Molt bona nit, passant 6 minuts de la una a la matinada.
Aquest és el programa número 542 del Generació Digital.
Gina Tos, Francesca Lleblas, Colbert García, molt bona matinada.
Molt bona nit.
Aquesta setmana s'ha parlat de Netflix, sobretot al principi de setmana,
ja que es van filtrar unes dades que sembla que han reunit una empresa que funciona
per agafar audiències, a més funciona molt curiosament amb l'àudio que
el mòbil té la persona que està veient Netflix
i se n'adona del programa que està veient.
En aquestes dades es pot extreure que Netflix és molt potent a l'audiència
quan hi ha una estrena d'una sèrie, però després la gent torna a la televisió convencional.
Què us ha semblat? Moltes vegades quan es parlava de Netflix
semblava que tothom mirava moltíssim Netflix.
I ara, si mires el minut i minut, potser pots trobar unes sorpreses com aquesta,
que aquí mana, és les estrenes, no? Com ho veieu?
O, per exemple, quan en tens una sèrie i la vols mirar, no tens una estrena,
sinó una que t'interessa i ja s'ha acabat, a mi és el meu cas.
Perdó, ara mateix soc subscriptor de Netflix i no tinc cap interès
pel contingut que hi ha ara mateix i estic plantejant de desapuntar-me.
Com ho veus, Netflix, en quina pantalla?
Doncs a la tele, a través del Google Chrome, el Chromecast, vull dir.
Molt bé, molt bé.
A mi m'agrada molt Netflix, però sí que és veritat que quan hi ha una sèrie
que, per exemple, no està a Netflix com, per exemple, Joc de Trons,
clar, necessites una finestra que no només tingui les sèries de Netflix,
sinó que tingui les de HBO, també tingui les de no sé què...
Clar, és que arriba un punt en el que...
Necessites un aglutinador de serveis de streaming.
Jo crec que no ens podem obsessionar massa amb aquest camp
perquè ens passarà sempre el mateix, el que hem dit sempre, no?
El proveïdor del nostre visionatge de demanda,
si tu només et vols subscriure a una plataforma,
rara serà la que ho tingui tot.
Sempre et sortirà alguna cosa que faran en algun altre lloc.
De totes maneres, sobre aquest estudi i les audiències,
s'ha de dir que era una plataforma voluntària,
van ser 10.000 persones o 15.000 persones voluntàries
de descargar-se l'aplicació i que anés escoltant el que ells veien
i aquí s'ha criticat una mica aquest aspecte, no?
Que és una mica... L'univers, no? L'univers aquest.
Sí, d'aquí venia l'origen d'això, no?
Doncs era una mica intentar dir que, bueno, Netflix, no ens flipem,
les teles convencionals encara són les que val la pena
per invertir en publicitat, que són les que encara veuen molt,
que això dels Netflix són, bueno, quan comença la sèrie sí,
però després no, la gent torna a la tele, no?
I aquí hi ha una mica el debat amb aquestes dades.
Estaria molt bé que ho fessin per franges d'edat
i que, a més, s'incorporés aquí YouTube,
que és ara mateix la televisió, per excel·lència.
Bona nit.
Doncs aquesta nova edició del Generació Digital,
on parlarem de moltíssimes coses.
Elisabet Sàngia, molt bona nit. Molt bona matinada, Albert.
Aquesta setmana ha passat una cosa important que tant em passa,
que és que hem fet números rodons.
Twitter en concret 16.000 seguidors, que està molt bé.
Recordo el dia que vam dir que en teníem 8.000,
que a poc a poc va avançant...
Que sembla que no faci tant.
No, no, però mira, a poc a poc,
cada vegada som una família una mica més gran.
Per cert, després farem algun resum d'àudios que anem rebent,
i n'hi ha un que vull que escolteu tots.
De fet, escoltem ara.
Un ullent que ens va enviar un missatge
i que no hem pogut saber què és el que diu.
Adéu-siau, sé que hi ha la paraula webcam,
hi ha la paraula Catalunya ràdio...
I adéu.
Digital, també diu digital.
Generació digital, no?
Imaginem.
Jo fins i tot he pensat que reclama la webcam, com teníem abans.
És una cacofonia que ve de més enllà.
És molt petit.
A ell no es pot recordar d'això, no?
No, no, però aquí jo crec que està utilitzat
per a alguna persona més gran.
Li han demanat, sisplau, aquest missatge.
Utilitzat, sí.
Ara, si tinguéssim un altre cop la webcam,
compte que l'hauríeu de mirar també a la una de la matinada.
Exacte, exacte.
Sí, sí, certament.
Bé, però, Elisabet, tenim també els regals d'aquesta setmana
i la setmana vinent.
El regal que fem aquesta setmana és un Jescos 3 per PlayStation 4,
que serà per una persona que direm el final del programa.
Molt bé.
I a partir d'ara, la gent que ens enviï missatges
amb qualsevol pregunta o opinió,
o també qualsevol iniciativa que tinguin...
O com aquest nen que entengui aquest missatge.
Exacte, exacte.
Doncs què hem de fer?
Doncs haurà de fer un missatge de veu al 638-68-7030
i es podrà emportar un Resident Evil Origins Collection
per PlayStation 4, també.
Molt bé, un joc important.
És el joc original, aquest?
Aquí tenim el primer Resident Evil
que va sortir en la versió que vam fer l'última,
amb alta definició,
i també tenim el Resident Evil 0, 0,
que va ser un que va sortir per Gamecube,
una consola de Nintendo que ja deu tenir uns 15 anys,
i que ha tingut molt poques versions.
Per tant, si guanyem aquest premi,
us emportareu dos jocs de terror clàssics i molt importants.
I tots dins d'aquest mateix Blu-ray, eh?
Això mateix.
Això està molt bé.
638-68-7030.
You're a hot mess.
You act like you've got nothing to do.
But I've already lost my temper.
Doncs anem ara cap a la primera consulta del programa.
Hola, no sé si aneu parlant mai al programa,
però estaria molt bé que parléssiu dels esports electrònics
que avui en dia estan creixent molt.
Doncs sí, Albert García, avui comences tu amb aquesta qüestió,
que, a més, està perfecte que surti en un programa com el d'avui,
ja que aquesta setmana a la presentació del Mobile World Congress
va haver-hi un anunci sorprenent.
Totalment, i relacionat amb els esports electrònics,
com demanaven el nostre ull ara mateix.
Per primera vegada, o almenys,
serà la primera que s'hi dediqui un espai més que significatiu.
Hi haurà, a dintre del Mobile World Congress, la Fira de Mòbils,
un espai dedicat als esports electrònics, als e-sports,
i durant els dies 19, entre el 19 i el 21 de febrer,
a la Fira Montjuïc, que, si no recordo molt,
és l'antic emplaçament on es feia el Mobile World Congress.
