Dones amb talent. El programa de Girona FM fet amb el cor per descobrir relats de dones que inspiren. Converses amb ànima per compartir, celebrar i reconèixer lideratge en femení. Un espai per donar veu a dones gironines des d'una mirada amable i plena de tendresa. Amb Neus Vila i Figuereda.
La gent oblidarà el que vas dir o el que vas fer, però mai, mai oblidarà com els vas fer sentir. Aquesta és una frase de la poetesa Maya Angelou, novel·lista, activista també pels drets civils, actriu i cantant dels Estats Units.
I aquesta frase l'he volgut dedicar a la dona que avui ens acompanya perquè sé que posa acció, fe en cada relació humana perquè vagi cada dia millor. I per tant, donem la benvinguda al programa d'avui a Maria Àngels, Arbusé i Sánchez. Què tal, Neus? Gràcies. Que generosa. M'ha encantat. Generosa. Jo crec que quan algú creu que una altra persona és generosa és perquè la generositat és un valor també intrínsec. Per tant, penso que
Aquest valor també te'l pots autorregalar. Comencem per presentar-te, perquè jo penso que hi ha dues paraules claus quan penso en tu. Una seria educació, tot el món educatiu, i l'altra és les xarxes socials, perquè d'aquí una mica desvetllarem quina xarxa social amb molta ànima aportes des de fa molts anys. Però a tu com t'agrada presentar-te?
Doncs mira, penso que les dues coses, les dues paraules que has dit, educadora i vinculada amb les xarxes socials, tenen a veure. Educadora val a dir que estic a l'etapa d'educació infantil, ara de cap d'etapa de l'escola, fet lloc, i aquesta mirada que volen els nens que els hi facis per anar a poc a poc, per anar amb calma...
perquè ells tot just estan descobrint el món i tenen aquesta capacitat d'entendre el món que els adults, embuidats pels nostres problemes, no sabem veure. Llavors, aquesta capacitat de meravellar-se pel món és el que jo intento transmetre a través del canal per meravellar-nos també o redescobrir a la nostra ciutat, Girona, a través del...
Pots dir-ho tu, eh? Girona m'impulsa, que és el canal de l'Instagram. Exacte, el Girona m'impulsa. De fet, la paraula clau potser és aquesta, el descobrir, no? Perquè aquest descobriment o redescobriment et fa enamorar i fa que facis feliç a altres persones. Llavors, tant en el món de l'educació com quan volem descobrir què podem fer als nostres entorns. Sí.
De fet, parlant d'aquest tema més per iniciar del món aquest més digital, t'agrada que t'anomenin Instagramer, influencer o gestora de continguts? Quina paraula et fa sentir més còmode? Molt bé. Mira, les tres paraules són certes. Instagramer, perquè realment és el canal on actuo i on fem els posts de les fotos.
influencer, perquè és potser el nom més etiqueta, etiquetable que hi ha, influençadora, en català, en el qual estem tots, però em sona com més etiqueta. En canvi, gestora de continguts o compartir continguts i fer una espècie de turisme de proximitat, doncs això potser m'agrada més, és on m'hi sento més còmode. Un canal, en aquest cas Instagram,
que realment ens anodreix perquè ens acompanya molt a la ciutat, que les dues compartim que estimem, que és Girona, també el nostre entorn i la nostra estimada costa i, per defecte, la plana de l'Empordà, que també t'estimes molt. Però com neix? Com neix aquest projecte? Perquè ja porta una colla d'anys. Sí, sí, mira, em sembla que més de 12, més de 12 anys. I neix d'una necessitat personal...
Jo era consumidora de xarxes ja fa 12 anys i veia les instagramers, sobretot de ciutats europees boniques, tots ens ve al cap, París, Roma, Estocolm, i pensava, uau, quines fotos, jo he estat en aquestes ciutats i en canvi no m'he fixat en aquests racons que compartien.
I vaig començar a mirar amb aquesta mirada que aquestes altres Instagramers feien a través dels seus canals. I vaig fer fotos, tenia el carret plens de fotos de Girona. Estava fent un curs fora de Girona, un curs d'emprenedoria barrejat amb altres temes de formació personal.
I vaig sentir com la necessitat de dir, Mari Àngels, hi has de ser, no em diguis què, no? Però vaig dir, haig d'estar aquí, no? És una de les meves missions de la vida, no? Estar a l'Instagram. I aquelles fotos que jo guardava en el carret de fotos, com tantes persones deuen fer, doncs vaig començar a compartir-les, no? Em vaig frustrar una mica, eh? Perquè primer...
