I cap, la ràdio inquieta.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generació Digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
Avui fem el programa 1053 i, com cada any, ens encanta poder parlar del festival Sónar
i fixar-nos molt concretament en el Sónar Més D.
Escoltarem també el Víctor Mame, parlar d'intel·ligència artificial i la música,
coneixerem el videojoc Duck Detective The Secret Salami
i les novetats de la Setmana del Món del Videojoc, que han estat unes quantes.
Una mirada diferent als videojocs.
Per aprendre, pensar i somiar.
Per cantar i també per entretenir.
Generació Digital, els dissabtes a les 10 del matí, a ICAT.
Passió pels videojocs.
Has descarregat Generació Digital.
Saborem també el nostre tècnic, el Dani Jiménez. Com estàs?
Home, boníssim.
Saps que diuen les males llengües que amb la velocitat dels grills pots calcular la temperatura.
Sí, sí, depenent de la rapidesa, hi ha una... com es diu?
Una taula?
Sí, una taula que tu pots posar-ho a un programari de so, comptes quants en fan en un minut, poses la variable i et diu la temperatura i diuen que funciona, que és científic.
És fortíssim, eh?
Sí, però jo estava pensant, si no criden, si no fan aquests sorolls, és que no n'hi ha i fa passar calor.
Exacte. Potser és la seva calor corporal perfecta, no? Els 18 graus nostres, que diuen. No ho sé.
No ho sé, no ho sé. Bé, no ho sé.
Ho he llegit i si anem a Google crec que ens ho dirà, eh?
Débora, com estàs?
Mira, fa calor, però no tanta, eh?
Molt bé.
O sigui, de moment aquí canten.
Perfecte, perfecte.
I Francesc Xavier, com estàs?
Hola, bona tarda, molt bé.
Molt bé. Per cert, aquesta setmana s'ha celebrat el quarantena aniversari del Tetris.
Del Tetris i tant, eh? Quin lloc i quina història més apassionant, que l'hem parlat tantes vegades, de la que la teniu explicada a molts llocs.
I tant.
Teniu aquella sèrie que es va fer, no ho sé, per on circula.
Va ser de Netflix, no vols dir? O una pel·li.
Era de Netflix?
Era pel·li o va ser sèrie? Sèrie, no em sembla?
Jo diria que va ser sèrie i que ha corregut per alguna d'aquestes plataformes, que també estava bastant curiosa.
I que explica una mica la història de...
De tot el que va ocórrer perquè el Tetris pogués arribar des del taló de cert cap a nosaltres.
La teniu explicada en còmics, la teniu explicada en llibres i la veritat és que és una història apassionant.
De fet, a algun generació l'hem dedicat al programa del Tetris.
Tu, Débora, de tant en tant el jugues a aquest joc o no?
Sí, la veritat és que el relaciono molt amb la meva infància, el Tetris, però m'he adonat que és una cosa molt sense generació,
en el sentit que ha anat passant de generació en generació.
De fet, tenim el Tetris Effect, que va fer aquesta tornada forta de la febre del Tetris.
Jo crec que és un joc molt atemporal i m'agrada sempre també de tant en tant recordar i fer-me alguna partida, no?
Aquests jocs que són de la meva infància, dels meus records únics.
I amb el que dius em recorda una miqueta la temporalitat també del cub de Rubik,
que està aconseguint...
Altres cop ho veig a les escoles, als patis,
tornen a veure-hi des de fa un temps els cubs de Rubik, cosa que també està molt bé.
Vull dir que això... Jo, de totes formes, en Prometreu, ho fem, normalment, de tant en tant, recordar...
Nosaltres vam entrevistar a l'Àlex i Pàgina 9, al Generació Digital,
uns dos personatges més coneguts de la indústria del videojoc,
i va venir a Barcelona gràcies a la UAB, va fer una conferència,
i vam poder preguntar coses, després vam fer una entrevista amb ell pel Generació,
que podeu trobar si ho busqueu a través de Google,
i vull recordar la pregunta que va fer l'Estar en aquesta conferència.
Us heu d'imaginar, doncs, a l'Àlex i Pàgina 9 parlant en rus de tota la història
i hi havia una persona que, doncs, si hi havia preguntes del públic,
li deia què és el que estaven dient perquè ell pogués contestar, no?, li feia la transició.
Doncs l'Estar va i just quan acaba la conferència diu, no, no, jo tinc una pregunta.
I una, una muy cortita, ¿se liga mucho siendo el creador del Tetris?
Aquí li està dient, doncs, la persona, què és la que està preguntant?
Bé, dient que no, que no. Realment no, eh, vull dir, però s'ho va pensar i ens ho va contestar.
I va fer molta gràcia perquè aquesta anècdota va sortir als diaris.
No sé si us recordes, Francesc, però va sortir aquesta pregunta als diaris.
De grans titulars, no?
Exacte, no.
El creador del Tetris no lliga.
Un altre motiu perquè els videojocs no val la pena, no gasteu la vostra joventut en ells, no?
No, no, va ser una conferència, de veritat, que molt divertida.
De fet, la podeu recuperar, mira, faig una mica de publicitat a espaciosonante.com,
perquè la vaig enregistrar, com que enregistro jo tot, doncs vaig enregistrar aquella conferència i es pot escoltar allà.
I és possible que jo tingui el vídeo de l'entrevista que li vam fer.
Què dius ara?
Sí.
És veritat que vam dir que l'hauríem de posar.
Sí, sí, sí.
A algun lloc el tindré.
Doncs escolta'm...
Ja el buscarem.
Sí, sí, ja el buscarem.
Tenim poca feina per poder fer això.
I tant.
Doncs molt bé, escolta'm, anem a parlar del Sònar,
perquè està, doncs, d'aquí pocs dies podrem anar-hi per, doncs,
conèixer moltíssimes coses que avui, doncs, no totes podrem parlar-ne.
Generació Digital. Els dissabtes a les 10 del matí, AICAT.
I és que els propers dies, 13, 14 i 15 de juliol, de juny,
es celebra una nova edició del Festival Sònar,
un espai-temps que, almenys a mi, m'obre la ment.
Jo, quan marxo del Festival Sònar, tinc un munt de ganes de fer coses.
D'anar a casa, experimentar, crear...
Que després ho faci, no vol dir que ho faci, eh?
Però les ganes, us ho juro, que hi són.
És una sensació que t'emportes escoltant, evidentment,
la música de les formacions, els DJs que hi actuen,
però també vivint les conferències del Sònar Més D
o experimentant les instal·lacions.
És impossible poder parlar en un dels nostres programes
de tot el que passa allà en 3 dies,
però estem molt contents un any més
de poder tenir a l'estudi a l'Antònia Fulguera i al Ricard Robles,
perquè, doncs, en fem un tastet.
Molt benvinguts al Generació Digital i gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
Hola, sí, gràcies a vosaltres per convidar-nos una altra vegada.
Antònia, a tu et passa que quan arribes a casa tens ganes de fer coses?
No, normalment quan arribo a casa meva ja no tinc forces per fer res.
És veritat.
Passa, passa, perquè avui viu d'una altra manera.
De fet, en parlarem una miqueta de la preparació
d'esdeveniments d'aquest tipus
i una mica què és el que hi ha al darrere.
