Bona tarda, gràcies per haver vingut a l'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament d'Ajuntament de Barcelona.
El tuit, i que repetirem, i entre més continguts us explicarem que torna la crítica genèrica al videojoc i a l'addicció.
Serà epilèpsia incurable en la vida de tu hijo. Hay una epilèpsia que es demonio.
Això és Generació Digital. Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, l'Star.
Bona nit.
I benvinguts a tots. Igualment, feu bé.
Molt bé.
A veure, acabem d'escoltar un tall antic, molt antic, dels anys que...
És molt actual.
És molt actual, això. Aquest senyor quan no són los Nintendos és Pokémon, quan no és Disney, quan no és Star Wars...
Encara va parlant.
I tant, i tant. I escriu llibres, i fa conferències...
Tu el segueixes, eh?
Home, realment, ara estàvem escoltant i estàvem, doncs, escenificant la forma en què parlava, perquè realment et quedes enganxat a la pantalla quan parla.
És un gran comunicador. Una altra cosa no, eh?
No ho havíem discutit, però el comunicador ho és una estoneta.
Després en parlarem una miqueta de tot això, perquè aquesta setmana s'ha parlat molt del tema de l'addicció als videojocs.
Gina, també parlarem després de la primera emissió que vam fer, el Twitch, en directe.
Sí, perquè Amics Ullents del Generació Digital...
Generació Digital té Twitch.
Exacte, té un canal que es diu Generació Digital tal qual...
Podríem aplaudir una miqueta, no?
Sí, vinga, va.
Fia tant de temps que havíem d'entenir el canal...
Jo feia molt de temps que us ho demanava, per favor.
Per favor, hem de jugar a tots...
Ens ho vam passar molt bé, vam tenir alguns problemes que després explicarem una miqueta.
Sí, part dels problemes és que jo a dins tinc un dimoni i quan les coses no em surten bé començo a dir paraulotes.
És que es parla de forma diferent.
És molt poc CSMA, això de dir paraulotes.
Mires molt, tu, tu ets gina.
Sí, la veritat és que, mira, per exemple, aquell joc que hem parlat més d'una vegada, el PlayerUnknown Battlegrounds,
jo no jugo, però hi sé jugar, perquè he vist tantes hores de partida, sobretot quan no puc dormir,
em poso a veure com juga la gent.
I per mi és com veure un partit de futbol.
Veure aquesta gent jugant, m'ho passo tan bé com si realment estigués participant.
Francesc Xavier Blasco, mira el que t'he portat.
Ha arribat el rei, ha arribat el rei.
Ha arribat un, com es diu aquest soldat?
Això és un Stormtrooper de la nova ordre de la Guerra de les Àraxes, de les noves pel·lícules.
I, bueno, és un robot controlable a través d'una aplicació del telèfon.
I ens promet moltes coses.
La veritat és que fa ben bé uns 30 centímetres d'alt.
I és imponent, és imponent.
Doncs el provarem la setmana vinent.
Podem comentar a veure quin ha estat.
Mira, parla.
De fet, diu el codi per connectar-te amb el teu telèfon mòbil,
perquè es interacciona amb el teu mòbil.
Sí, l'has de sincronitzar i pots fer diverses coses.
El pots fer patrullar per l'habitació, té reconeixement facial,
pots donar-li l'ordre de veu, moltes coses.
I després parlarem la setmana vinent.
Molt bé, Eli, explica'ns què et van portar els Reis.
Una cosa que em va fer una...
Jo crec que els Reis ha arribat a la conclusió que escolten aquest programa
i m'hauran escoltat tantes vegades dient,
ai, que mona, ai, que mona.
Doncs mira, em van portar la Super Nintendo Classic Mini.
Molt bé.
Molt bé, benvinguda al costat fosc de la Força.
Has vist? Ja començo, ja començo a preparar-me.
Ja estàs a l'any 92, mira el que et queda.
Fixa't, fixa't.
No, no, però realment quan vas posar la fotografia al grup de WhatsApp
del generació digital en intern,
em va sorprendre molt i em vaig...
Sí?
Sí, però em vaig alegrar molt.
Ho dic seriosament, eh? Sí, sí, sí, perquè era sincer.
Els Reis saben que ho necessitava
i que res millor que començar per aquesta consola,
posar-me una mica al dia de jugar...
Molt bé.
I reciclar-me, perquè ara em toca un repte
que ja vam parlar abans d'anar-nos de vacances.
Et dic una cosa.
L'any que ve, pel Black Friday,
t'estaràs comprant un Super Pepino,
per jugar com estic jugant jo.
A veure, a veure, ja veurem.
Aquesta setmana hem iniciat el nostre canal de Twitch
i dilluns el vam estrenar amb una primera presa de contacte.
No va ser ni un teaser ni gairebé va arribar a veta.
La Gina, el Cris i un servidor vam jugar
al Raiders of the Broken Planet de Mercury's Team,
que de fet és la música que sona de fons.
Si aneu a catradio.cat barra, generació, guió digital,
podeu veure un nou embed
amb la finestra del nostre canal de Twitch.
Si sou usuaris de Twitch ens podeu buscar
com a generació digital.
I la veritat és que ens ho vam passar molt bé,
però com a teaser ho hem de fer molt millor.
Com a primera vegada que ho vam provar.
Canviarem el joc, perquè era un joc molt difícil.
El Raiders no és fàcil.
De fet, hem parlat amb els desenvolupadors
i ens han dit que el problema no és nostre,
que també t'ho diré, sinó que el joc és molt difícil.
Nosaltres el que farem cada setmana,
quan dimarts o dimecres fem un Twitch,
el dissabte següent us farem un petit resum,
perquè passen moltes coses que crec que val la pena que escolteu.
I en aquest cas, Raiders of the Broken Planet
és com deia l'Albert de Mercury Steam
i el joc està desenvolupat per l'Enric Álvarez.
Podeu recuperar l'entrevista que li vam fer el mes de juny
al Gameblat de Barcelona,
que va parlar sobretot d'aquest videojoc.
Òbviament, ell el que fa és el cap de tota l'equip
que fa aquest videojoc,
perquè, de fet, el producte és totalment seu.
És un producte independent, triple A.
Sí, sí, és dels pocs triple A que s'ha fet en el nostre país.
De fet, a més, molta part de l'equip són catalans que viuen a Madrid
per poder fer grans videojocs, diguéssim, sense anar gaire lluny.
Vaig riure molt amb el Cris i la Gina, personalment,
i us hem de dir, Ullens, que van passar moltes coses en una hora.
Per exemple, al Cris li va costar molt connectar-se
perquè no s'havia descarregat l'actualització.
Ara m'ha sortit, però es queda en blanc.
Perfecte, generació digital, molt bé.
Sabi digital.
Shift, tap.
Ara, ara, ara, ara!
Què passa? Què passa?
Què en estudies, ara?
Jo ja he guanyat, eh? Jo ja he guanyat!
Hem de dir, perdona,
que això és una espècie de teaser
de la primera connexió que fem amb tuits del generació digital.
I no, i la idea avui és presa del contacte.
