Bona nit!
Benvinguts al programa dedicat a la tecnologia creativa
a Catalunya Ràdio.
Durant els propers minuts parlarem de videojocs,
també de fabricació digital, de robots i d'empreses
molt importants del món dels esports electrònics
que venen a Barcelona.
Aquesta és l'edició número 627.
Benvinguts a tots. Com esteu?
Hola!
Per cert, parlarem d'aquí una estona
de la presentació dels nous dispositius d'Apple,
però només una pregunta.
Ara, li hem de dir X o 10?
10. Ja està. Fins aquí.
Doncs la gent està dient X, però...
Clar, com el Macos X, el sistema operatiu era Macos 10,
i de fet és iPhone X, no és iPhone X.
I vau veure la presentació de Tim Cook,
ell deia 10, no deia X.
Per cert, Xavi Serrano, ahir publicaves un tuit
amb el quilometratge del teu cotxe, 144.444.
34 quilòmetres, sí, en cinc anys.
Saps que potser aguantarà tres anys més?
No, no, ja estic provant cotxes.
Doncs la meva pregunta és,
plantejas un elèctric o un híbrid?
Ho he mirat.
He mirat elèctrics, però l'autonomia ara mateix
és massa baixa.
Jo, que soc de Manresa, em preocupa trobar llocs a Barcelona
on poder recarregar.
Comprar un Tesla que té no sé quants milions.
I que, a més, si estàs a Florida,
s'augmenta un 25% més la seva autonomia.
Perdona, m'ha escandalitzat.
Això m'ha escandalitzat.
Perdona, perdona, o què esteu dient?
La bateria, sí.
És a dir, la gent de Florida que havia de fugir
amb els seus cotxes, amb els seus Teslas,
automàticament, via núvol,
se'ls va desbloquejar l'autonomia màxima
de la bateria a un 25%.
És a dir, tens per 300 quilòmetres?
No, pots fer 400, en realitat.
I això per què?
Perquè no és moment, perquè volen esperar...
Jo crec que deu ser un tema d'indústria,
és a dir, deuen dir, no, només pots fins aquí
comprar motos que van capades.
Però una cosa és la velocitat i l'altra cosa és l'autonomia.
La capacitat de manteniment de la bateria,
que si te la donen a la potència màxima,
igual no duren tant, vés a saber, no?
No ho sé, aquí hi ha coses estranyes.
Estic mirant híbrids, de fet, ja en tinc dos.
Avui he vingut amb un híbrid.
He vingut amb un Toyota Sea Garra,
és un cotxe fantàstic, mai millor dit.
I fa uns dies vaig provar un Kia Niro,
que és un altre cotxe fantàstic.
Doncs mira, no sabia que estaves mirant el tema aquest.
I estic entre un dels dos.
Que bé, que bé.
Bé, excursió!
No fa soroll, és un escangot.
Al final tot allò que deien que posarien un so
emulant el motor, que ha d'haver-hi algun cotxe que ho van fer...
Sí, no sé si passarà, però per carrers peatonals i...
Ja ho fan, eh?
Però el cotxe se sent, eh?
A més, ha estat la Gia Borda, has fet una merda aquí a Barcelona,
i passes pel carrer va fent...
Jo a vegades passo per un tros de carrer que és mig peatonal,
que no és peatonal del tot, és mig peatonal,
i vas amb el teu cotxe, que no és elèctric, i la gent no s'aparta.
Es fa la sorda.
Imagina't amb els altres.
A mi em preocupen més els ciclistes,
que no pas els cotxes.
Farem un programa especial de ciclistes.
Sí, ho porto molt malament, aquest tema.
I mira que jo soc ciclista, eh?
Per cert, Francesc Xavier Blasco,
t'estàs preparant amb tot el tema de Sitges?
Doncs sí, estem ja buscant una miqueta
que hi haurà a l'Agraella que sobretot tingui un punt tecnològic
i un punt que ens agradi el programa.
El festival de cinema fantàstic de Sitges.
És que aquí entre si dius...
És veritat.
L'ú de Sitges.
Només pot ser dues coses aquí, no?
Ens callem amb el cinema.
És el 50 d'aniversari,
està dedicat a la figura de Dràcula,
amb la qual hi haurà segurament retrospectives,
molt, molt, molt interessant.
Però si t'hagués de dir, mira, ara dues coses que ja se saben,
que apareixeran i que tinc moltes ganes de veure,
la forma de l'aigua, del Veníció del Toro,
que estarà a festival, jo crec que l'oblida.
I després d'Àlex de la Iglesia Hermentary.
També doncs ganes de tornar a veure l'Àlex de la Iglesia al festival.
Eli, aquesta setmana hem inaugurat, gràcies a la Gina,
un fantàstic formulari de Google.
Doncs sí, hem utilitzat aquesta eina de Google
per fer una recopilació de gent
que li agradaria venir al programa a fer de justícia.
Hem demanat nom, cognoms, edat,
i sobretot una cosa molt important,
que és tenir disponibilitat el dimecres a la tarda.
Perquè, si no, no es pot fer de justícia.
I és que estem molt contents d'inaugurar,
després de la setmana passada amb el Passo 64,
el justícia del generació digital.
I qui ens acompanya avui, Eli?
Doncs ja juga des de fa uns minutets,
és en Pedro Pulpillo,
i ho fa amb el videojoc de la Playstation 4
Uncharted El Legado Perdido.
I ho hauria de fer molt, però molt malament,
si no se l'endogués avui a casa.
Home, hauria de negar-se a parlar,
a veure, molt bona tarda, Pedro.
Bona tarda.
Ja esteu gairebé guanyats.
Gràcies per acompanyar-nos al programa d'avui.
Sempre és un plaer venir amb vosaltres.
Molt bé, sí, sí, perquè has vingut moltes vegades de públic.
Has vingut, has guanyat el compremi alguna vegada?
Sí, uns quants. Sí, no?
Sí, m'ho he emportat uns quants.
No t'emportes el joc, aquesta tarda.
Se l'emporta la Gina Tost.
Tu, Pedro, t'agrada la saga d'Uncharted?
A mi m'agraden tots els jocs així,
que no puc aventurar com aquest.
Acostumen a ser molt entretinguts,
tenen molta acció,
també tenen una part que és de busqueda,
com d'aventuria gràfica,
que és molt entretingut.
Normalment, també,
acostumen a ser molt oberts
i permeten fer moltíssimes accions.
Fa, com deia l'Eli,
uns 10 minuts que t'hi has posat a jugar.
Quines consoles tens a casa, tu?
Totes.
Xbox One, també?
Quan et planteges convertir un joc,
amb quina consola?
Si és un joc multiplataforma,
normalment agafo en Xbox,
per un motiu.
