I cap.
La Ràdio Inquieta.
Generasio Digital amb Albert Murillo.
Benvinguts al Generasio Digital.
El d'avui és el programa número 996.
Estem a molt pocs programes de celebrar l'aniversari
de la Generalitat de Catalunya.
I ara, com que no hi ha res a veure,
ens acompanya la Bàrbara,
que és la majoria de les persones que es troben a la presó.
Gràcies per haver-nos atès.
I per haver-nos atès.
Gràcies a vosaltres.
I per haver-nos atès.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Estem a molt pocs programes de celebrar la nostra edició 999.
Estem a molt pocs programes de celebrar la nostra edició 999.
Serà el dissabte 1 d'abril, a les 10 del matí,
als Estudis DICAT, a Catalunya Ràdio.
Si voleu venir de públic, veureu com fem ràdio.
Veureu que a l'inici del programa tot està molt tranquil,
comença de forma supernatural.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
I tranquil·líssim.
Per cert, i com sempre tenim un programa
que ens fa molta il·lusió fer-lo,
parlarem del videojoc Astronite amb dues persones
que l'han fet possible.
Avui tenim el Dani Quiménez i el Pol Regàs al control de so.
Hola, Víctor Matute, com estàs?
Hola, què tal?
Albert García, com anem?
Bones, aquí estic.
Tot bé?
Tot bé, molt a prop del micròfon.
Molt bé.
Més, encara, més, encara.
Elisabeth Sánchez, què tal?
Molt bé, aquí amb aquest parell, en partim taula.
Molt bé, molt bé.
Amb tu també.
D'acord, d'acord.
Fins que ara...
Escolteu, us volia parlar del tema del programa que farem
i dels premis que donarem.
Doncs sí, perquè en tenim uns quants.
En donarem als uients que ens visitaran el proper dia,
1 d'abril, a les 10 del matí, a Catalunya Ràdio.
Exacte, si volen venir, generaciódigital.cat.
Exactament, i ja comences a tenir-ne uns quants sobre la taula.
Sí, mira, aquest llibre, Albert, regalarem aquest llibre.
És la primera pàgina.
I no que l'està donant, eh?
Sí, sí.
La primera pàgina.
Es veu un espectrum...
Exacte.
Oh, i està dedicat...
A veure, expliquem-ho.
És el llibre d'Azpiri Spectrum.
Sí.
Els dibuixos d'aquest dibuixant il·lustrador azpiri mític.
Exacte, les portades dels Jocs Spectrum.
Les portades dels Jocs,
però a sobre està dedicat a un dibuix impressionant
pel generació digital.
Exacte.
Ara, sí, sí, sí.
Molt bé, mira, també regalarem aquesta novel·la.
La coneixeu?
Tothom en parla.
Demà i demà, de Gabriel Zevin.
Jo l'he vista, aquests dies per xarxes, bastant.
Sí.
Tothom en parla molt bé,
i sobretot la gent del Departament de Cultura de Catalunya Ràdio.
El videojoc hi surt molt, però d'una manera tan natural
que es veu que enganxa tothom.
Ah, sí, he sentit que diuen que surten sense parar videojocs.
Sí, sí, sí.
És al·lucinant.
Hi surt Chrono Trigger, hi sentim i...
Com una malobèstia.
És molt bèstia.
Bé, tenim la novel·la Algoritmes d'Anna Codina,
que també regalarem el dia 1.
50 escape rooms d'Ivan Tapia.
És boníssim.
Cada pàgina és un escape room.
Ostres, mira.
I a la primera pàgina diu què és el que has de fer,
a la segona tens el dibuix on tens les pistes, en teoria,
i fins que tu no l'encertes i tal, no pots passar a la següent.
Solíssim.
No podria passar de la primera pàgina.
Veieu que diuen...
Poses Junior?
Doncs jo soc Junior, eh?
Sí.
Perquè m'està acostant, al·lucinant, vull dir, què tal.
I a banda d'això, tindrem una consola retro en bèrnic.
Saps aquestes en bèrnics xineses
que tu pots posar qualsevol joc a dins?
Evidentment, jocs legals que tinguis i que...
Em surten molt al TikTok.
Sí, és veritat.
Gent que té una consola d'aquestes
i s'ha posat allà tota la llibreria de la història dels videojocs.
És al·lucinant.
Has de ser una mica Linux perquè tot funciona bé.
Una mica? Què passa?
Vull ensenyar la dedicatòria que abans ens ho he ensenyat.
És que és una borrada, això.
A tu t'ha agradat, això?
A mi sí.
Però no em deixes participar perquè soc del programa.
Clar, clar, clar.
Doncs mira, això...
Mira, amb el preu i tot. Que maco.
Això ho va aconseguir el Francesc Xavier Blasco.
Ell va aconseguir que l'aspiri.
I no ha acabat a les estanteries de la seva cova?
Jo crec que...
Ha de tenir una altra, no?
Una altra còpia.
Exacte.
Amb el nom Francesc Xavier Blasco, vaja, de ben segur.
No ho sé, jo crec que està bé.
A tu et sona, Víctor, aquestes envernig, aquestes consoles?
Em sona, però no...
Tenen moltes mides i formes.
Hi havia algú d'aquí del programa que tenia una o així?
Jo.
Veus?
Algú del programa?
Sí, sí.
Doncs sí, d'això em sonarà.
Em vas parlar una vegada.
No, són com una Game Boy, no?
Algunes deies, no?
S'assemblen.
Fins i tot la PlayStation aquella, com es deia?
La PSP.
La Vita.
La Vita, n'hi ha una que es clava de la Vita.
Que bona era, la Vita, no?
Sí, sí.
Era?
Sí, sí, totalment.
Tristament, era.
Ara que ho dic...
No és tan antiga.
No es pot dir res.
No és tan antiga.
No és tan antiga, però va morir molt ràpid i molt fort.
Tinc una gana de veure la pel·li de Tetris.
Ui, sí!
No n'hem parlat i sí.
Tinc gana.
És de la història.
Gràcies a Déu no han fet fitxes amb ulls que parlen.
És de com es va aconseguir l'IP
i es va poder portar als Estats Units a Japó per fer el Tetris.
Domènec Jordi, hola, què tal?
Després us presentaré com Déu mana, com esteu?
Bé.
Recordeu això del micròfon una mica a prop.
Tetris, sabíeu que hi va haver un tràiler de la pel·li o no?
No.
Jo tampoc ho sabia.
El francès Xavier Blasco, que forma part del programa,
va dir que era una exageració.
Hi ha persecucions amb explosió.
Sí, està la caja de porall.
No, però bé.
Fa gràcia, no?
I tant, i tant.
Tinc moltes ganes de veure-la.
No estic subscript a aquest servei on estarà
i per veure-la caldrà anar-hi.
Ah, o sigui, no és cinema, perdona?
No, és una pel·lícula d'Apple.
Ui, que bé, una sortida a casa.
Jo arribaria a fer una sortida amb els ulls.
Tant de bo fos cinema, eh?
O fins i tot aquí, no? Potser connectar-ho aquí.
Però la sortida la podem fer amb la pel·li de Supermària.
Sempre hi ha alguna excusa. Serà increïble, ja t'ho dic jo.
Jo tinc molt hype.
Hombre...
Això, aquesta pel·lícula,
farà que el Cameron hagi de tornar a rastrenava tard.
Ja ho veuràs.
Això passarà.
Hi ha una pique.
Per cert, estem a Twitch.TV, a la regeneració digital,
hi ha molta colla.
Sempre que ve l'Albert García i el Víctor Ormatute
comença a venir gent.
Sí, senyor.
Benvinguts.
Hola.
Hi ha gent que, a més, ha vingut de nou.
