OK.
Oooh, yeah, yeah.
Oooh, yeah.
Oh, oh.
Yeah.
Icat, la Ràdio Inquieta.
Generació digital amb Albert Murillo.
Benvinguts a la Generació Digital. Aquesta és l'edició número 820,
i la primera després del programa especial de Cap d'Any
que vam fer ara fa uns dies.
El d'avui és un programa on parlarem de present
o almenys de futur, a curt termini.
Què ens depara, aquest 2022, a nivell de videojocs independents?
De videojocs triple A?
Quins aniversaris s'acosten?
A més, també parlarem d'un llibre de Call of Duty
i escoltarem la música de Victor Mame.
Benvinguda, Laya Nerín, com estàs? Bona tarda.
Hola, França Xavier Blasco. Molt bé.
Tot bé, en general? I tant.
Elisabet Sánchez. Molt bé, i tu?
Molt bé, la veritat. I Albert García, què tal?
Tot molt bé, també.
El control de so, el Dani Jiménez, com ho portes avui?
Això va molt... Ajuda'm, Albert.
En quin sistema ha posat el seu tema?
Amb una fantàstica i cúbica Gamecube.
Ah, amb la Gamecube sonava així, la Gamecube, no me'n recordo.
Sí, sí. Quina entrada tan bonica, com es sonava desplegant el cub.
És veritat, és veritat.
Una temporada, perquè me la van deixar,
però és una consola que no apareix per casa.
Vull dir que, mira, esperem que avui vagi tot bé.
A on? A quin programa?
Has descarregat Generació Digital.
Escolta'm, encara no ens havíem vist
des que va començar aquest 2022.
Com està provant, aquest any?
La veritat és que molt bé, molt tranquil·let.
No cal que entrem en detalls, però Déu-n'hi-do com va acabar, com comença.
Però, escolta'm, hi ha, no sé, grisos, hi ha coses bones...
Fa bona pinta, és un any que fa bona pinta, no sé per què.
No, no, i tu tindràs força feinada, aquest any.
Sí, sí, en tindrem, en tindrem.
Perquè anirem parlant del IOP, eh?
El IOP s'ha convertit en un programa agermanat del Generació Digital.
És que estem a punt d'esfrenar, eh?, a punt a punt.
12 de gener, apunteu les agendes.
Molt bé, molt bé. És un programa, hem de dir, de teatre?
De teatre, veurem com triem,
entre tots els actors amateurs de Catalunya,
una companyia teatral.
Molt bé, això serà interessant de veure,
sobretot fer teatre.
I al final veurem com evolucionen, com els triem,
com evolucionen, com assagen i com estrenen, aquesta obra.
Us apuntaríeu vosaltres a un programa com aquest?
No. Jo tinc molta vergonya, o sigui, com a participant.
Sí, clar. No podria, no podria.
Jo us aguanto al focus, si voleu.
Jo també, si és això, sí.
Per la segona temporada, si vols.
El Francesc ha dit que s'apuntaria, eh?
Bueno, és que a mi també, unir a sortir per la tele,
que vols que et digui, eh?, però sí, sí.
A la teatre sí que m'apuntaria.
Arriba un moment que t'anarca, que no oblides.
És veritat. Em feia molta vergonya.
Faria com la Laia aguantaria un micro.
Molt bé, doncs, escolta'm,
avui apareixen uns quants videojocs que en parlarem?
Els teus amics estan connectats al generació digital.
De fet, n'apareixen pocs,
perquè estem a la primera setmana del 2022,
però mira, n'he trobat un, que es diu Madison.
Madison és un videojoc de terror en primera persona,
d'aquells que jo no sé si podria jugar.
Diu què faries si et despertes tancat en una habitació fosca
amb les teves mans cobertes de sang.
A Madison portem el control del personatge Luca
i haurem de lidiar amb un dimoni
que ens obliga a perpretar rituals macabres.
És una bona manera per començar l'any, eh?
Jo penso. Sí, sí, sí.
Aquest videojoc és curiós,
perquè l'han fet només dues persones
que són part d'un estudi independent argentí
i surt per PC.
De fet, moltes vegades diem, mira,
un equip petit de gent que fa videojocs,
que dius, mira, farà un, no sé, senzill, no, no, no,
és que és en tres dimensions,
és molt realista i només fet per dues persones.
Amb un treball de la il·luminació que és molt fosc,
ara l'estava veient, és molt terrorífic.
Sí, sí, sí. Però al nivell, eh?
O sigui, d'aquells que no veus ni a un metre de distància,
amb la llum...
I vas per sota com una mena d'aparcament, a les fosques,
inundat d'aigua...
No li desitjo ningú, això.
Madison, eh?, surt per PC,
i aquest 2022 és l'any de sortida de l'Amiga 500 Mini.
El mític ordinador comodore Amiga 500,
que va aparèixer l'any 1987,
torna de les andròmines apagades aquest any.
Tindrem un ratolí, un comandament de vuit botons, cables,
i fins i tot jocs preinstal·lats,
com el The Sentinel, que sona de fons.
En total, 25 jocs on hi podem trobar
els mítics Battle Chess o Another World.
La gràcia per molts jugadors
és que podrem instal·lar, a través de la seva entrada a la memòria USB,
els que nosaltres vulguem, és a dir, els jocs que nosaltres vulguem.
No sé com han arribat a aconseguir una cosa d'aquestes,
potser sense dir res a ningú,
perquè jo crec que aquí hi ha llicències, també, i tal,
d'un aparell mini que té el que molts demanaven d'aquests
que apareixen, que puguis tu posar les teves roms, no?
Sí, això, penseu que ve de The Retro Games Limited,
és una companyia anglesa,
que és la que va llançar les versions també mini del Commodore 64
i del Big Bean.
Per tant, és una empresa que no només...
El concepte és molt diferent quan apuntes a un mini ordinador
per un públic que va tenir aquell ordinador
i que, per tant, està acostumat a tot el que un ordinador pot donar,
doncs, poder utilitzar el seu Kickstarter per engegar jocs,
carregar coses,
que els que utilitzen les mini consoles retro,
perquè volen jugar a jocs de la Mega Drive o de la NES,
en aquest cas és un sistema que està pensat per ser funcional,
igual que el Commodore 64,
que recordeu que van tenir aquesta versió mini
i em van haver de fer una versió maxi del gran èxit que va tenir,
amb teclat que funcionava,
per encara assumir més la gent en aquesta sensació.
Crec que aquest també és dels format gran amb teclat funcional,
no ho recordo molt bé, però estaria molt bé,
perquè pel preu que té jo crec que hauria de tenir un teclat que funcioni.
Que funcionés, de fet, el preu serà 129 euros,
i apareix d'aquí uns mesos,
ja han anat endarrerint una miqueta,
i sembla ser que aquest trimestre o com a molt tard, l'abril,
Matges ja sortirà.
Jo no el vaig tenir aquest, però recordo molt a casa del meu cosí,
que el tenia, el Lemmings, per exemple,
una versió del Final Fight, el Sensible Soccer,
i sobretot un programa d'edició d'imatges
que la presentació es veia com Cleo...
El Deluxe Paint. Sí, el Deluxe Paint.
Exacte. Era mític, era aquí.
El Deluxe Paint. Sí, hòsties.
A diferència de les roms de la mini Mega Drive,
o la mini Internet, que tots...
Hi ha formes de fer una miqueta a vegades,
quan fas un ordinador és òbvi que ja li dones la possibilitat
que pugui accedir a qualsevol cosa que tu li posis.
Això és el que has dit tu, Albert, després del que li poses,
hi ha aquí cadascú i ja s'apanyarà amb la legalitat,
però ells simplement fan una màquina
que es pugui semblar un ordinador i que tingui un format d'entrada.
Sí, sí, és ben interessant, però atenció.
El 2022 us donarem molt la tabarra,
perquè és l'any del 20è aniversari d'aquest programa
que començava així, un dia del mes de juliol del 2002.
Sabeu quin va ser el primer minut de programa?
Doncs el Jordi Celles feia aquesta introducció.
El primer ordinador que vaig tenir en propietat,
meu, absolutament meu,
sense l'obligació d'haver d'anar a casa d'un amic a compartir-lo,
era un Amstrad CPC 6128 amb monitor verd monocrom.