Mireu, aquest any es debatrà molt sobre la intel·ligència artificial
i de l'entreteniment immersiu,
i en aquest sentit la IA sembla que està revolucionant
amb marxes forçades al món cultural i artístic,
i un dels primers llocs on vàrem veure IA en funcionament
va ser fa molts anys el Sòner.
I, per tant, aquesta, diguéssim, part de la tecnologia la veurem.
Però jo no sé, aquesta controvèrsia sobre la IA com a eina o com a autor,
podem dir que el Sòner s'hi posiciona a favor?
Et pots posicionar a favor o en contra de la IA o no?
La gent s'hi posiciona.
Jo crec que...
A veure, en contra? Segur que no.
Segur que no.
A favor d'una manera, diguem, indiscriminada,
sense criteri, sense rigor...
Tampoc.
Doncs tampoc.
El que passa és que, això ho repetim molt amb l'Antonio
i amb la resta de l'equip, no?
La gran sort que tenim és que ens acompanya cada any
molta gent que en sap molt més que nosaltres.
Llavors, aquest és l'avantatge perquè tu puguis generar el teu criteri.
Tu pots venir amb els teus prejudicis
i amb les teves experiències i manies i el que vulguis,
i el que nosaltres proposem és que, bueno, escoltis, interactuïs
i vagis generant criteri o el modifiquis, no?
I aquesta és la funció del festival i del MESD en concret, no?
Aportar coneixement de gent que t'ajudi a tu
perquè el teu criteri el vagis afinant o el vagis canviant de la nit al dia,
perquè també pot ser.
De fet, sempre convidem gent que té criteris diferents.
Sí.
I en aquest cas, en el cas de la intel·ligència artificial,
ja polaritza bastant.
Hi ha gent que està molt a favor a tope i hi ha gent que està molt en contra.
I llavors hi ha com matisos entre mig,
que a mi el meu preferit és el FOMO.
La gent té FOMO increïble.
Sí, sí, sí.
Això ho pots explicar així breument, el tema FOMO?
Breument.
Breument hi ha qui està superespantat, directament.
És la intel·ligència artificial, acabar amb nosaltres, no tindrem feina...
Bé, de fet, hi ha gent titulars de que s'acaba la raça humana.
Ho hem llegit, eh?
Sí, sí.
Sí, sí, vull dir que Déu-n'hi-do.
Hi ha gent que potser és massa positiva,
que només li veuen les coses bones.
La intel·ligència artificial està aquí per, en el cas del treball,
generar feines que abans no existien.
Que sí, això està passant.
Però passen les dues coses a la vegada.
Després hi ha gent al mig que té molt FOMO.
Sent, té por a perdre's alguna cosa i s'hi vol posar com sigui.
i, de vegades, també sense massa criteri.
Llavors, jo crec que aquesta postura es veu bastant.
Però a nosaltres ens agrada explorar tots els angles.
I llavors, el nostre públic és intel·ligent.
I llavors escolten, s'ho miren i treuen les seves pròpies conclusions.
Molt bé, molt bé.
Una de les coses que jo recordo haver viscut farà potser cinc o sis anys,
no sé si era l'edició del 2018 o del 2019,
va ser precisament una de les xerrades sobre intel·ligència artificial
que més em va encantar.
La persona que al final presentava...
No recordo el nom, perquè ho estic traient ara de la meva memòria.
Però presentava diversos aspectes que ell havia aplicat intel·ligència artificial
per la creació cinematogràfica,
per la creació de textos,
per la creació de...
Una miqueta era un panorama de totes les coses
on ell havia experimentat a nivell de creació d'art
amb la intel·ligència artificial
i arribava a la conclusió que l'artista estava mort, entre cometes,
perquè gràcies a la intel·ligència artificial
tu pots crear totes les possibles versions existents
d'aquella idea que tu puguis tenir.
Diu, on autènticament hi haurà la mentalitat humana
no serà en la creació, serà en la curació.
I això era en un moment on la intel·ligència artificial
no estava en els nivells d'ara,
perquè una de les coses que potser passa en el Sòner
és que ens presenten idees molt avantguardistes
com la intel·ligència artificial
amb gent que l'utilitza
però experimenta amb ella,
la porta a temes una miqueta artístics
que la gent no les veu moltes vegades relacionats amb el seu dia a dia.
Ara després arriba OpenIA
i comences a veure textos
i comences a veure coses
i comences a veure animacions i pel·lícules creades
i la gent ja ho veu com
Ostres, això ja m'afecta més, no?
Ara no ens diverteix tant
veure la intel·ligència artificial
com a una cosa artística en un lloc d'avantguarda.
La Débora, de fet, tu no podràs anar al Sòner
però t'has estat una mica investigant amb el tema del programa?
Home, i tant, el Sòner és el Sòner
i jo el sabeixo des de fa anys
i la veritat és el que deia el Francesc
que té continguts molt potents
un altre contingut, per exemple, d'aquesta edició
que a mi m'ha cridat molt l'atenció
és que hi ha una xerrada
on es parlarà de redissenyar la tecnologia
perquè no sigui blanca, masculina i privilegiada
la portarà la Sasha Constança a joc
Sí
Què ens podeu dir d'aquest talk?
Ah, què ens podem dir d'aquest talk?
Mira, que la Sasha és una persona superintel·ligent
i també nosaltres, és a dir,
ataquem des de molts angles la intel·ligència artificial
però també el que volem és qüestionar-nos
qui la fa i des d'on la fa i per qui la fa
i l'àrea d'expertís de la Sasha és, diguem, la inclusivitat
pensant des del punt de vista en com es dissenyen les coses
i llavors diu, quan dissenyes una cosa, qualsevol cosa,
pot ser com es dissenya ChatGPT
o com es dissenya una cadira
normalment es fan des de la perspectiva de la persona que ho fa
i llavors quan ja ens posem en coses, diguem, en tecnologies
que prometen canviar el món
sovint no inclouen a totes les persones
que haurien de ser des del principi
és a dir, des del procés del disseny
i ella parla d'això sempre amb molts exemples pràctics
alguns d'ells en primera persona
i llavors et queda molt clar
perquè el món és esbiaixat
jo crec que els dos últims anys ens hem fet un fart
de parlar dels viaixos de l'AIA
i jo crec que ella ho explica millor que ningú
és, per què hi ha viaix?
Doncs perquè no s'inclou a tothom que s'ha d'incloure
des del principi
perquè al final tots creiem des del nostre punt de vista
el meu seria d'una dona de Lleida
que treballa en un festival de música
evidentment ho faig des d'aquesta perspectiva
com, jo què sé, si és un enginyer masculí singular
blanc d'Occident
que fa tecnologia
és normal que surteixis
Potser una de les coses que ens fa por d'aquestes noves tecnologies
com la intel·ligència artificial
és el fet que sense saber-les usar
tot el que veiem que ha creat una AIA
ens sembla automàticament màgic i fantàstic
em sembla que ha aparegut del no res
però clar, hi ha molt d'esforç darrere
i tu Antònia comentaves que aquestes noves feines
que genera l'aparició d'una intel·ligència artificial
com pot ser l'enginyer de proms
allò que se'n diu
i precisament teniu entre els vostres tallers pràctics
una mena de taller
són les tardes de prompting
on sembla que fareu una mica això
educar una miqueta al públic
com s'aconsegueix que la intel·ligència artificial
pugui crear coses des de la intel·ligència musical
a la visual, no? Teniu aquestes dues opcions
de taller pràctic
la idea no tant d'ensenyar
que sí que hi és
perquè les persones que conduiran
les tardes de prompting
són d'una banda
la gent de Crea
que és un programa d'aquests
de generació d'imatge
que serveix per fer vídeo, etc.
