i el medi ambient.
Bona nit, us informo, Eva Compte.
Incident a Amsperdam, un cotxe amb vestit un grup de vianants
per causes encara desconegudes i aferit vuit persones.
Almenys dues d'elles han estat greu.
L'incident ha passat a l'estació central de la ciutat.
La policia ha coordonat la zona
i ha detingut el conductor del vehicle.
Després d'un primer interrogatori, els agents han conclòs
que el conductor ha perdut el control del cotxe
i que no ho ha fet intencionadament,
descartant així el mòbil terrorista.
Més notícies, la primera ministra britànica,
la conservadora Theresa May,
ha arribat a un principi d'acord amb el Partit Democràtic
Unionista d'Irlanda del Nord per governar amb el seu suport puntual,
segons un portaveu de Downing Street.
Els unionistes nord-irlandesos i els conservadors
han pactat un preacord per donar suport al govern de May
quan el Parlament reiniciï les seves sessions la setmana que ve,
un document que dilluns avaluarà el gabinet de la primera ministra.
A casa nostra, Carles Puigdemont defensa la força
de la mobilització ciutadana per tirar endavant el referèndum.
El president de la Generalitat avisa al govern espanyol
que pot inhabilitar polítics,
però que no podrà evitar que el poble català vagi a votar.
En aquest procés s'acaba el moment
del protagonisme principal de la política
i arriba el moment del protagonisme principal de la ciutadania.
I si els polítics ens poden inhabilitar,
suspendre, amenaçar, carallar a tot un poble mobilitzat,
conscient i decidit, no li podran fer ni pessigolles.
2.500 persones, segons els organitzadors,
1.300, segons la Guàrdia Òrbana de Barcelona,
s'han manifestat aquesta tarda a la capital catalana
contra l'especulació immobiliària.
Convocats per la plataforma Barcelona no està en venda,
que plega entitats veïnals i sindicats,
la marxa ha recorregut el centre de la ciutat.
Santi Malvis, president de la Federació d'Associacions de Veïns
de Barcelona, Joan Balanyac.
Ha sortit el cadre per la camaldreta a l'habitatge,
perquè evidentment el que estem reivindicant
és Barcelona per viure, no per viure,
i l'habitatge com un dret d'ús social i no com una mercaderia.
La fiscalia demana prop de tres anys de presó
per atreure els càrrecs d'hivern potaix.
Se'ls considera responsables del greu accident
que va patir un treballador extern
després que li van permetre que accedís
a una estructura metàl·lica molt malmesa per fer una reparació.
Un d'aquests operaris, com dèiem, aquest operari,
va pujar a una plataforma en mal estat per la corregió i l'oxidació
i va caure des d'una alçada de cinc metres.
Es va fer greus fractures que van necessitar intervenció quirúrgica
i va estar més de deu mesos incapacitat per treballar.
Els alumnes amb altes capacitats tenen gairebé el doble de possibilitats
de patir assenjament escolar que la resta d'estudiants.
De fet, un de cada dos és víctima de bullying als centres educatius
segons un estudi que s'ha presentat avui a la Universitat de Lleida.
Els experts alerten que cal més formació i prevenció a les escoles.
Lleida es telebosoms.
La investigació l'han fet els psicòlegs de l'associació NACE
contra l'assetjament escolar amb entrevistes a 300 famílies catalanes
amb fills amb altes capacitats.
Les conclusions les resumeix el president de l'entitat, Javier Pérez.
Un niño de altas capacidades va al colegio a cara o cruz.
¿Le puede salir tener acoso? Como que no.
Pero tiene cara o cruz de posibilidades.
Son porcentaje alto.
Y además, de los que los sufren,
uno de cada tres los sufre de una manera grave o muy grave.
Estamos hablando de que son colectivos realmente castigados
por el acoso escolar, son vulnerables,
y hay que tener unas medidas claras de protección.
Pérez insisteix que cal formar el professorat
i aplicar plans de prevenció a les escoles.
Una de les experiències que més està funcionant
és la tutoria entre iguals,
que fomenta que els alumnes es protegeixin entre ells.
Esports, el Nàstic ha guanyat per 1-0 l'Ucamp Múrcia
i continuarà una temporada més a segona.
El president, Josep Maria Andreu,
ha assegurat que la voluntat del club és que Nano Ribas
continuï a la banqueta.
Els altres partits de segona, en presència catalana,
el Maria 1-0 i Cordoba 2-1.
El Barça B jugarà a la final de la promoció de cens a segona
a tot i perdre, avui contra el Cartagena per 0-1.
Dani Pedrosa sortirà amb la poli de MotoGP
aquest diumenge al Gran Premi de Catalunya de motociclisme.
Maverick Vinyales, el líder del Mundial,
sortirà des de la tercera fila.
A Moto2, el millor temps ha estat per Alex Márquez.
Luis Kamelton té la poli del Gran Premi del Canadà de Fórmula 1
que també es discutarà diumenge.
Ana en vol Barça a Naturskaus-La Rioja final de la Copa
i en futbol sal al Barça ha perdut per 6-1 a la pista de l'Inter,
el segon partit de la final de la Lliga a la sèrie.
Està empatada a 1.
També aquest dissabte el Barça ha homenatjat al Camp Nou l'equip,
que l'any 92 va guanyar la primera Copa d'Europa.
Fins aquí les notícies.
A veure, hi veu millor ara o abans?
Ho podem repetir.
Ara o millor abans?
No ho sé, ho veig tot més gran.
No té cap problema la vista.
A Univers MotoGP, com més a prop, més gran.
Si el Mundial arriba a Catalunya,
el més gran és el Barça,
el més gran és el Barça,
com més a prop, més gran.
Si el Mundial arriba a Catalunya i nosaltres som una potència mundial,
com vols que no fem un Univers MotoGP amb una prèvia XXL?
Diumenge, a partir de la una del migdia,
Gran Premi de Catalunya de MotoGP
amb la narració de Damien Aguilar.
Perquè el Mundial és nostre. Que gran!
Hey!
Catalunya de viure.
Benvinguts, aquest és el programa número 618 del Generació Digital.
El control tècnic, Ricard Portal,
i el control central, en Carles Morales.
Si ara ens escoltes per l'AFM,
segur que passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
Generació Digital és un programa que pots escoltar sempre
a través del nostre podcast,
però també el pots seguir abans que ningú
si vas a aquest ràdio.cat o a l'aplicació d'aquest ràdio,
al dimecres a les 6 de la tarda.
Generació Digital és el programa de Catalunya Ràdio
que parla de la cultura i l'entreteniment digital
a les nostres pantalles,
i som molt amics dels continguts relacionats
amb els videojocs, els robots, la programació,
i tot el que té a veure amb la tecnologia creativa.
Això és Generació Digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez...
I avui, amb l'Albert Garcia.
Molt benvinguts a tots. Com esteu?
Molt bé.
Recordem, per cert, l'altre cop,
els programes especials que ens venen.
Dimecres vinent, a aquesta hora, serem a dins del Sónar Més D,
parlant amb els responsables de l'esdeveniment
i fent un programa especial que penjarem també per internet.
Dissabte vinent, a les 4 de la tarda,
emetrem un altre programa en directe per Catalunya Ràdio i ICCAT,
on us farem un resum d'una hora
de tot el que allà veureu, tocarem i experimentarem.
Albert Garcia,
parlarem una miqueta del teu tema d'aquesta setmana.
Tu vindràs a programar dissabte, però no pas al dimecres.
Això mateix, perquè estaré a Los Ángeles, a les 3 del dimecres,
a la fira aquesta de videojocs, molt important.
Ho he dit com una informació, no?