Una mena de petita fantasia de 8 bits
amb 128 cas de RAM i 32 cas de ROM,
amb una unitat de disc de 3 polzades.
De fet, en aquells moments
desconeixia totes aquestes característiques tècniques,
i crec que en la majoria dels casos això és el més important.
Parlar que tenia en aquells moments
aquella màquina de disseny britànic i cor oriental
era absolutament nou i desconegut.
Aquella pantalla verda amb un sistema operatiu BASIC
que s'obria davant dels meus ulls
oferia un univers de possibilitats increïble.
Programar en BASIC, dibuixar amb el logo,
crear bases de dades amb els primers de base...
Però la realitat va ser que la primera vegada
que vaig teclejar alguna cosa en aquella màquina
va ser per carregar un videojoc.
Recordo que es deia Rollin' on the ropes,
una mena d'Indiana Jones que pujava i baixava laverins de cordes
enmig de fantasmes, mòmies i rats penats.
Game over.
Game over.
Doncs avui hem d'anunciar-vos una cosa molt important,
i és que fins al 21 de juliol,
quan just faci 20 anys del programa,
anirem, a més a més,
pujant tot el contingut de tots els programes emesos a Ona Catalana.
Tres temporades senceres i una temporada zero,
que és la que va servir per iniciar aquesta nostra aventura
a l'estiu de l'any 2002.
Aquesta temporada zero són els 7 programes
que ja es poden descarregar i escoltar des d'avui mateix
a l'espai sonant.cat.
A més, es poden veure fotografies de l'època,
entrevistes, guions i documents.
I les promocions.
No ens oblidem dels anuncis escrits pel Xavi Serrano,
que restarien a envejar els anuncis mítics de Sony,
com, per exemple, aquell de la nena amb els ulls separats.
A més, les veus eren molt mítiques.
És un secret.
No l'he dit mai a ningú.
De vegades l'habitació s'omple d'èssers,
i no em miris així, jo tampoc ho entenc.
I se m'acosten.
I em diuen que volen jugar amb mi.
I tot s'il·lumina.
I la llum es fa cada cop més intensa.
Game Over.
Diumenges de 9 a 10 del matí i de 3 a 4 de la tarda.
Només vi 10 jocs, retro i modern.
Game Over.
Som rars, sí, però ens agrada.
Game Over.
Uau.
Elit, això hauria de ser l'any 2002, 2003.
Jo tenia 22 anys.
Exacte.
I tu no estaves al generació,
tu estaves treballant una catalana,
i el Xavi Serra no sabia que et va dir que havien de fer una promo.
No sé si va ser el Xavi o vas ser tu, eh?
Un dels dos em va agafar allà i em va dir...
vinga, cap a l'estudi, a posar-me a 10.
Sí, sí.
Doncs posarem, de fet, a partir d'avui,
moltes d'aquestes promocions, aquests programes,
i fins, com deia l'Eli,
arribem el 21 de juliol, que és el dia,
que farem exactament els 20 anys.
Doncs tindreu aquestes 3 temporades i mitjans,
3 temporades i mitja més
del generació digital del Game Over,
que fa res, eh?,
perquè el Xavi deia videojocs.
Videojocs.
Molt correcte.
Sí, sí, era ben curiós.
És tota l'experiència escoltar els programes d'aquella època, eh?
No sé.
La veritat és que...
Una època en la qual feien programes temàtics dedicats,
per exemple, a Mega Man.
Sí, sí, sí. Estàvem una hora parlant de Mega Man.
De fet, els vuit primers eren un Dal Pacman, un Datari...
Un dels seus videojocs, en concret, hi estaven una hora.
I recordant els jocs d'aquella època,
època Play 2, la primera Xbox...
La Gamecube, que ara sentíem...
Sí, exacte.
Ja és vintage tot això, eh?, ja és retro.
Parlant de jocs de Gamecube,
o sigui, jo penso que és un tresor a nivell
de com veien els videojocs en aquella època.
Correcte, correcte.
I contrastar com ha passat el temps, és molt interessant.
I sobretot aquestes expectatives que teníem,
en aquell moment, pel que vindria després.
Ara és el moment, Albert, d'agafar i recopilar
tot això que sempre diem, això ho recopilarem dintre de 10 anys,
però no es fa mai.
Ara és el moment d'agafar totes aquelles prediccions futuristes
que en algun programa havíem fet sobre...
Què, i dintre de 10 anys què faràs, Sònia?
Què faràs, cega, amb la Dreamcast?
I llavors es diu, bueno, no,
quan vam començar la Dreamcast ja estava...
Però ja m'enteneu.
És curiós, tot això està a arxiv.rg,
però heu d'anar a spaisonam.cat, és una pàgina meva,
però allà el que veureu és que tot ha estat directament...
Esperem fins que el món s'acadi,
hi haurà un disc dur,
esperem que algun dia algú pugui trobar i veure aquests programes,
ja penjadets a arxiv.rg,
i amb les fotografies, etcètera, etcètera.
Vull dir que molt bé.
Generació digital és ara tendència.
I aquesta setmana, Eli, has optat per un joc,
el que jugues cada setmana, per posar a prova el servei.
Estem anunciant el nostre 20 aniversari,
vols demostrar que encara estem bé, no?
Estem bé, no?
Doncs sí, perquè no era conscient que feia 20 anys,
i vaig pensar a Eli, t'has de començar a posar a prova,
a veure si això encara funciona.
Sí, sí, doncs mira, he jugat a un joc que es diu Trick Me,
que a més a més...
mira, si aquesta és la sintonia del joc,
la música que t'acaba sonant,
trobo que m'ha anat molt bé per aquests dies de festa,
perquè és un joc que pots estar tu sol,
però també pots jugar amb amics,
o amb els teus familiars, o amb altres persones.
Tot i que l'ús el fas tu, el control el portes tu,
però està molt bé, perquè sí que fa per jugar una miqueta en grup.
De què va aquest joc?
Doncs és un joc que planteja una sèrie de problemes,
de lògica, de trencaclosques, de deducció...
Bueno, tots ells et van aparèixer en un darrere a l'altre,
i els has d'anar resolent per passar al següent joc.
Molt bé.
Normalment a mi no tinc paciència, jo, per aquestes coses.
Per què? No...
Perquè soc més de joc ràpid, d'agafar-lo...
Sí, d'agafar-lo quan tinc una estona entre cosa i cosa,
i m'entretengo un moment i després...
Sí, però en aquest cas ho he gaudit,
perquè he de reconèixer que he pogut dedicar temps,
precisament per aquests dies que han passat,
i va molt bé parar una mica i relaxar-se i prendre-s'ho amb calma.
Aquest joc desafia bastant les habilitats,
tant lògiques com deducció, com inclús d'agilitat,
i compta amb 195 escenaris diferents,
que, evidentment, es van posar una mica més difícils...
a mesura que vas avançat,
tot i que no hi ha una solució fàcil,
perquè el joc intenta posar-te sempre algun parany.
És a dir, sí, la resposta la pots saber, o pots intuir-la...
Però hi ha alguna variable que...
Sempre hi ha una variable que encara t'ho posa una miqueta més difícil.
Per exemple, una prou.
De les més fàcils, de les del principi, et diu,
de tots aquests, quin és el vermell?
Aquí ja comencem malament, a mi.
A mi no costaria, jo.
I què? Però quina varia...
Doncs sembla molt fàcil, perquè hi ha quatre cercles de diferents colors,
però a sobre del color imprès hi ha el nom del color,
que no es correspon amb el del cercle.
Aleshores, evidentment, el que t'oferies seria...
marcar el de color vermell,
però la pregunta que t'està fent és quin és el vermell,
remarcant les lletres vermelles,
perquè el vermell que has de marcar és el que posa vermell.
Encara que sigui groc.
Això seria com un exemple molt fàcil,
i aquí hi ha totes les variants possibles.
Què més? Hi ha proves d'agilitat,
com, per exemple, encertar una pilota en una canasta de bàsquet.
Fàcil, trobar diferències, fer parelles entre diferents figures...
És una mica de tot, eh?
És un batibull de coses, sí.
Fins i tot n'hi ha un, que és mantenir en vida un bebè...