Hi ha molta gent nova, ens han fet una incursió al Privol.
I sí, sí, tenim molts espectadors que no tenim normalment.
És a dir, benvinguts a tots.
Molt bé, doncs, escolta, anem a parlar del teu videojoc de mòbil
i després començarem l'entrevista amb els dos personatges que tenim aquí,
que explicarem qui són i què fan.
Generació digital.
Molt bé, com ha anat?
Molt bé.
Estic acertant setmana rere setmana.
Sí, sí, senyor, estic contenta.
Mira, he jugat a un joc que es diu Survivor I.O.
Sí.
Que, de fet, té moltes coses similars a un altre
que va jugar fa uns mesos i l'anava a deixar,
perquè això sembla molt...
Aquest altre es deia Vampire Survivor, no sé si el coneixeu,
que era de matar amb tot el tema.
El coneixem i l'hem patit.
I l'heu patit.
Doncs ara, a l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament de l'Ajuntament
El coneixem i l'hem patit.
I l'heu patit.
Després me'n vaig a adonar que aquest altre
és com una mena de versió...
No versió millorada, és una altra versió.
I m'ha agradat molt.
Però també és una mica flegi, o què?
Ah, clar.
Jo ja no he investigat més enllà.
Podria ser.
És que clar, el Vampire Survivor ha tingut tant d'èxit
que han sortit bastants similars.
Doncs és molt probable.
Així és com es millora.
Clar, també, també, però depèn de com ho millori.
Això sí, això sí.
El creador no sé com estarà.
El que he trobat és que tenia elements diferents
que el feien, crec, una miqueta més divertit, no?
Tenia cosetes que li donava una miqueta de salsa.
És un roc light que consisteix a matar
tot el que et vas trobant en diferents mapes
i on has de resistir el màxim de temps possible
sense que et matinen a tu.
Aleshores, has d'anar recollint diamants
i cuixes de pernil, en aquest cas,
per anar recuperant l'energia que vas perdent.
Cuixes de pernil.
Sí, com cuixes de pernil,
perquè quan et van disparar no et toquen,
doncs vas perdent l'energia
i abans que et matin, tu has d'anar recollint
això, uns diamantes, unes cuixes de pernil
per anar pujant l'energia.
La música és aquesta, la que escoltem.
Exacte. Sí, molt bé.
Molt bé, doncs el que m'ha agradat molt
és els personatges.
El personatge, el protagonista, és moníssim.
És un guerrer petitet que pots anar equipant
a mida que avances la partida,
i és un personatge que és molt boníssim.
És un guerrer petitet que pots anar equipant a mida
que avances la partida,
i en tot moment pots anar consultant com una mena de taula
amb tots els objectes que pots agafar
per equipar el teu personatge
i decideixes el que li vols anar posant en cada moment.
Segons el color d'objectes, tant com agrupats,
i segons el color saps que és més bo o és menys bo.
Aleshores, amb les monedes que vas guanyant,
vas comprant tots aquests objectes.
Després, en cada món que vas passant,
tens uns reptes que, si els aconsegueixes,
i així el personatge cada cop és més fort.
Es passen uns esglaons i així cada cop fas
que millori amb força i amb agilitat, etcètera.
Això vol dir que també els enemics són cada vegada més potents?
Sí, els enemics cada vegada els costa menys
quan et toquen treure d'energia, són més forts.
I comences en un món obert, que és una ciutat,
ni diu la ciutat salvatge,
en la que corres per uns carrers
i has de matar una mena de zombis
que són com uns robotets petits de color verd,
també molt graciosos.
I el personatge, de fet, dispara sol, és automàtic.
Tu només has de moure per totes les bandes
i anar matant i recollint energia.
Amb el dit, eh? Exacte, amb el dit.
És com un joystick petitet i tu et vas movent així.
I doncs això, vas movent-te per aquesta ciutat
que és infinita, que no té límits,
i vas agafant, o bé, aquesta energia
a través d'aquestes pedres o aquests pernilets,
o vas agafant cofres i caixes que dins tenen diferents coses.
D'acord. Entre elles molts cops et surten.
Dins les caixes, tres armes, que has de triar una de les tres,
i a partir d'aquí ja te la guardes i la tens sempre fins que mors.
Molt bé. Què vol dir, doncs, que cada vegada vas sumant
una arma i una altra i una altra i una altra,
i allò al final es converteix en una cosa que ja no saps ni on ets,
perquè entres que estàs envoltat d'armes i de personatges,
però està molt bé. Molt bé.
I això, de tant en tant, et sona una alarma que et diu
que venen zombies, i què vol dir?
Fins al moment no en vinguessin, perquè ja en tenies,
però en aquell moment venen per totes bandes,
que han estat per un sortir,
i res, i te n'has de sortir amb aquestes armes que tens.
Sí, perdona, avui que tenim el pol.
Molt bé, això. S'està clavant aquí a un nivell.
Això, cuidao, eh, Dani.
Vigila cadent en forts, eh.
Doncs això, i ja està.
Perdona, tema tínies?
És a dir, hi ha alguna vegada que et demani...
Pots jugar perfectament sense diners.
Jo no he vist cap opció d'haver de pagar...
Suposo que hi ha opcions d'haver de pagar
per tenir aquestes millores troca,
que et surti així i que no puguis avançar.
Publicitat sí, eh? Publicitat tampoc.
Tampoc? No. I vídeos tampoc?
Vídeos sí. Vídeos hi ha un moment.
Hi ha un moment que et surten vídeos, que és quan et maten.
Quan et maten, tens la possibilitat
o de veure un vídeo i ressuscitar i seguir,
o d'acabar i tornar a començar.
Molt bé.
I ja està, quan et maten, no perd res
del que has estat guanyant d'energia i d'experiència,
o sigui que tornes a començar.
Això és una passada. No, però no les armes i tot això.
Si no... Sí, sí, sí, clar.
Està bé, perquè si no, hauries de començar de zero.
Molt bé. Fem la valoració? Vinga.
Doncs comencem pel disseny artístic.
Doncs jo trobo que és una cucada.
Tots els seus personatges, com deia,
són com una mena de personatges per a nens petits,
que fins i tot n'hi ha alguns amb la cara com mal dibuixada,
però són moníssims, uns cinc.
Anem a la música i als efectes.
Doncs no té gaire importància dins del joc,
el que sí que de vegades hi ha molt soroll dels efectes
i bé, li posarem un dos.
La jugabilitat. Doncs l'experiència és molt xula,
la manera, és una mica estressant quan es posa difícil,
però en general és molt divertida.
Un 4. Anem a la narrativa.
Doncs és un joc de matar en diferents mons i amb jefes finals,
però d'aquí ja no passa. Li posem un 3.
Anem a les mecàniques i aspectes tècnics.
Els controls són molt senzills i responen molt bé.
Un 4. Difficultat.
Doncs és una progressió correcta de fàcil a difícil. Un 4.
Hi ha rejugabilitat?
Sí, perquè quan et maten tornes a començar,
però amb més experiència, per tant pots jugar-lo
tants cops com vulguis i no t'avorreixes.
Originalitat. És poc original,
perquè hi ha molts jocs semblants també,
suposo que s'han copiat una mica d'altres,
però hi ha elements que el fan molt diferent.
I ara anem a les plataformes.
Doncs el tenim per Android i Parallòs, per tant li posem un 5.
Quin és el darrer joc que heu jugat a la mòbil, Albert, Víctor?
Jo és que tinc un problema amb un que es diu Ideleslayer,
que vivo ahir, des de fa mesos.
O sigui, l'has deixat fa temps.
No sé què em passa.
Però he estat jugant el que vas dir fa dues setmanes.
El del runner aquest que portes...