És veritat.
I és el cap de setmana previ a l'inici de la Fira.
Aquell cap de setmana que tots anem...
La creditació...
La creditació, etcètera.
Doncs, si passem allà per la Fira Montjuïc,
podrem assistir a tres dies d'e-sports,
videojocs, competició, dos títols, principalment,
el Counter-Strike Global Offensive,
la nova versió del Counter-Strike,
el joc d'acció en primera persona més clàssic a nivell competitiu,
m'anava a dir cooperatiu, que també, però competitiu encara més,
i el League of Legends, el joc més popular ara mateix al món,
entre el públic adolescent, més públics,
però principalment públic adolescent,
80.000 euros en premis pels equips
que participin en aquestes tornets
que organitza l'Electronic Sports League.
És una lliga, em sembla que és nord-americana, ara que em penso,
i que, juntament amb el Mobile World Congress,
organitza aquest festival d'esports electrònics
molt enfocat, amb temo,
a donar a conèixer aquest àmbit,
els inversors que sempre hi ha al mobile,
aquest àmbit tan important,
i que els propers anys serà tan potent,
caldrà veure-ho.
Jo, per la gent que no conegui gaire el món dels esports,
que us recomano moltíssim,
la meva recomanació seria que no intentessin
abastar tots els esports electrònics, tots els videojocs,
que agafin un que els interessi,
ja sigui d'acció multijugador en primera persona,
d'estratègia, de futbol, del joc que els agradi,
i segueixin aquell joc en concret.
Perquè si intenten seguir tots els esports és molt complicat,
perquè quan hi entres està ple de tecnicismes,
està ple de paraules que no et sonaran,
i hauràs d'aprendre,
llavors agafa un joc i comença per allà.
I també, a banda de seguir aquest torneig,
molt recomanable sempre seguir-ho a través de la LBP,
la Liga de Videojocos Profesional,
que és una lliga de casa nostra i molt interessant.
L'any passat sí que es va fer una petita retransmissió
de l'ESL a dins del Mobile World Congress,
però sí que és veritat que era molt més petit,
no hi havia tants premis, no durava tres dies,
era més reduït, suposo que va ser com un test
per començar a obrir portes cap a aquest nou espai,
nous premis, nous jocs, nou tot.
Sí, segur, ara ja va anar per totes amb els esports i es nota.
I es pot anar?
Sí, sí, sí, podeu comprar entrades ja, de fet.
Hi ha entrades per un dia i també per tot el cap de setmana.
Les d'un dia valen 12 euros i les d'un cap de setmana sencers,
3 dies, 22 euros.
I per la gent que ens escolta i que mai ho ha vist,
és un espectacle absolut veure-ho.
No entendreu res del que posa a la pantalla,
no ho preocupeu, és normal.
És normal perquè, fins i tot, nosaltres, quan hi hem anat,
no entenem res.
Especialment...
Perdona, i aplaudim a des temps.
No, no, no.
Especialment el joc, si voleu flipar amb un joc que no entendreu
absolutament res, és el League of Legends,
que és espectacular perquè dius, bueno, estic en un altre món.
Perquè la gent crida, que ha passat a la pantalla,
jo no he vist res.
Sí, sí, sí.
Paga molt la pena veure-ho per precisament això.
Anem ara a una altra pregunta aquesta vegada relacionada
amb el tema del català en alguns serveis mòbils.
¿Algún assistent de veu com Siri, Google Now o Cortana
funciona en català?
Doncs, recordo, fa molt i molt de temps, en aquest programa,
parlant d'aquesta problemàtica,
amb el servei que reconeixia la veu de la Xbox
i que va haver-hi, doncs, res, un cert debat,
perquè el català i altres idiomes, el que està allà,
fins i tot a l'inici, doncs,
no estava preparat per aquesta tecnologia.
Amazon Echo tampoc té reconeixement de veu en català, oi, Gina?
Ni Siri, ni Google Now, ni Cortana, ni Echo,
que és el de Amazon, parla en català.
Déu-n'hi-do.
Però això és una mica, saps com aquella gent que diu
l'entenc però no el parlo?
Sí.
Te'ls has trobat, segur, a la vida, aquesta gent que diu
no, jo l'entenc...
És el mateix, clar.
Passa una mica el mateix.
És veritat, és veritat.
L'entenc però no el parlo, perquè, per exemple,
des de setembre del 2015, Google Docs permet transcriure
el text també en català.
Això vol dir que tu parles, apretes el lloc d'escriure,
apretes el micròfon, parles i comença a transcriure
les teves paraules.
Això sí, falta polir una mica perquè no és exacte del tot
i nosaltres necessitem després venir al darrere
i arreglar alguns errors que encara passen.
Bueno, però almenys ja està, no?, una mica el codi picat.
Sí.
Anteriorment també tenien Nuance de Dragon Dictation,
que també té una versió en català,
i que jo crec que Google ha fet servir part d'aquesta tecnologia
per fer aquesta transcripció de veu a text.
I també és veritat que els catalans ens contentem amb molt poc,
perquè va sortir això de Google Docs
i he trobat un munt de fòrums de catalans
donant-se cops al pit, dient,
oh, mireu, mireu, ja tenim això.
És com, ostres, no, una miqueta més, no?
Demanem també que el software estigui en català
i que Siri, Cortana, Echo, Google Now també parlin la nostra llengua,
perquè, de fet, tots aquests sistemes operatius,
l'IOS, l'Android, etcètera,
tots ja parlen català, Windows.
Però heu de pensar també que per moltes empreses de Catalunya
no és un mercat clau, no?, parlem castellà
i en molts casos també anglès i, per tant, pensen,
si total, ja parlen aquests idiomes,
per què ho hem de traduir al català?
I encara no tenim cap assistent virtual que parli català correctament,
o, com a mínim, jo també et he de dir que no n'he trobat cap.
He anat als grans, no me n'he anat amb un de petitet.
Aquí està sempre allò que dèiem, no?,
la tecnologia, que hi és raó que deu ser difícil,
quan dic difícil dius que deu ser car i...
Sí.
I al final decideixen.
La voluntat a vegades la guia a la butxaca.
Sí, sí, totalment.
Doncs recordeu que sou el Generació Digital de Catalunya Ràdio
i en aquest programa tenim la sort de rebre constantment
correus de gent interessant
que fa coses interessants a la tecnologia.
Mireu, llegeixo tal qual un que vam rebre aquesta setmana.
Diu així.
Diu, mira, fa temps que ens van ajuntar
quatre vilanomins, tres de Vilanova i la Jaltrú,
i un de Vilanova de Vilputx,
per muntar una startup de telecomunicacions.
Fa una setmana vam llançar el nostre primer servei,
un sistema gratuït que permet accedir al correu sense internet.