Fas molt enveja, Albert,
perquè realment és una de les fires més importants de videojocs del món,
on es couen totes,
és la primera de moltes que venen després, i és la grossa.
I tu, al dissabte, al Sónar,
ens explicaràs una miqueta dins del Sónar com ha anat això.
Sí, farem un repàs d'aquesta setmana boja
que és a punt de començar.
Comença dissabte, de fet.
Aquest dissabte ja començarà a haver anuncis i tot això.
Jo ja tinc moltes ganes moltíssimes
que ens portis un record de Los Ángeles.
A veure, a veure què trobaré per allà.
Per cert, Gina, fa una estona,
mentre estem enregistrant aquest programa,
ha sortit una notícia de la darrera hora,
al darrer minut, del Sónar més dè,
que, mireu, aquesta setmana es presentava
en Monument Valley 2,
a la conferència aquesta de desenvolupadors d'Apple,
i el Sónar més dè ha confirmat a través del seu Twitter
que d'última hora, com a convidat,
ve un dels seus programadors principals, el Dan Gray,
per parlar-nos de Monument Valley 2.
Moltes ganes, perquè aquest home ja va venir fa un parell d'anys
a parlar-nos de Monument Valley el 2014 o 2015,
i ara torna a venir per parlar d'aquesta nova versió.
Perfecte, perquè porta la samarreta de Monument Valley,
precisament, i Albert, ho has jugat, no?
Sí, tan bon punt va sortir l'anunci que ja estava disponible,
més m'encanta, perquè l'anunciem i ja el podeu descarregar.
I me'l vaig baixar, ja vaig parlar de meitat.
Quant et va costar? 5,50.
Trobes un preu just, un joc de mòbil a 5,50, Francesc?
I jo, a veure, la percepció realment és que és car.
I sobretot, sabent tenir en compte el primer Monument Valley,
les hores que pot durar.
La percepció, així, per a un públic general,
és que és car. Per mi estava perfecte.
Jo crec que posar preu a les hores,
en funció de les hores que dura un videojoc, no és just,
perquè hi ha videojocs molt curtets d'un parell d'hores
que jo hagués pagat molts diners i després hi ha videojocs d'aquests
que et duren 400 hores que després no t'agraden.
Jo prefereixo pagar els diners aquests 5,50 o 40 euros...
Per l'experiència. Per l'experiència total,
que no pas que després, cada cinc minuts,
em vagin demanant un euro, un euro, un euro,
perquè acabes pagant més,
s'et fa incòmode que et vagin aquí pidolant els diners,
no ho sé, és diferent.
Sí, per mi car és l'Street Fighter 9, per exemple,
40 euros per un joc que me l'he comprat personalment 10 vegades,
i que no canvia res.
En canvi, això és una nova experiència, és curta, és veritat, però...
Te l'has acabat, ja?
La meitat. Són 14 capítols, vaig pel 7.
Molt bé.
Doncs aquesta setmana ha estat el 33 d'aniversari
de la sortida del Tetris,
i la Gina ens va fer donar d'un missatge
que el mateix Alexei Paginov
ha publicat al Twitter per a tot el món.
Hola, soc Alexei Paginov, el creador del Tetris.
És difícil de creure que han passat 33 anys
des que vaig crear aquest joc tan petitet.
Ja forma part de la història.
Conec moltes coses,
però no sé si t'agraden o no,
perquè no sé si t'agraden o no,
perquè no sé si t'agraden o no,
però és que em fa molt feliç
quan em diuen que els agrada el meu joc
i hi passen moltes hores.
Així que he pensat que seria una molt bona idea
en aquest dia del Tetris
de jugar una mica al Tetris
a la teva plataforma preferida.
Gracias. Així que igualment, Alexei,
és curiós fer un missatge
que no diu res gairebé, no sé,
no hi ha cap notícia...
I ja està.
Parlem de jocs que ens hem comprat més d'una vegada, no?
Potser el Tetris també estaria un dels exactes termes.
Diguem alguns tòpics, no sé, és que jo...
Deixeu-me dir-me algun, allò que no s'ha dit mai,
allò de... quan començo a jugar al Tetris,
sobretot si és a l'abvespre, quan em poso a dormir,
cauen les peces quan tanco els ulls.
Això s'ha dit molt, eh?
S'ha dit molt, mai m'ha passat a mi, però representa que...
És un terme que es coneix com l'efecte Tetris,
i s'ha de dir que els estudis amb gent que juga al Tetris
s'han utilitzat per estudis de memòria
de persones amb problemes de retenció de memòria
a curt i a llarg termini.
S'han utilitzat al joc del Tetris?
La gent parla molt del Tetris,
però pocs jugadors s'atreveixen a convertir-se
en prou players del Tetris.
L'altre dia estava jo parlant amb un col·lega
que li agraden els videojocs i em deia...
Ostres, mai he jugat realment a intentar fer-ho bé al Tetris.
Sempre està allà, al Tetris, però...
Hi ha una tècnica, també.
Aquella que consisteix a intentar col·locar la fitxa
a l'últim segon, Clash, té un nom en concret.
Sí, que es diu... Ser un malalt del Tetris.
No sé com es diu, però té un nom i...
Realment, poca gent es dedica realment a aquest joc.
És curiós perquè l'altre dia tu i jo,
i anàvem a jugar al Puyo Puyo Tetris,
que segurament és una de les darreres versions
que ha fet el Tetris juntament amb aquest joc,
i no estava malament.
No, la veritat és que el Tetris és un d'aquests jocs...
L'Alexè deia que era un joc petitet, però és un joc que no mor mai.
Que és molt simple, que tothom que el veu sap de què va,
sap el que ha de fer, és a dir, no necessita llibre d'instruccions.
I això que el vagin reinventant, a vegades està bé i a vegades no.
Hem vist versions ben fetes i mal fetes.
Però el Puyo Puyo, aquest per Nintendo Switch,
és una molt bona versió si volem competir amb algú,
si volem una mica experimentar amb aquesta emoció del Tetris.
Recordeu aquell programa japonès
on els personatges que hi participaven
havien de posar-se en una forma com una peça del Tetris
per no caure a la piscina.
I corrien per una pobresa de transportadora
i s'havien d'adaptar al forat de... a la paret.
Una cosa a la paret s'havien de posar.
Evidentment venia del Tetris, eh?
Sí, és boníssim.
Em recorda un videoclip d'una cançó, que no recordo el títol,
el podeu buscar a YouTube.
És un grup de música indi,
que el videoclip és un personatge d'una fitxa del Tetris
que la fan fora de la feina i va perdent fitxes,
i és superdepriment, però està molt ben fet.
És molt curiós.
No s'han fet moltes coses a nivell de...
A YouTube trobareu molta gent que utilitza el Tetris com a referència.
I ara jo hi penso, mira, el que em ve al cap parlant de música,
és del jazz dance.
Un dels jazz dance té la sintonia del Tetris com a ballable.
I el que ha de fer són quatre persones fent figures del Tetris.
És molt divertit. Boníssim.
Per cert, vosaltres, que heu anat molt a llocs com el manga,
també el tema del còmic,
la gent es disfressa de peça de Tetris?
No, no em veus molt. No, no, no, no.
És poc sexy.
No, i una mica trist, eh?, en algun instant.
Però sí, sí, alguna fotografia, jo n'he vist, què tal?
Doncs molt bé, 33 anys del dia del Tetris,
que volen instaurar, imagino, per anys vinent,
felicitats, Àlexei Paginov, i també l'empresa que hi és al darrere.
Doncs l'Elder García marxa cap a l'E3,
la Fira Mundial més important de videojocs,
i l'altre dia em comentaves que estàs molt content.
Com t'has plantejat aquest viatge?
Sí, sí, totalment. Aquest any ho he volgut fer diferent.
