OK.
Oh, yeah, yeah.
Oh, yeah.
Oh, oh, yeah.
Icat, la ràdio inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a la generació digital.
Aquesta és l'edició nº 812.
I avui jugarem al darrer títol de l'NBA.
Pujarem al camió d'Euro Truck Simulator.
Sabrem per què es despubliquen alguns videojocs,
coneixerem la nova trilogia del Gran Theft Auto
i explicarem quines són les novetats d'aquesta setmana.
Benvinguda, Dianna Ring. Com estàs?
Bona tarda. Gine Tos, tot bé? Molt bé.
Francesc Xavier Blasco, Gimme Five.
Molt bé. Després explicarem això, el perquè.
I Albert García, ben tornat. Tot bé?
Tot bé, ja torno a tenir veu. Molt bé, i tant.
Vam estar molt preocupats aquell dia.
Sí, va ser una mica lamentable.
Avui, Dani Jiménez, el control tècnic, hi ha la màquina avui o no?
Avui, tot el sistema d'àudio l'ha posat en aquest sistema.
Sabeu quin sistema és?
Jo miro l'Albert, directament, l'Albert García.
No, pots dir-ho? No ho sé. Tu saps?
Ah, sí, sí, pot ser, l'amiga.
Sí, sí, que era aquell aparell
que s'utilitzava en moltes acadèmies d'anglès per aprendre anglès.
Jo no ho veig, no, en una acadèmia així.
Jo en tinc un d'aquests amb l'acoblament de discatera
amb el segell de Wall Street English o Opening,
o no sé quina acadèmia era, però...
Avui, el Dani ha posat tot el sistema informàtic en aquesta consola,
esperem que funcioni bé.
Per cert, què esteu escoltant?
Esteu patint, d'alguna forma,
el fet aquest del crac de l'estoc a nivell mundial?
Esteu intentant comprar ara, no sé, possibles regals pel Nadal?
O no? O no esteu pensant en això?
Ja ens hi trobarem, no?
Jo, de fet, ja he agafat els regals per als aniversaris de gener.
Sí, eh? O sigui, perquè no se m'acabi res.
Sí, ho has fet així, eh? Sí, sí.
No sé, Albert, tu? No faig regals.
Una bossa de mandarines ni que sigui, Albert.
El nebot de dos o tres anys
sí que li fem unes joguines, però als adults no cal regals.
El Dani Jiménez està aplaudint, o sigui...
Dani, t'has quedat sense regal.
Francesc, tu què? Doncs no.
Amb els nens petits, a vegades, és millor no adelantar-te massa,
perquè després vas a la presa.
Allò que fa un mes els encantava, dins de dues setmanes...
No, això no m'agrada. Si és per ells petits.
I tu dius a la mare que... Bé, deixem-ho córrer.
Doncs res, estarem atents a tot el tema aquest de l'estoc,
si faltarà o no faltarà, doncs,
les targetes per les ordinadors o les consoles, etcètera, etcètera.
Els teus amics estan connectats al Generació Digital.
I és que aquesta setmana ha aparegut un videojoc esperat per molts,
el Forza Horizon 5.
Sí, sí, ho sabem. És que en teníem ganes.
Albert, a tu t'agrada, eh? Molt, molt.
Abans dèiem, abans de començar el programa,
que t'agradaria tenir la veu del kit al GPS del teu cotxe.
Sí, a la vida en general. A la vida en general.
Que tot arreu, que solés a tot arreu.
Albert, Albert, no puc, això, Albert.
Que em recordés tot, sí, sí. Uf, que bé.
Molt bé, no? És que el Forza Horizon 5...
està disponible ja amb Game Pass
i està ambientat a carreteres de Mèxic,
amb més de 1.500 reptes per aconseguir
i amb més de 500 cotxes que es poden agafar ja des de l'inici
com a bon títol d'arcade que és, eh?
Per cert, cotxes que podem deixar o regalar els nostres amics
amb la intenció que al·lucinin de com l'hem tunejat.
També hi ha el moda Event Lab,
on tenim la llibertat de la creació de temps,
d'hora, de cotxe, de carretera,
apareix per Xbox One, per sèries i per PC.
Si vosaltres haguéssiu de regalar un cotxe
a algú que jugués també a l'Xbox, per exemple,
de quin color seria, com seria, aquest cotxe?
Perdona, un DeLorean. Un DeLorean, sí.
No hi ha dubte. Un DeLorean.
No sé, però tens el fosforito com a mínim.
Va, d'acord.
Enganxines o no?
No sé. És que em fa molta mandra tunejar-los.
És... no, no, un negre, negre soso, un cotxe soso.
Mira, el negre està molt soso, eh?
El defecte...
Un cotxe de mort de color negre.
Sí.
Però pensa que a ell li agradaria tenir la veu del...
Sí, un cotxe de mort de color negre amb la veu de...
Alegado a su minso.
A veure, a veure...
Quiero que pidas mi gusto.
Si me permites la sugerencia,
el sordo nunca falla con los guardias de tráfico.
Doncs escolta'm, déu-n'hi-do, eh?
Hi ha molta frase per treure...
I per poder fer-ho, eh? Vull dir que s'està molt bé.
Molt bé, doncs aquest és el primer videojoc,
i la setmana també apareix
un dels battles royals més exitosos, el PUBG New State.
De fet, aquest apareix per mòbils
i ho fa per la porta gran d'un free-to-play
amb actualitzacions temporades
i ambientat en un futur d'aquí uns 30 anys.
M'ha sorprès llegir que hi haurà un sistema antitrampes
que no permet jugar amb emuladors teclats o ratolí
per fer aquest videojoc de mòbil.
És espectacular pensar que el videojoc PUBG New State
ha tingut més de 50 milions de sol·licituds
abans que aparegués.
Es pot jugar per Android i per iOS.
I, escolta'm, això del fet que no puguis jugar amb ratolí,
no sé si us heu trobat alguna vegada
gent que ha fet trampes quan vosaltres jugàveu?
En general, no.
A mi m'han acusat de fer trampes
quan es pensaven que portava l'auto a puntar,
però no el portava, eh?
El Counter-Strike de l'any 2000, perquè soc vella,
però en aquella època...
i ara també hi ha aquell botó
que més o menys t'apunta automàticament,
però jo no el tenia activat, jo era bona.
I laia, tu t'has trobat amb algú fent trampes en algun joc?
Ho he demostrat, no, però em sembla que de cop trec el cap
i ja estava allà en plan... tots apuntant, sí.
I això com es pot saber?
Fent alguna cosa que pugui mirar per les parets?
No, no en pots reportar i reps un...
Si has jugat, reps un missatge conforme...
Sí, tenies raó, se l'ha benejat, aquest jugador.
Molt bé, molt bé.
A mi m'agrada jugar, per exemple...
O sigui, no m'agrada quan fan trampes,
però quan fan trampes i no surten amb la seva,
al contrari, pots guanyar la partida...
És un gust boníssim.
Francesc, el que podem dir els audiences
és que si volen explicar-nos alguna experiència d'aquestes...
amb tramposos, a les xarxes, que ens ho poden explicar.
I tant, que ens ho expliquin, que ens ho expliquin en el Telegram,
que ens ho expliquin de la manera que vulguin.
A les xarxes.tv va la regeneració digital.
En aquests moments en directe, per si ens volen veure aquí al xat,
ho comentarem també al públic.
Exacte, a les 15.30 del dijous,
comencem una miqueta a fer aquesta retransmissió per Twitch.
I el darrer videojoc destacat que apareix
és el Bright Memory Infinite.
Aquest és un videojoc de trets en primera persona,
amb gràfics espectaculars,
i on portem el control de la Sheila,
que és una agent de l'organització de ciències sobrenaturals
que va a una metròpolis a lluitar contra un misteri arcaic.
Bright Memory Infinite apareix per PC i més endavant
i serà per Xbox Series.
I a més tothom parla de l'espectacularitat d'aquest videojoc
que fins i tot es pot jugar en format 21.9.
No sé si teniu pensat o teniu a casa un format de televisió 21.9.
Per tenir un format així necessites molt d'espai, no?
Perquè ha de ser molt ample,
però no pot ser molt estret, tampoc, perquè si no no veus res.