i serà ni més ni menys que el Voltron
busqueu-lo a Instagram
flipeu amb les seves creacions fantàstiques
fetes a MIA
i en el cas de la música
serà amb la gent de Stability Audio
de Stability AI
que ens ensenyarà una mica
com fer prompting per la música
la part més bona
és que tardes de prompting
és obert
a que la gent que hi va
n'hi haurà que sabrà molt poc de prompting
n'hi haurà que en sabrà molt
que es pugui, jo què sé
intercanviar, fer proves
fer una mica de demo
aquestes coses
tot això passarà un dia
o serà dos dies?
un dia és visual
l'altre dia és sonor
Molt bé
Ricard, tu saps que
a veure
no som un programa especialitzat
en música
com ho és per exemple
l'Independents del Josep Martín
jo el que faig moltes vegades
quan vaig al Sònar
i m'organitzo els concerts
és anar a la vostra pàgina
veure els exemples que poseu
i em creo el meu
passeig dels dies del Sònar
he fet una cosa
que no és original
ho reconec
he anat a XapGPD
i l'he preguntat
sí, ho sé
perdoneu-me
perdoneu-me
no, aquí no
no, no
volia saber
quins eren els tres
però tinc bones notícies per tu
per què?
perdona, acaba, acaba
no, no, no
volia saber
quines eren
les tres formacions
que em recomanava
únicament
saps?
i jo volia saber
si podies estar
d'acord o no
bueno
val
però
segons el meu criteri
o segons el que penso
del criteri de XapGPT
no, no, no
clar, el teu criteri
evidentment
saps?
a veure si
sí, sí
no, a mi m'ha servit
m'ha servit una miqueta
per posar aquests tres exemples
perquè no sabia qui posar
però quins prons has fet?
quin consideres?
no, no
saps que
una de les coses que faig
és que sóc
supereducat
amb XapGPT
clar que sí
sempre
però sempre
no només quan li demano les coses
sinó quan me les dona
moltíssimes gràcies
no sé
ti
té la sensació
no, no, no
és molt important
jo li dic
hola, xati
està superbé
clar, xati
sisplau
i no se t'enfada ni res
no, no se m'enfada
li agrada bastant
que li digui xati
però has anat a XatGPT
no has fet servir un altre
no, XatGPT
aquest en concret
aquest en concret
sí
i no recordo la pregunta en concret
però li deia
bona tarda
m'agradaria saber
quin és
per tu
les tres formacions
més importants
que
actuaran en directe
al Sònar
al Festival Sònar
d'enguany
primer m'ha dit
el que estem escoltant
que és
Floating Points
ell m'ha dit
perdona, eh
ell m'ha dit que
que cada directe
és únic
això és veritat
i que
tal
em posava la referència
d'on ho havia tret
extret
el XatGPT
no sé
no sóc gaire expert
però em diu
de quina revista
que era una revista anglesa
que ho havia agafat
d'acord?
més o menys
pots estar
sí, és per aquesta raó
sí
cada directe
de
Floating Points
és diferent
és diferent
no només la part musical
sinó també la part visual
que està bé recordar
que està fet per
Hamilton Industries
que és un estudi d'aquí
de Barcelona
ah sí
molt bé
o sigui que
hi ha una interacció
de fa anys entre ells
molt bé
i realment
han trobat una manera
que no és tan habitual
d'entendre's
amb aquest component
d'improvisació
i evidentment
amb una sèrie de materials
que venen prepreparats
perquè cada xou
tingui una característica única
molt bé
és que jo trobo una mica
torpor en el xat GPT
ja
jo la faig servir
però poquíssim
potser és la segona vegada
o tercera que ho faig servir
i mai ho he fet servir
per guions
però vaig dir
mira com que vaig peix
faré
però clar
quan estàs fent
dic
però mira
t'ha començat a recomanar
una cosa fina
molt bé
a veure el segon
s'ha referit
a que hi trenada
no sé si serà
perquè diu
en destaca
que el DJ
i productor canadenc
és famós
per les seves mescles
innovadores
de hip hop
rim and blues
i música electrònica
garantint
una actuació
enèrgica
i memorable
he vist
el vídeo
un vídeo
que heu penjat
i sí
vull dir
que és
força espectacular
ahir
va sortir el disc
9 d'aquell trenada
i serà part del xou
i sí
correspon
bastant
amb aquests paràmetres
potser va
a algun component
més innovador
però sí
estic d'acord
amb Charlie Petén
molt bé
de fet sona així
i per últim
Paul Kolkbrenner
em diu que és una icona
de la música electrònica
alemanya
que ha deixat
una empremta significativa
en l'escena
del tecno mundial
és a dir
ens fa aquests tres
amb
què
què
què
què m'has de dir
amb aquest
què
sí que és important
no sé si és el més important
però sí
que el tren se l'ha de situar
allà on se l'ha de situar
i realment té un mèrit
i realment va ser un pioner
amb tota una mena de llenguatge
molt particular
d'aquest tecno-melòdic
que els alemanys
fan millor que ningú
tot s'ha de dir
hi ha generacions
que han vingut després
que també estan presents a sonar
molts d'ells
i estan a diàtic
que són suïssos
però com si fossin alemanys
hi ha els de Keine Music
hi ha tota una sèrie
de corrent
de tecno-melòdic
que el trener
d'alguna manera
va ser el pioner
i fins i tot
va com fer un statement
de dir
es pot fer música
pop
per ballar
que sembli
tecno del segle XXI
i sí
realment
puc estar d'acord
que és una figura important
absolutament
molt bé
no sé
pot ser
que actues a Lisboa
sí
d'estar a Lisboa
sí
sí
sí
trobo que està bastant afinat
molt bé
sí no
i és que
probablement faig servir l'altre
el perplexity
sí
i no sé
segurament perquè també
et va coneixent millor
t'acabes
quedant més content
de com et respon
un que l'altre
però tu
li preguntes educadament
sempre
Ricard
jo faig uns prons
sí
això està molt bé
està molt bé
tinc una relació
de qualitat
clar
sempre sisplau
i gràcies
exacte
molt bé
estem sentint
música
estem sentint música electrònica
que és sobretot pel que es coneix el sonar
però
perquè és el que ens aboca ràpidament
diu sonar
i és música
tecnologia
avantguàrdia
però no sempre
moltes vegades
parlant el sonar
ens fa pensar
doncs amb la dansa
tot i que molts cops
artistes
que utilitzen l'expressió corporal
ja han estat presents
què ens podríeu dir per exemple
de Second Self
aquesta barreja
de dansa
de pantalles
d'històries
sobre com estem
de connectats
no?