El chiqui.
I ara porto un gatet amb un barret.
I m'agrada, amb un barret detectiu.
M'agrada molt.
Jo estic amb el Frontiers,
que és un joc de la gent del Kingdom Rush.
Aquell Tower Defense que sempre et diu que jugui.
Sí, he jugat.
El Frontiers és com un altre diferent que s'ambienta al desert.
I ara he de dir que és un joc de suc de tomàquet.
A manida de tomàquet.
A manida de tomàquet.
A manida de tomàquet, per a la gent que no el conegui,
et va agradar.
Arriba un moment que mates de tanta gent que és com un...
Jo deia a manida de tomàquet.
És la manera única de dir-ho.
Sí, però no és com violin o tal.
No, ho entenc.
Continuem, vinga, al Generació Digital.
La setmana passada,
una oient nostra ens va comentar i recordar
sobre l'existència del videojoc Astronite
i ho va fer a través de Telegram.
Doncs sí, un videojoc aparegut a finals de l'any passat
i que podem trobar per PC, PlayStation i Nintendo Switch,
i que està desenvolupat per Diom Games Studio,
que de fet és una persona que es diu Domènec Claret,
i s'ha de dir també que la música i els efectes
estan creats per un estudi català que es diu Wave Sound
i que dirigeix en Jordi Gutiérrez.
Domènec Claret, Jordi Gutiérrez, benvinguts al Generació Digital.
Gràcies.
L'oient que ens ho va recordar va ser tu, Jordi.
Ets oient del Generació Digital?
Escolto el podcast.
Escolto el cap de setmana mentre estigui rentant els plats.
Això és molt interessant per mi.
O sigui, l'escoltes el dissabte o el diumenge?
Normalment, el dissabte.
Natasiana, el videjoc està contemplat amb els plats?
No, em relaxa.
Sí, m'encanta.
Escolto la música del programa i estic relaxat.
Molt bé, molt bé.
I em vaig assabentar de l'actualitat.
Exacte, ara parlarem una mica què és el que feu vosaltres dos.
Abans de res, Domènec i Jordi,
quanta temps porteu treballant junts?
Ens vam conèixer el 2013, fa uns 10 anys, una cosa així,
a través de Facebook,
en un joc que vaig fer al seu moment.
Va contactar amb mi per Facebook i ella em va fer els sons.
Va fer els sons?
Hem fet col·laboracions molt esplòdiques
perquè tampoc no tenim una societat.
Exacte, exacte.
Mira, m'ajuda i perfecte.
I vosaltres heu fet, ara ho explicarem,
el so i la música del joc de l'Astronaite.
I avui us heu conegut formalment.
Avui han quedat a la ràdio
els dos han coincidit i avui us heu conegut cara a cara.
Doncs sí.
Gairebé 10 anys després... Això és molt fort, no?
Una mica sí.
Bueno, hem de dir que hem gravat el moment.
No, no ho hem fet, però...
No, però és fort, perquè...
Sí, perquè això de...
Hi ha hagut una pandèmia pel mig?
No, aquí no val.
Hi ha hagut unes quantes coses pel mig.
No, però, per exemple, amb el tema d'un videojoc,
a nivell de missatges, us aneu entenent?
Bueno, fèiem videotrucades.
Es parlàvem per telèfon i acordàvem el que havíem...
S'ha treballat d'una forma una mica irregular,
una mica estranya, però...
Ha funcionat, sí.
Sí, sí, al final ha funcionat.
Molt bé, molt bé.
M'ha agradat, almenys...
Jo et dir-ho, que s'han conegut.
Hem format part d'un moment històric.
Escolta, anirem preguntant alhora de vosaltres dos,
i des de quan et dediques a fer videojocs?
És que a dedicar-me podria dir que no m'hi dedico.
Estava mal feta la pregunta, no?
He tingut les meves feines, tinc la meva feina...
Tu tens la teva feina que no té res a veure amb el videojoc?
No, el que passa és que jo des dels 7 o 8 anys, com molts,
m'agradava el mundillo i no l'he deixat mai.
Sempre he anat jugant, bàsicament,
però sempre he tingut el coquet aquell de dir,
hòstia, com es fa això? Com es mouen aquests núvols?
Jo no estava ni en duro, però m'estava allà hores
preguntant-me com dimonis es mou això, com fan això.
I al final, a base autodidacta,
baixant-me programes per crear videojocs,
a base de tutorials i fòrums, mira, amb estones lliures,
vaig començar a aprendre diversos llenguatges.
A casa teva quin ordinador va entrar?
Jo vaig començar amb un MCX2, que em va comprar el meu avi.
Que guai.
Vaig acabar amb la moto, jo amb l'ordinador.
Vaig acabar amb la moto, també, al final.
I al final, res, amb el mundillo aquest,
i vaig fer el salt al PC, i llavors, cònsoles, sempre.
Tenim gairebé totes les cònsoles que he pogut.
Molt bé. Vosaltres heu tingut, quan éreu petits,
allò de, hòstia, vull saber com es fa això.
Jo recordo que jugava a una màquina d'aquestes de marxanets,
i saps on es posa la moneda? Mirava...
Jo tenia 9 anys, mirava a dins a veure què hi havia,
com era possible que la tele es veiés allò.
Jo recordo Bàsic para niños. Home!
Aquest tipus de llibres m'agraden bastant.
Bàsic para niños. Jo volia fer videojocs,
i em van dir... Vaig dir que era tecnològic.
No ho faré jo. Potser no m'agrada tant.
Potser el jugaré i ja està. Clar, perquè no...
I com més saps de jocs i parles de jocs i tot,
de com es fa un videojoc, menys ganes
d'entrar a fer un videojoc, perquè no és fàcil.
Llavors, per entendre una mica, tu tens la teva feina,
però com a forma de hobby, podem dir,
perquè t'ho passes bé, continues fent això.
Sí. Em va a temporades, però perquè...
Comencen diverses coses que no he acabat, però altres que sí,
que han arribat al final, i això amb temps lliure, bàsicament,
m'he dedicat a això. Molt bé.
No em sento obligat, no tinc cap mena d'expectatives
de complir. Mira, ara que estem a tweets.tv,
a Regeneració Digital, estem veient el joc de fons
i al final hi ha les consoles amb les quals es pot jugar,
i és un joc que és seriós.
Una part de responsabilitat ja, també, o no?
Clar, en el cas de l'Astronaut, és una cosa que va començar.
Això, per omplir els buits, com a hobby,
al final estava fent una cosa que a mi m'agrada,
era en sèries i pel·lis, jo em dedicava a això,
i al final Handusoft va contactar amb mi,
perquè va veure a través del Twitter el joc, els va semblar bé,
i jo era una experiència, tinc 49 anys, a punt de fer 50,
i vaig pensar, això potser no es repeteixi, vaig aprovar-ho,
i vaig firmar un contracte amb ells, i gràcies a ells,
això que ha sortit en Switch, en Play, totes les consoles,
i a nivell mundial, i llavors inclús una edició física,
que això ja és el somni de... Això dia d'avui és molt maco.
Si va a casa, o jo mateix, que això ho han fet tots els que han fet jocs,
anar a la botiga i comprar el teu propi joc,
amb això jo ja em dono per satisfet,
l'experiència aquesta està a la conya, i avui mateix també.
Molt bé, el luxe és nostre, i t'ho dic de veritat.
Jordi, el teu és el so i la música.
Z-Wave Sound. I això què, és un estudi de so?
Va néixer com si havia de ser un estudi, molt ambiciós,
i a poc a poc s'ha creat, ha sigut una marca,
per ensenyar el servei que jo ofereixo,
com a disseny de so, composició musical,
i implementació d'àudio, i audio immersiu,
que és un servei que ofereixo a tots els desenvolupadors
de videojocs, a les empreses.