Aleshores necessites una amplada grossa de paret per poder jugar així.
Aquest és un joc que, tot i que no s'ha gaire conegut,
pel gran públic va inaugurar,
va ser el primer joc que es va veure en una conferència de Microsoft,
d'aquestes importants.
I visualment és el que deies, és increïble.
I a més està fet per un equip molt petit.
Així que han sabut utilitzar molt bé les seves eines del motor gràfic
i té un aspecte brutal.
De fet, hi ha una imatge que surt la Sheila nedant,
tota plena d'armes,
que sempre penso si quan es mou hi ha una escopeta...
La pólvora. No li passa res, exacte, la pólvora.
No, imagina't que ha d'anar al lavabo i que s'ha de treure tot això.
Clar, imagina't, imagina't.
Realment, aquestes són res,
tres de les videojocs que apareixen aquesta setmana, però n'hi ha molts més.
Generació digital, reprenem la partida.
A veure, és que de veritat és ben curiós el que està passant ara
a l'estudi 2, dicat.
El Francesc Xavier Blasco, vestit de curt,
al fons de l'estudi,
amb una mirada curtida d'un jugador de bàsquet professional,
putant la pilota oficial de la NBA.
És l'espectacle esportiu més gran del món que podria ser la NBA
i, sens dubte, té un videojoc a l'alçada d'aquesta reputació.
Aquesta setmana, el Francesc Xavier,
que no juga a un videojoc de bàsquet
des dels temps de l'NBA Jam de Mega Drive,
s'enfronta 1 contra 1
amb l'edició més nova del simulador definitiu d'aquest esport.
I bueno, i això sent molt generosos,
perquè jo crec que, si sumem les hores jugades,
probablement juguem més el Fernando Bertín Martín Bàsquet,
màster d'espectrum, que no pas a l'enviajam.
Així que, amb aquesta absoluta falta de criteris
sobre videojocs de bàsquet, pastilla vermella i endavant.
Benvingut a l'NBA 2022, Neo.
De fet, no parles francès de videojoc de bàsquet,
sinó de simulador esportiu, i és una diferència important, no?
Doncs és essencial, Albert,
perquè el 2022 realment no és un joc amable amb els casual gamers,
tot i que inclou, atenció, una escola de bàsquet plena de tutorials,
allò de botó per passar i botó per tirar al tauler
i pare de comptar és cosa del passat.
Al igual que en el bàsquet real, tenim moltes accions possibles,
moltes d'elles vinculades no només a botons,
sinó a moviments de palanques,
per poder fer fintes, entrades, etcètera,
i, a més, cal saber-te coordinar tàcticament amb els companys,
fent o demanant bloquejos per entrar sota la cistella.
A més, oblida't de la tàctica típica dels maldestres,
com jo, aquells que fem servir al bàsquet o al futbol,
d'agafar tu la pilota, estiguis on t'estiguis, i córrer sol,
fins a l'àrea, no passis a ningú...
No es pot fer esses... No, no.
Aquí no es pot, perquè, per exemple,
el teu jugador té una barra d'energia,
que a mesura que vas fent accions, es va consumint,
i llavors afecta la forma en què tens per tirar.
Per cert, tirar cistella es pot fer amb un botó, per exemple,
hi ha una barra que et marca quin és el punt òptim,
s'omple i has d'apretar en el botó en el moment correcte,
per tant, una de les palanques cap endarrere,
i deixar-la anar en el moment,
i això és per fer un tir en suspensió.
És com un joc de canell, mentre tu...
Exacte, mira, t'haig de dir que a mi em va semblar...
especialment satisfactori.
Aquesta sensació, una miqueta, que saltes,
i en el moment en què arribes, s'ataca l'inèrcia dels llences,
amb aquest moviment de jòstic està com ben simulada i ben aconseguida.
En aquesta edició, a més, s'ha potenciat molt el joc defensiu,
que semblava que era una de les carencies de l'NBA 2-21,
molt més eficient.
Això implica, a més, que jugar cada cop més es fa des de l'exterior,
sense tantes entrades i entrades a l'àrea,
però sembla, a més, que és una tendència del joc actual de l'NBA.
Amb el qual, mira, va bé, va bé, en aquest sentit.
Resumint, a nivell tècnic,
és tot el que un bon aficionat al bàsquet pot desitjar,
ja que simula un gran ventall d'opcions,
tant en atac i en defensa, que es donen a la realitat,
i tens el control per fer-les tu mateix.
Cosa que moltes vegades, en els jocs de futbol,
per exemple, no hi ha un control tan gran
com el que fa el jugador.
No controles la cama dreta i la cama esquerra.
A vegades fas el botó de trepar la pilota,
i segons on estigui l'alçada de la pilota,
el teu jugador farà diverses coses.
Aquí, realment, sembla que tens el control
de fer tot allò que realment vols que passi.
Molt bé.
El que sí que és veritat és que l'aspecte gràfic és al·lucinant.
Totalment, Albert, totalment.
El joc té un nivell altíssim tant en consoles de la generació passada
com en de les actuals, en què els partits de bàsquet
s'ha de reconèixer per això que en altres modes de jocs,
no en el moment en què jugues allà a la pista, en plan NBA,
sinó, per exemple, quan estàs caminant per una ciutat,
en una mena de mig món obert que té,
o fas partits simples al barri,
jugant en línia amb altres jugadors,
la qualitat baixa bastant.
I és comprensible,
perquè hi ha un cc de components online que fan que no sigui.
Però, ostres, la diferència és molt gran, no?
I això, a vegades, sobta una mica.
El bàsquet, a més, és un joc de cinc per equip,
i la pista és molt petita.
Això vol dir que cada jugador destaca molt.
A diferència que en un partit de futbol,
moltes vegades, quan estem acostumats als videojocs,
es veu sempre un camp molt més ampli.
Aquí, estàs molt més a prop, molt més davant,
i cada jugador brilla una miqueta més.
Pista petita o que són armaris amb potes?
Això també afecta bastant, no?
Però, diguem-ne, que estàs molt més a sobre del joc i de l'ajudada.
I de la forma en què et munten la realització, doncs també.
Sobretot perquè simula perfectament
tot allò que veuries en una transmissió esportiva,
que nosaltres estem acostumats a veure el que és la NBA.
Per tant, tens mitges parts,
espectacles dels animadors entre mitges parts,
tens les típiques cortinetes i cortines de la retransmissió esportiva,
kairons, comentaris dels esportistes i tal.
No són recursos nous,
el FIFA els utilitzarà bastant de temps,
hi ha altres jocs esportius que intenten simular una retransmissió,
però estan executats fantàsticament.
La sensació és realment brutal.
I a part d'agafar el nostre equip preferit i fer unes partides,
què més ofereix aquest videojoc?
Igual que la versió de l'any 2021,
també està representada la WNBA, la lliga femenina,
hi ha la possibilitat de jugar amb equips històrics de tot el temps,
com, no sé, els Lakers dels 80 del Caim Abdul-Jabbar,
o els Chicago Bulls del Michael Jordan dels 90,
i els modes My Team,
que és el típic moda dels sobres de cromus,
tots ja sabeu de què van,
i que ens permet de construir equips fantasy
amb jugadors de tot el temps,
el moda My NBA, que és el de...
és el PC fútbol o el PC bàsquet,
que és el que et permet la gestió de l'equip,
però, a veure, té una adopció...
Jo he tret el nas només per la porta del My NBA
i l'he tancada de sobte,
perquè és que les opcions que hi ha és un portal.
Però pots controlar absolutament tot,
des del règim d'entrenament cada dia,
el règim de partits, a part de tot el tema de gestió,
de contractacions, espònsors,
canvis de jugadors, sessions, etcètera.
A més, els partits els pots decidir jugar tu com un partit normal,
o pots decidir que els jugui la màquina,
però la màquina els juga a temps real.
Saps com aquestes pissarretes que tenen els entrenadors?
Amb xapetes, amb la cara dels jugadors...
Vas veient el partit fent-se a la vegada allà,
perquè no és només que el faci la màquina i puguis dir...
Juga amb tots els partits,
juga amb els resultats en tres setmanes,
que vull continuar a partir d'aquí.
Pots estimular la màquina al partit a temps real,
i tu a temps real canvis de jugadors, canvis d'estratègia...
