Molt bona nit, això és el Generació Digital, aquest és el programa número 558.
Gina Tós, Francesc Xavier Blasco, Albert García, Elisabet Sánchez, molt bona matinada.
Bona nit.
No parlem de futbol, que tothom està parlant de futbol. Només us vull fer una pregunta.
Quin és el darrer partit que heu vist? Primer en directe, en directe, un camp.
Jo vaig anar a veure alguna cosa al camp del Barça, però ni me'n recordo contra qui.
Jo només me'n recordo que venia d'un enterrament.
Ho devies passar.
I seguim parlant de futbol, vols dir? Ha de ser de futbol.
Sí, futbol, com que avui és el dia del...
Doncs a Cornellà al Prat farà 3 jornades.
3 jornades, tu, bé.
Jo parlo de jornades, jo parlo.
Doncs hi ha un partit de Champions al camp del Barça, però no recordo ni el rival.
Està descombinat per Sony, potser.
Ah, això mateix.
I tu, Elis?
Jo he anat al camp del Barça fa 20 anys, però ja mai més.
Es nota, eh?
Es nota, es nota, i deixem aquí el tema futbol per avui, que Déu n'hi do.
ทำ高 solamente a México
Doncs en el programa d'avui parlarem de l'Uncharted 4,
de la PlayStation 4, de tauletes que són orinadors o d' Commercialers
o d'ordinadors que es volen convertint tauletes,
coneixerem una aplicació de mascotes que també ens pot servir per relacionar-nos
i coneixrem totes les novetats del Sony RMSD
que s'han presentat aquesta setmana.
I l'Albert García, com que de 15 dies,
a parlar-nos també com a expert de videojocs
i de moltes d'altres coses.
Eli, parlem una miqueta del tema dels premis,
perquè, com sempre, en tenim un que ja acaba avui
i que regalarem al final del programa,
i un que regalarem nou.
En 10 minuts del programa,
direm el nom del guanyador d'aquest Quantum Brick,
que ja no es pot participar,
ja tindrem guanyador d'aquí una miqueta,
i la setmana vinent ja podeu començar a enviar notes de veu
als 638-68-7030,
amb consultes, amb preguntes, amb projectes, el que vulgueu,
perquè tenim un altre videojoc, ja, un Star Fox Zero de la Wii U.
Exacte.
Albert, tu l'estaves jugant, l'estàs jugant,
l'has comandat abans fora d'antena, i què et sembla, aquest joc?
M'agrada molt, perquè és una sèrie de videojocs de Nintendo,
que s'ambienta en l'espai, en les galàxies i portes nous especials,
i ja té força anys, i feia temps
que no veiem aquesta ni saga de videojocs tornar, i ha tornat,
i és bastant curiós, perquè té una cosa molt característica.
Es juga amb el comandament de la Wii U,
tu veus l'interior de la nau a la pantalleta petita,
i a la tele gran veus des de fora.
Bé, acostumar-se costa una bona estona,
però quan ho has fet és fantàstic.
Star Fox, és sempre aquests videojocs de l'espai,
o és un personatge de Nintendo mític?
No, Star Fox és com el nom de... de la franquícia.
D'acord.
El nom del personatge és Fox McCloud,
que és el... de fet hi ha bromes per internet
que surten dient que no em dic Star Fox,
que em dic Fox McCloud.
He caigut jo, he caigut jo.
És una mica com el Link i la Zelda.
Això fa que sigui una mica complicat jugar-lo o no?
Al començament, a tothom li costa, a tothom,
però quan t'hi acostumes és molt divertit.
Nota de veu al 638-680-7030.
Hola, muy buenas. Me gustaría preguntaros
si realmente esta expectación que hay con Uncharted 4 es real.
O sea, si es el juego preferido y será el juego de la consola
de aquí a que acabe la vida de PlayStation 4.
Muchísimas gracias.
Doncs aquesta setmana ha sortit a la venda l'Uncharted 4,
un dels videojocs més esperats,
no tan sols pels posseïdors d'una PlayStation 4,
sinó pels aficionats dels videojocs en general.
L'Uncharted són una sèrie de jocs d'aventures
protagonitzats per un aventurer
que bé podria ser una versió actualitzada de l'Indiana Jones
i que, sobretot, sorprèn per la seva espectacular presentació visual.
Hi ha hagut molt enrenou a les xarxes amb el llançament d'aquest joc,
però el nostre ullent Rafa Jiménez ens pregunta si realment és tan bo,
perquè la crítica és molt bona
i realment aquí a la ràdio, fins i tot al matí de Catalunya Ràdio,
jo em vaig parlar perquè jo, veient el meu fill jugar,
he al·lucinat en alguns moments, sobretot de la capacitat tècnica.
És que el primer que he cridat és com tothom coincideix,
i no sembla que hi hagi cap veu discordant,
en que és el videojoc visualment més potent
que s'ha pogut fer en consola.
Els ordinadors ja van al seu ritme
i allà es poden aconseguir el que vulguis pràcticament,
però en consola és una meravella,
a molta diferència del que seria el següent.
És brutal i això s'aconsegueix
i no és que sigui exclusiu d'una sola consola,
en aquest cas la PlayStation 4,
s'han pogut centrar en aquesta màquina
per fer que fos visualment molt maco,
i jo el vaig estar jugant...
Tampoc era superfan d'aquesta sèrie de videojocs d'aventures,
sempre m'ha agradat Indiana Jones,
però sempre ha tingut més personalitat
que un paio amb una pistola i vestit com un casual.
Però aquest últim, a mi m'ha agradat moltíssim,
introdueix coses que fan que sigui molt interessant.
El tema és que no és tant un argument d'aventures,
sinó la història de dos personatges,
el protagonista Nathan Drake i el seu germà,
que és un personatge que introdueix
i està molt bé com està lligada a la història.
És una història més de personatges.
Visualment és espaterrant,
és unes escenes d'acció en algun moment
que no tu creus, que crides a la pantalla,
a dir com és possible això,
i es controla molt bé,
i a més és una cosa curiosa i també molt interessant.
És accessible més o menys per tothom,
per tots els públics, perquè és un joc d'acció,
vas eliminant tots els enemics,
tot i que pots passar i buscar una adreçera per no haver de...
matar ningú, per entendre'ns,
però està molt enfocat a l'acció.
Per tant, no és per tots els públics,
però sí és per tots els públics adults, per entendre'ns.
Tu pots posar una sèrie d'ajudes de manera que...
Sí, jo em vaig posar el més fàcil.