Hem de dir-li al Xavi, al Xavi Serrano,
que faci un audio i que em digui,
això és la beta, de tant en tant.
De tant en tant.
Per si tenim un fail, doncs tirar...
Exacte, exacte.
I què va passar quan va entrar el Cris?
Vam començar a jugar, eh?
Però ja directament.
Tu el que vas fer és agafar una campanya, no?
Sí, la primera que em deixava jugar,
perquè com que el Cris encara no havia jugat al tutorial,
era la campanya tutorial.
Escolteu el nivell d'estrès.
En un moment que va haver-hi un dubte
i no sabíem si els enemics eren intel·ligència artificial o no.
Però què bèstia! Això és IA?
Si no és IA, s'assembla molt, perquè no fan res.
Es queden quiets.
Oh, shit!
Eh, eh, eh!
Això és una falta de respecte.
Mataste a...
Vale, vale, ja està.
He matat un.
A veure, a mi el que m'encanta és el Cris
com utilitzen un llenguatge molt acurat al que és la realitat.
Sí, sí, escoltem.
Nada, nada.
Esto te lo afino.
O sigui, no sabíem si era IA,
però després vam tenir clar que no era IA,
perquè era una IA molt intel·ligent.
Era massa intel·ligent, aquella gent.
Massa, massa. I molts enemics que anaven sortint.
Una de les característiques del Riders of the Broken Planet
a diferent d'altres jocs bastant similars
és aquesta, que sempre hi ha un dels jugadors
que pot ser un dels enemics,
que pot canviar de bàndol
i no saps mai quin pot ser.
No és això?
Sí, sí.
N'hi ha un que pot anar en contra teu
i no ho saps.
De totes formes, a les dues partides que vam fer
no hi havia ningú del nostre equip
que lluités contra nosaltres.
Del nostre equip, ho diu com si realment treballéssim en equip.
Bé, ho vam intentar.
A mi us he de dir que em va costar
a la nit dormir,
perquè de tota la...
És que si jugues a un joc així,
abans d'anar a dormir jo tampoc dormo.
El pic d'adrenalina et deixa que no pots dormir.
El criss aquí sentint la seva veu.
De fet, vam coincidir amb un italià.
Sí, sí, sí.
Sabíem que era italià perquè el Nic sonava italià,
no pas perquè parléssim amb ell.
I a més era molt fort perquè nosaltres l'anàvem
com seguint per darrere
i ell no sabia què estava fent tampoc.
Per tant, érem quatre idiotes
movent-nos pel mapa.
Ha deixat al tras un rider.
Que no, pobra, se quedao.
A veure, què fem, què fem si l'italià aquest
no s'entera? Clar, és que no.
Li hem dit tres cops,
a dinar, a dinar.
De fet, estava explicant
al Criss que
vam acabar un nivell i havíem d'anar
tots a una plataforma i estàvem tots menjint l'italià.
I sonava l'alarma i a més es veia
tres, dos, i l'italià que no venia.
Però què ho feia, l'italià?
Matava bitxos. Estava matant,
estava fent coses per vosaltres també.
Us he de dir que va haver-hi un moment que em va emocionar
el Criss perquè estàvem
en una espècie d'ascensor
que havia de baixar de nivell.
I vam aconseguir
tots...
L'italià també.
Estàvem als quatre i hi havia set o vuit
enemics que ens estaven disparant i nosaltres
estàvem en un ascensor, que no podíem moure'ns.
Què va fer el Criss? Va sortir sol
a matar.
Es va tancar l'ascensor
i va morir per nosaltres.
Va ser molt bonic, és el més bonic que ens ha fet
qualsevol persona per nosaltres.
Realment sí.
La Banda Sonora
Doncs escoltem
la banda sonora d'Overcooked,
que és un videojoc que aquest Nadal
us he de dir que hem jugat amb tota la família
i és cooperatiu com aquest Riders
que vam jugar, és a dir que
et connectes amb molta gent per intentar
que l'aventura tinguin davant.
La diferència és que en el Riders of the Broken Planet
cada persona està a casa seva
i a l'Overcooked, en canvi,
tothom està al mateix menjador
o a la mateixa consola. No pot jugar
on-line. De fet, els desenvolupadors van dir
que això de l'on-line
encara ho deixaven per més endavant.
Gran joc. Teniu al cap algun
videojoc cooperatiu d'ara
o de tots els temps que us recordeu?
Mira, jo
l'Overcooked ja me l'he passat,
és un dels meus indispensables
cada vegada que ve algú a casa a jugar.
Un party game gairebé,
perquè és molt fàcil de fer servir.
Però si us agrada aquest tipus de jocs
per dues persones, n'hi ha un molt cuqui
que es diu IPIOP,
és a dir, IPBOBB,
que són dues boletes
que salten molt i han de passar nivells,
és un plataforma esposla
i han de passar nivells ajudant-se
i col·laborant l'un amb l'altre.
Doncs ja que deies de qualsevol època,
si et pares a pensar,
el videojoc sempre és competició i moltes vegades
els videojocs de dos jugadors
poques vegades els han fet col·laborant
i en el mateix sentit sempre ha sigut
a vegades els dos jugadors,
primer un i després l'altre,
però moltes poques vegades tots dos a la vegada.
I ara penso en el gènere dels shooters,
que és un dels gènere que ha donat aquesta rara situació
en què els dos jugadors
anaven a la vegada, per exemple,
el Salamander.
Dintre els jocs de shooters podies tenir
les dues naus a la vegada
o no sé si algun de la saga 1940
que també haguessis pogut jugar
els dos jugadors a la vegada,
generació digital,
no s'entén res, però distreu.
Continuem amb la generació digital de Catalunya Ràdio.
Una de les coses que s'ha parlat
aquesta setmana és la crisi d'Intel.
Exacte, i per saber-ne una miqueta més,
Gina, ens podries explicar
en cinc punts el que ha passat
primer de tot. El primer, què ha passat?
A veure, la web The Register va fer
que saltessin les alarmes el dia 2 de gener
quan va publicar un article llarguíssim
que mostrava l'existència d'un forat
de seguretat dels processadors
d'Intel fabricat en els últims
10 anys, problemes
que es van anomenar Spectre
i Meltdown. I exactament
quin és el problema? Per respondre
a la pregunta hem d'entendre la relació
entre el hardware i el software, i el
procés que mana en el nucli
del sistema operatiu que optimitza
aquests recursos de la màquina.
Segons el que diuen, i de manera
així com molt senzilla, que és que qualsevol
persona amb coneixements suficients
pot assaltar aquest nucli
del nostre ordinador per accedir a les dades
que s'hi guarden i les coordenades
d'accés a diferents llocs. Molt bé, aquest
és el problema. I sabem com es soluciona?
Sembla que els processadors AMD,
que som, diguéssim, la competència directa
d'Intel, no tenen aquest problema
ja que funcionen d'una manera una mica
diferent. Hi ha una altra solució, que és un
pedàs en el que Microsoft i Apple ja estan
treballant per solucionar-ho el més aviat
possible però que encara no està disponible.
Ara bé, diuen que aquest pedàs
podria fer que l'ordinador anés un 30%
més lent.