Bueno, brutal, el nombre d'opcions a temps, brutal.
Ei, 24-7, I'm a real one...
Aquest ja el coneixem, un jugador que arriba...
des de les catorzeis inferiors,
i que vol arribar a ser l'estrella de l'NBA.
Una història on jugarem partits, però també haurem d'entrenar,
millorar el nostre joc i prendre decisions sobre el nostre futur.
És el Moda Mike Carrier,
que és també un dels mods estrella de la franquícia de 2K de l'NBA.
És un dels mods que més m'agrada a tots els aficionats,
i és aquest que et presenta aquesta mena de món obert,
a sèries X, PC4 i PC.
Curiosament, no és una ciutat, és un vaixell.
No sé per què, però és un vaixell.
Aquí et trobes altres jugadors online, pots fer missions,
per exemple, entrevistant-te amb entrenadors,
o amb altres jugadors que et donen la seva opinió.
Al començament has de decidir si vols anar directament al draft de l'NBA,
si vols entrar a través de la lliga universitària,
si vols anar a la GELIC,
que també és una altra forma d'entrar al bàsquet professional.
Per tant, tens l'opció de fer missions, guanyar punts,
i decidir una miqueta el futur de la teva carrera.
És fer créixer aquest jugador.
De la història d'aquesta temporada,
m'agrada, per exemple, com s'adapta a temes dels temps actuals.
Per exemple, el protagonista és un jove que s'ha fet viral
fent vídeos de YouTube sobre bàsquet.
Ei, que tothom està pensant, bueno, bueno, i l'Eleme, què?
Quan arribarà a la lliga professional?
Perquè té un milió de seguidors veient els seus vídeos de bàsquet.
Volem veure que arriba a ser professional.
Moltes de les interaccions del joc apareixen
en forma de posts a xarxes socials
d'entrenadors de l'NBA, d'altres equips, defens seus, etcètera.
Per tant, estàs fent una miqueta com mitjana gent.
Molt bé, molt bé.
També has de fer una miqueta de community manager
i veure què es diu a les xarxes sobre tu
per ajudar-te a prendre decisions.
Això sí, les idees, ell les té molt clares,
vol ser una estrella,
però una de les coses que es lliga una miqueta amb tot això
és la visió de la publicitat.
Un dels problemes que aixaca aquest mode en concret,
tot el joc, és el tema dels micropagaments
i el tema de l'excessiva presència de la publicitat
in your face, in your face, tota l'estona.
Per exemple, quan es fa una repetició en un partit dels de bàsquet,
pots aparèixer un botó per saltar-te la repetició.
No abans que hagin passat els 3 o 4 segons de l'anunci de Gatorade,
per exemple, o d'alguna energètica.
Després que han passat els 3 anuncis de l'esponsor,
llavors pots parar el joc.
Quan et fan caminar per aquesta ciutat de món obert,
de forma, a vegades, ben estúpida, per anar a un gimnàs...
Ja estàs veient la publicitat.
Ja estàs veient tots els cartells de publicitat de marques reals.
En tres maneres, a vegades diríem, però és que no és això la realitat,
i és que, com et deia, en el bàsquet,
els jugadors a vegades destaquen molt més,
tots són molt més estrelles que no pas, potser,
entre els 11 o els 22 d'un equip de futbol,
i, per tant, una de les coses que ja està molt instaurada
en la cultura americana del bàsquet
és que t'has de forjar una marca personal teva,
i és el que passa en el joc.
Aquest noi no ve només a fer una estrella del bàsquet.
Vol posar en marxa una carrera musical
i vol posar en marxa en paral·lel una línia de moda i de roba...
La cosa és més complicada.
Per tant, vens aquí a triomfar
amb tot el que el Dream American, el somni americà,
t'intento oferir en el món del bàsquet.
I això està representat aquí, per un costat bé, però per altres costats,
excessiva tendència, tant de micropagaments,
per guanyar, per tenir millors jugadors,
com per publicitat excessiva en tots els modes del joc.
Francesc, conclusions?
Doncs mira, si us agrada el bàsquet i us apassiona
el més mínim detall d'aquest esport,
aquest és el vostre joc, sense cap mena de dubte.
I clarament també és el vostre joc,
perquè ja gairebé diria que no hi ha més opcions
per jugar a un joc de bàsquet d'aquesta qualitat en plan triple A
des que l'Electrónica Arts va deixar l'Envia Life el 2019.
Això sí, si supereu una miqueta la primera barreda
de les desenes de possibilitats que us ofereix el control
i us submergiu en l'experiència superrealista que us ofereix,
jo crec que a l'hora de la veritat no us decepcionarà.
Generació digital.
L'únic programa de ràdio amb accés anticipat.
De veritat, eh?
El tema d'avui, el Francesc, amb una pilota de bàsquet,
i la Laia, l'Ego Falloff,
està el volant ara d'un camió Scania,
amb motor de vuit cilindres
que ha aparcat aquí davant de la ràdio
que ha tingut problemes amb la gent de seguretat,
perquè, clar, no volien el camió aquí al davant com és normal.
Perquè això està fatal, eh?
No, i això està guardat pels polítics que venen.
Exacte, exacte.
És que a veure, ara parlarem del videojoc
que té a veure amb el camió,
però els camions t'han agradat de petita, Laia?
Jo crec que els camions impressionen a qualsevol de petit,
perquè són enormes,
però arribar a conduir un camió
no m'havia cridat del tot mai l'atenció.
No, eh? A veure, de quin videojoc estem parlant?
Doncs estem parlant de l'Eurotrack Simulator 2,
que, com bé diu el nom,
és un simulador de camions per a Europa.
I el joc base porta les carreteres i ciutats
d'Europa central,
bàsicament a Alemanya, algunes a França,
i el nord d'Itàlia. Molt bé.
Però a veure, té història, el joc, que es pot dir, o no?
Bueno, tant com història,
tu, bàsicament,
ets un...
comences sent un conductor novell de camions.
Ah, això ja comença com una història.
Exacte. I...
El viatge de l'heroi. Exacte.
I vas agafant en càrrecs, portant marcaderies molt diverses,
i, esclar, el que mola és la conducció tan real i altiva
que et provoca portar un camió en primera persona.
Molt bé.
Perquè portes un camió, a més, potent, diguéssim, no?
Clar, portes un senyor camió
amb el seu tràiler enorme al darrere,
inclús pots arribar a portar tràiler doble al darrere,
i llavors allò ja es...
condueixes allò sobrevisquent per la carretera.
Clar, jo no sé...
Heu tingut l'experiència de conduir un camió?
Francesc, Albert, Tegina... No, no, no.
No, furgonetes, sí. Furgonetes.
A fer-te'n, Leighton Wheeler d'Arcega,
aquí al New Park de Rambles, aquell sí.
Et pots parlar, si vols.
Ah, l'Emili. Ostres.
I què portaves de carregament? AK-47.
Portava gent.
Gent que anava a les càmeres.
Portava... AK-47.
Realment és un tema aquest, eh?,
portar gent per certes carreteres.
És un...
Ja, ja, ja. Exacte, exacte.
Molt bé, els qui els agrada aquest tipus de títol,
parlant que abans de videojoc,
és com el videojoc que ens parlava el Francesc,
el Francesc és un simulador, no?
Sí, sí, i tant.
Tu portes el camió i condueixes dins del joc com moltes hores,
tu com a conductor et canses, has de pagar multes,
si et saltes un semàfor també et treuen diners de la conta,
has de pagar els peatges...
O sigui, no condueixes per Catalunya, pel que veig,
perquè ja hi ha peatges, aquí.
Doncs no ho sé, perquè el DLC que ampliaria,
com la península ibèrica, encara no el tinc.
I també poden haver-hi cotxes de polis, no?
I s'ha d'actualitzar, el del dot, sí, sí.
Sí, eh? Sí, sí.
Tu intentes arribar ràpid a l'entrega i de cop, ui, un cotxe policia.
I et fan... xiclín...
I el tema és fer diners, una miqueta.
Tu has d'anar fent... Sí.
La idea és que tu comences agafant encàrrecs,
els camions de les diferents empreses i tal,
i de cop aconsegueixes més diners,
aconsegueixes el teu primer camió, agafa molta il·luminació,
te'l piques del cul a qualsevol...