És que hi ha vegades que el que busques no és el repte,
busques que t'expliquin una història
que és la versió més fàcil del joc,
no allò d'autoapuntar i quatre coses i pistes.
Això mateix, l'autoapuntat,
perquè ajuda la gent que no és molt àbil amb els videojocs d'acció,
però no us penseu que és d'acció,
hi ha molta part d'exploració,
trencar closques, que vas amb la teva agenda d'heroi,
tipus Indiana Jones, que és molt maco,
i dues cosetes, que potser passen una mica inadvertides.
Els dos actors del videojoc
són, per entendre'ns, en Robert De Niro
i l'Alpachino dels videojocs.
El videojoc, que és una cosa que ho veurem cada vegada més,
que són en Nolan North i en Troy Baker,
actorassos, i mira que són models poligonals,
però la veu i l'actuació és genial.
I després, parlar d'aquest concepte
de la suspensió de la incredulitat.
Quan jugues en Chartered, no ho sé,
per moments et penses que estàs dintre del videojoc,
i és això que fa que sigui tan especial.
A mi, al joc hi ha hagut una cosa que em cansa,
que és mirar les parets per veure on pots pujar o pots saltar,
que sempre al final és el mateix i que sigui espectacular.
I després, el doblatge,
tant en anglès com en castellà, és espectacular.
Però, a veure, com és possible
que encara es falli una cosa
que cap videojoc he vist que ho faci bé?
És, en el moment que tu estàs fent un esforç,
no es parla com estic parlant jo.
Jo no puc parlar d'aquesta manera
si estic pujant la Torre Eiffel...
Estaràs pujant i parlant així?
La veritat és que en el moment que tu escoltes la veu
i no relaciona amb l'acció, per mi perd totalment la gràcia.
Això és especialment amb el doblatge en castellà.
En anglès vaig mirar i...
També no és perfecte, però per mi és dels millors.
Sí, segur.
I la captura de moviments, he vist alguns vídeos,
podeu mirar-los i són molt xulos.
Realment està bé.
Ho comentava al matí la Catalunya Ràdio amb la Mònica Terribas.
La meva dona va arribar i el meu fill estava jugant
i es pensava que estava mirant una pel·li.
I el comandament jugant, en aquell moment.
Molt bé, doncs què li podem dir al Rafa?
Que tota l'espectació que està aquí comentada
per mi està justificada, és un joc molt bo.
Hola, em dic Jordi.
M'agradaria saber si em compro un ordinador d'aquests
que se'ls pot treure el teclat i quedar-se en pantalla tàctil,
si serà propotent per treballar
i si es queda amb la potència només d'una tauleta.
Com ha fet el Jordi, recordeu que podeu enviar-nos consultes
a través d'aquest número de WhatsApp.
Precisament un diari generalista regala una tauleta
que la fa gairebé per les fotografies passar com un ordinador,
i això molta gent fa que es confongui.
Estem parlant d'aquests ordinadors, tauleta, tauleta i ordinadors.
On és el límit d'una tauleta i on comença un ordinador,
ara que hi ha tants dubtes i que tot és tot?
A veure, si jo tinc un ordinador portàtil, de pantalla tàctil,
el que li puc arrencar al teclat és un portàtil o és una tauleta?
Doncs es diu convertible, que ho sapigueu.
Aquest nom ja tenim paraula per aquells mòbils
que estan entre tauletes i telèfons,
que es diuen Fables.
I aquí tenim els convertibles.
Cada fabricant ho fa a la seva manera.
De vegades amb un sistema de peces mecànic,
que s'enganxa amb uns ganxos,
o amb un sistema magnètic, com Microsoft,
que seria aquest clac magnètic,
que també ho tindria, per exemple, a l'iPad.
Alguns, com Lenovo, fan que el teclat s'amagui darrere de la pantalla.
Per tant, el sistema convertible a cada marca
se l'ha inventat a la seva manera.
O sigui, no és universal, eh?
No, de fet, alguns convertibles tenen un teclat adicional,
altres tenen ports USB, sortides de vídeo,
és a dir, com un ordinador.
O com una tele, quan et compres una tele
que té quatre sortides AC-DMI o que només en té dues.
Doncs així.
Que sapigueu que no acostumen a ser tan potents
com els ordinadors portàtils convencionals
si els mirem en el mateix rang de preu.
Evidentment, si te'n vas als més cars,
seran molt més potents que l'estat.
Seran molt més potents que les tauletes menys barates.
Però si anéssim al mateix gran de preu, imagina't que tens 1.000 euros.
Per 1.000 euros, amb un convertible o amb un portàtil,
seria més potent el portàtil, però de la mateixa manera,
també seria molt més potent l'ordinador de sobretaula.
Per aquell rang de preu. Correcte.
Però són una bona solució
si no tens clàssic comprar-te un portàtil o una tauleta.
Per treballar des d'una tablet,
com si fos un PC, per exemple,
és imprescindible tenir una pantalla gran.
De fet, els sistemes operatius nous,
les últimes versions d'Android,
fins i tot el sistema operatiu de Samsung,
que és com un Android, però adaptat a la seva manera,
i iOS tenen multitasking,
és a dir, multitasking, que tu pots obrir diverses aplicacions
i tenir-les obertes de la mateixa manera.
Com si fos un ordinador. Exacte.
Això és el que els faltava, les tauletes, per començar a ser.
Però si volem treballar des d'un PC,
des d'una tauleta, us he trobat programes per fer-ho.
El que fan és obrir una finestra com digital, com un forat de cuc,
perquè des de la mateixa tauleta
puguem fer servir el nostre ordinador de casa.
Molt bé. Per tant, va molt bé.
I us dono tres programes que poden servir per això.
Un és Pocket Cloud, l'altre és TeamViewer,
i l'altre és Splashtop.
El que fas és instal·lar aquests programes
en els dos dispositius, tant a la tauleta com a l'ordinador,
i des de la tauleta pots obrir l'ordinador
i des de l'ordinador pots obrir la tauleta,
encara que estiguis molts quilòmetres enllà.
Amb la wifi es fa tot.
És curiós perquè potser una de les coses
que molts dels que venim del camp de l'ordinador,
que hem tingut sempre ordinador i ordinadors portàtil,
sempre hem lamentat que les tauletes,
per arquitectura i per disseny,
no tinguin la potència de l'ordinador.
I dius, perquè jo no puc instal·lar els mateixos programes
en una tauleta que avui en dia som molt potents i tal.
Hi ha temes d'arquitectura, de duració de la bateria, etcètera.