Tinc dues per poder jugar amb multijugador local,
i el compro en digital
per poder compartir-ho amb les dues consoles.
Quan venen els amics,
tenim dues pantalles i juguem tots alhora.
No, no, high level.
Un salon recrent.
I, de fet, podríem dir que és el Justícia VIP, també.
Sí, una mica.
Doncs, Pedro, t'hem d'explicar
que no t'ho usarem tan fàcil.
Això ha estat per entrar una mica en calor.
D'aquí una estona et preguntarem què tal l'Encharted,
però, a més a més,
hauràs d'escoltar també què opina l'Oriol Dalmau
i a veure si teniu alguna cosa en comú.
Molt bé.
Aquesta és la música que sona de fons
en el tràiler de presentació del nou dispositiu d'Apple,
Best Friend,
abans de parlar-ne a un moment per la història
quan Tim Cook inaugurava un espai molt especial.
Doncs, Gina, pot ser que aquest estiu
fossis molt a prop d'aquesta nova obra d'arquitectura?
Doncs sí, fa tres setmanes, aproximadament,
vaig estar a l'Apple Park,
on hi ha l'Apple Loop,
que és un edifici curvat
que fa com un aro.
I al costat hi ha aquest Steve Jobs Theatre,
que és doncs
un edifici de 50 metres de diàmetre per 6 dalt,
que l'ha dissenyat Foster Studio
i que es veu que és espectacular.
Tu em dius que fa tres setmanes que hi va ser
i en aquests moments encara estaven...
Sí, sí, hi havia uns 300 paletes, no t'ho pots creure,
300 paletes treballant a plaer sol
amb una calor que fotia, que és que no t'ho creies.
I la Gina mirava les obres, sent cofador.
Mirant i fent fotografies.
No hi havia ningú ni baixar del cotxe ni dos fer fotografies.
La única manera que podies acostar-te
era amb cotxe i anant ràpid,
perquè no podies parar.
I, de fet,
s'ha comentat en molts blogs de tecnologia
que no hi podien ni passar els drons per sobre.
Només havien donat permís a una persona
que té un canal de YouTube
per poder fer vídeos amb drons.
Perquè, clar, evidentment, t'ho imagines, no?
Tens al costat de casa, no és el nostre cas,
però un senyor de Cupertino, que deu ser fan d'un dron,
té un dron, clar, cada dia, no?
És com contemplar les obres hi-tech.
Exacte, exacte.
Faig un petit canvi de tema.
Aquest diumenge vaig anar amb bicicleta amb el meu fill
fins a Cerdanyola,
on hi ha les torres aquelles típiques de la universitat.
Sabeu què és quatre torres fantàstiques?
Sí, sí.
Que hi ha un lloc de gespa molt gran.
I hi havia tres persones jugant amb ulleres i amb drons.
S'havien creat
un circuit al·lucinant
i estaven jugant els tres,
tranquil·lament, amb tres drons
que es veien molt professionals, els drons,
i ells també, i ens vam quedar mirant.
De fet, tothom que passava per allà mirava com jugaven,
i espectacular, eh?
I amb ulleres.
Sí, però jo crec que demaneja molt.
Quan fas carreres, ho fas amb punt de vista
del propi dron.
No, no, i a més, jo imagino que la velocitat
de la informació que et ve a les ulleres
ha de ser a l'instant, perquè tu quan...
Mira, ens hem de convidar aquí, Albert.
Has de tornar cap allà, ens hem de convidar
a veure què fan, com ho fan per intentar
replicar-ho a casa.
Doncs ho farem, ho farem d'aquesta manera.
És un petit parèntesi que ara m'he recordat
quan em comentaves això.
Va haver-hi un moment, i comencem pel final,
que en Tim Cook deia això en aquesta Keynote.
We do have one more thing.
I aquí tothom aplaudint, etcètera,
deia-li que sentint de fons la música del tràiler
de la cançó Best Friend,
que és nou iPhone, el més espectacular,
el 10,
i que és molt exclusiu, aquest telèfon.
De fet, hi ha dos models, un de 64GB,
que val 1.159 euros,
i un de 256 per 1.329 euros.
Heu de pensar que són telèfons de luxe.
És a dir, han passat a un altre nivell.
Els telèfons iPhone ja sabeu que mai han sigut barats,
però ara han fet com un pas més,
i tens l'iPhone 8, que també es va presentar,
ningú en parla, però també es va presentar,
que diguéssim que segueix la mateixa línia
del 7,
però en aquest cas és el 10,
que tothom s'escriu X, tothom diu iPhone X,
no és iPhone 10,
i és aquesta nou luxe,
sense gairebé...
Tot és pantalla, no?
Tot és pantalla, no té botó,
té una càmera molt potent,
té un model de selfie espectacular.
I té allò de...
Bé, de fet, tots els telèfons tenen això
del tema facial, no?,
de poder entrar mirant la teva cara, és a dir...
Sí, fins ara entravem amb l'empremta digital,
amb el Touch ID, doncs ara tenim el Face ID,
amb la càmera et detecta que ets tu,
i aleshores et desbloqueja el telèfon.
Això que es veia a internet de gent
fent servir una fotografia per desbloquejar telèfons
no funciona, és a dir,
has de ser una cara, i tampoc funcionen mascares,
ho dic per Arya Stark,
les mascares no funcionen, les detecta.
I també detecta si portes ulleres,
si portes barba, és a dir, sempre et detectarà a tu,
perquè fa com molts punts a la teva cara
i et té molt mesurat.
Està molt clitxat, està bé, està bé.
I per dir un moment vaig pensar en tu, Xavi,
que hi havia molts emojis, emojis animats,
i hi havia com un locutor en directe,
a temps real, que anava posant les veus.
Bé, una cosa divertida.
A mi saps allò típic de,
ai, escolta, no trobo una expressió facial
d'un emoji que representi l'estat
en el que estic ara, no?
A vegades ho estem reduint molt.
Doncs d'aquesta manera et fas,
diguéssim que et detecta la cara,
i tu fas la cara, enfadada, content, i tal,
i l'emoji farà aquesta cara.
I va haver-hi un moment
que va parlar d'un altre dispositiu
que també estem començant a acostumar-nos a ell.
Va ser quan Tim Cook anunciava la nova tele d'Apple.
No vaig veure res de videojocs.
Sí, sí, sí.
That Game Company,
que són els creadors de Journey, del Flow i de Flower.
No ho he vist, això.
No.
Han presentat un videojoc exclusiu per iPhone,
iPad i Apple TV,
que es diu Sky.
I és un joc multijugador, multidispositiu.
I, evidentment, és tan bonic com ens té acostumada,
que aquesta companyia que ja feia temps
que Twitter havia posat allò un teaser i tal,
però no sabia res.
De moment, sabem que és exclusiu per iOS
i que no té data de sortida.