Aquest servei es diu Puput
i paradoxa és el nom de l'startup
i tenim en comunicació amb un dels seus responsables i fundador,
en Carles Fanollosa.
Carles, molt bona nit.
Hola, Albert, bona nit.
Bona nit i gràcies per agafar el telèfon a aquesta hora,
que sabem que és molt tard.
Però, escolta'm, abans de res dir-te que la vostra iniciativa
és molt sorprenent.
Això ho sabeu, no?
Home, sí.
És una cosa curiosa i, de fet, no sé,
després potser en podem parlar una mica.
La cosa va començar com a més complicada
i, al final, ho hem anat simplificant.
La història ve d'una necessitat que teníem tots,
i és que tots, a casa, sempre tenim internet.
Tenim internet al 99,1% del temps.
Sí.
Però, de vegades, en aquest 1% restant,
perquè estàs a l'estranger o típic en s'ha basat a tothom,
estàs en un restaurant que resulta que no hi ha cobertura
i tu penses que sí que tens internet però no en tens...
Hi ha moltes situacions que passen de tant en tant
on estàs desconnectat i, vaja, avui dia el problema és que...
tothom actua com si estigués desconnectat, no?
Canvien un mail o canvien un WhatsApp
i la gent s'ha oblidat una mica de trucar.
I vam pensar,
per què no intentem recuperar una miqueta la trucada telefònica?
Aquesta és una tecnologia molt antiga,
però l'adrecem al 21 i la fem útil una altra vegada
per quan no tens internet.
El servei es basa en trucades perdudes,
però remplaçant el to de trucada amb una veu que llegeix el missatge.
A veure, expliquem una miqueta com funciona aquesta...
no aplicació, perquè no és una aplicació, sinó que és una tecnologia.
Quins passos s'han de donar, Carles?
Doncs, a veure, l'explicació ha fet...
ens ho hem trobat una miqueta de recerca.
El nostre objectiu era, com et deia,
fer servir les trucades per coses més útils, més enllà de parlar.
I el que vam veure experimentant és que,
tu quan truques amb un telèfon, el to de trucada...
Això, en realitat, avui dia, com que tot va per internet,
és un fitxer d'àudio que està en un servidor.
I vam veure que aquest fitxer d'àudio es podia canviar.
Doncs, abans de destranjar la trucada,
és a dir, abans de fer la despeja de l'establiment de trucada,
tu podies canviar aquest to d'àudio per una informació útil,
com, per exemple, un mail.
I vam llançar aquest servei, que, de fet, és gratuït,
no només gratuït per nosaltres, sinó que, a més a més,
no val diners, perquè la trucada no s'acaba d'establir.
Correcte. Tu pots accedir, per exemple, per als que estan a l'estranger,
que les trucades són cares, o quan estàs en un lloc
perquè t'avisa per telèfon de forma gratuïta
i pots escoltar amb una veu que et llegeix el correu.
D'acord. Llavors, quan entres a puput.io,
el primer que fas per començar aquest servei
és que et demana un correu, no?
Exacte. És un correu.
I has de fer la primera connexió.
I, llavors, et dona un correu propi de Puput.
És correcte, oi?
Sí, et dona una bústia.
Una bústia, exacte.
Amb aquesta bústia,
el que et permet és dir...
Aquí hi havia dues maneres.
Vam estar experimentant, de fet,
vam estar gairebé un any fent proves amb amics i amb altres companys,
i vam veure que demanar-li a la gent al correu
és una cosa que tots som molt reticents.
A part d'un altre problema també,
que és que tots rebem molts correus,
i nosaltres volíem que això fos per correus realment importants.
A la dònesa, Puput et dona una bústia de correu
on tu pots enviar-te els correus que són més importants.
Per exemple, fent un filtre,
que és una cosa molt senzilla,
tu li pots dir tots els correus que m'arribin de la meva parella
o del meu cap, o que portin la paraula important,
i el que et fa és que truca per evitar-te
i tu, quan fas aquesta trucada perduda a la nostra centralera,
el llegeix el contingut del correu gratuït.
I, fins i tot, ho podem fer des d'un fixe, si volem.
Sí, això és una altra cosa que també...
Potser per interès personal,
volíem que funcionés en països del tercer món
i en zones on la gent potser no té telèfons mòbils,
i després de provar si això havia funcionat com una app
o havia funcionat com un servei,
vam pensar que era més interessant portar-ho tot
i que funcionés, fins i tot, amb telèfons fixes
o amb gent gran que té els típics Nokia de tota la vida,
que no són ni smartphones ni res,
funciona amb qualsevol telèfon del món.
M'he fixat que el número que et truca, és a dir,
en el moment que tu filtres, per exemple, el Gmail
de les trucades que t'interessa poder rebre,
i el número de telèfon és diferent cada vegada?
Pot ser que canviï cada vegada?
Pot ser. Nosaltres criem una centradeta
amb diversos telèfons, també per un tema de capacitat,
i en principi et truca amb un telèfon que està disponible.
Molt bé, molt bé. Escolta'm, el que heu fet vosaltres
és aprofitar una tecnologia que ja existeix, no?
Dels operadores, d'aquest toque que deies.
Hi ha algú aquí que es pugui queixar?
Això és una molt bona pregunta, ja s'ha agafat tothom.
Ah, sí? Vaja, allò és tot tan bona.
No, no, al contrari.
Això vol dir que s'entén, no?
Sí.
O sigui, nosaltres d'entrada ens ho hem estat mirant,
i la trucada perduda, al cap i a la fi,
és un cas molt curiós d'una cosa que té cost,
perquè al final, tot i que ara hi ha una trucada,
hi ha un estelament de comunicació,
però no es factura.
Hi ha una diferència entre el que li costa a l'operador de telefonia
i el que li factura al covària.
I nosaltres aquí és on entenem.
De totes maneres, el proveïdor que tenim,
ell és conscient que nosaltres fem servir aquest sistema
i ell és conscient que fem servir les trucades perdudes.
Per tant, nosaltres sí que tenim les esquines cobertes
i no hi ha cap mal a ningú.
Després, la gran pregunta és si nosaltres algun dia fossin grans,
les operadores es plantejarien cura per les trucades perdudes?
Jo això no ho veig gaire factible.
És a dir, estem també en una cosa que ara mateix nosaltres som petits
i és una cosa nitxo i realment no li fa mal a ningú.
Jo als uients que ens escoltin,
el que recomano és que provin, que vagin a poput.io
i ho provin, perquè és tan absolutament sorprenent,
a mi m'encanta perquè és...
doncs això és...
i has d'haver pensat molt en això, és el que comentaves tu,
que segurament portàveu molts mesos o molt de temps pensant-hi.
I no sé, la millor manera de provar
és anar directament a la pàgina,
ràpidament pots fer un to de prova
i veus com funciona
i segurament les aplicacions que puguin sorgir,
i amb això acabo,
poden ser més dels que us podeu imaginar, no?