El que és curiós és que tot i això,
els que venim de l'ordinador, el que ens agradaria que passés,
la tendència és justa la contrària.
És començar a pensar en els ordinadors de sobre taula
com el que avui en dia ens donen les tauletes.
I és molt més probable que,
més que veure tauletes tan potents
i capaces d'instal·lar programes d'ordinador,
el que més aviat veurem seran sistemes de sobre taula
que tindran instal·lats versions d'Android
i tindran instal·lades aplicacions tipo tauleta
que no pas de l'inrevés.
I aquest proper divendres
se celebra la quarta edició
del Street Hit Monkey Awards Social Point,
un concurs de videojocs que vol ajudar a promocionar
els projectes dels graus i màsters de les universitats.
I la música que sona de fons
és la de millor videojoc per mòbil de l'edició anterior,
que és el Mecànica,
Mecànica amb K,
i un joc preciós que ens agrada molt.
I és un joc que ens agrada molt.
I és un joc que ens agrada molt.
I un joc preciós, no, Gina?
És meravellós, però sobretot per l'art.
La història és així com...
Gina era una mica sàdica,
però l'art artísticament és meravellós.
I, de fet, ara aquest grup de gent
que va guanyar l'any passat
estan fent un joc molt similar
aprenent dels errors d'aquest primer,
perquè, evidentment, quan tu fas el primer videojoc sempre
pots aprendre, l'experiència és un grau,
doncs estan fent una segona part.
No és la mateixa història, però sí que està molt relacionat
amb l'estètica, tant infantil que té mecànica.
Doncs per parlar d'aquests premis,
tenim el Jesús Alonso,
director del Centre de la Imatge i Tecnologia Multimèdia de l'UPC.
Molt bona nit, Jesús.
Molt bona nit, Albert.
Estem pocs dies d'aquest proper divendres, 20 de maig,
a l'Auditori de Barcelona, Déu-n'hi-do.
Auditori, no estem parlant d'un lloc petit.
Auditori, allà hi cap molta gent.
Comença a les 4 de tarda i acaba a les 8 del vespre.
Sí, sí, tot està preparat.
Acaba a les 9, de 4 a les 9.
Ah, fins a les 9, és veritat.
El lloc és Déu-n'hi-do, 500 persones aquest any.
Anem a buscar més, més capacitat.
Molt bé, ho diem bé, no?
Aquests premis són una mica pels alumnes
que estan treballant de valent durant tot l'any, no?
Sí, és fruit de l'experiència des de l'any 2003
que porto fent classes a la universitat,
veient un gran talent de part dels alumnes
i que aquells projectes, aquells resultats,
es quedaven allà a classe.
I vaig dir, això ho ha de veure tothom,
veure tothom del que són capaços
i hem de creure nosaltres per crear una indústria.
Ara ja, molts anys després,
evidentment no és el mateix punt de vista,
però aquí estem creixent
amb més de 100 projectes presentats,
amb un nivell impressionant com vosaltres mateixos
vau poder apreciar.
Sí, sí, i a la cadella de la Gina, no?
Un joc com aquest que està sonant
que el grup ara estigui treballant
i aprenent, com diu la Gina,
dels errors de l'any passat, per exemple,
de la producció?
Sí, el recordo perfectament.
Un dels creadors era l'alumne del màster,
en Javier Gálvez, i el seu xicot i un dissenyador.
M'he recordat de la música,
he disfrutat del joc, de fet, hauria de dir
que me l'he passat, fins i tot.
Són una prova del que...
de tot un emprenentatge
que pot arribar a tenir una sortida professional.
De Street Head Monkey Awards Social Point
hi haurà una mica de tot.
Per exemple, parlem de les conferències.
Hi haurà conferències importants, no?
Hi haurà 3 conferències,
totes enfocades al públic,
que és aquesta persona que no sap si dedicar-se als videojocs,
que tot just acaba de començar,
o que ja tenen una primera aventura
tot just acabant de començar a nivell professional.
Amb aquesta línia tenim 3 xerrades
i després una taula rodona.
Una de l'estudi rus ZeptoLab,
que és conegut pel joc Cap the Rope,
un joc que ha tingut més de 400 milions de descàrregues.
És un joc que s'ubica a la indústria mobile,
que és un joc que comparteix avui dia
en nivell de negoci amb els jocs de consola.
I a més és un estudi, no qualsevol,
sinó que és com Quim va fer ara ja fa un temps,
doncs és un estudi que també ha apostat per la marca Barcelona
i que tot just ara vindrà aquest any.
Sí, ara mateix estan reclutant gent.
Exacte, sí.
Tenen aquí i ja de cop volen entrar amb 100 treballadors.
Molt bé, això feia temps que no passàveu,
potser sí, jo no estic gaire al dia,
però sí que va haver-hi un moment fa uns anys
que venia moltes empreses de fora,
no sé si va ser per la crisi o tal, que es va tranquil·litzar,
i ara potser sembla que s'animi una miqueta més, potser, Jesús?
Sí, jo conec els casos d'Ubisoft i Gameloft,
i ara els de King i els de ZeptoLab són els grans casos,
estem parlant,
King ja són gairebé 600 empleats,
i ZeptoLab comença a fer.
Jo m'imagino sopars d'empresa.
Però 600 a Barcelona, no?
Clar, pensa que aquesta gent ha de fitxar gent de Barcelona,
per tant, la feina del Jesús com a coordinador d'un grau,
d'un màster de videojocs,
és imprescindible, perquè si no hi hagués talent i gent formada,
seria impossible fer el Street Headed Mentor Awards,
i seria impossible que aquestes empreses poguessin venir aquí
a començar a treballar amb professionals del nostre país.
La gent ja fa molt temps que forma part d'aquests premis,
jo és la primera vegada que formo part del jurat,
no, no, déu-n'hi-do, la qualitat i la quantitat dels videojocs.
Abans de l'Acriva, quina quantitat de jocs hi havia,
es movien, en aquests premis?
Abans sempre eren una mica més de 30.
L'any han sigut 68,
però a la categoria d'animació i de jove talent,
fins i tot de gent menor de 18 anys, hem superat els centenars.
Déu-n'hi-do.
Hi haurà també una zona de networking
que, a més, funcionarà tota l'estona.
Estarà en una altra zona de l'auditori, no?
Sí, és el Hall. El Hall és prou gran.
Allà ubiquem els 16 projectes finalistes,
on estaran els seus creadors
i ells poden compartir l'experiència amb tot el públic
que els vulgui provar, que els doni feedback.
