GENERACIÓ DIGITAL
Benvinguts a la programa dedicat a la tecnologia creativa de Catalunya Ràdio.
Avui sentireu un programa especial
i és el segon que dediquem a un tipus de videogoc en concret.
Si fa uns mesos vam fer un especial dels millors videojocs de lluita,
avui volem dedicar el programa aprofitant que aquest any
celebrem el 25è aniversari del videojoc FIFA.
Parlarem i discutirem sobre quins són els millors videojocs
de la història del futbol.
N'hi ha un munt i encara que giri al voltant del mateix esport,
són molt diferents i generen, com l'esport rei,
sentiments molt passionals.
Avui, al Generació Digital, els videojocs de futbol.
Això és... Generació Digital.
Gina Tost, Francesch Xavier Blasco, Elisabet Sánchez.
I avui, amb l'Albert Garcia.
Benvinguts a tots tres, com esteu?
Hola.
Al final del programa, per cert, direm el nom del guanyador...
del nostre concurs dissídia,
d'aquell so tan estrany que vam posar la setmana passada,
però això serà després, al final del programa.
Avui, com no podia ser d'una altra manera,
sortim amb l'equip titular a la porta, Francesch Xavier Blasco,
que de petit, a l'escola, preguntava als seus amiguits...
si havien vist Cap d'Ensobassa.
I només ell sabia, en aquella època,
el nom original de la sèrie, Oliver i Benji.
És veritat, això? No.
No, no, no, no, és la mentida, mentida.
Però sí que és veritat d'una cosa.
Vaig descobrir el nom de la sèrie, Cap d'Ensobassa,
gràcies a un videojoc de futbol. Què dius?
En una revista comentaven que hi havia videojoc de futbol al Japó.
De fet, va córrer, em sembla, cap a terres europees o terres americanes,
en versió per Mega Drive,
però es van canviar els gràfics, van canviar les coses,
sortia una mena d'alloro, fent al·locució,
una cosa molt estranya, i ens va crear Tecmo,
i era, en veritat, el joc de campiones,
on podies fer tirs del drac, el pult dels infernales, i coses aquestes.
Ara, no era com un videojoc normal,
era un videojoc, era una mena de joc de rol estratègia,
però en un camp de futbol, en jugaves poca futbol allà.
Avui parlarem d'aquests tipus diferents de videojocs de futbol.
Albert García Aldeban, de jove, a la botiga dels seus pares,
on venia amb videojocs, intentava convèncer els clients
que no compressin el FIFA International Soccer,
que va aparèixer el 93, i que aprovessin amb Shinobi 3.
Albert, això és cert o no? Tampoc, eh?
No és cert, això. No, no, però a veure...
Mira si és curiós que jo vaig vendre,
quan va sortir el primer FIFA International Soccer,
un dels meus videojocs més estimats per comprar-me el FIFA.
M'estimo molt la Shinobi, eh?
I els recomanaria a tots els clients de la botiga.
Però també el primer FIFA, que va estar molt bé,
i avui en parlarem, no? I tant que sí.
Segur, segur. I per últim, jugant al mig camp,
i donant joc ordenat a tot l'equip de Generació Digital,
la Gina Tost, que avui ha vingut al programa
sent conscient que el futbol no és el seu tipus de videojoc predilecte,
i potser per això, Gina, serà interessant escoltar la teva veu,
pragmàtica, al costat de les veus fanàtiques que avui parlaran.
Sí, sí, seré molt crítica amb el joc de l'equip.
Molt. Fantàstic.
I avui hem fet un fitxatge estrella.
Estem molt contents que la taula ens acompanyi
almenys per un partit d'aquesta temporada,
en Carles García, informàtic de Sistemas
i president de la RetroBarcelona.
Gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres. Encantat d'estar aquí.
I a més, m'has dit que em pujar amb les escales,
que has estat jugador de videojocs de futbol, eh?
Sí, bueno, jo vaig ajuntar les dues aficions
que més m'han agradat, que són els videojocs i el futbol.
Perquè tu jugaves de petit a futbol?
Sí, sí, sí.
I trobaves que el que feies al camp real
més o menys es podia...?
Bueno, al principi, evidentment, costava de plasmar, no?
Però, clar, a mesura que s'avançava amb la tecnologia
i cada cop els videojocs de futbol eren més realistes,
més simuladors, llavors ja era més xulo.
Del Tetris hem après que les coses bones desapareixen
i els errors s'acumulen.
Què m'ha après del Candy Crush?
Demà diumenge, si ens escoltes dissabte a la mitjanit,
comença una nova edició del Play Gira al Tot Gira de Catalunya Ràdio,
el torneig online que arriba amb moltes novetats
en aquesta quarta edició.
Per parlar-ne, volíem contactar amb David Clopés,
presentador i director del Tot Gira. Molt benvingut.
Hola, què tal? Com esteu? Bona nit.
Molt bona nit i moltes gràcies per acompanyar-nos.
Demà diumenge comença una nova edició, la quarta ja, estem parlant?
Sí, sí, la quarta edició del Play Gira,
que és aquest torneig online,
que fins ara en les tres primeres edicions ha estat un torneig de FIFA,
i que aquest any canvia de joc.
El torneig serà de Pro Evolution Soccer 18.
Què dius, ara?
Bàsicament, el raonament és que eSports,
que és la propietària,
l'empresa que fa possible aquest joc de FIFA,
doncs demana drets d'autor des d'aquesta temporada,
i ho demana no només al Tot Gira,
sinó també a totes aquestes plataformes
que fan possible els jocs online, els tornejos online,
en aquest cas estic parlant de Liga de Videojocs Profesional,
que és qui col·labora amb nosaltres
i que ens fa possible enrere aquest torneig online.
De comú acord amb LPP Pones,
al Tot Gira hem decidit que canviaríem de joc
i optaríem que aquest any el torneig fos amb Pro Evolution Soccer 18,
que és el joc oficial del Barça.
De fet, Albert García, una vegada vaig anar al Barcelona Games World
a una xerrada on parlava gent que fa videojocs i fa esdeveniments
i competicions com Riot Games,
i ells tenen una mica de paella palmànec, en aquest sentit, no?
Sí, o sigui, les grans lligues de videojocs professionals
són les que arriben a acords amb les grans distribuïdores,
i per això, per exemple,
ara hi ha hagut aquesta competició oficial de FIFA
a nivell de tot l'estat espanyol,
que volen que es converteixin...
De fet, és la competició oficial de la Liga Profesional de Futbol
d'eSports de FIFA,
i potser volen que sigui com a exclusiu
aquest videojoc d'aquesta competició.
És curiós perquè, a veure, aquesta quarta edició,
una de les novetats que ens estàs explicant
és aquest canvi de joc,
però pels uients que ens estiguin escoltant
del Generació Digital, que tinguin el joc,
què anunciarà aquest cap de setmana aquí?
Quines són les novetats i com poden participar?
Doncs mira, ampliem els tornejos,
perquè una de les queixes que havíem tingut
o d'observacions que ens havíem fet els nostres gamers
era que fins ara el que fèiem era fer quatre copes,
quatre tornejos,
setmana rere setmana,
aleshores el guanyador de cada torneig online
es classificava per la semifinal i la final,
sempre les fèiem a final de temporada
i en aquest cas eren presencials,
en el bar Afterlife, que és un bar d'eSports
que està molt a prop de la ràdio,
que segurament coneixeu.
El que hem fet és fer més tornejos.
