Música
Benvinguts al programa de Catalunya Ràdio
que parla de videojocs, creativitat i cultura digital.
Aquesta és l'edició número 709.
Avui parlarem d'un joc fet a Catalunya
que es pot jugar també en català i que ara ha aparegut per PC
i sortirà en un futur molt breu a la Nintendo Switch.
Es diu BitLogic.
Farem un cara a cara entre Apex i Fortnite,
dos dels battles royals que més èxit tenen en aquests moments,
i ens posarem en el cap d'un zombie per conèixer
per què quan i com han aparegut de moment només
en l'imaginari col·lectiu.
Això és...
Generació digital.
Gina Tost, Francesc Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui amb Albert Garcia i l'Stardom.
Què tal? Benvinguts a tots, com esteu?
Hola, molt bé, molt feliços.
Molt bé. Tenim l'Stard a Tarragona. Què tal, S'tard?
Aquí, la mar de bé. Molt bé.
Amb el Miquel Marimón, el control.
You should see me in the crowd
I'm gonna run, there's nothing to hold
Jugues al FIFA 19 i creus que ets bo?
Demostra-ho a la cinquera edició del Play Gira,
la competició d'hi esports de Catalunya Ràdio.
Inscriu-te a catràdio.cat barra Play Gira
i competeix per guanyar 1.000 euros amb FIFA Points
i convertir-te en el millor gamer del país.
Els quatre guanyadors dels tornejos eliminatoris
participaran quan s'acabi la temporada
a la gran final que narrarem en directe en un programa especial
organitzat pel Tot Gira,
el pop-up i el Generació Digital de Catalunya Ràdio.
Fem un Play Gira?
El Play Gira és una iniciativa
que compta amb la col·laboració de la Liga de Videojuegos Profesional,
lbt.es.
Aquesta música acabarà tant, al Ricard no li ha agradat,
la trobo genial, i és la que utilitza el Tot Gira.
Quan parlen del Play Gira, ja ho has sentit,
si tens una PlayStation 4 jugues al FIFA 19.
Posem en marxa la cinquena edició del Play Gira,
la competició d'hi esports electrònics de Catalunya Ràdio.
Posem en joc, atenció, 1.000 euros en FIFA Points,
el jugador se n'endurà 750, el guanyador,
i el segon, classificat 250, el jugador de l'esport electrònic.
Organitzarem quatre tornejos eliminatoris i on-line
durant els mesos de maig i de juny.
I com es decidirà el campió final?
Quan acabi la temporada farem la gran final presencial
amb els quatre guanyadors dels tornejos eliminatoris
i seran un programa especial en directe,
des d'un escenari adequat per a l'ocasió,
amb el Tot Gira al capdavant
i també amb el programa Pop Up i nosaltres mateixos.
D'aquesta manera sabrem qui s'endurà el gran premi d'aquest concurs
i qui té l'honor de ser el millor gamer del FIFA 19 de Catalunya.
Són molts punts, eh?
Això dels FIFA Points, 1.000 euros, pots comprar molts jugadors.
Pots fer uns quants fitxatges amb el teu equip, eh?
Comprar molts sobres.
La veritat és que és un joc que, sobretot,
amb tot aquest tema de poder comprar aquest moda nou de joc,
està tenint força èxit amb molts jugadors.
Totalment, des de fa uns anys,
el FIFA són dos videojocs al mateix temps,
el clàssic videojoc de futbol i tota la realitat paral·lela
que és el tema del fut,
de l'últim e-team, dels sobres, dels fitxatges...
Jo segueixo força gent que està enganxada
i és com seguir la lliga, però virtual.
És una cosa molt increïble.
Jo em pregunto, després del partit del Barça l'altre dia,
si els punts seran els mateixos d'alguns jugadors del Barça o no.
Va variant, eh? Va variant la puntuació dels jugadors.
Creus que està devaluat, el Barça?
Bé, jo crec que sí, no?
Element de molts aficionats em fa l'efecte.
Molt bé, deixem el futbol
i anem a parlar de coses molt sèries.
Generació digital.
Un programa 100% lliure de caixes de luts, pay to win...
i microtransaccions.
Música
Imagineu-vos el Bit,
un avatar que té la capacitat de moure's per un món diferent al nostre
i que ens facilita poder gestir una missió que anirem descobrint.
Un videojoc que es mou entre el codi font de la xarxa
i on trobem enemics perillosos, camins ocults i misteris digitals.
El món virtual pot ser tan real com la realitat física,
una entitat sense cos pot ser considerada com un ésser intel·ligent i viu,
i amb Bit serà capaç de trobar les respostes a totes aquestes preguntes?
Tot això és BitLogic, el videojoc desenvolupat per OxyApp.
Tenim la Sòria, el Plaer, que avui ens acompanyen al Generació Digital,
el seu guionista i el seu programador, Alex García i Rafael Pérez,
en nom de tot l'equip que ha fet possible el BitLogic.
Gràcies per acompanyar-nos al programa.
A vosaltres per convidar-nos.
Perquè sou més, no? Heu estat més, no?
Sí, sí, sí, som bastant acompanyats.
Hi ha artistes, hi ha músic, en Fran, en Juan Antonio, hi ha moltíssima gent.
Molt bé.
¡Eh!
Un momento.
Sí.
¿Por qué dices sí?
Sí.
¿No sabes decir más que sí?
Sí.
No.
¿Algo más?
Sí.
Positivo y negativo, eres un bit, ¿eh?
Sí.
¿Dónde está tu programa? ¿Te va a echar de menos?
No.
¿Soy yo tu programa?
Sí.
¿Otra poca que ha alimentado?
Sí, sí, sí, sí, sí.
He posat aquest tall de Tron.
Rafael, el coneix molt bé.
És la pel·li de l'any 82,
perquè, a banda que el vostre protagonista també es diu bit,
és un personatge que sortia...
El frotant, que era un binari.
Només tenia dues respostes.
Però ajudava molt.
Sí.
I en aquesta pel·li, també,
els protagonistes que hi havia dins de la xarxa i els que hi havia fora,
tots buscaven la seva resposta, la seva veritat.
Una mica com el vostre videojoc, no?
Sí, sí, exactament.
La idea una mica bitlògica la va tenir l'Àlex.
Jo, bàsicament, tenia un videojoc buit, amb blanc.
Era un videojoc que sabia què havia de passar,
sabia cap on havia d'anar en cuanto a jugabilitat
i moviments que havia de fer, però no tenia cap argument.
I ell va ser el que el va donar el tema.
Sí, em va oferir la idea de fer un guió pel joc.
Posa-t'ho una mica més a prop, sí.
Em va oferir una idea per fer el guió del joc.
El joc estava més o menys fet, la idea estava argumental, diguem-ne.
Calia una història, no?
A partir d'aquí vaig desenvolupar una història,
perquè en el fons volia plantejar una història que fos transcendent,
que no només fos passar-se un joc i ja està,
sinó que quedéssim per sempre i que el poguéssim recordar.
Aquesta és la gràcia que tenim al bitlògic.
Molt bé. Aquesta versió que escoltarem ara mateix de bitlògic
és aquesta música.
Aquesta, diguéssim,
és la música que s'escoltava en el mateix joc per MSX.