Les marques, o sigui, són marques de veritat, no?
Sí, et trobes des de la DAF, la Renault,
la Mercedes, Volvo, Scania, com heu dit abans.
I pots triar i fer...
Triar el que més t'agrada, sí, sí.
Com és el teu? El meu és un Volvo.
Un Volvo de quin color? Molt cuqui, blanc per dins.
No, no, i l'ambientador.
Jo vull saber quin olor fa el teu camió.
El meu ambientador fa olor a sànguix,
que el tinc aquí al costat ben col·locat, mossegat, a la guantera.
Les opcions de personalització et permeten posar el nom dels nens a dalt,
allò que veus als camionets a vegades.
Sí, pots penjar banderetes per dins la cabina, la manta...
Llumetes, també tenen moltes opcions.
També és un DLC, decorar la cabina per dins.
Aquells grafitis a la paret,
amb escenes mig màgiques, amb unicornis...
O senyores mig nues, també.
Tot això ho pots fer.
Sí, sí, és autèntic, de camionero a camionero.
Però, escolta'm, fins i tot pots demanar crèdits?
Sí. De fet, jo n'he demanat un.
Ah, sí?
El teu nom, Albert, està demanat el teu nom.
Quan ja comences a dominar el camió i tal,
te'n rebeixes a demanar un crèdit, perquè saps que guanyaràs diners,
més que t'entreguin en reparacions del camió i coses així.
I jo he augmentat el meu garatge, la meva base, diguéssim,
i he comprat dos camions extras
i tinc dos empleats fent entregues.
Ostres, una flora. El nom de la meva empresa.
Tu què deies de falta de vestiment? L'agofons és una solució?
Sí, sí.
Que sàpigues... D'entregues gairebé hi ha...
Sàpigues que del 20 al 22 de desembre hi ha vaga de camions.
Doncs el 20 al 22 m'ho apunto, no he de poder conduir.
És abans de Nadal, et va molt malament, sàpigues pel negoci.
Perquè segurament em pagaran extras per Nadal.
No pensis que potser fan alguna cosa també a la xarxa, eh?
Vull dir que, escolta'm, volem estar a prop d'aquesta gent...
Eurotrack Simulator...
Exacte, exacte.
Aquest videojoc s'actualitza? És a dir, va rebent, actualitzacions?
Sí, sí, sí.
Sempre hi ha actualitzacions i encara estan, per exemple,
ara estan desenvolupant el DLC que inclourà tota Rússia.
Totes les carreteres i ciutats principals de Rússia.
Molt bé. I per Catalunya pots anar o no?
Sí, sí. També és un DLC.
També és un DLC? Sí.
I Bèria, llavors vas...
Crec que estan incloses les Illes Balears, Catalunya,
tota Espanya, Portugal.
I... Vull dir, realment, quan hi vas,
et recorda... Tu tens cotxe? Condueixes o no, tu?
No, no tinc carnet, no.
Però és que preguntava si realment, quan condueixes,
dius, hòstia, sí, això és com realment la C32, saps?
És exactament igual, perquè això deu ser molt complicat.
No sé si deu anar per Google Maps o deu anar a copiar...
Jo entenc que sí.
Però una mica la idea o si bàsica de tipus de carreteres d'Alemanya
ho deuen ficar.
Entenc, perquè canvia molt.
Per exemple, d'Europa de l'est a Alemanya
canvien molt els tipus de carreteres.
Això crec que s'ho miren.
El simulador, com ja heu dit, que és mestre,
aquest perfil de simulador,
una de les coses que més m'agraden són les meteorologies dinàmiques,
que les coses canvien, que canvien les hores del dia i tal,
i, sobretot, una cosa que és molt comú en els simuladors de vol,
és que puguis volar amb la climatologia a temps real.
Aquelles coses... A temps real, ja m'entens.
Aquest joc té una cosa molt divertida,
que és que també, a part que de cop et plou, s'et fa de nit,
i aquestes coses,
les ràdios les pots configurar a través de la wifi,
i això és la ràdio d'Escaldinàvia.
Boníssim. Molt bé. Això és molt bonic.
Jo, mira, els jugaria per... O sigui, jo, clar, mai m'he sentit camioner.
Jo els veig quan condueixo per les carreteres,
i els veig quan avancen,
que, clar, ells no poden agafar el tercer carril,
han d'agafar el segon carril, que això és un problema,
i, clar, en aquest joc, si vas pel tercer carril,
segur que et multen si passes a la policia per allà, o no?
No ho crec. Ah, no ho creus? O no?
Vam venir després de passar-se tot el joc...
He provat, és el problema, però no m'han multat.
M'han multat per ficar-me en contra de l'acció, o coses així.
Home... Home, és que només faltaria...
I ell dient... Com és que tothom va al revés?
Però, veus, jo també ho he provat, d'agafar a veure què passa.
Allò que et saltes la sortida de l'autopista i dius...
Ara que no en veu ningú... Pots muntar el pollastre?
El fiques de costat i... Mare meva.
I no veus on s'acaben els cotxes.
Oh, m'encanta, m'encanta.
Perquè tu, quan condueixes,
estàs amb gent que està en xarxa en aquests moments?
O estàs sola o... No, hi ha multipliers.
Per tant, sí que hem fet grups de 6, 8 persones,
fent la mateixa entrega, una línia llarga de camions...
No és un multiplier, rotllo,
que de cop puguis pitar el clàssic i parlar amb el conductor.
Això m'ho agradaria molt.
El més típic dels camioners és la seva ràdio.
Sí, exacte, exacte.
És un mix entre Eurotràximo, l'Editor 2, i Juegos de guerra,
on els camions del carrer els porten youtubers i streamers a temps real.
Mare meva, seria brutal.
I de sobte et creues amb el camió dels rúbius,
amb el camió de l'agufoló, transportant-me del que deies.
De vegades he vist retransmissions a Twitch
de gent que juga aquest joc, que són 6, 7, que es parlen per Discord.
Tots estan a l'hora.
I és ben curiós, perquè la comunicació és la comunicació
que té qualsevol camioner.
I jo vaig per aquí i estic sortint per...
Estic sortint per León, que ara no sé què, no sé quantos.
I allò és el joc, és al·lucinant.
I de fet, sí, si remenem una mica el hashtag,
bueno, de Eurotruc Simulator 2 en el Twitch,
i a vegades que entres i dius, però això no és el joc,
i són conductors que van al directe des del camió.
És veritat, també ho he vist, que això és bonic de veure,
de gent que està treballant, i que li fas companyia...
L'Eurotrac de veritat. Exacte, exacte.
L'Eurotrac no Simulator.
I és veritat, si també pots parar a bars de carretera,
diu el Tuta Freda que hi ha benzineres.
Bars no, però benzineres sí.
Crec que hi ha una versió multijugada online
on pots fer això, parar amb benzineres.
I de fet, jo ho tinc desactivat, perquè és una mica rotllo,
però sí que el conductor es pot cansar,
i hi ha hotels, parades d'allò dels típics
pàrquings gegants de camions, i pares unes hores...
La benzina sí, no? S'ha d'anar vigilant, no, la benzina?
El pots quedar sense. Sí, sí.
D'acord. I clar, has de tenir diners per poder-la pagar.
I el remolc i tota la història. Molt bé.
El camí del rac.
I com es diu la teva empresa que té nom o no?
Sí, Gufo Cargues.
Impressionant.
Perquè Cargues Gufo estava agafant.
No, no, està molt bé.
A més, aquí pots, ho saps, que tu pots aquí muntar una empresa
de tot tipus, en Gufo, el que sigui.
Clar. Sí, sí, sí.
Comences amb Cargues, està molt bé. A on treballeu en aquests moments?
És desúric, perquè està al mig de tot, llavors.
És còmode.
Mira que és llesta, eh? No, no, Làlia.
És que aquesta és l'empresària, posa-ho al LinkedIn.
Això, posar-ho al LinkedIn, sé que s'hauria de fer a tant en tant.
Molt bé, escolta'm,
quines conclusions treus del joc?
No ho sé.
Mira, joc és un joc que veia la gent jugar i deia,
però com els pot fer gra...
O sigui, com poden estar tantes hores jugant a aquest joc,
i no li veia la gràcia.