Hi haurà vuit tornejos online,
sempre organitzats per lbb.es,
qui és qui ens posa tota la infraestructura.
Aleshores, a partir de demà mateix,
la gent entrant a catradio.cat barra playgira,
es podrà apuntar a qualsevol dels vuit tornejos.
És a dir, tu, si vols, et pots apuntar als vuit tornejos
i, per tant, tenir més opcions
d'aconseguir la victòria ser el guanyador
en un d'aquests vuit tornejos online
i, per tant, tenir l'opció d'anar a les grans finals.
Per tant, com que tindrem vuit guanyadors parcials,
aleshores a final de temporada farem quarts de final,
semifinals i final en aquest bar Afterlife
i totes aquestes partides narrades en directe,
en connexió en directe amb el totgira
quan estiguem fent programa.
Tindreu castar oficial o no?
Des de fa unes quantes temporades
s'ha aficionat amb això de fer de càster.
La veritat és que ho fa molt bé, perquè no és gens fàcil.
Jo ho he intentat i és molt complicat,
perquè al final les jugades són molt més ràpides
i no és fàcil sempre identificar els jugadors
i explicar-ho perquè aquells que ens estan escoltant
i ens estan seguint per la pantalla
ho puguin entendre perfectament.
Per tant, no és fàcil.
L'Ernest farà de càster i el Ricardo Orquemada, si tot va bé,
ens farà l'anàlisi tàctica d'aquestes partides.
Existeixos seran cap a final de temporada, cap al mes de juny,
abans que s'acabi el totgira
serà quan farem aquestes grans finals
amb el gran premi, com sempre, com els últims anys,
una PlayStation 4 Pro,
que serà qui guanyi se l'endurà.
Per cada guanyador parcial de cada un dels 8 tornejos,
també sortejarem, tindrem de premi,
una targeta PS Network,
que està envalorada en uns 100 euros.
I encara no heu comentat
la millor novetat per a mi de tenir ara el Pro Evolution.
Ja no haurem d'aguantar, cada vegada que començem a jugar,
veure en Cristiano Ronaldo,
que és una cosa que a mi, com a coler, em fa molt mal,
cada vegada que em sento el FIFA.
Jo, la veritat és que, si us he de ser sincer,
jo, a les meves èpoques de gamer,
jo sempre tenia més tirada,
i no és per dir-ho ara perquè hem canviat de FIFA per Pro Evolution,
però sempre tenia més tirada amb el Pro Evolution.
Per mi té una jugabilitat que el FIFA no té.
És veritat que el FIFA té tots els noms oficials,
tots els equips, etcètera,
però per mi el Pro té una jugabilitat especial,
i sempre m'enganxava més.
Veurem com va, perquè existeix un canvi important.
Fins ara sempre hem fet els tornejos amb FIFA,
i la veritat és que ho petàvem a nivell d'inscripcions.
Veurem si al Pro tenim aquesta tirada també i la mantenim.
Insisteixo, demà obrim inscripcions en aquests 8 tornejos
que estaran a l'abast de tothom.
Molt bé, doncs, David Clopés, moltíssimes gràcies per aquest temps.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Moltes gràcies per haver-nos acompanyat.
Adéu-siau.
Doncs parlant de videojocs primigenis,
us hem d'explicar el que hi ha a la taula en aquests moments,
perquè és espectacular.
Hem posat un vídeo a les xarxes, de fet,
i hi ha molts videojocs, molts en cartutx.
Alguns amb disquet, he vist, Albert.
Estaves mirant abans d'un disquet.
Sí, un disquet d'Amstrad, aquells disquets especials d'aquest ordinador.
Hi ha en cartutx, hi ha en disquet, hi ha en CDs...
Això és la col·lecció del Francesc una mica,
i és curiosa, no?
Vegem d'una cosa.
Avui dia hi ha dos o tres videojocs de futbol,
però fa uns anys hi havia moltíssims de diferents.
Molts, molts.
A tu et sona Emilio Butragueño, Gina?
Qui?
Emilio Butragueño.
Seria un futbolista, però no em facis dir quina cara té.
Si me'l posessin a tots contra la paret...
Té cara de bon nen.
Es va fer famós per un accident que va passar en un cartutx.
No gaire futbolístic.
Un accident molt futbolístic, però va córrer en pólvora.
Deu ser el vídeo, si poses el nom, que surt directament.
Doncs parlarem d'alguns d'aquests jocs, i parlarem d'altres,
que molts dels nostres ullents a través del Telegram
han mencionat,
i que aquí després el que farem serà comentar-los una miqueta.
Vinga, a veure, Albert, quin és el teu joc predilecte de futbol?
No m'ho vaig pensar gens ni mica.
Per mi, n'he jugat a uns quants,
no soc un superfan dels videojocs de futbol,
però els que eren més antics i més clàssics,
quan els jocs de futbol eren jocs,
perquè avui dia són simuladors,
però quan eren videojocs, quan anaves a jugar,
anaves a veure la recreació perfecta del partit,
que no era gaire realista, a mi m'agradaven.
I el meu recordat, per mi,
gairebé és l'últim gran, per mi,
videojoc de futbol d'aquesta època,
el que va tancar tot això,
que és l'International Superstar Soccer 98.
L'últim gran del 98, eh, dius?
Del 98 i de tota aquesta falada de videojocs,
que eren jocs de futbol i no simuladors, no?
Va sortir per la Nintendo 64, és de l'empresa Konami,
es va iniciar amb la Super Nintendo,
que tenim aquí una de les entregues
que va sortir per la Super Nintendo,
el segon, perquè aquest és el Deluxe.
Es va iniciar aquesta saga
International Superstar Soccer per la Super Nintendo
i va evolucionar per la Nintendo 64
amb tres dimensions, que és el que m'ha agradat a mi,
podien jugar quatre jugadors,
i a mi el que m'emocionava d'aquest joc era la potència.
Era un joc d'una potència brutal.
Però què vols dir, una potència gràfica?
Per l'època no estava malament, era molt ràpid,
però sobretot era molt...
la velocitat de com corrien els personatges,
els xuts, uns canyardos, que eren espectaculars.
Avui dia seria impossible veure això
en un videojoc de FIFA o de Pro Evolution,
perquè era una cosa superarcade, supercuriosa.
I a banda de que em semblava molt divertit,
aquest International Superstar Soccer 98,
el títol té tela,
tenia els noms canviats de tots els jugadors,
i a la gent potser això li fa ràbia,
però a mi em feia una gràcia tremenda.
I els canviaven per reivindiment llicències en aquella època,
perquè no podies utilitzar el nom original, no?
Us dono uns exemples, per exemple, amb Cerdi...
Qui és en Cerdi?
El de... el Cerdi era un de Villón-Gutenibel, no?
No, no, Sergi.
El jugador Sergi abans defensava el Barça es deia Cerdi.
Cerdi, en el Barça, en el joc.
Lluís Enrique.
Ai, quina gràcia!
Lluís Enrique.
El Barça era l'Alfonso.
Aquí veig un Gualdila que devia ser un Guardiola.
Un Gualdila, un Gualdila era un Guardiola.
El Queiro és el Hierro, no? Exacte.
I així podien repassar en Zubisal, a Delart, al Porpa...
El Ponso. Està bé, eh?
En Reul, en Reul. Sí, sí, m'agrada.
Em feia molta ràbia aquests noms inventants.
Raull. En Raull.
Hi ha casos de jocs on els noms que van buscar els japonesos per internet...