Aquesta és una molt bona notícia que no sabia.
Sí, sí, molt bé.
Geno Batxenes, recordem que aquell és el seu fill.
Sí, sí.
Aquell és Santiago i ja no hi és.
Doncs, també sobre els nous iPhones,
va haver-hi un moment per parlar de la realitat augmentada
en l'iPhone 8.
No ho sé, el tema de la realitat augmentada,
cada vegada els telèfons són més potents,
cada vegada van més sobrats de tecnologia
i a veure si cada vegada veurem
més aplicacions relacionades amb la realitat augmentada.
De tecnologia va ser una de les coses
que es va comentar dels telèfons nous.
La veritat és que tinc moltes ganes de veure això,
com els desenvolupadors aprofiten aquesta tecnologia
per crear coses.
Apple al final només dona les eines i són els desenvolupadors
els que han de fer aquest contingut
perquè sigui interessant i que no sigui,
no ho sé, com un kinect.
Continuem amb el generació digital de Catalunya Ràdio.
Actualment a l'estat espanyol hi ha 4 milions de seguidors
actius dels esports electrònics
i més de 6.000 jugadors professionals.
Per això és una gran notícia
que l'empresa creadora de League of Legends,
un dels videojocs estrella de les competicions
d'esports electrònics,
arribi a casa nostra obrint una seu a Barcelona.
El League of Legends cau dintre del gènere
que ja s'està fent terriblement popular
dintre els esports electrònics,
anomenat MOBA,
multiplayer online battle arena.
Això seria una arena multiplayer
on diversos equips de 5 jugadors
intenten destruir
els obelis, les torres
dels equips rivals.
El gran degà d'aquest gènere seria el DOTA,
que encara avui també té una gran presència
dintre dels esports electrònics,
però el League of Legends de l'empresa Rio,
que és la que s'estableix a Barcelona,
s'està emportant una miqueta
de l'esport electrònica.
S'està arribant a ser un dels esports més populars
i carosegues
amb més patrocini, més gent,
més jugadors i més interès.
A més, això ho podem lligar
amb notícies recents sobre l'interès
tan gran de la Generalitat
d'establir una lliga d'esports catalana.
De fet, aquesta setmana ha aparegut una notícia
que ja vam escoltar al Game Lab
la Generalitat de Catalunya fa passos endavant
a la promoció dels esports electrònics.
Ha sortit aquesta setmana la notícia,
la seguirem,
perquè el que està fent la Generalitat
amb el Secretari de Telecomunicacions
és ja contactar amb empreses
perquè puguin començar a organitzar
aquestes lligues catalanes d'esports electrònics.
I és que el tema dels esports electrònics
està organitzat de forma, a vegades, una miqueta caòtica.
Doncs mira, per això,
anem a explicar una miqueta què és el que tenim ara.
Fem un petit resum, un ràpid resum,
al Generació Digital anirem parlant de tots aquests temes,
us donareu compte, anirem aprenent nosaltres mateixos
també de tot plegat.
Anem amb el primer.
Comencem per Wargaming.net.
A Wargaming.net el que trobareu, si us interessen,
els esports electrònics són
que són els organitzadors de competicions
d'un parell de jocs molt concrets,
Wall of Tanks i Wall of Warships.
Actualment la lliga de Wall of Tanks
té com a premi 210.000 euros
a repartir entre les diferents categories
i els diferents equips, per tant, bastant interessant.
Seguim amb Game eSports.
És la lliga que està patrocinada
per la cadena de bodigues de videojocs Games,
Game.es, que trobem a casa nostra.
Té diverses competicions.
Hi ha la part Arena, la lliga Arena,
on es pot competir de manera amatent
a través d'un pagament i una recepció de premis
en forma d'estrelles.
Una mena de moneda virtual que utilitza
la pròpia cadena Game, que després
pot arribar a ser intercanviada
per altres premis físics com
dispositius per a la teva consola,
jocs, etc.
Pots crear competicions amb els teus amics
entre vosaltres o us podeu apuntar competicions
que ja estiguin en marxa.
Continuem per un dels grans.
Sabrem què és ara la ESL.
Realment són els grans organitzadors
de lligues de videojocs que acaben
en grans finals absolutament multitudinàries.
La ESL a Espanya té el patrocini de Movistar
que emet moltes de les seves competicions
i els seus grans campionats finals
a través del seu canal d'eSports
dedicat a Movistar Plus.
Molt bé. Anem cap al tercer,
sobretot uns que coneixem molt perquè hem parlat amb ells.
Doncs sí, és la LVXP
o, d'una altra manera, la Lliga de Videojocs Profesional.
És la lliga que ja organitzava competicions
des del 2011.
És propietat de Mediapro
i que, a més, ha incorporat molt recentment
el patrocini d'Orange.
De manera que Movistar patrocina l'ESL,
aquí a casa nostra Orange és la que patrocina
dona suport a la Lliga de Videojocs Profesionals.
També, a més, aglutina el que abans havia sigut
la Lliga PlayStation, que ara
s'ha incorporat dins de la LVP.
I té un joc que a mi m'agrada molt,
que és la de Rocket League.
A part de cotxes i la pilota gran.
L'estructura que té la Lliga de Videojocs Profesionals
s'assembla molt a la de l'ESL.
Per exemple, hi ha les Orange Caps,
competicions petites dedicades a un joc,
dos dies potser com a màxim.
I entre els jocs que hi ha d'obertes en aquest moment,
tindríem Call of Duty, League of Legends Clash Royale
i, com deies tu, Albert, en Rocket League.
Després tindries una segona divisió
amb lligues de fins a 14 partits
amb opcions descens cap a la Lliga Profesional
o, fins i tot, de descens.
De quedar eliminat d'aquesta segona divisió.
I després arribaria la Superliga Orange.
La Superliga Orange només fa lligues de quatre jocs.
Call of Duty, Counter Strike, Clash Royale i League of Legends.
Vuit clubs i a 14 partits.
Això és com la Champions, no?
És potser una de les més importants que es fa a casa nostra.
Falta molt poca, a més, per l'inici d'aquestes lligues
de la Superliga Orange.
I en concret, la del League of Legends, que és el joc de Rio,
que es durarà el tret de sortida
durant la Barcelona Games World del 5 al 8 d'octubre.
Per tant, molt, molt aviat.
Per cert, hem de dir que aquest any la Barcelona Games World hi serem.
A la ràdio està passant una cosa
i és que tot el que passi després de l'1 d'octubre
hi ha com una nebulosa.
Però nosaltres estem treballant...
Nebulosa amb el bon sentit de la paraula.
Positiva, positiva.
El tema és que encara no us podem dir
què és el que farem exactament,
però veurem aquestes partides
que començaran de la Superliga Orange, per exemple, aquest any.