A mi m'agradava molt, o sigui, jo admirava molt aquestes altres noies, pensava, home, no me queda igual, saps? I volia semblar-m'hi com més i fer aquesta part perfeccionista, no? També que tenim tant les dones, doncs volia filar prim. Però, bueno, mica en mica em vaig llançar i llavors també moguda per la necessitat d'apoyar el petit comerç. O sigui, una d'altres, sí, una altra de les meves... Bueno, sí, no...
Motors, era aquest. Motors, amb aquest propòsit que ens comentaves, que al final és lluar perquè fas una cosa perquè t'agrada i poses passió, però perquè també veus que estàs ajudant a descobrir, en aquest cas, aquells racons. I sobretot, jo penso, quan vull saber, ai, què hi ha de novetats a Girona? Jo sé que t'he d'anar al canal, ets tu, perquè ens adones, no?, aquelles propostes de novetats o aquells racons que igual no ens hi han fixat i, per tant, això és superinteressant. Gràcies.
Impulsar, no? Es diu Gerona m'impulsa, però per tu impulsar és més influenciar, interessar, implicar o inspirar. M'has dit molts verbs, penso que també tots són certs, però em quedarien dos. Mira, l'inspirar és un dels verbs també més voluntaris.
que hi ha, no?, quan ens inspira una pel·lícula, ens inspira la bellesa d'una persona, no?, l'interior, eh?, ens inspiren moltes coses, no?, un llibre, però si ens quedem només amb la inspiració, és poc, soc una dona d'acció, no?, llavors sumaria la paraula inspirar, molt important, perquè és el catalitzador, és l'únic,
el que un mou, la passió, podríem dir, però després hi sumaria l'implicar. Inspiració, implicació, implicar, igual impulsar. Per tant, també és la manera que pots anar millorant quan deies és que les fotografies no em sortien com aquelles influenciadores del nord d'Europa. Però això a vegades pot sonar una mica, això que passa a les dones, que volem fer-ho tan bé i som tan perfeccionistes i ens exigim a vegades massa
Sobretot quan som dones emprenedores, amb mil projectes, mares, esposes i tot allò altre que no direm, que dius tantes coses. I potser és una mica a vegades aquell síndrome de la impostora, que no ens donem l'oportunitat de dir, però si estàs brillant amb les fotos i amb els...
continguts que fas. Sí, sí, però és així, eh? A més, en els inicis del Girona m'impulsa, que ja que m'has preguntat pels inicis, me'n recordo que em feia molta vergonya. Bueno, ara tampoc no em penjo massa, no? Perquè tampoc no em vull significar jo, sinó és més promocional a la ciutat.
Però sí que és veritat que vaig estar com dos anys anònima. Que això és com una anècdota del Girona. Sí, és veritat. Que no sabíem qui era. I després, doncs, això, l'anar a les botigues o em veien fer les fotos i deien, ah, ets tu! I això va ser un moment molt divertit i vam riure molt amb gent coneguda. Però jo crec, jo recordo, és veritat, que recordo de dir qui deu ser, però tenia molt clar que seria una dona. Deu, sí. Hi havia...
Alguna cosa especial, també amb el text. A vegades poc text, però amb molta profunditat, no? Que despertava i inspirava a dir, uau, a darrere hi ha d'haver algú que realment s'estima de la ciutat, s'estima el que dius tu aquest petit comerç i que busca aquesta ànima de les persones que hi ha darrere aquell mostrador, aquell botiga o aquell projecte, no?
I això penso que també diu molt de tu, no? Gràcies. Com vas ara a nivell de seguidors, d'interacció, perquè també això és important, no? Sí, sí, l'engagement, no? Exacte. Mira, aquí sí que m'agradaria també transmetre que el Girona M'Impulsa neix i continua sent...
i anant al seu ritme, que el seu ritme és el meu ritme. És a dir, entenc també que tinc companys que fan feines meravelloses i que potser sí que és veritat que en moments he estat com més activa a l'hora de comunicar activitats de Girona o, per exemple, tot el referent en el món infantil, quan es feien activitats
de nens petits, doncs sempre els compartia, o sempre compartia totes les novetats, no? Penso que no, ara he canviat una mica aquesta funció per tal també de respectar-me el meu ritme, que això no suposi per mi una feina, entre cometes, sinó també una manera de disfrutar, de gaudir i d'anar a això.