Sí, és molt curiós, perquè jo soc enginyer
i aleshores quan intentes treure una cosa al mercat,
intentar trobar-ne una utilitat pràctica,
tu estàs molt enamorat de la teva tecnologia, perquè l'has creat tu,
però la gent no vol que li parli d'economia,
vol que li parli d'aplicacions pràctiques.
Aleshores hem desenvolupat unes quantes idees de situacions
i hem enfocat una miqueta més al mercat de les empreses,
és a dir, aquest servei que tenim a la trucades per email,
creiem que és molt interessant per a usuaris de l'estranger,
o que jo mateix, o sigui, que no veig el truc,
és un punt negre, per desgràcia,
i a casa moltes vegades s'incorporen de vegades.
O sigui, jo el faig servir, aquest servei cada dia.
I vam veure que hi havia una sèrie d'aplicacions, com deies,
unes altres utilitats que hem enfocat també més cap a empreses,
que aquí és on tenim nosaltres el nostre negoci.
Però no...
Hem pensat que això que ho volem oferir de forma gratuita,
perquè a nosaltres realment no ens costa,
doncs és molt interessant per a tothom,
i ja et dic, no tant per a nosaltres, sinó per gent d'altres països.
Ara mateix tenim gairebé el 50% dels nostres usuaris
són de Lletinoamèrica, i molts d'ells no tenen telèfon mòbil,
o, per exemple, el fix a la casa.
A mi, no sé, em fa molta il·lusió
que això li pugui ser útil a molta gent.
Doncs, Carles Fenollosa, moltes felicitats, molta sort.
Anirem seguint Paradoxa, que és la vostra empresa,
i sobretot aquest servei que es diu poput.io,
que és ja directament on poden trobar aquest servei
i provar-lo de forma gratuita, com m'explicaves.
Molta sort i gràcies.
Sí, bueno, moltes gràcies per aquesta oportunitat.
No, que la gent interessi per tu i t'ajudi,
o sigui que us agraeixo molt aquesta oportunitat.
A tu, que ens enriqueixes el programa.
Adéu-siau.
Seguim amb l'Adrià,
que ens deixa un missatge de veu relacionat amb la publicitat
en la televisió per cable.
Hola, el meu nom és Adrià,
i la meva pregunta està relacionada amb les plataformes
de reproducció de vídeo i de sèries,
i fa referència a la televisió per cable.
A mi m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable.
A mi m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable,
perquè m'agrada molt la televisió per cable.
Saludem la seva vida.
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
que Canal Plus naixia i que et venien aquests continguts,
aquesta televisió, que tu pagaves i no hi havia publicitat.
Us en recordeu, que tu pagaves per una tele i no hi havia publicitat?
Jo no ho recordo.
No hi havia publicitat a les pel·lícules, eh?, però...
Entre programes.
Però molt poca, eh?
A l'inici ells em feien publicitat d'això.
És a dir, deien, eh?, si pagues, no si pagues, si pagues, no en tindràs.
Malauradament, jo crec que en un escenari on les empreses...
intenten sempre maximitzar el màxim els seus serveis,
això també inclou l'ús i sobretot massa vegades l'abús de la publicitat.
I el problema és això, que quan tu estàs fent, quan tu estàs pagant,
ja se suposa que una de les avantatges de pagar
és que l'empresa no es financia en publicitat
que repercudeixi en la pitjor qualitat del teu gaudi,
d'aquella sèrie que estàs veient, que no te l'interrompin a vegades.
El que passa és que l'àudio del nostre ullent
no m'ha deixat molt clar ben bé a què es referia quan parlava de publicitat.
Sí, publicitat més de tipus tradicional
insertada dintre de la programació,
fent una pausa publicitària i trencant-te una sèrie per la meitat
per posar-te un anunci, encara que aquest anunci sigui, com ell diu,
ajustat al teu perfil...
Diferent a un altre ullent.
O si el que estava fent parlava és d'insertar publicitat dintre.
Hi ha hagut algunes pel·lícules
que han tingut publicitat que ha sigut variable.
De forma virtual, dintre d'aquella escena, d'aquella pel·lícula,
per als diferents mercats,
la marquesina ha canviat d'aquell protagonista
que està esperant un autobús,
i en alguns països la marquesina ha mostrat un tipus de publicitat,
i en uns altres països, la sèrie de televisió o la pel·lícula,
mostrava una marquesina amb una publicitat diferent.
Ell ho deia d'una manera molt positiva, eh?
Potser sé que volia dir això.
No sé si el que ell parla és això, tecnològicament,
si aquestes sèries que tenen el nostre perfil
dintre de la sèrie passaran coses que siguin publicitat
cap a nosaltres com a espectador,
que seran diferents per a un altre espectador.
Aquell espectador que li agrada viatjar,
a la marquesina de l'autobús hi haurà viatge al Carip,
i a la persona que li agraden els llibres,
hi haurà llegeix, l'últim èxit de...
Vida extra... Exacte.
Pot succeir tot el contrari.
Per exemple, un cas concret a Spotify,
quan no ets subscriptor del servei,
la publicitat que reps no està relacionada
amb l'estil de música que escoltes.
Crec, positivament,
que intenten trobar l'estil de música més oposat a allò que escoltes,
perquè, clar, a mi em fotien reggaeton tot el dia,
però tot el dia amb un volum altíssim,
i, clar, havia de pagar per això.
La qüestió és que és molt estrany,
perquè, en el cas de Netflix,
totes aquestes plataformes de visionatge de demanda
és més flagrant, aquest tema.
Netflix ha dit que intentarà no fer-ho mai,
però que no se sap mai.
Hulu Plus, un servei molt semblant a Netflix dels Estats Units,
té publicitat insertada, inclús, enmig de la programació.
Ara, tal com comentava, i com comentava aquest uient,
els perfils de publicitat en el futur
seran cada cop més dirigits a nosaltres,
i, home, dintre de la desgràcia, com deies, Albert,
el fet que la publicitat que ens haguem de menjar
sigui cada cop més adient als nostres gustos,
doncs, bueno, dintre de les desgràcies, és una sort.
Sí, però després tenim coses com que estem escrivint un e-mail
parlant de les nostres vacances al Carip
i la publicitat del costat posa vacances al Carip,
però no m'han dit que no estan llegint els meus e-mails.
Estic segur que no t'han dit mai que et llegin els teus e-mails.
Segur que allà t'ho estan fent.
Però, bueno, és que en el món digital,
i cada cop més el visionat passa pel món digital,
deixem un rastre,
que és el que aprofiten les empreses per treure un profit.
I el Carles s'ha fixat en una tecnologia
que hi ha en algunes botigues i diu que li interessa.
Podria servir per comptar que tenim el cisteri
o el carret de la compra automàticament.