Com a mostra de la popularitat dels esports electrònics,
per si algun encara en dubta,
aquestes són les hores de visionat
trobades al servei de streaming Twitch del mes d'agost del 2017,
recollides per gamoloco.com.
Doncs sí, 20 milions d'hores
de gent veient partides de Counter-Strike
en el Global Offense, la versió més nova
que es juga en els esports electrònics
del ja mític i antic Counter-Strike,
que, a més, segueix sentint una incondicional marea de fans.
Quina diferència,
20 milions d'hores entre el cinquè i el quart,
i Hearthstone, que és un joc de cartes,
que es tracta amb cartes basades en l'univers de World of Warcraft,
però quina diferència, també, en quant a ritme de jugabilitat,
però un joc que està arrossegant autèntiques passions.
El Dota és un dels pares del gènere MOBA,
del que també veu League of Legends,
i segurament el gran seguiment, sobretot a Àsia,
del joc Dota, més a la gran passió que han tingut
per a l'Starkraft, és potser una de les causes
d'aquesta gran fal·lera dels esports electrònics
que estem vivint a casa nostra en aquests moments,
que ens va arribar quan encara comentàvem
aquelles partides que fem per la tele d'Starkraft a Corea
i ens semblava una cosa fantàstica.
Doncs ara ho estem vivint a casa.
71 milions d'hores acumulades
de persones veient partides de League of Legends.
És el MOBA per a excel·lència i és el que trobareu,
si us hi voleu dedicar l'esport electrònics professional,
a totes, totes, totes les lligues d'esports.
I anem cap a la primera posició.
Player unknown Battlegrounds. 73 milions d'hores.
73. 73 milions d'hores, eh?
I només en el mes d'agost. És flipant, és flipant.
Ha sigut, a més, el joc revelació de l'estiu,
perquè fins ara molts d'aquests jocs els n'havien comentat
per les lligues.
És una miqueta el gran desconegut que ha arribat
i la gent s'ha sentit totalment, totalment enganxada
per aquesta mena d'esbojarrada arena
on fins a 100 jugadors competeixen per ser l'últim supervivent
en un joc que clarament s'inspira
en clàssics del gener com Battle Royale.
Molt bé, doncs us hem explicat com està el panorama.
Anirem parlant de la generació digital,
però ara amb aquest darrer, en aquest joc que comentava el francès,
volem conèixer-lo una miqueta més.
I és que és el joc de moda, com diu el francès,
que té el nom més lleig i difícil de pronunciar.
Player Unknowns Battlegrounds.
L'he gravat de Google Translate, així el anirem posant.
No, jo no soc capaç de dir aquest nom.
No, no, no, ara sabrem per què, eh,
tot això perquè ens ho explicarà la Gina,
però volia ensenyar-vos els moments que té aquest joc,
sobretot si el veus a través de Twitch,
moments que la gent es diverteix molt.
Open, open, open, open, open.
Sorry, bruh.
Sorry, bruh.
És que la gent riu molt.
És divertit, no, Gina? És molt divertit.
Quedeu-vos amb aquest nom, perquè heu de saber d'on va sortir.
Es diu Brendan Green,
un noi amb un nick, player unknown,
i que havia creat abans un mod per arma 2
anomenat Dayzeta Battle Royale.
Francès no era bastant desencanimitat.
S'havia inspirat en aquesta pel·lícula
on un grup de japonesos s'han de matar entre ells a una illa
i ells han d'anar a la illa.
Música de fons de gent
que fa còbers de la música d'aquest videojoc, que també n'hi ha.
I el Green està fent el videojoc sol?
No.
Diguéssim que després de molts embolics,
d'empreses, de gent, de països i demés,
al Green on estava treballant
no li deixaven fer el que li passava per cap,
es posa a treballar amb ells
i actualment estan treballant amb el player unknown Battlegrounds
o també anomenat PUBG,
és a dir, P-U-B-G, perquè és molt més fàcil.
Per tant, és un joc coreà.
Un joc que, s'ha de dir, no està acabat,
com deies, segueix en desenvolupament
i ja és el segon videojoc de la història
amb més jugadors simultanis.
Aquest agost van arribar gairebé un milió de persones a la vegada a Steam.
Exacte, només ho supera el Dota 2,
perquè el player unknown
va arribar a 877.844
i el Dota 2 té el rècord
amb un milió 291.328
al març del 2016.
Penseu que aquest videojoc està en desenvolupament
i quan surti aquesta xifra superarà bastant més.
I això que diem que és un videojoc coreà,
la gent diu, no, no és coreà, és americana.
Evidentment, la gent que l'està fent no és coreana,
és americana, el grup és americà.
El tema és que els diners,
la pasta qui la posa,
la pasta que l'ha comprat en aquest early access,
access avançat,
són aquests coreans que es diuen Blue Hole.
Molt bé, déu-n'hi-do.
I els números estan molt bé,
però a nosaltres ens agrada jugar, de què va el joc?
A veure, és el mateix que la Play Royal,
un grup de 100 jugadors cau en una illa des d'un avió
i allà han de sobreviure.
Podem anar sols o podem anar en grup.
Quan comencem cada partida no tindrem res ni armes,
així que és el moment de caure a l'illa
i de posar-hi armes i equipament
i un punt estratègic del mapa.
Doncs mira, si pel que em dius m'amago
i no parec fins al final.
Ho puc fer o no?
No, l'illa té un rang de joc,
és a dir, cada vegada, mesura que passa el temps,
aquest rang es va fent més petit
i hem d'anar cap a aquest rang
on en principi la illa et permet estar o mors.
Per tant, és una mecànica simple
però fa que cada partida sigui diferent
i gràcies a això també la gent es mou i acaba jugant.
I on podem trobar-lo?
A veure, és a dir que aquest joc...
Player Unknowns Battlegrounds.
Player Unknowns Battlegrounds
és per major de 18 anys, pel 30 euros
i el podem trobar en accés anticipat,
Early Access, Steam PC,
Xbox One i PlayStation 4.
Us recomano que abans de comprar-lo
entreu a Twitch i busqueu un dels milers de jugadors
que meten en directe les seves partides,
allà us enganxareu com l'Alberto com jo,
perquè hi ha gent que guanya de maneres molt idiotes
i hi ha gent que perda una estratègia
i si us agraden els jocs acabats us heu d'esperar,
perquè aquest és un joc d'accés anticipat,
és a dir, estat bastant trencat i ple d'errors.
Els desenvolupadors s'han posat
un any per treure'l endavant
i ja veurem perquè tenen molta feina per fer.
Sí? Per què? Perquè hi ha molta cosa, encara molts bugs
o molts errors, sí.
Per exemple, els salts estan mal fets,
estan molt mal optimitzats, és a dir, consumeix molts recursos, etc.
