siau
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i