amb els nostres dispositius
sí, sí, sí
mira
és un xou
de la Miriam Bleu
que l'hem tingut anteriorment
al festival
i estem contents
que torni
ella és una artista
que té com una posició
molt única
amb el que fa
normalment genera dispositius
escenogràfics
que al mateix temps
són un instrument musical
amb els que ella toca
i també són
com
sí
com una peça d'art visual
i una cosa
que ella s'ajuda
com per
per fer la seva performance
no
no hi ha moltes Miriams
al món
i en aquest cas
també aquest any
a Sonar Més de
volíem reflexionar
sobre
el nostre
jo virtual
i sobre les identitats
digitals
i en concret
aquesta peça
que és una peça
de dansa
també
diguem que
s'enfoca
en aquests
jo's
virtuals
i en aquesta
manera
de ser
nosaltres
quan no som
de carns i ossos
i som de
zeros i uns
i com interactuem
amb la resta de món
i també
com ens veiem
a nosaltres mateixos
i sí
ella és la ballarina
tant com ella
porten una pantalla
a la cara
on es reflexen
i allà
tot un joc
sí
serà molt xulo
això
molt bé
em coneixeu
i sabeu que sempre
miro
què hi ha
del Festival Sònar
per Barcelona
propostes
que podem trobar
a llocs mítics
aquest any
continua la relació
amb Fundació Mies
on hi podrem veure
una instal·lació
anomenada
Liquid Strata
us heu preguntat
com d'important
és la zona
més profunda
dels oceans
és l'ecosistema
marí
més gran
del planeta
poblat
per milions
de diminutes
criatures
marines
que migren
a la superfície
cada nit
per alimentar-se
i que fan
una funció
primordial
per la Terra
ho estàs explicant
quan se us un videojoc
m'ho estic imaginant
tot això
de fet
que expliques
ho coneixerem
Liquid Strata
és una proposta
de l'oceanògraf
Joan Llort
i els artistes
Entangled Oders Studio
i Daphne
Xantopoulou
em sembla que ho estic dient bé
hem pogut parlar
amb en Joan Llort
i ell ens explica
primer
què és
i què trobarem
a la instal·lació
Liquid Strata
és un volum
on hi veurem
dades representades
parts on no hi ha dades
grafismes
l'obra estarà
24 hores exposada
en la piscina exterior
del pavelló
i a més
té tot un paisatge sonor
que ha estat generat
també amb dades
oceanogràfiques
no volíem caure
en la imatge típica
de l'oceà
no volíem parlar
de balenes
no volíem parlar
de dofins
no volíem sons d'aquests
volíem una cosa
que fos molt més abstracta
però també més realista
en el sentit
que en moltes parts
de l'oceà
la vida
és molt més subtil
és molt més petita
un dels mecanismes
en què ens hem centrat
per l'obra
és en el que es diu
en anglès
la marine snow
és la neu marina
que de fet
són les partícules
de matèria orgànica
que formen la superfície
i que cauen
cap a la profunditat
de l'oceà
i en aquest caure
generen un munt
de dinàmiques
en la capa
més opelàgica
això no només és bonic
i interessant
sinó és molt rellevant
pel canvi climàtic
l'oceà ha absorbit
un terç
de les emissions
doncs quema més
si no fos per això
el canvi climàtic
ara mateix seria
molt més fort
l'oceà
doncs
ens ajuda
en el canvi climàtic
també s'ha explicat
en Joan Jorg
que hi ha una altra part
representada
la instal·lació
molt més subtil
i que fa referència
a la zona
més profunda
de l'oceà
on no hi ha gaires
de desencara
i on el soroll
i el que veurem
serà molt ateri
també li hem preguntat
si a través
d'aquesta instal·lació artística
podem explicar
el que ell estudia
l'oceà
crec que sí
i la raó
és perquè
hi ha ecosistemes
tant de l'oceà
com terrestres
que són fàcils d'imaginar
imatges d'incendis
a l'Amazones
per exemple
o veiem els coralls
perquè són espais
que són fàcils
de gravar
i són fàcils
de visualitzar
el problema
és quan anem
a altres ecosistemes
i que està entre
200 metres
i 1.000 metres
de profunditat
hi ha molt poca llum
i per tant
és un volum 3D
molt difícil
d'imaginar
i els perills
de pescar
en aquest ecosistema
pot reduir
o pot impactar
aquest ecosistema
molt difícil d'imaginar
les petites partícules
que es mouen per allà
i que són les que ajuden
a l'oceà
a absorbir carboni
i és aquí on l'art
pot ser utilitzat
o pot ajudar
com a eina
d'abstracció
i també d'atracció
audiències
que normalment
no estan molt interessades
en la ciència
i poden venir
per una part estètica
o per una part
simplement
perquè passen
pel festival
acaben coneixent
aquest ecosistema
i acaben coneixent
que és un ecosistema
que existeix
que té una gran rellevància
que està en perill
perquè ara mateix
s'està explorant
la possibilitat
de fer mineria
a l'oceà profund
i pescaria
en aquestes aigües
Déu-n'hi-do
Antònia
l'art com a abstracció
i atracció
és que això és potent
m'encanta
i és que a mi
jo quan l'escoltava
m'emocionava
de veritat
sí, sí, sí
ho ha explicat molt bé
sí, sí
realment sí
i és
jo li deia després
parlant amb ell
que a poc a poc
ens hem d'acostumar
a que
un fet científic
es pot explicar en Bart
totalment
i és més
ara mentre ell mateix
estava explicant
com aquestes partícules
segresten el CO2
i se l'emporten cap a baix
podria ser un videojoc
totalment
tu te les imaginas
les partícules
segrestant el CO2
i emportant-se'l cap a baix
i que n'has de segrestar molt
per aconseguir premis
bla bla bla
a veure si algú no ho està fent
està perdent el temps
ara mateix
estàs fent un metafestival
exactament
no
i a més
penseu una cosa
que això
ho veurem
i ho escoltarem
com deia ahir
a la piscina del Mies
i per primera vegada
una piscina
que té un pam
tu te l'imaginaràs
que segurament
arriba a mil metres
en el fons
també
volíem saber
quina és la seva experiència
com a científic
de treballar
amb estudis creatius
de fet
en Joan Llort
ja fa tres anys
que està investigant
de com parlar de ciència
des d'altres formes
m'agradava treballar
amb artistes digitals
perquè
al cap i al fi
fem servir
la mateixa matèria primera
que són les dades
nosaltres tenim dades
ja sigui que venen dels models
del supercomputador
que venen de satèl·lits
o fins i tot de robots marins
aquestes dades
nosaltres les analitzem
des d'un punt de vista
lògic
per buscar patrons
per donar respostes
a les preguntes científiques
però
les mateixes dades
es poden fer servir
des d'un punt de vista conceptual
o d'un punt de vista estètic
i és una lectura
igualment vàlida
però sovint
cal un científic
que sigui de mediador
que ajudi a interpretar
que ajudi a explicar
aquestes dades
és aquí
on m'agrada molt treballar
amb artistes digitals
perquè molt fàcilment
entenen la natura de les dades
dit això
hi ha molts reptes
el repte de treballar
amb gent
que són fora
de la teva àrea
de confort
és sempre
complicat
multidisciplinaritat
és sempre un repte
un dels grans reptes
en aquest sentit
és que no hi ha finançament
per aquest tipus de tasques
jo he tingut la sort
de tenir un ajut
Joan Uro
de la Fundació Catalana
de Recerca i Investigació
que va ser la primera oportunitat
de portar a terme
un d'aquests projectes
tampoc està molt valorat
en la carrera científica
així que és una cosa
que faig una mica
com a part de la meva feina principal
no li vas preguntar
però tinc la sensació
que en Joan Llor
és científic
però també és una mica artista
és superartista
perquè a part
aquest no és l'únic projecte
que té
ja n'està
coent un altre
i
jo crec que
