La CUP accepta debatre als pressupostos del Parlament.
La CUP ha aconseguit aconseguir l'admissió de la llei de pressupostos i de l'admissió de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat
espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol
i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat
i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat espanyol i de l'administració de l'estat
i per amistat aviat podreu veure que serà un gran president i me n'alegro de poder-hi jugar un petit paper.
And I'm glad I could play a small role in it.
Dues mil persones segons la Guàrdia Urbana, 5.000 segons els organitzadors han participat la tarda d'aquest diumenge a la manifestació que ha recorregut el centre de Barcelona
per reclamar l'augment de la inversió del govern en l'ensenyament públic.
En concret reclamen el 6% del PIB tal i com marca l'ALEC, la Llei d'Educació de Catalunya, però que ara està molt per sota.
Sònia Resina és la portaveu de l'Assemblea Groga que ha convocat la protesta.
La pròpia ALEC que nosaltres critiquem en molts aspectes, però el que n'estan incomplint és la part dels pressupostos, que és la que més ens interessa a nosaltres,
que és que augmenti la inversió i que aquesta inversió reverteixi sobre el sistema públic i no el concertat,
perquè tota aquesta reducció de milions, que són molts milions, on han recaigut en el 60% és en el sistema públic.
I aquest dissabte ha arrancat el meu primer festival dedicat al cinema infantil amb la preestrena de La vida d'en Carvassó, una de les pel·lícules més premiades de l'any.
En aquesta novena edició el Certamen projecta 80 cintes en sales de tot Barcelona.
La vida d'en Carvassó és la pel·lícula que representarà Suïssa als Òscars i parla de la vida d'un noi que ha anat a parar a un orfenat després de la mort accidental de la seva mare alcohòlica.
La cinta és una adaptació d'una novel·la i, a més de la mort, parla de les addiccions i el sexe, però fa amb molta sensibilitat. Ho explica el seu llionista Morgan Navarro.
Com hem de explicar això? Hem volgut mantenir el que hi havia al llibre i no amagar la realitat.
És una manera d'explicar-ho, que és més subtil, un joc d'escriptura.
El meu primer festival estarà en marxa fins al 27 de novembre.
Els esports de segona divisió, el Nàstic ha guanyat 1-0 al Getafe i ha sumat la segona victòria de la temporada.
Els tarragonins encara són cuers, amb 13 punts, però són a dos de la salvació.
Els Reus, per la seva banda, ha perdut 1-0 al camp de l'Alcorconis, la tercera derrota consecutiva dels Rousengs, que, malgrat això, encara són a la zona de promoció descens.
Aquest diumenge ho cap Múrcia i Girona a les 6 de la tarda.
La diversificació pel Mundial del 2018 a Espanya ha guanyat 4-0 a Macedònia.
Els catalans Marc Bartra i Sergio Busquet han jugat tot el partit.
Altres resultats de Croàcia, 2, Islàndia, 0.
El balgorana Rakicic ha jugat 85 minuts i Turquia, 2, Kosovo, 0.
Amb el també balgorana Arda Turan, que ha jugat tot el partit.
El Barça d'Ambola ha perdut la pista del PSG per 33-26 en la sisena jornada de la Lliga de Campions.
És la primera derrota de la temporada de l'equip de Xavi Pascual.
I el de Bàsquet ha guanyat a la pista de Locam Múrcia, 83-99, en partit de la Lliga ACB.
Fins aquí les notícies.
Aquest any, la grossa de MotoGP ha caigut a Catalunya.
Més concretament, a l'administració de Cervera.
Gràcies, Tro, gràcies per fer-ho possible.
Els tres títols del Mundial de Motociclisme ja estan decidits.
Però a València sabrem si Maverick Vinyales acaba tercer a MotoGP i Àlex Vins, subcampió de Moto2.
S'acaba la temporada 2016, però de seguida començarem la 2017.
Univers MotoGP.
Diumenge a dos quarts de dues del migdia, gran premi de la comunitat valenciana.
Tot el que sents és Univers MotoGP.
Perquè el Mundial és nostre.
Aquest cap de setmana no hi ha futbol de primera divisió.
A més, el David Clopés tampoc hi serà.
Però al Tot Gira ens és igual mentre tinguem esport en directe.
Dissabte, PSG Barça.
Sens dubte, el millor partit d'en Volc que es pot viure a Europa.
A més, el futbol no s'atura a la segona divisió.
Amb l'Alcorcón Reus i el Nàstic Getafe.
I diumenge, Ocamp Múrcia Girona.
El desenllaç del Mundial de Motociclisme des de València i el gran premi de Fórmula 1 del Brasil.
També us donarem més dades del quart repte del Tot Gira.
Participant en la mítica cursa Segama i Scorri.
Tot Gira. Dissabte i diumenge de 4 a 9.
Amb Xevi Soler.
Gràcies per haver-nos atès.
Generació Digital.
Benvinguts. Aquest és el programa número 589 del Generació Digital.
Si ens estàs sentint per l'FM, passen uns 6 minuts de les 12 de la mitjanit.
I recorda que també pots descarregar-te el programa a través del nostre podcast de Catalunya Ràdio.
Generació Digital. Amb Albert Murillo.
Semana marcada per a les eleccions americanes.
Les veurem des d'un prisma diferent per conèixer de la mà de l'Albert García
les noves formes d'explicar-les en els mitjans de comunicació.
A més, entre moltes altres coses,
explicarem la relació de llull amb la informàtica.
Això és Generació Digital.
Gina Tost.
Francesc Xavier Blasco.
Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert García.
Gràcies.
Molt benvinguts a tots. Com esteu?
Molt bé.
La veritat és que aquesta setmana han passat moltes coses.
Per cert, sabeu que aquest dilluns,
en Shane Kimbrough, actualment l'únic nord-americà a l'espai,
va medre el seu vot des de l'estació espacial internacional.
Quina potent!
Es veu que va fer uns papers abans, s'havien de fer uns mesos abans,
per preparar-se, per veure que hi ha un programa informàtic
que tu permet, però ho va fer des d'allà dalt.
Si de vegades costa que el teu vot arribi quan fas per correu,
no vull ni imaginar-ho com deu ser des de l'espai.
Allà es funciona, es funciona bé.
Hi ha persones que tenen mandra d'aixecar-se del sofà
per anar a 400 o 500 metres a votar.
És veritat, de fet, el primer nord-americà que va votar a l'espai
va ser l'any 97, en David Wolf,
que ja va votar precisament des de l'estació especial russa, l'AMIR.
Com que la majoria d'astronautes que vivien a prop de Houston,
a Texas va aprovar una llei
que permet als astronautes votar des de l'espai.
És molt molon, eh? Oi que sí?
Només el mateix concepte de tenir lleis
que cobreixin el tema del vot extraterrestre,
perquè l'estan fent des de fora de la Terra, no d'alienígena,
o el vot intergalàctic,
ja només tenir això a la jurisporèntia de Texas
és un pas en el futur.
Parlem de les eleccions nord-americanes
i com han estat tractades de forma innovadora
pels mitjans de comunicació.
Ens han servit per conèixer noves formes
que tenen els mitjans de comunicació
per tractar la informació,
de llocs lectors, uients,
a l'espectador sobre una notícia
com ha sigut les eleccions aquestes,
que han tingut un gran reso mediàtic.
Alguns exemples d'innovacions que han tret.
Per exemple, el diari de prestigi el New York Times
va tenir un sistema de fast check.
Què és això, el fast check?