Mare meva, eh?
Cerdi ja em sembla suficientment interessant.
Hi havia un petit truc, o sigui, un petit truc.
Jugaven una mica de dir, no, no, els noms són alterats,
però entre les opcions del joc ja canvia el nom dels jugadors,
i de l'equip, que llavors t'ho podies posar...
Perquè moltes vegades no és només el nom dels jugadors,
moltes vegades és que, excepte que fossin seleccions nacionals,
en les lligues nacionals,
els noms dels equips també estaven...
Els estadis, les cares, tot.
Escolta'm, Carles, d'aquests jocs que hi ha aquí,
hi ha algun que juguessis tu a la teva època o no?
De fet, els vaig jugar... Quasi tots menys aquests de...
Què dius? Però tu què tenies de petita?
Quines fonsolles tenies? Totes?
Sí, tenia ordinadors, tenia la Super Nintendo, la Nintendo...
De fet, aquí, de NES no n'he vist cap.
No. El gol, per exemple, no...
Carles, Carles, espera, avui vull entrar en aquest tema,
això que estàs comentant, que les tenies totes,
quan eres petit, les tenies totes?
No, totes no, totes no.
La meva d'anys no la vaig tenir en el moment...
Val, però tenies NES i tenies Nintendo,
i també tenies Sega, alhora.
NES i Super Nintendo. La Sega la vaig tenir més tard.
És el director de RetroBarcelona?
Tu no arribes a ser el director de RetroBarcelona
perquè no pots arribar amb el mòbil, eh?
Per casualitat no pots arribar, no? Sí, sí, està molt bé.
O sigui que ja et sonen gairebé tots.
Aquest gran que hi ha aquí, head-to-head...
Això és una consola. Ah, això és una consola?
Sí, una consola de l'ets.
Ah. De futbol, de l'ets de la casa Coleco.
Que poden jugar dos jugadors? Sí.
Es pot jugar ara? Sí, sí, sí.
Té piles? Té piles, té piles.
És que és brutal, tenim aquí el kick-off, tenim el...
Té piles, comprovat. Té piles i eren bé originals, em sembla.
Encara aguanten, eh? Encara aguanten i duren, sí, sí.
Casets, casets també tenim.
Abans d'haver dit que teníem cartutxos, CDs i disquets,
també casets.
I abans que coses que s'assemblessin a pilota rodones
i jugadors amb cara i ulls es passejessin per les nostres pantalles
ens havíem de conformar amb pixels quadrats per pilota
i palets rectangulars per futbolistes, i era així.
Per això el Francesc, a part de portar-nos els seus habituals tresors,
ens explicarà com jugaven al futbol
els basavis dels videojocs quan eren joves, com ho feien.
Doncs mira, sí, sí, veiem pilotes quadrades
i hem d'aixinar una miqueta els ulls,
perquè allò sembla que és un partit de veritat.
La Gina, perdona, la Gina ara està jugant amb un,
de quin any és, això?
És de l'any 80, és el head-to-head,
que era una sèrie de consoles de Coleco.
Els primers videojocs, com a videojocs o jocs electrònics,
en plan consoles portàtils,
són de Mattel i eren jocs esportius de bàsquet
i de futbol americà.
Coleco ràpidament va copiar aquest sistema,
estem parlant de l'any 78-79,
i aquesta és una evolució d'aquelles primeres
de la Colette, que eren els head-to-head,
que podien jugar dues persones a la vegada.
A mi em sembla molt lògic que els jocs primers o primigenis
fossin de futbol o de bàsquet,
és a dir, el que tots coneixien i jugaven al carrer, no?
Exacte, era una forma també que els nens, el que els interessava,
perquè això estava orientat a un punt masculí,
eren els esports, doncs és una forma de jugar a l'esport,
el nen, quan vas a anar al cotxe, quan estàs a casa, etcètera,
i movies llumets, movies llumets.
La simplicitat del joc és molt gran, però...
Vas a fer un gol? Crec que sí, crec que sí.
És complicat, una mica?
Entendre què està passant en aquesta consola...
M'ha costat veure que allò era una pilota...
Després farem un vídeo, perquè és molt curiós,
els moviments que hi ha de l'ets, perquè són l'ets.
En aquest cas, si pensa que en moltes de les primeres consoles,
alguns recordem les Game & Watch amb LCD, eh?
Però no, moltes de les primeres,
el que funcionava eren bombilletes led petitones,
que eren d'aquestes que tenien les calculadores.
I molts dels jocs d'aquella època,
algunes funcionen amb aquesta tecnologia.
Molt bé.
Mira, em vas preguntar una miqueta això,
quins eren els teus videojocs que més t'agradaven,
però en plan vintage.
Porto un parell de referències, només.
Mira, el heads-up de l'any 83, perquè és per Vectrex.
Si ja ens costa imaginant jugadors pixel,
doncs imagina't jugadors vectoritzats.
Vectoritzats què vol dir? Que estan fets per palets?
Estan fets per línies i polígons,
però és un joc que pel que és la consola Vectrex,
i per què, a més, ha de representar figures humanes que es mouen,
té una gran velocitat, es mou de forma molt suau,
i la veritat és que aconsegueix un resultat molt espectacular.
Així que un dels que val la pena tenir en compte,
si tens una Vectrex, és aquest, el heads-up,
un videojoc de futbol.
Després, destacava aquest, que el porto aquí,
el head-to-head de Coleco,
en aquest format hand-held en primigeni amb un billetes LED,
on bàsicament el que fas és anar-te passant un LED
d'un dibuix d'un jugador a un altre,
fins que veus que el porter està...
és la barreta,
que l'altre jugador no l'ha mogut en el lloc correcte
per intentar marcar.
I després, perquè és un del que vaig dedicar,
potser, excepte que parléssim de maquineta Spong,
doncs a un del primer joc futbol que vaig jugar,
que és el soccer de Intellivision,
on aquí realment tenies jugadors pixel,
pilotes quadrades,
però que és allò...
era tan emocionant, aquests partits,
era tan emocionant, sobretot perquè els jugadors
es movien de forma bastant independent,
perquè una de les coses que a vegades et trobaves
és que els jugadors es movien com tots a la vegada.
I una altra cosa que hi ha aquí sobre la taula,
hi ha un cartutx de la Videopac,
on hi ha un joc de hockey i un joc de futbol.
Els de la Videopac ja eren bastant sincers,
ja veien que allò de futbol no s'assemblava gaire.
Així que el que van veure, en comptes de futbol,
el joc és de futbolín.
Per tant, els jugadors, allò que no es moguin,
que només es moguin avall, amb un avall tots junts a la vegada,
doncs es van sincerar una mica, van dir,
no enganyem la gent, és futbolín.
L'Albert en aquests moments té aquest cartutx de la Videopac,
el número 36, de color negre i molt bonic.
Aquest era el que era de futbol-futbol,
però en tenien un altre, que ja li anem futbolín,
perquè aquells jugadors es movien molt poquet.
Després parlarem una miqueta dels jocs de futbol,
que per mi hi ha un tema tecnològic relacionat,
que és la intel·ligència artificial,
que crec que amb aquests videojocs que tenim aquí,
de intel·ligència artificial, ben poca.
Poqueta. Si no, zero.
Pensa que hi ha un repte a moure 22 personatges.
Sí, és clar, és clar.
Però és que no tots tenien mitjons personatges.
Ja ho sé, ja ho sé, 4 contra 4 i deien que era futbol.