Tu ens comentaves, em sembla que a través del Telegram
o a través del WhatsApp, una notícia relacionada
amb aquest joc de Sony.
Sí, clar, com que és el joc de moda,
hem de copiar. Exacte, molt bé.
Doncs han tret un nou moda
per al joc de Fortnite, que es diu
Fortnite Battle Royale i em devineu de què va.
Surt el 26 de setembre
per PlayStation 4 i són 100 jugadors,
un mapa i l'últim que està bé ho guanya.
Això dels jugadors, centenars de jugadors,
ja ho havia fet fins i tot en PlayStation,
també hi havia jocs d'aquests pensats
amb molts jugadors a l'hora, etc.
Sí, però aquest és clarament una copiada absoluta
per aprofitar el Battle Royale.
Generació digital.
És un tema, perquè fa uns dies
Xavi Serrano comentaves
pel teu Twitter, Serranillo,
una aplicació relacionada amb el llegir.
El llegir no ens...
No ens faci perdre l'esquerura.
I a més a més us convido a sortir al carrer
a mirar pantalles de debat.
Benvingut al generació digital.
Aquesta és una aplicació que jo he participat,
a més a més, amb la veu al costat de la Montse Lluçàs.
Que no ho sabia.
Ara mateix crec que de tota la feina que vaig fer
n'han penjat molt poca i em sembla que l'han d'anar ampliant.
Hi ha dos fragments de llibres
que parlen de la ciutat de Barcelona.
Es diu Literàpolis BCN.
És un joc per mòbils
que té la intenció de fomentar la lectura
i el coneixement de la ciutat de Barcelona
a un públic entre els 14 i 18 anys.
És una iniciativa de l'Ajuntament de Barcelona
i l'han presentat coincidint
amb la setmana de llibre en català.
És una mena de gincament literària
en la qual el jugador ha de localitzar
diferents punts geogràfics reals de la ciutat
per on transcorre l'acció d'un llibre.
I, per tant, per a l'enigma,
el jugador és reconvençat amb una nova informació
i pot seguir jugant.
És a dir, fins que no resols l'enigma que no continues.
No tinc música. Que trist, jo, per la sort.
A noves, sí.
Estic pensant que a això podríem jugar tots junts.
Aquí ho deixo.
Aquí sí que estàs...
Aquí t'arremes.
Doncs al final de cada itinerari
el jugador rep un premi, entrades dos per un
o descomptes especials per equipaments o institucions
que tenen a veure amb l'argument de la novel·la.
Hi ha uns itineraris diferents per cada novel·la,
un servei, per exemple, per descobrir un llibre desconegut,
un altre per contestar preguntes sobre la lectura,
una vegada s'ha llegit el llibre
i un tercer per de xifrar enigmes i jocs d'enginy
relacionats amb la novel·la i la ciutat.
Tens uns àudios que et van sonant, van donant pistes...
Al final...
Això està en català castellà i és disponible
per iOS i Android.
Has trobat, o hem trobat també aquesta setmana,
una altra iniciativa relacionada amb la lectura.
Aquesta m'encanta. És una aplicació que encara no existeix.
Està en vis de desenvolupament.
És una aplicació que va acabar el 2018.
Hi ha una noia que és dissenyadora gràfica,
llicenciada en Història de l'Art i Graduada
del Màster d'Aplicacions Multimèdia de la UOC,
poca cosa, que es diu Gemma Fàbregas,
i ha ideat una aplicació que, recordem,
i insistim, està en vis de desenvolupament,
que es diu Jo També Llegeixo
i que ensenya als nens amb síndrome de Down a llegir.
Està molt bé.
Està destinada a nens de més de 4 anys
i treballa a partir de l'associació d'imatges i paraules.
És a dir, en com desaprendre lletres,
després fonemes i finalment paraules,
per aprofitar l'alta memòria visual d'aquests nens
i aprenen paraules senceres
associant-les a imatges.
Més tard, quan s'ho sàpiguen,
ja se separaran les síl·labes i després les lletres.
Aquesta aplicació, jo també llegeixo,
permet triar el tipus de lletra i l'idioma
i personalitzar les imatges,
perquè és molt important que quan el nen veu la paraula,
per exemple, la paraula escola,
doncs que la imatge sigui la de la seva escola.
És a dir, això pot personalitzar.
Està molt bé, això.
Molt bé.
Hi ha un apartat de seguiment
en què reflecteix l'evolució de l'infant
i l'aplicació té un format multimèdia,
hi ha un personatge animat
que ajuda l'infant en tot aquest procés.
Està molt bé, jo ho trobo fantàstic.
Doncs seguirem aquest tema, eh, perquè, com dius, 2018?
Sí, en principi, sí.
A més a més, està assessorat per entitats
que treballen amb el tema,
treballen amb nens amb símptomes de Down.
Jo crec que pot ser una aplicació de gran ajuda.
Molt bé. Com esteu amb el tema audiolibres?
Fatal.
No hi ha res a fer-ne. I paguen poc.
Paguen poc, sí. I, a més, és molt difícil
fer-ho bé, eh?
Fer que sigui la teva veu interna i que no estigui...
Aquí no hi ha gran cultura.
Per a Estats Units, per exemple, hi ha gent
que tria audiolibres en funció del locutor, del narrador.
Sí, sí.
És que pot posar molt nervió si una persona
diu, hòstia, no m'agrada.
Jo, si us voleu introduir al món dels audiolibres,
aneu a la pàgina d'Open Culture,
que, com diu el seu nom, ho podeu seguir a Twitter,
Open Culture, i allà teniu els links
que molt sovint pengen coses. En anglès, per exemple,
estan penjats,
tot és gratis, tot és gratuït,
sentiu, la col·lecció
sencera de poemes d'Edgar Talampou,
narrada per L. James, no sé què,
i per Vincent Price,
i, clar, tens coses d'aquestes
per començar amb poemes
i acabes amb... Vols dir que estan
locutades per diferents persones i pots triar el que t'agrada més?
Per actors, en aquest cas.
I aquí interioritzes aquesta veu ja.
Està molt bé.
Perquè en el món dels audiolibres,
sovint és això, en el món anglo-saxó,
és un fenomen molt normal, molt corrent,
molta gent se'ls posa quan va amb el cotxe
i així va sentint una novel·la i no l'ha de llegir,
i hi ha algunes grans produccions
que es fan a l'estil gairebé de ràdio novel·la,
amb música amb banda sonora,
diversos personatges fets per diverses coses i tal,
i altres, a les antípodes això,
estan llegits pel propi autor,
és el propi autor,
i a vegades són els més infumables de tots,
perquè l'autor pot ser un gran...
Horrible.