O sigui, proveu-lo, per favor, perquè t'enganxa molt
i no saps ni per què.
Per cert, juguen amb teclat, els jugues?
L'estic jugant amb mando. Encomanament.
He demanat als Reis Mags un volant.
Ah, d'acord. A veure si me'l porten.
A veure.
Però clar, no és un volant de camió, és un volant petit, no?
Bueno, si és un volant de videojocs.
De videojocs, eh?
Però clar, amb les marxes, els padats...
Clar, canviarà molt. Gufo Cargues.
Però, vamos, anirà a tope.
Ostres, t'has de posar la càmera ja perquè es vegi el volant.
Exacte.
El retrovisor, l'ambientador de pino...
Saps com aquests que fan els simuladors de molts
i es munten la seva cabina?
Sí, sí, totalment.
Una cabina de camió allà amb l'ambientador de pino,
la hawaiana o el gos que veu al cap...
Que dins del joc t'ho pots lligar.
Però en real, en real.
Aquest Eurotrack Simulator, el 2...
De fet, el primer va sortir fa molts anys.
Aquest joc té molts anys al mercat.
Es pot jugar aquest darrer amb PC
i també amb Android, de Linux i de Mac.
Molt bé, doncs continuem el Generació Digital.
Hola, Gina. Què tal? Hola, Albert.
A Twitch.tv barra Generació Digital hem fet un canvi de cadires.
Ara a la Gina li volíem preguntar que aquesta setmana
hem vist que Konami ha fet un moviment estrany.
Ha retirat de manera temporal la distribució digital
del Metal Gear Solid 2 i 3.
Què és degut, això, aquest moviment?
Concretament, són el Metal Gear Solid 2 Sons of Liberty
i el Metal Gear Solid 3 Snake Eater.
Que per totes les plataformes, no us penseu que només per PC.
Per Switch, Xbox, Go, PlayStation Vita, Now...
Per tant, si ja teniu una versió física o digital,
no us afecta, perquè el joc ja és vostre.
Però si el volíeu comprar ara, que també us dic que aneu una mica tard,
us haureu d'esperar que solucionin el problema
perquè tenen un petit problema de llicències que s'han trobat.
A veure, no hi ha data que tornin, però no haurien de trigar molt.
Els rumors diuen que és pel remake que preparen,
però Konami ha dit que és un tema de llicències, com dius, no?
Sí, a veure, no té res a veure amb els remakes,
però una mica sí.
Es veu que Konami va fer servir llicències de material gràfic històric
en un moment bélic i cultural que apareixen als dos jocs.
Això vol dir que havien firmat uns contractes
per fer servir aquell material que deuen haver caducat,
que es deuen quedar curts per aquests remakes que estan preparant
i han de modificar-los.
Déu-n'hi-do, això és força curiós.
Hi ha altres motius pels quals retiri un joc del mercat
de manera temporal o permanent?
Mira, mira, us porto l'exemple que tenim tots al cap.
Home, aquest és el joc que tots hem comentat i gairebé de...
Bueno, s'ha trigat més parlant-ne que no pas jugant-lo.
És el Cyberpunk, no?
Sònia va retirar el Cyberpunk 2077 de la Play Store
per errors tècnics.
El desenvolupador és de l'estudi polac CD Projekt RED,
que va llançar al mercat aquest joc.
Ara fa gairebé un any, estem parlant de fa un any,
el 10 de desembre, i el va retirar el 18.
És a dir, una setmaneta i una miqueta més.
Sònia va retirar el joc per males crítiques
fins que arreglessin els errors tècnics.
I fins i tot va oferir tornar els diners
a la gent que l'havien comprat.
Els més cas de la història, recordem,
són 270 milions de dòlars,
però no sé si ells van recuperar mai la pasta.
No sé si teniu la sensació
que realment és un negoci ultranegatiu per a aquesta empresa,
aquest joc, o no?
Va ser el negoci del segle.
13 milions de còpies venudes
han multiplicat per 25.000 el que els va costar.
Doncs ja està, ja poden tornar els diners.
Van recuperar la pasta, però d'una forma que van perdre el seu...
El crédit que tenien.
Vull dir que al final no és gaire bon negoci.
Doncs vinga, altres motius de retirada
és per contingut poc adequat.
Sí, sí, aquí estem molt a favor de poder jugar a tot,
sempre que tinguis la data adequada,
però hi ha línies vermelles que no es poden creuar.
Per exemple, en el cas de Rip Day,
desenvolupant per desplans.
El nom, per cert, ho diu tot, Rip Day.
Rip Day era un joc esteem que consistia
en violar dones durant una pandèmia zombie
de l'any 2019.
S'havia pujat a la plataforma com a contingut més 18,
i l'opinió pública va fer retirar-lo directament d'Esteem,
no pels desenvolupadors, que no hi veien cap problema.
Però com és que arriba a ser publicat, aquest joc, Esteem?
Perquè el sistema està mal fet, Albert.
El problema d'Esteem, al contrari a altres botigues de joc,
el control és posterior.
És a dir, un cop el joc ja ha començat la seva distribució.
No ho he fet,
però estic segura que es pot trobar alguna pàgina pirata
o els desenvolupadors han trobat alguna manera
per controlar aquests sistemes, aquestes coses.
Millor ni mirar-ho.
De fet, quan estàvem preparant aquesta secció,
que em deies dels jocs que s'havien estat retirats,
jo em vaig recordar d'un que feia molt de temps, molt de temps,
que era un de les Spider-Man,
que va sortir a l'any de les Torres Bessones,
i que la imatge, una de les imatges icòniques,
era precisament aquesta, i va sortir a la mateixa època.
De fet, hi havia un tràiler de la pel·lícula,
en el qual llençava una terrenyia
atrapant-se en un helicòpter aquest de les Torres Bessones,
perquè va desaparèixer immediatament,
o no es va arribar ni a mètre mai, pel tema de l'onsesa.
Teniu al cap algun joc que hagi estat retirat així...?
En el cas del GTA, que parlarem després,
va sortir pocs dies després de l'atemptat de les Torres Bessones,
pocs dies després i van haver de fer canvis dintre del joc,
però encara no havia sortit, però van haver de fer canvis a córrer a cuita.
Déu-n'hi-do.
I, finalment, un joc que tanca a finals d'aquest any,
que ara es pot jugar però d'aquí res no.
Exacte, és el joc per mòbil de Harry Potter, Wizard's Unites.
És el Pokémon Go del Harry Potter, que va sortir el 2019,
i que la pandèmia no ha ajudat gens.
És un joc que, en tota la seva història,
ha generat 40 milions de dòlars en total,
que no és gaire, si el comparem, no, amb altres jocs,
o tenim en compte que Harry Potter
és una de les llicències més grans que hi ha,
fent un número així ràpid, les primeres 24 hores.
Pokémon Go va aconseguir 7,5 milions d'usuaris,
i Harry Potter només 400.000, que és mig milió només.
Clar, haig de dir que jo hi jugava.
Sí? Però va arribar la pandèmia,
i quina gràcia té sortir de casa a caçar criatures dels del sofà, no?
A veure, sí que és veritat que van implementar
alguns canvis una mica de pressa i corrents,
però clar, per dir una mica la gràcia,
i jo crec que la pandèmia l'ha acabat de matar.
Ah, i que sapigueu que han avisat que no us ha tornat la pasta,
que heu invertit el joc,
que a més que val que us gasteu tot el que teniu ara mateix a dins,
les vides, les varetes, el que sigui,
i feu captures de pandalles, allò, us acomiadeu amb dos petons,
perquè tot el que heu aconseguit morirà.
Podreu jugar-hi fins a mitja nit del 31 de desembre,
si el teniu instal·lat prèviament.
I com si fos la vent de focs, tancaran els servidors,
ens prendrem allò als raïns, i s'haurà acabat.
No es podrà jugar mai més.
És ben curiós, i sempre em pregunto quants servidors,
quants ordinadors hi ha endullats, per exemple, en un joc d'aquests.
Potser molts més dels que ens imaginem, no?
Però els aprofitaran per una altra cosa.
És evident, no? Però al final fan números i diuen, mira...
És que m'agradaria saber quants usuaris diaris
deuen tenir-s'ho simultàniament.