Bé, ara els alevins juguen a un futbolset,
i ben contents que estan.
Està bé.
Generació digital. Els friquis, ara, són els altres.
Aquesta setmana, que ha estat marcada per l'esdeveniment,
que el Rubius ha organitzat amb 100 youtubers
i el videojoc Fortnite,
hi ha hagut una autèntica bogeria
que ha rebentat tots els records possibles.
Per això, no volíem deixar de parlar de partides de futbol
en streaming a Twitch.
I la Gina ha integrat una mica per aquesta plataforma
per veure si aquesta plataforma és futbolera o no ho és.
A veure, jo, sincerament, ja us dic ara, oients,
que jo no hi entenc de futbol.
I estic ara mateix escoltant els meus companys
de la generació digital atentament
per veure si trobo aquesta motivació per jugar en aquests jocs.
El que sí que m'agrada és això, no?,
el que comentaves, veure partides a Twitch,
i avui us porto algunes curiositats de futbol a Twitch,
perquè si podríeu dir que no són els videojocs més espectaculars
per veure, no?
Perdó, eh?, avorridots de mirar,
és com un partit de futbol.
La competició del FIFA 2018, aquest any, per cert,
es va celebrar a Barcelona,
es diu Food18 Championship Cup,
organitza eSports, It's a good game,
per vendre còpies del FIFA,
i el va guanyar un noi britànic de 16 anys,
que es diu DHTex,
i tenim l'àudio d'aquella final.
Just playing out the result here.
Oh, wow! Oh, wow!
Dearly. Don't think you're defending anything.
Dearly. And there you have it.
Parlen com si fos la tele, eh?
Sí, sí, és que és com... De fet, va ser una final com la Champions,
va jugar contra l'Argentí Nicolas 99 Football Club,
i li va fotre una pallissa, 1 a 6.
Pobres argentins que porten una setmana dolenta, eh?
Sí, això va passar al gener, eh?
Però anem a veure, la gent que no és la millor del món,
però que també demostra que en sap a Twitch.
A l'Argentina, ja que parlàvem d'aquesta gent,
el grup editorial Clarín,
té el canal TICS Esports,
especialitzat en esports,
i és com una espècie com de...
qualsevol dels canals que tenim aquí, doncs, d'ells.
El 2017 van obrir aquest canal de Twitch,
a part per complementar una miqueta
la televisió i la web que ja tenien,
i publiquen partides dels seus comentaristes
jugant al FIFA com aquesta.
Peyton, Peyton, Peyton.
Sonny Boy, Sonny Boy, Sonny Boy!
Que braço!
És allò de...
Això és un partit virtual, eh?
Sí, sí, això són quatre friquis com nosaltres,
amb uns comandaments, fent partides per Twitch.
A més, se'ls veu asseguts al sofà,
aixecant-se dient Johnny Boy, Johnny Boy, Johnny Boy.
I, per cert, quan perden, s'enfaden.
No, no, no!
No passa nada, no pasa nada, no pasa nada, no pasa nada,
no pasa nada, no pasa nada, no pasa nada, no pasa nada!
Hi ha un que està patint molt, eh?
Molt, molt!
Molt seriosament, eh?
Els argentins són molt expressius.
A mi m'agradaria apuntar una cosa
que vaig sentir en una retransmissió argentina.
Jo crec que aquí és el lloc on la gent ho comprendrà.
La referència que em va semblar brutal,
però segurament són l'únic que se la va quedar
un comentarista dient a un jugador que no acabava de circular bé.
Tenés menys definició que un atari.
A tu et va donar, això.
Clar, jo vaig dir, eh? Però vaig dir, sí, sí.
Jo l'he entès, jo l'he entès.
Allò de fixels com cigrons. Exacte.
Per cert, t'hem parlat de videojocs així moderns, no?
El FIFA, el PES i tal,
però no només a jocs moderns juga la gent a Twitch.
He trobat un noi que es diu Diglesias B,
que juga al PSF del 2007.
Fisioterapeuta, vamos a ver.
Este, el Soriano, este.
Me parece que lo gasta mucho.
Secretario técnico... Que caros, no, voy a pillar este.
Son 27 millones de pesetas, eh? No 27 millones de euros.
Muy bien, tenemos a Miguel, la Cámara,
Rodrigo, Sergio, Gallardo, Ramon Santos,
Barbosa, Victoriano, Mateo, Romero, Carrasco...
No conozco a ninguno.
Pero bueno, estos son mis jugadores
y los tengo que querer como si fueran de la familia.
El canal retro de Twitch... M'encanta.
...es molt potent.
Em fa molta gràcia anar-hi
i veure com recuperen aquests jocs antics.
En aquest cas, un nano amb un Windows 95 jugant,
perquè sí, jugant PSF.
M'ha agradat perquè parlava de com contractava el psicòleg,
el psicoterapeuta, el típic del PSF.
Me preocupa més el que talla la gispa al camp que els jugadors.
Per cert, a Twitch també passa darrere en una cosa molt curiosa
i crec que tots els mitjans de comunicació com el nostre
ja hauríem d'estar molt atents.
En l'últim partit de futbol que us deia,
aquest que entre la selecció espanyola i l'Argentina,
vaig estar mirant streamers a Twitch
que s'han convertit en opinadors a temps real del partit.
Por eso te digo, Alvarito,
creo que estamos viendo otro partido totalmente diferente.
És a dir, molta gent segurament veu el partit a través de televisió,
abaixa el volum i veu ara...
doncs molts d'ells no a la ràdio,
sinó que directament escolten els streamers comentant la jugada.
Home, clar, i jo crec que està molt bé que ho facin.
Nosaltres, d'alguna vegada,
hem fet un Twitch de com fèiem el programa de ràdio.
I doncs, per què no?
El tema és, amb el futbol, sí que crec...
Perdó, aquí la meva opinió experta del programa.
Necessitem una sintonia que ho digui, ja soc jo parlant.
No hi ha com molt de retard, és a dir...
Tu quan veus el partit el veus en directe,
o amb la tele té una mica de retard,
però amb Twitch encara hi ha més retard.
Mira, amb aquest que vaig connectar parlava força poc
i va parlar molt a la mitja part i al final del partit.
Ah, clar.
I era allà on feia les valoracions.
I el tema de drets, de misió?
No, no tenia.
Ell estava mirant la tele però no es veia.
Clar, només se'ls veia amb ell i una pizarra on ell apuntava,
com si fos un entrenador.
És boníssim.
És que ho trobo molt potent.
Es pot aplicar a altres camps, això.
Omerwatch, imagina't, Gina, un comentarista amb una pizarra...
Fem-ho, fem-ho, fem-ho.
No, és que sí, és que sí, és que pot funcionar.
Jo t'hi veig amb una pizarra ja, Gina, apuntant, comentant, fantàstic.
Fa tants dies que no jugo, Albert, tinc tanta feina,
que ara mateix quan acabi d'aquest programa me'n vaig a jugar.
No te'n recordaràs, és com anar amb bicicleta.
Perdona, perdona, perdona.
Has de provar la nova personatge.
Fa dies que no jugo, però tampoc tant.
Aquesta setmana hem anunciat el nostre grup de Telegram
que faríem aquest especial
i els nostres usuaris ens han recordat alguns videojocs,
alguns títols de futbol.
Entre la seva ajuda i el nostre parer
us fem la llista dels deu videojocs de futbol imprescindibles
i després us direm què ens ha dit a través del Telegram.
Ara ho fem per ordre estrictament cronològic.