Hòstia!
El Dani en sap molt, crec.
Que ens apanyaries ràpidament.
Molt ràpidament.
I re, et sortirà una sèrie d'elements que tu has de deduir,
que amb aquelles coses...
Aquell ment... No morirà, eh?
No morirà, exactament.
Tot això que ens expliques em recorda molt aleatori,
a un joc de mòbil que es diu Escondido juego por la mamá.
Què m'estàs dient? Quines coses esteu dient, avui?
A un joc que es diu L'estàs jugant, Eli,
Escondido juego por la mamá.
És un títol una miqueta de traducció automàtica, eh?
I també és així molt boig.
Un bebè que ha de sobreviure, has de trobar una consola sota el sofà...
Ah, doncs mira, apuntat, eh? Escondido juego, molt bé.
Por la mamá, por la mamá.
És boníssima, que pots fer una segona part...
No, no, té segona, tercera, quarta i cinquena.
El que vulguis.
I totes maltraduïdes al títol, però així és...
Que bo. Em sembla molt divertit.
Molt bé, escolta'm.
Quan ja has encertat una sèrie de proves,
hi ha una pista que va bé,
però en cap cas aquesta pista et resol el problema.
És a dir, l'única cosa que et fa és donar-li la volta,
ensenyar-te'l per un altre vessant,
perquè tu puguis que el teu cervell no es quedi enclat en aquella cosa
i pugui donar-li la volta i aviam si ho encertes.
Molt bé, molt bé.
I ja està, és un joc molt divertit, una miqueta difícil,
perquè et fa les seves trampes,
però a mi m'agrada per això,
perquè pots ser tu l'únic que et concentres
o pots agafar un company, un amic,
i entre els dos intentar resoldre totes aquestes proves.
És gratuït, no té anuncis,
i el trobem per Android i per iOS.
Molt bé.
Recordeu que estem, doncs si ens esteu escoltant o veient ara,
és a través de twitch.tv barra generació digital,
si la gent ens vol dir com n'està provant aquest 2022,
o quines són les idees que vol fer aquest any,
quines il·lusions té per aquest any, ens ho pots dir,
després ho pots comentar.
De fet, no ens estan comentant això,
tothom està flipant bastant que estem en el 2022,
i diuen que el Dani els senta millor que la resta.
No sé què passa.
No, perquè sona molt més fort.
Sí, pot ser, però ens escolten bé, o no?
En general ens escolten bé.
És per la Gamecube, òbviament.
De fet, ara el Dani parlarà l'altre cop,
però només s'escoltarà a través del twitch.
Dani, hola, què tal?
Molt bé, sí, sí.
S'escoltarà molt clar i té un micròfon molt bo allà.
No vas a dir alguna cosa, o no, Albert?
Que no és escondido, és oculto jugado por la mamá.
Oculto jugado por la mamá.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs els primers programes de l'any
sovint serveixen per fer una ullada enrere
que ens mostri d'on venim
i ens serveix per agafar embranzida, per mirar cap endavant.
Aquest 2022, a més, serà un any ple d'aniversaris especials.
Així que, de la mà del nostre especialista en pixels vellots,
el Francesc Xavier Blasco,
fem una capbussada a les dècades anteriors.
Doncs un repàs que farem, com bé dius,
mirant els anys que precisament compleixen dècada,
des d'avui, i la més antiga que ens permetria parlar de videojocs
és Compte, 1972.
Uau, 50 anys, eh?
50 anys, Déu n'hi do.
I em sembla que potser, Albert, ets l'únic que estaria, no?
Fa 50 anys.
Tenia dos anyets i estava viu, la meva mare va aguantar.
Ja veuràs aquesta xifra, no?
Segurament la mare no et va haver d'amagar el videojuego
perquè no devies tenir videojuego en aquell any,
perquè era una autèntica novetat comercial.
I és que, just del 1972, per cert, aquest American Pie...
són tot músiques que entraven en les llistes d'èxits d'aquells anys,
i és el meu homenatge especial de totes les que he pogut seleccionar
una mica als Estats Units i a la seva inventiva,
perquè avui en dia encara us trobareu moltes persones
que us diran que els videojocs són un invent japones.
Cosa que no és veritat,
però és un invent totalment nord-americà.
I aquest any 72 és molt especial
perquè una mica és l'inici, el començament,
del que és el gran èxit comercial dels videojocs.
Que no l'inici als videojocs, però el gran èxit comercial.
1972, Ralph Baer, que portava tallant des de l'any 65
amb la famosa Brown Box,
es posa a la venda l'Odyssey Magnavox,
la primera videoconsola domèstica de la història.
I també en els salons recreatius d'aquelles èpoques,
bars d'aquelles èpoques apareixia,
es fundava Atari i apareixien les màquines Pong.
Nolan Bajnell ja havia intentat l'any anterior, el 1971,
Computer Space,
entrar dins el mercat dels videojocs com a producte comercial,
que no va funcionar gens,
però amb Pong és on pega la gran estirada
i es converteix en el gran èxit mundial,
es veu que els videojocs són un gran negoci.
I ja és aquest, l'any 1972.
Déu-n'hi-do, quan parlem de la història dels videojocs,
en una indústria que és nova,
i ja comença a tenir els seus anys.
És molt maca la coincidència del 50è aniversari.
Per cert, jo, com a cosa personal,
fa poc al festival d'Arc Andreu,
que es fa de màquines arcades a Sant Andreu,
vaig provar la primera versió del Pong, la màquina aquella,
que mai havia jugat realment amb els comandaments analògics,
i va ser una experiència, 50 anys d'aquella màquina.
Contra qui va jugar? Contra el Roger Seró.
Ah, molt bé.
Contra el Roger Seró d'aquesta visobra que hem anat plegats,
que va ser la partida.
No sé qui va guanyar, però us ho heu passat molt bé.
Fixa't que ràpid hagués pogut acabar l'aventura,
perquè tan bon punt van instal·lar la màquina,
al poc els trucaven dient que la cosa sabia fosc,
que no funcionava,
van anar tots preocupats a veure què coi havia passat amb la màquina,
com és que no els hi aguantava,
i el problema era que tenia la caixa de monedes tan plena
que havia bloquejat la màquina.
Imagineu-vos com van descobrir que allò era un negoci de veritat.
Música.
1982, ja et són només 40 anys,
i encara que el que sona és el Pac-Man Fever d'en Wagner i en García,
el Pac-Man no és de 1982, és del 80, però el 82...
sí que aquesta llista, aquesta cançó arribava al número 9,
a la llista d'èxits, una cançó dedicada als videojocs.
I a més, no és... bueno, és totalment arcadiana, videojoguera,
i 80era és impossible no disfrutar de Pac-Man Fever.
L'any 82 és l'any d'ET, ho recordeu,
el famós extraterrestre perdut per als Estats Units,
que a tots ens barro el cor,
i va ser l'any del famós videojoc d'etat i 2600 d'ET,
que va sortir a tota pressa per aquells Nadals
i que després acabaria ell i la família enterrats,
tot el que no es va arribar a vendre enterrats en aquell abocador.
Diu la llegenda urbana, després hem vist que s'ha anat en aquell abocador,
s'ha trobat, però no era tant com semblava,
les llegendes ho solen inflar tot.
A més del cartutx d'etat i 2600 d'ET,
se'n van arribar a vendre més de dos milions de còpies.
Vull dir que se'n van vendre una borrada,
per ser considerat avui en dia per molts
encara un dels pitjors videojocs de la història, també, llegenda urbana.
Els salons recreatius,
perquè l'any 82 encara els microordinadors
no havien arribat del tot a les nostres cases,
i els videojocs sobretot passaven als salons recreatius,
els grans èxits eren Just, el Robotron i el Burger Time,
és un dels meus preferits de sempre.
Hi ha una cosa que associo molt als anys 80,
també aquesta mena de fixació pel menjar ràpid,
que era una cosa que ens venia molt de fora
i era molt divertit, i era molt interessant,
i caminar per sobre d'aquelles hamburgueses i panets
i fer-los caure, a mi, de nen petit, em tenia flipadíssim.
Tu has dit el Robotron, per mi és un dels jocs que més m'ha al·lucinat.