De fet, aquesta versió que estem parlant
és una adaptació del vostre joc per MSX
que vau publicar amb cartutx físic
amb l'ajuda de l'Starr a Matranet.
Ara en parlarem. De fet, aquesta versió per MSX
també la podem trobar a Steam i Switch d'aquí poc,
en programari, no en físic, sinó en programari.
I Star, per cert, aquest cartutx ja no es pot trobar a la venda, o sí?
Sí, ara mateix, quan estiguin escoltant aquest programa, no.
Però demà sí. Què dius, ara?
Perdona? És una mica així, una mica meta.
Vull dir que ara mateix estàs gotat.
De quin any és, aquest joc, el de MSX?
Tens dos anys, no? Del 16.
El 16 va guanyar l'MSX-D i el 17 el vam publicar.
És una entrenada important, també,
que va guanyar un concurs de programació
amb el millor joc de l'any.
I la versió física, el que deia, que ara mateix es va esgotar,
però que ja estàvem just fora de micro,
ho comentava el Rafel,
i també ho havíem comentat aquest dia abans per mail,
que ara, de cara al juny,
quan es faci la reunió d'usuaris d'MSX de Barcelona, de l'AM,
doncs que n'hi haurà més.
I, com no, també, disponibles a la pàgina web d'Amatranet.net.
Potser no ho heu explicat gaire bé,
perquè, bé, aquest videojoc és força especial.
Com dèiem, el 16, m'agrada molt que ho diguis amb aquest número,
es va fer aquest videojoc per MSX,
que va néixer d'un concurs.
Exacte. És correcte.
Estem al 2019.
Feu aquest joc per PC, de moment, també per Switch.
Pots jugar-lo...
De les dues maneres, de maneres noves i de la clàssica.
Exacte, perquè et pots veure com és, si veus MSX, més o menys...
Si pots veure l'inici...
En temps real, voldria dir.
Què dius, a estar?
En temps real, vull dir, tu estàs jugant a la versió PC,
o a la versió Switch, i apreta una tecla,
i et fa una fregada...
No, això no ho hem fet així.
Ho vaig veure així.
I té un motiu, si vols t'ho explico.
El jugador, tu ho saps molt bé, el jugador d'MSX,
no té la mateixa paciència, o la mateixa manera de jugar,
que el jugador d'avui en dia, de qualsevol màquina, PC o consola.
Què dius, ara?
És una veritat, no té la mateixa guante de...
És més nerviós.
El govern vol acció, vol pim-pam.
I, a més a més, ho vol fàcil.
No ho vol massa complicat.
Si el mata massa sovint, estira enrere.
El càstig està vist malament, ara mateix.
Això no es podia fer, d'anar a fer en plan Wonder Boy,
que va fer aquella versió superxula,
que em sembla ideal.
Però no ho hem pogut fer, això.
S'ha d'haver adaptat als nous temps.
De fet, és més fàcil de jugar en versió PC,
i hem solucionat algunes coses
que potser alguns jugadors es queixaven de duresa.
I amb Switch encara més fàcil que PC, no?
Home, no, ja hauria d'estar...
Perquè estaria bé, no?
En Nintendo els nens no perden, queden segons.
BitLogic Labo, eh?
Si no va haver una vegada que Nintendo volia veure un botó
de passar joc, que anés fent avançant...
Sí, vam fer una mena de patent,
però no va arribar a fer-se a la realitat.
Era molt inútil, ja.
Amb alguns videojocs de Mario ho vam provar, eh?
Si et maten molt, amb els últims Mario...
Sí, jo he jugat algun, que si em mates molt,
surt una estrella i hi ha una hiela com fer-ho.
M'agrada molt, perquè s'està tornant molt
al món dels jocs clàssics,
i en el cas de la Switch, l'altre dia estava navegant
per la botiga virtual de la Switch,
i vaig veure un joc al Saboteur,
disponible ja per...
Tant qual, el d'Spectrum és el mateix.
Tant qual, i em va fer molta ràbia,
és una Switch, una consolada actual
amb un joc de microordinador fantàstic.
Per cert, estar, en aquest cas,
és un dels pocs jocs, penso jo, eh?,
que neix en una plataforma molt antiga,
com és MSX, però que és actual,
que encara hi ha jocs de la gent que ha de desenvolupar,
i que ara es pot jugar per PC i Switch, d'aquí poc.
És un cas, no crec que sigui únic, però Déu-n'hi-do, no?
Per Switch, jo diria que sí.
Les coses evolucionen.
Abans hi havia molt que feien un joc de 8 bits
i passava al joc de mòbil.
Això sí, que era una cosa que trobaves bastant sovint.
De totes maneres, Rafel, ara...
Ha lligut tot una miqueta això, el que diu l'Albert,
de jocs que es fan d'aquesta manera.
Potser ara la pregunta no tindria que ser per tu,
potser tindria que ser pel grafista i potser per l'Àlex.
Què seria millor o què és més bonic, més interessant,
més artístic, digue-ho com vulguis,
fer el remake o fer el demake?
És a dir, fer de MSX cap a Switch o de Switch cap a MSX?
Ah, està bé, també.
Home, jo penso que és més bonic fer-ho de Switch cap a MSX,
perquè la Switch és més moderna,
i la MSX són grafics que la gent no està acostumada a veure,
i han passat moltes generacions...
Aleshores, heu fet el remake d'una petita cap amunt.
¿Us veuríeu en cor de fer-ho al revés o ho veieu més complicat?
Doncs mira, una vegada es va plantejar això,
de l'anterior joc que vam fer a Doxiav del Camp Ballion,
i hi ha alguna captura i prova de com quedaria en una máquina de 8 bits.
I queda maco o què? Queda horrible.
Perquè a més, el joc jugava molt amb els colors,
i quedava superlimitat de com havies de fer-ho.
Però el gràfic era massa maco, era molt agradable.
Tornem per última d'aquest cartutx que va sortir el 2016,
que era força especial, no, Francesc?
El maquinari que hi ha a dintre,
que sempre és molt interessant i divertit de veure,
però el fet que fos transparent
feia que fos possible veure uns leds que hi ha a dintre,
que s'il·luminen, i clar,
els colors del led van canviant durant la partida
perquè tenen cert significat.
Així m'agradaria veure com ho resulta això
en les versions properes de Switch i la de PC.
¿Aquest efecte està simulat d'alguna manera
o ja no el contempleu?
En algun moment ho vam pensar amb fer-ho amb els teclats de Razer,
que tenen una manera de fer retroil·luminació,
i no descarto fer alguna actualització
que si tens un teclat Razer la cosa funcioni.
I el comandament de la Play 4 es podria fer...
Sí, amb el comandament de la Play 4 sí que es pot fer,
però no t'està mirant a tu, la llum te mira cap a fora,
llavors no té massa gràcia.
Ara que parles de comandament,
s'edica al joc que l'he jugat amb un comandament
perquè l'Stim s'ha de dir,
té una llibreria bastialment bona
per fer tot el tema de control de mandus,
i el que li posis normalment s'ho menja.
A no ser que facis coses rares,
tinc un mandu de Dreamcast
que el faig amb un adaptador de Play 2 i el connecto per USB,
en principi tot va bé.
I una adaptació d'aquest tipus és difícil de fer?
S'ha de fer de zero el joc?
S'ha fet de zero.