Bueno, aquest any, com si anés cada any, eh?
Tu i jo hi hem anat, junts.
Hi hem anat, el 2012, a la presentació de la Wii U.
Sí, sí, a més, estàvem asseguts al costat de Warrenspector.
Ah, sí? Sí, sí, eh?
Espectacular.
Va ser un gran moment que l'Albert em diu...
Em pots canviar lloc?
Sí? Sí, sí, et vaig canviar lloc.
Vaig dir això, jo. Maravilla.
La tercera vegada, segona... La tercera.
I tenint una mica d'experiència amb tot això, aquest funcionament,
la gent sempre diu...
Oh, és un infern anar a l'E3, és infernal, hi ha molta feina.
A veure, tampoc exagerem. Vas a treballar, si et dediques a això,
però vas a veure jocs i vaig com molt...
Jo no tinc aquesta visió tan negativa d'infernal, l'E3.
Perquè ets periodista de guerrilla, aleshores, aquestes coses et van.
I també suposo que depèn del mitjà, i el que demana el mitjà.
En aquest cas, aquest any, vaig totalment per lliure.
Freelance? Els meus estalvis.
He estalviat durant un any sencer per poder anar,
perquè tenia ganes d'estar allà,
d'estar on hi ha d'anunciar els videojocs.
I per què aquesta forma diferent de plantejar-t'ho?
Perquè vas més tranquil i no has d'anar a conferències.
Per gaudir-ho més, també, perquè a vegades...
He anat aprenent amb els anys que quan ets...
Vols cobrir un esdeveniment i t'omples l'agenda d'entrevistes?
No cal. 3 o 4, que estiguin bé,
una vegada ja sortiran oportunitats de fer entrevistes,
no et lliguis amb cap companyia per haver de fer mil coses,
perquè al final no veus l'ambient, no parles amb la gent.
I això és el que vull fer aquest any, per gaudir.
Encara que no vegi el gran secret, més igual,
jugar els jocs disponibles al públic ja em conformo.
Fes una prèvia del que hi trobarem.
Doncs sí, us faig dues prèvies.
La primera és la que tot està confirmat i és la fàcil.
Microsoft presentarà una nova consola, Sony tindrà...
Project Scorpio, es diu.
Presentarà ja oficialment que es podrà comprar?
Sí, la presentarà, posarà data, segurament preu.
Això és el que diuen.
Presentarà segur... Això és el que hi ha de rumor.
Perquè portem molt de temps assaltint Project Scorpio,
Auregamer va treure les especificacions tècniques.
És que si no ho presenten és que som tonto.
Jo em retiro de...
Però Microsoft no va a la consola.
Sony molts videojocs.
Sony té un truc.
Sempre presenta molta cosa.
Sembla que estigui al màxim.
I després espera't, no? Espera't, segles.
God of War, Gran Turismo, The Last of Us 2...
Tots els jocs que vam veure l'any passat els continuarem veient.
Gran Turismo Sports, eh? Gran Turismo Sports.
Amb el Yamahuchi? Amb el Yamahuchi.
Ja estarem a veure com és aquest nou simulador de conducció.
Nintendo Super Mario,
mira si te'n vaig tancar i gairebé de les últimes...
Volia provar aquest joc, sí o sí.
Serà el joc de la fila, per descomptat.
És aquell en 3D, no?, que vam veure un vídeo a la presentació.
Sí, amb una música fantàstica.
No, Aventura del Mario, que no teníem cap des del Super Mario 3D World,
per la Wii U, i està bé.
El nou Assassin's Creed, ambientat a l'antic Egipte, per part d'Ubisoft,
el Call of Duty de la Segona Guerra Mundial per part d'Activision,
i la Guerra de les Alèxies per Electronic Arts,
que com que tenen la llicència no paren de fer videojocs, és normal.
Ah, que és com una segona part, és un nou...
Un nou Battlefront,
que en aquest cas diuen que podràs viure escenes de les tres trilogies.
A veure com... La cantina, ja ho veureu.
A veure, a veure. Al FIFA, no?, amb la portada del Ronaldo.
Uf, sí. Heu vist quin disseny gràfic tan tesolent?
Curiós, no?, així sorprenent.
No es veu el títol de FIFA, perquè hi ha la samarreta de color blanc.
Sí.
El logotip del patrocinador d'aquest equip.
Igual canviar, eh?, d'aquí a que surti.
A veure. No ho sé.
Però us portava també, a banda de l'oficial,
algunes apostes, no?,
algunes, doncs, prediccions,
que probablement no en cert cap,
però, escolta, a veure si es compleixen, no?
Podem això deixar-ho enregistrat? I tant, i tant, que sí.
I si a què s'atrevessa es compleix,
doncs mira, em feu un monument aquí, a la sortida de Catalunya Ràdio.
A veure, From Software,
l'estudi més en forma al Japó ara mateix,
jo penso, de videojocs, creador Dark Souls i de Bloodborne,
jo penso que presentarà una nova entrega de Bloodborne.
Bloodborne era aquell joc una mica fosc, no?
Sí, sí, totalment gòtic, superfosc.
Em va agradar moltíssim per la Play 4,
i jo penso que aquest estudi fa temps que no està fent res,
i hauria de presentar una segona part, perquè va anar molt bé,
o sigui, no tindria sentit que no ho fessin.
Després, Retro Studios, els creadors...
Un estudi de X, que van fer els últims Donkey Kong per les Nintendos.
Els Metroid Prime, fa temps que no diuen que estan fent,
és un estudi boníssim,
i jo penso que pot ser un Metroid Prime, ho penso jo i molta gent.
Tampoc aquí estic, uau, que original.
La Super Nintendo Mini,
la versió aquesta, doncs, col·leccionable, petita...
Que costa la moda trobar, etcètera, etcètera.
A veure si hi ha rumors que es podria presentar.
A mi em sabria greu que es presentés,
perquè la NES Mini la van treure pel 30 aniversari de la NES,
seria bonic esperar-se el 30 aniversari de la Super NES,
perquè la NES no es pot presentar.
Hauries de ser assessor, tu.
No ho sé, però hauríem de tenir respecte per aquest calendari.
Ets valent i dius, també,
el preu de la possible nova consola de Microsoft.
500 dòlars, jo penso. Molt bé.
I si té aquest preu, estarà bé.
Si tot el que diu en què té ho té allà dintre, és barat.
I si, a més, et treuen un bundle amb un Halo,
amb algun videojoc d'aquests, encara estarà millor.
Home, i tant, això és sempre.
Si porta un videojoc, perquè si no és molt més car.
¿Però creus que aquesta consola és realment una nova consola,
o estem parlant d'una Xbox One
que es posa al nivell de la 4 Pro, que es queda a mitges?
És que, per a especificacions, és una nova consola.
És molt més potent que la One.
Per mi sí que serà una nova consola.
Si no, no n'hi dirien, no?, però ja que és Scorpio,
potser aleshores li dirien la nova Xbox One, una nova versió...
També, però és que també, com el Francesc diu,
també la presenten com una consola molt compatible
amb les anteriors i, per tant, com...
És igual, és... Jo penso que serà...
És com un update. És una forma rara de presentar-la.
Això de Microsoft ha dit que s'han acabat les generacions de consoles
i que, a partir d'ara, serà com els mòbils un cada dos anys.
Més coses de Nintendo que creus que passaran?
De Nintendo, per exemple, tothom s'està queixant aquests dies
que el servei aquest d'online, de la Switch,
que encara no l'hem vist, però tothom l'ha criticat,
serà una patata.
Jo penso que estarà bé.