O sigui que t'has especialitzat en videojocs, eh?
Exacte. I on tens l'estudi?
Tinc l'estudi aquí a Barcelona, a prop de l'Hospital Sant Pau.
Molt bé. Ho comparteixo amb una productora audiovisual,
que també em dedico al món de l'audiovisual.
O sigui que també fas mescles d'altres coses
que no tenen res a veure amb videojocs.
I treballes per videojocs de tot arreu?
Sí, aquí a Barcelona he treballat amb King,
que anteriorment era Digital Chocolate,
i anteriorment era microjocs.
I vam començar fent videojocs per telèfons mòbils,
videojocs de colors,
però que a nivell de so no permetia
una reproducció d'MAP3.
Hi havia de ser monofònic i era bastant cutre
i amb sons en plan blip de sons cutrets
del propi telèfon.
I composàvem amb una aplicació que es deia Knock Ring
i havíem de moure nota per nota amb una alimentació de 100 notes.
Imagina't.
I això passava en el telèfon mòbil
i s'havia de fer la portabilitat
amb diferents plataformes de telèfons mòbils.
Aquest era el drama d'aquella època, que cada mòbil era un univers.
Tenia un xip de so diferent que reproduia el General MIDI
i cada xip reproduïa aquest banc de sons diferent.
És una època aquesta del joc del mòbil
que volia poder recuperar perquè han desaparegut
molts jocs d'aquella època,
i és una riquesa.
Aquí a Catalunya van sortir empreses que es dedicaven a aquest àmbit.
Sí, recordo, a microjocs.
Però és que, clar, parlo de fa gairebé vint anys.
Vint anys, sí.
Abans hi havia limitacions i era una cosa que provocava...
Això ho hem parlat alguna vegada, 100 notes,
després de fer el dit, has de currar molt perquè quedi.
Ara tens l'espai que vulguis.
Les idees que venen de no poder a vegades són les més xules.
Exacte.
El videojoc, Astronite, apareix, ja ho has dit, de la mà...
Primer, la Domain Games, que és la que és Domènec.
I, per altra banda, Yandu Soft,
que jo, abans de començar,
em pensava que només feien ports, però no, fan altres coses.
Sí, tenen títols propis.
I ells són sobrespecialistes en diferents plataformes.
Sí, no conec molt a Yandu.
És més que van contactar amb mi...
Són especialistes en ports i també tenien títols propis.
Però perdona, tu els hi dones el joc i ja està?
No t'han dit res més?
Hem de fer un per suïc i necessito una cosa diferent.
No, jo el vaig desenvolupar per PC,
i quan van contactar amb mi estava pràcticament acabat,
faltava una part de so.
Vam posar les piles i vam acabar-lo.
L'únic que vam fer era una sèrie de retocs a jugabilitat,
i ja està, els vaig passar el codi,
i ells ja se'n van encarregar de tot lo altre.
No vaig col·laborar més en aquest sentit.
Això em sembla que abans era un drama, fa l'efecte.
Quan havies de fer ports, crec, fa un temps,
sí que és veritat que la Nintendo demanava una cosa, etc.
Era una mica més complicat.
I després de l'apartat de guardat que vaig fer jo,
van haver d'adaptar les cònsoles,
que jo tenia ni idea ni m'hi vaig pensar en cap moment,
perquè com que va venir tot molt de sobretot, molt de cop,
jo el vaig fer pensant en PC i per treure'l jo solet,
i van estar modificant i van tenir bastant folló.
El drama aquest que avui dia hi ha amb els ports encara existeix.
Recordeu un cas recent que vam tenir aquí a l'estudi
de Nightwitch, que vam tenir el Kevin Sardà via telefònica,
a la versió de Switch, anava més velocitat,
si no recordo malament, i era injugable.
Encara avui dia el dels ports és una complicació
que si existeixen empreses que poden alliberar
el desenvolupador creatiu d'aquesta tasca,
a vegades suposo que és d'agrair.
A més, els va passar, crec, a poc del llançament.
Sí, sí, la mateixa setmana.
Uyens, que ens esteu veient a Twitch.tv,
com David diu ara, el David Tromax,
estaria guai els jocs de mòbil passar-los a l'ordinador de 8 bits.
David, em fa molta il·lusió que estiguis escoltant
i veient el programa, de veritat t'ho dic, em fa molta il·lusió.
Doncs sí, amb el teu MCX que tenies,
de fet, tu parles que aquest joc és de one bit o un bit,
això què vol dir? És una tiqueta?
Un bit són els jocs que utilitzen bàsicament dos colors,
en aquest cas, és el look, fa referència.
Jo vaig fer una mica de trampa, perquè hi ha un gris, seria u i mig.
Sí, és veritat.
Però la vaig fer un gris per poder fer una mica de fondos.
I al final el que buscava era aquesta imatge retro,
dels anys de l'època passades,
però amb partícules, amb la finura, amb 60 imatges per segon,
algo que tampoc no sonés a molt antic, com una barreja...
I amb una jugabilitat també adaptada.
Sí, em vaig matar bastant amb el tema dels controls.
Jo soc jugador de fa molt temps,
i sé que no hi ha res que foti més ràbia
que donar-li el de saltar i que no saltin.
Llavors, em vaig dedicar molts mesos a pulir això,
que si el jugador s'hi mor, no digui...
Sí, culpa del jugador.
Que tu en el fondo sàpigues que l'has cagat tu.
Està molt pulit.
I el tema aquest, si ho vaig aconseguir o no...
I amb això sí, m'hi vaig dedicar temps.
Jo l'he jugat amb PC i amb el comandament d'Estàdia.
De Google Estàdia.
I que sàpigues que va bé.
Perfecte.
Deia, mira, vaig aprovar, vaig connectar.
Sabeu que ara en possibilitat, Google,
que jo que et vas comprar, almenys no ho tiris,
i que et serveixi, és molt transparent i molt bé.
Ara deia el tema del so, que falta unes coses al so.
Una pregunta.
El tema del so sempre és el final i malament?
Normalment és així.
És trist, però és així.
De fet, intentem sempre transmetre en l'equip desenvolupador
que han de fer una pre-producció i pensant en el so.
Sempre hi ha problemes finals,
com l'espai, l'optimització dels arxius de so que hi pugui encabre,
o que reprodueixi malament.
Però sí.
I el so, els problemes més grans d'implementar el so,
és, per exemple, el que ocupa el so?
O això ja és passat?
Bueno, el tamaig del so...
Dels arxius, avui dia?
Avui dia ja no és massa problemàtic.
El problema és, tal com està desenvolupat el joc,
que aquells arxius els pugui disparar adequadament,
no es pugui cridar,
i que no enlanteixi l'ECP1 de la plataforma en si.
Quina interessant.
A mi m'agradaria estar a prop.
I s'hauria de fer més, perquè es nota quan el procés musical
va de la mà del procés de disseny.
És a dir, que es fa tot, s'ajunta tot,
perquè es nutreix tot de tot.
I a vegades, que per impossibilitat,
perquè no es pot o perquè no hi ha temps,
la música sempre s'acaba com relegant una miqueta.
Jo, he de dir públicament, demano perdó,
que estem entrant en aquesta línia, aprofito.
Em vaig portar fatal.
Hi va haver un moment que jo amb el joc...
O sigui, al final és el que he dit abans,
que faig projectes i em queden com a l'oblid.
Perquè amb aquest, llavors quan connecto amb un,
m'hi vaig fotre molt a saco.
Quan em foto molt a saco, que només pensava en això i això,
ara s'ha de dir que t'oblides.
I quan vaig acabar...