Això vol dir que té 18 experts, fast checkers,
que es diuen seguint cadascun dels debats
i comprovant amb una garantia
que tenen la resposta en menys de cinc minuts
si el que diuen els candidats és veritat o és mentida.
És com allò dels art-vítals del futbol,
que tenen la repetició en una pantalla.
Doncs aquí tenen el mateix.
I a més, sobre el propi streaming,
van sortint de New York Times missatges
on diuen bé, malament, unes campanes,
uns fiolets sobre impès del que diuen els candidats.
Fast check.
També va fer la ràdio pública d'Estats Units,
la National Public Radio,
també va fer aquest sistema fast check.
Altres coses interessants,
també un diari de molt prestigi,
va utilitzar aquest sistema d'animacions
tan conegut com els GIFs,
animats per resumir els debats electorals.
Però no d'una forma habitual,
com podríem entendre de posar una correlació
d'imatges animades un arreu a l'altre,
sinó amb una forma molt especial.
Agafaven les frases principals
i la cara al mateix temps dient-la,
i el resultat és molt visual,
molt diferent del que us espereu
del típic GIF que tothom pot fer per internet.
Això no té nom, això són GIFs.
Sí, és una forma original de presentar-ho.
A nivell d'infografies,
també s'han vist novetats força interessants,
especialment aquests dos diaris que hem dit,
el New York Times i el Washington Post.
Una, per exemple, del New York Times
era un sistema d'infografies
que permetia fer una mena de predicció online
amb moltes, moltes dades, una barbaritat.
Amb moltes variables, diguéssim.
Sí, amb moltes caselles, botonets...
Hi ha típica pàgina web que entres i hi ha mil botons,
molt més del que estem acostumats, una autèntica meravella.
O també el Washington Post una infografia
amb dades demogràfiques, també molt espectacular visualment.
Val la pena recuperar-les encara que ara sabem tots els resultats,
per veure i seguir l'exemple.
També un altre mitjà que dius que ha innovat és el The Guardian.
Sí, és una cosa bastant curiosa.
Aquest diari britànic el que ha fet és, pel tema dels debats,
que generen sempre molt debat, com indica la pròpia paraula,
doncs una mena d'infografia molt original
en la qual es veia com els torns de paraula
de cadascun dels candidats d'una forma que jo mai havia vist.
Molt original, amb coses animades...
Era tan original que gairebé havies d'estudiar el sistema aquell
per entendre'l ben bé.
Però el que aconseguia és que sense cap, sense dir així,
ni una sola paraula, ni una sola paraula,
tu podies veure qui havia parlat més, qui...
Com una cosa visual.
Amb uns braços, amb unes caretes, una història...
Tu creus que totes aquestes eines ho fan pels nadius digitals,
per exemple, per a la gent jove,
o també poden servir per a la gent més gran?
Crec que poden servir per a tothom,
perquè al cap i a la fi utilitzen sempre,
darrere de les infografies hi ha dades.
Moltes dades que ens serveixen per veure la informació de formes
a vegades més clares o veure coses que no veuríem amb un text,
amb una imatge, amb un so...
Doncs penso que és per a tothom.
És una forma de donar més informació, encara.
Com, per exemple, els news games.
Això sí que potser és per una generació més acostumada
a interactuar amb les notícies i no hi hagi un editorial,
perquè avui dia, amb aquestes eleccions,
hem vist com els principals diaris nord-americans s'han posicionat,
una cosa que moltes vegades no fan,
volen tenir una certa distància, aquí s'han posicionat molt,
i en canvi el resultat ha sigut molt diferent
del que els mitjans tradicionals esperaven, totalment oposat.
Per tant, potser tantes editorials,
tant posicionament, no ha tingut un reflex en la gent que ha anat a votar.
Per això deia, això dels news games, una nova forma de...
Vam parlar farà un mes, més o menys,
amb un col·lectiu de periodistes d'aquí que som a temps,
som a temps, perdó,
que són els que vam parlar-nos d'aquest tipus de jocs.
Per exemple, la web de la BBC tenia un joc molt interessant
on tu podies conèixer els estats on hi havia més dubtes,
on hi havia el battleground,
que es diu la batalla entre els dos candidats,
i allà conèixer molt bé la situació
i tu emetre com el teu vot.
I a veure quin resultat sortia. Era com una mica interactiu, molt interessant.
Després, New York Times ha fet una mena de joc pixel art,
amb pixels com si fos un joc d'aquesta Nintendo que tenim aquí,
on vèiem, per exemple,
com el sistema electoral nord-americà perjudica molt
a l'hora de votar les minories.
O sigui, no és el mateix ser un votant en un estat X
i tenir unes condicions personals i tal, per anar a votar,
que potser passa en un moment.
Et poses en la pell de diferents tipus de persones dels Estats Units
i veus que en alguns casos estàs un dia sencer per votar
i has tingut mil problemes.
Això ho podeu recuperar encara al de New York Times,
un videojoc que es diu The Voter Suppression Trail.
Molt bé. Per cert, parlant de New Games, Albert,
aquesta setmana has fet una conferència, tu parlant d'això.
Sí, l'he fet a la Facultat ENTI, de Videojocs,
i vaig començar a informar-me i és un tema apassionant.
Ara escoltem dues notes de veu que ens han enviat dos uients nostres,
que van, que és l'Albert i el Pedro,
que van cap a la mateixa direcció.
Buenas tardes, amics del GENERACIÓ DIGITAL.
Us vull llençar una pregunta per aquesta setmana,
que és que si creieu que amb el llançament de la PS4 Pro
farà que la vida útil de la PlayStation 4 normal
serà més curta i ens acabin fent passar per l'Aro,
i que la vida útil de la PlayStation 4 normal
serà més curta i ens acabin fent passar per l'Aro,
i tenir tots la consola a l'última versió.
Què en penseu d'això? Moltes gràcies, adeu, adeu.
Molt bones, amics del GENERACIÓ DIGITAL.
La pregunta que us vull llençar aquesta setmana,
si creieu que la mena en sortida de la PlayStation 4 Pro
farà que l'actual existència de la PlayStation 4 normal
sigui més curta.
Moltes gràcies, adeu.
Gràcies, Albert i Pedro, que sapigueu que anem rebent nosaltres
els missatges al web,
que anem rebent nosaltres els missatges al WhatsApp.
L'Albert i el Pedro tenen la mateixa veu, o molt semblant.
Sempre m'ho ha semblat,
perquè són ullents que participen moltíssim al GENERACIÓ DIGITAL.
I estan preocupats, han pensat més enllà, en això d'aquesta consola.
Algunes vegades ha passat que alguna consola
ha arribat després a una altra amb el mateix nom,
que està una miqueta modificada, que és millor.
Això afecta a la vida de l'anterior o no?
Doncs depèn de com es plantegi a partir d'ara
si és un cas de substitució o no.
Pot ser, efectivament, un cas de substitució,
simplement perquè PlayStation 4
comenci a deixar de fabricar la PlayStation...
perdona, Sony deixi de fabricar la PlayStation 4 i a la llarga,
no tindràs més que la PlayStation 4 Pro, que li diem Pro.
Però a l'hora de...
Jo el que veig d'aquesta inquietud, moltes vegades,
és de l'usuari de PlayStation 4
que creu que necessita actualitzar-se a l'última.
A veure, tot dependerà del que et puguin oferir.
No sé si...