si s'ho passa prou bé
seguirà
de fet
normalment
quan a nosaltres
ens venen projectes
per part de
projectes que tenen a veure
amb ciència
solen ser artistes
que
es posen a explorar
algun
algun
alguna faceta
de la ciència
i llavors busquen
com aquest recolzament
en un científic
per explicar-ho
aquí és al revés
ens va dir el Joan
i va dir
hola què tal
soc el Joan Llor
jo soc oceanògraf
al Barcelona Supercomputing Center
acabo de guanyar
una beca
de divulgació científica
i vull fer
una instal·lació audiovisual
hola
sí sí
això és la primera vegada
que a mi m'ha passat
que fort
i això que explica
que hi ha molt poques dades
encara
perquè encara no
podem enviar
mil metres de l'oceà
i ell
o bueno
i ells el que faran
serà representar-ho
d'una forma molt etèria
com deia la Dèbora
i això
és una forma meravellosa
de conèixer
un espai
que és desconegut
i a més
en el Sónar
no és la primera vegada
que hem tingut art
creat a partir
precisament de les dades
com deia el Joan
en els temps
en què es parlava més
abans de la intel·ligència artificial
parlava molt del Big Data
i jo recordo
un parell d'instal·lacions
una que era un senyor
que tenia
uns sensors
a les seves vinyes
i tenia alguna cosa
i generava música
de les vinyes
mentre produies
col·lobables
i després
una altra
que em sembla
que era un sofà
que et podies asseure
i rebia
i convertia en so
tot de diverses dades
que s'enviaven
en temps real
de mesuradors
de dades
de la ciutat de Barcelona
hi havia
des de sensors
de so
pel tràfic
des dels sensors
de les llums
dels semàfors
etcètera
de la quantitat
de CO2
que hi havia a l'aigua
de l'aire
en els detectors
de qualitat de l'aire
que estan per tota la ciutat
i de totes aquestes dades
de Big Data
també em sembla
que te les interactuava
i les podies viure
en forma de sons
i és que
és veritat
que la natura
sempre ha estat
molt vinculada
també amb el sonar
més D
i també la música
i música
que li grava molt
al Francesc
perquè tu ràpidament
m'ho vas dir
Albert
és que hi ha un concert
que no me'l perdré
la veritat és que sí
perquè jo precisament
que no soc
de música electrònica
sí que és veritat
que hi ha una sèrie
de grups
que fan aquesta música
que jo crec
que han arribat
molt més enllà
del que és el seu
públic habitual
doncs bueno
pel que sigui
i el cas és que
Air
aquest duo francès
visita sonar
una altra vegada
portant de nou
em sembla
que és una
representació
inclús en orquestra
en directe
del seu
Moon Safari
doncs 25 anys
després
és un dip
capdalt
a la seva carrera
i independent
de no justificat
que estigui
que Air
vingui
al sonar
a tornar
ens faci gaudir
tots de nou
de Moon Safari
el que m'agradaria
preguntar-vos
és si vosaltres
creieu que el públic
del sonar
és especialment
nostàlgic
per un festival
que sembla caminar
sempre un parell
de passes més endavant
el fet
que es vagin
a revisitar
grans èxits
del passat
creieu que encaixa bé
amb el vostre públic
mira anem a dir-ho clar
la nostàlgia
li encanta a tothom
el que passa és que
fa de mal dir
moltes vegades
incomoda molt
però la nostàlgia
li encanta a tothom
quan
Carnia
que també estarà present
i que també és una llegenda
del Festival i de la Música
posa algun dels seus temes
és que ens connecta
la gent connecta amb això
quan l'any passat
el Black Coffee
estava posant
Lucy My Religion
en basrejat amb uns
això li encanta a tothom
li encanta a tothom
però bueno
no va fer justícia també
i és veritat que aquest és un disc
el Munt Safari
fa 25 anys
i amb motiu d'això
serà un xou preciós
també el sonogràfic
és maquíssim
si heu vist
però hi ha algunes coses
a YouTube
és molt molt xulo
però és un disc
que va tenir molt mala vida
va tenir un gran èxit
en el seu moment
perquè realment
era una concepció del pop
inesperada
en aquests moments
va aconseguir
rebentar una mica
els marges
del gènere
va incorporar l'electrònica
d'una manera orgànica
i natural
que va captar audiències
a diferents famílies
però dos o tres anys després
va quedar com
producte d'un moment
perquè estàvem amb una eufòria
que cada setmana
necessitaven novetats
ha descansat bé aquest disc
i ara torna 25 anys després
i jo ho confesso
igual feia 20 anys
que no el sentia
i el recupero
i dic
hòstia aquesta és una obra
ben feta
aquesta és una obra
amb intenció
i aquesta és una obra
amb intenció
li pots posar
l'etiqueta de nostàlgic
però també té
aquesta funció
de divulgació
del festival
d'anar a buscar
qui va trencar el motllo
fa uns quants anys
i com ha influenciat
les generacions
que han vingut després
són aquests clàssics
que formen part del programa
i que
no només és just
sinó que a més a més
és necessari
de fet
seguint amb les activitats
al voltant de l'ús
d'eines digitals
per creació
hi ha un taller
que es diu
Machine Learning
Hack Lab
amb IA
però que no està obert
a tothom
sinó
12 escollits
entre un munt
de sol·licitants
quina mena de perfil
es busca
per participar
en aquest taller
què és el que prendran
a veure
això més que un taller
aquest Hack Lab
és
bueno ja ho diu la paraula
és un Hack Lab
és com un munt
de persones
que es troben
juntes
cada una d'aquestes persones
té diferents
àrees d'expertís
i entre tots
doncs estaran allà
hackejant
una mica de tecnologia
de la IA
per preparar
una demo
barra performance
que la presentaran
el dissabte a la tarda
és a dir
que serà una mica
tipus hackathon
no sé quan són al final
no me'n recordo
si són 12 o 15
no es coneixen
o sí
es coneixen
no ho sé
potser que hi hagi gent
que es conegui
potser que hi hagi gent
que no
vam fer una convocatòria
oberta per això
i es va presentar
moltíssima gent
i llavors d'aquí
doncs els dos
les dues persones
que lideren el workshop
que són d'una banda
el Peter Kirn
i de l'altra banda
la Sibel Cavalli Bastos
ells han triat
aquelles persones
que diuen
mira
aquest amb aquest
i amb aquest
casaran bé
és a dir
han fet aquella curació
que tu deies
que és el futur
tots aquests
casaran bé junts
i llavors
a veure què passa
però es buscava gent
que fos d'un perfil
més artista
no necessàriament
havien de tenir
cap coneixement tècnic
o d'IA
però també
gent que té
doncs un coneixement
potser més
a nivell techie
o més a nivell
d'enginyeria
ja sigui
electrònica
perquè xerreja
en dispositius
o de hackets
de software
molt bé
una mica també
com deia l'Albert
al principi
no és el primer cop
que parlem amb vosaltres
perquè fa molts anys
que ho fem
i ens heu dit
més d'un cop
que el dia després
que tanca el sonar
ja es prepara
el de l'any vinent
amb Curat Indecorators
tindrem una conversa
amb diversos organitzadors
d'activitats culturals
d'arreu del món
i d'aquí
com per exemple
Love Barcelona
serà com obrir la porta
perquè la gent vegi
l'esforç
que hi ha darrere
d'un sonar
o les xerrades TED
per exemple
sí
que es vegi l'esforç
però també jo crec
que es vegi l'esforç
i que es vegi
que hi ha algú
fent aquests programes
és a dir
crec que no hi ha
projecte cultural
al món
que no tingui
un programa
de conferències
xerrades
i a sonar
pensem
que les conferències
les xerrades
i els debats
poden ser molt més divertits
i poden assemblar-se
més a un concert
i llavors
què hem fet?