I, de fet, una mica per engrescar aquesta tasca,
el que farem és una espècie de Camino de Santiago
i tot aquell assistent que aprovi els 16 projectes
i doni feedback tindrà un segell.
Amb aquesta carta de tots els segells li donarem un obsequi.
Molt bé. Això està bé?
És com un videojoc, al final.
Exacte. Són els diferents nivells.
Està molt bé.
Escolta'm, molta de la gent que ens pugui escoltar,
que potser es dedica als videojocs o que es vol dedicar,
potser ara ho està escoltant i m'agradaria anar de 4 a 9
per veure tots aquests premis.
Encara hi ha lloc o no?
Sí, però no queda gaire.
Fa uns dies em van dir que ja gairebé hem arribat als 400 assistents.
Tenim capacitat per a 500,
tot aquell que vulgui venir, que no s'ho pensi,
que disfruti d'aquest acte, d'aquesta jornada,
que és totalment gratuïta,
i on, esperant que tothom aprengui, disfruti moltíssim.
I on ha d'anar per una mica informar-se
i per enviar algun correu?
A upcvideogames.com.
Allà està tota la informació.
Hi ha un botonet que diu simplement inscriure's
i és simplement aquest pas, és ben senzill.
Doncs, Jesús Alonso,
moltíssima sort en aquesta quarta edició ja dels premis.
Tu ets director del centre de la imatge
i la tecnologia multimèdia de l'UPC.
Ens veurem divendres i ho explicarem dissabte a l'experiència.
Que vagi molt bé.
Gràcies per tot. Vinga, ens veiem allà.
Adéu-siau. Adéu.
Generació digital amb Albert Murillo.
Hola, guapos. Soc l'Oda, de Museu Galapoma.
Amb la plataforma Ocatix de Murillo,
hem creat un MOOC de mucs,
de cursos massius, on-lines, en oberts i en català.
En aquest cas, hem creat amb en Miquel Barceló,
en Manel Moreno i en Jordi José,
uns professors de la Universitat Politècnica,
experts en física i en ciència-ficció.
I hem creat un MOOC sobre física i ciència-ficció,
en què estudiem, a través de pel·lícules
i literatura de ciència-ficció,
doncs conceptes i coses de física
i per veure si les coses que veiem a les pel·lícules encaixen.
Si en Batman salta d'un edifici estenent la seva capa,
n'hi ha prou per no descalabrar-se, i coses així.
T'espero que us agradi. Estem a Ocatix.cat. Gràcies.
¿Com ens podem imaginar que, a través de la ciència-ficció,
es poden explicar física, per exemple?
És que, d'alguna manera, o d'algun lloc,
s'han de treure aquestes coses que expliquen.
Tot ha de tenir una base, o no crec que s'ho inventin tot.
S'ho poden inventar perquè moltes coses no tenen base.
Sí, però n'hi ha moltes que semblen lògiques.
Mai ho sabràs si no ets un científic o algú que t'ho expliqui.
Per això es diu ciència-ficció i no simplement fantasia
o històries del futur.
Per això es diu ciència-ficció,
perquè sempre acostuma a tenir una base científica.
Tu has anat a MOOCs.Ocatix, és U-C-A-T-X.cat.
He estat revisant el tamari.
A mi, la veritat, Albert, és que, com a científic,
encara m'agrada considerar-me una mica...
Perdona el científic de la taula.
Qualsevol cosa que serveixi per divulgar, per explicar,
em sembla fantàstic.
Si, a més, hi afegim ciència-ficció a la barreja
i amics del programa com el professor Aliet,
doncs encara moltíssim més.
He estat revisant el seu MOOC
i us he de dir que està enfocat a professors
que després vulguin aplicar això a les seves classes
amb els seus alumnes,
però no s'intenta posar de rellevància els errors.
Si s'entén dir, mireu Terminator,
això no pot passar, s'han equivocat.
Això fa molta ràbia.
Exacte, no van a dir, mira, el goril·la de King Kong,
resulta que no pot existir, que el van fer massa gran.
Aquesta mena de coses...
Això és una cosa molt divertida, a nivell de ciència,
de dir, pot existir un mamífer tan gran?
King Kong de tants metres existiria o no?
Per cert, no pot existir.
No sé si ens caldria un científic per aclarir-nos això.
Que hi ha gent que es pot pensar
que un goril·la tan enorme podia existir.
King Kong no existeix, però jo existeixo gràcies a King Kong.
Els meus avisos van conèixer la projecció d'aquesta pel·lícula.
Ahir ho deixo.
Això no es pot superar.
Jo no sé si existeix, però això és veritat.
Però ho vam veure a Barcelona?
Això no ho sé, però sempre m'ho explicaven.
L'anècdota que es van veure va conèixer al cinema amb aquesta pel·lícula.
I una mica de passió salvàtica per a mi.
Segurament.
I l'anècdota és considerar-ho punts de partida
per parlar dels principis científics que hi ha darrere
que han donat a peu aquestes històries.
És una aproximació per això que ja hem vist anteriorment.
No és nova, per exemple, a casa nostra s'han publicat llibres
com La física de Star Trek, de Lawrence Klaus,
o La guerra de los mundos, superhéroes i ciència-ficció
contra les lleis de la física, de Sergio Palacios,
que una mica van en aquesta direcció.
A més, l'univers digital ens posa a la base
fantàstiques fonts d'informació.
Un altre amic del programa, Jordi Ojeda,
que, a part de fer resums de tots els salons de còmics
i xerrades i mogudes fantàstiques en les quals està posat,
per exemple, un dels seus últims posts
és La ciència al univers Marvel.
Per tant, sempre veient què hi ha als còmics
que hi ha en les pel·lícules de ciència i ell ho explica.
Hi ha, a més, molts YouTube. Estem a l'època dels YouTubers.
Hi ha molts YouTube molt divertits
que intenten explicar ciència de forma mena i entretinguda.
Us en recomano uns quants.
Mireu, en anglès, Curtis Gast in a nutshell,
que amb animacions molt simples explica temes de ciència,
i gross science, que seria ciència fastigosa.
Una mica, perquè la ciència no ha de ser
viatges en el temps i tal.
Hi ha molt de bitxo, hi ha molt de taràntula,
hi ha molta babosa, hi ha molta cosa fastigosa
dins el cos humà, molt fluïda.
Però, escolta, també s'ha de tractar, això que està molt bé.