La idea del que sabem fins ara
és que tots els jocs hauran de ser compatibles a les dues,
que no hi haurà jocs exclusius per Pro
i jocs només per PlayStation 4,
sinó que totes hauran de tenir moda de compatibilitat
perquè es puguin executar amb les dues,
tot i que la Pro guanyi més funcionalitats,
i queda tot aquell tema que flota de la realitat virtual.
Sobre el gran aprofitament que tindrà la Pro
pel tema de la realitat virtual,
quin valor se li donarà a això?
Jo penso que no li passarà res a PlayStation 4,
per un motiu ben senzill.
Aquest Nadal arribaran els 50 milions de màquines venudes,
i seria fotre's un tret al peu a no aprofitar això.
Per tant, segurament aquest Nadal
es vendrà en unes quantes PlayStation 4 Pro,
però no arribarà mai a les vendes que té el model bàsic,
hauran d'aprofitar-lo.
Seguim amb una exposició que es pot veure fins l'11 de desembre
al CCCB de Barcelona,
que es diu La màquina de pensar, Ramon Llull i l'Arts combinatòria,
que explora l'impacte del filòsof Ramon Llull
en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia.
Francesc, tu ja l'has vist. Què ens pots explicar?
Doncs, vinga, per començar, posem-nos en situació
sobre qui és Ramon Llull.
Home, a mi m'agraden les imatges de Ramon Llull.
Home, estem a situació.
Ramon Llull és un filòsof mallorquí dels segles XIII i XIV
que va buscar l'enteniment
entre les grans cultures mediterrànies
i les religions dominants, la musulmana, la jove i la cristana.
Va redactar bona part de la seva obra,
a més, en català vulgar, en comptes del llatí que s'utilitzava
per la cultura.
I així va fer-ho bastant més accessible a la gent.
I, de fet, segurament, per l'anectodari,
qui el recordi potser de les classes
el recordarà perquè li diran que el Ramon Llull
va ser un dels primers autors de còmic,
perquè dibuixava, intentava explicar
les seves històries amb vinyetes il·lustrades,
doncs sortien les paraules una mica de sobre el cap
i sobre la boca dels personatges
i ressemblava una mica històries de còmic.
Un dels aspectes de la seva feina, per això, va ser, atenció,
i aquí ve el kit de la qüestió,
trobar un mètode objectiu, com a matemàtic,
per demostrar la superioritat del cristianisme.
Compte amb el que entén Ramon Llull
per convivència entre totes les cultures.
Vol dir que, home, comprengueu que nosaltres som els millors
i tenim raó, per favor, i per això tinc un mètode objectiu
que us ho demostrarà científicament i no ho podreu discutir.
I és una mica el que va intentar fer.
Ho va fer desenvolupant un sistema de permutacions
i correspondències en una mena de disc de paper
que giraven els uns sobre els altres.
Una miqueta el codi de protecció LucasArts.
Sí? Sí.
Allò, eh? I he pensat exactament el mateix.
Esteu malalts, esteu malalts.
I el que feia era assignar propietats a les lletres.
I aquí és on entra el tema tecnològic.
Les possibles combinacions de lletres que giraven,
ell li assignava propietats com a característiques de Déu,
i propietats com just, bo, maldat, etcètera.
Totes es podien anar relacionant i girant,
i així, doncs, construïa una mena de màquina
que li permetria fer-li preguntes sobre què, sobre qui,
sobre com, relacionades amb Déu,
i obtenir automàticament una mena de respostes.
Avui en dia, això us ho explico així una miqueta a grosso modo,
aneu a veure l'exposició per entendre-ho bé,
però la cosa anava per aquí.
Avui en dia, per això, a la informàtica,
i aquí ve la relació entre els dos,
es fa una mica el mateix assignant propietats a tota una sèrie de números,
que els ordinadors es dediquen a moure
diverses posicions de memòria i relacionar números entre ells,
que tenen un significat com, per exemple,
un objecte que es mogui per una pantalla.
I aquí vindria a ser una mica de dir que Ramon Llull
estava fent una miqueta com de primer esquema de programació,
o de codi binari, però amb lletres,
assignant els seus valors i operant-los entre ells.
Una miqueta també de lògica, lògica matemàtica,
que és una cosa que és fonamental en el tema de la programació.
Escolta'm, i el tema de l'exposició, tu hi has trobat dues parts, no?
Sí, a veure, hi ha l'exposició en si mateix, que la teniu al CCCB,
que són 6 euros per entrar, 4 euros en entrada reduïda,
i està basada en una sèrie d'obres d'art
i instal·lacions fetes per artistes
inspirats en elements de l'obra de Llull,
i llibres i codis originals de Llull o d'autors
que han tractat la seva qüestió, la qüestió llullana combinatòria.
I per altra banda, això és el que trobareu a l'exposició,
que és prou interessant, però t'haig de dedicar...
Et deixo una miqueta perdut, entres allà,
comences a veure coses amb llum negra, filaments,
llibres en estanteries, paraules per les parets...
però no t'acaba de quedar molt clar de què va el tema.
I això crec que és una llàstima en l'exposició en si mateixa.
La part més interessant, i que realment aborda aquesta qüestió,
i entens clarament, ah, vale, per fi,
està en els tallers que acompanyen aquesta exposició,
que són molts i variats.
Malauradament, com que tenim fins l'1 de desembre,
per veure aquesta exposició, molts ja s'han fet,
però alguns dels més interessants,
alguns que són prou interessants, encara es poden fer.
Per exemple, autòmats musicals, que es faria el 12 de novembre,
o la màquina de parlar del 17 de novembre.
Per cert, l'itinerari Llull és un espai
que s'escolta a Catalunya Ràdio cada dia
i que explica en un minut 700 anys de viatge i lletres.
He recuperat precisament el que parlava de la informàtica
que precisament s'ha emès aquesta setmana mateix.
Precedent de la informàtica.
L'aspecte més vistós de l'art de Llull
són les figures.
La més coneguda és la figura A,
que representa Déu al centre d'una circunferència,
voltat pels seus atributs,
bondat, grandesa, eternitat, etcètera,
i que permet mostrar-ne gràficament la intercanviabilitat.
La lògica luliana, a través seu,
va esdevenir així un dels fonaments de la combinatòria.
Per això Llull és considerat un dels precedents de la informàtica.
Doncs recordeu que l'itinerari Llull
s'emet cada dia a la segona hora de l'informatiu del Catalunya Vespre.
Generació digital és un programa de contrastos.
Escoltem la banda sonora de Zenit,
un videojoc fet per l'empresa Infinigon Games.
Eli, llegeix-nos, sisplau,
extractes de la informació que es pot trobar a la seva pàgina web.
A veure, ho diu així.
Zenit és un joc de rol d'acció
que combina l'estil i el glamur de l'etapa d'aurada dels RPGs
amb una bona dosi d'humor i paròdia.
El joc compta amb una història sòlida
que es desenvolupa dins d'un món fantàstic
poblat per dotzenes de personatges poc ortodoxos.
Ja saps, viure aventures,
explorar ruïnes, salvar el món i tota la pesca.
Que sí, hardcoreta,
que ja sabem que tens el cul pelat de viure aventures.
No cal que rebufis tant, que sembles un cavall.
El cas és que l'Argus Windel, ex mac arcanòleg, també.
Exacte, aquest deu ser el personatge.
Encara no hem pogut jugar el joc.
Estem fent una entrevista,
i ara la farem una de les persones que he estat emilucrada,
però ara us explicarem per què l'hem volgut fer,
i sobretot el que volíem és saludar el Marc López,
que precisament ha treballat en aquest videojoc.