I aquí recomano,
o almenys escoltant alguna vegada
els senyors anells llegits pel Jovell,
llegit per Tolkien, que era una persona famosa
per no... els seus alumnes no entenien el que deia.
Els seus propis alumnes.
Una mica Bertoneu, que es menjava lletres.
Com va això?
Això passa moltes vegades.
Deixa'm que torni a insistir en el tema de la poesia.
Tu vas escoltant recitals de poesia
i dius...
Aquest autor...
I el teu amulet comença a recitar i és...
Per favor, que plegui quina llestimeta.
Això passa, a veure, a mi m'ha passat molt,
quan et llegeixes un llibre i vas a veure la pel·li
i t'indignes perquè allò no és el que tu t'has imaginat,
i a més a més és totalment el contrari.
Per tant, més o menys, tu t'imagines al teu cap
una veu, una narració,
i allò t'ho destrosses i no està bé.
Però és diferent, no?, perquè hi ha una adaptació.
En canvi, tu penses que la persona que millor pot llegir
i imprimir el seu ritme a un text
és el propi autor del text,
i a vegades fracassa estrepitosament.
Jo, que aquí a la casa treballo amb temes de promocions
i venen molts locutors,
algunes vegades m'han explicat,
doncs locutores que treballen amb això,
que el més important és que et dirigeixin bé.
I aquí a Barcelona hi ha estudis que et dirigeixen autolibres,
que no ho fas des de casa, sinó que...
Però clar, que t'estàs...
No hi ha gent en una webcam, oi?, m'estàs dient,
la gent que llegeix això.
No, i, de fet, a la ONCE, em sembla que sí,
que dona la possibilitat que la gent,
doncs els locutors puguin anar a casa i llegir un llibre.
Sí, des de fa molts anys.
Sí, sí, una cosa pionera.
Molt bé, doncs anirem seguint aquest tema,
perquè, a més, es va saber la setmana passada
que hi va haver una empresa important del nord d'Europa
que ve també a Barcelona, com Riot Games.
Van venint tots a Barcelona a muntar...
Per què serà?
Exacte, el temps, el temps.
Un moment important, com hem promès,
abans de res, anem a escoltar l'Oriol Dalmau,
que ens ha enviat una nota de veu,
però musicada, ell ho fa d'aquesta forma.
La setmana passada ho va fer amb el Fórmula 1,
i aquesta ho ha fet també amb aquest Uncharted.
Escoltem el que li ha semblat a ell.
Hem jugat a l'Uncharted
el legado perdido de los Legacy,
exclusiu per PS4, com tots els Uncharted.
Hem jugat i ens l'hem acabat,
perquè aquest de los Legacy,
l'estaríem parlant d'un de la CE vingut a més.
Dura 7 o 8 hores, i això sí.
No cal tenir l'Uncharted 4 perquè funcioni.
És un joc a part, més curt, però també és més barat.
Val 40 euros, de moment.
Què hi tenim aquí?
Doncs el mateix que aconseguia el Uncharted 2,
el 3 i sobretot el 4,
i aquest encara ho aconsegueix més.
És el que jo li dic l'efecte Uncharted,
que vol dir que mentre estàs jugant
et passes tota l'estona fent...
i la teva Playstation fent...
i tu fas...
i la Play fa...
i tu...
i ella...
És a dir, uns gràfics que no et podràs creure
que s'estan movent en una PS4 normaleta,
una meravella artística,
una virgueria de motor gràfic.
Ara, la teva pobra Play, calenteta com per fondre
i uns tranchetes a sobre
i fent el mateix soroll que la sonda Cassini.
Què canvia respecte a l'Uncharted 4?
Bé, aquí no hi ha el Nathan Drake,
que mira, a mi aquest tio em sembla...
m'ha semblat una mica com el Jaime Cantizano.
Tampoc passa res, si no hi és.
I a sobre de lloc juguem amb la Chloe,
que és una noia que ja ha sortit a Uncharted 2 i 3,
i que ara que té més polígons,
busqueu-la a Google si no sabeu qui és,
perquè no ho veieu sàlvame, i veureu que tinc raó.
El joc en si és tot un Uncharted, una passada.
És preciós, ambientat a la Índia,
no té massa varietat de paisatges,
però estan detalladíssims i enormes.
Això sí, tan absurd com sempre són els Uncharted.
Tu busques un tresor que fa 4.000 anys
que està allà perdut i que ningú li fot cas,
però justament ara, aquesta setmana,
ens hem posat d'acord nosaltres
i un exèrcit a buscar-lo alhora.
Bueno, coses.
Juraria que aquesta vegada hi ha més pudlers i això sí,
però el mapa és molt més gran
que en els Uncharted fins ara.
I això permet fer les missions d'una manera no lineal,
triar l'ordre amb la que vols fer les missions
i pots anar, per fi, amb aquell gip tan xulo,
una mica per on vulguem.
Per tant, estem davant de tot un Uncharted,
amb el seu multijugador i tot,
amb tota la intensitat i acció, menys hores i menys preu.
Per cert, menció especial
al sentit de l'humor de la protagonista,
la Chloe aquesta.
Com un exemple, saps allò que acabes de matar
un enemic en foc i diu
no te calientes la cabeza.
Saps aquesta mena d'humor?
Així tota l'estona.
Bueno, gràcies, Naughty Dog.
Has mirat, Xavi, efectivament s'assembla.
S'assembla a Aida Níther.
No hauria cregut mai amb tants anys de generació digital
que cauríem parlant de Aida Níther en aquest programa.
Fa molta por, aquesta dona.
L'Oriol Dalmau fa por.
Pedro, estàs d'acord, més o menys, amb el que ha dit l'Oriol?
Bona part, sí.
És un joc molt cinematogràfic.
Aquesta part,
que és la que comentarem,
té el defecte
de molts jocs
que està triant Sony darrerament
que no deixa de ser
una extensió del joc
que tal venen com un joc únic,
com un títol.
Ell ha dit un DLC vingut a més.
Sí, sí, un DLC vingut a més.
Sí, sí, sí.
Sony és un dels defectes
que està tenint.
Suposo que els hi funciona.
Si deu funcionar econòmicament perquè ho han fet
en moltíssims jocs.
El joc, visualment, espectacular.
És un joc de Naughty Dog.
És una de les companyes
per les quals val la pena
tenir una PlayStation.
Una prova, potser? Val la pena tenir una prova
per aquest tipus de jocs?
Potser sí, perquè el que està passant,
tot i que aquesta ja no ho fa molt bé,
el que passa molt sovint
amb jocs de PlayStation,
és que
tiren més del que a la consola pot.
Es pot veure en qualsevol joc.
Jocs de cotxes,
jocs com a l'Horizon.
En el Tomb Raider també es pot comprovar
que en el moment en què l'hi fots
als tres teraflops extras de la Pro,
tot tira millor.