I en cas fallar, per exemple, minuto de física,
utilitza animacions per explicar conceptes físics,
res, un minutet, un minutet i mig us entereu
de coses com els viatges en el temps o el bossó de Higgs,
i data un voltio, que també és molt interessant.
Ara ho posarem a les xarxes, directament als links,
perquè pugueu anar directament a aquestes xarxes
que ens comenta en francès.
I és molt curiós que a banda del Marc Alier
hi hagi el Miquel Barceló...
Home, el gran de la ciència ficció.
Clar, que ha fet llibres boníssims.
Precisament en tinc un que m'agrada molt,
on resumeix quines són les millors obres de ciència ficció,
i que és una referència absoluta des de fa moltíssims anys,
i que ara ha refet i ha reescrit-ho un altre cop.
L'editor de continguts de Catalunya Ràdio, un Ferran Auberni,
ens fa una consulta relacionada amb el Twitter.
Fa uns dies que em treu al son una qüestió
i tinc ganes de plantejar-vos-la, a veure si m'ajudeu,
perquè m'encantaria que des de Catalunya Ràdio,
des de Cat Ràdio, des del Twitter de Catalunya Ràdio,
això ho poguéssim oferir a tots els nostres usuaris.
És el següent.
Sabeu que hi ha aquesta eina de vídeo Twitter
per poder veure les imatges dels vídeos
en codi nadiu, per tant,
sense haver d'anar a un enllaç extern.
Per tant, simplement, visualitzant la piulada,
veiem el vídeo incorporat a aquell text.
Això va fantàstic.
Però, en canvi, amb el format d'àudio,
això no ho tenim.
I a mi m'encantaria, ens aniria molt bé, som una ràdio, no?
Tenim molts àudios.
Si tinguéssim la possibilitat de tenir un vídeo Twitter
en format audio Twitter, seria collonut.
I ens resolveu la vida.
Albert García, què li podem dir al Ferran?
A veure, entenc que la seva idea és el concepte aquest d'embedir,
que es diu, de l'anglès,
un àudio directament a Twitter.
A ell li agradaria que fos nadiu i que a Twitter ho fes.
Realment, jo a vegades ho he pensat,
el perquè no ho tenen i no es pot posar directament en un MP3,
i segurament deu ser algun tema estrany, no?
Si no ho fan és perquè no...
La demanda és molt més visual,
en el sentit de vídeos, fotografies, gifs animats,
però no tant d'àudio.
Està investigant una miqueta, està investigant,
i entenc que la solució per proposar no seria dir-li,
doncs posa un vídeo amb un àudio.
Això no seria. Seria meravellós.
Home, al límit de 40 segons, aproximadament,
o 30 que tens, poca cosa podem explicar.
Entenc que aquest no seria.
Per tant, sí que farà un parell d'anys
que Twitter va introduir el que es coneix com les Twitter Cards.
Bàsicament, resumidament,
un sistema per embedir, per introduir continguts,
sense sortir de l'aplicació de Twitter.
Llavors, hi ha una sèrie de plataformes
que et permeten, doncs, incorporar aquests sons, músiques,
llistes de reproducció senceres a Twitter sense sortir
i per escoltar-les des del tuit, sense sortir de l'aplicació.
SoundCloud és la més potent i la més famosa d'aquestes.
Pots penjar qualsevol tipus de contingut.
Jo conec pròpies de ràdio,
de visores que pengen tot el programa,
o una part del programa SoundCloud,
i la pots escoltar des del tuit.
I és net, és força net,
es visualitza ràpidament i es pot escoltar amb un clic.
Sí, sí, és bastant maco també a nivell de disseny,
i és bastant elegant.
Llavors, hi ha altres eines, altres plataformes,
que també poden servir per fer la mateixa funció,
és a dir, posar l'àudio dintre del tuit
i que l'escoltis des de ja només clicant a sobre.
D'una empresa catalana i fan servir altres emisores.
O Zetacast, que aquesta última,
Zetacast també permet emetre en directe.
Molt bé. El vostre podcast, com ho feu, això?
Ho feu a través d'un altre?
Nosaltres el que fem és apujar els programes a YouTube.
Els tenim amb diferents gestors de podcast.
Diguem el nom.
A iVox, també com Catalunya Ràdio,
que també té tots els programes allà,
Generació també està a iVox, de fet,
i a totes les altres gestors de podcast
a partir de la RSS.
Però el que fem nosaltres per Twitter,
crec que és bastant útil per nosaltres, almenys,
és el pengem a YouTube al programa
i a partir d'aquí enlinquem al moment exacte
que volem que els ullens escoltin.
Ei, posem a Twitter,
escolteu aquesta cançó que ens ha demanat aquest ullent nostre.
Llavors, el link de YouTube que posem
és exactament el minutatge,
els minuts exactes,
és un vídeo a YouTube.
Una de les coses que podria fer Catalunya Ràdio
és parlar en Twitter perquè el seu embed
doncs fos oficial.
No cal parlar en Twitter, eh?
Tu també busques a internet Twitter cards
i pots crear la teva si tens un servei
que Twitter considera que és útil pels usuaris.
Ah, molt bé. Però ells donen l'OK, no?
Sí, ells han de donar l'OK,
però és molt difícil que no donin l'OK.
Molt bé.
Hola, amics de Generació Digital.
Som el Xavier, el Rubén,
el Jesús i l'Oriol de Pick Me Up.
Pick Me Up, Pick Me APP,
l'aplicació on tots els teus desitjos s'acompleixen.
Ja disponible en iOS i Android.
I vosaltres, quin desig demanareu?
He estat mirant aquesta aplicació
i el que pots fer
és trobar relacions o contactes de nois.
És a dir, està pensat per les noies.
No, en principi també hi ha noies, eh?
Ah, sí? Doncs ho vaig veure malament, em sembla.
El que passa és que hi deu haver molts nois
que estan com a usuaris
i potser no hi ha tantes noies, no?
Per això només trobes nois o no?
No ho sé, a mi em va fer molta gràcia l'altre dia
l'Albert, que va dir aquella frase de
és una aplicació per dones feta per homes.
Sí, perquè s'han presentat ells tots plegats
que ens han enviat aquesta nota de veu
al 638-68-7030
i com ho han explicat molt bé.
Estudiants de l'UPC, per cert.
Ah, estudiants de l'UPC? Sí, dels Jesús,
que acabem de parlar amb els Jesús.
No només fan videojocs, eh, amb els Jesús?
Sí.
A veure, Eli, recordem una mica el telèfon,
els regals, etcètera?