Penso que estarà bé, no perquè m'agradi molt aquesta companyia,
però per un motiu, poder controlar les partides online amb el mòbil
a mi em sembla interessant,
perquè jo sempre que jugo online acabo utilitzant el telèfon mòbil,
que si un no s'ha connectat...
Sempre acabes amb el telèfon.
Imagineu-vos poder programar una partida.
Avui quedem per jugar a les 11 i això ho gestiona el telèfon mòbil.
Però no hi ha molts cables?
Hi ha molts cables, però...
El que he vist jo és que et fan molts cables.
Hi ha molts cables, però això és una cosa físicament molesta,
però penso que això de l'aplicació pot estar bé,
perquè és diferent i a veure com ho fan.
Més coses, nou joc de l'empresa Bioware,
que ara s'han de redimir una mica
després d'aquest Mass Effect Últim que no m'agrada gaire.
Després...
Jo penso que Bethesda presentarà un retorn de Wolfenstein.
Van presentar retorn de Doom, de Quake, que ha sortit fa poc.
Potser ara de Wolfenstein toca.
I un altre que us porto,
i amb motiu de la sintonia que estem sentint ara mateix,
alguna cosa de Sega.
Sega va sortir fa dues setmanes
que estaven volent renovar la seva imatge corporativa
i fent alguna cosa... Ai, quina por.
Sonic vuelve com abans.
Quina por. De moment, el Sonic ja sabem que torna,
però imagineu-vos que torna a una franquícia clàssica.
Nosaltres continuem parlant de videojocs.
En el programa d'avui en parlem força,
perquè és moment de parlar-ne el mes de juny.
És important en aquest aspecte.
I ara anem a parlar amb la persona responsable del Game Lab,
perquè el tenim després del sonar.
A Barcelona, al Game Lab, una cita que tampoc ens podem perdre.
Anem rebent cada setmana notícies
del que serà l'edició d'aquest any
del 13è Congrés Internacional del Videojoc i l'Òscar Interactiu.
Per parlar-ne, ens acompanya el seu fundador,
Juan Fernández Lobo.
Hola, buenas tardes, Albert, ¿cómo estás?
Muy bien. Cero preocupación por el tema del número de edición.
¿O no? 13.
Ah, pues mira, habrá que sacar... No me había indicado.
No soy nada supersticioso.
Y creo que la industria tampoco es nada supersticiosa.
El otro día lo pensaba.
No conozco los equipos por dentro,
pero siempre hay en muchos trabajos supersticiones.
Yo creo que en el videojuego no.
No conozco ninguna superstición realmente...
o más allá de las personales, puede tener cada uno.
No hay ninguna que esté ascendido.
No es una cosa... Bueno, una cosa buena.
Yo creo que sí debe haber muchas al revés, ¿no?
Muchas cábalas, que se llaman.
Me gustan más las cábalas que las supersticiones.
No pizar las rayas, las baldosas y tal cosa.
Yo soy más de esos que de las supersticiones del 13è.
Muy bien. Oye, del 28 al 30 de junio,
en el hotel Speria Tower de Barcelona,
cuando vas a la página web de GameLab.es,
comentáis visiones inspiradoras,
información rellevante y conexiones únicas.
Visiones de gente que viene de fuera,
información que van a dar muchos de estos congresistas
y también conexiones.
Digamos que son las tres columnas más importantes de GameLab.
Sí. De hecho, hacia ahí ha ido...
Yo siempre explico que el GameLab ha ido evolucionando.
Nació como un proyecto más bien de corte académico,
después se convirtió en una especie de ventana
para las empresas españolas de cara al exterior.
Un poco de llamar la atención también
sobre el ecosistema de Barcelona,
que creo que hemos contribuido a hacer más notorio,
y a crecer en alguna medida en los últimos años.
Y la última, digamos, evolución, o la evolución natural,
es la de convertirse en un lugar que le sirva a los asistentes,
en su mayoría gente que se dedica al sector,
en distintos ámbitos, el desarrollo, el negocio,
o cualquier otro ámbito,
y que le sirva para intentar posicionar sus negocios
y sus carreras de cara al futuro.
Yo pongo este ejemplo.
Intento que los creadores salgan un poquito de la caja,
de la caja que supone el mundo del videojuego,
y que se paren a mirar en perspectiva a su sector
sus conexiones con otros sectores creativos
y con otros sectores culturales,
siempre tenemos el film, la televisión, la música, etc.,
pero hay otros muchos sectores que tienen relación,
que traten de mirarlo todo en perspectiva,
y que traten de imaginarse cómo este medio en continua evolución
va a comportarse en los próximos años,
de tal manera que puedan posicionar sus carreras,
sus negocios en la dirección correcta,
o una dirección más o menos acertada,
para estar, para ser líderes
en la próxima generación de entretenimiento.
Creo que en esa próxima generación de entretenimiento
no va a haber tantas barreras,
y algunos de estos nombres como el videojuego, el cine, la televisión,
incluso van a ir poco a poco diluyéndose,
y estamos a las puertas de la creación,
no sé si de la creación de un nuevo medio,
pero sí de la transformación de todos esos medios
y la convergencia entre muchos de ellos.
Viene Fumito Ueda.
Hemos hablado muchísimo en estos 15 años
de la generación digital de este artista.
De hecho, él, por ejemplo,
se caracteriza por tener una gran personalidad.
A través de él gira toda su obra.
Y muchas veces comentamos que, evidentemente,
el hecho de hacer un videojuego es una carrera de equipo.
Sí, la verdad es que, bueno,
yo creo que muchas veces este perfil de creadores
tienen claro y no tienen claro.
De hecho, el propio Fumito se quita mucho mérito en el sentido,
como buen japonés,
pero yo creo que lo que sí tienen es una idea clara en su mente
sobre qué tipo de cosa quieren hacer,
qué tipo de experiencia o de historia quieren contar,
y después es el equipo el que obviamente les ayuda a aterrizar
y a terminar de enfocar esa idea
y convertirla en algo, digamos,
como un producto final que pueda llegar a la gente.
Otra cara de la industria que también traeis en Gamelab
es gente de Supercell, una de esas empresas que es muy curiosa
porque en los últimos años en las radios y en las redes generalistas
se empieza a decir el nombre de esta desarrolladora,
cosa que es normal porque, al final,
su producto está en manos de cantidad de millones de personas.
Y también vais a traer la cara de esta industria, ¿no?
Sí, va a estar uno de los fundadores.
Hay tres fundadores en el equipo,
esenciales para lo que es hoy en día Supercell,
el fenómeno cultural y económico que supone la compañía ahora,
que es la compañía más grande en juegos para móviles del mundo,
y Mikko es, en concreto,
la persona que ahora está mirando
por la expansión de esa compañía, ¿no?
Una vez que ya se han establecido como líderes del sector,
todas las compañías líderes del sector,
para mantenerse en ese posicionamiento,
al que es muy difícil llegar,
porque hay que hacer los movimientos
y las inversiones estratégicas acertadas con el tiempo.
Entonces, Supercell, como hace Google, como hace Facebook,
como hace otras grandes compañías de tecnología,
está intentando mirar a su entorno
y ver qué valor tienen otras compañías, otros proyectos,
que les puedan aportar en ese seguir creciendo su idea de proyecto.
Por último, Iván,
nos escuchan muchos alumnos en nuestro programa de grados,
universitarios centrados en el videojuego.
Cada vez me estoy dando cuenta, por ejemplo,
hablamos muy poco de los bachilleratos artísticos,
donde los chales son mucho más jóvenes,
pero ya llevan un tiempo programando en Scratch
y tocando el videojuego.
¿También les puede interesar, por ejemplo,
a gente más joven venir al Game Lab?
Totalmente.