Intel ha negat que aquest pedàs faci
anar les màquines més lentes
pels usuaris normals com nosaltres,
que tenim normals com aquests que fem servir
per jugar i demés. A veure, aquest pedàs
i aquest 30% de rendiment
només afectaria empreses com Google,
Microsoft o Amazon que tenen
màquines virtuals, que és on realment
hi ha aquest problema de seguretat. Nosaltres
en el nostre dia a dia rarament tenim
aquestes màquines virtuals. Evidentment,
si aquestes empreses van lentes, Google,
Microsoft, Amazon, Facebook, els usuaris
ho notarem com si internet
ens anés un 30% més lent.
Però si estem preocupats pel nostre ordinador
que ens acabem de gastar el pitpino
que et deia.
Exacte, aquí no t'has de preocupar
gens. Només
intentar tenir sempre l'ordinador al dia
amb les actualitzacions del sistema i ja està,
que no anirà més lent.
I ara un tema
molt curiós que va passar. A tot això,
què passa amb el CEO i els treballadors
d'Intel? A veure, aquesta és l'altra polèmica,
perquè no se sap des de quan
aquest senyor és conscient d'aquest problema
que ha fet perdre un 3% a Intel
a la borsa. Però la cosa es complica
perquè el 29 de novembre del 2017,
Brian Krasnik,
el seu director general,
el CEO, va vendre la meitat de les seves
accions i va guanyar 11
milions de dòlars. Va ser un
moviment sospitós, ja que les previsions
feien créixer a Intel i si
haguessin seguit pujant, hauria pogut
guanyar 4 milions més.
I a més a més, per culpa d'aquest problema,
Intel es veu amb la necessitat de
fer fora 12.000 treballadors
de tot el món, que és un 11%
de la plantilla. I a partir d'ara,
a partir d'aquí, què passa? Fins ara,
Intel tenia una espècie de monopoli
dels processadors. Era el líder
indiscutible del mercat. I AMD,
per això, va acabar amb bones xifres.
Un terç dels xips que es venien eren
AMD, però l'altre dos terços
era Intel. I amb aquesta polèmica
es preveu que guanyi molt més
mercat. A veure, pels usuaris,
és bo que hi hagi competència
i que el rei del mambo, he de dir,
Intel perdi una mica i així
estimula el creixement, la investigació
i el desenvolupament de millors
productes i sobretot, més segurs.
M'ha fet recordar tot això, el Guru Meditation,
aquell error de l'amiga.
Us en recordeu?
Estic fent la pregunta.
La pregunta de l'avi.
Era un error que feia una ràbia
perquè no podies controlar de cap forma...
Un dia t'explicaré d'un bé això de Guru Meditation.
Sí, sí, perquè té la seva història. A més a més,
la meva amiga, a part que no feia servir Intel,
no tenia cap problema perquè feia servir
coprocessadors. Una cosa que no sé
per què els ordenadors actuals no ho fan servir.
Com que van a potència màxima,
vinga, fem que corri la burra, que corri, que corri,
que corri. Home, si en tens tres o quatre
tipus tarzeta de vídeo, tarzeta de so,
que faci altres...
Doncs això no hauria passat, senyors
de Intel.
A veure, a mi saps el que m'ha fet molta ràbia?
Que els mitjans de comunicació més tradicionals
només han parlat d'aquest problema
que afectava els iPhones.
A mi m'ha fet ràbia doble.
A veure, jo que soc usuària d'Apple,
a més m'ha fet molta més ràbia perquè penso
això també afecta qualsevol dispositiu
que tingui un xip Intel.
Per tant,
què m'estàs dient? Si té un microprocessador
Intel i és un Android, t'afecta igual.
Però clar, què passa? Que Apple
i els iPhones sempre
generen més visites. I això em fa molta ràbia.
Doncs aquesta música
que escoltem, el Generació Digital,
és del videojoc Lords Mobile,
d'una desenvolupadora que es diu
IGG, I Got Games.
La gent que escolta els mitjans generalistes
com Catalunya Ràdio, i no només el nostre
programa, comença a sentir noms d'empreses
com King, Ubisoft, Riot Games.
Això ho he escoltat
als informatius, per exemple,
a Catalunya Informació. I això
t'adones que a poc a poc va canviant.
Totes aquestes, que he dit,
aquestes tres tenen oficines importants
a Barcelona i que es dediquen a l'ampli
món de l'entreteniment electrònic.
Abans sentíem la música del videojoc
Lords Mobile i ara és la
del videojoc també per mòbil Castle Clash.
Tots dos d'I Got Games,
com dèiem, la notícia la vam saber
a través del diari Ara, a mitjans de
desembre, i deia que aquesta empresa obria
oficina a Barcelona. Una dada que
no hem dit fins ara és que I Got Games
és la segona empresa més important de mòbils
a la Xina. Volem agrair que avui
ens acompanyi l'Enric Cabastany, director
d'IGG. No sé si d'IGG
o I Got Games, com ho diem?
Normalment és IGG, es coneix més
per això. Molt bé, molt bé. Un plaer i gràcies
per convidar-me al programa. Gràcies perquè tu
doncs ets un dels responsables en el
mercat de parla hispana
d'aquesta gran marca
que potser molta gent
aquí a Europa no coneixia, però que
déu-n'hi-do, no? La feina que fa.
Sí, la veritat és que poc a poc
aquesta tipologia de jocs
han anat entrant al mercat
sense fer molt soroll.
IGG ha sigut una marca que
amb els seus dos principals jocs
com Castle Clash i després
Lost Mobile, ha anat entrant al
mercat, s'ha anat posicionant en els rànquings
dels estors fins que
fa pràcticament quinze dies
Google ens va proclamar
com la primera companyia
de grossing amb jocs
de RTS a nivell mundial.
A nivell mundial, no només a la Xina.
A nivell mundial, hem superat, per exemple,
empreses tan grans com Supercell
amb els nostres màxims competidors de jocs.
Em fa molta gràcia perquè
quan vas a la pàgina d'IGG
està molt clar
l'etiqueta del joc.
El títol
et dona una idea clara
del que vas a jugar. Això és molt important
donar aquesta informació abans de descarregar-te el joc.
Sí, sí, i tant, i tant.
El que passa és que ara també
amb la nova estratègia de la companyia
estem mirant de diversificar una mica
la tipologia de jocs que nosaltres tenim.
Concretament, per exemple, us poso un exemple
d'un nou joc que acabem de treure
que es diu Sweetmaker, que seria
una espècie de
de putle
virtual, diguéssim,
entreprèntesis candy crash, no es pot dir això.
Ens entenem tots.
I l'hem començat a promocionar
i està funcionant amb una recepció molt, molt bona.
A part d'això, la companyia
també vol diversificar una mica les seves línies
de joc per posicionar-se
amb els pròxims anys, no
menys de dos, però no més de dos,
en la primera companyia mundial de jocs.
Tu d'on vens?
Tu ara estàs a IGG.
Quina ha estat la teva feina? Ha estat relacionada amb els videojocs,
amb entreteniment?
La meva feina ha estat relacionada primerament
amb l'entrepreneurship.