Res de posar càmeres a la nevera.
Com deien en el passat, s'és amb productes etiquetats
i un lector RFID a la cuina,
i en un moment sabem què tenim o què ens fa falta.
I amb l'aplicació corresponent fer la comanda al súper
seria un moment molt més fàcil, molt més pràctic.
A veure què em podeu dir de la tecnologia aquesta de l'RFID.
Moltes gràcies.
Gràcies a tu, Carles. M'encanta aquest nou format
del generació digital perquè precisament cada setmana
aprenem alguna cosa nova, com aquesta tecnologia
que diu en el nostre ullet RFID,
identificació per radiofreqüència,
he vist a la Viquipèdia.
Això mateix, i és totalment això.
Abans de contestar-li en el nostre ullet,
comentar una mica la teoria per la gent
que encara no coneix aquest tipus de tecnologia.
Com has dit, Albert, es tracta d'un sistema d'identificació
per radiofreqüència
i són uns xips, uns microxips,
que generalment tenen forma d'etiqueta
i són petits, com una enganxina,
la trobem en molts productes, està a tot arreu.
De fet, és una tecnologia que estava molt implantada
des dels anys 40,
que es va començar a haver primers casos
d'aquest tipus de tecnologia de radiofreqüència
per identificar productes
i estan aplicats en molts comerços,
al món industrial, com deia l'Orient,
i també és una mica un sistema complementari,
competència, des de sempre s'ha venut
com la competència del codi de barres,
té molts avantatges, no cal tenir el codi...
El codi de barres les està veient
per poder llegir el codi.
No cal... amb un lector
tens una capsa plena de productes dintre
i, pam, passes el lector i tens els 500 productes,
ja saps quins són, allà, completament llistats.
En relació al que ens deia,
a mi em recorda una mica l'anècdota,
un típic pis de companys de pis,
i el típic company de pis
que és tiquismiquis a la nevera,
identifica tot el que té
amb el seu etiquet, amb el seu nom,
m'has recordat això, però ho dic amb broma, no?
Realment té moltes aplicacions,
m'he afrontat unes quantes, a nivell industrial,
per identificar mercaderies, per temes de transports,
perquè no es perdi una capsa.
Per temes de biblioteques,
allò típic de vaig a deixar aquest llibre
en un altre lloc completament diferent
i es perdrà per sempre entre els llibres.
Doncs per biblioteca serveix molt bé
trobar el llibre aquell que s'ha perdut,
per temes de mascotes.
Si tens un gos o un animal
que d'aquesta companyia...
Potser hi ha gent que ho fa,
que no introdueix entre l'animal, evidentment,
però al... com es diu això?, al cullar.
Al cullar, sí.
Veus que els animals porten xip, que estan introduïts a dins.
Bueno, ja es nota que no soc aquí molt de...
Sí, que funciona per RFID.
Sí, sí, sí. Sí, també?
Sí, que funciona per aquesta tecnologia.
Doncs mira, ja en sabeu més d'aquest tema que no pas jo.
També per fires i congressos.
Ara, quan anem a una fira tipus mobile o altres fires,
tots estem identificats.
També, tecnologia similar és la de les targetes de crèdit,
perquè és molt complex, no és ben bé RFID,
però és una tecnologia molt similar.
En aquest món hi ha moltes tecnologies
que s'assemblen les unes a les altres.
I parlant de noves aplicacions,
he estat documentant-me una mica
i sé que molt recentment el govern de Malàisia
ha estat molt interessat en aquesta tecnologia
i la volen aplicar en els cotxes.
Volen posar aquest xip, que és aquesta enganxina, doncs,
més que una enganxina,
un sistema una mica més...
amb més funcionalitats, amb diferents,
amb més funcionalitats i enactives,
doncs un sistema que permetria tenir-ho a tots els cotxes,
identificar-los, per evitar robatoris,
per pagar automàticament el que són els peatges...
Home, això aquí aniria molt bé, també.
Ràpidament ja l'has pagat.
No et pots queixar perquè el pagues per nassos.
I per molts altres usos.
Hi ha algun problema amb aquesta tecnologia?
Hi ha gent que està preocupada pel tema de la privacitat.
Almenys en el cas del cotxe et tenen permanentment controlat.
Sempre diuen,
com el que dèiem ara del mail de Google,
que ells no estan allà pendents,
però qui sap qui utilitza aquesta informació,
com s'utilitza,
com t'ho poden garantir,
la preocupació natural d'estar humà,
d'estar preocupat que estiguis controlat
o que et poden controlar, facin o no ho facin.
Per desgràcia, el problema amb la tecnologia RFID
és que hi ha moltes versions, versions, versions,
es va millorant, es va canviant,
però fa molts anys que està trencada,
està totalment oberta i hackejada.
S'han fet mil de demostracions
que si hi ha alguna aplicació basada en tecnologia RFID,
com la gran novetat,
hi ha gent que està dient,
però això és insegur des de fa molt de temps.
Canvio la tecnologia perquè això no serveix.
Un dels casos més recents és que la nova versió del DNI electrònic,
per exemple,
vol portar també una mena de xip RFID
que permeti la identificació a distància.
També s'ha parlat d'aquests problemes que hi ha hagut.
S'han fet demostracions
que persones pagant amb targeta,
no les que estem utilitzant ara, però fa un parell d'anys,
perquè només està prop de certa persona amb un lector
poder capturar les dades de transmissió
que s'està fent en aquell moment.
De fet, també fa un parell d'anys
que es van posar de mod aquestes cartires especials
perquè portessis totes les teves targetes dintre
i aquesta llegenda urbana
de l'home que anava pel metro amb un lector
no et pogués robar 20 euros.
També funcionen amb tecnologia RFID,
la majoria de les etiquetes
que serveixen per identificar, hi ha grans projectes,
hi ha molts projectes Kickstarter.
A la generació digital de la Tècnica en parlarem ben aviat d'un d'ells,
que es diu Wistiki, que són tot de petits tax,
petites etiquetes que pots posar al teu bolso,
a les teves claus, etcètera,
i que et serveixen en una aplicació mòbil
per trobar-les ràpidament, moltes funcionen també amb RFID.
Generació digital.
Abans de canviar de tema,
recordem el telèfon del programa 638 68 70 30,
on podeu enviar missatges de veu durant tota la setmana.
Per la setmana que ve tenim un regal,
és un Resident Evil Origins Collection.
D'entre tots aquests missatges que envieu,
doncs triarem un guanyador.
De fet, estem rebent ja missatges,
aquests missatges passaran la setmana vinent
i la possibilitat de guanyar aquest premi,
que ho tindrem la setmana vinent.
Exactament, i ara parlem de videojocs.
Molt bones, amics del Generació Digital.
La pregunta que us genso aquesta setmana
és sobre la possibilitat que en pocs anys
tota la distribució de videojocs es faci de forma digital.