Doncs a veure, tenim un telèfon que és el 638-68-7030,
on es poden enviar notes de veu
amb preguntes, amb consultes,
amb propostes, amb projectes, com han fet
aquests nois que hem escoltat ara fa un moment.
Es pot enviar durant tota la setmana.
Per la setmana vinent tenim un joc
que és la Star Fox Zero de la Wii U.
I el donarem a un d'aquests uients
que ens envia una nota de veu.
Molt bé. Recordar també...
El premi d'avui. Sí.
El premi d'avui és el Quantum Brick,
que el donarem a final de programa.
Ja no estem a temps uients de participar,
però a final de programa direm el nom del guanyador.
Amb el tema dels regals que fem de consoles,
jo veig claríssimament quina és la consola que mana.
Quina mana?
PlayStation 4.
És a dir, quan regalem un joc de PlayStation 4,
és una de les més trucades que no Xbox,
que la veritat és que és molt baix,
i la Wii U sí que n'hi ha, però menys que la PlayStation 4.
Amb el tema de la Wii U és molt interessant
perquè els jocs de regal de Wii U
sempre són un premi molt bo
perquè són jocs que mai baixen de preu, gairebé mai.
Per tant, és molt preuat.
I en el cas d'Xbox, perquè veieu la proporció a l'estat espanyol,
deu ser com un 15%
del que serien les consoles que hi ha a l'estat espanyol.
La resta, la major part,
més de la meitat és PlayStation 4
i una porció, la Wii U.
És molt probable que l'usuari d'Xbox 360
no hagi fet el salt a l'Xbox One,
ell s'hagi quedat a 360.
Totalment.
I aquest dimarts un nou episodi del Generació Digital del 33.
En Lluís Marquina ens ho explica.
Bona nit, dimarts.
Els de la tele fem un programa que té bastant de cine.
D'una banda, ens fixem en la pel·lícula
basada en els simpàtics personatges
dels videojocs d'Angry Birds,
i de l'altra, entrevistem l'actor Gabino Diego,
per sotmetre'l al nostre test digital.
Però, com que no només de cine viu l'home,
també ens fixarem en un parell d'aplicacions catalanes
de nova fornada per lligar
o per mantenir la flama de l'amor ben viva.
També visitarem el gran arxiu d'internet,
però deixeu-me que torni el tema de l'amor.
Això de les apps per lligar,
vosaltres què?
Personalment, res.
Mai he utilitzat una aplicació d'aquest tipus per lligar.
Els homes de la taula diuen que no.
M'ha arribat tard, Tania.
El Facebook es considera com una...
Fins i tot Wallapop es considera com una...
Sí, clar.
Però què? Vens amor, vens amor.
No, et vens a tu.
Wallapop s'està convertint en una eina
per qualsevol cosa de la vida humana.
Exacte. És Wallapop que al final
no deixa de ser una xarxa humana de contactes.
És molt senzilla.
Molt senzilla però potent.
Sí, és molt potent, però la veritat,
jo no he fet servir de manera personal
aquestes aplicacions, però les he testejades totes.
Això sí, sempre m'haig de posar en el perfil.
Sempre em poso...
No, estic fent un test per generació digital.
Perquè clar, perdó, eh?
Les que he conegut és perquè tu les has provat
i ens les has ensenyat algun dia.
Perquè sempre... Perdoneu, eh?
Però clar, em passo el dia rebent...
Perdó, eh?
A les xarxes, a les xarxes...
Sí, a totes les xarxes socials.
L'altre dia vaig dir per Twitter,
escolteu, estic farta, això sembla chat rolet,
estic rebent de masses, no?
I ara m'arriben femenins, ostres, tu!
O sigui, ara tinc de tot.
Puc elegir.
Però tu filtres ràpid, això de forma natural...
No em traumatitzo, diguéssim que no em traumatitzo.
No hi has de pensar gaire.
Per cert, el Marquina ens ha enviat
un altre correu, no correu, sinó una nota de veu
que deia això.
I després he recordat la comunicació
i després he recordat que no aviat és la petició
que em va llançar la Gina la setmana passada
a Randa el meu, a Randa Wall.
Gina, besis, zero dramas, eh?
Sempre smile.
Molt bé, deixa aplaudir, deixa aplaudir.
Hem de dir que anava a posar un tall d'aquest personatge,
que es diu...
Àlex Guibaja.
I a més va ser entrevistat per la tribu de Catalunya Ràdio.
Sí, per qui no ho sàpiga, l'Àlex Guibaja
és un youtuber que sempre diu
besis, lots of love.
Això que acaba de fer el Marquina.
Podem posar el Marquina aquest trosset
que ell diu around the world, besis i aquestes coses.
A Randa el meu, a Randa Wall.
Gina, besis, zero dramas, eh?
Sempre smile.
Diu zero dramas, també.
Sempre smile, sí, sí, no, no, brutal.
Boníssim, molt bé.
A més vaig anar un dia i ell explica una mica
que tu t'has de deixar de preocupacions,
viure la vida...
Besis, besis i que no hi ha problemes.
Podríem agafar això com a sintonia, els besis aquests?
No, no, sempre.
Gràcies.
Doncs cada setmana el Generació Digital Ràdio
pública, contingut a la xarxa,
que es pot escoltar de forma exclusiva
al nostre lloc de 4radio.cat.
Aquesta setmana hem parlat amb el fundador
d'animalear.com,
una iniciativa que ajuda els qui tenen mascota.
I que ara hem presentat l'aplicació
que va una mica més enllà de la botiga
i avisos relacionats amb tot el que envolta
el teu gat, gos, ocell o el que sigui
i que permet la relació
entre els qui la fan servir.
Òscar Puig ens explica els inicis d'animalear.com.
Som l'única pàgina web
on a més a més de trobar els productes
per les mascotes, pots trobar
de manera geolocalitzada,
pots trobar els serveis que hi ha al voltant teu,
de manera que nosaltres et facilitem
també aquest accés als serveis.
No és que nosaltres duguem els serveis,
els serveis els donen els professionals,
els veterinaris, però nosaltres et mostrem
prop d'on estàs, els veterinaris,
els ensinistradors,
les perruqueries, les residències,
els passejadors, allò que estigui al voltant teu.
I després d'això neix l'aplicació.
Òscar Puig.
La idea era molt senzilla, que és que les persones
que tenim mascota hi ha dues coses que ens agraden molt.
Una és compartir les coses
que fan i que fem amb les nostres mascotes.
I l'altra és contactar amb persones
que tenen la mateixa passió,
que els agraden les mateixes coses que nosaltres.