Gaudir mentre ho fas i que no sigui una obligació que sembla que si no has posat tants post a la setmana algú et tallarà el coi. No, ni un moment. No, no estic pendent de les estadístiques. Home, a vegades si hi ha un repunt sí que el viro perquè penso, uau, què ha passat aquí? Per què ha agradat més aquí?
aquest que un altre, no? Doncs sí, ho miro, però no estic allà calculant els likes, ni qui et posa likes, ni si que ells se n'ha anat. Mira, el Gironament Impulse va començar de zero, no? Ara són 18.400 seguidors. N'hi ha que se'n van, n'hi ha que venen, tothom hi és convidat. A partir d'avui esperem que n'hi hagi molts més.
Però sobretot perquè ho fas des del teu cor, des d'aquesta consciència i aquest propòsit que allò que tu t'inspirava pugui inspirar també altres persones i és veritat que el comerç vocal també està molt agraït.
Porta els meus anys comunicant, sigui en el món educatiu, que en parlarem ara de seguida, o sigui en aquest món del màrqueting digital. Què és el que et fa més feliç o quina sensació tens o quins comentaris que t'hagin pogut fer o en algun moment puntual que diguis...
sé que estic on he d'estar, perquè tu abans ens deies que sabia que era un propòsit, una missió que jo havia d'estar-hi, no? Sí, sí. Doncs el que més feliç em fa, el que més gràcia em fa és això, que a vegades alguna senyora o senyor em coneixen pel carrer, ah, ets tu la del Girona d'Impulsa? Doncs mira, això també fa gràcia, perquè dius, mira...
Et reconeixen, no? Sí, sí, et reconeixen i hi ha un cert retorn i conèixer la persona que està darrere de la pantalla i això també és molt enriquidor totes les connexions personals que he fet a través del Girona M'Impulsa. I el que més gratificant em sento és quan, per exemple, algú, a temps de flors, que també soc voluntària de temps de flors, i m'escriuen...
ai, Marianses, m'encantaria participar també en Temps de Flors. Com s'ha de fer? Doncs no pateixis que et busquem feina. Amb la Montse Galit busquem feina, no? O la processó, no? Ai, mira, doncs el meu pare sortia a la processó. Tota aquesta part de voluntariat de Girona o anar amb un sopar solidari, no? I em pregunten i com s'ha de fer per anar a aquest sopar, no? Doncs ajudar amb
a vehicular aquestes coses, aquests actes. Ajudar. Ajudar, és el que a tots ens agrada ajudar. Ajudant, ens ajudem. Tothom potser no, però jo penso que a nosaltres sí. I de fet, quan començàvem aquesta entrevista, tu me deies generós a mi i jo dic, bueno, la generositat es veu quan un la porta implícita dintre. I penso que s'està veient amb tot el que ens estàs comentant
aquesta generositat, que aquí la podríem sumar a aquesta paraula que ha sortit ara, que és la solidaritat, no? Desaveniments de diferents tipus que fa la ciutat o que s'acull al territori proper i que també hi col·labores o ajudes a crear aquestes connexions entre les persones i els espais. Pensava que em preguntaries per les mascaretes solidàries del...
Sí, ara hi anava a entrar, perquè parlant de solidaritat, jo aquí tenia anotat que la solidaritat és una part important que explica molt l'ànima de les persones i realment també va ser un punt...
important en la teva vida quan vas aconseguir moure la gent per les mascaretes. Ens ho expliques? Ai, sí, perquè m'encanta recordar aquest moment en el confinament, en el Covid, quan tothom estava a casa hi havia gent que ho passava malament, però l'altra gent que no, que no havia agafat el Covid i que estava bé, doncs estaven a casa fent els workouts i...
I menjars, i superbé, no? I jo m'aixecava a les 6 del matí, em posava un estudi com ara aquest, i començàvem a treballar. Vaig tenir una amiga que la seva mare, junt amb unes veïnes de Palau, de Palau Sacosta de Girona, van començar a fer mascaretes. Al assabentar-se que no hi havia mascaretes... Mascaretes i tant. Doncs van començar a fer mascaretes. Van dir, mira, així ens fem passar també, no?, les inquietuds que tenim i estem concentrades en alguna cosa. Llavors l'Anna em va dir, Maria Àngels, va, ens has d'ajudar.