Jo vaig ser emprenedor, d'aquí vaig sortir
i després me'n vaig anar a Amèrica,
diguéssim.
Vaig començar a treballar per una empresa
mexicana que treballava amb
models de continguts de valor agregat,
publicitat, i d'allà vaig fer
el Sal a Califòrnia i vaig estar vivint
quasi tres anys i escaig a Silicon Valley,
a Sant Francisco concretament,
i vaig fitxar per la meva primera companyia
xinesa allà, que era la meva anterior
companyia, que es deia Meitu,
que és la companyia, li diuen, més gran de selfies
del món, no? Tu dius que sí, Gina,
sí, clar, sí, sí.
És una companyia enorme.
A mi em sona, sí, em sona.
La gran realitat de les companyies
xineses és que són molt...
en principi, o sigui, fins que no les
coneixes, a vegades són molt desconegudes
amb l'aspecte de, ostres, són tan grans
aquestes empreses, i per exemple,
Meitu era una empresa que tenia 1.4
billons d'usuaris a tot el món, i dius, ostres,
és que més... o sigui, més de
la totalitat dels xinos tenien una
aplicació nostra dintre dels seus mòbils,
no? Altres empreses com
IJJ, quan entres
i descobreixes un tipus de jocs
que tenen i amb el potencial que estan
creixent avui en dia, doncs tampoc te'n fas
creu. Si són companyies totes,
o moltes d'aquestes, són públiques,
que han fet IPOs, es diuen,
surten a borsa, i amb unes
valoracions
molt, molt, molt...
unes bujarrades, no? Però bueno, la veritat
és que és un tema molt, molt interessant
l'economia xinesa i com està creixent,
sobretot en el mercat digital. I decideixen
doncs posar una poteta
a Barcelona. Per què Barcelona?
Ho tenien clar, això? Perquè, a veure,
no només està a la Xina, sinó que
té moltes oficines arreu del món, no?
Sí, o sigui, ells bàsicament, jo amb
la meva anterior companyia, jo havia vingut aquí
per dirigir Europa després d'haver estat
dirigint el mercat llatinoamericà,
i ells em van començar a buscar per
intentar començar l'operació Europa.
Jo soc una persona de Barcelona,
però igualment vam fer una mica d'anàlisis
de mercat abans de començar a treballar
conjuntament i vam veure que Barcelona
s'està posicionant almenys al surt
d'Europa, però jo et diria en global
el mercat europeu com la ciutat
que més
engagement pot arribar
a tenir a nivell de
força de talent, molt bon talent
a nivell d'atracció internacional
i, a més a més,
és un mercat que realment
atrau molt pel
gaming, diguéssim, els jocs, els
dubtes, tot això està sortint d'aquí,
les majors celebritats d'aquest
sector moltes venen d'aquest
mercat.
En aquests moments com esteu treballant,
com està creixent l'empresa?
Bueno, en aquests moments estem començant
a analitzar ces perfils,
inicialment nosaltres estem
contractant perfils de marketing
per créixer amb les nostres estratègies de
localització als mercats europeus,
però també hi haurà perfils d'adquisició,
adquisició d'usuaris
i, sobretot, és molt possible que
també puguem analitzar alguna forma
de creixement inorgànic
que seria associar-nos amb algun altre
tipus d'estudi que sigui local
als mercats europeus, i sobretot a Barcelona
o Catalunya o
al mercat espanyol, podem trobar
diversos estudis que són interessants.
Hem vist, ja en el passat,
altres adquisicions, grans companyies
catalanes també
han sigut adquirides i, bueno,
s'han de veure.
Els jocs, hi ha jocs per PC,
teniu jocs per PC, teniu jocs per mòbil,
sobretot, són free to play, no?
És la tendència més normal en aquests moments?
Aquests jocs, per explicar molt a l'audiència,
que te'ls descarregues gratuïtament
i després hi ha pagaments, eh?
Sí, que a vegades són,
diguéssim, opcionals
i a vegades no són tan opcionals.
Exactament.
Nosaltres, amb certs jocs,
hem intruït també la partenda
de l'advertising,
però realment creiem que, per no
damnificar la usabilitat del joc,
és molt millor poder usar
les in-app purchases que no pas
la publicitat en si.
Aquesta, això que has dit primer,
és el pagament en el mateix joc, eh?
Sí, exacte.
Aquests micropagaments,
aquestes microtransaccions
que es fan a dins de les aplicacions
que poden anar des d'un euro
tot el que tu vulguis, que és quan són
menes.
Exactament. Pots trobar-te gent
que no te'n faries creus, però que es gasten
comptes de més de mil euros
i bastant més
en posicionar-se en un joc.
És que aquest és també, de vegades,
un problema d'aquests videojocs,
que de vegades, jo recordo
l'experiència amb el meu fill
que tenia 12 anys
l'any passat amb el Clash Royale.
Uf!
Duríssim, duríssim.
En quin sentit intenteu anar en compte,
sobretot perquè moltes vegades d'aquests jocs
van a nens petits, que control
és difícil, no?
La veritat és que intentem limitar
una mica, sobretot
quan adquirim usuaris.
Les nostres dades d'adquisició sempre van
a un target més adult.
El que passa és que sí que és cert
que, malauradament, moltes vegades
amb els teus fills
t'agafen el teu mòbil. Normalment els joves,
tan joves no tenen mòbil,
però cada vegada...
Però no tenen tasetes,
però posen les del pare, posen la conta del pare
i aleshores sí que aquí a vegades es troben els problemes.
Sí que intentem regular-ho, intentem mirar-ho,
però realment sí que és un tema que
s'hi està a sobre.
Una de les coses que m'agradaria preguntar-te
és sobre com és l'ecosistema
del videojoc a la Xina.
Sembla que és un mercat de molt autoconsum.
Si ve que aquí nosaltres moltes vegades
ens arriben jocs d'empreses com IGG
i que poden arribar a ser relativament
populars
i ens venen jocs de realment d'influència
molt oriental,
no sé si a la Xina, al mercat xinès,
a part del seu propi autoconsum,
també li arriben de fora els grans èxits
del món occidental.
També s'hi aficionen, també tenen seguidors
o no, o és un mercat que segueix
potser per les dificultats de vegades de localització
de forma correcta a l'ideoma xinès
segueixen tendint a
només consumir el seu propi producte.
Jo et diria que cada vegada més
tens l'atracció de producte
extranger a la Xina,
però la realitat és que els top
segueixen sent les empreses xineses.
Bàsicament tens un limitant d'entrada
de canals, com pot ser Facebook,
l'estan bloquejats.
El segon punt és les operadores
o molts fabricants de telèfon
tenen els seus propis stores.
O sigui, les app stores que coneixem
són...
aquí com a nosaltres en coneixem dos,
allà en tens més de 200.
Per tant, la dispersitat
per arribar als tàrquets d'usuaris
és molt gran, i aleshores
allà tens unes línies d'estratègia
d'adquisició d'usuaris molt diferents
i tens que dirigir-te
amb partnerships
estratègics amb empreses que són locals.