hem reunit
a gent que ho fa molt bé
els més famosos
lògicament són TED
perquè són com
aquesta plataforma
enorme
d'idees
però els de l'off
que treballen
amb artistes digitals
i amb gent
del disseny gràfic
fan unes conferències
superxules
nosaltres també
no és per dir-ho
però a l'Stage
mas D
també fem allà
com unes conferències
performance
amb música
amb visuals
que oi tu
és a dir
que hem intentat reunir
gent que ho fa bé
perquè la resta
i jo m'incloc la primera
això ho vaig fer
com superinteressadament
dic
gent que fa el mateix
que jo
perquè vull aprendre
per tant
els preguntaré
les coses que m'interessen
allà em apuntaré
no res
mira
jo crec que si
a la vida
tothom que hagi d'organitzar
això
una conferència
uns debats
jo què sé
unes xerrades a la ràdio
encara que aquí
només és això
o no
perquè aquí ens miren
moltes càmeres
no sé
és agafar el coneixement
d'altres persones
per inspirar-nos
el que tu deies
jo és que quan surto del sonar
tinc ganes de fer coses
a mi
si sortissin d'aquella xerrada
de curators
i la gent digués
mira és que jo
surto i necessito
fer conferències
i jo seria superfeliç
els que organitzeu
aquestes menys de coses
si no creus que la pregunta
que fa tothom
és d'on coi traieu
a tota aquesta gent
que fa coses
tan fantàstiques
i meravelloses
no seria la primera pregunta
que us faria
a algun dels que organitzeu
coses com el sonar més bé
o les xerrades
on surt aquesta gent
com l'heu localitzat
aquest senyor
que fa sons
amb vinyes
i big data
el de les vinyes
i big data
i blockchain
me'n recordo
aquest va venir sol
res
nosaltres fem el festival
i ells venen a nosaltres
tu us fes algun aparell
no Francesc?
doncs sí
sempre hi ha molts gins
en el tema del mes
d'ell
un dels que m'ha agradat
una miqueta l'atenció
és el graphic scene
per què?
perquè veiem
molts artistes
de so
molts DJs
començant a tocar botons
i canviant
modulant la música
i tocant la música
doncs en directe
però amb els gràfics
que tenen a darrere
moltes vegades
no passa el mateix
i en canvi
aquest aparell
diguem-ne que els permet
fer això
té una sèrie de patrons
gràfics
i els permet
modular-los
tocar-los
interpretar
vídeo
com a temps real
en un concert
ara
4.800 euros
l'aparato
ei
escolta
cuidao
no és per tothom
aprenents de DJ
feu guardiola
perquè d'un i do
ara això em recorda
Francesc
fa cosa d'un mes
o potser una mica més
l'arxiu de TV3
i Catalunya Ràdio
el Twitter
que és
molt actiu
vam posar
la primera edició
del Sòner
que era el CCCB
jo recordo
que hi vaig anar
i una de les coses
que més
em va sorprendre
era un aparell
que
a temps real
et canviava la veu
te la canviava
la to
i recordo
que hi havia un disc jockey
que doncs
feia servir
crec
juraria
que era
de la marca Yamaha
imagina't tu
que ara
m'estic recordant ara
és molt fort el tema
devia ser el bocaloid
segur
no no
però parlo
del 94
era un aparell
i el que te'l venia
un bocoder
sí
però te'l venia
com si fos
el venedor
saps
que et va fer molta gràcia
i recordo
que en aquella època
sí sí
en aquella època
hi havia molt més
molt més hardware
aparell
això ha canviat moltíssim
amb els anys
i és molt curiós
a mi
jo recordo
haver-hi anat
perquè m'agradava molt
el hardware
i m'agradava molt
aquest tipus de cosa
i vaig veure les imatges
i dius
hòstia
com ha canviat el sonar
absolutament
tu creus
sí
jo penso
jo penso que sí
no teniu aquesta sensació
jo penso que en essència
no
evidentment
en forma
sí exacte
era la forma
físicament
no sé
en forma
necessàriament
ha canviat
perquè
neixes en un espai
que et dóna
diguem
una sèrie de proms
i tu acabes
hackejant
aquell espai
i convertir-lo
en un model
d'experiència
però clar
a medida que vas creixent
i van passant coses
l'espai
té unes limitacions
que ens obliga
a canviar del format
i aprofites
el canvi de l'espai
per canviar també
el model
de la proposta
com presentes les coses
però aquest esperit
continua vigent
i és una conversa
que teníem aquest dematí
i hi ha molts
festivals que comencen
i acaben al mateix lloc
comencen al dijous
acaben al dijous
i allà
aquí no ha passat on nada
ha passat una sèrie d'artistes
clar
aquesta vocació
amb la que nosaltres creem
el festival
fa més de 30 anys
que allò sigui
una casa comú
un espai d'interacció
de compartir
de descobrir
continua totalment vigent
la gran sort
i exemples
com el del Joan Llor
que acabem d'escoltar-lo
és que hem anat incorporant
talent que ve d'altres famílies
que ve d'altres procedències
que ve d'altres praxis
i que això és un fet natural
que parla del món actual
però també parla
de com el festival
continua sent
una aposta
perquè la gent
que té idees
inquietuds i ganes
tingui 3 dies
de cita
que allà
es converteix
en una mena de catarsis
o el procés
que li vulguis dir
i allò
continuen passant coses
i al cap d'un any
ens tornarem a trobar
i hem passat moltíssimes coses
que tornen a tenir lloc
aquells 3 dies allà
aquesta vocació
jo m'atreveixo a dir
que està intacta
tot i que
el contingut
el format
i les veus
van canviant
i van mutant
algunes estan des de fa 30 anys
però d'altres van donar-li
el traç
d'actualitat
o de vigència
que es requereix
o sigui
no sé si ha canviat tant
amb intencions
amb el que tu deies
em sembla que hi ha
menys hardware
això és una predicció
que és cosa meva
i puc fallar
puc fallar a tope
però em dóna la sensació
que clar
dius
hi ha menys hardware
perquè totes aquestes coses
que eren hardware
al final
les hem ficat a dintre
d'un ordinador
amb un ordinador
que té unes interfícies
que estan dissenyades
imitant
aquests instruments
de hardware
ara
quan ja ens relacionem
amb les eines
mitjançant prompting
o mitjançant
un altre codi
o un altre tipus
de llenguatge
jo crec que hi haurà
un retorn al hardware
segurament no serà hardware
tan pesat
com el de fa 30 anys
que era un problema
pels músics
que volien tocar
el seu disc
de música electrònica
en directe
perquè deien
jo potser hauria de viatjar
amb un tràiler
per portar-ho tot
tots els cintes
i necessitaria
moltes persones
per executar-ho
a l'ordinador
diguem que
ha solucionat aquest problema
jo crec que
ara es buscaran
maneres d'interactuar
d'una manera
segurament més orgànica
o més performativa
amb aquestes eines
d'intel·ligència artificial
i que crec que tornarem
al hardware
però no com el coneixem
fins ara
hi haurà alguns
experiments d'instruments
que ens els porten
una gent que es diuen