Tu ho has provat? Ja tens Pro a casa?
No, però he vist comparatives a YouTube i de més.
Jo tinc les Lim,
perquè considero que
una consola intermitja
de moment fins a la Xbox
pròxima que sortirà el novembre
no val la pena tenir.
No és un salt tan gran.
A més, si mires la quantitat de jocs
que han adaptat Sònic,
que alardeen molt de tenir milers de jocs
per la Play4,
em sembla que estan ara mateix entre els 1.000 i els 1.100 jocs,
només han adaptat de moment 75 en un any
per la Play4 Pro.
No val la pena amb aquestes xifres.
D'aquí un temps segurament
serà quan valgui la pena,
quan la gent estigui preparada
també a la tele a casa seva.
Sí, això és també un factor molt important.
Estan adaptant els jocs,
però no els hi treu en tant de rendiment
si no tens una tele 4K.
Què t'ha semblat quan jugaves al joc?
A mi els gràfics i visualment m'ha agradat moltíssim.
Tenia ganes d'agafar-li
el comandament al Pedro
i intentar-ho.
Has pogut jugar poc, però què t'ha semblat
quan has jugat?
Me l'he posat en moda fàcil,
per poder avançar i veure més panorama del joc.
No ho menteixis, és el que fas habitualment.
És el que faig habitualment.
Hi ha un altre més fàcil o no?
Hi havia un altre més fàcil,
en el qual l'havies d'evitar.
Tu agafes el superfàcil.
És un punt que m'ha agradat molt.
Les opcions configurables del joc estan molt bé,
sobretot s'adapta a qualsevol nivell de jugador.
Normalment juguen normal o difícil,
en aquests jocs
normalment és així.
Ara, perquè no suposés un repte
i poguéssim avançar una bona estona en el joc,
me l'he posat en el segon nivell
que hi ha a la dificultat.
I és molt bo,
és molt assequible,
té una bona lliguabilitat.
És un joc cinematogràfic,
és a dir, és saltar, disparar,
fotre quatre galletes
i anar avançant.
Jo crec que no suposa un gran repte,
però és molt entretingut.
És un joc per passar el rato.
¿Has notado que tu morda la ida en izarra
y no te calientes la cabeza?
Té un toquet,
però jo tinc un problema amb el dublatge.
Quan jugo els jocs en el dublatge castellà
no m'acaben d'agradar,
perquè hi ha moltes coses que dius...
No sé...
Aquest joc,
el vam comentar la setmana passada,
grinyola fins i tot el tràiler.
Està mal feta el tràiler,
de dublat,
que és un dels temes que sempre han dit que...
El tràiler que costuma passar,
normalment els fan molt abans
que surti el joc.
Però en aquest sentit,
l'exemple del tràiler d'en Chartet,
era després de la migdiada,
els actors.
De veritat, no sé, no s'entén gaire.
Pedro, moltíssimes gràcies,
el joc és teu,
quan l'acabis, el telegram ens ho dius,
i el telegram ens ho dius.
I ara, quedat aquí fins al final del programa,
posem aquell separador
que, per cert, aquesta setmana
molts dels nostres companys de Catalunya Ràdio
m'han comentat...
Com és que poseu aquest separador?
Generació digital,
no s'entén res, però distreu.
Un separador escrit pel Xavi Serrano
fa potser 12 anys, em sembla,
fa l'efecte...
A mi, llavors...
És el que ens deien els nostres pares,
quan ens escoltaven en generació.
Aquesta setmana hi ha hagut un tuit de la Mariola Dinarès,
no sé si l'heu vist,
que deia que ens escoltava,
que s'estava entretenint i que ho entenia.
Hauríem de posar...
La Mariola Dinarès, del pop-up,
entén el generació digital,
però si tu no ho entens, no pateix.
No passa res.
Hi ha d'estar mirant xarxes com la Mariola
i altra gent que ha comentat coses.
És una de les coses que hem de fer amb tota la raó del món,
perquè ha estat la diada
i els nostres usuaris de Telegram l'han estat comentant,
l'han estat seguint,
i bé, tots hem passat una gran diada.
En K4 ens deia que l'estiu vinent
es tornarà a posar a la venda la Nintendo NES Clàssic
i canviarà les unidades de l'ES NES.
Perdona, però jo és que no m'ho crec, eh?
No m'ho crec.
Sembla ser que sí.
És estratègia Nintendo.
Li va funcionar quan van arribar les primeres remeses de Amiibo.
La falta d'estoc al mercat va disparar.
La compraventa, les demandes,
els comentaris de la gent...
I això ha anat apareixent tota l'estona.
A més, a Nintendo li estan funcionant molt bé
els jocs digitals i les vendes
de cada clàssic dels seus jocs.
Des de la Wii, jo crec, fins i tot.
A més, han reversionat,
i si l'havies comprat a la Wii,
te l'has de tornar a comprar per la Switch.
És aquell negoci que tenen les empreses.
Sí, però no només ho fan a Nintendo, eh?
No, no, no. Absolut, absolut.
Fan tots.
La notícia ha desencadenat un debat
sobre els jocs retro o jocs clàssics,
si es poden considerar retro-clàssics,
si han de passar uns anys, si no.
I en Perú Fito es pregunta,
el Tetris o el 3 en ratlla,
què considereu?
Són jocs retro, clàssics?
I en Serafí Llliteres conclou
que parlar de jocs retro versus els actuals
és com parlar de Sofia Loren versus Charlize Theron
o Robert Redford versus Matthew McConaughey.
Diu que les dues persones
et porten bons records,
però si les poses ara un al costat de l'altre,
la diferència es nota.
Doncs continuem el Generació Digital.
Estem ja a la part final del programa,
però veurem més coses.
Anem amb l'associació del Recor dels Roboteires,
que organitza la tercera edició de la Robocat,
que és el campionat de robòtica de Catalunya.
Molt bé. Estigueu atents,
alumnes de primària, de secundària,
mestres i majors de 18 anys que estigueu interessats
per la relació amb els robots.
Encara esteu a temps perquè els tornejos de Robocat
començaran el 7 d'abril, per exemple, a Barcelona,
o el 13 al Camp de Tarragona,
o el 14 d'abril a Girona,
o el 20 d'abril a Lleida.
El 5 de maig se celebrarà el gran final
a l'escola Els Estanys de Platja d'Aro.
Guillem Roura és portaveu i relacions públiques de Robocat.
Molt bona tarda.
Molt bona tarda. Bona tarda.
Tothom sap que després d'una sala en farmaciola
hi ha una gran batalla.
¿Quines són els objectius que busqueu
en aquest esdeveniment, en tota aquesta feina
que feu durant tot l'any?
La Robocat es proposa com a objectius fonamentals.