Molt benvingut, com estàs? Hola, bona tarda.
Bona tarda, Marc.
Escolta'm, ens ha agradat molt com veneu el joc
a través de la vostra pròpia pàgina web, de veritat.
Sí, és important mantenir un to apropiat,
perquè s'ha d'entendre que el joc és molt carregat d'humor.
I si ho haguéssim maneu d'una manera molt sèria,
no s'hauria tingit massa de la típica aventura de salvar el món.
Correcte, correcte.
El videojoc es diu Zenith, però explica'ns una mica la vostra empresa.
Quanta gent hi sou treballant i des de quan, Marc?
Bé, ara mateix som cinc,
però vam estar durant més de metges de projecte,
que érem dues persones.
Déu-n'hi-do, dues persones.
Treballant en un videojoc que tu el veus i dius...
visualment és bastant potent.
Sí, ha estat dur.
Tu no creies?
Déu-n'hi-do, l'Albert està mirant ara un vídeo del joc.
És sorprenent que ho hagin fet un equip tan reduït,
perquè veus les imatges i no para de canviar l'escenari.
En cada escena hi ha mil animacions i moltes coses.
Després explicarem què farem aquesta setmana.
El joc va sortir, a veure, el mes passat...
Quines plataformes hi ha en aquests moments?
El joc va sortir a finals de setembre
per Steam, per Xbox, no, per Xbox One i per Play4.
Déu-n'hi-do, plataformes potents.
I heu fet una cosa que sembla molt difícil.
L'heu fet en català.
Sí, va ser difícil.
És veritat, va ser difícil.
Perquè hi ha molts diàlegs.
Moltíssim.
Moltes hores de diàleg i de veu, no?
No, veu no.
És un joc més d'etat clàssic amb els antics RBCs,
que era tot text a pantalla.
Però, bé...
Realment no calia ficar-hi veu, perquè és molt, molt únic.
Per què dius que és únic?
Perquè, bé...
La versió en català és molt...
Com t'ho diria?
TV3 de musculmà,
de l'època del club Supertesi, d'aquestes històries,
barrejat amb un punt d'insults del Vegeta,
un punt de Capitajado que he refregit per l'escurçó negre.
Precisament, Eli, també hi ha un moment que diu una cosa com aquesta.
Sí, a la web ens diu que és un joc perfecte
per fer el balí gavalaga tot gaudint d'un bon got de llet calentona.
És el que diem, que hi ha moltes referències
per la determinada generació que deu ser la vostra.
Sí, és més aviat.
El cas és que...
Bé, va ser... ja dic que va ser dur,
però va ser també molt divertit adaptar-ho al català,
perquè vaig escriure la versió en anglès primer, després en castellà,
i finalment en català.
Però crec que la que és en català té més personalitat de totes
i potser n'estic més orgullós.
Només m'ha faltat el Paiasso del Baixeta,
que sempre aniria al Goku.
Està molt bé, està molt bé.
Als desenvolupadors, evidentment, es nota que sou jugadors, no?
Sí.
I, de fet, aquest joc, pel que dieu,
volia posar, no sé si les coses al seu lloc,
si no teníeu moltes ganes,
suposo que imagino que és el joc que volíeu fer, no?
Sí, és, bueno,
és una mica la declaració d'intencions de l'empresa,
però bé, és com un homenatge
a tots els jocs que ens havien agradat des de sempre,
està influenciat, jo parlo des del punt de vista narratiu,
és el que he portat més jo,
està molt influenciat per llibres com Mundo Disco,
que sempre m'han agradat molt,
o diàlegs de Monkey Island, dels primers, dels clàssics.
I bé, Christian s'ha encarregat molt més de jugabilitat,
que és el meu soci.
Molt bé.
I bé, hi ha moltes influències de Diablo, Fable,
un punt de bàsic, és un joc que ens han marcat,
que hem plasmat en una gran aventura,
com les que sempre ens havia agradat jugar,
molt bé.
Molt bé, molt bé.
Deies que, per exemple, si juguem el joc a través de PC,
perquè es pot jugar a través d'Esteem,
i de fet ara el que podem dir,
que gràcies al Marc i al seu soci,
doncs tindrem un joc per regalar per PC,
t'hem d'explicar, Marc, que nosaltres,
des de fa unes setmanes,
tots els jocs que regalem passen per una persona.
Una persona ha de mirar si realment el joc és de qualitat,
i li encanta, perquè ell es passa el dia jugant,
que és l'Oriol Dalmau,
i llavors, la setmana vinent,
farem el concurs per regalar-lo a un dels nostres uients.
Per jugar-lo en català, a través d'Esteem,
s'ha de posar d'alguna forma en concret, o és fàcil fer-ho?
Bé, la plataforma d'Esteem no té el català per defecte.
Per tant, és molt fàcil.
Només has d'entrar en manodupcions dins del joc,
i seleccionar l'idioma com...
i ja està, no té menys misteri.
Molt bé.
És molt fer el joc també per PlayStation i per Xbox.
Moltes vegades, quan parles amb gent que fa videojocs,
fer-ho per aquestes dues plataformes és un repte important, no?
És un repte de norma, la veritat és que sí.
I realment no pots arribar a imaginar
l'esforç que requereix fins que no t'hi trobes.
No l'he portat jo directament a aquest tema,
però Cristi ha estat jugant la gota a borda
per poder adaptar les versions de les altres consoles.
I, evidentment, si és un joc tan gran,
clar, que no hi hagi errors i tot això...
No deu ser un... allò amb botonet, no?
Versió per PlayStation, versió per Xbox,
la cosa deu ser més complicada.
És complicada, Anasus.
Per sort, tenim un publisher que...
Sí?
I tant.
I, bé, ens ajuda la cosa que tiri fins al final,
però, bé, hi ha hagut moments crítics.
Ja, ja.
Ja m'imagino que sí.
De vegades vols tirar la tovallola, però vinga, endavant.
I, sobretot, també, amb els diners que...
que, imagino, deu costar tot plegat.
Doncs, per últim, si jugues per PC,
ho recomaneu fer per...
amb la Xbox, per exemple, amb el pad de la Xbox, no?
Sí, bé, amb un mando en general.
Sí, val.
Però, bé, també es pot jugar amb teclat, no t'ho dic,
però, bé, el feedback que tenim és millor per...
amb el mando.
Molt bé. Doncs la setmana vinent en parlarem una miqueta més.
Ja l'haurem jugat tots plegats, en parlarem,
els regalarem a algun dels nostres oients.
I, Marc López, moltíssimes gràcies, molta sort...
amb aquest projecte que tirin davant, que suengui moltíssim.
Recordeu que es diu Zenith, el joc,
el podeu trobar per PlayStation 4, per PC i per Xbox One.
És que ho tenim per moltíssimes plataformes.
Gràcies per fer un producte d'aquest tipus
i no perdem el contacte.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau. Adéu.
Aquesta setmana s'ha parlat força dels mems i del PP,
i és que el Congrés de Diputats
ha fet una proposició no de llei
que es resumeix en aquestes paraules.
El Congreso de los Diputados manifiesta la posibilidad
de modificar una ley orgánica del 5 de mayo del 82
de protección civil del derecho al honor,
a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen
como objeto de adaptarla a la realidad social
y al desarrollo tecnológico.
El Congreso de los Diputados
manifesta la posibilidad de modificar la llei
de modificar la realitat social
y el desarrollo tecnológico producido desde su promulgación.
Promulgación.
De fet, aquesta possibilitat de modificar aquesta llei
no parla de mems en cap moment,
però sí que, a través de les xarxes, la gent ha començat...