El que està passant amb empreses
que volen entrar a la Xina,
el que intenten fer moltes vegades
és fer partnerships amb grans publishers xinesos
i aleshores entren en uns models de rèveni
amb els models xinesos i entren en aquells mercats.
Si tu fas un partnership amb un grup com Tencent
o amb WaiWai,
que és un altre grup molt gran,
aleshores tens una estratègia de publishing
molt més directa i amb un èxit
mínimament caracteritzat.
I l'altre gran problema que tens a la Xina
és que quan tu vols entrar allà
hi ha una forma molt fàcil de que siguis copiat.
Amb el qual, si no tens
el primo de zumo sol, que es diu,
que t'està fent el bac,
a vegades és complex.
Per això totes les empreses que volen entrar allà
són ajudades de les grans corporacions xineses.
A més,
estàs dient això de copiar,
en el fons és un món
aquest de l'univers del videojoc de mòbil
amb un tipus de videojoc
molt concret
que de vegades varia molt poc.
Tu abans ens ho deies,
com un candy crush.
De vegades
es va molt a la idea
que funciona també, en el fons.
Sí, jo crec que
de vegades, com ho heu vist,
jo crec que no només és amb el mòbil,
sinó que és amb els videojocs en si.
Quan hi ha un format que funciona,
almenys els deu, quinze primers títols
et poden funcionar normalment.
Després, clar, hi ha una baixada
i realment ja no funcionen.
Però els primers que surten al mercat
i els primers que entren, jo crec que hi ha un cert
rang,
com es deia?
Un rang?
Un cert rang
i més o menys dir que tindran èxit
pràcticament caracteritzat. No serà el
major èxit, però sí. I tots tendim
més o menys a seguir una mateixa tipologia
de jocs. Estan molt ben categoritzats.
La gent que ens estigui escoltant, que estigui interessada
en posar-se en contacte, IGG,
directament.
Sí, a la nostra pàgina d'IGG
podem trobar totes les dades de contacte
sobre la nostra companyia. Som una companyia pública,
qualsevol informe o documentació
que necessitin, la podem trobar a la nostra pàgina.
Estem treballant
per traduir el català, per suposat,
i en castellà ja
la tenim. Està en anglès, no?
Amb anglès, amb anglès.
Per suposat. Molt bé, doncs no te'n vagis
perquè ara continuem parlant de més coses de la generació digital.
Tothom sap
que després d'una sala en farmaciola
hi ha una gran batalla.
I ara que hem de fer és parlar d'invents.
Doncs jo també he inventat
algunes coses fantàstiques que canviaran els
problemes del món. Mira.
Això és el
l'amplificador de smartphones
oblidats a casa. I has de fer la veu
d'Endoraemon? Sí, és indispensable.
Amb aquesta app podràs avisar via
SMS els serveis d'emergència
perquè et portin un mòbil de substitució
quan et deixis el teu a casa. Ja, però
falta un telèfon per utilitzar l'app.
I te l'has deixat a casa. Ah, i què em dius
d'aquest amplificador de wifi
sense cables, eh? Però si això és un
trapant. Exacte. Foradant
les parets de casa ja no tindràs més problemes
de connexió. Fora obstacles. Mira, fes
una cosa. Per què no inventes algun aparell
per no haver de baixar a comprar el pa? Que no
em queda. Esclar! Ara m'hi poso.
Que baixis a comprar.
Està bé.
Doncs era el Cris del canal de Cris.
El repte és que ens planteja el futur,
com explicava doncs en Cris,
ja siguin els de les noves formes de general
energia, la resistència
antibiòtics, la il·luminació LED,
sense llum blava o la convivència entre
persones i robots. Ja tenen gent que
es busca solució als innovadors.
Parlem de
joves de menys de 35 anys
que ja han creat empreses i porten
anys de recerca i desenvolupament mirant
cap al futur. Aquest novembre
es van reunir al Barcelona Tech City,
que és un acte organitzat pel Mid,
Technology Review, per escollir
el projecte més interessant entre els
10 millors innovadors de menys de 35
anys de tot l'estat espanyol.
Els diferents projectes dels més de
1.100 joves innovadors que participaven
podien ser de qualsevol
camp, podríem dir, no?
Doncs sí, hi havia realment projectes
de tota mena. Tot i això sí que és veritat
que entre els 10 seleccionats es veia cert
esviaix. Hi havia moltes aplicacions
encarades al camp sanitari i biomèdic
i moltes altres aplicacions realment
centrades en la tecnologia. Qui va ser el
guanyador? L'escollit com a millor innovador
under 35 d'Espanya 2017
va ser Eduardo Jorgensen,
un madrileny que amb la seva empresa Medic
Sense han incendiat un pàncres artificial
no invasiu i que a més funciona
sense agulles. Aquesta jo crec que
és una mica la part més innovadora
i realment pot revolucionar la vida diària
dels pacients diabètics. De tota la resta
d'altres candidats, els vam poder entrevistar
just abans de l'Avent,
doncs ja van haver-hi dos projectes
que em van crear especialment l'atenció
i vaig poder parlar amb els seus creadors
perquè me'ls expliquessin. Un d'ells va
ser en Víctor Mayoral de l'empresa
Ecotronic Robotics, que impulsa
un sistema de maquinari programari
intercanviable i reutilitzable per a robots
que permeti fer més fàcil el seu ús,
la modificació i a més també la
convivència amb les persones.
L'HROS, el sistema operatiu per robots,
permetrà simplificar i resoldre
un dels grans problemes de la robòtica industrial actual
i quin és aquest problema? Ens ho
explica el Víctor Mayoral.
Lo que tratamos de hacer es también resolver uno de los grandes
problemas que la robótica tiene a día de hoy,
que es el problema de la integración,
es decir, hacer que diferentes componentes
de diferentes fabricantes puedan todos ellos
hablar el mismo idioma, y a veces no es solo el mismo idioma,
se trata también de diferentes dialectos
que hace que los ingenieros e ingenieras
de robótica pongan en ello el del 70
y el 90% de su tiempo.
Creemos que podemos rebajar significativamente
la complejidad y también esperamos costes
y sin duda poder traer la robótica
a muchas más personas.
Se'l veu amb talent, aquest home parlant?
Ja parlant ja dius, aquest...
Estava molt en el seu paper de CEO,
era impecable,
anava, parlava d'una forma fantàstica,
mentre que l'altre noi era molt bé,
perquè te'l veies més amb la bata
allà al laboratori fent recerca,
aquest el veies ja més...
fent un TED Talk.
De fet és molt important quan tu fas un projecte
i jo crec que cada vegada la gent
és més conscient de vendre'l bé.
Sí, vendre'l tu també.
Tu mateix ets un producte.
Exacte.
Lo primer que se'n recordarà la gent,
si tu ja tens un aspecte,
una figura, un personatge,
l'associaran amb tot el que facis.
El Victor Mayoral,
se'l diu el Blasco,
ho té clar i sembla que ho fa molt bé.
Una de les coses que tenia molt clares
és que en el moment actual la robòtica
està com en els anys 80 la informàtica,
que utilitzaves solucions
úniques per a cada aplicació
que necessitaves,
de la mateixa manera que avui es fan
i es construeixen robots
per a aplicacions concretes,
mentre que avui en dia tots utilitzem
l'ordinador per fer moltes coses,
i no només fer feines específices.