No he aprofitat res, visualment sí,
tot el tema gràfic s'ha adaptat a una resolució alta,
que estava en una resolució de 256x192 pixels,
no donava per molt més.
El que voldria explicar-vos una miqueta
el tema de les llums, tirant una mica enrere,
perquè el motiu que hi hagués llums, la culpa era de Star.
Què dius ara?
És culpa seva, originalment no era així,
però un dia parlant amb una Reto Barcelona va dir la idea,
si vols li podem posar llum, què dius, no pot ser.
Sí, i el podem controlar des del propi codi,
perquè s'il·lumini o faci coses en funció del que li passi al personatge.
I em vaig quedar al·lucinant.
Em va demanar si es podia fer amb carcassa transparent.
Clar, jo de seguida em va dir,
millor dir si m'obriven les llumetes,
i clar, doncs fotem-hi llumetes i tal,
i ell, ah, sí, rotllo amb light, no?
Que tu juguessis i que el tio vagi a reaccionar i faci llumetes,
que et maten, pum, un LED vermell, que agafes una cosa, pum, un LED blau.
I quan parla, també.
Molt bé, no pot ser. A l'estar se l'ha de ficar sempre.
I això també, una cosa que juga amb el biològic,
és que trenca continuament la quarta paret que se'n diu de la narrativa.
El personatge es presenta al jugador des del primer moment,
i continuament tu tens una relació amb ell
que pot arribar a ser una amistat o una enemistat.
Això fa que estigui molt viu el personatge,
i justament com parlava el Rafael, amb el cartut,
que et vegi les llums, que es vegi com la consciència del personatge,
fa que tota l'estona puguis tenir un vincle amb ell, no?
Pots sentir coses. És la gràcia, també, d'ell.
I després d'això, d'haver tingut una edició així,
amb el seu cartut, amb el seu manual, la seva enganxina,
les seves coses que hi ha a dins, la capsa i tal,
que ara surti amb suits, no teniu una queta de por
que surti només la targeteta que té amb el sabor,
quan te la fiques a la boca, i prou?
Home, si surt amb la targeteta amb el sabor,
jo em sento molt afalegat, perquè això vol dir que l'hem fet en físic.
Però alguna cosa més, sí que som, és un orgull, evidentment.
A veure, en parlem tard, perquè ja sé per on vas.
Ja sé per on vas, sempre li podem posar alguna cosa.
Vols fer un cartutx? Sí, sí.
No, això seria bé.
Tu, per això, tard tenies una pregunta molt concreta...
Sí, sí, bé de molts anys.
A veure, cyberpunk o ciberpunk?
Depèn de l'idioma, parli.
No ho sé, eh? Jo dic ciberpunk.
Si no podeu escriure-ho, la gent té tendència a posar-ho.
Amb mi grega, i sempre amb llatina.
Cyberpunk...
No, però jo crec que està adaptat al llenguatge espanyol.
Ui, sí, ja sé que ho poso bastant amb mi grega, eh?
Amb mi llatina, spoiler.
Molt bé, molt bé.
El fet que passi en aquest format ciberpunk,
això també estava ben pensat.
La idea és que en aquest univers es pot moure millor,
el fet d'aquest personatge?
Bueno, això no és una cosa que tenia jo en ment.
Sí que ho vaig pensar, però tampoc no...
Suposo que va néixer amb la idea del grafista,
en quin món es podia desenvolupar millor el personatge,
i al final, com que era un personatge,
que era un avatar i que tenies que controlar,
millor com un ciberpunk, no?
A mi em fa molta gràcia, aquest avatar, el bit,
perquè cada vegada que dispara,
enfunda i desenfunda, o sigui,
desenfunda i enfunda una altra vegada.
I tu, en aquest joc, dispares força.
Però ell, elegantment, es treu la pistola,
i s'ha de tornar a posar a cada bala.
Bueno, perquè és un home optimista
que el que vol és eliminar lo mínim possible, no?
Exacte.
I està bé, està bé.
És un minimalista de la violència.
Exacte.
Exacte.
I a més, no salta. No.
Cosa que trobes a faltar al minut 1.
I per què no salta?
Tu m'ho preguntes, tu?
L'aspecte és massa gran.
El manual posa que no salta.
El posa el manual, i a més a més, en la versió nova,
ho hem hagut de dir a tinta del mateix moment
que estàs jugant en el primer moment
que intentes fer una mena de salt.
Per què no salta? Perquè el joc és un joc
generalment de laberins, però camuflat com a joc de plataformes.
És un joc de cercar els camins.
A mi em va sobtar molt, que no saltés.
Vam tindre discusions.
Discusions.
S'ha notat que hi havia aquí...
No ho entenia, al cap i a la fi, mira, ho vaig sentint.
Ho has incorporat al guió molt bé.
Perquè forma part del tema, ja.
Això de saltar està desapareixent
una mica d'alguns videojocs potents.
L'últim Got Of War no salta, no cal que salti.
Que tothom es reparteix amb la seva astràlia,
no cal que salti.
Però sí, Link.
Sí, Link, en l'Ocarina of Time no salta.
Però l'últim sí.
L'últim sí, perquè té tot un munt per caminar, però...
A mi això de la pistola que comentaves, Albert,
que el personatge amb qui la treu i la torna a enfondar,
em recorda flashback, això.
Sí, una miqueta.
Això t'ho fa perquè el personatge s'ha estirat, jo crec.
Perquè veure personatges allargats
en un videojoc així de plataformes,
o més o menys en un videojoc sobretot de massa X,
és molt estrany.
De fet, s'ha de dir que es nota
que és un producte que l'Estineu
veu a editar un vídeo a YouTube
de presentació
amb actors reals.
De fet, ets tu, Rafel.
Sí, sí, però té un motiu perquè soc jo.
No és un tema d'agulatria, eh? Correcte.
Així, al pressupost.
Vosaltres vau provar algun actor professional?
Vam estar provant gent...
Vam trucar a Sean Connery, que va dir que aquell dia
el tenien ocupat, vam trucar a George Clooney...
No podia saltar, eh? No. Exacte.
I ell saps que és el Neo, saps què vol.
Vam fins i tot provar Joel Joan, però no va sorgir.
No, però és que es posava Massalella geminada.
No, no, jo us recomano molt
que poseu BitLogic a YouTube
i el mireu perquè està molt ben fet.
Sí, és una passada.
Aquí hi ha el Fran Barré Nuevo,
que és l'artífex del guió
i de la part aquesta del tràiler
i tot el muntatge, tots els efectes especials,
jo crec que s'ho ha currat moltíssim.
Amb el poc temps que ha tingut per fer-ho.
Però això era una idea que teníem molt clara
que volíem fer un live action del joc,
i explicar una miqueta aquesta sensació
que tu vius el joc, però realment no hi ets dins.
I el mapa,
que em deies que a la versió de MSX
no existeix... No, no hi ha mapa.
Hi ha una mena d'intuïció per a quina pantalla vas,
però poca cosa no.
Doncs jo he trobat que el mapa
a la versió de PC és molt important.
Aquest és un dels motius que comentàvem abans amb l'Start,
que el jugador no accepta el mateix
en versions...
Un jugador de sempre, que un jugador nou,
li has de posar les coses més fàcils.
Jo em considero un jugador de sempre,
però potser Albert...