Sobre todo por esa visión más amplia que comentabas,
creo que en Game Lab se habla de videojuegos,
pero no se habla solo de videojuegos,
es decir, se habla del videojuego como un medio en evolución,
como el centro, digamos, de un sector, una industria,
que engloba muchas más posibilidades que las que hoy se conocen,
y para cualquier persona que tenga un interés creativo, técnico,
y que quiera imaginarse en qué espacios va a trabajar,
con qué lenguaje va a tener que relacionarse,
qué modelos de negocio...
Yo creo que es muy ilustrativo para gente que esté en bachillerato,
para gente que trabaja en otros sectores, en otras industrias,
y tenga un trabajo, una responsabilidad, de alguna manera, creativa,
dentro del ámbito de la tecnología, de los nuevos medios.
Game Lab, el Congrés Internacional del Videojoc,
i ara, del 28 al 30 de juny, a l'Hotel Espèria Tower de Barcelona,
hem parlat amb el seu fundador, Iván Fernández Lobo, molta sort.
Muchas gracias, Albert. Espero veros por allí los tres días.
Seguro que sí. Muchas gracias.
Un abrazo, muchas gracias a vosotros.
No sé si esteu d'acord que Fumito Hueda,
almenys a mi, és el qui més il·lusió em fa,
una entrevisteta amb ell, no?
I dinopati? No us fa il·lusió dinopati?
Sí, però jo primer, Fumito, eh? Però que riu, a més, eh?
Fumito, molt bé, però és que n'hi ha molts en aquesta edició del Game Lab,
jo crec que l'han treballat molt,
que l'agenda de personatges que venen és molt important,
i realment jo crec que comença a ser un esdeveniment de rellevància
per dins del sector dels videojocs.
I doncs, a mi, en Richard Garriot, que és en Lord British,
que és l'última online, els jocs online neixen aquí, eh?
Vull dir, aquí, Wall of Warcraft, però abans, l'última online,
molt del que s'anomena els córneres dels jocs online
es creen, doncs això, als anys 90 i no més enllà.
Nosaltres us farem el programa especial del Game Lab,
serà el darrer dimecres del mes de juny, el farem des d'allà,
i intentarem, doncs, copçar l'opinió
de tots aquests personatges que venen
i també de la gent que, com parlàvem amb l'Ivan,
venen de molts llocs diferents i amb interessos diferents,
i també amb ells volem parlar del perquè venen al Game Lab.
En Cris, del canal de Cris, que ja té més de 100.000 seguidors...
Suscriptors, sí, sí, una barbaritat, Cris.
Et felicitem des d'aquí, perquè ets un youtuber enorme.
A més, quan va començar, en tenia 30.000,
ara 100.000 és l'efecte de generació digital.
I ara li donaran, exacte, l'efecte,
li donaran com un obsequi d'un YouTube, no?
Sí, li donaran una espècie de quadre que té el botó de generació...
Ah, sí?
No, no, de YouTube,
potser li hauria de donar el botó de generació digital.
Esclar, però què és?
No, és com un quadre amb una enganxina...
Real, eh?, real.
Sí, pesa una mica, que és com un botó.
De fet, el més bèstia el té PewDiePie,
que és d'aquest superespacial.
És com de diamant o algo així, no?
No, és com de color vermell, així, com...
El diamant, ja. El diamant és... el veu molt lluny, el diamant.
Té un altre, que és així, una espècie com de rubí,
una veu estranyíssima.
Cryptonita.
Doncs el Cris m'ha demanat...
Vull parlar de videojocs indis, sisplau.
Doncs res, ens ha fet una peça vista des d'aquesta perspectiva de youtuber.
Els meus amics saben que soc un amant dels títols indie,
per això vull recomanar uns quants títols
que deixaran un bon record després de jugar-hi.
Comencem amb un joc que es diu Absolver.
Imagineu un Dark Souls
amb un sistema de combat com els d'un joc de lluita arcade
amb estil de lluita personalitzable
i una ambientació amb influències asiàtiques.
Així serà Absolver,
disponible a l'agost per PC, PS4 i Xbox One.
Un altre joc recomanable serà Pray of the Gods.
Una guerrera es desperta enmig d'una illa nevada sense equip.
Una aventura de supervivència on s'ha de fer front a gegants colossals
i criatures fantàstiques al més pur estil Shadow of the Colossus.
Però també s'ha de fer front a la fam, al fred i a l'esgotament.
Disponible al desembre d'aquest any.
Un altre títol molt esperat és Lost Ember.
El desenvolupament de joc en Lost Ember
es concentra en experimentar el món i la història
des de la perspectiva fascinant d'un llop
que pot posar-hi els animals del seu entorn.
Submergeix-te en aigües profundes sent peix,
vola cap a les altures encastellades com a ocell,
cava sota terra com un talp
o fins i tot salta costaruts cims amb una cabra salvatge.
Els creadors volen que exploris el seu món
sense interrompre la teva dinàmica de joc
amb combats, trencar closques o, en general, morir.
Haurem d'esperar fins a 2018 per jugar-hi, però valdrà la pena.
I tu? Tens un joc indie que esperes des de fa temps?
Digue'n-s'ho pel Telegram del programa o per Twitter.
Fins una altra! Adéu!
Molt bé, Cris, moltes gràcies l'altre dia, per cert,
i parlant de jocs no podríem dir indis,
perquè Rhyme no és una producció més important,
vaig batre un dels meus rècords jugant seguit,
que feia molt de temps que no jugava...
Te'l vas passar sencer? No, encara no, queda molt poc.
Vaig jugar tres hores i mitja seguides, cosa que per mi...
O sigui, vaig acabar mort, mort.
Ja et vaig dir que eres gotador.
Jo ho vaig haver de fer amb tres sentades,
perquè després de dues hores et fa mal el cap,
tot i que el joc no és molt difícil,
són molts trencar closques un darrere l'altre
i acabes amb el cap com un timbal.
És veritat, això, que no són gaire, gaire difícils.
De vegades dius, mira, fins i tot jo,
jo puc anar fent el que sigui que és veritat,
si em portes molt de temps, en plan, a veure, a veure, a veure com és.
A mi, us he de dir que m'ha agradat, evidentment,
però se m'ha fet una mica pesat, eh?
Espera't, no, no, no, t'has d'esperar, t'has d'esperar el final.
Albert, no vull dir res, t'has d'esperar el final.
Albert Garcia, tu què opines? S'ha d'esperar el final.
Al final, tu te l'has passat, també, eh?
T'has d'esperar el final, perquè és que no has jugat a Rhyme.
Bé, sí, sí, doncs explicarem una mica d'experiència.
Per cert, la setmana passada vam estar parlant dels Cassios,
del 60 aniversari que el Francesc va parlar,
al Telegram, tot un munt de gent comentant
que encara tenia els seus rellotges, que encara li durava la pila,
i això sí que és veritat, les piles les duren molt,
perquè crec que, no sé, consumeixen com una mica de...
Hi ha uns fullets que van canviant les piles de tots els Cassios del món.
Exacte. I també, en Pireta,
aquest home que tenim al nostre Telegram,
doncs ens avisa a Albert
que el 24 de juny es fa una trobada internacional d'Ingres a Barcelona.
Sí, sí, sí. A més, t'ho va dir a tu, eh?, perquè t'interessaria.
No, no, perquè ella és una de les eminències
amb el món d'Ingres a casa nostra,
perquè organitza les partides, perquè està molt involucrat.
L'hem de portar, eh? Està molt involucrat.
M'agradaria portar-lo.
Us explicarà i ens explicarà coses molt interessants
de la comunitat de jugadors d'Ingres,
que sí que en Pokémon GO bé, la cosa es va, doncs, perdent seguidors.
Ingres, bé, té la seva base d'os ovares
i continua anant ja fent les seves aventures de captura
d'emplaçaments amb aquest videojoc de geolocalització.