Bé, m'agradaria saber què en penseu,
i si creieu que això farà que el mercat disminueixi
les seves ventes i, vaja, ens acabi perjudicant
a tots els que juguem amb Play4, amb Xbox, amb PC...
638-68-7030.
Gines, se n'han acabat les capses? No, encara.
Encara no? Com a mínim, encara no.
De fet, encara, fins que la nostra mare, àvia, pare, tiet, àvia,
cosí, cosina, vulgui regalar-nos alguna cosa
per desenvolupar per reis o pel nostre aniversari,
perquè allò de fer un val de regal
o un val monedé de 30 euros o 20 euros a Steam,
o a Xbox, és molt trist, oi, Albert?
És molt trist, però ho hem de començar a assumir,
perquè com regales el Minecraft, per exemple, o cinc o altres?
El Minecraft el pots regalar físic.
També, també és veritat.
Has posat un exemple, que aquest sí que el tenim.
Però amb PC, no? Que és la versió bona.
És la versió bona, la PC.
No regalau mai el Minecraft en consoles?
No, però això que deia que cada vegada hi hauria menys jocs...
Perdona, cada vegada n'hi ha més.
Es calcula que cada setmana es pugen 100 jocs només a Steam?
No estic parlant de Greenlight, no estic...
No, no, jocs. Jocs directes a Steam.
I això només és una plataforma, eh?
Si heu de pensar que...
Quants jocs sortien abans al mes, per una plataforma?
Ens estem parlant que d'una plataforma,
en una setmana en surten 100.
Cap del mes en surten 400.
Cap de l'any, quants en surten?
Si més no, un dels problemes dels desenvolupadors d'avui en dia
és fer-se veure entre tanta oferta,
ja que al boca o orella del meu joc és molt bo, no és suficient.
Ara, per exemple, jo tinc els meus alumnes,
que jo els hi dic sempre,
i com voleu promocionar el vostre videojoc?
I sempre em diuen, no, el nostre videojoc és suficientment bo,
perquè la gent en parli.
I és que molt bé, això ha passat quatre vegades en els últims anys,
amb el Minecraft i amb Undertale i amb quatre més, però no passa.
Ara comentaves aquests 100 videojocs que surten cada setmana per Steam,
per al món del mòbil, a l'App Store, cada dia es pugen 500.
Entre totes les App Stores es pugen 2.500 jocs,
300 aplicacions cada dia.
Imagina't. Entre totes.
O sigui, agafeu-vos, eh?,
perquè fer-se notar aquí el món del màrqueting s'ha de posar les piles.
Us recomano molt un article anomenat sobre l'indie apocalipsi
que explica, és de Zen Games,
i que explica aquesta munió de videojocs digitals
que, com que no s'han de produir,
no s'han de posar en capsa, cada vegada n'hi ha més.
I el que nosaltres ens pensàvem, que era una botiga virtual,
realment és un magatzem on trobar a vegades alguna cosa és molt difícil.
Hi ha una cosa que a aquest tema m'interessa molt,
que és el fet que ens pensem que pel fet que sigui digital
no contamina,
però s'ha calculat que a partir d'unes 35 gigues
ja és menys contaminant en la versió en format físic
que baixar-te'l d'internet.
En aquesta qüestió també podríem dir
que les bicicletes elèctriques contaminen.
Per l'amor de Déu, per favor, l'electricitat també se la produeix.
I aquesta setmana s'ha engegat en aquesta casa,
i sobretot a Televisió de Catalunya,
una nova sèrie transmèdia.
Es diu Em dic Manel,
i està protagonitzada per el Manel Piñeiro,
més conegut com l'Homo APM,
l'Ivan Lavanda, en Peyu i l'Anna Bertran.
Amb l'excusa que l'Homo APM vol deixar de ser-ho,
com a personatge,
i vol ampliar la seva carrera com a artista,
ell explica en aquesta sèrie que l'Homo APM
és una sèrie que és molt important.
I ara ell explica en aquesta sèrie com desenganxar-se,
però que ho té força complicat.
Juguem amb l'ambigüitat.
És a dir, evidentment, sí que hi ha coses
que jo als unionistes els he explicat,
que m'han passat a la vida real, no?
Però, vaja, de real, real, hi ha molt poca cosa,
perquè si no, realment sí que seria per suïcidar-me.
Seria un drama molt bèstia, no?
Els audiovisuals ens han parlat d'aquesta nova forma de creació
i sobretot de distribució.
Un nou públic que consumim molt audiovisual a la tele,
però que ho fa fora de la tele,
ho fa precisament a les xarxes, bàsicament YouTube, Facebook, etcètera.
Per tant, teníem que anar al natiu, teníem que fer-ho allà,
i buscar que la gent participés d'aquest contingut.
O sigui, aquests nous públics que consumeixen molt audiovisual,
però que el consumeixen fora dels dispositius habituals.
No deixem la tele.
Ara parlàvem d'aquesta sèrie amb Dic Manel,
que podeu trobar al Facebook de la Generalitat de Catalunya,
a través de la seva pàgina web, a tot arreu,
perquè precisament ens transmedia,
i ara parlem del nostre germà del programa de Canal 33.
Doncs sí, perquè, com cada setmana, aquest dimarts,
tenim un nou episodi del Generació Digital del 33,
concretament l'episodi 164.
Bona nit, tinguin amics del Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Aquest dimarts a la nit, els germans del Generació Digital del 33,
tornem amb un programa carregat d'històries,
com, per exemple, un reportatge,
en el qual explicarem com la física quàntica...
Sí senyors, ens atrevim amb la física quàntica,
ens pot ajudar a mantenir comunicacions electròniques segures.
I us explicarem quines apps o quines pàgines web
podeu fer servir per endreçar una mica la vostra agenda informativa.
Tenim mil i una fonts d'informació,
pàgines web, blogs, diaris,
mil i una històries que ens ofereixen informació de tot tipus,
generalista i detallada i concreta.
Doncs bé, explicarem quines aplicacions ens poden ajudar
a mantenir tota aquesta informació ben endreçadeta en un sol lloc.
Quina és, per cert, la vostra font d'informació preferida?
Com ho feu vosaltres per estar al dia?
Doncs jo personalment, sobretot,
i me n'adono cada dia a Twitter,
utilitzo algun agregador de notícies.
Utilitzeu algun agregador de notícies, Francesc?
No, jo, igual que tu, tinc una llista de fonts de Twitter,
perquè gairebé qualsevol pàgina avui en dia fa servir Twitter
com la forma més ràpida de promocionar els seus articles.
I allà ho vaig veient.
Hi ha més contingut del programa d'aquest dimarts?
En aquest programa també veurem com un nadó de 7 mesos
reacciona a la música dins del ventre de la mare.