Ens has d'ajudar a visibilitzar tot. Que corri la veu, no? Exacte. Ai, ja, Anna, però esclar, jo penso coses maques, no? De gironar, penjar aquí una mascareta, que me'n recordo que vaig fer la foto de la mascareta, el més mona que em va quedar, però bueno, dintre de les seves possibilitats, no? Llavors, vam engegar i sorpresa, no?
la solidaritat de la ciutat de Girona. Si tothom volia col·laborar, després d'aquesta iniciativa se'n van despenjar d'altres encara amb molta més envergadura, molt més important. I molts pobles al gironès, que es va anar encomanant. De fet, tinc un diari que, mira, algun dia vés a saber poder trecar la llum perquè hi ha gent molt bona.
Bueno, però aquell diari... Ah, un diari personal. Un diari personal amb les anècdotes que m'anaven passant cada dia, no? Del que passava. Sí, de l'alcalde del poble, tal, tal, saps? Jo aquí tenia exactament... Realment hi va haver un diari, en aquest cas ho podem dir, va ser l'avantguàrdia, no? Sí.
que va cobrir la notícia, perquè realment va aconseguir, la Maria Àngels va aconseguir aquesta notorietat perquè va fer una crida absoluta demanant, si us plau, necessitem mascaretes per gent vulnerable i també per hospitals, és a dir, també per personal de...
del món sanitari, que va haver-hi un moment que realment... Aquesta entrevista la va fer el meu fill, que ara, a més a més, està per acabar la carrera de periodista. Ah, doncs mira, jo va ser un punt d'infecció. Sí, eh? Ah, doncs mira. Una altra anècdota. Exacte, una altra anècdota.
I realment la paraula inspirar en una bona cosa que la seva mare va fer. Hem de dir que hem de pregar d'educació, que encara no n'hem pregat. Podem pregar-ne ara i després ja farem un tema que vulgui pregar també de família i d'aquests orígens que sempre t'aporten i t'ajuden a tenir aquests valors que tenim com a persona.
Món de l'educació, actualment estàs com a subdirectora, ho dic bé, del lloc infantil, d'un cap d'etapa. Què és el que més t'agrada fer com a educadora? Què és el que et fa sentir més feliç? Doncs la feina d'educadora és totalment vocacional.
Llavors, ajudar un nen a créixer amb el poder transformador de la bellesa, aquesta mirada a les coses boniques i a omplir la ment del nen de coses molt boniques de la infància, penso que és vital. Per què?
De problemes ja en tindrem, i de maldecaps, i de coses que ens facin anar cap a l'altra banda. Però si tenim el cap clar d'on està el bé, és més fàcil que després, quan hagis de necessitar aquesta ansa que t'ajudi a solucionar qualsevol cosa de la vida, doncs hi podràs anar, hi podràs acudir.
Llavors, aquesta fascinació per dir, va, anem a educar bé i més en una etapa tan important com és dels 0-6 anys, perquè cada vegada hi ha més estudis que demostren la importància d'aquesta etapa. I és on hi ha el valor que en aquest moment, i si un nen o nena apren la generositat, ja que és una paraula que avui ens agafem nostra de 0-6 anys, és molt difícil...
que no tingui el valor de la generositat quan sigui una persona adulta, com al revés. Si no s'ha treballat, que es pot treballar, perquè al final és qüestió d'actitud i voluntat, però és més difícil. Per tant, és una edat en què és molt important i estic d'acord amb aquesta vocació. Sense voler treure la feina als pares. Els pares sempre són els primers educadors i nosaltres som els guies, els acompanyants...
Però és veritat que un nen petit s'hi té el camí clar, el camí que va en paral·lel, més que clar, paral·lel. O sigui que, sobretot, família i escola tinguin molt la mateixa visió d'educar. Hi ha d'haver aquesta complicitat. De fet, quan es diu, no sé si estaràs d'acord, a l'escola es forma, però s'educa a casa, però, evidentment, amb aquesta complicitat, perquè si no aquesta criatura...
l'estem fent dubtar en una edat que encara no està prou amb la maduresa. De fet, es parla de 18 anys majoria d'edat, però la neurociència ens està dient que fins als 25 anys el cervell no té aquesta maduresa emocional. Per tant, després potser passen coses que no voldríem que passessin. Per tant, és important. Jo abans volia fer un petit recordatori. Tu no sé si te n'en recordaràs, però jo me n'en recordo molt de tu de quan et vaig conèixer.