És molt interessant.
Jo vaig poder anar a una d'aquestes esdeveniments
que va haver de fer un parell d'anys.
Sí, me'n recordo. I era increïble, jo, perquè hi havia...
Aquest no sé si serà tan gran, no crec que sigui tan potent,
però el moviment que hi ha al voltant és molt curiós.
Doncs si aneu al nostre Telegram del generació digital,
en Pireta el que ha fet és, per exemple,
posar l'enllaç de l'esdeveniment
on directament podeu trobar tota aquesta informació
del 24 de juny al dia de Sant Joan.
A més, és un dia perfecte per anar a fer aquesta història.
Podeu trobar el nostre Telegram a telegram.me barra generaciódigital.
Això és Generació Digital.
De tots he sabut que els avenços tecnològics
han fet possible tota mena de fantasia cinematogràfiques,
però que no n'hi ha prou amb els efectes especials
per fer una bona pel·li.
Avui us portem una pel·lícula tècnicament revolucionària,
però està considerada com una de les pitjors pel·lis del món.
Robot Monster.
Ai, els anys 50, eh? I el paradís de la serie Z.
A veure, arguments inversemblants
que es feien en realitat gràcies a parts iguals,
atenció, de la fe infinita del seu realitzador en el seu producte
i una absoluta falta de pressupost.
El Robot Monster s'estrena el 10 de juny de l'any 53,
o sigui, ara ben bé fa uns 64 anys.
Atenció, perquè es va rodar en quatre dies,
això ja diu molt de la qualitat del producte final.
Van utilitzar, a més,
matratxafusellat d'altres pel·lis com A fer un milió d'anys
o Continent perdut, Lost Continent.
La gent el recordarà de Mundo Viejuno, la muchachada.
I el Lost Continent, d'aquesta pel·li van utilitzar matratxes
perquè van decidir que faltava xitxa i van dir,
posem un parell de dinosaures matant-se, no?
O sargantanes en primer pla. Doncs vinga, traiem-les d'una altra pel·li.
El pressupost de la pel·lícula era d'uns 15...
A veure, segons les fonts, van dels 15.000 als 50.000 dòlars,
que això ja per l'època eren quatre duros.
Perquè, a veure, monstre robot de la lluna,
aquest és l'argument una miqueta de la pel·li, el Robot Monster.
Digue'm que els diners per fer el robot es van acabar amb el casc.
És que no va haver-hi més pressupost per acabar el robot.
Un amic del director tenia un tratx de gorila i van decidir,
coi, li fotem el cas de robot al gorila i ja està, vinga!
Monster robot eximiesc de la lluna?
Déu n'hi do.
I aquest robot què volia de la Terra?
La majoria del que volen tots els robots de les pel·lis.
With the swiftness of a deadly cosmic ray,
the Earth is invaded by indestructible moon monsters.
Their ghastly mission, death for all human.
Com deien vendors, muerte para todos los humanos, una mica.
Doncs és això. Vinga, va, fem una miqueta de spoilers.
Sense problemes, sense problemes.
Resulta que el ratx de la mort d'aquest robot, des de la lluna,
mata tota la humanitat sencera, flas, així, d'una sola passada.
Menys de vuit persones, que també és mala sort.
Mates a 6.000 milions, menys vuit.
Vuit que haurien d'estar al darrere de la Terra.
S'havien pres una fórmula d'un investigador secret.
Bueno, total. La qüestió és que té que anar a la Terra,
i què passa amb els goril·les gegants,
ja ho sabem tots des dels anys 30 i gràcies a l'RKO,
que els goril·les s'acaben enamorant de les protagonistes.
I és just el que passa una miqueta, s'enamora de la protagonista.
Però això que dèiem dels avenços tècnics, perquè n'hi havia,
on estan?
Doncs mira, perquè una pel·lícula amb aquest argument tan infumable
i aquests quatre durs que es van gastar, què va passar?
Mira, t'haig de dir que la pel·li no és Robot Monster,
és Robot Monster in 3D, en 3D.
En cinema en blanc i negre, que funcionava no amb l'anaglif,
aquest cinema en blau i vermell, ulleres blaus i vermelles,
que ja és molt vintage, sinó que funcionava amb llum polaritzada.
Dos projectors, llum polaritzada, com funcionen els cinemes 3D,
que avui en dia podem anar a veure en una pel·lícula.
Tècnicament era un 3D bastant avançat,
inclús les crítiques de l'època aplaudeixen la qualitat
de l'efecte 3D.
Que tot havia de posar unes ulleres, imagino, a la sala.
Exactament, però eren unes ulleres que et permeten veure la pel·lícula
tot i que la pel·lícula no anegui negra,
per això, perquè utilitzaven llum polaritzada
i no efectes de colors per cada ull diferent.
I, a més, va ser, i això t'agradarà, Albert,
va ser pionera a introduir l'audio-estereoscòpic
en les pel·lis de ciència-ficció.
Estereofònic. Estereofònic, sí, sí.
L'estereo, l'estereo. L'estereo, molt bé, molt bé.
I, escolta'm, podem dir que és la pitjor pel·li de la història,
en tot això? Doncs això és molt personal,
perquè segurament molts de vosaltres tindreu al cap
i de les seves pel·lis de ciència-ficció,
sèries, també, i que una de les pitjors pel·lícules de la història
es considera Plan 9 from Outer Space.
I hi ha una... Mira, això és una cosa que s'ha de jutjar,
l'has de veure a les dues i dir quina és pitjor.
Sí que és veritat que si anem a Rotten Tomatoes,
que és una d'aquestes pàgines que acumula les puntuacions
que la gent dona a videojocs, a cinemes, etcètera,
doncs Robot Monster ho té un 34% de crítica,
de gent que ho considera que està bé,
mentre que el Plan 9 ho té un 67%.
Així que igual Robot Monster tira més cap avall,
segons l'opinió general del públic.
El que heu divertit és que algú es va pensar que això tenia...
doncs era...
era la batalla de la pitjor pel·li de la història,
doncs s'havia de fer i s'ha arribat a editar en DVD conjuntes.
Robot Monster versus Planet Nine,
perquè les tinguis en el mateix DVD,
i és això, la batalla de la Vesòvia cinematogràfica,
en un sol DVD. Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs estem enregistrant en aquest programa dimecres,
i avui, precisament, apareixen dues tauletes noves...
de l'univers Amazon.
Amazon sempre va traient les seves tauletes,
evidentment llibres electrònics com el Kindle,
i també tauletes
que tenen unes característiques força curioses.
De fet, la gent té les mans una d'elles,
que és el Fire HD 8,
i també tenim aquí sobre la taula la capsa del Fire 7.
Són unes consoles, ho hem de dir,
per si la gent està interessada
en aconseguir una tauleta Android,
que tenen, com ho diríem,
una pàtina, una pantalla Amazon,
del seu univers.
És a dir, no és un Android
com el que estem acostumats a veure amb els telèfons,
sinó que està pensat
en totes les seves aplicacions, pel·lícules, etcètera.
Això sí, té aplicacions,
aplicacions més normals que les pots descarregar,
i fins i tot, si ets una mica manetes,
pots descarregar algunes altres, les APKs,
per poder-les instal·lar.
La gràcia és que ha aparegut aquest nou Fire 7
i el Fire HD 8,
i el que a mi em sorprèn és el preu.
Estem parlant d'una tauleta de 7 pulsades,
que si ets membre Prime,
molta gent que compra a Amazon ho és,
et costa la que tenim aquí, la Fire 7, 54 en 99, 55 euros.
Ara farem un petit unboxing, a veure què hi ha a dins.