Hi ha una altaveu que han creat a Barcelona
i que s'introdueix dins de l'úter per apropar al màxim la música al bebè.
Diu que és la millor manera per estimular el llenguatge
i la comunicació dels més petits durant l'embràs.
Quan estem dient dins de l'úter és que s'hi posa dins de la vagina.
Sí, tal qual.
És correcte?
Com si fos amb tàmpacs, no tingueu por de dir-ho.
És veritat, aquesta forma de comentar-ho.
Però és curiós, això sempre s'ha dit,
i de fet, quan...
si recordo la meva dona quan estava embarassada,
amb els auriculars, la música...
A la panxa, directament, no?
I que sembla ser que sí que...
Suposo que també se sent, però imagino que d'aquesta manera encara més.
Home, i tant, aquí és directe, eh?
Hi ha molta definició des que són petits.
Ara estic veient, per cert, la imatge, en francès ens l'ensenya...
Aquest és l'altaveu.
Déu-n'hi-do, eh?
Molt bé, tot això es podrà veure aquest dimarts al Canal 33
en el nou programa que doncs en Lluís Marquina presentarà.
I aquesta setmana hem fet també una entrevista
que es pot trobar al nostre espai del programa web a Catalunya Ràdio,
i l'hem fet a Esteban Redolfi,
que és director executiu del For years from now,
que celebrarà els propers dies 22, 23, 24 i 25 del mes de febrer.
Exacte, For years from now apareix en la seva tercera edició
al Mar del Mobile World Congress,
una plataforma de negoci global per la creixent comunitat de treball.
I és un dels projectes que s'està fent,
i és un dels projectes que s'està fent,
i és un dels projectes que s'està fent,
perquè és la primera vegada que l'hem conegut per la creixent comunitat
de startup tecnològiques,
vam parlar amb ell i li vam preguntar
què és el que pot trobar sobretot l'startup o les persones
que estan engegant empreses i que són novelts, que estan començant.
Un emprenedor, des del que té el primer concepte, la primera idea...
i que potser encara no s'anima a llançar-se.
Què trobarà el For years from now?
Doncs trobarà tota l'energia d'aquest ecosistema junta,
tota la passió que posen tots els diferents membres,
que necessitarà utilitzar.
També tindrà experts en diferents àrees,
com marketing, tecnologia, vendes, el que sigui,
que li explicaran com són les eines que pot utilitzar,
els avantatges que pot tenir i les maneres de fer-ho.
En aquesta edició, a banda de Google, Amazon, Twitter,
Wikipedia, Intel, Facebook, AP, hi podem trobar d'altres actors.
Hem sapigut explicar el projecte
de manera que a tothom li veu el valor i a tothom vol estar,
que és l'increïble.
I no solament les tecnològiques, que seria com un terreny natural,
sinó també empreses que potser s'ho plenen una mica,
però en realitat, al coneixe'ls, tenen en el seu ADN
la idea de la innovació i el canvi.
Ens acompanyen, per exemple, la Batza, cafès,
Masda, cotxes,
Acbar.
Finalment, l'Esteban Rodolfi,
que és, ja ho hem dit,
un dels responsables del 4 years from now,
ens ha deixat una pregunta per a nosaltres, per a la taula,
i fins i tot pels uients, perquè hi puguin pensar.
Com sabeu, reinventar-se i convertir-se en emprenedor
implica tenir un punt de somniador.
Però, a més d'aquest punt de bogeria,
també implica ser molt conscient dels recursos que tens
i tots aquests recursos que pots aconseguir a través de tercers.
4 years from now som una plataforma que intenta donar
connexions amb inversors, amb corporacions, amb coneixement.
En general, els recursos que necessiten els emprenedors,
doncs la meva pregunta seria, pels membres de l'equip,
què necessiteu per acabar de decidir-vos i llançar-los,
i què us podem donar des de 4 years from now
perquè tingueu aquesta empenta.
Treure'ns la por, no?, una de les coses,
que jo sempre penso, quan vols muntar qualsevol cosa,
és la por, la por és un dels temes que et trena més.
Jo crec que, en general, en aquest país ens falta la cultura del risc.
És a dir, més que treure'ns la por, és més atrevir-nos a fer coses,
perquè la por la tindràs sempre.
Però el que sí que necessites és aixecar el cul i fer coses.
I una mica de diners, també. Sí.
Però el capital no cal que el posis tu, el capital el pots anar a demanar.
Aquí, de fet, hi haurà un munt d'inversors.
En el vídeo d'aquest any,
on es veu tot el que va passar a l'edició passada,
es veuen imatges molt curioses
i és clarament qui és l'inversor i qui és el que està venent.
És perquè és molt curiós,
la imatge i la comunicació no verbal es nota moltíssim.
Ara, també, m'agradaria saber
quants pactes es van acabar tancant al For years from now l'any passat.
Sí, per què creus que són pocs, molts?
Saps què passa?
Tinc la sensació que els inversors,
quan van amb un tipus d'esdeveniment,
tenen moltíssima informació i el que necessiten, en canvi,
jo crec que és que se'ls vagi espaiant la informació
al llarg dels anys, de l'any, no tot en un mateix dia.
Segurament.
Segurament, potser es va tancar algun,
però potser la tasca és un inici, no?
Exacte, és el primer inici de donar la targeta i ja quedarem.
No esperis que en el For years from now acabis signant
i que el dia següent tinguis els diners al banc.
I'm sad and down
In the cold world
In a dream gets found
Doncs canviem totalment de tema,
on Uyen ens pregunta sobre les ulleres de realitat virtual.
Heu tingut algun contacte amb la realitat virtual?
I si és així, com està l'experiència?
638-68-7030.
Sí, jo el vaig tenir aquí al programa en directe,
que recordo que vaig posar les ulleres,
el color rift i vaig al·lucinar,
i aquest 2016, Francesc, serà molt important, no?, com dèiem?
Doncs la veritat és que sí,
per fi sembla que el 2016
és l'any en què ens començarem els consumidors a rebre les ulleres
i a rebre les ulleres amb un producte darrere,
fora ja de festivals, de demostracions tècniques, etcètera.
Fem un repàs ràpid del que segurament arribarem a trobar,
a tocar durant aquest any.
Les Oculus Rift, preu,
rondaran aquests 600 dòlars que es va comentar,
que han aixecat força polseguera,
i les tindrem a partir del juliol del 2016,
segons si no retrasa més,
i ja es poden començar a pre-reservar,
i apareixeran raspatllades per dos videojocs
per la plataforma Windows, no qualsevol Windows,
haureu d'haver un ordinador bastant potent a darrere,
per fer-los funcionar.
Una es dirà F.Balkir, és un joc de naus,
que jo crec que funciona molt bé, tot el que sigui simulació,
tot el que sigui que estàs sentat en un marc de referència fixe,
una cabina de pilotatge o uns comandaments d'avió...