Prohibiran els mems, no en podrem fer.
Però clar, això suposo que s'obre a totes les possibilitats
de dir qualsevol cosa
que pugui ferir la susceptibilitat d'una persona
al fons, però sí que s'editaran els mems.
Tot és molt subjectiu, no?
Potser per una persona hi ha un comentari o un mem
que no és pas que violi la seva intimitat i n'hi ha un altre que sí.
Hi haurà algú que ho decideixi?
Totes aquestes lleis, moltes vegades,
s'utilitzen de forma molt repressora.
És el tema de fins a quin punt tenim llibertat d'expressió
i fins a quin punt la nostra llibertat d'expressió topa amb un altre.
Per exemple, lleis similars,
o inclús invocant temes com el dret d'autor
o el copyright,
s'ha intentat bloquejar llocs on persones que treballen en una empresa
es queixen de les condicions laborals en què estan.
Perquè aquella empresa arriba, demanda i diu,
vostès estan utilitzant el meu nom i no tenen els drets per utilitzar-lo,
o jo tinc la propietat de la meva imatge del meu nom
i vostès estan parlant de la meva empresa,
per tant, no poden fer-ho.
Clar, és una forma, a vegades, de coartar expressions de gent
que no està satisfeta.
Jo penso que, per al partit que vol promoure aquest canvi,
no és una bona estratègia, perquè si fan aquesta prohibició,
la gent que està fent aquests memes,
possiblement es pensi anar a votar i els hi sortirà en contra.
Sí, sí, és bastant curiós.
I, de fet, molts experts parlen que la llei del 82 ja és supergenèrica
perquè no hi hagi problema.
És a dir, evidentment, quan hi ha mems
o quan hi ha alguna cosa que ofereix o que pot ser delicte,
ja amb aquesta llei ja funciona.
El més curiós és que, moltes vegades,
no es té en compte les vegades que la paròdia actua
com a catalitzador i, inclús, popularitzador.
Jo us posaré un exemple que se'n va bastant endarrer en el temps,
però s'ha dit moltes vegades
que una de les coses que va fer l'Aznar,
fixeu-vos, estem parlant de l'Aznar de la primera legislatura,
com familiar i proper a la gent,
va ser la paròdia que em feien els guinyols.
Sí, sí, sí.
Gràcies a aquest veure constantment, perodiar d'una mica,
que era totalment sec i venia directament del postfranquisme gairebé,
doncs el començés a tenir com, mira, fa gràcia, fa...
i que començés a caure bastant bé a la gent.
I moltes vegades, segurament,
els mils de mems que hi ha amb el Mariano Rajoy...
Fent el footing aquell. Exacte.
Que les coses els facin populars.
Aquell que surt d'una paret, si es veu mig cap.
Referent a això, hi ha molts polítics catalans
que diuen que si no surten al Polònia no són ningú.
Com aquestes paròdies que de vegades van més a favor que en contra?
Tot això es passa quan s'arriba a un punt d'ultrapopularitat.
És el que ha passat amb el Caica.
La gent estava nerviosa perquè li venia a fer preguntes molestes
fins que cert personatge, com ser el rei,
el qui va agafant moltes gràcies unes ulleres a un,
i a partir de llavors tots es morien per sortir,
no m'entrevistessis a mi,
el que fa la paròdia, que de vegades és una forma de popularitzar.
I si la volen tallar...
Periscope, gent digital.
Periscope, gent digital.
Doncs de YouTube a estrelles de televisió.
No és habitual, però passa.
A la sèrie de Netflix Haters Back Off
es veuran les aventures de Miranda Sinks,
una youtuber americana amb més de 7 milions de subscriptors.
Cris, del canal de Cris, benvingut. Un plaer, com sempre.
Què és això de la Miranda? Què ha passat aquí?
Miranda Sinks és l'alter ego de Colin Ballinger,
actor i cantant que va obrir un canal YouTube el gener del 2008.
La idea inicial era fer una broma
dels canals amb poc agents de talent
i que encara així pugen continguts a la xarxa.
Tot era broma fins que va començar a créixer a la plataforma
amb vídeos com classes de cant,
tot dins del personatge de Miranda, i malament, òbviament.
La gent va creure que el personatge era real
i en això es basa el seu èxit.
De fet, a Espanya tenim la Delita Power,
que és la persona que posa personatge del que parlem.
Ja es pot veure la sèrie de la tele a Netflix,
on podrem seguir la vida de Miranda Sinks
en una temporada de 8 capítols.
I ara, Cris, a veure,
estem sentint ara mateix, per qui no ho sàpiga,
la cançó més viral d'aquest any.
Tots recordareu, amb més o menys estima,
el gunstyle del coreà Opsi, Opsai, o com es digués.
I ara el que es porta és...
Atenció, perquè més de 150 milions de reproduccions
a YouTube en un mes.
Es tracta d'Aimao Kosaka, a ver si ho dic bé,
un comedià en japonès interpretant un tema de Piko Taro,
també japonès.
Fixa't, la cançó penjada a finals d'agost
no només té una quantitat brutal de reproduccions,
sinó que va entrar al rècord Guinness
pel fet de ser la cançó més curta
que entra a la llista Billboard Hot 100.
Es va col·locar en la posició número 77
del rànquing musical nord-americà el 29 d'octubre.
Ara fa res, fa unes setmanetes.
Perquè aquesta cançó fa menys d'un minut, l'original.
50, ara no recordo, però 50 segons.
Sí, sí, que sembla...
Bé, també sembla una broma, com la Miranda, però no.
Potser ho van fer de broma i després va sortir la jugada ben feta.
Perquè té més cançons, eh? Exacte.
Cris, tu que estàs més picat al tema de les xarxes i a YouTube,
ja sé que la pregunta és difícil,
però quina creus que és la clau de l'èxit d'aquesta cançó
i dels seus germans virals com el Gunnestyle?
Home, Albert, creu-me que si ho sabés,
no hi seria el Genocid digital ara mateix, eh?
Mira, he estat buscant una relació
entre aquest vídeo i altres vídeos virals
i he arribat a una conclusió superconcisa.
A veure.
És que no en tinc ni idea.
Però abans que m'esborri de la llista de col·laboradors,
això no vol dir que en aquest cas concret
no tinguem informació important.
Mira, no hi ha un format concret per fer vídeos virals,
però sí que he de dir que, per exemple,
la cultura oriental funciona bastant bé a Occident.
Doncs el manga, l'anime, els videojocs,
que han fet possible el contingut d'aquest programa.
No podem dir que és un altre món i ens atrau.
Fins i tot a la cultura més conservadora,
o moderada, o cristiana d'Espanya.
Per exemple, ara que arriba el Nadal,
d'on venen els Reis Mags?
D'Orient. D'Orient.
És innegable, doncs, que orienti aquesta màgia.
Té una història a la nostra cultura.
Aquesta cançó, diguéssim, que va tenir un cop de sort.
Es podria dir. Sí, té un cop de sort.
Perquè l'altra dada concreta, de l'èxit del PPAP,
és que la cançó la va compartir per Twitter el Justin Bieber.
Clar, això li va donar no només visibilitat arreu del món,
perquè el Justin Bieber el segueix encara bé 90 milions de persones,
sinó un valor afegit,
ja que tots sabem que la paraula d'un ídol,
o un influencer, que està tan de moda, aquesta paraula,
és el que fa que, diguem,
un producte es revaloritzi d'alguna manera.