Això ajuda també
a que comencin a arribar
al mercat domèstic.
Cada cop veiem més robots
a les nostres vides i a casa,
sistemes com Arduino,
que hem parlat molt de la generació digital,
han fet possible que els nostres fills
aprenguin programació i robòtica
de manera fàcil a les escoles,
i aquí al programa hem comentat
força notícies d'actualitat
sobre la intel·ligència artificial.
Seria interessant saber com preveu
per ell el futur de la robòtica.
Doncs li hem preguntat.
Som en un moment molt dolç per a la robòtica,
en el qual cada vegada hi ha més i més
projectes amb un fi educacional,
més consciència de la relevancia
que la robòtica va a tenir en les nostres vides.
Moltes vegades transmetim el fet
que el canvi serà tan disruptiu
com ho ha suposat l'ordinador personal
o el mòbil en aquests últims anys.
Hi haurà un procés de desenvolupament també
perquè seguim estancats
i seguim utilitzant els mateixos mètodes,
les mateixes metodologies que utilitzàvem
fa 20, 30, 50 anys
per programar robots.
Se seguia parlant de programar robots
i no de entrenar robots.
Enric, tu que ets una persona que
deu pensar que no s'imagina gaire en el futur,
sobretot tecnològic.
Sí, la veritat és que jo crec
que ara en el món tecnològic
hi ha molts avenços.
Per mi una de les coses més importants
que s'està donant avui en dia,
és blockchain.
Suposo que heu començat a entendre i a parlar
de tot això, sobretot ara que s'està parlant
molt de les monedes virtuals,
els bitcoins, etc.
Jo crec que aquí hi ha un canal
molt, molt gran per tirar endavant.
Et puc dir exactament el dia
que vam parlar de blockchain. Dóneu-me un moment.
Molt bé, sí, sí, sí, ho vam fer.
I a més va tenir forces visites d'aquell programa.
Ara fa molt poquet, em sembla que
sorti la notícia que s'ha penjat ja un pis
pagat amb 40 bitcoins,
amb uns 500 i pico mil euros, em sembla,
pagant amb 40 bitcoins.
La veritat és que una de les coses
interessants era això,
entrenar robots. Anem a parlar moltes vegades
amb el tema de la intel·ligència artificial
i ell ho veu clarament, que el tema serà
tenir els robots com petites mascotes
i els ensinistraràs perquè facin una tasca.
Vam parlar de blockchain
el 29 d'octubre
del 2016.
Déu-n'hi-do. Sí, tant de temps.
Sí, sí, mira, tinc el guió davant.
Veu comprar? Veu comprar monedes?
No som visionaris, no som visionaris.
De fet, l'altre dia ho pensava.
Dic, mira, i ho vam dir.
Compraré, tal, perquè farem la prova, explicarem.
No ho vaig fer mai i no m'he comprat.
No soc ric.
El segon projecte que us comento és el del Rubén Costa
i que pot tenir una importància cabdal
per a tots nosaltres, ja que cada cop més
usem llums LED, tant a les pantalles com a casa,
i aquests llums tenen un petit problema.
La iluminació LED que
compramos es del año 97.
Allí se hizo un espectro de iluminación
que tiene una componente azul muy importante.
Bueno, esa componente azul es terrible.
Para niños por debajo de 10 años, que no tienen una protección,
todavía no la han desarrollado,
entonces esa luz penetra dentro de nuestro ojo
y los receptores que tenemos en el ojo
sufren muchísimo y generan lesiones.
Cuando nos hacemos mayores,
a partir de los 50 años, esa protección
que desarrollamos empieza a perder
la eficacia y volvemos a tener el mismo problema.
Cada vez la luz azul es la que estamos utilizando
hoy en día en móviles, pantallas de ordenador,
las televisiones, esa luz que tenemos hoy en día
tenemos que reducir esa componente azul
y convertirla más en una componente
tal vez naranja, sin perder la eficiencia
de emisión del LED, que es muy buena.
El seu projecte,
el BioLED, pretén utilitzar
substàncies bioluminescents d'origen animal
que tenen la capacitat
d'absorber la longitud dona
de la llum blava i convertir-la
en una llum
més tronjosa
o de qualsevol color.
Ell m'ha dit que es pot inclús simular
a través de llums LED blanques
es podria simular
la il·luminació del sol,
perquè podries tenir diversos components
recobrint el teu LED
que absorbrien la seva llum blanca
i ametrien una llum que també seria blanquinosa
però que estaria composada
per tots els colors,
igual que la llum del sol.
Us molesta la llum del mòbil?
Jo tinc
una tauleta
que puc treure la llum blava.
No sé si ho heu provat.
La llum blava no l'he tret mai
però hi ha moments que m'adono
que hi ha massa llum i l'he de baixar.
Aleshores, a l'ull
em descansa automàticament.
Jo tinc un iPhone i amb iOs
automàticament pots programar
que la llum blava desaparegui
de tal hora a tal hora
i jo la tinc programada
que de les 10 de la nit fins a les 7 del matí
Quan vaig llegir el guió del Francesc
amb tot això de la llum blava
que pot afectar
el reis
han portat pel meu fill mitjà
una tira de leds espectacular
amb un comandament a distància
que pots variar el color
i pots fer ràfegues de colors.
Està encantat de la vida.
Com vaig llegir això, dic ai mare,
potser no li va gaire bé.
És com tot.
Sempre un tema de bus, de no bus,
d'habilitats...
La qüestió que em sembla més interessant
és que aquest recobriment
que ell proposa
està fet a través de productes derivats
d'organismes que utilitzen
la bioeluminescència
en l'entorn natural.
Es pot cultivar,
es poden generar,
com es generen moltes proteïnes avui en dia
i es pot utilitzar per recobrir llums leds.
Utilitzaríem els mateixos llums leds normals
però tindríem, és més,
un producte orgànic
que recobriria aquesta llum
i la convertiria en una llum més saludable.
És més, una de les coses que ella em comenta
és que aquesta llum, aquest producte,
en les hores en què està apagada i no funciona,
s'autorregenera,
amb la qual cosa la seva vida és més llarga.
Tot i que no està preparat per competir
amb llums que han d'estar encesos tot el dia
i que han de durar 50.000 hores,
sí que seria un bon producte, per exemple,
per llums a casa que cada cop més tendirem
a substituir els nostres llums de baix consum
i no la il·luminació dintre de les mateixes cases.
Doncs aquí tindríeu un pas molt important.
Molt bé, molt bé.
És molt interessant tot el que ens expliquen,
sobretot tot aquest tema del led,
com ha canviat en els darrers anys,
sobretot amb aquells nobles,
aquells japonesos que van guanyar aquest noble
per justament aconseguir això.
És que de fet, ell diu que la llum led,
fins ara encara no hem arribat al límit
tecnològic que ens permet a explotar la llum led
i que és un dels grans invents
perquè és el que ha aconseguit utilitzar
una il·luminació amb un consum molt més baix.