Jo li anava dient, Jordi, no hem de fer els sons,
però quan vaig acabar el joc, que el rejuges, busques bucs,
dic, bueno, pràcticament ja està acabat i tal,
a veure, tema sons.
Vaig gravar-li tot el joc en vídeo i l'hi vaig passar.
Però clar, tu imagina't, un joc que deu durar 6-7 hores,
una cosa així, a gent que li dura 15,
però una de sons increïbles, el que fa el gravar.
I clar, li passo els vídeos i a l'apavila't.
I ara sabem per què no s'han conegut personals.
Ja ho hem descobert.
Tinc curiositat.
I clar, em va dir, bueno, d'aquí ja aniré fent.
Jo et dic que per impossibilitat, per moltes coses,
però quan s'aconsegueix, es nota.
Quan el vas jugar amb sons,
en aquell moment, quan ja estaven implementats, què?
A veure, els primers sons que tenia,
allò de l'arma, els passos, el salt, el jetpack, quan l'utilitzes,
el canvia al 100%.
És una passada, és superimportant.
De fet, tu vas penjar un vídeo al Twitter sense so.
I llavors et vaig dir, què et sembla si el sonoritzem?
I així veiem a veure quina repercussió...
El del títol, va ser.
El de la presentació del títol i de les passes i del salt.
El primer que durava 20 segons, una cosa així.
I el vaig sonoritzar i em va encantar,
em vas dir, hòstia, puta mare,
ha quedat molt ben sonoritzat.
I llavors vam veure que va tenir més repercussió.
I llavors és quan realment ens vam plantejar
de fer-ho una mica més ben fet.
I ell va dir, bueno, el tema del so ja ho cuidarem.
I és quan es va dedicar, de fet,
ens va enganxar en el temps del confinament, de la pandèmia,
i és quan ho va estar treballant.
I quan el tenia acabat és quan em va dir,
ara com ho fem, això?
Clar, clar.
Com que pel tema de licències,
agafava jo el Game Engine,
i utilitzar-lo, doncs, hi havia problemes,
i vam preferir fer-ho a partir de vídeos.
Molt bé. Sí, sí, molt curiós.
Em passaven els sons d'un a un i els anava ficant implementat.
Llavors li passava el vídeo, que era així.
I, ok, espera, que retoco aquí. Hòstia, boníssim.
Sí, primer em vas passar vora 40 o 50 vídeos,
d'una durada entre 7 i 10 minuts, cada un.
I t'has tallat, desglosant, doncs, cada imatge,
quins sons requiria.
De ojo y de oído.
Havies d'estar mirant el vídeo i dir,
vale, aquí, perdó.
Per ser un escoltant de fons, és la música del tràiler, escoltem-ho.
Jordi, aquesta música l'has fet tu?
Sí, sí, aquesta música l'he feta jo.
El que passa és que aquesta és la del tràiler, és la de promoció,
i potser no té tant a veure amb la música que hi ha a dintre del joc.
A mi em flipa, eh?
Perquè la música de dins del joc té un estil retro,
amb sintetitzadors actuals.
Vale, doncs anem a escoltar-ho, perquè ens has passat uns quants,
perquè t'ho han demanat.
Si podem escoltar-ho, i tens preparat, Dani?
Ojo, la èpica 8-tera, eh?
Exacte.
S'ha de remarcar que també a Z-Wave Sound hi tinc col·laboradors,
i en aquest cas aquí va col·laborar Jairo Romero,
ai, Jairo Moreno, perdó,
que és un guru de l'EFM, de la Synthesis FM i del Thermin,
és un especialista...
El coneixes personalment?
Sí, el conec personalment perquè col·laborem-hi,
i hem treballat junts en diferents estudis.
I amb ell treballem en diversos projectes que surten per Z-Wave Sound,
i ell m'envia un esboig i jo faig la part més de producció
d'anar posant sons que s'adaptin més amb el tipus de projecte.
Molt bé. Quedem amb els ullents.
En Geris, que és la primera vegada que interven al nostre xat,
ens llença una pregunta per als nostres convidats,
que és per on es comença un videojoc un cop feta la pre-producció?
Si és que s'ha fet per producció.
Si és que s'ha fet.
El que ve és que la joc és un món...
Hi ha unes formes de fer, però al final cadascú enganxa per un cop.
És que ha sigut tot molt raro.
Com que he anat aprenent sobre la marxa,
al final el que vaig fer és un personatge,
es mou, col·lisions, dispara...
I et dónes compte al cap d'uns mesos
que tens tres pantalles amb una mà i l'altra...
Perquè al final el que estàs és fent proves.
I dius que a partir d'aquí ja poden començar a fer un videojoc.
I em va passar que els primers mesos era tot superimprovisat.
Anava a tirar pelante, ni guió, ni...
Si que arriba un punt que dius
que hem de començar a donar una mica de lògica al tema,
què fa aquest tio aquí, aquest planeta, o què passa aquí...
Llavors sí que li començo a donar un tema de context.
Vaig aprofitar el tema de quadres de text, la lletra que surt.
A veure com es fa, no ho he fet mai. Vinga, practiquem.
I sobre la marxa he anat fent.
Si que arriba un punt del joc,
llavors sí que és rotllo ja creatiu, no?
Crear ambients diferents i zones diferents,
enemics finals diferents...
I al final va sortir el joc.
I tant que sí.
A veure, una cosa que us volia preguntar.
A mi, abans ho dèieu, tu tens a punt de fer 50,
jo tinc 52,
i a mi m'ha recordat molt aquest joc a un que jugava per Spectrum,
que es deia Jetpack.
Aquest joc a mi m'encantava, em flipava molt.
No sé si et recordo o el vas jugar aquest, no?
No, al final vaig agafar aquest look perquè em era molt més còmode,
clar, no soc grafista,
i això em permetia fer entre cometes ràpidament animacions i dibuixos,
i em vaig centrar més en el tema de programació,
tot i que m'agrada molt dibuixar-lo.
I el blanc i negre era més perquè hi ha un joc que es diu Gato Roboto,
que ja va ser el que em va donar el cop final, saps?
Allò de dir, hòstia, posa aquest, m'estava de conya.
És un joc que he jugat 10 minuts, tampoc no...
No dura gaire.
Dura molt poc. Dura una hora, em sembla, el Gato Roboto, dues hores.
Jo crec que hi ha una pàgina web que es diu Howlonga...
Tweet?
Sí, són quatre hores i mitja, cinc hores i la mitja.
No te'n refis, d'aquesta web.
Jo juraré que me n'he passat en directe,
i jo en directe a cinc hores, per mi és criminal.
Doncs pot ser.
És que hi ha el Gato Roboto i un altre, que és el Cortet.
Vaig jugar el Cortet.
Què diuen els ullens?
El doctor Ventosa ens fa una altra pregunta.
Per què no surt a Xbox en físic?
Temes de l'editor.
Sí, jo també ho vaig dir quan m'ho van dir, no ho sé.
Però per Xbox ha sortit...
En digital.
Això està passant en molts jocs que estan sortint en físic.
Jocs indis no surten a Xbox, no és que sigui l'únic.
Aquest és molt habitual, això.
I també a Microsoft.
Per exemple, pel Game Pass es va provar de posar-lo.
I ens van dir que no.
Més preguntes.
Miren, Curious Dark diu,
quan va ser el moment de dir prou, ja no implemento més coses?
Imagino que et vas deixar en el tinte moltes idees
que volies que tingués el joc.
O tot el que volies ho vas poder fer.
Alguna cosa va quedar penjada.
Durant el desenvolupament del joc, suposo que els passa molts,
tens moments.
Tens moments que et cremes, moments que ho deixaries.