D'aquests de doble palanca, eh? Sí, sí, sí, fantàstics.
En Namco treia el Super Pac-Man, precisament, parlant de Pac-Mans.
Per què? Doncs perquè des del 80 fins al 82,
Namco s'havia fartat una miqueta
d'una empresa, sobretot Midway,
li haguessin anat traient clones del Pac-Man,
com Miss Pac-Man o Pac-Man Junior,
que li anaven traient calés i calés i calés,
i ells no traien res.
Al final van treure Super Pac-Man una miqueta per dir,
bueno, traguem una segona part oficial, eh?
Però que no hi haguessin els microordinadors
no vol dir que en els ordinadors de l'any 82 no es jugués.
I, per exemple, és l'any on neix una de les sagues
més importants del món del PC,
que és el Microsoft Flight Simulator,
la seva primera versió, que és de l'any 82.
Com devia ser, eh?, els gràfics.
No com els d'avui dia, eh? No, no, no, no, certament.
Però fixa't, hi ha 40 anys d'aquest videojoc.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Molt bé, aquí jugàveu vosaltres l'any 82.
Els que aquí hi havia.
Ells ja estaven pels pèls, diguem-ne.
Jo, amb un sonall, crec que hi...
No, mira, amb un sonall.
Jo recordo que jugava amb el, com es deia, el Casiotone.
El Casiotone jo el tenia ja als 12 anys,
això, que jugava.
Sí, la Laia no l'hi pregunta.
No l'hi pregunteu, que jugava el 82, que encara no...
Jo tenia menys un any, també.
Tu també, eh? Sí, sí.
Jo ja jugava amb la televisió. Molt bé.
Ja estàvem aquí. Molt bé, molt bé.
Bueno, anem passant, eh?, els anys van passant.
Uai, quin salt, 1992, això que estem escoltant.
També estava a les llistes d'èxit del moment.
I és el Chris Cross, aquest grup de dos noiets,
que començaven a convertir en mainstream
tot el que seria la sonoritat del rap i el hip-hop
en aquells començaments dels anys 90.
Uns anys 90 en què el programa del videojoc
havia canviat totalment d'aquell 82 en aquell 92.
Fixeu-vos què és l'era deurada
de la controvertida megadrive i supernès
que es partien la cara als patis dels coles,
que si Mario, que si Sonic...
I era una miqueta, doncs, el que tots en aquells moments
estaven vivint.
Per molts és l'època deurada dels videojocs,
segons l'art que tinguis, òbviament.
Però no he escollit només Chris Cross
perquè estiguessin a les llistes d'èxit,
i, a més, uns anys després van tenir el seu propi videojoc,
en aquella infame sèrie de jocs per Mega CD,
de Make Your Own Video,
on hi van haver-hi In Excess, Chris Cross,
i Marky Mark, em sembla, i algun altre més, no?
Una saga bastant infumable,
però que intentava aprofitar el CD-ROM, doncs, per bé, no?
Perquè tu fessis el teu propi videoclip musical, eh?
Tot i que l'any 91 és l'any que surt Street Fighter 2,
i, per tant, no és l'any 92, tots els 90,
i, per tant, tots els anys gairebé de la dècada dels 90s,
hi ha una versió de Street Fighter 2,
ja sigui per Arcade, ja sigui per consola domèstica.
La Champion Edition és la que va arribar al recreatiu,
i ens va permetre lluitar amb els quatre bosses finals,
però, en les versions domèstiques,
l'any 92 és l'any de la Super Nintendo,
l'any de la Super Nintendo arriba a Europa,
i, per tant, amb el seu joc de Street Fighter 2,
que es va convertir en un autèntic vent de consoles.
Vull dir, va ser el joc que va fer terrible,
la megatradició va començar a patir,
que la competència era farotxa
perquè aquell joc va fer que es venguessin un porron de Super Nintendo.
Compte perquè l'any 92 apareix l'Street Fighter 2 per Super NES,
però també la versió de Street Fighter 2 per ZX... ZX Spectrum.
Imagina't. O sigui que Déu n'hi do.
No l'he vist, em sembla, jo, aquesta versió.
Deu ser curiosa de veure. Doncs la veritat és que sí.
I agafant una miqueta un lema dels anys 90,
que seria més gran, més dolent i sense censures,
Bigger Mother and Cat, una cosa que en els 90 començava a aparèixer
per tot arreu, en els discos de música,
o en sèries d'animació de la tele que així més gamberres i més adultes,
la veritat és que apareixia una altra saga llegendària
que anava darrere de Street Fighter 2 i va ser Mortal Kombat.
Sí, i amb el Mortal Kombat va venir tot allò de la violència
en els videojocs, després el Cody Peggy, de les erats...
I aquí va començar una miqueta, també,
una premsa als videojocs, una mica fumuda, de vegades, no?
Doncs la veritat és que sí.
Vaig posar molt a la palestra la influència dels videojocs,
van haver-hi sessions al Congrés dels Estats Units,
i van haver-hi molta publicitat, molta premsa marillista,
parlant del perill dels videojocs i la violència dels videojocs.
És el que dius tu, al final,
això va desembocant que la pròpia indústria
s'intentés autorregular en coses com el Cody Peggy.
Molt bé. I a Sega què?
Doncs mira, a Sega l'any 92 arribava,
jo crec que és un dels jocs capdals per qualsevol que tingui una Mega Drive,
és un dels imprescindibles.
I a PC, una altra saga mítica,
posaria les bases una miqueta del survival horror
i ens començaria a ensenyar que el futur del videojoc
passava cap als polígons.
I estic parlant d'Alone in the Dark.
Molt bé.
Què diuen els audience?
A tu ets.tv barra generació digital.
Doncs mira, l'Ignasi ens diu que molt a molt recorda aquests anys,
quins records, i el Tite Freda ens diu
que ha sortit el combat, el boom i el Tobias sortint de darrere d'un arbre.
Directament allà, com si no...
Si ningú ho digués. Molt bé.
I ara, 2002, fa 20 anys, ja, eh?
Doncs sí, fa 20 anys, i aquest és el Bruce Springsteen
que tornava als escenaris amb The Rising,
un àlbum ple de referències a l'11 de setembre,
a caure i aixecar-se de nou,
i una miqueta aquest any, aquest 2002,
estava ple de referències així, aixecar-se de nou,
començar coses noves,
per començar el generació digital,
que arribava amb la forma del Gainover a Ona catalana.
Però, per exemple, Ladríncas desapareixia
i acabava l'etapa de Sega com un dels nens del videojoc.
Això sí, ho feia amb un cant del signe d'Infart i Caruga.
2002 sortia com un dels últims jocs que ja va sortir per Ladríncas,
un dels jocs també capdals d'aquest gènere
anomenat el Bullet Hell,
de nausenca i amb bales pertot arreu.
A Can Nintendo, el Mario seguia amb les seves aventures poligonals,
a la Gamecube, amb el Mario Sunshine,
i també l'any de naixement d'una de les franquícies
jo crec que més estrambòtiques de l'univers dels videojocs.
És el primer Kingdom Hearts per Play, per Play 2,
és el joc on els personatges de Final Fantasy i els de Disney
conviuen junts.
Heu trobat sempre espectacular
que això ha sigut una franquícia de tant d'èxit.
Molt bé, i escolta, no ens parles del 2012?
Doncs mira, Albert, el 2012 és que només han passat 10 anys.
No és prou vintage, no és prou reto.
Tranquil, que quan fem el generació digital del 2032,
et prometo que hi parlaré.
Digital, acabes de fer una captura.
Doncs ha quedat clar que aquest 2022
serà un any amb molts aniversaris i afemèrides,
però també un any amb molts nous videojocs.
A continuacions els repassarem
i per començar destacarem les grans superproduccions.
Albert, t'ha tocat.
Què és la cosa més esperat de l'any?
Doncs jo, de forma deliberada,
he eliminat els que per mi són els més esperats.
Per mi i crec que per molta gent.
Estic parlant, doncs,
de The Legend of Zelda,
la seqüela del Breath of the Wild,
i també de The Elden Ring,
d'aquests dos videojocs que, de fet, n'hem parlat,
aquí al generació digital,
l'Albert es va parlar fa poc, relativament, de The Elden Ring,
i de Zelda vam parlar quan es va presentar l'E3.