Any 1996. Jo buscava unes cadires boniques pel menjador de la casa meva perquè la intenció i així va ser era de casar-me l'any següent. I jo recordo que en aquell moment tu estaves en una botiga de mobles i és que recordo com si fos ara. I t'ho dic de veritat, són les cadires que tinc encara al menjador
maquíssimes i que les tenim quan tenim convidats, no és el menjador i el punta menys habitualment perquè mengem a la cuina, però aquelles cadires em fan pensar en tu per com ens vas atendre. Tu dic en sèrio, me'n recordo molt perquè jo soc molt també d'anar al comerç local, m'agrada molt comprar a les botigues de Girona, la ciutat que estimo i aquelles botigues que hem d'ajudar. I era un comerç també que m'agradava no que em venguessin allò que interessa, no. Llavors jo recordo molt
que vas fer com un petit escaneig emocional de què és el que volia amb la meva parella i jo, i és que les cadires, quasi 30 anys després, estan fantàsticament. Sí que de dades li poso fundes, es treuen, es canvien, perquè jugava en aquella època amb colors...
I llavors hi ha una part de tu que sempre està a casa meva. Això ho vull que ho saps i avui ho faig. Ai, Neus, m'encanta i m'has recordat. I ara, o sigui, mentre anaves parlant, estava callada perquè estava rememorant aquest moment. I sí, sí, jo també me'n recordo de tu, que ens vam conèixer allà. Per això quan vaig buscar la frase de la Maya Angelou...
Penso que t'esqueia molt bé, perquè no és el que diem, és com fem sentir. I, per tant, m'agrada quan vas a un comerç i te fa tractar o te fa sentir amb aquest tema emocional. Hem de passar a un altre espai, però sí que volia fer un apunt als valors de tenir un comerç a casa...
Una fleca, originàriament de jagostera. Això ha creat així ràpidament aquest amor per al comerç de proximitat? Segurament, segurament. Vinc d'una família de flequers pastissers que el meu avi, el meu pare i ara el meu germà, no?, arbucer,
a Llagostera, llavors, sí, a casa meva sempre han matinat molt, han treballat molt, jo no arribava al taulell i ja venia, ja despatxava bunyols i sempre, no?, doncs sigues simpàtica, estigues atenta, tracta bé la gent, o sigui, això ho he mamat, o sigui, és tal qual, i llavors també, doncs, aquest treball, no?, aprofitar el temps, l'activitat de, si el meu avi tenia una frase molt bona, que sempre deia, fem-ne via d'anar a poc a poc, no?,
i realment et fa ser una persona certament expeditiva i capa selecció que te va calant en aquesta edat que dèiem abans que és l'etapa infantil te fa que tinguis els valors que tens quan ets ja una dona adulta segurament i els agraeixo i els estimo i quina sort que tinc
Fantàstic. Doncs sort la nostra de tenir avui aquesta entrevista, però ara sí que passarem, Mari Àngels, aquesta segona part amb preguntes més curtes, més íntimes i rebegadores, et sembla? Molt bé, m'encanta. Sí, gràcies. Matí o nit? Matí o nit?
Matí, però més cap a l'hora del vermut que cap a la matinada. Sempre aquí a la d'astronomia, pel mig. Mar o muntanya? Mar, mar, amb dos o tres dies de muntanya a l'hivern. Un color que et defineixi. Avui ens hem posat totes dues de rosa. Sí, ens hem de roses. Llavors, no sé exacte quin color, però sí que algun alegre, vital...
Hi ha algun llibre que t'hagi marcat i que recomanaries? Soc una gran lectora, m'encanta llegir llavors, de llibres que m'han marcat molts i penso que cada llibre ens va formant i ens va fent com som. Però la part espiritual, la lectura continuada de l'Evangeli seria aquest segurament.
I després, doncs, totes les biografies m'encanten i penso que també van fer. Passió per la lectura sense dubte. Sí, sí. Una olor que t'emociona? Mira, l'olor que aquest estiu vaig pensar això. Dic, si hagués de triar una olor...
faria, diria, la figuera. O sigui, quan agafes una figa de la figuera, de la figuera de casa, que surt aquella escometa blanca, la saba blanca, i que et deixa aquella olor a la mà, seria aquesta. Aquesta olor. Molt bé. Una pel·lícula que hagis vist més d'una vegada. Sí, aquesta l'he vist més d'una vegada. És Esmorzar a Tiffany's. Em sembla que es tradueix així en català. Sí, en català. Que és la novel·la de Truman Capote, que el llibre també és espectacular. Exacte.