Albert Eulis està acostumat d'agafar un paper,
tu que ets un jugador i comença a il·lustrar-te el mapa.
Això l'Start ho pot explicar,
perquè en joc anterior que vam haver dit amb ell,
el Hans Adventure, posàvem un pòster
i darrere hi havia caselles en blanc perquè tu el dibuixessis.
Però això va ser idea de l'Start, també?
No, no, aquesta va ser meva.
Sembla que sí, no, l'Start diria que sí.
I vau fer perquè pogués dibuixar el jugador.
És el que feia tothom,
agafar-se la fulla quadriculada i anaves fent els mapes.
Per últim, per deixar de parlar de bitlògics,
per cert, recordarem el preu
i com es pot aconseguir ara mateix a través d'Steam.
L'Start, tu parlaves una miqueta
d'aquests inicis dels videojocs
que eren molt futuristes de nous especials,
però que ara ha canviat una miqueta, no?
Sí, perquè la tendència d'aquestes, us en recordem,
excepte el datari que era un esportiu, diguéssim,
el de tenis, el Pong, doncs hi havia nous especials,
hi havia robots, hi havia marcians,
i ara, en comparació, el que són virisos futuristes,
no n'hi ha tants.
Hi ha de westerns, hi ha de ciutats,
però ja no és allò que era el 100% o el 90%
de jocs de metamarcians, per dir-ho d'alguna manera.
El bitlògic seria una mena de tornar els orígens,
i per això sembla a la gent,
a la gent li sembla que és un joc excepcional,
perquè és... Ai, mira que original!
És futurista, eh, Rafael?
Com que ho veus?
No ho sé, però, en principi,
la tendència així de mons digitals o virtuals
o el que seria el Cyberpunk,
jo crec que, suposo que l'any que ve
encara serà més de moda
pel llançament del Cyberpunk 2097 aquest, no?
Sí, no, de fet encara no té plata de sortida, diria, no?
No, no té sortida, perquè jo suposo
que per tant dos E3 no faran un altre E3 més.
Em pensava que anaves a dir l'Stars Citizen, amb les...
No, aquest no se sap quan estarà fet del tor.
Que ha tingut...
Bueno, notícies força negatives aquestes setmanes.
Sí, exacte.
En parlem allò fa dues setmanes, com el joc,
i l'hem agafat.
Si imaginem el bitlògic amb el pressupost de l'Stars Citizen.
Això seria, bueno...
El traieu per tots els ordinadors de...
Tens cartutge amb sabor estrany, tens cartutge amb sabor estrany.
Haguéssim tingut això amb Connery, no?
Bueno, i tant, i tant.
I cales molt llargues, perquè donaria temps de fer-ne moltes, no?
Per pujar i baixar tot això.
Per jugar el bitlògic, ara com ens ho podem fer?
Doncs ara mateix us ho podeu fer via la botiga d'Estim,
per un mòdic preu de 5,99 euros,
molt baratet,
i us donarà una jugabilitat de 22 logros,
moltes coses amagades,
molta rejugabilitat,
i no només la història principal, sinó...
us el passareu diverses vegades.
Sí, perquè és un joc que sembla molt simple,
però està molt complet.
És un joc curt, però té molta informació dintre,
té moltes hores per jugar, al cap i a la fi,
i crec que són 6 hores molt bel·lets, molt ben imbatets.
I recordem una cosa, que està en català.
Sí, exacte, sí, sí.
És veritat que ho hem dit al principi.
Si no, això que deia de quantes hores eren de joc.
Depèn, de lo bo que siguis.
Si soc molt dolenta, quanta estona tinc?
Jo crec que per una setmaneta
et dona allò d'unes 6-7 hores
poc a poc, no seguides, eh?
Jo suposo que fas pauses.
Em moro, eh?, però...
De les fites que dius, els logros d'estim,
el primer, costa molt d'aconseguir, o és que soc jo que no tiro?
Acaba-te'l un cop i tindràs un.
Ah, clar.
La primera fita és quan t'acabes el joc?
No, quasi al final.
És que això està mal plantejat.
No, home, no, no, no està mal plantejat.
Hola, s'ha acabat el tutorial.
Aquest és el primer...
Tu vols aquest? Ah, mira, has caminat una miqueta,
has fet un neval.
Això no mola. Massa fàcil.
Està per estim, però recordem que la setmana que ve,
els que el vulguin també el tindran per MSX.
Ah, és el mateix.
També el podreu conjugar amb la cepla de forma original.
I en unes setmanes a Nintendo Switch?
Sí, i més o menys gairebé considerar
l'associació d'amics de MSX que fa la roda de MSX
i el llançament de Switch, més o menys.
Generació digital.
El battle royal de la ràdio.
Vinga, des de fa uns mesos,
al món del videojoc viu un intens enfrontament
entre dos jocs que estan lluitant per convertir-se
en reis de l'anomenat battle royal.
Estem parlant, esclar, del Fortnite i Apex.
Apex Legends són els dos jocs més populars del moment
i avui els volem posar cara a cara.
Però abans de començar, presentem els dos contrincants.
Per una banda, tenim el Fortnite,
un joc d'acció més que conegut
i desenvolupat per la companyia nord-americana Epic Games.
I per l'altra, tenim l'Apex Legends,
que és el seu màxim rival,
un joc desenvolupat per la també nord-americana
i que va sortir a la venda fa tres mesos.
Tres mesos.
Tant el Fortnite com l'Apex,
són jocs d'acció del tipus battle royal.
És a dir, tots contra tots,
en una illa on només pot cada un.
I com si fossin els dos últims supervivents d'una partida,
avui tenim la Gina en representació del Fortnite
i l'Albert Garcia com a defensor de l'Apex Legends.
Esteu còmodes en aquest paper?
Sí, bé.
Ens ha tocat una mica, saps allò, com anar al col·legi?
Vosaltres aneu amb els verds i vosaltres aneu amb els blaus.
Anem amb els blaus.
No, però ho hem defensat.
Jo estic comodíssim, jo estic tranquil, amics a mort.
Doncs vinga, comencem una sèrie de rondes
on els dos, amb l'ajuda de la resta de l'equip,
si voleu parlar, haureu de defensar el vostre joc.
Veurem qui dels dos surt victoriós,
així doncs, que comenci el combat.
Doncs comencem amb una qüestió molt bàsica.
Quin és el joc més original?
Els dos es basen en el que va establir ja
el Playground on Battlegrounds,
el PUBG, tot i que cada un aporta
cosetes diferents, no?
El Fortnite, per exemple, aporta el més rellevant,
que jo crec aquí que és que para de disparar
i matar els altres, és la construcció.
I Apex aporta el grup de tres, no, Albert?
Perquè tot el que feia diferent Apex
s'ha de dir, al final,
Fortnite, com que actualitza molt sovint,
ho ha anat incorporant i, per tant, ja està.
A veure, Gina,
parlar d'originalitat, parlant del Fortnite,
tampoc em semblaria la cosa més potent
perquè recordem, com tu has dit ara,
que el Fortnite venia de la fórmula
del PUBG.
Aquest era l'autènticament original.
En el vostre cas, sí, teniu les construccions,
o sigui, bueno, està bé, està xulo,
però en el cas de Apex Legends,
a nivell de First Person Shooter,
tenim coses com poder ressuscitar
els nostres companys, que mola molt,
això està superbé, o, per exemple,
alguns poders dels protagonistes
que estan molt interessants.