Per tant, és ultraeficient
i ell està totalment a favor de la llum led.
Ara, doncs bueno, ajudar
amb aquests petits inconvenients que té.
Doncs continuem el Generació Digital de Catalunya Ràdio
i anem a les xarxes que no ens han abandonat
ni un moment aquests dies nadalens.
Els nostres uients han compartit amb nosaltres
els seus regals de Nadal, els de Reis,
les activitats que han estat fer aquests dies de festa
i han proposat coses per fer en moments d'oci
que sempre va bé.
Com per exemple, en K4,
que ens parla a Telegram del joc Star Diu Valley,
ens explica que s'han de gestionar una granja
i socialitzar amb la gent del poble.
També ens diu que hi ha part d'aventura
però que en general és un joc molt tranquil
i en David diu que li han explicat
que és tan bo que se l'acabarà comprant.
El Telegram també parla en aquests moments de nosaltres.
Sí, perquè acaben d'escoltar
que juguem amb la llum
i la llum,
i acaben d'escoltar que juguem a Twitch
i ens acaben de proposar
que juguem al Hand Simulator.
Albert, fas que no.
Sí, sí, sí, mireu.
Us he de dir que aquests dies que he tingut vacances
vaig veure un dia una directa
del Pathos.
Coneixeu el Pathos que ha vingut a aquest programa
i vam jugar al Hand Simulator.
Us he de dir que vaig despertar,
estàvem dormint, jo estava amb la tauleta
i vaig despertar la meva dona
del riure,
i vaig començar a moure-la.
T'aguantaves al riure, no?
Aquest joc, així molt ràpidament,
tens el control de dues mans,
però el control és molt difícil.
És a dir,
gairebé és com si portessis
la mà amb uns fils.
I bé,
per exemple,
hi ha un dels nivells
que estàs dins d'un bar de l'oeste,
hi ha quatre persones,
una davant, una a l'esquerra i una a la dreta,
i a la taula tens una pistola
i un carregador.
El que has d'aconseguir és agafar la pistola,
posar el carregador i intentar,
us ho dic, intentar,
perquè pots estar deu minuts per posar el carregador.
No em puc imaginar les paraulotes
que poden sortir d'aquells moments.
De fet vaig posar un tuit al Pathos,
va haver-hi un moment que la pistola
se li va posar apuntant cap a ell
i es va disparar.
I mira, quin riure a la reacció
del Pathos, de veritat.
Doncs la gent al K4,
concretament el nostre Telegram,
proposa que juguem aquest joc.
Al Twitter també hem parlat.
Doncs sí, en Parpel i Alm,
que ens descobreix una aplicació
molt adient pels moments de tranquil·litat.
Ens diu si hem provat aquesta aplicació
que li està agradant molt,
que és una biblioteca virtual estatal,
està per Android i iOS,
es diu eBiblio i és d'Audilo.
Es pot tenir amb aquesta aplicació
préstec de llibres electrònics disponibles
i de préstec digital
si pot accedir des de qualsevol lloc
les 24 hores del dia,
7 dies a la setmana.
Per utilitzar-la s'haurà de disposar d'un carnet
només d'usuari de la biblioteca pública
i des de l'aplicació
es podrà navegar pel catàleg,
fer préstecs i reserves,
llegir en línia, descarregar llibres
per llegir sense connexió a internet, etc.
També es pot canviar el teu gust
al format de lectura,
el tipus imitat a la font,
fer-li una sèrie de coses tècniques
per poder-hi així millor.
I a més a més es pot enllaçar
fins a un màxim de 6 dispositius diferents,
iniciar la lectura en qualsevol d'ells,
continuar en una altra de diferent
i reprenen el punt exacte on l'havies deixat.
L'aplicació es diu eBiblio,
el nom d'usuari és el número
que surt al carnet
i la contrasenya és la teva data de naixement.
Ho dic perquè no ho explica enlloc
i si no és una mica complicat
una vegada has entrat.
És la forma en què entres
als serveis de les biblioteques
de la xarxa de biblioteques.
Doncs acabem
amb una pregunta del David Robles,
també a Twitter, no?
Doncs sí, ens diu que té dubtes
entre comprar-se un iWatch 3
o esperar a l'iWatch 3 LTE.
Ens demana consell,
no sé si coneixem el producte,
què en pensem.
Jo porto un Apple Watch,
no es diu iWatch, es diu Apple Watch 3.
És l'LTE també.
De fet, jo recomano
que en productes d'Apple quan acaben de sortir
i ho tinguis bastant clar
que en vols un, te'l compris.
No esperis el rumor que diu que potser
sortirà d'aquí un temps i tal
perquè no ho saps mai, perquè a vegades
no surt res, perquè a vegades
triguen una miqueta més a treure'l
i què estaràs?
Un any, un any i mig, dos anys esperant.
Si tens els diners, si ho vols
i realment et val la pena
de fer, t'ho tira endavant
i ja el vendràs.
Ai, que ara es queda el Facebook enganxat.
He de respondre 40 sol·licituds
i 37 missatges
i no tinc prou memòria.
Xavi, Xavi!
Què vols, mare?
Que pots mirar-me el mòbil, que no vol Facebook ni va re.
Mare, ara estic jugant una partida
classificatòria online, no puc donar el pause.
I estàs un altre cop jugant a l'orcinador.
Estàs viciat
amb els marcianitos, eh?
Marcianitos són kirdyans del planeta
de la saga Invasion Duty World of Legends.
Ai, els marcianitos,
aquest bici t'està matant
que no saps que els videojocs són el principal
font de fracàs escolar
i de canvi climàtic.
No, no, no, això ha de canviar, eh?
Portes dues hores jugant i encara
no has tret el gos al carrer.
Però si tenim un gat, mare, què diu?
Ai, mare, mira el que has aconseguit.
Ara he de fumar per calmar els nervis.
Ai, vaig a veure el Salvador
que encara em mataràs a discursos.
Doncs vam començar
l'any mogudets, com explica
també en Cris del canal de Cris.
L'Organització Mundial de la Salut va
reconèixer el trastorn per videojoc
com un problema mental i els gamers
es van posar les mans al cap.
Des de feia 11 anys que no s'actualitzava
la classificació internacional de malalties
ICD-11
i la seva nova actualització ha generat
controversies ja que inclouen la possibilitat
que els videojocs generin trastorns
patològics i fins i tot addicció.
Un tema llargament discutit durant anys
i aquest seria el primer pas ferm
cap a aquesta decisió de l'àmbit científic.
Què en penses estar de tot el gat?
Segur que vols saber el que penso.
Sí, molt interessat.
Vull escrit i tot, perquè no es pensa
ara que estic improvisant.
Ara aniria bé...
No la demano, però imagina't això
amb música d'allò, en crescendo,
amb unes aigües que es van dividint.
A veure, mira...
Tot el caliu d'això
ve d'una gent,
la Hiker Education Video Game Alliance,
que és com una associació, com un AMPA,
és una associació de pares, diguéssim,
que està molt a favor dels videojocs,
cosa que recolzem i estem molt d'acord.