Matchday 2, ZX Spectrum 1987.
Aquest va ser el joc que...
Jo crec que el joc capdalt de futbol darrere dels vuit buits
oferia uns gràfics molt grans,
velocitat acceptable i una excel·lent jugabilitat.
Avui en dia inclús es fan quedades entre retrofans
per seguir fent partides i jugar lligues de Matchday 2.
Una de les coses que incorporava el segon joc,
el segon matchday respecte al primer,
que és el que tenim aquí sobre la taula,
és que hi havia una petita barra d'energia
que et permetia controlar la forma en què tu xutaves.
I això afegia un element bastant innovador d'estratègia,
perquè podies fer els xuts o els passes més llargs o més curts.
I la veritat és que va ser una autèntica revolució.
John Rickman, mèster de mestra.
Sí, va ser el creador del Filmation, dels Batman, el Kidobor Hills.
World Cup Italia 90 per Mega Drive 1989.
I mentre jugaves, sonaven aquestes musiquetes,
que era com per ambientar-te una mica, una mica brasilers,
com si la selecció d'aquella època era molt potent.
Mega Drive és una de les peticions dels ullents de la generació digital.
Aquest World Cup Italia 90, que ara amb el Francesc comentàvem,
bé, aquest joc potser no és el nostre preferit,
però sí que és molt mític.
Per quin motiu va ser tan mític aquest videojoc?
Doncs perquè venia inclòs amb molts packs de la Mega Drive.
Hi havia un pack mític que incorporava el Columns,
i el World Cup Italia 90, i molta gent va jugar-lo.
I el Sonic també. Era el Mega Pack 1.
El Mega Pack aquest.
Suposo que aquest joc l'han posat no perquè fos bo,
perquè realment era una castanya.
El Francesc estava com... Era una castanya.
Però sí que és cert que a la gent li té molt de carinyo.
Per això, perquè venia amb un pack de Mega Drive
que van regalar bastant més tard.
El senyor Paco Pastor va decidir fer aquest Mega Pack 1,
i després va fer-lo en segon.
I a la gent li té carinyo per això.
És un joc que copia, per no dir plàgia,
un dels referents del món de futbol,
que és el Tekken World Cup,
que després també parlarem de l'Emilio Butragueño,
que també va valorar inclorar.
De fet, és una petició del K4,
que ell ens comentava que va ser el primer que va jugar,
i d'aquí que sigui, li tinc aquesta prèvia.
Jo també sé que va ser un dels primers que tenia el Mega Drive,
perquè tenia el Mega Pack.
Vaig jugar-hi moltíssim, i una de les coses més horripilants
entre el grafisme i la jugabilitat,
i tot i que es deixava jugar força bé,
era l'aspecte sonor, quan marcaves un gol,
i veus... Era autèntic, horror, horror.
A mi em va sorprendre la musiqueta aquesta cariveña,
o condílico, que és un petit futbol, no?
Això no sembla...
Estava bé, estava bé.
Anem al següent, Kickoff 2, amiga 1990.
Aquí tenim un públic que crida,
això està fet amb so blanc o rosa, no sé què,
és clar, és l'únic que es podia fer en aquella època.
La veritat és que el Kickoff va ser un dels jocs
que va definir una mica els jocs de futbol de la seva època.
Això sí, és per amants del futbol
i autèntics malabaristes del joystick,
perquè tenia una d'aquelles...
És això, en aquest moment, com abans comentava l'Albert,
que li agradava tant aquell... el del 98, eh?
L'international.
Perquè encara era videojoc.
Aquí hi ha gent que diu, som fans del futbol,
que els videojocs són massa arcades
i no representen bé el que és un partit de futbol,
nosaltres volem un joc de futbol que es jugui com un partit de futbol.
La gran característica dels Kickoff
era que la pilota no s'enganxava als fons dels jugadors.
I això, els que havíem jugat tota la vida,
doncs arcades o videojocs de futbol,
ens tornava bojos a la que feies un gir,
una mica, i la pilota es crema cap a la dreta
i el teu jugador cap a l'esquerra.
També introdueia conceptes molt divertits com la Tzar,
i les diferents opinions arbitrals.
Hi havia tota una llista d'àrbits
i hi havia diverses opinions respecte del que podia ser falta o no.
Contra quin àrbit juguessis,
podies fumar més llenya o no, o no et deixava passar res.
Això és bastant únic, no?
Sí o no?
Perquè això no passa amb el FIFA ni amb la Pro Evolution,
que depèn de l'àrbitre puguis ser una miqueta més bèstia.
Hem anat enrere.
Nintendo World Cup per NES o Game Boy 1990.
Oh, m'agrada molt, aquesta música.
Era la cançó que sonava quan feies un versus,
quan jugaves amb una altra persona,
i sonava aquesta meravella.
M'encanta, m'encanta.
Aquest joc va ser popular per la Nintendo
i també per la Game Boy,
i és un videojoc curiós perquè els personatges,
diguéssim, futbol, futbol, no ho era.
S'estomacaven.
És d'una empresa japonesa que es diu TechnoJapan,
els creadors del Devil Dragon,
que era un joc d'aquells...
Van servir el mateix motor.
Sí, de jocs d'aquest estat d'estudis.
Curió Kun. Exacte.
I van dir, posem els personatges, i s'estomacaven.
Hi havia personatges que sortien al camp amb ulleres de sol,
allà, directament.
I és un joc que li tinc molt carinyo.
Cada selecció tenia el seu tema musical alemanya.
Algú que soni a Alemanya.
Per Brasil.
Que soni a Brasil i així tota l'estona.
Jo vaig jugar molt en aquest joc.
De fet, com bé diu l'Albert,
de futbol tenia només l'estètica.
Cada jugador tenia una barra de vida.
Era la barra de vida,
amb més pur estil, beat'em up.
Era techno.
És com ell diu, al principi tot sortia en la barra del tope,
i a mesura que anaves estomacant a la penya,
anaven reduint la barra de vida,
i cada jugador podia fer autèntiques tirs especials,
que podies fer xilenes,
des de l'altra part del camp,
i ficava gol.
I portaves només un personatge.
Tu portaves només un, i la resta eren els teus companys.
Sensual Soccer, amiga 1992.
Bueno, si havíem parlat del kick-off,
havíem de parlar també, òbviament, del Sensibel Soccer.
És la versió anys 90
del que avui en dia és FIFA versus Pro Evolution, una mica.
En aquest sentit,
el Sensibel s'apartava
de l'aspecte tan rigorosament simulador
del kick-off
cap a una sensació una miqueta,
més menys estricta,
més arcade.
Agafava una miqueta tota l'evolució,
totes les bondats que kick-off presentava,
i el que sobretot oferia era terrenys
molt grans.
Els jugadors eren molt petits,
però això anava a favor de la jugabilitat.
Per què? Perquè podies, per primera vegada,
que les vistes surien a ser molt més petitetes
perquè els jugadors lluïssin i fossin grans.
Aquí ja no era espectacular
veure un jugador que es movia
i que feia moltes coses.
Aquí l'espectacularitat era el joc del futbol.
Per tant, poder planificar, poder fer passes
entre diversos jugadors,
pilota que es movia i que corria molt.
Una visió molt gran del terreny de joc.
Una visió més sensible
i que després passaria a molts altres simuladors
és la, per exemple, les meteorologies,
diversos camps, jugadors estrella
que eren diferents de la resta de l'equip
perquè fins llavors tots els equips
sortien amb jugadors estàndards que eren molt iguals.