I també, per exemple, la Fire HD 8, costa 90 euros,
i és una consola, doncs una miqueta,
una tauleta una miqueta més gran.
És una tendència curiosa,
d'aquestes demos han de fer preus molt rebaixats
per intentar tenir més vendes.
El negoci aquí està amb tots els continguts que hi tens,
és perquè a la pantalla principal
tens les aplicacions d'Amazon i les teves,
per exemple, Albert Morillo i Netflix o l'Evernote,
però quan desplaçem el dit cap a l'esquerra,
veiem que hi ha llibres,
hi ha tots els llibres que pots comprar.
En el corazón de los fiordos,
todo contigo, o sigui, tens un munt de llibres,
tens vídeos, sèries i, a més, compres pagant,
videojocs,
després pots inclús accedir a Amazon per comprar, no ho sé,
carregadors,
batadores,
desuadores,
aplicacions i, finalment, música.
S'ha de pensar per què compres.
És més, Amazon té la seva pròvia botiga d'aplicacions,
a través de la qual veiem moltes aplicacions
de l'ecosistema Android i no sé si per Apple també.
Hi ha una mica... t'intenta marcar
que no surtis d'aquí, no surtis de la botiga.
De fet, per molta gent,
potser el que hi ha és el que potser necessita.
Tenim aquí el Fire Set,
fem un petit unboxing a veure què podem trobar.
A més, és que la capsa és molt com...
És com si compressis uns mitjons, una mica.
Exacte.
Una mica capsa de mitjons.
És compre compulsiva.
Això és per estar posat al costat de les caixes
i, mentre estàs esperant, dius, va, 54 euros.
Me'n porto 3 o 4.
Ara que s'acosta el final de curs, tens un regal, eh?,
per nanos,
perquè és un tall de tauleta que està molt bé.
I pot jugar el Hurston, n'estic veient.
Doncs mira, des d'aquí mateix, aquí surt a la pantalla...
Doncs mira, ara acabo d'obrir, és molt senzill,
hi ha la tauleta i el carregador.
Un carregador que, per cert,
sí, carregador normal i corrent, amb el cable USB,
i una tauleta que hem de dir pesa.
De fet, tot el que tens tu a les mans,
Albert, té la seva...
Com es diu això?
La seva... Fonda?
Fonda, perdó, de on sortia. Molt xula.
Sí, que, a més d'Amazon, que la pots comprar per separat,
perquè, de forma original, no ve.
I, home, d'espectre, és molt bonic, pesa una miqueta més que d'altres,
que costen molt més...
Que el seu preu és molt més alt.
Però, no ho sé, una opció, de vegades,
per, fins i tot, gent que vol aquesta tauleta,
per poca cosa.
I, si, a més, doncs,
llegeix llibres d'Amazon, pot ser una bona opció.
Jo és el que penso.
Si ets un usuari molt d'aquesta botiga online,
que hi ha gent que realment és addicte o compra tot per aquí,
doncs és una eina a considerar molt.
Si sou més un usuari normal,
que potser compra Amazon de tant en tant,
doncs penseu-vos una mica més, investigueu.
Però, pel preu,
qui vulgui una tauleta amb quatre aplicacions,
no està malament.
Doncs aquest és el Fire 7 i el Fire HD 8,
que han aparegut aquesta setmana
a través de les botigues, només, d'Amazon.
I ara parlem de por,
perquè la Gina Tos ens porta el videojoc Lidl Nymars.
Tot comença quan ens despertem en una sala fosca i humida.
Som six, una nena petita
i vestida amb un impermeable de color groc,
que contrasta molt amb la negró i la brutícia del nostre entorn.
Fa fred, estem sols i hem de trobar respostes.
Sortim de l'habitació i trobem un senyor penjat del sostre.
Només li veiem els peus que no toquen el terra.
Qui ets? Tot és molt més gran que nosaltres.
Fins i tot la cadira que ha tombat
per poder lligar-se al coll amb una viga i suïcidar-se.
A la sala no hi ha ningú més,
però sentim sorolls de canonades i passos llunyans.
Hauríem de sortir d'aquí.
I així comença Lidl Nymars.
Així comença un dels jocs de por
més especials que han sortit en els últims mesos.
Gina, ja veiem que el joc fa por,
però és d'aquests dansurts molt forts.
A veure, n'hi ha algun, però és més la tensió d'aquests escenaris
que la por que ens descobreixin
que no pas d'un forat ens surti una màquina
que trepar-nos o que de sobte surti una porta darrere nostre.
Hem de començar a córrer amb totes les nostres forces.
També n'hi ha, però el joc té un ritme molt ben calibrat.
És un joc de trencaclosques?
Té part de plataformes, de reflexes, de trencaclosques,
i la història és fantàstica quan te l'acabes.
El primer que fas és anar a fòrums i blogs
i veure si el que has entès de la història és veritat o no.
Això m'agrada molt. Hi ha gent amb teories brutals.
Per exemple, el del canal de Chris, el que té 100.000 subscriptors,
em va explicar un parell de teories que tenen tot el sentit del món,
però són tan bèsties com el mateix final de Little Nights.
Quant durarà? A mi m'ha durat unes 6 hores,
però m'he deixat alguns col·leccionables
i hauria de tornar a jugar per aconseguir-los.
Ara bé, primer vull deixar passar uns dies perquè se'm passi l'ensurt.
I per cert, diuen que trauran un DLC d'un dels personatges
que ens trobem durant la història i que ens ajuda.
Un personatge a qui no li veiem la cara,
però que es troba en una situació similar a la nostra.
Ens servirà per saber més coses d'aquesta història tan interessant.
Per quines plataformes podem trobar aquest joc?
PlayStation 4, Xbox One i Microsoft Windows.
Val entre 20 i 35 euros, depenent de la plataforma,
i els val a tots.
L'heu jugat, aquest joc, Francesc, Albert?
Encara no, però moltes ganes.
Tothom m'ha anat parlant molt bé, i encara més ganes.
Arribem a la cuina.
Dos cuiners greixosos
estan triturant la carn per fer salsitxes.
Els cuiners no tenen coll, Albert, no riguis.
No tenen coll, només tenen papada.
Bavegen i respiren molt fort.
Deuen pesar com uns 200 quilos cada un.
I van bruts.
Hem entrat per un forat de la paret, un forat de ventilació.
I hauríem de moure'ns cap a l'altra banda de la cuina per sortir.
Però no ens poden veure.
Com ho fem?
Hi ha un tamboret que podem aprofitar per tapar-nos,
quan no mirin.
Ara, corre, que no et vegin.
Quan tornen a girar-se barrant els plats,
correm fins a la porta i ens pengem del pany per obrir-la.
Merda, la porta està trencada amb clau.
I de lluny la veiem, lluent i platejada.
La clau, la porta on ells, penjada del davantal llardós.
I ara què? Com l'agafem?
Continuem al Generació Digital després d'aquest episodi de por.
Tenim novetats pel que fa l'aprenentatge
de la programació dirigida als més petits.
Una cosa que, com sabeu, des del Generació Digital ens encanta.
Per una banda, amb l'aplicació Swift Playgrounds d'Apple,
i també amb un nou kit programable
que Diego acaba de denunciar.
Albert, explica'ns una mica tot plegat.
Doncs sí, a veure, per entendre aquestes dues coses,
Swift Playgrounds, com has dit, Albert,
aquesta plataforma, aquesta aplicació d'Apple,
perquè els més menuts aprenguin a programar,
té una novetat que és compatible amb robots,
amb joguines, amb drones...
Fins ara només era el programa dintre de l'aplicació
i aprendre una mica de programació,
i ara ja és el que programis pot estar connectat via Bluetooth
amb objectes que hi hagi a fora, en el món real,
joguines, com, per exemple, les de Lego,
per exemple, les de Parrot, els drones, el Cesfero,
aquests robots, fabricant-se joguines com VTEC,
Wonder Workshop, Skunk,
ja són compatibles amb aquesta aplicació que és molt visual.