Tu saps que s'està incorporant, no?,
el de ressuscitar gent al Fortnite.
No, no, perdona, hosti, ara semblo el marxena.
El que et volia dir és que parlem
de coses que es puguin medir ara mateix.
Es poden medir, estan una veta.
Ah, doncs el Fortnite està...
Aquest combat...
El Fortnite està fent com l'Instagram
amb el Snapchat, eh?
Sí, sí, però mira on està Snapchat
i mira on està Instagram.
A veure, segona ronda.
Quin d'ells és el més accessible?
Jo reconec que el Fortnite
sembla més accessible,
però a mi tota la tonteria
de construir torres
per la gent que està acostumada
a jugar a First Person Shooters
i quan estic veient una partida
dic, mare meva, no estic veient
com estàs fent aquesta torre
que és enorme en qüestió de segons,
és a dir, impressionant, no?
En realitat, Fortnite ho sembla,
però l'Àpix em sembla més fàcil al final
perquè és més clàssic, no?,
com a joc d'exemple de persona.
A veure, si és veritat que Fortnite
requereix disparar i construir i tothom flipa.
De fet, quan, per exemple, el Lolito fa directes,
s'enfoca la cara i també s'enfoca les mans
perquè veus lo complicat,
que és com enfocar una mica un guitarrista
que està fent un supersolo de guitarra, no?
Doncs passen aquestes coses.
I no tothom ho sap fer ni ho sabrà fer.
No ho sabria, sinó l'estratègia, la construcció,
la resolució de problemes del treball en equip
d'una manera molt diferent.
I de fet, Juan Carlos Alarcón, jugador de Fortnite,
em va enviar aquesta nota de veu.
Las mecánicas son más fáciles de entender en el Fortnite
que en el Àpix Legend.
I pum!
A tres segons em van fer falta.
Això no és una argumentació, això és una persona aquí.
La Merdi i jo també som persones.
En aquest sentit, ¿vosaltres recordeu
la primera vegada que vau veure en acció el Fortnite?
Sí.
I la primera vegada que vau veure en acció l'Àpix Legend,
a mi sempre m'ha semblat més complicat l'Àpix, eh?
En aquest sentit.
De fet, la primera vegada que tots vam veure l'Àpix,
vam dir, quina castanya de joc.
Però al cap d'un dia, ostres, no està malament.
Però quan el veies la primera vegada deies,
mare meva, és tot com molt...
Hi ha molts personatges, moltes armes...
És una miqueta més difícil.
Seguim. A veure, quin d'ells rep més actualitzacions?
A veure, jo pel que fa a les actualitzacions,
Gina, directament et dono el punt,
perquè és clar, és que el ritme que porta Epic Games...
El crunch.
El crunch també que fan, doncs això també seria per restar 10 punts.
Però parlem d'actualitzacions, Albert.
Parlem d'actualitzacions. Ara sentíem la vuitena,
ara acaba de sortir també la novena,
la vuitena era les pirates, sonava això molt a pirates.
Ara el que es porta de moda des d'allà mateix
és els robots.
NEO, els robots aquests de tipus Iron Man,
és molt interessant.
Jo hi he anat d'allà, et dono el punt,
perquè el ritme que porta Epic és molt potent.
Però tu mateix ho deies, a quin preu aquest ritme, no?
De recentment els treballadors hi han hagut casos
d'explotació laboral i...
I estic segura que en breu sortirà també d'Apex Legends,
però encara no omple tantes portades com perquè siguin allà abans.
Però no ho pots demostrar.
No, encara no, però tranquil, que sortiran.
No et preocupis que sortiran.
És una presa modèlica que tracta bé els teus treballadors.
I aquest punt el tinc tan fàcil que no el defensaré jo,
el defensarà Lenok.
Para mí Fortnite creo que es mejor que Apex,
porque está haciendo constantes actualizaciones,
y aunque muchas veces se equivoca,
y los fans protestan,
Apex desde que empezó
no ha tenido ningún tipo de actualización,
y la gente se está aburriendo ya,
de que siempre haya el mismo modo y no haya modos nuevos,
ni haya absolutamente nada novedoso en el juego.
Doncs sí, aquest que parlava
és l'streamer de videojocs Enok Giter,
i si ho diu Lenok, va a missa.
Entrem ara a debatre sobre el cor de la jugabilitat.
Quin és millor joc d'acció?
Entenen els dos, això, si també et poses a caminar,
caminar, caminar, per arribar al punt
abans que es tanqui el cercle, per arribar al teu squad,
perquè has caigut en un lloc on no tocava,
perquè no t'has comunicat bé, i això passa amb tots.
I a més, si no et trobes ningú pel camí,
aleshores, el lloc d'acció, tant el Fortnite com l'Apex,
és un walking simulator.
No ho crec, això, ben bé.
Jo, amb aquest punt, estic molt tranquil, estic molt còmode.
Perquè, a veure, si hi ha un estudi
que en els darrers anys ha portat endavant
el gènere dels first-person shooters,
l'acció en primera persona,
són els creadors de l'Apex Legends,
l'estudi de Respawn, que abans era Infinity War,
els creadors del joc de FPS més important dels darrers anys,
que era el Call of Duty Modern Warfare, el Call of Duty 4.
I, per mi,
havent-lo jugat als dos, havent jugat a l'Apex Legends,
hi ha un concepte que li diuen que és el gunplay, no el gameplay.
El gunplay és com el game-field de la sensació de disparar.
I jo crec que és molt i molt bona.
Sí, però després tenim Epic Games,
que tampoc es queden enrere amb aquestes coses.
Ah, vull dir que estàs aquí posant-te les baralletes.
No, l'Eighth Rank Bèrit, però Titanfall, el Modern Warfare...
Aquesta gent de l'Apex controla molt.
Molt bé, anem a una altra pregunta.
A veure, quin diríeu que és el més madur?
Induptablement, l'Apex Legends.
Bàsicament, pel tipus de públic, diguéssim que,
una cosa bona que té el Fortnite
és que molta gent de moltes edats la juguen.
Però, i això no vol dir que si el juguen nens o adolescents,
és que és menys madur, al contrari.
Poden jugar persones superadultes
i ser un camp allà d'insults i de tot.
Però jo penso que l'Apex Legends és un tipus de joc
on, com que està més limitat al fan de l'acció,
no pots trobar coses que diguis això no és madur.
Per exemple, fa poc llegia una notícia
que hi ha casos de jugadors que, com que no es compren la roba,
no tenen diners per comprar-se la roba,
sobretot nens i adolescents,
la senten com marginats dintre del joc.
I això amb l'Apex no passa tant.
No passa res, però estem fent diners.
I, de fet, el tema de la maduresa, en aquest cas,
l'explica Pablo Juanarena,
que és l'ocutor d'esports a Radio Marca i també vídeojugador.
Los dos son grandes juegos,
pero creo que Apex tiene ese concepto colaborativo
que le pone un escalón superior
pero también un escalón superior en cuanto a madurez.
Yo creo que el jugador tiene que ser un poco más maduro
a la hora de hacer tácticas en equipo.