D'una banda, fer assequible i accessible
la robòtica a tothom
és un campionat de robòtica a baix cost.
I sobretot, també, difondre la robòtica
de programació i muntatge lliure.
I també, sobretot,
donar a conèixer el patrimoni cultural
que han transcorregut en aquests anys a Catalunya.
I aquesta tercera edició tracta sobre les comarques de la Garrotxa.
Tu per què creus que és tan important
aprendre amb robòtica?
Jo crec que és molt important aprendre robots
perquè et permet desenvolupar una part
del que seria el cervell i la ment
i de la intuïció que altres assignatures
no et permeten fer.
També et permet resoldre reptes molt variats,
molt diversos, utilitzant la programació
i sobretot dissenyar, muntar un robot
que t'agrada molt.
I, sobretot, dissenyar i muntar un robot
que t'agrada molt.
I, sobretot, dissenyar i muntar un robot
que ha d'estar dissenyat
perquè pugui resoldre una sèrie de missions
i llavors, quan tu tens el robot
construït ben pensat
en el que haurà de resoldre
tot i que el robot, el més normal,
és que a mesura que va resolent les missions
el puguis anar modificant,
llavors, programes el robot
que realment és llavors quan li dónes les ordres
perquè executi el que ha de fer
realment durant les missions
que es puguin dur a terme.
funcionar per equips, si no estic equivocat, 4, més un entrenador,
però també poden haver-hi persones de més de 18 anys
que roben a l'escola però que els interessa formar-hi part, no?
Està obert a l'escola primària, el que seria l'educació secundària obligatòria,
i a partir dels 18 anys, i també pensant moltes vegades amb professors,
aquí no es tanquen portes a cap edat.
Molt bé, la gent que ens estigui escoltant i es pugui interessar en formar-hi part
encara té temps, no?
Sí, correcte.
El període inscripcions s'ha obert ben recentment
i tancarem les inscripcions el 28 de febrer del 2018
per tenir més o menys dos mesos de marge
per poder preveure l'aforament de les faes territorials de la Robocat.
I les inscripcions es poden fer per via telemàtica
a través de la nostra pàgina web robocat.cat.
Perquè ens fem una idea, les partides com funcionen?
La pista de competició, si vols t'ho explico una mica,
és una pista que, aquest any, com t'he dit, està com duplicada,
o sigui, la banda dreta està igual, clavada la banda esquerra,
donat que aquest any el camp de competició s'ambienta
en la comarca de la Garrotxa.
El camp de competició s'estructura, primer i tot, amb el pont de Besalú,
que divideix la zona inicial del camp amb la zona del pont,
que aquesta zona és una zona on els equips manualment
poden col·locar pilotes en el robot,
i aquestes pilotes que col·loca l'equip al robot
s'han de portar a la zona central del camp,
que és la zona que divideix una part del camp amb l'altra,
o sigui, la part que està jugant un equip
amb la part que està jugant l'altre equip,
i ha de col·locar aquestes boles en aquesta part central del camp.
Això representaria el volcà de Santa Margarita de la Garrotxa,
i és una zona enfonsada on el robot ha de col·locar les boles.
I llavors, en tot aquest espai,
hi ha uns arbres que són uns dispensadors de boles,
i el que ha de fer el robot és posar-se sota el dispensador de boles,
que representa els arbres de la feixera d'en Jordà,
i agafar aquestes boles,
i representen, d'una banda, els fesols de Sant Pau,
i pel que fa a les boles vermelles, la retàstia catalana.
I aquestes dues boles s'han de col·locar en un dels dos volcans,
perquè hi ha una separació entre els dos volcans,
que seria el volcà est o el volcà oest,
i s'han de col·locar la bola que pertoqui a cada lloc del volcà.
Per últim, Guillem, la gent o professors que ara ens estiguin escoltant,
que han començat aquesta setmana l'escola amb els nens,
que s'estan començant a plantejar com faran, com anirà el curs,
i que, a més, sabem que hi ha molts professors molt motivats en aquest aspecte.
Cada vegada més.
Què els hi diries per animar-los?
Mira, jo que no s'ho pensin dues vegades,
i que obri un pàgina web robotcat.cat i s'inscriguin.
Nosaltres, la nostra experiència robòtica, el projecte robotcat,
no ha nascut així com així.
Nosaltres ja fa vuit anys, jo precisament,
bueno, ara començaré segon de carrera,
però des de primer d'ESO, que estem en aquest món de robòtica,
nosaltres, des de ben petit,
vam començar a participar en campionats de robòtica,
i de l'experiència que vam treure aquests campionats,
com l'equip de robòtica Salvoz Park,
vam anar diverses vegades als Estats Units,
vam fer bastanta volta pel món anant a participar en torneres internacionals,
vam voler treure aquesta experiència
per crear un campionat de robòtica de Catalunya,
adreçat a tothom per minçar-se en aquest món de robòtica i tecnologia,
i que realment sigui fàcil participar-hi,
sigui fàcil, sigui econòmic, programar-hi lliure,
per tant, pots utilitzar qualsevol cosa que tinguis per casa,
i si no, construir-te un robot
et suposarà el mínim de cost possible,
i sobretot, que això també es vol destacar-ho,
aquesta difusió del patrimoni natural o cultural del Principat de Catalunya.
Molt bé, Guillem, doncs moltíssima sort en aquesta edició,
i, com dèiem abans a micròfon tancat, anirem parlant amb tu
per veure una miqueta tot com va evolucionant
i com sobretot arriba a la final i al dia més important.
Moltes gràcies, moltes gràcies, serà molt interessant, sí.
Pedro Popillo, no serà l'última vegada que vinguis, ja ho veig, a venir això.
Nosaltres al Telegram, com sempre, ho diem amb l'Eli,
allà anunciarem a través del Google Form,
de quina forma, quan tinguem jocs,
tenim ja preparats alguns més que ja anunciarem,
doncs perquè pugueu venir, com el Pedro.
Sobretot dimeques a les tardes, guardeu-los.
Exacte, exacte, que és quan enregistrem el programa.
Xavi, que vagi bé la tornada, amb el teu fantàstic híbrid.
Sí, home, a la vostra salut.
Exacte, ens n'aniràs explicant perquè estem molt interessats.
L'Eli Francesc, l'Eli i la Gina, gràcies per acompanyar-nos un dia més al Generació Digital.
Us he de dir, tenim el nostre WhatsApp al 638-68-7030,
allà, a través del Telegram també,
ens podeu comentar què us sembla el programa,
què us sembla que haguem canviat una miqueta el podcast,
perquè ara alguns ens han dit que potser s'escolta pitjor,
però que ocupa molt menys,
i estem fent proves d'aquest tipus,
i vosaltres sou al final qui decidiu que això ho puguem fer de la millor forma possible.
Adéu-siau.
La humanitat.