Les hores potser ja no els hi surten a compte.
Aquesta setmana, l'empresa del Harry Potter Wizards Unite,
l'empresa Niantic,
ha anunciat que es vol posar amb tot aquest tema del metaverse.
Deuen estar massa ocupats amb això,
i diuen, això del Harry Potter ens molesta.
Ja tenim el Pokémon i el Pikmin, que ha sortit fa poc, i per això.
Molt bé. El metaverse, que és això...
Niantic ho fa a través del mòbil.
És la gràcia, que és la realitat augmentada,
a través del mòbil, o wizards que no siguin per tot el cap.
A veure què faran.
Molt bé, al final et dónes compte.
Imagina que els jocs sí, els pots comprar,
però ja no són per sempre per tu.
No, de fet, si els teniu físicament,
doncs és més fàcil jugar-hi,
tot i que moltes vegades, si s'han de connectar a un servidor
i aquest servidor ja no hi és, no hi podeu jugar.
Clar, doncs ara una miqueta,
ara una mica és com si el nostre fill
anés d'un rellotge intel·ligent.
A vegades el sofri noia no funciona, el carregador l'hem perdut...
En canvi, abans, quan agradaves el rellotge de l'avi,
aquest funcionava tota la vida.
És veritat. A tu, una vegada, què diuen els ullents, Francesc?
Ens parlen d'altres jocs que els ha passat una cosa semblant,
com, per exemple, el Carmageddon,
un joc també polèmic, o el Thrill Kill de PlayStation.
No ho recordo.
Tampoc no ho recordo, però el Thrill Kill de PCX ens diu l'Ignasi SG.
Albert, jo recordo alguna vegada
que em vas dir que tenies algun joc en físic que no pots jugar.
Sí, algun deu haver, no en recordo, però...
Però, per exemple, un exemple bo
són els jocs clàssics de drinkers online.
L'altre dia ens parlava del Phantom Star Online.
Que, de fet, pots jugar si t'espaviles una mica,
perquè usuaris han fet servidors per poder jugar...
És el que passa, com tots aquests jocs, a vegades,
segons les especificacions del servidor,
o si algú té algun d'aquests 15 desenvolupaments
que es fan més tard, fa mala informació,
poden recuperar coses que s'han perdut,
o, per exemple, també es va poder recuperar el joc online,
em vam parlar fa un parell d'estius, de la Xbox original,
gràcies a que també s'havia pogut simular
el que et va permetir fer els servidors de Microsoft en aquell moment.
Podries jugar a l'Sprinter Cell amb altres persones,
si és que es pogués jugar amb la Xbox original, ho podries fer.
Molt bé.
Doncs continuem amb el generació digital
amb més notícies i més arribades de videojocs importants.
Només a iCat, generació digital.
A veure, és un dels jocs més influents, més polèmics,
i també és èxit de tots els temps.
Segur que molts ja sabeu de quin joc es tracta.
Efectivament, ens referim al Grand Theft Auto,
aquesta popular sèrie de jocs d'acció produïda per Rockstar Games
torna a estar de qualitat amb el llançament aquest dijous
del Grand Theft Auto The Trilogy The Definitive Edition.
Albert, aquesta vegada és l'edició definitiva de veritat?
Esperem, almenys fins que Grand Theft Auto
compleixi un altre número rodó.
És veritat, perquè sempre aprofitant aquestes afemèries
aprofiten per celebrar coses i llançar nous videojocs.
En l'afemèria, aquesta vegada,
és el 20è aniversari del Grand Theft Auto 3.
El joc revolucionari, abans hem fet la referència temporal,
va sortir fa 20 anys,
poc després de l'atemptat de les Torres Bessones,
i va ser superimportant.
Aquesta trilogia, que ara mateix,
en el moment en el qual enregistrem el programa,
fa 10 minuts que està disponible,
perquè s'ha llançat a tot el món a la mateixa hora,
en el cas de l'estat espanyol...
Ho volíem fer coincidir amb el programa.
Ha sigut una gestió complicada, moltes trucades,
però ho hem aconseguit, amics.
Surt per ordinador, per les Play Stations,
per Xbox i per la Nintendo Switch.
Em fa molta energia que surti un que té per la Nintendo Switch.
No és la primera vegada que surt amb una consola Nintendo,
però no m'encaixa, no?
És curiós, un joc com aquest amb el Super Mario.
I què incorpora?
Bàsicament, la trilogia dels GTAs de l'era de Play 2.
El Grand Theft Auto 3, el Vice City i el San Andreas.
De moment només en format digital,
i en les properes setmanes sortirà també en suport físic,
el 7 de desembre.
Doncs no ho sé, m'agrada molt,
però vaig a mirar els números a veure si puc fer-me i comprar-lo.
I abans d'incloure aquests tres jocs, tenen alguna novetat?
Sí, no són simples ports, són remasteritzacions,
que tampoc és un canvi brutal,
però sí que han fet bastants canvis
que, si voleu, podem repassar una mica.
A nivell visual,
tenim nous models de 3D dels personatges i dels objectes,
amb millors textures...
El tema de la il·luminació l'han canviat moltíssim.
Els GTAs tenen una llum molt característica,
realment tenen un treball artístic amb la llum,
que s'ha perdut completament.
Ara són com una mica més knitted,
però no tenen aquella personalitat del San Andreas,
que era tot de color com tronja,
o el Vice City, que era tot com molt rosa.
Això, de moment jo no l'he pogut jugar,
però amb el vídeo...
Ah, es nota, eh, el canvi?
Sí, és més knitted, però amb menys personalitat, a veure.
L'hem de provar per treure conclusions.
4K, 60 frames per segona en el cas de les noves consoles...
Després, a nivell de control,
això és el que més falta li fèiem a aquests videojocs,
perquè va quedar molt antiquat el control.
Bàsicament, el que han fet ha sigut agafar el Grand Theft Auto V,
el mateix control, i posar-lo en els antics.
D'acord.
És això, bàsicament, el que han fet a nivell de control.
Exacte, el personatge, o tan senzill com canviar la mesura del cotxe,
és una cosa molt habitual en un Grand Theft Auto,
que abans havies d'anar una per una, tant, tant...
Ara tens un cercle que pots seleccionar, una cosa molt habitual.
I també és veritat que el tipus de control de personatges
en mons oberts ha arribat a certs convencionalismes,
que ara estem tots molt acostumats i que canvies de joc,
per exemple, Far Cry 6, Dead Stranding, que ha sigut el meu cas,
i trobes que molt de la forma en què el personatge es mou i interacciona
amb els botons, i no et trobes molt perdut.
GTA 5 porta... Quants anys porta GTA 5?
Des del 2013. Amb nosaltres, vull dir que també...
Ai, l'esviat em farà de gairebé 9 anys, no?
Això vol dir que retornar al GTA 3,
que segurament és on el món obert s'estableix una miqueta,
i el tipus de control pot haver anat canviant a diversos jocs,
i podia ser molt divers,
estandaritzant-lo el que la gent avui dia està acostumada a viure.
Bé, potser es pot respectuar amb els originals, però jo crec que està bé.
Per mi és també perquè, a veure, és un canvi de control,
jo penso que GTA és el contingut, és la història,
i és el que s'ha de respectar.
I la versió de Switch, hi ha alguna cosa interessant?
Sí, és compatible amb el giroscopi,
dels comandaments, dels joycons,
i també amb la pantalla tàctil,
però jo estic en contra de tocar la pantalla de la Switch, no la toqueu.
Que s'embruta. Ah, que s'embruta.
Però pots posar, no ho sé, un vidre, no?
Que pots anar canviant, com fan els jugadors i els corredors de Formula 1.
Si estàs jugant, la tens agafada pels costats...
No tens per anar a tocar allà al mig, no?
Estic totalment d'acord amb l'Albert.
Doncs ara que hem repassat les novetats d'aquesta edició,
m'agradaria que els presentessis els tres títols
pensant en una persona que no ha jugat mai a un GTA.
Molt bé.
Comencem amb el Gran Theft Auto 3, que és un joc molt icònic,
és el que va fer el salt de la franquícia a les tres dimensions.
Va revolucionar el món del videojoc
amb la seva proposta de món obert, en el qual podies fer de tot.