Com molts altres,
aquesta gent ha posat el crit al cel
perquè considera que,
això que diu l'Organització Mundial de la Salut,
és pixar fora de test,
que equiparar els videojocs a una addicció
independent, com poden ser les drogues,
la ludopatia,
doncs, a veure, s'exagerar i criminalitzar
milions de persones,
que són els jugadors, els gamers,
o players, que això és una altra de les coses
que en parlem un altre dia.
Nosaltres, la generació digital seria molt fàcil
de posicionar-nos en contra
de l'OMS. Exhibint tot un regell
d'arguments com ha fet la Hiker Education,
però, home,
des del meu punt de vista,
que no cal ser tan dramàtic ni feixut,
és que és una cosa, pel que jo veig,
excuses de mal pagador.
Que els videojocs tenen un punt de l'opatia,
cert, el que ara són les microtransaccions
que comentàvem abans, per exemple,
doncs, els anys 70 i 80 eren les monedes de 5 euros
que fèiem servir els recatibles.
O sigui, ho pagaves per jugar o miraves.
O miraves.
O sigui, feies aquí d'una miqueta de boieu, no?
Sí, sí.
Que és una malaltia en la que pot caure qualsevol persona?
Fals. Fals.
Perquè els videojocs no interfereixen directament
amb l'hidrocràtica ni representen una addicció segura
i assegurada.
És a dir, no és una cosa que t'injectes al cos
i no pots evitar-ho.
Els videojocs poden ser tan addictius,
poden ser tan de droga, tan perillosos,
com pot ser, per exemple, el fitness.
Ara la gent m'ha mirat amb una cara bé,
ha fet així...
A mi el fitness no em genera dopamina
i, en canvi, els videojocs me'n generen un munt.
Veus, veus? Però hi ha gent que sí,
hi ha gent que està massa aficionada al fitness, no?
Doncs pot ser com el fitness,
la necessitat que tinguin els telèfons mòbils,
la necessitat que podem tindre d'estar a prop
de les nostres parelles o dels fills,
que tenim moltes ganes de veure'ls, estem virtualment enganxats,
el neguit de voler veure d'una tacada
tots els episodis d'una sèrie televisió
que d'aquestes que tenim ara
ha de perdonar i per vendre.
A més, està molt ben vist. Acabo d'estar...
Sóc el primer, m'he tirat tota la nit, no?
Que això sí que són addiccions pures i dures
que tenim cada dia i a cada moment,
i és el que dius, ningú diu res, està molt ben vist, no?
Sabeu què passa amb tot això de l'addicció
dels videojocs? Doncs que mai s'estudien
i s'han estudiat els videojocs com l'entretaniment
que realment són.
Un videojoc és ni més ni menys que la competició
màxima per assolir l'autosuperació.
Quan juguem contra la màquina, en realitat,
el que estem fent és un exercici d'autosuperació.
Penseu-hi bé i veureu que és així, no?
Quan juguem en línia,
amb una altra gent, el que volem és guanyar
és sentir-nos bé. Quan juguem
contra, entre cometes, les Game Awards,
sabeu, no se'n recordeu, les maquinetes aquestes,
vol dir que
se'ns frontem als reptes
de nosaltres mateixos per ser cada cop més sàvils
i més ràpids, que és el mateix que
jugar amb el cercamin o el solitari del Windows.
No juguem contra l'ordinador, juguem contra
nosaltres mateixos. El mateix que acabar un joc
i guanyar l'enemic de final de fase.
El mateix que, per exemple, que aconseguir tots els èxits
de les missons d'un Zelda, per exemple.
El mateix que posar les nostres inicials a la
taula de records d'una màquina recreativa.
Aquest era un èxit,
volíem treure més puntuació
per aconseguir un repte personal.
Que un altre cop és el mateix que anar al gimnàs
i veure que hem perdut pes,
que tenim el cos més tonificat,
que hem aguantat mil repeticions d'un exercici.
El mateix que veure tot a seguida Stranger Things,
per dir una sèrie, i ser els primers
a aconseguir-ho, al dir, ei, he sigut jo el primer
que l'he vist, no? Ser els primers a comprar
les ofertes que tenim a Steam.
El mateix que fer una feina ben feta
i sentir-nos satisfets
per haver-la fet. El mateix que aconseguir
ser membre de l'Organització Mundial
de la Salut com a repte professional.
El mateix concepte de la Heiner Education
Video Game Alliance,
i deixant un discurs que, bé, jo, jo, jo,
i una altra vegada jo, us aviso
d'una cosa que m'ofen, el mateix que estic
fent jo, estar ara mateix
a través d'aquest micròfon groc,
dient-vos una cosa que possiblement ningú
us ha dit mai, que tots som addictes
a sol·lífites, i els videojocs són al mitjà
més clar, pur i cru.
Resumint molt, hi ha dues frases.
L'addicció que tenen els videojocs
és, en realitat, addicció a voler ser millors
que nosaltres mateixos. L'addicció, Albert,
som nosaltres.
Heroïna, cocaïna, no, no, no, no,
dos, tres, entre així. Moneres de cindurus.
Exacte, moneres de cindurus.
No, no, fantàstic, i jo crec que
estic força d'acord amb gairebé tot el que has dit.
Gairebé? Només gairebé?
No, sí, sí. Bé, jo no miraria mai...
A fora m'esperes, m'esperes a la sortida.
Jo he conegut gent que ha mirat sèries a 1.5,
eh, per anar més ràpid.
Va, o veure els últims 10 minuts.
Em veus epitofades? Bueno, bueno.
No, perquè ara no, ara amb el digital no hi ha veus epitofades.
O veure els últims... o anar directament al darrer episodi.
O saltar-se 30 minuts i veures els 10 darrers minuts.
Sí, sí.
Doncs jo haig de dir que aquesta setmana
he fet una marató de The Sinner
amb la Jéssica Biel i us la recomano moltíssim.
I per què ho has fet?
Perquè estàs enganxada o perquè...
Perquè tenia temps i em venia de gust.
També llegeixo, vaig al cine, vaig al teatre,
estic amb amics, faig mil coses.
La Jina... mira...
És una dicta, la Jina és una dicta.
Bueno, la Jina, l'Albert, el Blasco,
l'Eli, el Cris, el Xavi Serrano...
Tots... tots som dictes a nosaltres mateixos.
En sèrio.
Enric Cabastany, moltíssimes gràcies
per haver-nos acompanyat al Generació Digital.
A vosaltres per haver-me acompanyat.
Tu mires sèries a 1.5, no? Tu les mires...
Tens temps de mirar?
No gaire, no gaire.
Moltíssima sort amb IGG
i re, estem en contacte al Generació Digital
per saber qualsevol novetat que tingueu,
sobretot de nous jocs, que és el que més ens interessa.
Per suposat, moltes gràcies.
Nosaltres també hem de dir-vos que el control tècnic
hem tingut avui al Ricard Portal
i tornem la setmana vinent a mateixa hora,
és a dir dissabtes a la mitja nit o al dimecres
a les 6 si ens vols escoltar amb beta.
Segueix-nos a Telegram, a Twitch,
a Twitter i a Facebook. Adéu-siau!
Fins aquí el programa d'avui.