Lo bueno del Fortnite es todo lo contrario,
que puedes empezar una partida cuando quieras
y no hace falta que estén tus amigos conectados.
A veure, el fet que la gent hagi portat talls...
Clar...
No sé, sembla que s'estigui desequilibrant,
perquè jo estava escoltant ara aquest noi,
el Pablo Juanarena, que es nota que ha treballat a la ràdio.
Té una veu fantàstica.
No, però m'ha agradat perquè m'ha defensat.
No, clar, perquè jo soc objectiva aquí,
i en aquest moment que em toca defensar el Fortnite,
evidentment és més madur l'Apex,
però tota aquesta maduresa l'ha après de Fortnite.
Totalment.
Estem arribant al final,
però no hem d'oblidar una qüestió bastant important.
Quin és el millor tècnicament?
A veure, al final tot es redueix al disseny artístic, no?
Potser a mi m'agrada més l'estètica d'un joc o de l'altre, no?
Però si ens basem tècnicament en qüestió de números, de polígons,
jo diria que l'Apex Legends,
a mi m'agrada més l'estètica d'un joc o de l'altre, no?
Jo diria que l'Apex Legends,
tot i que porta un motor gràfic que és força antic,
que és el motor Saurus, de Valve,
no porta el motor que fins ara ha fet servir electrònica
en els últims jocs,
crec que és com més potent, no?
Sí, pot ser com més potent, més ambiciós,
però l'ambició, Albert, no ho és tot.
De fet, és mala consellera.
Fixa't en Nintendo, per exemple,
l'agafem d'exemple, que ambiciona de maneres diferents.
El motor d'Epic era el motor
que feia servir el PUBG, tornem a citar-lo.
Però no és que no puguin tenir potència,
és a dir, el motor el tenen allà,
però ells aposten per fer un altre tipus de jocs,
tenen un altre camí.
I hem arribat a la ronda final.
Quin diríeu que és el més divertit?
A veure, el Fortnite és més infantil, és veritat,
i més colorista, els skins, els valls,
ara els pirates, els robots, no?
Té al voltant moltes coses que el fan divertit
més enllà d'anar i caure en una illa
i intentar carregar-se a l'altra.
De fet, és menys realista,
perquè matar gent de manera realista no és divertit.
Albert, i si vols et porto un munt de psicòlegs
que de tant en tant surten a les tartúries televisives
i de ràdio que t'explicaran
que està malament del cap.
Home, jo reconec que en el Fortnite
poder tirar-te amb un carrito de la compra
per una baixada brutal...
O amb aquells avions que van donant voltes
per arribar més lluny...
No li trec mèrit a això, no?
Si ets una persona, almenys a públic,
aficionat a jocs d'acció en primera persona,
potser amb l'Hippex Legend jo defenso el meu.
Tens una cosa més semblant al que t'esperes.
No sé què en pensa l'Starr,
del fet que els Battle Royale,
abans ho deies,
és un modre de joc força nou
que no existia quan nosaltres jugàvem
amb aquests ordinadors
que evidentment no es podien connectar a xarxa en aquella època,
però un Battle Royale 8 bits,
tu què, ho veuries?
Sí, de fet n'hi ha algun experiment.
Té molts anys,
un que es deia el Midi Maze,
si no ho recordo malament,
que era per Atari ST,
podies endullar-li fins i tot Atari ST i Atari 8 bits,
que era una mena de laberint,
on portaves un Pacman a primera persona,
tots els ordinadors connectats a Midi,
i era jo, una merienda de negros,
per seguir-s'un amb els altres.
Sí, es podria fer.
Seria limitat a l'hora de la cosa d'enxarxar-se
amb una mica de dinaspleig a pantalla,
però si us ho heu de fer.
Jo posaria com a exemple el Dynablaster o el Bomberman,
que bàsicament són cinc personatges
que s'enfronten contra un contra l'altre,
es van matant uns només on pot cada un,
i si et triques molt de temps,
es va fent un cercle fins a arribar al centre
que no pots moure't més.
El pare del PUBG no és PUBG, ni Battle Royale,
és Bomberman.
És Bomberman, molt bé.
M'ha agradat molt.
Superbé.
Ara posem-nos més seriosos,
anem a parlar de zombies.
Generació digital.
I és que, nascut del folclore haïtià,
la figura del zombie va entrar en força
a l'imaginari col·lectiu del gènere fantàstic
gràcies a George Romero i al cinema de sèrie B
al final dels anys 60.
Aquest segle XXI ha vist ressurgir aquesta figura
gràcies a la sèrie The Walking Dead
o fins i tot Joc de Trons.
Carnputrefacte, roba esquinsada,
vacil·lant i una insaciable fam
de carn humana,
el zombie ha estat representat múltiples vegades
en la cultura popular de l'entreteniment
i avui en repassem algunes de les més significatives.
Doncs que és curiós començar per la música.
Potser la música pop no seria el millor lloc
on anar a buscar referència a zombies,
perquè aquí estàvem ja tots fent el ball dels zombies
del thriller,
perquè jo crec que tothom l'ha fet alguna vegada.
És potser un dels moments musicals
més populars dels 80
i era sobre zombies.
I els anys 90 no serien el mateix sense cranberries
i la Dolores O'Riordan es diu,
que cridava...
Es deia, es deia.
I que cridava això.
I és obvi que a la dècada dels 80
li portava a l'Alaska un nòvio molt especial.
Molt bé, però sabem
quan hi ha la primera referència als zombies?
Doncs mira, els zombies apareixen
nomenats per primera vegada a la literatura
el 1697.
Déu-n'hi-do.
A una història que s'anomena
els zombies del gran Perú,
on els zombies no són tan els zombies que coneixem,
sinó una mena d'entitats semi fantasmagòriques.
Ja al segle XX hi ha una novel·la
que s'anomena L'illa màgica, amb referència a Haití,
que es devindria una obra de teatre
anomenada zombies.
L'obra de teatre no va tenir molt d'èxit,
però sí que es va acabar convertit en pel·lícula,
la primera pel·lícula sobre zombies
molt abans de George Romero.
Estrenada de l'estat espanyol com La legión de los hombres
la novel·la de Romero, l'any 1932,
comptava amb Vera Lugosi,
com el mac legendre que era capaç de crear aquests zombies.
El Romero, però,
estrenaria la famosa trilogia dels zombies,
la nit dels morts vivents de l'any 68,
l'alba dels morts del 1979
i el dia dels morts del 1985,
que donarien realment forma
a la mena de zombie que tots coneixem
en el món occidental.
Molt més properes a nosaltres ja en el temps,
parlant de literatura, tenim les novel·les
i també hi ha la novel·la de l'any 1932,
que era la guia de supervivència zombie
i guerra mundial Z,
que han refinat una mica tot aquest concepte
zombie durant el segle XXI
i que apunta, en les seves versions
que s'han fet més populars,
cap al que ja ens vèiem a la pel·lícula 28 dies després,
que són zombies o infectats?
Gran debat dins el món zombie.
I Francesc, en el món dels videojocs,
quins serien els més destacables en zombies?
Hi ha zombies a tot i plen,
perquè el primer videojoc d'Ubisoft es deia Zombie,
i tractava sobre zombies.
Però si hem d'agafar els més clàssics exponents,
doncs tindríem, per exemple,
òbviament Resident Evil, House of Dead,
per posar una aire una miqueta més arcada
i no ens oblidem d'aquest gran mega clàssic modern.