I aleshores vam dir, doncs escolta,
anem a fer una aplicació que sigui molt senzilla,
pujar a la xarxa
als llocs que t'agrada estar amb la teva mascota,
amb un petit comentari.
Les persones que tenen la teva passió pels peixos,
la teva passió pels ocells,
la mateixa passió que tens tu pels rossegadors,
pel que sigui.
I aleshores,
això, pots veure els comentaris
i pots contactar amb les persones.
Doncs a aquest animaliar.com,
aquesta aplicació per a Android i per a ells,
podeu escoltar l'entrevista sencera
a través de canradio.cat, aneu a Generació Digital,
i allà, doncs hi ha uns 17 minuts
que parlem amb l'Òscar Puig, una interessant conversa,
on parlem d'aquesta aplicació.
És a dir, els qui teniu gos, tens gos tu, Eli.
Sí, jo tinc gos.
I tu el vas a passejar i segurament vas al mateix lloc sempre
i et trobes a les mateixes persones.
Sí, el que passa que jo soc un cas particular
perquè aprofito aquest moment de treure el gos
per estar jo caminant,
corrent i fent coses, i no per relacionar-me.
Però sí que és veritat que sempre veus les mateixes persones
que s'acaben trobant,
acaben comentant coses del seu gos.
És un moment per ells, per compartir, no?
Coses que els passen a tots ells.
És molt curiós perquè l'aplicació
et pot xatejar amb les persones.
És a dir, dir, escolta'm, aniràs al Turo Park,
a la 7, ens podem veure,
i vam veure que, sobretot,
fent un estudi de la gent
que utilitzava la seva aplicació,
sí, la seva aplicació,
veien que era gent jove
i que tenien ganes de conèixer altra gent.
I ells estan funcionant com a jo,
com a relacionador de persones.
És bastant curiós.
Hi ha com dues classes de persones,
unes que parlen dels seus bebès i els seus fills
i els altres que parlen dels seus gossos o mascotes,
i és així.
Jo he fet mai estat en un grup d'aquests,
jo ho veig moltes vegades que quan vaig agafar el tren
veig aquelles corriols de persones
que parlen i queden a la mateixa hora
i comparteixen.
Estan parlant dels gossos, no? Sí, sí, tant.
Dóna per parlar, no? Dóna molt.
I no només, inclús amb gent de la feina que té mascota
acabes parlant d'aquestes coses.
És un univers, el món dels animals és un univers.
I ja no tenen animals, al final,
són membres de la família,
per tant, s'acaba parlant com si fos un membre de la família.
Molt bé, doncs això mateix.
Podeu anar a cartradio.cat i escoltar aquesta entrevista,
i ara el que farem
serà fer un resum
de la presentació que hi ha hagut aquesta setmana
sobre el Sónar Més D.
Ja se saben totes les dades,
ja se sap tot el que passarà el mes de juny,
i com sabeu sempre, el generació digital,
el que fa és estar al 100%
veient què és el que proposa el Sónar Més D.
Com dèiem, aquesta setmana s'han presentat
totes les novetats de la nova edició
del Sónar Més D
i que anirem desgranant-les totes a través dels propers programes,
però fem un petit repàs del més estacat
amb l'ajuda del seu comissari,
José Luis de Vicente.
Ell ens explica, primer,
que Sónar Més D no és un congrés de novetats tecnològiques.
No he tingut temps de pensar.
Hi ha dues idees que per mi són molt importants.
La pregunta central del Sónar Més D que ens fem és,
quin és el paper de la comunitat artística
dins del ecosistema de la innovació?
Per què és un paper real? És un paper que existeix
i cada vegada és més significatiu.
I què passa quan una comunitat de creadors
adopta, interioritza i comença a desmuntar
una cosa que ha sorgit
en el context de la investigació tecnològica
i de la innovació tecnològica?
Per això, hi ha coses noves interessants
i noves interessants,
només veiem el món de la realitat virtual.
Aquest any hi ha projectes basats en Vibe,
una plataforma que permet fer coses
que no es podien fer abans, on ja el espai al voltant
de l'EI sap on és.
Però per a nosaltres el foc no és allà,
no volem ser allà.
És el fet que hi ha una comunitat de creadors
com VRSE, Felix & Paul,
Marshmallow, Laser Fizz,
que són la primera generació d'autors
a la realitat virtual.
I això és el que volem posar a l'emfasi sempre.
Una de les sorpreses anunciades
ha estat Dicentralize,
un punt on es presentaran eines
que conviden els usuaris
a tornar a tenir el control d'internet.
És un experiment per a nosaltres,
d'aquest any, Dicentralize,
perquè seran 8 conferències
i això és molt important,
cada una ja ha vinculat un taller,
qualsevol que li interessa un tema
tindrà 20 o 30 minuts
per parlar amb els inicials d'aquest projecte
i, com sempre, no sap a poc.
O, moltes vegades, aquest espai queda poc.
Hi haurà un market lab,
en què cada un d'aquests 20 minuts
es convertirà en 2-3 hores de treball.
I, per exemple,
tinc molt interès en veure que farà un personatge
com Jacob Applebaum, la cara visible,
un projecte com Thor,
en el context d'aquest trobament.
Realment és, per a nosaltres,
una manera de marcar que són armes de...
és un espai de trobament entre comunitats diferents
i que no té una agenda o un únic discurs
sobre el paper de la tecnologia,
que és utilitzar la dissensió, el conflicte,
les diferents maneres d'entendre
les arquitectures tecnològiques
i la relació amb la societat.
I, després, també donar veu i lloc
als tecnologistes creatius,
com així anomena José Luis de Vicente
a uns activistes que val la pena escoltar i veure.
Toto evento tiene, de alguna manera,
sus perfiles protagonistas.
El perfil de los creative coders,
lo que llaman creative technologies,
que es esa generación de gente
que, per a nosaltres, perquè su formació ha sido híbrida,
son agentes súper interesantes para nosotros,
porque son la clase de gente que, uno,
su práctica se sitúa a medio camino
entre la exploración cultural y estética
y la investigación tecnológica,
y, dos, están habilitando este tercer espacio,
que no es el espacio
de solamente la exhibición artística,
no es el espacio de la investigación tecnológica,
no es el espacio de la producción comercial,
sino que es todos ellos,
que se mueven con mucha fluidez entre los tres.
Son, un poco, algunos de los protagonistas esenciales
que yo creo que resumen el espíritu de Sonar Més D.