De dues maneres, tu creus que això va ser preparat,
o va ser el Bieber que va dir,
va, ho haig de posar perquè jo vull?
No ho sé, no ho sé,
perquè no crec que pot treure el Justin Bieber d'això.
Suposo que li va agradar la conya,
la va portar i no sabia en aquell moment...
El que va fer.
Perquè, clar, t'ho imagina't, 150 milions de reproduccions.
Increïble. Molt bé, molt bé.
Jo crec que aquestes dues raons,
a més del personatge i de la senzillesa del vídeo,
fan una bomba que ja ha explotat
i està en camí de convertir-se en el Gangnam Style del 2016.
Segur que sí. Chris, moltíssimes gràcies per haver estat amb nosaltres.
Fins aviat. A vosaltres, adeu, adeu.
Oh, com mola aquesta música, que té un perquè, eh?
Sentim el nostre oyent, Pau.
Hola a tots i a totes.
Estic escoltant el podcast de dissabte passat
i després que parlareu de la càmera Polaroid,
m'ha vingut a l'ament que hi ha una empresa
que es diu Teenage Engineering,
enginyeria per adolescents, com si diguéssim, l'introducció,
que ha creat un nou disseny de càmera
inspirat en la clàssica Polaroid.
I és una empresa que em sembla molt interessant,
sobretot pels seus instruments musicals.
Té uns sequenciadors de butxaca que són una passada.
En tinc dos i...
passen unes estones boníssimes.
Així que us recomano que visiteu aquesta pàgina
i que descobriu totes les seves creacions.
Doncs, Albert, has estat xafardejant una miqueta
per Teenage Engineering.
Sí, sí, aquesta barreja entre Teenager i engineering.
És una companyia d'Estocom
que ofereix tot tipus, com deia el Pau,
productes d'electrònica modular.
Si coneixeu un mica aquest món, us sonarà Little Beats,
que també s'haveren productes per fer música modular.
Arduino, també la companyia Raspberry Pi,
petits sintetitzadors que ens permeten fer música
i crear el que ells anomenen bandes de butxaca.
Petites bandes de música electrònica de butxaca,
de fet és això, és un petit...
El seu model més famós és el portable,
com es diu, pocket operator, perdó,
que és una mena de petit sintetitzador portàtil
que costa 69 euros i que et permet moltes coses.
Té una estètica molt japonesa, té molts botons,
d'aquests Albert, que jo em perdo,
seqüenciador, té samplejador, per fer tot tipus de músiques,
i una pantalla i la CD d'aquestes de cristall líquid
amb líquid diferents, com si fos una maquineta de l'època,
els diferents pocket operators que porten,
es venen com una placa nua, sense res,
però és tota l'electronica i tal.
Em vam parlar al programa fa un any i mig o dos anys,
potser perquè van estar al sonar,
que en tenen diversos i cada un té una temàtica o un tema diferent.
Els tipus de sons poden ser diferents,
el tipus d'arcade, tipus de diferents màquines o estils.
Igualment, si et compres la versió bàsica,
és més fàcil que exemples com Little Bits,
on està tot desmuntat, aquí és bé tot muntadet,
i és bastant operatiu.
A banda d'això, tenen tot tipus d'objectes d'aquest tipus.
Quan us va fundar, aquesta empresa?
Doncs l'any 2007, gairebé porten 10 anys.
També, si us molen els videojocs,
segur que amb aquest tipus de música ho associeu ràpidament.
Tenen una pàgina de Youtube
on mostren tots els seus productes.
Està molt bé anar-ho a veure.
Es veuen com videojocs, arcades,
els diferents productes els ensenyen.
Tenen un altre, que és el OP-1, que és un petit teclat,
pensat per a aquelles persones
que volen fer música electrònica i anar experimentant,
passar un bon rato provant tots els botons que hi ha.
Hem de dir que costa 1.000 euros. És molt car, aquest.
Aquest costa 1.000 euros? Ostres. Doncs aneu a parlar.
No, no, però de veritat és que és un aparell molt complet,
i de fet fa l'efecte que hi ha músics que utilitzen, no?
Mira, Depeche Mode, Beck, Kings,
Kaleidoskip o Mick Snow fan servir aquests sintetitzadors.
Ja et dic que permet una sèrie de possibilitats d'edició
i de canvis, és absolutament impressionant.
És molt curiós perquè utilitzen una capsa molt normaleta.
Sembla que es vagi trencat tot plegat.
Ahir m'ha agradat Albert, el model bàsic,
que porta una sortida d'oriculars
i simplement la publicitat que fan
és una persona a la platja,
doncs fent música aquí mateix moment,
tranquil·lament, amb els seus cascos posats,
i mira, com qui està jugant no llegir un llibre.
M'estic plantejant comprar-ne un per fer els separadors
del generació digital nous. Fixa't.
Una fantàstica idea. Per Nadal, per Nadal arribarà.
Generació digital, cada dissabte a la mitjanit.
Doncs hi ha un invent que, com cap altre,
ha excitat la imaginació dels creadors de ciència ficció,
amb les seves múltiples aplicacions a la indústria i a la medicina,
com per fer possible espectaculars batalles irradals.
Avui parlem del laser. Francesc, què hi ha al darrere del laser?
Doncs mira, depèn de qui preguntis, Albert.
Com en molts casos, això es va acabar d'arreglar en els jutges.
Però mira, podem mencionar un nom, en Gordon Gould,
un estudiant de doctorat en física a l'universitat de Columbia
que, com molts altres científics del moment,
intentava trobar un sistema per enviar llum
en forma d'un ratx sòlid i amb direccionalitat,
que no és una cosa fàcil de fer.
Si en teniu una bombeta o una llum a casa vostra,
veureu que la llum s'escanva per tot arreu
i no és allò de dir que la poso en una capsa i faig un foradet...
No, no, no.
Per enviar-la amb prou potència i prou energia,
doncs necessites bastantes coses i no era fàcil,
ningú ho acabava de trobar.
El 13 de novembre de l'any 57,
per tant, novembre és la nostra efemèria del programa d'avui,
doncs Gordon descriu detalladament el procés de com obtenia...
I a més, és ell qui anomena el laser,
que és un acrònim d'amplificació de llum
per a emissió estimulada de radiació.
I, a més, fa una cosa molt intel·ligent,
innovadors i emprenedors d'arreu del món,
preneu nota, va agafar la llibreta
on va estar descrivint aquest procediment
i se'n va anar a un registre perquè li registressin la llibreta.
La van assajallar i van posar el notari de tort,
va posar el dia i data, doncs, i va assegnar,
conforme que allò s'havia presentat en aquell dia allà per registrar-se.
Això és el que el va ajudar en la batalla legal posterior.
Cosa que ens torna a recordar, per exemple, el cas de Ralph Baer,
pare dels videojocs, que també va passar una mica semblant.
El cas és que a Google es pensava que, per poder-ho patentar,
havies de construir un laser de veritat que funcionés.
Va deixar l'universitat i es va posar en una empresa
que va utilitzar tota aquesta informació per temes militars,
per tant, de cop i volta la van classificar.
A més, pel seu passat polític,
ell no li van donar accés de seguretat,
per tant, no podia treballar en el seu laser.
Això va fer que un altre físic, en Theodore Mayman,
que se'l coneix com el pare del laser,
fos el que sí que s'adalentés a ell
i creés el primer laser funcional.
I a partir d'aquí va començar una batalla legal
que al final, molts anys després, va acabar guanyant a Google.