I van passar coses amb la pandèmia.
Va morir el meu pare.
Hi ha moments que et donen el vaixó,
però després tornes a reenganxar.
I al final...
Bueno, tu...
T'obligues a dir prou?
O és orgànic?
No, arriba un punt que, un cop tancat, vaig fer una repassada,
li vaig posar més vida,
gossanitos, cosetes, aranyetes...
Estava fent, en el fons era temps per donar vida.
I tu no tenies una data?
No teníeu una data?
No s'havíeu creat una escala en aquest aspecte?
Ni tan sols un productor que li digui...
Això ho comentava abans d'entrar, que hem fet el cafè.
I dèiem això, que la sort és que tu fas el joc
i no tens cap expectativa.
Més enllà que agradi el teu entorn,
llavors sí, el tria per estima on arribés, sense propaganda.
I també et dona una certa llibertat.
Jo he fet el que jo he volgut.
Sí que arriba un punt, quan va agafar el hando,
que fins arribar al primer bosc era xungo.
Vam començar a treure enemics per aquí, per allà,
baixar-li, retallar-li coses...
Això molaria molt que estigués en el joc, per defecte.
Però va arribar un punt que vaig dir fins aquí.
No toquem més, perquè el joc és així.
I, a més a més, els indis, d'un temps cap aquí,
crec que és un valor afegit que tinguin certa dificultat.
Hi ha... que et surten les fletxetes, ves per aquí,
ves per allà, et van dient de la mà tota l'estona.
Però un indi ha de ser una miqueta... que te'l curris una mica.
I també volia, com al meu època, que jo quan jugava mories i...
Els jocs aniran.
Amb un símbol, però fan això.
Tampoc és plan d'arribar a aquest nivell,
però menys que allà junts et repte.
Recordem que el Mario Lan, a l'1, té cinc fases, eh?
I jo vaig estar mesos per acabar-me.
Perquè ha de durar el que ha de durar.
Per cert, hem parlat amb el Víctor Mame, el nostre músic,
i avui li hem dit que Jordi, que venies,
i hi ha hagut, doncs, una mica a parlar de música,
però sobretot aquells efectes de so que fets amb música.
I ens explica, doncs, això i, a més, al final,
hi ha una espècie de preguntes que ens fa a tots nosaltres,
a veure si les encertem.
Hola, Víctor, com estàs?
S'ha de posar a recolzar fets, enfatitzar accions,
i dictaminar el to d'algun moment en concret.
En definitiva, ajuda a tenir una experiència més immersiva.
Es poden classificar segons la seva procedència,
i aquí us dono alguns exemples.
So fictici, sense referència real,
és un so sintetitzat que ofereix una retroalimentació
a algunes de les mecàniques del joc.
Per exemple, quan obres un cofre a cel·la.
El cofre no fa aquest so a l'obrir-se,
però t'indica que s'ha aconseguit algo positiu.
So fictici amb referència real.
És un so sintetitzat que, tot i que no intenta referenciar
un so real, pretén suggerir una relació
amb algun objecte o lloc de la realitat.
Per exemple, el so que fa una poció quan te la prens.
Evidentment, quan tu et prens un brevatge no fa aquest so,
però simula el so d'algun líquid i d'empassar.
So imitatiu sintetitzat.
És un so sintetitzat que pretén emular
de la forma més fidel possible,
segons la tecnologia que s'utilitzi,
el so escoltat en el món real.
Per exemple, el so d'inici de la carrera en el Mario Kart,
que recrea de la forma més fidel possible
les bocines que sonen abans de començar una carrera.
A part d'aquest tipus de so, també hi ha la captura de so directe,
el so imitatiu editat i el so imitatiu híbrid,
però d'aquests ja els explicaré en un altre vídeo.
I ara us proposo un joc.
Us deixaré alguns sons i m'agradaria
i a l'estudi col·locar-los en les 3 categories que us he explicat.
I fins aquí el vídeo d'avui.
Si voleu deixar els comentaris,
quin és el so del videojocs més identificatiu
o més memorable per vosaltres, endavant.
I també us ho pregunto als companys de la generació digital.
Que vagi molt bé, fins la propera.
Gràcies, Víctor.
No recordava que sortien les imatges del videojoc en concret.
El joc... Ara no sé on ho tinc apuntat, això.
El primer era el Mario.
Exacte, exacte.
El segon era...
El contra també estava por ahir, no?
El tet, el contra, exacte.
El Waka Waka i, a més, el Gear.
El contra seria imitatiu. Sí, exacte.
Jo crec que sí, perquè sembla un dispar.
El Pac-Man seria el...
Home, el Pac-Man...
Sembla que mengi...
Fictícia amb referència real.
No ho sé.
Però al Metal Gear tinc curiositat, jo, al Metal Gear.
Perquè és com...
Metal Gear seria...
Fictícia sense referència real.
Home, perquè em voldria que fos real.
Que la vida resulta sobre el soroll.
I és veritat que la moneda no és una moneda, en el fons.
No?
Però és una referència real.
Màquina registradora potser, no?
O somatàlic, no?
És un sintetitzador, és el clínic d'un sintetitzador.
Exacte, sí, sí, sí, però el problema...
Ja l'hem interioritzat de moneda.
Sempre tenim la referència d'aquest clínic, que és una moneda.
Sí, sí.
Tu quan busques tots aquests sons,
com comences a fer-los?
És a dir, els busques, els enregistres,
els fas directament del sintetitzador?
Com va? Bueno, depèn del tipus de son, no?
Si és un son que puc recrear amb objectes,
doncs els creo amb objectes.
Faig els efectes folli.
Molt bé.
Busco a fora, no sé, algo que...
A vegades sons, per exemple,
els maig, varis projectes de joc típic al maig,
no? Els maig 3 o el Royal Maig,
tipo els del Candy Crush.
Sí.
I el so de xocar dos peces,
doncs a vegades es poden fer amb dos cartes
xocades de dintre la caixa de plàstic, no?
Cartes de...
Físiques.
Exacte, o el típic, no?
Sí.
Ho tens molt entrenat, eh?
Sí.
Ho posa a tots els jocs que fas.
Aquest està sempre.
M'ha fet els sons de l'Astronaut amb la veu, eh?
El logo de l'Astronaut,
quan surten les lletres, ho vaig fer.
És la meva veu sintetitzada, just.
Ah, sí? Ostres, quina pena que ho tinguem.
Bueno, ja ho farem.
En el joc, eh?
Està molt bé, està molt bé.
No, no, això ho fas sol?
Sí, sí, ho faig jo.
I, per exemple, tu deies que havies treballat amb King
amb productes, diguem-ne,
ja molt potents, no?
Multinacionals, t'està molt al darrere del so.
És a dir, es fixen molt en el que volen?
Sí.
Aquest tipus de projectes són més empalieguts,
perquè realment
el dissenyador del so
i del so del joc
vol aquell so concret.
I fer-li el so concret
que ell et demana és molt complicat.
I normalment sempre tirem de referències
d'altres jocs.
Com aquest, però que no sembli
o que no recordem que sigui aquest.
És molt més complicat.
I pots passar, no sé, dos o tres hores
per fer un sol so.
I tota la part psicològica que imagino que hi ha darrere
del so dels jocs d'aquests tipus
mòbils, free to play, tipus Candy Crush,
que té a veure un factor allà
de la sensació que tens com a jugador,
de transmetre't com la recompensa sonora
per haver...
Sí, i a banda que tu realment transmetis aquest so
que el jugador accepti,
com que no li transmeti aquella funció.
I li doni com un plaer, també.
Exacte, exacte.
Hem d'acabar l'entrevista
perquè portem 45 minuts de programa,
que Déu n'hi do.