I que és una pel·lícula diferent del que la gent s'imagina, no? Jo crec que sí, Neus, perquè potser penses en aquesta pel·lícula com una pel·lícula superficial, no? Tenim tots la imatge de l'Audrey Hepburn ben vestida davant de la joieria, però en canvi amaga la veritat. Hi ha una crítica al materialisme i també parla que els valors al final no s'aconsegueixen a través de les coses materials. I tant.
Hi ha també una búsqueda de l'amor, però de l'amor com a refugi, no com a interès, que això també seria un tema per parlar-ne. Hi ha també la inseguretat de la Holi, de la pròpia Holi, a través de les aparences, doncs, vulguer-se significar. Interessant. Una pel·lícula que ara, per un moment, m'has fet recordar també amb una dona amb talent, en pau descans, i l'Elce Peretti, al parlar de Tiffany's, dissenyadora, que ha estat molts anys vivint al nostre territori.
Seguim. Una cançó que sempre et desperta alguna cosa, que et remou o que et fa ganes de ballar. Sí, claríssima. La poso molt a més als nens, que m'agrada molt, que és Déborac, la sinfonia d'Un món nou. Sempre m'emociona.
Un lloc, per gran del món, que encara no coneixes i que t'agradaria descobrir, visitar. Doncs és curiós que, o sigui, els llocs exòtics molt diferents no em criden tant, i en canvi les ciutats petits, m'encanta Itàlia, per exemple, i hi ha una ciutat que no conec, que és Turí, que m'agradaria anar-hi. Ah, fantàstic. Abans hi havia combinacions directes amb Girona. Què em dius? Girona-Torino, jo recordo que fins i tot deien que hi havia moltes parelles, però fa molts anys, això. Busco, busco. Buscaré, buscaré.
Imaginem que tens una vareta màgica. Estàs fent moltes coses boniques pel món, però que en poguessis fer una per a tothom. Què demanaries o què faries amb aquella vareta màgica? Gran pregunta, no? I també aboca la filosofia. A veure, estimar, sentir-se estimat, sobretot. I també, crec que ho he dit alguna vegada arrel de l'entrevista, el fet que tothom trobi el seu sentit
a la vida, a la seva missió. Perquè penso que això també condueix a la felicitat. Per tant, aquesta vareta màgica seria per regalar que trobis el propòsit i el sentit de la teva vida. Súper, doncs escolta, hem parlat de molts temes. Potser ens n'hem deixat algun, no ho sé. Hi ha alguna pregunta que t'agradaria que t'hagués fet i no t'hagi fet?
No, m'encanta. Potser el parlar del Girona m'impulsa, doncs no sé si els oïdors saben que també vaig fer la primera novel·la instagàmica per Instagram. Tu potser no ho sabies, això. No, no. Tenim... Sembla que era sobre el 2018. Mig minut per poder-ho explicar, sí. Doncs ja està, doncs això, o també el meu vincle amb la ciutat per part de Marta, no?, que...
doncs, bueno, persones que han nascut d'aquesta ciutat i que aquesta estima també m'ha mogut, saps? Sí, aquesta estima dels meus, o sigui, donen molta importància al territori en aquest sentit. També hi ha el llegat, no? A la identitat. És a dir, que l'ADN també hi ha la ciutat. Per tant, una novel·la que vas fer per Instagram, ho buscarem. Tornaré a compartir la història. Ah, doncs sí, em sembla molt. Doncs, Mari Àngels, moltíssimes gràcies, perquè penso que ha fet un viatge...
per la teva vida, parlant de temes d'educació, parlant de temes de màrqueting digital, perquè estàs a les xarxes, però sempre amb aquesta espiritualitat, amb aquesta fe i amb aquesta tendressa que et caracteritza i la generositat que ja hem dit des al principi. Per tant, moltíssimes gràcies per aquesta tertúlia. Jo reitero la meva creença en el poder de la paraula que connecta
i amb la màgia de la comunicació que realment ens transforma. I és aquest el propòsit d'aquest programa Dones amb Talent, dones i experiències de dones que som properes, que som humanes i que realment posem passió i ànima a tot allò que fem. I també moltíssimes gràcies a tu que ens estàs escoltant. Ens retrobem al proper programa de Dones amb Talent.