intelligent instruments
portaran una mostra
d'instruments
d'aquests que serveixen
per interactuar
amb l'espai latent
de la intel·ligència artificial
no sé
pot ser que per aquí
comencem a veure això
maneres de tocar instruments
que no tenen els nops
els potenciímetres
els botonets
sinó que s'executen
d'altres maneres
també hi ha una altra cosa
és que desapareixeran
potser els instruments
i nosaltres per exemple
ballarem i generarem música
això també passarà
i està començant a passar
tots aquests talls
els guardarem
perquè d'aquí uns anys
dient mira
quina raó tenia l'Antonio
jo me'n recordo
d'una conferència
del primer any
que es deia
i me'n recordo
perquè era molt fort
el nom
clar tu ets molt jove
i tens
l'inquietud que tens
ja arriba un senyor
i diu
faré una conferència
que es dirà
la gestualitat
de l'intèrprete
en l'entorn informàtic
quina meravella
i em va quedar gravat
això perquè el títol
era brutal
però és que és una conversa
que encara tenim
30 anys després
i hi ha gent
que li preocupa
i hi ha gent
que fa temps
que va deixar de preocupar-li
però amb això
que explica l'Antonio
és veritat
que potser haurem
de deixar de preocupar-nos
per aquesta gestualitat
de l'intèrprete
perquè els instruments
podran ser
segurament més orgànics
o nosaltres mateixos
podrem generar
aquesta música
exacte
se n'està acabant el temps
volia fer-vos
una darrera pregunta
que és el Plus Rain
el Rain Film Festival
amb aquests anys
que heu tingut
aquestes edicions
no sé si són
dos
dos eh
pensava que eren
se'm pensaves
que ja portàvem tot
et juro que sí
és que de fet
podríem haver portat
tota la vida
serà la segona
la segona
que fins i tot
hi haurà dies
que es podrà veure
a Filmin
també pots
doncs
logar
directament amb ells
i veure tot el tema
és una de les coses
que més em fascina
i realment
jo no sé
si teniu
la
la idea
del que es podrà veure
és inimaginable
d'aquí uns anys
tinc la sensació
és un dels festivals
o dels exemples
de coses fetes
amb tecnologia
que més poden sorprendre
no?
penso jo
no ho sé
perquè estem parlant
de cinema
estem parlant de peces
vull dir
audiovisuals
jo crec que és un festival
oportú
oportú
en el sentit de la paraula
no oportunista
sinó oportú
perquè realment
és fascinant
el que s'ha arribat a fer
en un any i mig
pràcticament
i és fascinant
la quantitat de gent
que s'està interessant
des d'una vessant
no oportunista
sinó artística
que també són coses
que s'han de poder
separar en el seu moment
jo crec que vam tenir
la immensa sort
i repeteixo
tenim molta sort
nosaltres
que hi ha molta gent
que vol treballar
amb nosaltres
i els amics
de la Pompeu Fabra
tenien l'inquietud
i van dir
ostres
us sembla bé
compartir aquesta idea
llavors tenim un festival
que en una segona edició
té ja
més de 400 títols
que es van presentar
fets
o únicament
o pràcticament
tot a MIA
però que s'està ajutjant
des de l'aspecte
artístic
de quin és l'interès
d'aquestes peces
i que parlarem
de formació
que parlarem
de drets
de propietat intelectual
que parlarem
de la part d'investigació
hem aconseguit
que bona part
del talent
de la Pompeu Fabra
s'animi a fer un festival
ja venien animats
de casa
sí, sí, sí, sí
venien animats
totalment
i aquestes col·laboracions
jo els hi deia
el dia que vam fer
la presentació
és que ens doneu la vida
perquè tenim aquesta
gran sort
de comptar amb molta gent
de la ciutat
i del país
i de fora també
que tenen ganes
d'esclar idees
i de compartir-les
amb nosaltres
i el Clos Rèn
jo crec que té
un recorregut
interessantíssim
perquè estem just
començant a veure
les possibilitats
d'aquestes eines
i d'aquests formats
doncs a la gent
que ens estigui escoltant
sonar.es
allà
podeu veure
tot el que es pot veure
a Sonar Més D
també al Sonar Festival
també podeu allà
directament comprar
les entrades
moltes gràcies
Antonio Fulguera
i Ricard Robles
responsables del Festival Sonar
i molta sort
en aquesta nova edició
de veritat
gràcies
i ens veiem allà
exacte
moltes gràcies
els teus amics
estan connectats
al Generació Digital
va i sense
obrir l'entrevista
el Ricard
i l'Antònia
que avui hem parlat
doncs
amb ells
el responsable del Sonar
Víctor Mame
ha fet un petit invent
amb XapGBT també
ell
però
amb música
sabem que molts
ja han experimentat
amb aquesta eina
i no han volgut perdre
l'oportunitat
de crear
una cançó
ell ho volia fer
com a músic
del Generació Digital
així doncs
el Víctor
ens ho explicarà
si parlem d'innovació
i tecnologia
en l'àmbit musical
no podem deixar de parlar
de la intel·ligència artificial
com en molts àmbits
de la nostra vida
la intel·ligència artificial
ha arribat amb força
actualment
està a l'abast
de tothom
i avui
us ensenyaré
com he fet amb ella
una cançó
en menys de 5 minuts
primerament
li he demanat
al xat GPT
que em fes una lletra
relacionada
amb el programa
Generació Digital
d'ICAT FM
he retocat 4 cosetes
i he enganxat
aquesta lletra
a una web
que composa cançons
li he demanat
que fes una cançó
a l'estil
de Taylor Swift
escoltem-la
Ai que te fem
un programa genial
Generació Digital
un món virtual
un parlem de jocs
de tecnologia
amb passió i alegria
a la sintonia
Generació Digital
on els gamers
es troben
amb un llocs
i a la capitania
ens porta
al món digital
cada dia
Generació Digital
la nostra melòdia

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'últim programa de la temporada del Generació Digital.
Vinga, continuem!
La veritat.
La veritat és una xarxa xarxa.
Però no em no és un xarxa xarxa.
De fet, el que escoltem és el tràiler d'un videojoc.
Ens vols parlar avui, no, Débora?
I tant.
Jo crec que és el típic videojoc que agafes un diumenge per la tarda i dius
que vull alguna cosa curta, una cosa que em faci riure,
i és el cas de Detective The Secret Salami, de Happy Broccoli.
Un estudi de Berlí.
La veu que sonava fa una estona era del protagonista,
que és un ànec detectiu divorciat, sense diners per pagar el joguer
per culpa d'un problema d'addicció al pa.
Que ho digueu!
Sí, o sigui, precisament la primera deducció és saber
què hem fet amb els últims diners que ens quedaven
i és gastar-nos els diners en pa.
O sigui que ja estic veient una mica per on va tot plegat, no?
Perquè a la fi després haurem de... el cas que hem de resoldre com a detectiu
és trobar ja d'entrada del Salami una oficina de treball, no?
És una oficina d'una entitat d'autobusos urbans i semiurbans, no?