Avui el laser, òbviament, el trobem a mil llocs diferents,
reproduadors de DVD i CD, fibra òptica,
per gravar sobrematerials,
tot el tipus d'aplicacions en cirurgia o aplicacions mèdiques,
i, sí, atenció, des de ja fa uns quants anys,
la casa, per exemple, Northrop Goodman,
que és d'armament militar d'Amèrica,
té un model de laser funcional, d'arma laser funcional.
Però és aquell que apunta?
És el botonet, és la llum que apunta per després d'esperar?
No, no, no, no.
Un làcer de veritat, de les grans galàxies, eh?
Sí, sí, una cosa de 150 kW,
i pensa que als lasers hi ha la classificació més perillosa
de laser comercial, que és la categoria 4,
em sembla que són lasers de 5 milibats.
Són aquells que si et donen el laser a l'ull,
perds la retina i una cosa d'aquestes.
Doncs aquí estem parlant de 150 kW de laser.
Per tant, és una cosa que ens porta a veure una miqueta
a guerra de les galàxies, destructor imperial, aquí, eh?
Per cert, alguna espasa no s'ha fet...
No, perquè saps què passa amb l'espasa?
Que el làcer ha de donar la volta i aturrar cap a baix.
Què dius, ara?
Si no, l'espasa és un concert d'en Jean-Michel Jarre,
tu li dius l'aigua cap a dalt i no el pares.
L'espasa laser ha de curvar-se,
això és un problema que només s'ha resolt en Josh Lucas.
Una de les aplicacions més curioses que m'ha agradat veure del làcer
és una càmera desenvoluïda de l'UCLA, l'Stim.
Atenció, gràcies a la llum,
l'àzer és capaç de prendre imatges de coses superpetites
i, a més, 6 milions d'imatges per segon.
Toma modo deportivo, eh?
Tata-tata-tata, modo ràfaga, eh?
6 milions d'imatges per segon.
Déu-n'hi-do, el tema de l'àzer.
A més, la cosa és que el làcer, si us en recordeu,
la ciència-ficció, qualsevol cosa que havia de funcionar,
havia de ser espectacular, era l'àzer.
I el gran exemple que jo trobo és,
recordeu, els més grans que ens escolteu,
una pel·lícula de l'any 78, una pel·lícula infantil,
i el làzer... No, em sona.
Era un nen i una oca, que era la quina,
que no sé per què construïen el garatge a casa seva un làzer,
en blanc, ho pot fer qualsevol,
i era una caixa que li parlava.
I li podia fer de tot, el podia tornar invisible,
podia portar-li unes costelles que s'estaven collinant allà baix,
les podia agafar ell.
Podia fer mil coses, era allò...
Ostres, si és làzer, bé, ho pot fer de tot.
Doncs aquest divendres ha sortit la Clàssic Mini NES,
nova amb l'àzer.
És una rèplica amb diferent mida
de la mítica consola de 8 bits de Nintendo.
La acabem de connectar a la tele.
De fet, mira, pujarem el volum, Ricard,
i escoltarem, també,
la que sona en aquests moments a la pantalla
de l'Estudis 6 de Catalunya Ràdio.
La tenim connectada, Albert.
L'hem connectada amb l'estudis 6 de Catalunya Ràdio,
que és l'estudis 6 de Catalunya Ràdio,
que és l'estudis 6 de Catalunya Ràdio,
que és l'estudis 6 de Catalunya Ràdio
L'hem connectada, és realment molt petita,
a través d'un cable
d'aquests que podem alimentar els mòbils, no?
d'aquests que podem alimentar els mòbils, no?
Correcte.
La consola porta un cable USB
en un extrem
i en l'altre extrem, mini-USB,
i, per tant, no porta aquella mena de complement
i, per tant, no porta aquella mena de complement
per carregar l'andoi elèctric.
En aquest cas, com has dit,
ho hem connectat al televisor directament,
però haurà de tenir algun connector a la vora.
Fan aparells que ja no posen l'alimentador, directament.
Fan aparells que ja no posen l'alimentador, directament.
Clar, és que si no anem acumulant i acumulant,
em sembla perfecte. Però al final...
Però és política Nintendo, eh?
La New Nintendo 3DS anava sense carregador,
per la mateixa excusa, tothom ja té carregador a casa.
Però em sembla molt bé. Però el carregador de la 3DS...
era especial.
No tenia terminació universal, no et serveix el carregador de mòbil.
No tenia terminació universal, no et serveix el carregador de mòbil.
I de què estem parlant? Estem parlant d'una petita consola
que a dins hi ha quants jocs, Albert?
Hi ha 30 jocs clàssics de Nintendo.
Ara estem veient aquí l'estudi
la fantàstica introducció supercañera del Mega Man 2,
que ara començarà a sonar una música fantàstica.
Aquí està.
Fantàstic.
Llavors, són una selecció de 30 jocs
molt enfocada al mercat nord-americà.
S'ha de dir...
Hi ha un joc de futbol nord-americà.
Però igualment és una bona tria.
Inclou els grans clàssics, els Super Mario,
inclou els Zelda,
els Donkey Kong,
els Kitty Karoos, els Metroids,
no falta els Kirby,
no falta cap dels jocs més mítics,
i fins i tot hi ha alguns que són molt interessants
d'altres companyies que no són de Nintendo.
Final Fantasy, per exemple, Ninja Gaiden...
Castlevania. Castlevania.
Bubble Bobble... La tria està molt bé.
Realment, jo penso que és un invent
que aquest Nadal, entre els nostals i el claiotípic,
que no saps què regalar i tens com 30 anys,
la persona que li has de fer el regal,
doncs aquí tens una caixeta amb 30 jocs
molt fàcil, molt plug and play.
Han fet alguna cosa?
Han canviat alguna cosa del joc?
O és l'original original? Un petit canvi.
Amb aquest sistema de la NES Mini,
pots fer... guardar les partides,
que abans moltes vegades no podies guardar la partida,
i cadascun dels videojocs
té doncs un sistema de guardat.
No tan sols amb el password,
que imagino que es manté,
sinó també com si estigués jugant amb un emulador,
pots guardar l'estat i pots guardar doncs la partida.
Una de les coses que segurament
també han acabat de retocar és el tema
de si es pugui veure amb qualitat
amb una pantalla A gran per connexió a HDMI,
que és el que tenim avui en dia,
tot i que ho entenen al seu format quadrat, 4 terços,
veuríem pixels com cigrons
si això connectéssim
amb una NES original per RF.
Això s'ha d'haver cuidat una miqueta
perquè la qualitat d'imatge sigui agradable
en les teres actuals.
Està molt bé, fa que sigui agradable, però fins i tot
si sou molt puristes, podeu activar un moda
que et permet veure les clàssiques scanlines
com si fos un monitor
d'aquest TRT antic
i també fins i tot un moda
que es veu una mica malament la imatge,
que és el que deies tu, Francesc,
per si algú vol emular com es veuria.
És que hi ha jocs que també jugaven
amb l'emborronament que feia el tub original
per aconseguir transicions molt suaus,
que, en canvi, quan les veus allò pixel perfect,
veus uns borruños i dius, ei, què passa aquí?
Jo el recordava rodó i ara el veig encerrat.
La consola és molt petita,
la clàssic mini NES, però el comandament
veig que és, no sé si és exactament igual,
però és gairebé clavat. La mida és igual.
El cable no, eh? El cable sí que és molt curtet.
Però per què, això? Realment no sé si...
volen anar a estar al via cable.
No ho sé, però és un cable que és...