Aquí no, aquí cada equip podia tenir
un o dos jugadors estrella que tenien habilitats diferents.
A més, apretant un sol botó,
segons la posició del jugador i la pilota
podia realitzar accions diferents.
Era molt més espectacular, podíem donar un cop de cap
o podíem fer una xilena o podíem llançar-se
cosa que després agafarien jocs com, per exemple,
la famosa saga FIFA des del seu bon començament.
De fet, aquest és un joc que per molts amics meus
és un dels millors de la història.
Anem al següent.
Jo no sé si l'Albert agafa els videojocs per la música...
Sí, ho fa completament.
No, és que era molt bona, la música d'aquests jocs.
Super Sidekicks.
Jo diria, no sé si estigueu d'acord aquí a la taula,
que és el videojoc de futbol dels salons recreatius
el més popular.
O sigui, era el joc que senties
perquè destacava entre la multitud.
És de l'empresa de Neo Geo,
que és l'empresa japonesa SNK,
i personatges al contrari que el Sensible Soccer.
Personatges gegantins, superdetallats,
amb efectes de so brutals, els xuts...
Molt arcade, o sigui, no intentar imitar la realitat
i era molt mític.
A més, aquest joc va destacar
no només els salons, sinó els bars,
perquè teníem molts bars per als gràfics.
Teníem uns gràfics espectaculars.
I si ja el Sidekicks 1 era molt bo,
que tenia només 12 equips, 12 seleccions,
el 2, que no sé si en parlarem ara,
però igual m'estic avançant...
El 2 va multiplicar a 48 seleccions.
Gràficament era molt millor i jugablement era espectacular.
Aquest va ser, dels 3 o 4 que van treure, el millor.
I, precisament, un ullent del generació
va preguntar-nos
que ell recordava un videojoc de Neo Geo
que arribaves a la porteria i canviava la perspectiva
i ho veies des de l'esquena del personatge i xutaves.
Doncs era aquest.
Amb la creueta es veu que podies marcar o dir on...
Era el Super Sidekicks.
Aquest apunt el tenia jo per després,
o el contestem ara al nostre ullent,
que després diré quin és el seu nom.
FIFA International Soccer Mega Drive 1993.
Doncs és el FIFA, és el primer,
és l'iniciador de la saga que fins avui en dia encara ens dura.
Molts es pensen que és el 94,
perquè l'any següent sortia la segona pàrtia del FIFA ja en 95,
però va sortir el desembre del 93.
Per tant, estar en aquest petit impàs
és bon sumar una mica tot el bo i millor
del que es podia demanar un joc de futbol en aquells moments.
Els jugadors eren grans, la diversificació dels gràfics era molt bona.
Hi havia desenes d'accions diferents.
Cada jugador s'alegria,
hi havia desenes d'accions diferents.
Cada jugador, segons com tenia la pilota i quin botó apretaves,
podia fer diverses accions,
amb el qual et donava la sensació que estaves fent moltes coses
quan simplement podies jugar amb un comandament
i els seus tres botons.
I a més, han recordat, Francesc, que just a l'inici del partit,
veient-la en àrbitre amb la moneda,
i seleccionaves si volies pilota o camp.
Boníssim. I el comentarista abans del partit.
Ens espera un partit, no sé què,
i el comentarista tot escrit, sense veure ni res.
Podíem jugar fins a quatre jugadors a la vegada.
Això també és una cosa que semblava bastant...
Podies jugar amb quatre amics, estava molt bé.
O sigui, dos i dos, o quatre en el mateix equip?
Podies fer dos i dos. No recordo si podies posar els quatre en el mateix equip.
Perquè hi ha jocs que quan jugues dos
pots fer o equips contraris o dos en el mateix equip.
Això et sembla que passava en el FIFA.
Però si jugaves quatre, ara no n'estaries segur.
Es marcava amb aquella estrella que hi havia al terra,
que també es va començar a convertir en característica
per marcar quin era el jugador que tenies tu en el control.
Et podies fugir de l'àrbitre.
Com? Perdona?
Et podíem posar una falta i tu escapar-te.
Que escapaves i no arribava mai.
El partit no es podia acabar mai, perquè podia escapar-te.
M'encanta.
Una de les coses que també destacava el FIFA,
aquell primer FIFA va ser que el so,
que abans comentàvem, el so de les grades,
era bastant una mica més realista
i, a més, es coordinava amb les accions que passaven al camp.
Llavors, ja començava, també,
aquesta tendència d'intentar fer-lo més realista
i incorporar el so dels estadis a les partides.
PC Fútbol 5.0, PC 1996.
De fet, per telegram hi ha algun oient
que també ens parla d'aquest joc, no?
Home, sí, el Jordi Montes diu que el gestor cubà ha canviat tot.
Podies oferir casa i cotxe als jugadors.
És veritat, això, Albert? Era brutal.
Casa i cotxe... Tenies molts dilemes, moltíssims.
Podies pensar,
a quina persona contracto per tallar la gespa del camp?
Abans preguntàvem al psicòleg,
al fisioterapeuta,
et pujo al pro de les entrades,
faig aquest fixatge, traspaso aquest altre...
Era com molt... Eres el president.
Era el gestiós, sí, gestiós.
Més que l'entrenador, més que els jugadors, eres el president.
No podia faltar a la llista dels més recordats,
perquè a tot l'estat espanyol va ser un joc que va tenir molt d'èxit.
Es venia els quioscos.
No era el típic que compraves a la botiga,
també te'n podies comprar, però el quiosque el tenien era més econòmic,
el feia l'empresa Dinàmic Multimedia
i tenia la imatge representativa el Michael Robinson,
que era la imatge d'aquest simulador,
bueno, gestor de futbol.
Aquest joc no fa poc que van dir que es continuava fent, o pot ser?
O m'estic equivocant? És així.
De fet, des de fa un parell de mesos,
ha tornat a estar disponible per Android,
si no recordo malament, i també aviat ho estarà,
si no ho està ja, per ordinador.
I han intentat rescatar el PC Fútbol.
Jo, si em permeteu, una anècdota d'aquest joc,
no aquest dels cinc, sinó dels primers,
que era un joc de PC,
que es venia els quioscos i era molt simple.
Jo era un friqui d'informàtica,
i llavors agafava els fitxes d'àudio
de les celebracions originals,
i jo, amb la Sound Blaster, amb el micròfon múremi meu,
feia unes veus ostres.
O sigui, quan marcaven un gol, deia,
oh, venia la mierda del portero.
Ho gravava i ho renombrava,
i llavors, quan jo jugava, sentia la meva veu...
Que bo!
Quina sort personalitzat pels seus propis partits.
Després ja ho van canviar, ho van capar, tot això,
i llavors es podia fer, però era divertit.
És com fer mòdic, però molt rudimentari.
Això perquè eres un informàtic superavançat.
No, no calia ser un informàtic.
Doncs és la resposta japonesa una mica
a tota la corrent de jocs de futbol
que ens venien de països més occidentals.
Konami International Superstar Soccer,
que, amb el temps, acabaria sent la llicència
que es convertiria en el Pro Evolution,
i, per tant, tornaríem a tenir aquí
dels dos grans iniciadors d'aquestes sagues de futbol
que avui en dia s'aqueixen enfrontant-se.
El primer va ser un cartutx de 32 megas,
tenia veus digitalitzades,
i tot i que, això sí, no hi havia els noms oficials,
sí que va ser un dels primers
que va començar a portar un grafisme
que identificava certs jugadors.