Per tant, deixem de banda aquests títols
que són molt esperats,
porto uns altres que també són molt coneguts
i que comentarem tot seglat.
Igualment, més enllà d'això,
una mica de comentari sobre AAA general,
abans de començar,
serà un any especial, el 2022,
perquè hi ha molts llançaments,
des del punt de vista que moltes empreses
han endarrerit els seus títols,
el 2021, el 2022,
per qüestions de la pandèmia i tot això.
I també un altre motiu pel qual el 2022 serà un any potent,
és per al fet que encara és difícil,
i encara serà difícil aquest any aconseguir les noves consoles.
Encara hi ha bastanta mancança de microchips,
i, per tant, de semiconductors,
no em surti la paraula ara.
I, per tant, estan endarrerint llançaments,
perquè, per molt que sortissin,
molta gent no podria comprar els videojocs.
Així, si voleu, comencem amb el primer de tots.
Molt bé.
S'agraeix parlar sobre aquesta música.
Comencem amb el retorn d'un clàssic de PlayStation, Gran Turismo.
En concret, parlem de la setena entrega,
Gran Turismo 7 segueix a càrrec del mític Kazunori Yamauchi.
I tant.
Li pega, li pega molt, aquesta música, eh?
Sempre està fent aquests tràilers de Gran Turismo en música clàssica.
És fantàstic.
I tant, en Kazunori segueix vinculat al davant de l'Espanya.
I, per tant,
en Kazunori segueix vinculat al davant de l'Espanya.
Segueix vinculat al davant d'aquest simulador, estrella de Sony.
Sortirà, ja té data de llançament, el 4 de març.
En aquest cas, per Play 4 i per Play 5.
Així que, si encara no teniu la Play 5,
per tot això que comentàvem ara,
també el podreu jugar a la PlayStation 4.
I tornarà gairebé 10 anys després de l'últim Gran Turismo,
que va estar dintre de la nomenclatura de l'anumeració.
Gran Turismo 6 va sortir ja gairebé fa 10 anys.
Déu-n'hi-do.
Aquesta entrega una mica més polèmica,
que ha sigut el Gran Turismo Sport,
enfocat més a la competició, al C-Sports, tal,
que també ha tingut bona acollida pels que són més fans.
I encara, a Twitch, encara veig gent jugant amb aquest joc.
És totalment diferent d'altres simuladors de cotxes.
Evidentment és més arcade, però és curiós de veure.
I tant.
Ara, en aquest cas, igualment tornem a la saga principal,
amb el Gran Turismo 7.
Ja s'han pogut veure molts vídeos, moltes imatges.
En dades són 420 cotxes, 90 circuits...
Ja sabeu que sempre en Gran Turismo...
Molts números, molts números.
Els gràfics espectaculars, a mi m'ho semblen.
He vist per internet vídeos... Oh, seré fatal!
Jo ho trobo molt espectacular, no sé...
Però molt estil Gran Turismo.
Té un estil Gran Turismo.
Té una forma de fer els jocs que es nota.
Claríssim.
El tema de l'escola de conducció, que és una modalitat clàssica.
I, sobretot, tot això que li mola tant el seu creador,
que és la fascinació pel món del motor.
Sí, sí, com un amor... Sí, sí, que és increïble.
Els vídeos, de fet, hi ha tràilers molt potents,
que simplement no és curses,
sinó simplement és...
Posa el cotxe en aquesta localització icònica de París.
Sí, si fas una foto, no? Sí, fa una foto.
Posa el cotxe en aquestes muntanyes...
Tota aquesta cultura, doncs, de fer un anunci de cotxe,
que es pot convertir en un videojoc, també, al mateix temps,
doncs està incorporada dintre d'aquest títol.
I no serà el gran exclusiu d'aquest any, tampoc, no?
No, Sony tindrà altres títols molt potents.
De fet, jo diria que, fins i tot, encara més populars que Gran Turismo,
per exemple, el Horizon Forbidden West o el God of War Ragnarok,
seran altres èxits per a la PlayStation.
Molt bé. Què diuen els ullents?
Doncs, mira, hem de donar la benvinguda al Pixel Heroina PM,
que és la primera vegada que participa en el nostre xat de tuits,
i diu que sí, que té moltíssimes ganes del Gran Turismo.
I també, per primera vegada, participa el Sheik Naga,
enllaçant amb el que ens parlava el francès de les èpoques del videojoc,
diu que no li consta que Alicaruga de Dreamcast sortís a Europa,
el de Gamecube potser sí.
Exacte.
Alicaruga de Dreamcast va sortir només al Japó,
i després va sortir per Gamecube,
i acaba d'arribar a sortir per la primera Xbox.
Jo me'n vaig comprar als Estats Units per tenir-lo a xantaersus.
Doncs, vinga, continuem, ara hi toca Nintendo,
i ens has volgut destacar a l'Esplatoon 3,
per davant del nou Zelda que ja ens has explicat,
una miqueta...
Sí, per mi, el joc de l'any de Nintendo és el nou Zelda,
ja veurem quan sortirà,
però l'Explatoon 3 també és molt potent, molt maco,
el que s'ha vist fins ara d'aquest videojoc.
És l'altre gran llançament de Nintendo de l'any.
Recordar, joc multijugador, d'acció,
que, recordeu, substitueix les bales,
aquest joc d'acció, per pintura, un gran concepte.
Tornem a aquesta continuació,
que aquesta vegada sí, es presenta com una autèntica seqüela,
no com va ser a l'Explatoon 2,
però és bastant similar al primer, amb pocs canvis,
aquí sí que hi haurà un canvi significatiu,
i segueix tenint al joc una direcció artística brutal,
aquests personatges que sabeu que són com...
com una mena de calamars que es posen per sota de la terra...
El so és boníssim.
El so és boníssim, l'estètica com...
així com gamberra que tenen els personatges,
que apela moltes edats, també... I tant, i tant.
I que és com...
El primer ja té uns anys, però continua sent molt vigent,
doncs ara transporta l'acció en una mena de món postapocalíptic.
Com no? Si no és un món postapocalíptic,
no t'hi diré en vídeo.
Fins i tot el Kirby, que sortirà el nou joc aquest any,
és ambientació postapocalíptica de l'Explatoon, també,
però té un aspecte molt maco, visualment,
i bé, un joc per a tots els públics i veurem què tal.
Jo penso que estarà molt bé.
I acabem amb un joc de Microsoft, en aquest cas, un joc realment nou,
cosa que sempre suma punts.
Starfield, què ens pots dir d'aquest vídeojoc?
Per començar, ja té data de llançament, tot i que queda molt,
queda molt, ja té data de llançament.
Surtirà l'11 de novembre de 2022,
així que ja en parlarem a la propera temporada de Generació Digital.
Sí, esperem que n'hi hagi. Exacte.
L'11 de novembre és una data que agrada molt a Bethesda,
l'estudi estadounidenc darrere d'aquest estudi.
L'11 de novembre van treure, doncs, l'Skyrim,
ja fa 11 anys, això.
L'11 de novembre van treure el Fallout 4.
Tenen com una mena de fixació en aquest dia de l'any.
Molt bé.
I jo declararia l'11 de novembre Santa Bethesda,
perquè és quan llencen les sospicions i són molt esperats.
Starfield és la gran promesa d'aquesta companyia.
Porta molts anys, molts, molts, molts anys,
sense treure un joc realment gran, i aquest joc ho promet,
ambientació especial, viatjarem per l'espai,
descobrir altres planetes, altres civilitzacions, altres ciutats,
món obert, moltes possibilitats, història no lineal,
per tant, jo trobo que té molt bona pinta.
S'ha vist poca cosa, el que s'ha vist és molt espectacular,
però també molt... elegant, el que s'ha vist fins ara.
Home, és que ells ho són molt, eh?
No han volgut fer a la Ciutat del Panca,
en plan, mireu, quina passada!
Molt contingut, una persona en la nau espacial,
com arriba, agafa els comandaments de la nau,
molt subtil, però que promet moltes coses.
I, de fet, també, l'any 2022 serà l'arrencada...
de tota aquesta estratègia que Microsoft porta a temps preparant,
a base de comprar estudis.