A més, estem acostumats avui dia
a no tenir cables als comandaments
i ens presenten un cable que no arriba al migbetre.
La connexió del comandament,
per a aquells que ho estiguin pensant,
és com el comandament del...
del nutxuc de la Wii. Exacte.
El comandament de la Wii té la mateixa forma.
Aquí està molt bé tot el que hem fet Nintendo
amb aquesta consola, jo la defenso.
Coses que, comparat amb altres productes
ja similars que hi ha al mercat,
com, per exemple, la mateixa, la Mega Drive,
que està, coses que la gent
pot trobar, ostres, perquè no ho han fet,
per començar, la Mega Drive,
l'equivalent a aquesta consola,
però la Mega Drive, per exemple,
manté la connexió als comandaments de l'original,
el que permet fer servir
els teus mandos originals en els jocs.
I, a més, aquesta té 30 jocs
i no se'n poden posar més. No hi ha ni targeta CD
perquè tu puguis posar-hi ROMs,
això no seria legal, Nintendo, no?
Però tampoc no hi ha cap renura perquè puguis posar-hi jocs originals.
Per tant, són aquests 30 que això, com ha dit l'Albert García,
és una selecció fantàstica i supervariada,
però és això que tens aquí.
Això és Generació Digital.
Cap, cap, cap, cap,
cada dissabte a la mitjanit.
Sí.
Per cert, aquesta setmana regalem el Jokey Watch
i el primer episodi de manga de l'univers del Jokey Watch.
Com vas aconseguir aquest primer episodi, Francesc?
Doncs em sembla que el donava norma,
que és la casa que publica el còmic en el seu estant.
Tenien allà... és un petit... un preview, eh?,
el primer capítol del Tom Primer,
que hi ha n'hi ha tres que tornen a les botigues.
Ara direm el nom del guanyador,
però abans volem escoltar els dos uients
que volen molt, molt el Jokey Watch.
Hola, soc un seguidor del programa
i la veritat és que m'agradaria
que toqués el joc del Jokey Watch pels meus fills.
Doncs, veritablement,
són ells la Generació Digital.
Ells han nascut amb ordinadors, tablets, mòbils...
i què millor regal que un Jokey Watch.
Moltes gràcies.
Doncs la veritat és que no conec gaire el joc,
però et podria fer la cançó...
podria ballar-te la cançó, no?
Que al Saló la van fer 24 a 7.
No pareven de ballar-la,
així que he dit que la podria ballar.
I el joc, depèn de que és molt infantil,
però bé, deu ser estil Pokémon pel que he llegit,
així que em faria gràcia trobar-lo. Bon dia.
Molt bon dia, Rubén. Després direm als guanyadors.
Aquest joc que la setmana passada va aprovar l'Oriol,
que va passar al Vistiplau,
encara que va dir que et necessita molt de temps en aquest joc.
L'estan jugant els meus fills i és molt gran, és un univers molt gran.
És enorme. Jo estic jugant des de fa mesos.
És el meu joc de l'estiu. Què dius, ara?
Sí, m'encanta. Jo m'encanta, aquest videojoc.
Vaig començar a jugar...
Tothom deia que és un joc per nens petits,
per nens petits, per nens petits...
Vaig aprovar-ho, per veure com és.
A mi m'ha enganxat.
La història és una barreja entre Pokémon i Doraemon.
Sí, molt bé, fantàstic.
Vinga, va, fem un petit repàs de les xarxes d'aquesta setmana.
Doncs sí, mira, si hi ha algun uient
que t'he pensat de comprar-s'ho a un portàtil, aquests dies,
recomano molt, molt, si encara no ho és,
que es faci de la nostra comunitat Telegram,
perquè se n'ha parlat moltíssim,
de totes classes, tipus, dissenys, models, etcètera,
per l'ús que se'n vulgui fer, per editar vídeos,
altres per treballar, per jugar...
És igual, qui estigui interessat en comprar-ne un,
que es connecti a Telegram
i veurà tot tipus de classes per acabar de triar.
Jo crec que una de les coses més complicades,
aleshores, d'ara, en tecnologia,
és decidir un portàtil.
O sigui, decidir una tele jo crec que cada vegada és més senzill,
decidir qualsevol cosa, però és que un portàtil,
un portàtil, el pes, la potència,
amb estressa, força.
Doncs, mira...
I si teniu nens i arriba un moment
que necessiten portàtil pel col·le,
perquè ara sembla ser el més important del món,
tenir portàtil,
han de portar cada dia un portàtil a casa, a la bossa.
Què vol dir això? Dos quilos i mig o tres de pes.
A no ser que, clar, et gastis 1.200 euros
amb un que pesi un quilo.
Ja està, només volia dir això.
A més a més, cada nen ha de portar el seu.
Sí, sí, és horrorós, és horrorós.
Això també depèn molt de l'escola, eh?,
doncs sí, escolta'm. Què més?
Doncs, a part de portàtils, també es parlava del cinema,
i en aquest cas, que cada cop hi anem menys,
perquè existeixen aquestes plataformes com Netflix,
i molta gent que té una bona televisió,
que és bastant assequible per tothom,
o fins i tot un bon projector,
es comentava que t'estalvies molts diners,
és de bona qualitat, pots veure les pel·lis en versió original, etcètera.
I bé, hi havia molta gent que deia
que ja ha deixat d'anar una miqueta al cinema.
No sé si vosaltres coincidiu.
He vist durant aquestes dues últimes setmanes
que tu hem parlat de Netflix, realment.
Sí.
I jo em pensava que era una altra plataforma més,
que tens alguna cosa més, però no.
Hi ha les més interessants o les que faltaven.
No sé si us ho heu passat, això.
Sí, sí, tinc també la mateixa sensació.
Ho posen tan fàcil, aquesta plataforma,
és tan plug-and-play, connectar i jugar directament,
veure la sèrie, que ho posen molt fàcil.
A més, és que no paren de sortir sèries noves de producció pròpia,
i potser per això t'han posat...
Pel que a més respecte, continuo anant al cinema.
Crec que està bé, potser no tant com abans, és veritat,
perquè també tinc els serveis diversos de streaming,
però és una experiència que sempre serà diferent.
Potser és com una mena de ritual, no?
Ara el cinema ens ha quedat com el ritual.
Total, total.
Per cert, diem, va, el guanyador d'aquest joc de la 3DS,
el Yokai Watch.
Doncs el guanyador d'aquesta setmana es diu Rubén González.
I la setmana vinent regalem aquest joc per a PlayStation 4,
que és el World of Final Fantasy.
Què ens pots dir, Albert, d'aquest joc?
Final Fantasy han parlat molt perquè va sortir el 15, però què és?
Aquest és especial,
perquè aquest una mica recull els personatges de tots els Final Fantasy.
Fa com una reunió familiar,
i trobareu els personatges mítics del 7, del 8, del 9, dels primers,
tots units en un món on és com una mena de celebració,
sobretot si sou fans de Final Fantasy, i us agradarà.
Doncs, Eli, Francesc i Albert, moltíssimes gràcies per venir.
Gràcies a tu.
Avui, al Control Tècnic, Enric Alportal.
Nosaltres hi tornem, en el canal internet,
els dimecres a les 6 de la tarda,
i a l'FM els dissabtes a les 12 de la mitjanit.
Però hi som sempre, com sempre diem, al Telegram, al WhatsApp,
al Twitter, al Facebook i a 4radio.cat.
Adéu-siau.
Gràcies a tothom.
Mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm-mm
Mou...
Mod...
Mod...