L'Einsborgs, hem tingut la mala notícia
del tancament d'un estudi de so de videojocs.
Què difícil és
tenir un estudi de so de videojocs?
Tu és un estudi molt subgèneris,
però imagino que deus veure
que portant davant un estudi de so
no deu ser fàcil.
Jo, sobretot, com que vinc molt de fora
d'aquest món,
quan vaig anar a la Gamescom d'Alemanya
i allà ja ho veus, no?, tot el món,
perquè hi ha la part on ensenyen els jocs
de la Fira tal qual i la part de negoci
i Handu mateix anava allà a buscar inversions i això
i hòstia, és un món que...
mirat des de fora és durillo.
Perquè suposo que aguantar-te
a l'alt o tenir, per supòs,
sempre diners i tal,
és complicat, has de buscar molt la vida, per el que veig.
I tu has pensat en créixer
en tenir treballadors?
No, no.
Em dic Dome Games Studio,
però perquè és un anomenatge encobert a Retro Studios
que és els que van fer el Metroid
i aquest és el nom, simplement.
De fet, tinc una anècdota que em va arribar
un missatge un dia d'un nano
que em demanava si podia venir a fer pràctiques
a casa teva.
A una casa?
No, no, és que no soc una empresa,
que sou un pringat que està a casa seva
i he fotut aquest nom com que es pogués posar una altra.
Però això és normal, perquè veuen el resultat,
veuen el joc i jo vull fer-ho.
Jo vaig intentar...
No vaig dir en cap moment fins al final
que era fet per una sola persona,
el tema de programació.
Jo volia que algú digués,
hòstia, una persona l'ha fet,
està molt currat.
Jo amb això ja estava supercontent.
Llavors ja va venir tot el que era perfecte,
el físic.
No m'ha de dir res?
Un senyor que va dir que feia un...
i mira, podrint de calés.
O de Minecraft o de la Stardew Valley.
Hi ha uns quants que no seré jo.
També t'ho dic.
Undertale, que s'assembla una mica.
Sí.
Sea Wave Studios, Sea Wave Sound,
en aquests moments estàs treballant en videojocs.
Quants podries ser?
Ara en dos.
Molt bé, no es pot dir, no?
Jo no ho sé.
Si no ho saps...
Si pot dir, a un d'ells estic treballant
amb els antics directors de King,
que és a Mané al Sort,
que està en Game for a Living.
Molt bé.
I estic treballant amb un projecte amb ells,
i llavors amb una empresa que treballem telemàticament,
que es diu Unusual.
Molt bé.
I fem un joc tipus Candy Crush, un match 3.
Molt bé, fantàstic.
No marxeu, perquè nosaltres ara parlarem de les ulleres
de la realitat virtual de Sony,
perquè l'Albert les ha pogut provar
i jugar en diferents jocs.
I també voldran saber la vostra opinió.
Encara que sembli mentida, des de fa uns dies
per fi podem trobar la PlayStation 5 a les botigues.
També des de fa uns dies
és a la venda la PlayStation VR2,
el nou dispositiu de realitat virtual de Sony
que promet un gran salt en prestacions.
Ara bé, també el seu preu ha donat un important salt.
Val la pena?
Avui intentarem respondre aquesta pregunta
amb l'ajuda de l'Albert García, que porta dues setmanes ja.
Dues setmanes.
Dues setmanes amb el casc posat
i vens ganes de parlar d'aquest dispositiu.
Sí, comentar, i també amb el Víctor,
que fa poques hores que les tens, no?
Jo les he vist, físicament.
És el mes que he arribat a poder provar-les.
Però he fet l'unboxing.
Perdona, fa olor a nou?
Sí.
Ja està.
Això m'ha costat tant arribar-hi.
Malament aniria.
Molt ràpidament, introducció.
Són unes ulleres que són l'evolució
de la primera PlayStation VR de la Play 4.
Funcionen exclusivament aquestes noves en la Play 5,
per si teniu la 4.
Aquestes no funcionen.
No funcionen en un PC.
En un PC no funciona encara,
deixem que la comunitat faci cosetes.
Que les farà.
Tenen els nous comandaments,
que l'anterior model d'aquest cas
és una mica d'aquella manera.
I no és compatible, important,
amb els jocs de la PlayStation VR anterior.
Això és important,
perquè si teniu l'anterior no podreu reaprofitar els jocs.
Molt bé, anem pel casc.
És la part més important
d'un dispositiu de realitat virtual, el casc.
El disseny és bastant lleuger.
Pots estar molta estona
amb el casc posat,
no és pesat, no pesa molt,
està molt distribuït el pes.
Tècnicament, la pantalla amb la qual
els teus ulls miren és una pantalla OLED.
Això té unes coses positives, perquè el negre es veu molt negre.
Les ulleres?
Les ulleres poden jugar amb ulleres, perfectament.
No molesten ni apreten.
Porta també un botó per ajustar la distància entre les lents
respecte als teus ulls
i pots jugar perfectament amb ulleres.
A més, la protecció que envolta els ulls
està de fet d'una manera que no entra gaire llum.
O cap llum.
Això és superimportant perquè
si a la que t'entra una mica de llum per algun costat
et treu molt ràpidament d'allò.
I aquí s'aconsegueix amb una goma
que s'adapta a la teva cara més o menys que no entri.
Això és important.
Cada ull té una resolució per al 2040,
bastanta per l'habitual.
El casc té vibració.
El casc vibra.
Hi ha moments que et vibren el cap.
Si et treu la cara, no fa gràcia.
No fa gràcia, però va molt bé.
Quan portes el casc
i l'apagues o l'encens,
fa una vibració i dius que l'he apagat.
És com una indicació sonora.
Saps oriol.
Hàptica.
Aquí hi ha tantes rampes.
Compte, perquè arribarem aquí.
No té altaveus integrats com les MetaQuest 2.
Porta com uns auriculars.
Porta uns auriculars que has de posar-te.
Tot i que jo he jugat amb els ulls
i he expulsat aquests cascos de la Play
que s'adapten bé amb l'estructura.
Comper també els auriculars
que valen 100 euros i que vas bé d'una banda.
Si us sembla,
parlem d'una altra característica,
que és l'atacció dels ulls.
Molt bé.
El segueix els ulls.
Sí, és una de les principals.
És la característica més curiosa d'aquest dispositiu.
Quan configures el dispositiu,
et fa un seguiment de les teves pupiles
i pots saber on estàs mirant.
Això té una implicació en el videojoc.
Albert t'encantarà perquè en el red infinite,
el joc de red que a tu tant t'agrada,
mític, ja ho sabem tots,
perquè és boníssim,
pots jugar sense comandament,
amb els ulls.
Vas marcant els enemics i tu us vas mirant amb els ulls.
Jo no necessitava fins aquest moment.
Fins ara. T'acaben de fer la gràcia ara mateix.
Té diverses modalitats de control.
Una d'elles és jugar amb els ulls.
Saps què significa això?
Per exemple, que té dificultats de mobilitat.
No m'ho havia pensat, però és boníssim.
És una mesura d'accessibilitat, en aquest sentit, molt bona.
Després també, per exemple, a Horizon,
tot el que són els menús, tu selecciones mirant.
Vols continuar així, tot mirant.
I automàticament va cap a l'opció aquesta.
Em sembla molt difícil, de totes maneres, no?
Com controlar amb els ulls?
Quan ho proves, no té cap dificultat.
On mires és on hi ha l'opció.
I quan configures, et diu, mira aquest punt.
I sense que sigui com molt...
Tenim una configuració d'AFPS Halo a la Vila Real,
que et diu, quan has començat el joc, mira arriba.
I tu amb el ratolí.
Mira a baix, mira a esquerda.