Recordeu quin és aquest videojoc, el d'Àrgina?
Plans per a els zombies.
Jo crec que tothom ja ha jugat...
I tothom ha escoltat moltes hores.
Aquesta...
I el soroll...
Estava molt bé.
És una llàstima perquè quan van treure el pagament del joc
i el van fer free-to-play, ostres, va perdre molt.
Avui dia, si les jugueu,
no paren de sortir publicitat i missatges i dius...
Tant el Walking Dead com Guerra Mundial Z
van impactar tant que hi va haver una autèntica zombimania, no?
Doncs la veritat és que sí.
En els últims anys es va zombificar qualsevol cosa.
Tot era zombie.
Clàssics inclús romàntics a la literatura.
Doncs es va zombificar, va aparèixer a les llibreries
Sentit i Sensibilitat i Zombies.
Només com un exemple d'aquesta passió que hi havia pels zombies.
Molta gent per això s'ho va començar a creure massa.
Va haver-hi un creuament d'eficions
entre tot el món zombie i una corrent nord-americana
que són els survivalistes,
que són aquesta gent que ja pensa que l'apocalipsis està a punt d'arribar
i que s'han de protegir, han d'agafar armes,
han de buscar un refugi.
I clar, molta gent ha arribat a pensar que l'apocalipsi
vindria en forma d'epidèmia zombie.
Hi ha inclús botigues,
com per exemple la botiga anglesa,
els fabricants anglesos de Tigerlock Cabins,
que et fabricen i et venen,
amb kits de muntatge,
refugis garantits 100% antisombis,
amb tot el que puguis imaginar.
Garatges, cotilles, periscopis,
accés per la dalt, valles electrificades,
ors protegits perquè els zombies no t'hi puguin entrar
i et puguis alimentar.
Si tens 75.000 euros per cremar,
doncs pot ser una opció.
Per cremar, no, per invertir en la teva supervivència.
Per una escape room mundial.
Xampinyons, la solució, no?
Per fer quan estàs a les fosques,
allà a casa teva tancat...
Si jo que estava pensant jo ara estava...
Què podria conrear?
Jo et dic una cosa, excepte plant versus zombies,
que els zombies van sobre dofins,
l'únic lloc on realment els zombies no els hem vist
anar mai és sobre el mar.
La meva solució antisombi seria un barco.
És perquè l'Oriol Dalmau
parlarà d'un joc que aquests, diguéssim,
són els protagonistes.
I juga l'Oriol Dalmau per donar-li el vistiplau.
I és que ara ha sortit aquest videojoc,
la Guerra Mundial Z, cosa que és molt curiosa,
perquè la pel·li es de fa molt, molt de temps.
Li hem passat el joc, l'ha jugat,
i ella ens el comenta a veure què li sembla.
World War Z.
Guerra Mundial Z.
El teniu a Mixbox One, PC i PS4,
que és com l'hem jugat nosaltres.
Està a 30 eurets, que està molt bé.
Jo ho vull reivindicar això d'entrada,
perquè jo sóc dels que pensen que els jocs
estan massa cars, a dia d'avui, d'acord?
El joc es basa en la pel·lícula del mateix nom del 2013,
que dius, per què surt el joc ara?
No ho sé, no li trobo gaire explicació.
Pel·lícula que alhora es basava en el llibre
del mateix nom, que és de l'any 2006,
de Max Brooks, que segur que és molt millor
el llibre que la pel·li, però escolta, que a la pel·li
surt Brad Pitt matant zombies per a celebrar
a la família, que són tots americanos.
No corres a veure l'ara mateix la pel·li, va!
Si per a algú es va fer famosa aquesta pel·li
eren per les megahordes de zombies,
milers de zombies que sortien en pantalla alhora,
muralles humanes, com deia el fiscal Cadena.
Tants milers de zombies que fins i tot escalaven els murs
uns sobre els altres, com si fossin formigues humanes.
El joc, home, no podia fallar
en aquest tret tan característic de la pel·lícula
i havia de reproduir això.
I, de fet, és el principal atractiu del joc
perquè ho aconsegueix molt bé.
Veure milers,
literalment no seran milers, deuen ser centenars,
però a tu et semblen milions de zombies a la pantalla
i que tots t'ataquen alhora,
bueno, les primeres vegades que et passa
s'etgira el cervell, dius...
Dios mío!
Després t'adones que, bueno, que tampoc n'hi ha per tant.
Són uns zombies superdèbils,
que només els toques
i ja moren immediatament.
I el que té lluitar contra milers
i milers i milers d'enemics
és que al final els hi pes una mica el respecte.
Hi ha molta més por als zombies de Resident Evil,
que en surten menys,
però quan surten tens un bon problema.
Aquí els zombies van a granel,
et fan sentir com un guàrdia civil en mig de l'1 d'octubre.
Ja es podeu imaginar que el joc
no és una aventura conversacional plena de pudles,
és un shooter en tercera persona.
És una barreja entre The Division
i aquell let-for-that
del que copia moltíssimes coses, masses coses.
El joc ens porta a les localitzacions de la pel·lícula,
molt ben recreades,
i s'envolupen uns capítolets, que són uns en total,
que duren uns 30 minuts cada un,
i on la història és tontíssima.
Inicies amb una cinemàtica de 30 segons,
que els hi sobren 25, perquè t'han d'explicar,
i ja matar.
I, a més, es poden jugar en qualsevol ordre.
Per tant, no cal dir que la història i els objectius
que has de complir són tan elaborats
com el guió de Supervivientes.
Però el joc es basa purament en la jugabilitat,
i en això sí que està molt bé, és ràpida,
és trepidant, és divertida, és sòlida,
i, per tant, és extremament poca cosa i acaba sent repetitiva.
Ara et diré una cosa.
Quan tens aquella muntanya de zombis a sota
i els tires una granada,
i fas la saña de zombi,
doncs mira, si has tingut un dilluns una mica dur,
et sents una miqueta millor.
Ara bé, és que aquest joc té el seu punt fort en un altre tema.
És que qui sobreviuria millor a un apocalipsi zombie?
El que tingui més AK-47?
El que tingui més vats de béisbol o matxets?
No, no, no, sobreviurà millor a un apocalipsi zombie
qui tingui més amics.
És que aquest joc està pensat per jugar-se amb col·legues,
i aquí és quan és més divertit.
Clar, ens fotem el Murillo, el Cris,
la Gina, el Blasco, el García i l'Eli a matar zombis,
i que si la Gina cura el García,
el Murillo en passa un carregador,
i a la que abans adonem que el 90% dels zombis
se'ls ha carregat el Blasco, això és lo divertit.
Per tant, aquest joc el recomano,
doncs el que us deia,
realment no aporta res de nou,
però, però, si sou capaços d'emmerdar
5 o 6 col·legues i fer un grup de WhatsApp
que es digui Extermínio de zombis
i aneu quedant per entrar a la partida
i jugar junts, us ho passareu la mar de bé.
No, és imprescindible, pots jugar sol,
però quan els teus companys els controlen la màquina
tens uns companys lerdos.
Oblida't de les dificultats més altes, si no et voldràs.