Hi havia altres Gran Theft Auto abans,
però la perspectiva aquesta de veure el personatge en tercera persona,
de girar la càmera al seu voltant, que començava a ploure,
es movies per la ciutat de Liberty City.
Liberty City és una recreació de Nova York.
Només per les recreacions de les ciutats,
si mai has jugat a un GTA,
si són recreacions de fantasia,
sí que intenten captar una mica l'essència.
No estan fets de forma com un simulador,
però sí que s'intenta captar l'esperit de la ciutat
des d'un punt de vista supersatíric.
Les Gran Theft Auto són jocs que parodien i exageren
i caricaturitzen la societat,
especialment la societat nord-americana, fins a extrems.
S'enriuen de la publicitat, de l'egoisme de la gent,
de les aparences...
Són jocs que van en el fons d'això.
Són molt violents, la faceta per la qual són coneguts.
Jo recordo que la sortida d'aquest videojoc
va representar per mi que molta gent
que no feia que jugués a videojocs o no tenia la idea que jugava
amb aquest van estar jugant un any sencer o més,
i recordo que sempre parlàvem meravelles d'aquest joc.
I després mai més hem parlat d'altres jocs.
No sé, va marcar molt per molta gent.
Va marcar molt el fet de poder seguir la història,
que pots fer-ho,
o bé, doncs fer una mica el boig.
Anar a explotar amb un llençar coets,
i pots fer un helicòpter...
Això ho podies fer d'una llibertat,
i en el fons potser algú ho veu com violència,
però a mi crear aquest caos em sembla
com una mena d'experiment divertit dintre de l'entorn d'un videojoc.
A més, és una qüestió de física.
A veure què passa.
Doncs parlem del segon títol que incorpora aquesta cirurgia.
Mm...
En aquest cas és el Vice City,
que va sortir poc després aprofitant l'èxit del Grand Theft Auto III,
i si el Grand Theft Auto III s'ambientava
en el moment en el qual va sortir el videojoc, l'any 2001,
aquest va fer un sal enrere
i va ambientar la seva història als anys 80, l'any 86.
No és a Nova York, sinó que és una recreació fictícia de Florida,
i bàsicament la referència d'aquest videojoc
és la de les pel·lícules, aquestes d'acció i sèries de televisió,
tipus Corrupción en Miami.
El joc està ple de referències a aquest tipus, sobretot cinematogràfiques.
Ara mateix, l'any 2021,
els últims jocs d'aquesta companyia de Rockstar
han evolucionat en els seus guions.
Són guions molt més adults.
Si jugava al Red Dead Redemption 2, és un molt bon guió.
Aquí, bàsicament,
és com si uns nois adolescents
s'haguessin flipat amb les pel·lis del Tarantino
i haguessin dit,
anem a fer un joc així,
amb un argument ple de frases potents
i com d'intentar amular i tal.
Realment, la història, avui dia, no és gran cosa,
però penso que sí que té un caràcter especial,
i si us agraden les pel·lícules,
tipus El precio del poder i tot això,
veureu moltes referències.
Gina, Laia, aquest jocs, o un d'aquests dos jocs,
va arribar, que és el vostre, el vau jugar?
Jo vaig jugar, sobretot, a La gran foto, al 4.
Perquè vaig tenir un Xbox exclusiu,
amb un disseny serigrafiat molt xulo i tal,
i li vaig donar moltes hores
fins que em vaig adonar que el meu germà jugava a la meva partida,
quan jo no era a casa, i que em feia molta ràbia,
perquè era com, hòstia, estic seguint una història, estic tal,
i el tio està fent, gastant-se els meus diners i tal,
i va arribar un punt que me n'anava tot el dia, amb perdó,
al prostíbul, a gastar-me els diners
que estava guanyant el meu germà a la meva partida,
entre germans, ja saps com és això?
Clar, ell segurament no ho sabia, o sí que...
Perdona, ho sabia perfectament, el que passa és que li era igual...
Sí, sí, cap a l'anècdota.
Fa molta gràcia, perquè en aquests moments
estic veient una càmera movent-se a l'estudi.
Perquè això és la ràdio que es veu.
Exacte, exacte. Molt bé.
Anem cap al tercer, o no hi ha alguna cosa que volies comentar?
No, bàsicament això, va ser, potser, molt carismàtic, aquest.
És molt recordat, dels tres,
és com potser el que té la gent més bon record, el Vice City.
I els jocs que vas comentar aquí, a la generació?
Això recordo.
Recordo, dels primers vegades que vaig participar al programa,
de comentar aquest joc.
Ja hi recuperarem, el dia que vinguis posarem el tall.
Vinga. Va.
I ara anem al Sant Andreas.
Albert, si has de buscar el tall aquest, m'ha canviat molt la veu.
No, no, sí, sí, sí.
Jo veig aquest tant, la màquina del temps.
És el dret de l'oblit.
No, no, és la màquina del temps.
Si vols que no el trobaràs,
perquè recordo que vam parlar d'aquest joc i que estava jugant-lo
per venir al programa.
Grand Theft Auto Sant Andreas és l'últim d'aquesta trilogia
que va sortir per l'era de Play 2.
Dic Play 2, però va sortir per moltes plataformes.
Diguéssim que Play 2 era tan potent en aquell moment
que la qual es desenvolupaven.
En aquest cas, ens tragem a Los Angeles,
a començaments dels anys 90.
Un moment en el qual hi ha uns disturbis
per temes de baralles de bandes, temes racials, la policia...
Els disturbis coneguts com les revoltes de Rodney King,
que va ser un cas real, i que retrata el videojoc.
És el GTA, el més gran que havia sortit fins aquell moment.
Era enorme, el mapa.
Hi eren diverses ciutats.
Era a Califòrnia, però podies anar a Las Vegas,
podies anar a San Francisco, era molt bèstia.
I per molta gent va ser massa el que oferia aquest videojoc.
Podies anar al gimnàs... És veritat.
Hi ha una cosa que sempre comento amb en Roger Saró,
dels experts d'aquesta casa,
i és que devia haver algun català
dintre del desenvolupament d'aquest videojoc,
perquè hi ha una botiga d'aquestes
que pots anar a comprar-te una hamburguesa.
També fan crítica a partir de l'alimentació, de fast-food.
Hi ha un cartell allà posat que posa
"'Visca el pollastre a l'ast'".
Directament, eh?
No sé si ho han corregit amb el remake.
És la primera cosa que aniré a buscar.
Si es manté el pollastre a l'ast o el remake.
Seria bonic saber-ho. Què diuen els ullens?
Hem preguntat quins eren el GTA preferit dels nostres ullens.
Tenim algunes respostes.
El Drak Nocturn a Sant Andreas, insuperable.
L'Ignasi SG diu que no es va ser mai de GTA,
és una de les coses que prepara el Màfiam.
I en Tita Freda ens comenta
que hi ha un videojoc còpia del GTA,
però situat a l'edat mitja, que es diu Rassler.
Diu que veure cavalls amb sirenes per seguir-te té certa gràcia.
I a mi m'agradaria veure-ho.
Això sí que és un mot, eh? És espectacular.
Què més podem dir d'aquest Sant Andreas?
Doncs, per exemple, si us agrada també el cinema,
la Magia Inspira Seals,
aquesta pel·lícula clàssica dels 90 boys in the hood,
que va ser molt influent per a aquest videojoc.
I bàsicament va ser el joc més venut de la Playstation 2,
que alhora és la consola més venuda de la història.
Així que, poca broma,
27 milions d'unitats venudes d'aquest videojoc,
va ser una autèntica salvatjada el que va arribar a vendre.
Molt bé. I ara la gran pregunta.
A veure, quin d'ells jugaràs el primer?
El del pollastre, evidentment.
El de Sant Andreas.
És el que més m'agrada, dels tres,
i és el primer que jugaré.
Però no us fa una mica de mandra?
Si aquest videojoc sigui molt més bo, sí, el mapa és molt més gran.
I com més gran és el mapa, més bo és.
Va ser, per exemple, amb els sandbox en general,
el Batman, l'Assassin's Creed, com més gran és el mapa,
sembla que el videojoc sigui molt millor.
I a mi em perdonareu, però molta, molta.