Ah.
I, per tant, sí que alguns jugadors molt característics,
com, per exemple, el Roberto Baggio,
el podies identificar pel seu pentinat,
el Valderrama, que us en recordeu,
que portava aquest del jugador colombià,
que tenia aquest cabell rost, tan... Està rufat.
Que quan feia gols feia tombarelles espectaculars.
Sí, sí.
Per cert, aquests cobraven per tenir la imatge?
No ho sabrem. No t'ho sabria dir.
No t'ho sabria dir, perquè, a vegades,
el tema de les llicències ha sigut molt d'allò,
hi ha hagut llicències pels noms, però no pels camps,
hi ha hagut llicències pels noms dels futbols,
però no tenies llicència per la imatge dels jugadors.
Jo crec que, en aquella època, no simplement perquè ningú
esperava que els jocs es dediquessin a identificar per la imatge dels jugadors.
Això ja ha vingut més tard,
quan les consoles han sigut més potents,
que avui en dia tots els jugadors...
I allò és llicència també per la publicitat del camp, entenc.
Clar, perquè imagino que hi ha un logotip d'una empresa d'esports,
de roba d'esports, i que després...
En aquest que està sonant ara mateix, en aquest international,
sóc el que recordo la publicitat d'Apple amb el logo antic,
de colors, el logotip antic.
Estem dient tot això de la publicitat, perdona, Francesc,
i tu, Gina, coneixes gent
que ha treballat en el Provolucion Ekonomi
i es relacionava amb els equips.
Sí, i el que feia era fer això, no?,
les llicències dels camps de futbol,
dels jugadors,
de la publicitat que sortia de fons durant uns segons,
mentre tu estaves jugant al d'allò.
Clar, tot això és una feina gairebé política.
I una de les coses que abans parlava l'Albert,
que podies fugir de l'àrbit,
doncs en aquest joc hi havia un petit truc bastant divertit,
és que podies convertir l'àrbit en un gos.
Sí, sí, amb tot el nostre respecte per l'estament arbitral, però...
Jo, si em permeteu,
només dic que a la Internacional Superstar Soccer
va ser el joc que va redefinir una miqueta la tendència
que tenien a partir d'aquell moment, el joc de futbol.
Van fer una conversió molt bona, també, a la Mega Drive,
i a partir d'aquí, a la Internacional Superstar Soccer,
en la versió 74, que van tornar a 3, van ser boníssims,
i després ja sí que és cert que es va convertir més en simulador,
i va ser quan ja va passar a ser
a la Internacional Superstar Soccer a Pro Evolution Soccer.
Això ja va ser a la Play.
Doncs mira, anem per ells, no?
Millor FIFA i millor Pro Evolution Soccer.
I acabem amb aquests, Albert, no?
Difícil decisió, eh? 55 anys de FIFA.
Queda't amunt, però bueno.
Mira, perdona, en Mironet ho té claríssim, FIFA 2002.
I, de fet, m'ha recordat avui que ho digués, eh?
Diu que no hi ha color.
Jo després podré dir el meu. I tant.
No ho sé, no ho sé, 2002, eh? Jo tinc un altre, tinc dos, de fet.
FIFA 98 va ser molt potent, el del Mundial de França,
un gran FIFA,
perquè va ser el que per mi va establir
el de les 3 dimensions, no va ser el primer en 3D,
però va ser el que, patapam, nou motor, gràfic i era molt potent.
Tenia el tema del futbol sala, que és una cosa que la gent recorda molt,
que també estava en la FIFA 97, que el tenim aquí a la taula,
i ho he vist, el de Mega Drive, i també tenia la pista de futbol sala,
aquí al darrere, aquí la veieu, de color fusta.
A la ràdio no, molt.
Pista de futbol sala, imagineu-vos la pixelada.
Pro Evolution, quins són els millors, no? Pels fans, no?
Les entregues de PlayStation 2,
les mítiques, en aquella època en la qual Pro Evolution guanyava,
li passava la mà per la cara a Electronic Arts,
i especialment, doncs, les 5 i les 6.
Aquella època del Pierluigi Colina...
A la portada dels 6. A la portada d'aquell àrbitre mític.
I l'estil de joc d'aquella època, abans ho comentàvem,
que era molt mític.
I jo diria que l'últim FIFA que va ser molt potent va ser el 12,
perquè va fer el canvi, no?
Va fer el canvi de tendència.
Electronic Arts va passar a ser la que liderava
els simuladors de futbol,
i crec que fins ara, avui dia, FIFA 2018,
FIFA 18 encara continua veient-se aquella influència.
Generació digital.
Algunes coses que han dit alguns dels nostres uïents,
el Valdomà, el Roger, Sensible Soccer i FIFA 94.
El Serafí Lliteres ens comenta i destaca
les cinemàtiques introductoris dels FIFA.
El Felip. Jocs de futbol? No, gràcies.
Ens comentava això.
El Ricard, el Sensible Soccer, quin gran joc.
El Mironet, el FIFA 2002,
que ell diu que està bastant enganxat al foot, FUT.
L'ultimate team, l'últim de FIFA 18.
És una modalitat que és el de les cartes.
D'acord, d'acord, d'acord.
Isaac Besora, els Super Sidekicks de NeoGeo.
I això, i el Xavier, és el que deies que comentava,
quan arribaves en aquest joc per xutar,
doncs canviaves la càmera, no?
Les postes Super Sidekicks.
Sí, Super Sidekicks, aquest videojoc. Molt bé.
El Nilófe, moltes gràcies per aquesta setmana
al Twitter oficial de RetroBarcelona.
Buenos días a todos.
Oficialmente, ayer hicimos el kickoff,
mira que bé que ens enganxa,
para empezar a organizar RetroBarcelona 2018.
Pròximament os daremos más información.
Moltes gràcies per la paciència
i el carinyo que han tingut molta gent.
Us preguntaven, no, coses?
Sí, bueno, és una fira que...
la gent ens té carinyo,
ens ha preguntat constantment què, que,
aquest any què, què tal, vull dir...
i al final, pressiona una miqueta el comentari, perquè...
i sí, vam fer la primera reunió el dilluns,
el kickoff, aquesta paraula que està molt de moda
per començar projectes,
i sí que ha vingut bé. I tant, que ha vingut bé.
I sí, sí, bueno, kickoff vol dir
que primera reunió amb Fira de Barcelona,
perquè aquest any, si Déu vol,
estarem a dins de la...
de la Barcelona against World,
és un projecte que nosaltres apostem
des del primer dia per sumar,
és a dir, per sumar dues fires de Jocs de Barcelona
així grans, sense comptar la Game Lab,
que és d'un altre rotllo, que és més...
de desenvolupadors,
doncs, ostres, jo crec que hem de sumar esforços.
De fet, Fira va anunciar fa uns mesos
que continuava, hi ha uns canvis interns,
i es fa a Fira Gran Vies, és cert, això?
Sí, hi ha hagut bàsicament dues canvis.
La primera, de dates, per no coincidir
amb la de Madrid, s'han anat a...
finals de novembre, principis de desembre,
i camí d'oficació, que ja tocava.
Sí? Ho preferiu, no? Sí.
Sobretot la retrobarcelona, que ens tocava sempre estar dalt,
se'n volava amb el germà pobre,
amb goteres,
les instal·lacions no tenen reserva.