I explica'm una miqueta què és, exactament, el Swift.
El Swift és un llenguatge de programació
que Apple va publicar l'any 2000,
publicava, va fer pública l'any 2014,
i està pensat per produir aplicacions
de l'ecosistema Apple,
l'ecosistema dels dispositius, les tauletes, els mòbils,
d'aquesta companyia.
No és una tonteria de llenguatge.
El manual, com a tal, són 500 pàgines,
és un senyor llenguatge de programació,
però la plataforma aquesta de Swift Playgrounds
ofereix una forma molt visual
amb un personatgeet que es va movent per la pantalla.
És com un videojoc.
És un videojoc que t'ensenya a programar.
És a dir que Swift Playgrounds és l'aplicació que t'ho permet.
Sí, Swift Playgrounds és l'aplicació
i Swift seria el llenguatge aquest de programació per Apple.
Cada vegada té més usuaris.
Segons la companyia, ja té un milió d'usuaris únics,
i doncs a veure si amb aquesta nova compatibilitat
amb els robots, amb joguines,
doncs poden continuar ampliant-ho.
Apple vol entrar a les escoles
i és una forma d'entrar en aquest món.
I sembla que les empreses estan al seu costat.
Totalment, com hem comentat abans, tenim la Lego,
que Lego ja té molta història,
n'hem parlat al generació moltes vegades
amb kits de joguines programables.
La col·lecció Mindstorm és superfamosa,
però potser és una mica més complicada.
Ara en parlarem de nova col·lecció de joguines més senzilles.
Pero Parrot, Esfero...
Totes aquestes companyies s'han volgut involucrar
amb aquesta aplicació de Swift Playgrounds.
Molt bé. I ara parlaves de Lego,
que ha presentat uns nous kits de robots programables
i també pensats pels nens.
Sí, molt divertits. Pudeu veure els vídeos a internet.
Es diuen Lego Boost.
Boost amb dues os i és bàsicament una joguina
amb capacitat que tu la pots programar.
Aquesta joguina es pot convertir en diferents objectes,
un gat, un cotxe, un robot, una guitarra o una impressora 3D,
que realment no imprimeix, però és de broma,
però fa gràcia que es mou i tot això.
El que porta aquesta joguina són un parell de motorets,
de color i de distància, i totes les peces necessàries
per construir les figures que us deia abans.
I bé, és molt maco.
És un kit que no necessita que la gent piqui codi,
sinó que funciona amb una aplicació.
I amb aquesta aplicació tu vas donant-li els diferents icones
i els robots van movent.
De veritat us recomano que busqueu el vídeo de Lego Boost.
Veureu com aquests objectes, la guitarra, el gat, el cotxe,
cobren vida després de construï-los.
I sembla que no és tan complicat com el Mindstorm,
que potser algú li pot semblar que cal ser un programador.
Sortirà aquest any, eh?
Sí, es dirà, diuen, a finals d'aquest any,
tindrà un cost de 160 dòlars, i bé, és molt simpàtic, realment.
Doncs vinga, anem a la part final del programa,
els dies 13, 14 i 15 de juny,
i també, per molts, els 5, 6 i 7 de setembre són els dies
que es fa la selectivitat,
i un grup d'estudiants de l'Escola Pia de Sarrià
ha creat un cercador d'exercicis
de les proves d'accés a la universitat.
Soc en Pol Valades, cofundor de Selectivitat.cat,
i en nom de l'equip vull agrair
que ens hagués convidat a participar al programa.
Selectivitat.cat és un projecte que hem realitzat
tres alunes de l'Escola Pia de Sarriac a la Sants
que durant el curs, a l'hora d'estudiar,
tant per la sèrie com pels exàmens,
ens vam trobar que el procés de la cerca d'exercicis per practicar
era lent i consumia temps d'estudi.
Vam trobar que no es trobarien els PDFs dels exàmens,
però vam crear un cercador
que permet trobar exercicis per preparar la clau.
A més, oferim a la vegada
poder veure els PDFs íntegres tal com es podia fer,
però d'una manera més còmoda visualment per a la nostra generació,
que tot ens entra pels ulls.
Estem molt contents amb tot el feedback i la rebuda
que ha tingut del plataforma,
que avui dimarts ja té uns 3.200 usuaris
després de la primera setmana i mitja en activo.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Pol Valades.
De fet, podeu entrar a celiactivitat.cat.
M'ha fet molta gràcia poder veure tots els exàmens
des de l'any 2000 fins avui de l'ESPAU.
A més, és molt curiós perquè pots veure-ho,
doncs, a l'examen directament,
i després a l'examen, doncs, amb les respostes correctes.
Per tant, pot sortir el meu examen de selectivitat,
aquell examen de matemàtiques que tothom es va queixar,
perquè la nota mitjana va ser un 1.
Què dius, ara?
Sí, es veu que hi va haver-hi moltes...
Sabeu allò típic de després de...
No, és que l'examen de...
Doncs es veu que el meu examen de matemàtiques
estava sobradament desproporcionat en dificultat.
Recordeu aquell examen, Albert?
Jo el recordo, i el meu està dintre de rank, també, el 2000.
Sí? Ah, fixa't.
Està dintre d'aquesta web.
El meu ja està fora del rank,
però encara tinc nits de pànic amb la selectivitat.
De fet, el Cercadons explicava a en Pol
que no només ho ha fet ell,
també el Javier Roset i el Pau Alemany de l'escola Piela Serrià
han fet realment una pàgina que està en veta,
com aquests programes que fem nosaltres al dimecres,
però que és totalment funcional
i que la gràcia és que pots veure per assignatures,
preguntes per assignatures, cosa que també està bé, sobretot.
Tota ajuda en aquest moment de la teva vida és fonamental.
Com és, que et jugues moltes coses amb un examen
que dura diferents dies?
Jo crec que per preparar-me la selectivitat
vaig fer servir, crec que va ser el primer programa
que es va fer a l'estat espanyol per preparar la selectivitat.
Una sèrie de proves que anaven amb un disquet de tres i mig...
T'anava a dir que era una tablilla amb una escàrpia...
Coneix forme, coneix forme.
No, no, amb disquet de tres i mig per MSC2.
I ahir et sortien preguntes...
Encara ho tens o no? Jo diria que no.
Jo diria que no.
És una d'aquelles coses que sí que s'han perdut amb el temps
i els trasllats i les coses, però m'agradaria tornar-lo a trobar.
Doncs, Pol, celiactivitat.cat.
Doncs, Eli, ens vindrà la setmana vinent.
Gina, tu vens cada setmana. Sí, jo no fallo.
Albert i Francesc, moltíssimes gràcies per haver vingut.
La setmana vinent al Sónar.
Hem de quedar allà, no vingueu cap aquí, que no hi serem.
Exacte, exacte. El control tècnic en Ricard Portal.
Nosaltres hi tornem al canal d'internet
els dimecres a les 6 de la tarda
a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre, com sempre diem, al Telegram,
al WhatsApp, al Twitter i al Facebook, i a 4radio.cat.
Recordeu que diumenge, abans d'Alta notícia és vespre a TV3,
hi haurà un nou episodi amb Lluís Marquina,
del Generació Digital.
Aquesta setmana visita el Gran Teatre del Liceu de Barcelona
per veure com preparen una versió
de l'obra d'en Giovanni de Mozart,
que des de finals del segle XVIII s'ha representat per tot el món.
Ara ve carregada de contingut digital,
i això ens ho mostrarà en Lluís Marquina. Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.