I hem de trobar qui ha comès aquest crim, no?
Però, clar, no tot sembla el que és.
Ja.
I ja acabarem de veure.
La veritat és que el to, ja pel que us he explicat, ja veieu que fa ús dels clixés del gènere negre i d'investigació
amb humor, acidesa i simpatia. Sobretot simpatia.
Perquè fins i tot quan ens parla de problemes delicats com les relacions tòxiques o la privacitat dels serveis,
en aquest cas els autobusos, sempre ho fa d'una manera bastant agradable, no?
Hi ha molts personatges que, per mi, encara que semblin que són molt d'estereotips, no?
De bàsics d'un ambient laboral, pel que deia, no? Perquè aquest detectiu haurà d'anar a l'oficina
i veure qui ha robat el menjar, no? Però després tenim una trama una mica més complexa del que sembla en un començament.
I amb els personatges passa el mateix, no? O sigui, aquests personatges són companys d'oficina, no?
Tipus de ofis, fins i tot, i tenen les seves relacions bones i dolentes.
Es coneixen de fa molts anys i, clar, ja sabem què passa en aquests casos.
Però, com a investigadors, haurem de vigilar molt de prop aquests personatges que anirem coneixent
i anirem també conversant amb ells i fent preguntes per resoldre el cas.
Aquests personatges, clar, guanyen bastant en complexitat, no? És a dir, coneixent els seus interessos,
aficions, caràcter, etcètera, perquè és part de la nostra feina, no?
Molt bé.
Està investigant i es connectarem amb el cas que tenim entre mans, que es va complicant una miqueta.
I les mecàniques, què? Més o menys, com són?
Les mecàniques a mi m'agraden moltíssim perquè, a més que hem de trobar pistes als escenaris, als objectes,
i el que he dit, no?, les converses i els sospitosos que tenim,
aquestes pistes es transformen en paraules. Paraules clau que la nostra llibreta, no?,
perquè és un detectiu, ha de portar una llibreta i un bolígraf, les anirem apuntant.
I després, quan tinguem això de missions, les principals i les secundàries,
el que haurem de fer per resoldre, per fer les deduccions,
és agafar les paraules que hem aconseguit de les pistes, dels escenaris, de les persones, etcètera,
i acabar la frase.
Tenim uns jocs que estan buits, que no tenen una paraula,
i hem d'agafar les paraules, arrossegar i posar-les en el lloc on pertoqui.
No és gaire difícil.
Jo crec que l'entrevanc més gran que podem tenir és l'idioma,
perquè només està en anglès.
Llavors, clar...
Una fantàstica manera per repassar o per aprendre, no?
Sí, o sigui, les paraules que es fan servir,
el vocabulari que es fa servir no és molt difícil.
La veritat és que és molt assequible.
Però sí que hi ha algun moment que potser necessitem tenir un diccionari o alguna cosa al costat.
De fet, crec que també ajuda molt perquè el joc té dos modes de joc,
que és el detective mode, que és el recomanat, el bàsic predeterminat,
i l'story mode, que és més assequible.
Perquè ja us dic, no crec que tingueu massa problemes.
De fet, m'agrada molt que estigui en anglès,
perquè encara que la localització que tenim aquí a Espanya és molt bona normalment,
manté els jocs de paraules originals.
Per exemple, les deduccions que parlava abans es diuen deductions.
De DAC, no?
Exacte.
Llavors és que són aquestes cosetes molt gracioses, no?
que fan del videojoc aquest, no sé, molt simpàtic, no?
I la veritat és que això també ajuda molt amb l'apartat audiovisual, no?
Perquè per mi el més destacat, que l'estareu escoltant ara,
és el treball dels actors i les actrius de veu, no?
Sí.
Que és impressionant.
És que ja heu escoltat l'ànec, no?
Amb aquesta veu forta i tal.
I jo crec que també el disseny de personatges que deia abans,
que tenen molts detalls, que hem d'investigar,
aquests dissenys són molt variats i detallats.
i els seus moviments, que ara m'estic recordant
que vau parlar del Paper Mario,
sembla una mica així,
perquè les ciruletes es mouen com a paper als escenaris,
uns escenaris i uns personatges que són molt d'animació,
molt de cartoon, no?, que són molt simpàtics.
Com he dit al començament,
la veritat és que és un joc molt de tarda de diumenge
perquè aquest joc, no sé, dues, tres hores com a màxim,
és molt curtet i per mi, clar,
sembla un primer capítol del famós Dark Detective,
perquè aquest és famós i tant.
Llavors, jo espero que l'estudi vulgui fer una segona part
o un altre capítol,
perquè és molt, molt agradable.
Molt.
I si el voleu jugar,
el teniu amb PC, Xbox i Switch
a menys de 10 euros.
De fet, abans de començar el programa,
Francesc, tu parlaves amb la Débora,
que això no ho han escoltat els oients,
i parlaves que hi ha un botó o que hi haurà un botó especial o no?
Hi ha un botó, hi ha un botó per fer quac.
Sí.
Això ja t'ha de vendre el joc per ell mateix.
Home, és com imprescindible fins i tot, no?
És el Dark Detective,
perquè no tens un botó per anar pel carrer fent quac, quac, quac.
Doncs el tens.
Molt bé, molt bé.
És fantàstic.
I és com dius tu, eh?
És un, com has dit al principi, Débora,
un gran joc per un diumenge a la tarda.
Totalment.
Jo crec que és el millor, eh?
D'aquests diumenges que no saps ben bé què fer,
que tens el diumenge a sobre,
i jo crec que és el moment idoni per agafar aquest joc i dir,
va, mica, tinc ganes d'estar aquí tranquil·lament
i riure una mica i estar amb el Dark Detective,
que, us dic, té uns diàlegs molt, molt graciosos.
Molt bé.
Avui, de fet, no tenim temps de parlar de les novetats,
però sí d'una, Débora,
perquè l'altre dia et vaig veure molt emocionada
amb una sèrie que arriba, crec que és a Netflix o a...
No, a Amazon Prime,
que és la sèrie Like a Dragon Yakuza.
I tant, la trama molt bona, eh?
Amb el cartell.
No, no, jo li tinc moltes ganes.
que sóc molt fan de la saga Yakuza,
em vaig ficar fa uns anys,
i ostres,
tinc ganes,
perquè hi ha hagut adaptacions dels jocs del Yakuza fa anys,
però ja feia temps que no teníem cap.
Jo crec que arribi a Prime i que hagi tingut aquest èxit,
ara que la saga aquí a Espanya també està tenint molt d'èxit,
mira tu, a veure què fan,
i jo, no sé,
jo tinc esperances.
molt bé.
Molt bé, molt bé.
Doncs, Débora,
una abraçada molt forta des d'aquí.
Igualment.
Francesc,
gràcies per fer també amb ella el programa d'avui.
Molt bé.
A tu.
Molta sort.
Gràcies, Albert.
I també saludem altre cop el nostre tècnic,
el Dani Jiménez,
que vagi molt bé.
Anava de vacances,
alegrement.
És veritat que ens ho ha dit,
que se'n va de vacances
i no tornarà fins a l'últim programa que farem.
Això és molt fort.
Però, atenció,
el Generació Digital d'avui ha acabat.
Ens trobareu en digital quan vulgueu,
però la radio continua.
Adeuciao.
Debs are humanized.
Debs are humanized.
Debs are humanized.