Ja en porten 23 estudis,
i diuen que a partir d'aquest any
ja començarem a veure els fruits de tanta despesa econòmica
a comprar estudis.
Déu-n'hi-do, eh?, per ser el primer programa del 2022.
Molta matèria, estem dient.
Sí, molt, molt.
De fet, volem parlar també dels jocs independents,
dels indis que apareixen aquest 2022.
Laia, n'has elegit 3, i el primer és Hack & Slime.
Hack & Slime.
Correcte.
De la col·laboració entre un estudi de Sabadell, Sponbox Studio,
i l'estudi Bullwaresoft de Castelló de la Plana,
s'està coent el videojoc de Hack & Slime,
un videojoc del gènere de repartir a tot el dia dret.
És un Hack & Slime, com podeu interpretar pel títol,
que encara s'està desenvolupant,
però ja han confirmat que la seva sortida serà per aquest 2022,
i una cosa que també han confirmat,
que han confirmat, és encara millor,
que sortirà en català.
Es podrà jugar en català, molt bé.
Exacte. L'estètica és pixel art, així bàsica però bonica i divertida.
I és en 2D i el desplaçament és horitzontal.
La cosa és que serem un cavaller que, mescut i espasa,
haurem d'alliberar una torre infestada de monstres,
escalets, slimes, com ve diu el títol, obres...
Drugs han promès que ens trobarem allà dins i tot.
I han confirmat que la torre seran uns 25 nivells.
10 i 12. Exacte.
I que ens han assegurat...
La seva presentació del joc és molt divertida,
i ens asseguran que encara acabem d'estar hores farmajant
perquè els enemics acabin sent un sac de boxeig,
doncs que ens passarà super, superràpid.
Això és important, perquè de vegades dius...
Buf, per poder entrar aquí i tal he de fer...
farmajar, eh?, allò que heu estudiat.
Recolectar, recollectar, molt bé.
I això per on estarà, per on no podrem jugar, aquest joc?
De moment només ha estat confirmat per la plataforma d'Esteem,
per ordinador, i...
O sigui, quan diem Esteem és només PC, eh?,
de moment, si és per Mac hi ha...
No, no, no, Esteem pot estar per PC i per Linux.
Però no tots ho estan, no? No, no tots ho estan.
El que passa és que Esteem és la botiga,
la plataforma no el compres, però hi ha les tres versions.
I ara marxem de Castelló de la Plana i de Sabadell,
per anar una mica més lluny a Corea.
Little Witch in the Woods.
Doncs sí, aquest l'he volgut destacar,
perquè pels amants d'Estar Diu Valley,
que encara haurem d'esperar un temps pel segon d'Estar Diu Valley,
el de la xocolateria fantasma,
ens surt aquest any Little Witch in the Woods,
que és un joc adorable,
on se'ns explicarà la història de la Ellie,
que és una prenent de bruixa,
on arribarà en un mosc
on caïs ens el comenten com a místic,
que és un mosc així màgic,
on haurà de posar en pràctica
tot el que ha après a l'escola de bruixeria, podríem dir.
I l'estètica i l'ambientació d'aquest joc
és un pixel art també bàsic,
però en 2D, però que l'han fet com molt adorable tot.
La llum, no?
Tant pels tons clars que envolten tot el joc,
com per les criatures que ens anem trobant,
com hi ha un nen guineu,
o el taberner és mig cocodril, mig drac,
coses així. Que guai.
Així com els animalons del bosc, que ens podem trobar conills,
o ocells que de cop els creix una flor del cap,
o pastanagues que a tu la vas agafar i surt corrents.
O sigui, aquí, compte quan fermegis,
perquè potser tenen vida.
Exacte.
Està molt guai.
I és que tota aquesta durabilitat no ens hauria d'estranyar,
ja que el joc, com bé has dit,
ha estat desenvolupat per un petit estudi coreà,
Sunny Side Up,
que va ser el primer joc.
Ens van deixar provar una demo del joc, no fa massa,
aquest últim setembre,
i es van veure ja canvis interessants,
des del primer trailer fins ara,
sobretot en estètica i en distribució de mapa i així.
Molt bé.
I encara que no ens han posat la data concreta,
han assegurat que sortirà durant la primera meitat d'aquest 2022.
Molt bé.
I de moment només el tenim assegurat per Steam.
Però sent el tipus de joc que és,
no m'estranyaria que també el veiéssim per la Switch.
És el tipus d'aquesta consola, no?
Sí, que encaixi amb aquesta plataforma, sí, senyor.
Ilaia, acabes amb Planet of Lana.
Doncs sí, Planet of Lana
és un dels últims que...
li he posat un ull a sobre.
És del desenvolupador de Wishfully
i ens presenten el seu primer joc, també.
Un món on els animals, humans i natura
estan com en perfecte harmonia, és preciós.
Un paisatge on es respira pau, podríem dir.
Sense ficció, és, eh?, per el que veig, no?
Sí, sí, sí.
I de cop i volta
es veuen com si caiguessin meteorits a la Terra,
i en veritat són nous enemigues
que deixen anar tot de maquinària, així, sense cor,
i que comencen a controlar la zona, podríem dir.
En aquest joc podrem portar a una noia i el seu fill de l'amic.
És una criatureta negra
que l'assegueix a tot arreu, amb ulls blancs,
i així, és com un rossegador, podríem dir, no sé.
I hauríem d'anar a veure-ho.
A veure, a veure...
Podríem dir, no sé...
I haurem d'avançar a través d'aquest planeta
entre màquines i criatures perilloses
per descobrir qui és aquest exèrcit
que no sabem ben bé, sense nom,
que ha tarrat en el nostre planeta.
També és un 2D, aquest planeta oblana,
amb avançament horitzontal,
però aquí sí que deixem els pixels d'enrere,
ja que l'art és dibuixar amb A
una animació preciosa on els paisatges semblen
com pintura sobre oli.
Això és una tendència, aquests videojocs
que cada vegada es fan més a mà,
i que és una part de l'art
que cada vegada s'està imposant més amb els videojocs.
Sí, sí. Molt bé.
I el primer que has vist, què és el que has vist?
Doncs les escenes...
És un joc així com de plataformes, de passar puzzles i tal,
i les escenes, i com col·loquen els enemics,
i tot em recorda bastant a Oriental Blind Forest.
Molt bé.
Completament diferent.
Sí, sí.
I aquest és més sigil, que els enemics no et vegin,
saber obrir aquella porta...
Però, bueno, tampoc ens han revelat la data d'aquest videojoc,
de quan sortirà, però veure-la és...
Segurament ens han assegurat que seria el 2022.
Si no, no passa res.
Però no hem donat molta informació, encara.
De moment ho han dit i ja ho tenim.
Mentre no ha sortit l'11 de novembre del 2022.
Exacte. I aquest sí que sortirà per PC i Xbox.
I ara, mira, hi haurà una entrevista,
parlarem amb una persona que ha fet un llibre,
que m'ha semblat força curiós.
L'editorial Planeta i Edicions 3D Juegos
ha començat una col·lecció de llibres de gaming
que està creada per youtubers i streamers
de diferents videojocs.
El primer que ens ha arribat a les mans
és el Call of Duty Warzone Los Secretos de Soki.
Soki porta més de 15 anys jugant a la saga Call of Duty,
i també ha tingut experiència en la part competitiva
fent de comentarista en tornejos professionals.
El llibre, de més de 200 pàgines,
ha estat editat amb un munt de fotografies
que ajuden a entendre sobre el videojoc,
els consells personals del mateix Soki,
l'utilització dels accessoris, les variables,
el control del mapa i altres trucs.
Soki, benvenido al Generació Digital.
Muy buenas, ¿qué tal?
Muy bien.
Oye, cuando te llegó el libro editado,
¿qué pensaste?
Porque desde aquí nos quedamos bastante parados de la edición.
La verdad es que estaba súper bonito,
y al principio no sabía exactamente cómo iba el libro,
pero luego vi que cada página es diferente a la anterior,
súper bien editado, además muy vistoso para la gente
que a lo mejor no está tan atraída con la lectura,
que a lo mejor le parece un poco pesado tanto texto,
pero muy bien repartido, además, un montón de contenido,
las fotos muy chulas, muy bien elegidas,
como has dicho, para los diferentes capítulos,
así que súper contento con el resultado, la verdad.