Perquè no t'has de desplaçar per l'habitació.
No t'has de moure el cap, i aquí, des que portes els 360 graus,
només movent el cap, doncs la veritat és que funciona molt bé,
i és un joc bastant espectacular a nivell gràfic.
I després Lucky's Tale, que és un plataformes,
és com un Raiman en 3D.
El joc de plataformes típic, no sé qui,
l'experiència immersiva, com on et portaran,
no és en primera persona, tu el veus saltant per la plataforma,
aquesta mena de guineu que, al dir-la, tail,
em recorda al Tales del Sonic.
Això és el que ens apara Oculus per aquest any.
PlayStation, realitat virtual, el que era el projecte Morpheus,
a PlayStation VR, de 450 a 500 euros,
sembla que rondarà per aquí, el preu encara està per definir.
Jo pensava que seria mitja PlayStation 4.
I atenció, perquè hi ha data provisional...
provisional, eh?, del 30 de juny,
i vindrà amb 10 jocs de darrere.
Jo faré cua, eh?, ja us ho dic ara.
Després tenim les de HTC, les de HTC Vive,
o Vive, depèn de com vulguis pronunciar.
Aquestes havien de ser les primeres a arribar,
però s'han anat retressant força.
A partir de febrer sembla que serà la data
en què s'obriran ja les reserves per les de HTC,
i arribaran a l'abril, o començaran a arribar a l'abril.
Les HTC són, com hem comentat abans,
el partner tecnològic del projecte Steam,
l'hem comentat abans, però fora de micròfon,
ara estic pensant, perdona, els guions no ho sabien,
com ho dèiem abans amb la Gina,
són les que venen amb el projecte Steam,
i sembla que funcionen per Windows,
però s'està treballant molt perquè hi hagi suport per Mac i per Linux.
Que sapigueu que ara es diuen HTC Vive,
però s'està treballant, avui s'ha filtrat,
que segurament no portaran aquest nom,
que no portaran el nom de la marca HTC al darrere,
sinó que les fabricaran ells,
però crearan una marca a part per no contaminar-la.
I s'ha filtrat també que Steam sortirà
amb 40 jocs per les seves ulleres.
Són les més cares, són 1.500 dòlars,
però atenció, perquè no només venen amb unes ulleres,
que són potser de les més avançades del mercat,
que també tindran càmera incorporada
per poder permetre la visió,
que és de realitat virtual,
serveixen també per fer realitat augmentada,
i venen també amb una sèrie de comaraments,
per poder-te moure a través d'aquests mons en 3D.
I les que ja tenim, el que ja podem gaudir,
que també tindrem al llarg de l'any, són les Samsung VR,
200 euros per les ulleres,
però us fa falta un bon telèfon de la casa Samsung
per poder-lo fer servir de pantalla,
que hi posarà 400 o 500 euros més, compte.
I les Google Cardboard, aquest suport de cartró,
que permet que qualsevol pantalla que s'ajusti us pugui servir...
Home, no amb la qualitat del que acabem de comentar,
però us pugui servir per aquest primer contacte
amb les experiències immersives, 360 graus, etcètera.
Que és el que ens demanava aquesta gent.
I per acabar el programa d'avui parlem de la presentació
aquesta setmana del Mobile World Congress.
Sí, i volia acabar el programa precisament amb això.
S'han dit que hi ha una mica les novetats d'aquesta edició,
i vull parlar amb vosaltres de què us ha semblat.
Deixeu-me començar a mi.
Una de les Keynotes que tinc més ganes d'escoltar
és la de l'Anthony Lake,
que ell està vinculat directament amb el tema dels nens d'Unicef,
i que, sempre que s'acosta al mobile,
penso que amb aquests problemes que hi ha al fer aquests mòbils,
que porten molts problemes a moltes comunitats...
De fet, cada any trobo alguna solució
envers aquesta problemàtica al mateix mobile,
però m'encantaria una mica més la preocupació
per part de la fira més gran de mòbils del planeta
amb aquesta qüestió que doncs fa patir a tantíssima gent.
Què us agradaria... què és el que us ha agradat més?
Doncs mira, jo del que tinc ganes de veure
és què passarà amb LG i Samsung,
que durant el test vam presentar unes pantalles flexibles molt grans
i aporta bastant de temps rumors Samsung
d'un telèfon enrotllable o plegable,
projectori gamins, sembla que li han arribat a dir tot.
O sigui que m'agradaria molt veure si s'arriba a presentar.
I als modulables, l'any passat va haver-hi...
doncs això, el projecte ara de Google,
aquest telèfon que es pot muntar, peces actualitzades, actualitzar,
vam veure un dels fabricants de mòduls
que presentava allà una mena de projecte.
Què va passar amb el projecte ara després d'allò?
Doncs no sé com ha quedat i m'agradaria saber com ha continuat.
Albert, gràcies.
Jo estaré molt atent a les novetats en els mòbils, pròpia ben dit.
Hi ha diverses teories del que es podria presentar
com a novetats així a nivell comú de moltes marques.
L'actors de l'IRIS,
no tan sols tàctils d'identificadors, sinó de l'IRIS,
hi ha un mòbil LG que potser ho incorpora,
també l'estandardització del sistema aquest de pantalla
que la pots... que és sensible a pressió.
Correcte. Estandardització en tots els mòbils.
I també com els nous processadors dels mòbils
poden ajudar a que duri més la bateria.
Això és per mi el tema principal.
I Gina Tost? Jo només diré tres paraules.
Smartwatch, wearables i consoles al núvol
que es poden reproduir per a telèfons mòbils.
Doncs ara, després de l'informatiu, l'audivisual amb l'Àlex Gorina.
I qui és el guanyador, Eli,
d'aquest joc que regalem aquesta setmana?
Doncs el guanyador es diu Víctor Matute,
guanya un Jaskos 3 per PlayStation 4,
i recordeu que per la setmana que ve
també un Resident Evil Origin Collection per PlayStation 4.
El Víctor Matute, que no ha paregut en entès,
és el guanyador d'aquest joc que regalem aquesta setmana.
El guanyador és el Víctor Matute,
guanya un Jaskos 3 per PlayStation 4,
i recordeu que per la setmana que ve
no ha paregut en entena,
perquè fins que comencem el programa
totes les persones que ens envien un missatge,
no totes poden acabar ahir al programa,
doncs no l'hem escoltat, però ell s'emporta aquest regal.
Generació Digital sou tots vosaltres, i també la Gina Tost,
Francesc Xavier Blasco, Xavi Serrano, Albert García, Star,
Elisabet Sánchez i, qui us parlar, l'Albert Murillo.
El control tècnic del Martí Rigol, dimarts a la nit al 33.
I nosaltres hi tornem d'aquí una setmana.
Adéu-siau.
Gràcies per haver-nos atès.