I en definitiva crec que hagués estat una gran proposta
que aquest joc s'hagués arribat amb una millor càrrega narrativa,
amb més originalitat,
i sobretot, si aquest joc hagués sortit quan tocava.
Perquè jo diria que Brad Pitt, a dia d'avui,
ja s'ha convertit ell mateix en un zombie.
Clar, és que no pot ser.
Prema el bot obert i obre la porta.
Fes-ho. Hem arribat fins aquí.
Gairebé al final del vídeojoc.
He corregut, saltat i n'he enfrontat a tot tipus de monstres per tu.
I ara no vols obrir la porta.
Bé, doncs agafen ganes, almenys, per fer això que diuen al final, no?
Fer un grup de WhatsApp que es digui Extermínio de zombis.
Los magos de la AK-47.
M'agrada, m'agrada.
El 90% els mataria el Cris, ja t'ho dic jo.
I cridan molt.
Segur.
Exacte, però hem de trobar un joc d'equip.
Equip. GD.
No ho sé, hauríem de trobar alguna cosa.
Jo tinc el meu cogumbrat, el meu ordinador perfecte,
disponible per vosaltres.
Eli, han passat coses a la xarxa?
A Telegram, a Twitter, a Facebook, no?
Doncs sí, una miqueta a cada lloc.
A Twitter, per exemple, des de Cultura Digital,
ens enviaven un missatge, ens deia,
bé, a la gent que es dedica als videojocs,
diu que el Departament de Cultura
ha donat suport a les subvencions i finançaments
per a empreses de videojocs.
N'hi ha per a aportacions reintegrables a projectes
en l'àmbit dels videojocs, subvencions a projectes
d'internacionalització d'empreses de videojocs
i subvencions per a la incorporació de la llengua catalana
en productes tecnològics.
Qualsevol que es vulgui informar una miqueta més,
doncs CulturaDigital.blog.gencat.cat.
Rafael, és important aquest tipus de subvencions
per fer un videojoc?
La veritat és que sí, són bastant,
ajuden bastant i tenen bastant de força
per fer-ho.
No és imprescindible, però està molt bé.
Molt bé, doncs a punt et queda...
El Telegram.
En Jordi Pimpant deia si algú coneixia una aplicació
en català per fer la llista de la compra
o coses que et poden faltar a casa
i que es puguin sincronitzar amb una altra persona,
amb un altre mòbil, i n'hi ha moltes.
El Roger deia que ell utilitza el OneNote,
diu que el té sincronitzat amb la seva dona,
diu, decideixes quina llista vols compartir,
la comparteixes amb el compte que vulguis
i a més es sincronitza.
L'Albert S. diu que té un grup de Telegram
amb la seva dona que es diu llista de la compra.
Ell és molt més pràctic.
Cada cosa diu que posen un missatge,
cada cosa que necessiten i quan ho agafen del súper
ho esborren per tothom.
Abans ho feien amb Google Keep,
però diu que és més còmode amb el Telegram.
Teniu alguna altra llista compartida
amb la vostra dona de la compra?
Jo directament he fet servir la Vox,
que és una plataforma online, un supermercat online,
i com que és el teu compte es sincronitza
amb tots els dispositius
i aleshores la meva parella té també accés a aquell compte
i quan anem al súper, moltes vegades,
perquè si necessitem alguna cosa urgent,
obrim-ho a la Vox, allà tenim el compte
i si no l'hi donem a enviar, les coses que no hem comprat
i ens les envien a casa.
El que em passa sempre al nostre cas és que
acabes creant llistes que després al cap d'uns dies
veus i et posen pomes, aigua i dius,
llet i...
Això què és això?
Bé, unidels, més coses? Doncs més coses.
El canal de Telegram també parlaven
que aquesta setmana s'ha parlat
el matí de Catalunya Ràdio
de canals de YouTube en català,
que sembla que hi has estat tu també, Albert,
i s'han recomanat diversos canals,
com per exemple l'Israel, que deia que n'hi ha un de molt bo,
que es diu Addictos a la filosofia,
que és d'una persona catalana,
diu, però que es fa en castellà.
Molt bé, canals de YouTube en català.
Però, per què? No, el resum del Telegram
era que n'hi havia molts
que eren de persones catalanes
que el feien en castellà perquè si no no tenia sortida.
Sí, és una miqueta el que es va parlar
en el programa del dimarts que va venir en David
i que una mica comentaven això.
Exacte. Bé, també reivindicava una miqueta
que estava sobrevalorat el fet
el fenomen YouTuber, no?
I que no hi havia tanta sortida per a altres tipus de vídeos
com Conferències en català,
que no són considerades com a YouTubers,
però que també tenen molt d'interès.
Al final, és que fins i tot els estrangers
fan servir vídeos en anglès,
és a dir, el PewDiePie és suec, no?
I ho fan en anglès, la seva llengua materna
no és l'anglès i d'aquests n'hi ha moltíssims.
Per tant, diguéssim que el tema del català amb el castellà
no és un tema integralment del nostre territori,
sinó que passa a tot el món.
Podeu recuperar aquesta entrevista,
de fet va ser molt interessant,
es va parlar també de Twitch i de YouTube en català,
i no sé, va ser una conversa
que crec que força interessant.
Doncs això ha estat el Generació Digital,
el programa de tecnologia creativa i videojocs de Catalunya Ràdio.
Àlex García, Rafael Pérez,
gràcies per parlar-nos, David Lògic,
quan tingueu notícies de la sortida a Switch.
Us ho direm.
O de qualsevol cosa.
O això que voleu fer,
que les fites siguin més fàcils,
quan jugues a l'estima.
Quan això es pugui fer...
La fita Murillo.
No és una fita, és el Murillo's update.
El modo Murillo.
Li feu un délice.
Li cobrem o no?
No seria modo Murillo, fàcil i difícil.
Sí, sí, seria així.
Doncs escolta, molta sort amb la sortida.
Sort perquè ara esteu amb negociacions
entre cometes amb Nintendo, no?
Negociacions no s'ho està negociant
més que negociat hagués-t'hi donat.
Ha de passar la verificació tècnica
que no han fet res
que pugui tancar una Switch.
Bàsicament és això.
Que no espatllar res.
Quan apretes a Start, que vagis al menú.
Que no falli això.
Que no hi hagi coses rares ni forats.
Heu de demanar una Meebo Beat.
No es tenia malament.
Amb llumetes, eh?
La base s'il·lumina i ja ho teniu.
Ja ho tenim.
Start, escolta, eh?
Està prenent nota.
I uients, poseu BeatLogic a Google.
Veureu que ràpidament podeu anar a Steam.
D'aquí poc també ho podreu comprar
a través de Switch.
Es pot jugar online, també?
Sí, perquè la versió que va guanyar el concurs del 2015
està ja col·locada en emulador de MSI
i el podeu provar.
Generació digital.
No s'entén res, però distreu.
Gràcies, Elisabeth Sánchez, Ginnator,
i moltes gràcies per participar en l'edició d'avui.
Gràcies.
I us ha parlat l'Ader Murillo, el control tècnic
en Ricard Portal, i pot seguir-nos com sempre
al Telegram, a Twitter, a Facebook, a Twitch, a Instagram,
a catradio.cat barra GD, per Google Podcasts
i també pels podcasts de Spotify.
Fins aquí el programa d'avui.