Soki, el hecho de hablar diariamente,
en formato vídeo, en YouTube, en Twitch,
y ahora cerro en un libro,
para, digamos, ordenar tus conocimientos sobre el juego
y decidir cuáles son las cosas que ibas a plasmar o las que no.
¿Te ha costado mucho decidir qué es lo que entraba y lo que no?
Bueno, estuvimos trabajando varias personas en un guión
para ver cómo lo destruíamos todo,
porque el juego tiene muchísimo contenido
y sí que es cierto que al plasmarlo en un guión o en un texto
pues lo tienes mucho más ordenado,
y también es un contenido que me sirvió a mí
para recordar cosas que también había pasado por alto,
que a lo mejor son un poquito obvias, pero que son muy importantes,
y creo que la forma de trabajar que tuve con Planeta,
que es lo que me ha ayudado a hacer el libro,
estuvo muy bien por eso, por el orden que hemos tenido
y por un trabajo que hemos hecho durante meses.
Cuando tú juegas al juego durante todos estos años,
es una curiosidad, ¿eh?
¿Tienes una libreta al lado para apuntar las cosas que aprendes
para que no se te olviden,
porque al final este juego es de muchísimas variables, ¿no?
Sí, no, pero sí que es cierto que tengo muy buena memoria,
y lo que has dicho antes es que al estar en escrito
puedo ir plasmando un poquito todo,
pero no, realmente no voy apuntando nada, es solo conocimiento,
y lo que iba haciendo con el libro es,
durante varios ratos, durante varios momentos,
intentar hacer un poquito de memoria, recordar todo,
y ir poniendo todo en texto.
Pero sí, o sea, es como que hay que tener muy buena memoria
para durante dos años, pues, recordar todo, lo importante.
Todo lo que has aprendido con estas horas y horas de juego,
y plasmarlo en el libro, es una muy buena oportunidad
para el jugador o jugadora que no tiene tanto tiempo libre
para aprender, para conocer todos estos trucos,
pero me gustaría saber para quién va destinado el libro,
es decir, para jugadores que tienen suficiente, por ejemplo,
como mi hijo pequeño, jugando el fin de semana con sus amigos,
o para quienes, por ejemplo, les gustaría algún día ser profesionales.
Bueno, yo he intentado que el libro sea lo más completo posible,
es decir, que en primer lugar, por ejemplo, el primer capítulo,
los capítulos son algo muy básico para gente que es bastante novata
y que no ha tocado mucho el juego,
y que quiere, pues, conocer un poquito más sobre el juego,
y luego ya vamos con aspectos más avanzados, es decir,
con el libro no vas a ser 100% profesional, por así decirlo,
te va a ayudar a ser una persona que entiende del juego,
y que si ya de por sí, jugas poco o jugas bastante,
creo que sí que te va a ayudar a mejorar muchísimo,
porque hay algunos aspectos que a lo mejor pasas por alto,
pero sí, o sea, mucha gente, de hecho, le gusta el libro
competitivamente, etcétera, lo que pasa es que es algo más complicado
porque ahí ya entran muchos factores y depende un poquito de la persona,
pero sí, o no, que intentes hacer un libro súper completo,
que intentes servir para todo el abanico de jugadores,
al menos algunos capítulos en específico, vamos.
El libro Call of Duty, Warzone, Los Hereditos de Soki,
también tiene una parte de vídeo que me ha parecido muy curiosa,
donde podemos verte en acción en unos vídeos que se pone a acceder
a través de un código QR que viene en el mismo libro, digamos, ¿no?
Sí, decidimos que, al fin y al cabo,
es como una especie de libro interactivo, tiene esa parte de texto
con las imágenes, normal, como cualquier libro, y luego tiene
tanto los audios, que ahora sí que hablaremos de ello,
como también los códigos QR con los vídeos, que el objetivo era,
a lo mejor, temas un poquito más extensos y que es mejor
tanto visualmente como últimamente estar escuchándolo en un vídeo,
por ejemplo, un tema del típico debate
de mando con tecla y ratón, etcétera, que son vídeos,
que a lo mejor es un poco más complicado de plasmar el texto
y que se hace más o menos con un poquito de gameplay de fondo
y yo hablando y explicando un poquito todo, porque además
es como, a lo mejor, estás leyendo durante un buen rato y dices,
uf, estoy un poco saturado de leer ya, y coges un vídeo
y estás viendo el vídeo tranquilo para desconectar un poquito,
así que creo que es un idioma realmente chula, la verdad.
Y también de voz, como decías, es como un pequeño Discord
donde la gente también puede escucharte comentando cosas del juego, ¿no?
Que son, por ejemplo, test para saber qué tipo de jugador eres
o test para ver qué tal vas con el libro, si has entendido
las cosas que se explican o si realmente te falta algo más
y también algunas anécdotas de cosas que me han pasado en el juego,
al final con tantas horas me han pasado cosas divertidas
y que está guay explicar para que la gente desconecta un poquito.
Mira, lo que comentas ahora de qué tipo de jugador somos
es una cosa que últimamente me está interesando mucho,
porque yo llevo... Tengo 51 años, llevo mucho tiempo jugando videojuegos,
y ahorita me había planteado qué tipo de jugador soy.
Y en algunos juegos es súper importante saberlo
para definirte en el juego y saber cuáles son tus habilidades,
y esto lo explicas en el libro, ¿no?
Sí, porque al final todo el mundo no juega igual.
Yo, por ejemplo, soy una persona que me divierte ir a por la gente,
me divierte ir a matar gente y todo eso, entonces...
Pues ahí tienes que elegir el tipo de armas correspondientes.
Luego igual hay alguna persona que mezcla un poco el estilo,
es decir, de vez en cuando le gusta ir a por gente,
jugar un poquito con la zona más, digamos, más justo,
y siempre esperando a la gente y no ir a por gente.
Eso depende del tipo de jugador que eres,
tienes que moverte por diferentes zonas o elegir diferentes armas,
que son a lo mejor un poquito más lentas
si eres un jugador que se lo espera la gente,
como snipers o alguna ligera, etcétera.
Generación Digital, programa que ahora está escuchando la gente,
es un programa de videojuegos de la radio pública,
y nos gusta dirigirnos también a los padres.
De hecho, muchas veces ellos se ponen en contacto con nosotros
para trasladarnos su preocupación, por ejemplo,
de cómo pueden gestionar la frustración
que tienen sus hijos cuando juegan.
Juegos como el Call of Duty generan también frustración con los chavales,
porque es un videojuego que tiene muchas variables,
pide mucha concentración, mucho talento en momentos muy concretos.
Lo que es evidente es que no siempre estamos a tope,
jugando, y no siempre salen las cosas como queremos.
¿Qué dirías a los chicos o chicas que juegan a este juego
para que aprendieran a controlar esta frustración?
De hecho, es una parte que explico en el libro también,
porque es una cosa muy importante.
Yo, por ejemplo, al final es mi trabajo,
y sí que es cierto que solo jugar todos los días y todo eso,
y hay días que son días malos, por lo que sea,
porque tienes mala suerte, porque no estás jugando bien.
Entonces, yo muchas veces lo que sugiero es que si tienes un mal día,
si ves que no estás jugando bien y solo te estás enfadando, frustrando,
es mejor que dejes de jugar y hagas otra cosa
y ya al siguiente día vuelvas.
Porque al final lo que puede pasar es que te puedes quemar del juego
y puedes llegar a un punto en el que te saturas,
y ya estás durante semanas o meses sin jugar.
Entonces, al final son videojuegos para divertirse.
Si ves que no estás divirtiendo,
a lo mejor no estás haciendo lo correcto,
no lo estás enfocando de la manera correcta,
y es mejor darle un descanso o verlo de otra manera,
quizá no tomártelo de otra forma.
En este sentido, en la primera página del libro,
dices a tus padres el hecho de que ellos te han apoyado siempre
para meter contenidos y hablar de videojuegos.