Fira 2 era el restaurant del Mobile World Congress,
ja heu estat tots, sabeu com són...
És molt espectacular.
La idea és agafar el pavelló 2,
que és un pavelló de 35.000 metres quadrats,
i allà ficar-ho tot a la Barcelona against World.
Ah, molt bé. Des de la MVP...
Només vosaltres allà? Mare meva.
Ens faltarien moltes per omplir.
Des de la LUP, fins a les estants,
de la Barcelona against World,
que també fan, en aquest any,
els jocs de mòbils, també han anunciat,
i la retrobarcelona.
Hi ha alguna cosa que puguis avançar, en aquest dilluns?
El dilluns es va dir alguna cosa o no?
Sí, però són coses més internes,
el que sí que... dins de la retrobarcelona,
el que sí que puc dir, intentem innovar,
sempre és molt difícil innovar una cosa
amb una fira retro, però aquest any,
portarem futbolins, portarem billars,
i portarem màquines d'aire.
Saps, el hockey? Home, sí, sí, sí.
Hòstia, això, jo conec molts amics que els encantaran.
Tu no vols jugar a futbol?
Jo és que saps què passa, que no vaig fer mai campana,
i per tant se'm dona fatal.
Jo vaig fer un campionat de futbolí,
una a Mercè, als anys 80.
I vas guanyar. No, no, vaig anar amb la germana.
És que no vam veure la bola,
però és que no la vam veure.
O sigui, saps allò que ahir vas amb una il·lusió,
13, 14 anys, i clar, ens va tocar,
xavals, i que feien aquests...
De 19 anys, que havien fet altes campanes al bar.
Quina horror.
Espero que a França sigui un crac del futbolí,
perquè jo també soc un nàgat.
Necessitem una equipe. Necessitem una equipe.
Jo he millorat, eh.
Són oficials.
Escòrdova, sí, sí. Perfecte.
Són els d'aquí, són els que fan tres, quatre...
Compte que els de Madrid, per exemple,
són diferents, o sigui, els de Galícia...
Sí, sí, sí.
Amb les cames separades.
Les cames juntes, jugarells.
Aquí les jugàvem amb les cames separades.
I dos peus, i dos peus.
Això, dos peus, solen ser
el Barça Espanyol o el Barça Madrid.
Volem crear aquest ambient encara més.
Si no en tenim prou amb les 60 màquines d'arcade
que portem aquest any,
volem crear encara més ambient,
que només faltarà que algú es disfressi amb la ronyonera.
Perdona, canvi.
Jo vaig confessar una cosa, que és que
l'última RetroBarcelona, jo vaig anar
amb John Hoffman, el director
de Congress, Capital i la mare
de tots els mòbils, no?
I el vaig portar a la RetroBarcelona.
I el tio va al·lucinar.
Al·lucina perquè em deia... Però la gent...
Clar, diu, aquí hi ha nens molt petits
mirant màquines que són, saps allò,
tan grans com els seus pares.
Sí, sí.
És maco, i és maco veure com s'enganxen.
És el que dèiem amb el francès moltes vegades.
És jugabilitat, que els jocs d'ara
hereden moltes coses dels d'abans.
Llavors, clar, ràpidament n'enganxen.
A la darrera edició que vareu fer,
a la gran pantalla on teníeu vídeojocs mítics
que van rotant, 4 nens petits,
de 5 o 6 anys, nens i nenes, allà...
El Tortugas. El Tortugas Ninja.
És el millor arcada del món.
Sí, sí, i eren els 4 ja jugant
i era fantàstic, la imatge.
He vist que als tornejos heu fet alguna vegada de futbol?
Sí, vam fer...
vam fer algun pro
i...
i el de CNK també el vam fer.
Però no és un... Però sabeu per què?
Perquè són tornejos que es demanarien molt.
Ja, massa llargs.
Són coses més arcades, més ràpides.
Un torneig de pro sempre...
No hem tingut temps,
perquè se'ns en val temps,
per parlar d'aquests vídeojocs de futbol
que jo que sé era el Mario,
molt més divertits i que...
O que tenen extras, per exemple.
Recordeu aquell de bàsquet que es deia Arch Rivals?
No, no.
És un de bàsquet de carrer, que et pegues
i dones petades i aquestes coses.
I també n'hi ha hagut, no?, aquests que tenen petits extras.
Tots els d'Oliver i Benji,
els que s'ensubassa,
pots fer cops de dracos, coses amagades...
Aquests són els precursors
dels Inazuma i Leven, que van venir després al mar.
Mira, i no n'havíem parlat tampoc, d'Inazuma i Leven,
perquè també aquest és un vídeojoc que...
Però aquest és ja no retro, eh?
No, no, però...
Però també és de futbol. Sí, sí, exacte.
Doncs vinga, la setmana passada
vam encetar el concurs del Sò Misteriós
i hi ha hagut una persona que ho ha encertat.
M'ha sorprès moltíssim.
És el Xavier, de Telegram.
Recordem ara el Sò.
Albert, a tu et sona, aquest Sò?
Sembla un guaitaqui d'un policia.
Una mica, no?
A tu et sona, Gina? Jo que sé què és.
No, no, aquest és, de fet,
el moment que s'acosta a la Tormenta
en el Fortnite.
Ostres...
És un Sò, vamos, jo penso que...
Jo el tinc ficat al cap, de fet.
I hi ha hagut el Xavier, que ho ha encertat.
I altres comentaven que era el Fortnite,
però que eren moments diferents.
No, és el moment que s'acosta a la Tormenta
cap al cercle següent,
sabeu, no?, que cada vegada és més petit.
Doncs aquest és el Sò, i ell s'emporta el dissidia.
Aquest fanat cívic de joc,
que, de fet, va comentar l'Oriol Dalmau
ara fa, doncs, uns dies.
Doncs escolta'm, Carles García,
moltíssimes gràcies i sort
en aquesta nova edició.
Ja tens, eh? Sí, i tant.
Hi ha temps, us vull a tots allà,
jugant a futbolers, gina,
ja farem una química. Jo vull jugar al DDR,
que és aquest de ballar, no?, aquest em sembla molt millor.
Ja saps que això no faltarà mai. Molt bé.
Hi haurà de ballar, també? Sí, cada any.
Per favor, aquest de les tortugues ninjas
és el que més m'agrada.
Avui en Jordi Mas ha estat al control tècnic
per primera vegada, moltíssimes gràcies, Jordi.
Ell ha dit que sí quan hem parlat del PC de futbol.
Sí, de fet, sí, oi que sí?
Sí, és més del PC de futbol que no de FIFA.
Sí, és correcte, sí, és digestiva.
Sí, és veritat que ha sigut un videojoc...
De fet, jo et diria,
és un videojoc que ha tocat molta gent
que no ha tocat més videojocs. Sí.
Penso, eh? Ell diu que...
Sí, també, fixa't tu. Doncs heu encertat.
Molta sort també al Ricard Portal,
que sabem que està en un moment molt important
de la seva vida
i que d'aquí poc tindrà molt bones notícies.
Us hem de dir una cosa del generació digital.
Generació digital, no s'entén res, però distreu.
I distreu gràcies al Francesc, a l'Albert i a la Gina.
Moltíssimes gràcies per venir. A tu, Albert.
Ja he après moltíssim.
Nosaltres hi tornarem la setmana vinent al mateix hora,
és a dir dissabtes a la mitjanit o dimecres a la sis
si ens vols escoltar amb beta. Adéu-siau.
Fins aquí el programa d'avui.