Un dels artistes que més ha costat portar al Sonar
és el que anuncia el codirector del festival,
Enric Palau.
El protagonista de la conferència inaugural de Sonar
és el senyor Brea Neno.
Ens ha costat uns anys, no diria uns mesos,
sinó uns anys tenir-lo en el festival
fins que hem trobat la manera.
Farà una conferència inaugural
al Consell de Sonar Més D.
Ara farà una conferència inaugural
a una i mitja del migdia,
al dijous, al Sonar Complex.
Utilitzem per primera vegada un dels escenaris del festival
per una conferència,
tenint en compte la importància del personatge.
Creiem que representa els valors
d'interdisciplinaritat i col·laboració
amb les diferents comunitats creatives,
la seva constància i nova experimentació.
Té moltes facetes,
menys la d'actuar en directe,
que és la que a molts de vosaltres us agradaria,
però no serà així.
Artur Abarba, director executiu de Punch Music,
ens parla d'un dels clàssics del Congrés,
que era el Music Hack Day.
Tenim la sort de continuar treballant
en un dels centres de recerca
més importants, no només d'aquest país,
sinó a nivell mundial,
que és el Music Technology Group, a l'MTG,
de la Universitat Pompeu Fabra.
A més, hem mutat
aquell ja clàssic Music Hack Day que teníem
i ens hem anat a un format
molt més ric i molt més complex
que es diu el Sonar Innovation Challenge.
Amb aquest format,
el que estem és obrint
a que empreses del sector tecnològic
llancin reptes
a la comunitat creativa,
a programadors creatius, artistes,
dissenyadors, hackers de software
o de hardware, perquè
puguin donar solucions
a aquests reptes tecnològics.
Sonar més D es celebrarà
els dies 16, 17 i 18 de juny
a la Fira de Barcelona.
Hi haurà 4.500 professionals acreditats
en cases de 50 països diferents.
En total, exhibició,
congrés, networking i shows en directe.
Per cert, per cert,
abans d'acabar amb aquest resum
de tot el que donarà de si aquest Sonar més D
i que ja hem dit que anirem explicant
en propers programes, sobretot,
volem parlar amb artistes
i amb gent de casa nostra
que estarà involucrada en aquest festival,
abans, però, una notícia de darrera hora
d'aquest festival,
i que es va anunciar el passat dijous,
ho va anunciar el mateix codirector,
Enric Palau, sobre un videojoc
i que va sorprendre els qui eren
del generació digital veient la roda de premsa.
I una incorporació d'última hora,
gràcies a Playstation,
és l'actuació que farà 65 Days of Statics,
fent en directe
la banda sonora que han fet
per al joc no menys caida
de Playstation.
S'incorporem d'última hora,
s'incorporen el tancament de la jornada dijous
al Sonar Hall a les 10 de la nit
i serà l'experiència en directe
d'un videojoc
amb una banda fent la banda sonora
en directe en aquells moments.
No mens cai, que es publicarà per PC
i per Playstation 4,
a les mateixes dates del festival,
una mica després del festival,
una coincidència curiosa
d'un joc molt esperat
per la seva espectacularitat
i que, com diem,
la seva música sona de fons
i, com diem, estarà publicat per PC
i per Playstation 4.
Més coses que volem recordar-vos
i és que ja està publicat
el nostre podcast,
el resum del Saló del Còmic de Barcelona
amb Francesc Xavier Blasco,
aquest podcast mític i clàssic
que fem cada any,
el que fa és passejar
per als milers de fans
que van assistir durant els quatre dies
a la Fira de Barcelona
per estar una mica més a prop
dels seus herois de paper.
En Francesc va entrevistar moltíssima gent.
Podem escoltar, per exemple,
en David Herrero,
que parla sobre Guardians of the Transit,
una iniciativa d'immersió 3D
que es va viure al Saló.
La gent té una opinió molt positiva
i he de dir que estan fent
una feina molt important.
Els pares, primer ho veuen ells
i després deixen que els nens també ho vegin
perquè veuen que per un costat és educatiu
i per l'altre és interessant per ells.
També podem escoltar
un dels responsables de Nintendo,
Manuel Curdi,
que ens parla primer de la consola NX,
aquesta consola que està treballant Nintendo
i que no se sap gaire bé quan sortirà
i que serà la següent
després de la Nintendo Wii U
i que ell ens deia això.
Se sabe que es un concepto diferente,
se sabe que sale el marzo del año que viene
y se sabe que sale con el Zelda,
con el nuevo Zelda.
Poco más te puedo decir porque es que poco más sé.
I on també parla de les novetats
fins a final d'any
de Nintendo 3DS i de la Wii U.
Realment en 3DS hay muchas novedades
a lo largo de todo el año.
Quizá la gran novedad será Pokémon Sol y Luna,
se lanzará a finales de año, no sabemos exactamente
cuando todavía, pero mientras tanto vamos a tener
el Fire Ember Fates, que es considerado
el mejor juego que se ha lanzado en la consola,
tenemos una nueva entrega de Kirby,
tenemos una nueva entrega de Monster Hunter,
digamos que prácticamente cada mes
tenemos un lanzamiento en 3DS.
En Wii U está un poco más flojo
la línea de lanzamientos,
pero bueno, tenemos todavía Marisonic,
tenemos todavía Minecraft,
todavía hay cosas que están saliendo en la plataforma.
Tot això en aquest podcast
que ja està publicat si aneu a Generació Digital
a 4radio.cat ja trobareu
el podcast amb les diferents entrevistes
que fem senceres
i que no es poden escoltar per antena.
I de fons escoltem la fantàstica
banda sonora de No Man's Sky.
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
Ah...
case
Doncs hem arribat al final del programa
i abans d'acabar
hem de dir el nom del guanyador.
Doncs aquesta setmana guanya el Quantum Brick
un noi que es diu Javier Frank.
Javier Frank?
Doncs ha estat una pregunta
que no ha pogut passar aquesta setmana,
un usuari d'Xbox i que hem pensat que millor que donar-li amb ell el joc.
Francesc Xavi Blasco, Albert García, Eli, gràcies i fins la setmana vinent.
Bessies.
Bessies, exacte.
Generació digital sou tots vosaltres i també les ginetors.
Francesc Xavi Blasco, Xavi Serrano, Albert García, Star, Elisabeth Sanchethic,
Lluís Pardà, l'Albert Murillo, control tècnic, en Lluís Àngel, Alonso,
el que ha punxat el Bessies, dimarts a la nit al 33.
Nosaltres hi tornem d'aquí una setmana. Adéu-siau.