En este sentido, muchos padres,
cuando su hijo se quiere dedicar al tema de los videojuegos
en todas sus vertientes,
lo pueden ver como una cosa que quizás es más difícil,
pero tú tuviste suerte, ¿no? Ellos te apoyaron.
Sí que es cierto que también lo hice de la forma que creo que es correcta
al inicio y es que mucha gente lo que se piensa es que puede dejar
tanto sus estudios como su trabajo
de cara a dedicarse al mundo del streaming
o subir vídeos, etcétera, de creación de contenido, ¿no?
Pero yo lo que hice fue seguir estudiando mientras subía video.
Es decir, yo estaba en la universidad,
sí que es cierto que no llegué 100% a terminar la carrera,
con lo cual puedo reanudarla cuando quiera,
pero estaba estudiando mientras subía contenido
y cuando vi que realmente estaba teniendo éxito
y que podía vivir de ello bien,
pues ya hice el focus, ya hice el cambio total,
y ahí estuve dándome un descanso a toda la vida.
Antes subía, por ejemplo, un biodiario y ahora subo tres,
vamos a hacer algunos directos, con lo cual me pongo mucha paliza,
pero sí, o sea, yo siempre sugiero que no sea como la opción
el tema de la creación de contenido,
sino que sea una acción secundaria, que sea un hobby,
y que si en el futuro va bien se puede hacer como trabajo principal.
Por último, Sokhi, ¿en qué momento está Call of Duty?
A nivel de jugadores,
es una franquicia que lleva muchísimos años,
ha tenido seguro altibajos,
pero ahora ¿cómo está? ¿En qué momento se encuentra Call of Duty?
Bueno, estaba en un momento relativamente malo,
hasta que salió Call of Duty Warson el año pasado,
ahí es cuando metió el boom y fue su mejor momento en la historia,
junto de jugadores como de ingresos.
Ahora sigue bastante bien, sí que es cierto que el último título,
Call of Duty Vanguard, no ha triunfado mucho,
y bueno, tiene sus jugadores.
Igualmente Call of Duty siempre es una franquicia
que aunque no le vaya demasiado bien,
siempre tiene muchas ventas y mucha gente jugando,
que yo creo que no sé si a la altura de cuando salió el Call of Duty Warson,
pero sí que va a pegar otro boom y que le va a volver mucha gente,
va a haber un montón de jugadores y es una buena época para volver al juego
porque va a venir un montón de nuevo contenido con el mapa nuevo,
más de 40 armas nuevas, una locura.
Va a haber un montón de contenido.
Muy bien, Call of Duty Warson, los secretos de Sokis,
el libro que ha escrito Asier González, Soki,
y que es editado por Planeta, Lumberg y 3D Juegos.
Muchas gracias por tu tiempo en el Generació Digital,
y de verdad, mucha suerte en tus proyectos.
Muchas gracias, un placer estar por aquí.
Generació Digital, amb Albert Murillo.
Continuem després d'aquesta entrevista
i escoltem el Víctor Mame,
perquè en el programa aquest d'avui,
on parlem de què ens depara el 2022,
tenim ganes de saber musicalment
quina és la música que té el Víctor Mame al cap
per aquest any que ha començat.
Hola, estimades i estimades amants de la música, el piano i els videojocs.
Bon any, nou a totes i a tots.
Jo soc el Víctor, el Víctor Mame a les meves xarxes socials,
i avui us vinc a parlar d'un dels jocs
que s'estrenarà aquest 2022 que més hype està generant.
Concretament parlarem del Elden Ring.
Elden Ring és el nou joc de rol de món obert de From Soft World,
que són els creadors de Dark Souls, Bloodborne i Sekiro.
La idea principal és de Hidetaka Miyazaki
i l'argument i guió de George R.R. Martin,
autor dels llibres de joc de trons.
L'Elden Ring es considera el successor de Dark Souls
i la culminació d'un gènere que va de la mà
de reptes de gran dificultat,
jefes finals molt espectaculars
ple de criatures horripilants.
La banda sonora d'Elden Ring està composada per Yuka Kitamura,
que també és la compositora dels anteriors jocs de From Soft World.
Tindrà un toc èpic i fantàstic, amb sonoritats sinfòniques,
fent servir grans cors,
seccions de vent metall capitanejades per trompes
i grans grups de corda.
La cançó que acabo de tocar és Lord of Cinder de Dark Souls,
també composada per Kitamura
i és la cançó del jefe final de Dark Souls.
Aquesta és una de les curiositats que ens depara el 2022
que més ganes tinc de desbatllar.
Com serà l'Elden Ring, com serà els seus gameplays,
com serà la música dels enemics finals
i com serà la jugabilitat del joc
tenint en compte la música en cada escena,
en cada personatge o en cada part del món.
Espero que tingueu un bon principi d'any,
moltes gràcies d'aquest 2022
i ens seguim veient a les pròximes edicions
del Generació Digital amb vídeo.
Això sí, avui no hem tingut vídeo,
però espero que heu gaudit també
de les meves explicacions i de la meva música.
Moltes gràcies i que tingueu molt bona setmana.
Participa a la comunitat del Generació Digital
el nostre canal de Telegram.
Aquesta setmana també els uients ens hem demanat
què esperen d'aquest 2022,
i sobretot amb temes a videojocs.
Sí, hi ha hagut respostes per tot,
hi ha hagut gent que ens nomenen a videojocs
i hi ha gent com el Carles García de Retro Barcelona
que diu que em faria molta il·lusió que tornés al Retro Barcelona.
Carles, ens n'estan bé.
Moltíssima.
El remake del Dead Space, li agradaria.
L'E ens diu Lel del Ring
i espero que més sorpreses que aquest any 2021.
Molt bé.
La Sònia Martí, el Tiny Tiny Wonderlands.
Després tenim el Jordi Borràs,
que el que desitjaria pel 2022
és entrar a una botiga i veure els stands plens de la PlayStation 5
i poder triar quina agafa.
El Sony Pen ens diu el Splatoon 3 i el Kirby 9.
És que és pel Nintendero, eh?
Sí, sí, sí.
També l'Arceus. També de Nintendo.
L'Isaac Besora, l'Starfield. Molt bé, d'acord.
Després tenim el Roger Pimpam,
que ens diu el Legend of Zelda Vault 2.
Breath of the Wild 2. Correcte.
El Sergi, que està esperant el mateix.
I després el Sergi Bochand-O,
que ens veu en una llista molt llarga,
que també el Zelda, el Kirby 3D,
el Metroid Prime 4,
el Teenage Mutant Ninja Turtles,
el Dragon Quest III,
i l'Echo of Mana.
Déu-n'hi-do, no, no.
Déu-n'hi-do la quantitat de videojocs
que ens han comentat al nostre Telegram,
que ho vam demanar i realment tots van participar.
Gràcies, Laia, Eli, Francesc i Albert, fins a propera.
Que vagi molt bé. Que vagi molt bé.
Gràcies també al Dani Jiménez del Control Tècnic.
I marxem amb la música de la banda sonora del Jet Set Radio.
He pensat que serà un any important per a nostres 20 anys a la ràdio,
posar aquesta cançó,
que tenia aquest nom del Jet Set Radio.
Adéu-siau.
Get up! Get up! Get up!
Ha, ha!
Ha, ha!
És ahir!
1, 1...
1, 2...
1, 1...
1, 2...
1, 1...
1, 2...
1, 1...
1, 1...
1, 1...
Come on! Get up! Get up!
Get down! Ha!
Get up! Get down!
Come on! Come on!
Get up! Get up!
Get down! Ha!
Get down! Get down!
Come on! Get up!
Get down! Ha!
Get up! Get down!
Come on! Come on!
Get down! Ha!
Get up! Get down!
Ha! Ha!
Ha! Ha!
Ha! Ha!
Ha! Ha!
Come on! Come on!
Ha!
Ha!
Ha!
Yeah!
Bum, bum!
Yeah!
Bum, bum!
Bum, bum!
Bum, bum!
Bum, bum!
Trobar, trobar, trobar!
Ha!
Get up! Get, get down!
Ha! Get down!
Come on!
Get down! Ha!
Get up! Get down!
Come on! Come on!
Get up! Get down!
Get down!
Ha! Ha!
Ha! Ha!
Mmm! Mmm!
Mmm!