Com a l'Spiderman, recordo que també a Nova York era...
Sí, sí. O sigui, jo prefereixo un mapa assequible.
Sí, un barri.
Sí, però o dos.
Mira, això va fer molt bé el Shenmue.
El Shenmue era un barri que estava fet amb molt de detall
i era fantàstic.
O sigui, ara em fes la pregunta, quin jugaré abans,
la gràcia és que jo personalment el jugui,
perquè jo, quan jugaves GTA, sabia que mai més els jugaria.
Perquè són tan grans...
Jo estava pensant, uf, em moriré abans de tornar-los a jugar.
Literalment, o sigui, no tinc temps de tornar a jugar això.
És la primera i única vegada que passaré per aquest carrer,
que era tan tot, amb el pollastre...
Us juro que jugo amb aquesta mentalitat
que no tinc temps de tornar a jugar això.
Així que és com tota la cinemàtica, ja està, mai més la veuré.
L'Albert rejuga, va de turisme.
Ha de fer fotos i s'ha de quedar amb el record de tot,
perquè ja no hi tornarà mai més.
Generació digital, el programa de videojocs de la ràdio pública.
A veure, algunes novetats que han passat aquests dies.
Riot Games ha anunciat la sortida d'un videojoc a mi.
Veure el tràiler m'ha flipat.
Es diu H-Tech My Hem, a League of Legends Story,
un videojoc de ritme de l'univers League of Legends.
No sé si l'heu vist, l'heu vist.
Jo l'he vist. Espectacular.
A partir del comentari que ens els feia, el vaig buscar,
i, hòstia, és brutal. Brutal.
Com definir-lo? O sigui, plataformes amb ritme, però ben fet.
Molt ben fet, amb un personatge,
que, segons també he vist, és força important en el League of Legends,
o no sé en quin videojoc de Riot Games.
I també ha passat alguna cosa amb League of Legends i el Barça.
També he vist alguna notícia avui o ahir.
El Barça anuncia un equip,
així com ja en té un del cotxe aquest que fa futbol...
Sí, el Rocket League.
Ostres, no me'n recordo de les coses.
Hola, aquí la professional dels videojocs.
Ho ha estat perfectament. Jo m'he vingut la imatge.
Doncs ara tindrà també un equip del League of Legends que...
No sé si és una bona notícia o una mala notícia. No ho sé.
No sé si... No sé què en penseu, Albert.
Jo tinc ganes de saber quant s'han gastat per fer-se amb la plaça.
Clar, és que potser no és el millor moment, tampoc.
A veure quant s'han gastat, perquè són deu places a la Superliga
de la League of Legends i han hagut de comprar una.
I hi ha una altra cosa, aquí hi ha un salceo important.
El Piqué... Te n'anava a dir, aquí hi ha Piqué.
El Piqué competirà contra el Barça,
perquè el Piqué sempre ha part d'un equip amb el Roy.
I calla que el Piqué no hagi ajudat en aquesta plaça de la Superliga
amb el Barça, que hagi dit...
Escolta, jo entro amb el meu equip,
però ja que el pisuerga passa per Valladolid, pim-pam-pum.
Podria ser, eh?
El 12 de novembre hi ha una oferta a Ubisoft Connect,
si teniu el PC i teniu una conta en aquest lloc.
Podem descarregar-nos de forma gratuïta
a l'Assassin's Creed Chronicles Trilogy.
Això ho fa pels seus 35 anys d'història, heu dit.
35 anys de què? D'Ubisoft o...? D'Ubi, d'Ubi.
Ah, te n'anava a dir. No és un joc tan gran!
Ubisoft, Ubisoft.
I Shigeru Miyamoto ha comentat en una sessió que van fer
de preguntes i respostes a la presentació
dels resultats financers del darrer trimestre que fan allà.
El meu que va dir, sembla ser,
que havien de donar-li vida l'altre cop a les aventures 3D,
i una mica en referència sembla ser el Super Mario Odyssey i tal.
Mola, mola, o sigui, a veure si és veritat.
Bueno, acabarem fent un altre smash.
Volem donar vida a això i fem un smash.
O sigui, volaríem un Mario de plataformes nou, sempre mola.
Però és que aquest sempre és benvingut, no?
I sempre l'esperem, hi ha una consola nova, un any nou, allò...
És com el dia de la marmota una mica, però que fa il·lusió.
El nostre tècnic està de peu, el Dani.
Perquè es veu que les amigues funcionen molt millor de peu.
No?
Per cert, us en recordeu quan estàvem a Catalunya Ràdio,
l'horari que teníem al final?
A les dues del matí? No, no, no.
El final estàvem els dissabtes de les 12.
I ara a les dissabtes de les 12 està Dones i dies,
de la Montse Virgílica.
Per cert, ha guanyat un premi avui mateix,
i vull que escolteu la promo del programa que farà aquesta setmana.
Encara que el 42% d'usuaris de videojocs són dones,
el paper femení als videojocs no està normalitzat.
Les Dones i els dies.
Molt poques treballen a la indústria,
les professionals i les gamers pateixen assatjament,
i els personatges de les aventures gràfiques
encara estan molt sexualitzats.
Les Dones i els dies, a Montse Virgílica.
Aquest dissabte a la mitjanit, el masclisme als videojocs.
És game over?
Les Dones i els dies, a Montse Virgílica.
Premi bones pràctiques de comunicació no sexista
de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Us recomano moltíssim que escolteu aquest programa.
Dissabte a les 12 hi haurà gent molt interessant
que estarà a la taula Rodona.
Pots deixar algun nom, sisplau?
Mariona Valls.
Mariona Valls, per exemple, hi serà.
I bé, jo no l'he pogut escoltar, però avui, enregistrant aquesta promo,
m'ha dit que creia que valia molt la Pema,
que nosaltres, que fem un programa de videojocs, l'escoltéssim.
I així ho farem, i també, Montse,
felicitats pel premi, que te'l mereixes i molt.
Hem tingut, per cert, comentaris en relació a les xarxes,
al Telegram, etcètera.
No tenim gaire temps de parlar-ne,
però, per exemple, Ed Caballer ens ha compartit un post a Instagram
de ser trencada,
ja sabeu aquesta gent que està ajudant
que els videojocs es puguin jugar en català,
on anuncia que molt aviat tindran el videojoc d'Indiana Jones
amb Fate of Atlantis traduït al català.
I bé, hi ha hagut com molts comentaris
de moments que tenen moltes ganes de llegir en català.
Sobretot els combats d'insults, no?
En un català, a més, que sigui ben nostrat, eh?
Exacte, exacte.
I la veritat és que també tenim ganes de poder jugar aquest videojoc.
També s'han parlat de tauletes.
Doncs, per exemple, el Perufito...
No, en Israel té un pressupost de 150 euros
i ha comentat quina tauleta es podia comprar.
I l'han recomanat, doncs, per exemple, al Serrafí,
una M6, comprada al Sex, el Sex és C-E-X,
que era aquella botiga que jo anava molt
que teníem videojocs de segona mà, fa molt temps.
Encara en tenen. Encara en tenen? Imagina't.
I bé, hi ha hagut molta gent que ha comentat tauletes,
que encara hi ha gent que se'n compra.
Teniu tauletes? El l'iPad de tota la vida?
Home, per favor, Albert.
I l'Albert també, o no? Molt bé.
Un iPad tinc. Mira que soc anti-Apple, eh?
Hi tens l'iPad, també? Molt bé. Doncs, escolta, anem a la sortida.
Uf, hem parlat de moltes coses avui.
Gràcies a tots, Laia, Gina, Francesc, Albert,
i també el Dani Jiménez, el control tècnic,
per venir avui al programa.
A la correcció del guió, Esteve Comas,
i també m'agradaria donar les gràcies, que mai ho faig,
a la Paulina, que és la persona que neteja l'estudi abans i després,
l'estuïdors perquè sigui free COVID,
i la veritat, no, no, és que de vegades penso...
Com t'ho llames, que no ho sé? Paulina, Paulina.
Doncs, escolta'm, gràcies, que mai falla,
sempre estar aquí abans i després del programa.
Marxem amb la música del videojoc Blue Reflection Second Light,
que també ha aparegut ara fa uns dies,
i que té aquesta música molt japonesa.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos acompanyat.