Vale, te funciona el cuello.
Atenció, perquè això ho fas, però hi ha un moment que dius,
ja ho has fet, ara tu hi ha una demo
i tu em mires i hi ha un puntet que es va movent.
I comences a estar durant un minut,
i a un moment els ulls i dius, és que guai, tu.
Va bé, va bé.
Això és interessant, és una novetat que no tenen
els altres dispositius de realitat virtual.
I també és interessant, per mi, molt important,
que pots veure a l'exterior sense treure't el casc.
Com? Ah, sí?
Sí, això no és una característica i hi ha altres dispositius.
Em sembla que les índexs de Valve ja tenen això
i també les Oculus, alguns models ho porten.
Prens un botó i tu veus a l'exterior sense treure't el casc.
Les índexs que tinc jo no tenen botó, eh?
No, aquesta no.
Doncs hi ha unes altres, perquè no és l'única aquesta,
però hi ha unes altres.
Em sonen les metacues, aquestes. Potser és aquesta, sí.
Vull dir que no és una característica única d'aquest dispositiu,
però és molt útil.
Molt, i en quant a seguretat, també, fins i tot.
Seguretat, perquè quan et mous per l'espai
dius on soc ara, exactament, i t'has de treure el casc.
I dius, hòstia, estic a la cuina.
Però també tenia gràcia, això, eh?
Sí, sí, esclar. Era un risc, eh?
Sí, sí, sí. Si et començaves a venir molt a dalt...
A veure on surto, eh?
A veure on surto, eh?
Has fet alguna vegada sons per realitat virtual?
Sí.
Vaig treballar amb un projecte
que es diu Capos Legacy.
Sí, vam parlar aquí.
Que va estar al PlayStation Talents.
I, bueno, va ser una experiència
superdivertida
i complexa.
I, bueno, de fet,
era dels pocs primers jocs
que sortien d'estudis petits d'aquí a Barcelona
amb realitat virtual.
Sí, sí.
Va ser una feinada terrible.
Però va ser una experiència molt gratificant.
Me'n recordo del joc que vam parlar aquí al generació.
Una altra cosa
que no he comentat important
és només la instal·lació d'un cable.
A diferència de l'anterior model de PlayStation VR,
que era com... uau!
Era molts cables. Molt complicats.
Una unitat de processament exterior,
la PlayStation Camera era una bogeria de cables.
Aquí és només un cable USB-C
que connectes a la consola i ja està.
I vas amb un cable però només hi ha aquest cable.
I també hi ha uns comandaments
que te'n volen la mà,
que detecten la posició dels dits, més o menys.
També tenen la vibració.
Està bé, perquè són uns comandaments
més adaptats al salt de la VR
dels últims anys.
I, si us sembla, anem a passar ara a comentar els jocs.
El principal dels videojocs
és el Horizon que han tret exclusiu per VR.
És el... diguéssim que és com...
el joc que és la demostració tècnica del dispositiu.
És el més espectacular.
No és el millor joc.
És un joc d'aventures, amb primera persona,
ambientat en Horizon, increïble visualment.
Però per mi és una mica avorrit.
Perquè et passes tota l'estona com escalar unes parets
i amb un arc...
M'ha avorrit una mica, la veritat.
Què estic fent amb aquest casc?
Sí, sí, sí.
En canvi, Gran Turismo 7 també és compatible
i, si el tens, és gratuït.
Ara es va dir que és compatible amb el teu mereig.
Això vas dir que et marejaves.
A mi em segueix marejant, en aquest joc.
Tots els jocs de conducció em maregen.
No surt el NAS virtual encara?
No, NAS virtual, que bona.
Diuen que això ho arregla tot i encara no ho he vist en joc.
No hi ha NAS virtual.
El Resident Evil també m'ha marejat.
Després venen els bons.
Primera persona, sense moviment automàtic.
I, a més, és que fa tanta por amb la realitat virtual
que dius, tu, perquè m'ha torturar, no?
És que realment em va fer...
realment em va fer molta por.
I el joc realment no em fa por, però amb VR, molta.
El Tetris Effect és una fantasia,
és una meravella,
però no li vaig sentir de jugar-lo en un cas, jo,
perquè jo jugo amb la pantalla, no?, el Tetris Effect.
I ho hem fet amb l'altre, amb el primer esviat,
ja es podia jugar, no sé.
Jo no ho entenc, el de jugar-lo amb VR, aquest joc.
No.
El Resident Infinite mola molt.
Però és el mateix, eh?
És el mateix, però, clar, tens això de la mirada i...
Hi ha un català que es diu Drums Rock,
de l'estudi Garage 51. Aquell l'he vist per allà.
Català, sí.
Sí, de l'estudi Garage 51.
És un estudi que estan allà, doncs,
on sembla que estan allà, a prop de l'Hospital de Sant Pau.
Molt bé.
I és com Guitar Hero, on toques la bateria.
Ah. És fantàstic.
Amb les mans o amb algun aparell?
Amb les mans, amb els comandaments.
Tens les vaquetes, te les treus com si fos un autèntic rockero,
i pots picar-les per començar la casa.
És molt xulo.
Busqueu aquest joc, Indie Drums Rock,
amb alguns temes coneguts, una passada.
Molt bé.
El MOS 1 i el MOS 2, de plataformes, preciós, una gran experiència.
El MOS són una meravella.
Plataformes i en VR, eh? O sigui, el teu astronauti VR
podria ser-hi.
Opa, estaríeu, eh? Sí, sí.
Seria l'original, com a mínim.
Amb un relleu, amb un relleu i un relleu, eh?
Exacte, amb la profunditat aquesta del gris que hi ha davant.
Exacte, exacte.
El MOS 1 i el MOS 2 és meravellós per tots els públics.
A més, és el jugues assegut.
Molt guai, això.
El Star Wars Tales from the Galaxy m'ha agradat bastant.
After the Fall.
Un xurro infumable.
Què dius, ara? Sí, After the Fall.
Vaig jugar-lo l'altre dia. Quina era l'After the Fall?
És un rotllo, ho sento.
Però és que, de veritat, és que no...
No val la pena. Fora, fora, fora.
Però, sobretot, jo, el MOS,
el REF, el Star Wars
i el Drums Rock, els que més m'han molat fins ara.
Molt bé.
Val, ens queden, Albert, un minut
per fer com una resum de tot plegat.
Molt ràpid. Les idees que tinc apuntades...
És un gran avanç respecte a l'anterior model.
Estan entre els millors dispositius
de realitat virtual ara mateix
des del punt de vista tècnic,
però encara li manca un joc.
Li manquen jocs que aprofitin tanta potència.
Aquí li manca un Half-Life Alyx,
que per mi segueix sent el videojoc referència.
És que no haver arribat a un acord
abans de treure les ulleres, jo no m'ho explico.
També tinc una cosa, que és el problema de l'Alyx,
que si el jugues, ja està.
Ja està, ja està.
En qualsevol cas, si t'ho pots permetre,
perquè és un dispositiu més car
inclús que la pròpia consola,
crec que té futur,
acaba de sortir i segur que treuran jocs
perquè té molta potència
i va molt sobrat en aquest sentit.
Molt bé. Li hem tingut molta colla, avui.
Sí, mira, ara ens diu el doctor Ventosa
que Albert, has de configurar-te la distància entre les copiles.
Si no ho fas, et mareges.
No tothom té la mateixa distància.
Ja ho he fet, però et pots marejar.
La UR mareja.
És absolut. És el que hi ha.
Domènec Jordi, gràcies per haver vingut al Generalitat Digital.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies també a Albert, Víctor i Ali.
Que vagin molt bé.
I ara fem un rait a Twitch.
Una incursió.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.