logo

Dones amb talent

El programa de Girona FM fet amb el cor per descobrir relats de dones que inspiren. Converses amb ànima per compartir, celebrar i reconèixer el lideratge en femení, un espai per donar veu a dones gironines des d'una mirada amable i plena de tendresa. Dirigit i presentat per Neus Vila i Figareda. El programa de Girona FM fet amb el cor per descobrir relats de dones que inspiren. Converses amb ànima per compartir, celebrar i reconèixer el lideratge en femení, un espai per donar veu a dones gironines des d'una mirada amable i plena de tendresa. Dirigit i presentat per Neus Vila i Figareda.

Transcribed podcasts: 3
Time transcribed: 1h 19m 49s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Dones amb talent. El programa de Girona FM fet amb el cor per descobrir relats de dones que inspiren. Converses amb ànima per compartir, celebrar i reconèixer lideratge en femení. Un espai per donar veu a dones gironines des d'una mirada amable i plena de tendresa. Amb Neus Vila i Figuereda.
La bellesa comença en el moment en què decideixes ser tu mateixa. Aquesta és una frase de Coco Chanel, dissenyadora d'alta moda francesa, que va trencar una mica els reptes de la seva època. I és la frase que ha dedicat
Per donar la benvinguda Marta Arauz i Jompar. Què tal Marta? Bueno, estic molt contenta que m'hagis convidat i d'aquesta presentació que m'has fet, que l'he trobat molt original. No m'ho pensava pas. Doncs gràcies Marta, perquè tot una vida dedicada a l'advocacia. Però com t'agrada definir-te? Perquè per mi és important que siguis tu, que et presentis a l'audiència que ens escolta.
A veure, clar, jo quan me presento dintre l'àmbit professional, l'àmbit de la feina, clar, me presento com Marta Araus, advocada, especialista en dret laboral i seguretat social. Clar, això és la meva presentació professional. Clar, jo amb l'entorn que no és la feina, sóc la Marta.
Marta ja sigui mare, dona, tieta, amiga... Sóc la Marta. Perquè de fet som molt més que la feina que fem. Però és curiós perquè m'imagino que hi ha d'haver algun moment, algun motiu, alguna persona o fins i tot algun punt d'inflexió que va fer que tu...
envoltada de no només una, sinó dues generacions de comerç local a Girona, decideixes que, jo recordo quan eres jove i els pares t'hi feien treballar, però decideixes no continuar, que hi ha saga familiar d'un comerç local que encara està funcionant per part de la teva germana, i tu decideixes trencar una mica en aquest món i entrar en el món del dret.
Com és això? A veure, jo només soc filla i germana de botiguers, que ho porto i ho visc amb molt d'orgull. També soc neta de botiguers, pels dos cantons, tant pel cantó patern com el cantó matern. I a més a més em vaig casar amb un botiguer.
I els meus sogres i les meves cunyades també són botigueres. I llavors tenim el problema, no cal que us descobreixi res, que el jovent de la família, diguéssim el que són els nets, no continuen malauradament amb el tema del negoci. Però bé, en aquest punt no hi entrarem perquè avui venim a parlar de coses més alegres.
Llavors, jo, com que fa tants anys, Neus, que m'estic dedicant a l'advocacia, que no recordo jo cap referència, perquè en aquella època tampoc no hi havia gaires dones advocades. Llavors, no sé dir-te cap referència. L'únic que sí que...
Sempre m'havia cridat molt l'atenció el fet de poder defensar o argumentar o lluitar per alguna cosa que jo en el seu moment podia considerar que era injusta. Exacte. I crec que la cosa anava per aquí. Està molt bé, no?, perquè de fet surts el món del comerç a nivell professional, malgrat la mort per la família i aquests relleus generacionals que de fet han passat, i entres en un món en què...
encara hi havia poques dones. Com està aquest tema ara? Perquè encara pesa massa aquesta societat patriarcal, perquè jo penso en les persones quan diuen necessito un advocat. Ai, he de trucar a l'advocat. Poques vegades diu una advocada. Per tant, aquest llenguatge inclusiu encara costa, no?
Però això també passa, jo trobo, no només amb nosaltres, també parlo amb el metge, per exemple. Correcte. O amb altres sectors, que continua... No és que es vulgui fer mal o que no s'hi pensi, és que hi és el costum de fer-ho així.
Llavors, en el Col·legi de l'Advocacia d'aquí a Girona, clar, evidentment també hi ha moltes dones advocades. En aquest moment, t'adiria d'exercents, hi ha, t'adiria, 150 o 200 homes més exercents que dones.
Més homes que dones. De la demarcació estem parlant a nivell provincial? No hi ha Figueres, perquè Figueres té un col·legi independent, però la resta de comarques que depenen del col·legi de Girona, estaríem parlant, jo et diria que aproximadament d'homes n'hi ha d'haver uns 700 i dones uns 500 i pocs. Déu-n'hi-do. Hi ha una diferència, sí. Encara hi ha diferència. Encara hi ha diferència.
El que passa és que en els passadissos dels jutjats sí que es veuen moltes dones. A vegades es veuen moltes dones, però no es veuen potser amb aquells càrrecs més directius o més de responsabilitat. Encara es veuen massa secretàries enfront dels secretaris, potser també, quan vas a un jutjat o quan vas a un despatx.
A veure, en els jutjats hi treballen, esclar, jo et parlo de la meva especialització, que és el laboral i que se'n diuen jutjats del social. En els jutjats del social hi treballen moltes dones, moltes noies, hi treballen moltes. I llavors, a nivell de magistrats, vull dir, en aquest moment, de quatre hi ha tres magistrades i un magistrat. Ah, molt bé. Llavors... Anem avançant. Anem avançant.
i llavors en el que són els que ara se'n diuen lacs que abans eren secretaris judicials també n'hi ha te diré que ara dos noies i un noi vull dir que
Però ja t'ho dic, no puc generalitzar perquè jo només conec l'entorn dels jutjats laborals d'aquí a Girona. Perquè la teva especialitat, perquè quedi clar per l'audiència, és aquest dret laboral. Per tant, la justícia és molt important, com deies abans, no? Tenia ganes d'ajudar, de poder defensar,
Una mica com està l'ambient laboral a nivell general de les empreses gironines? Està... A veure, feina n'hi ha, feina n'hi ha molta, perquè, vulguis o no vulguis, hi ha molta conflictivitat. Però no només hi ha conflictivitat, cada vegada més la tendència és anar a visitar l'advocat o advocada, no només quan tens un problema, sinó a fer un assessorament que en dic jo preventiu. Entenc.
No et ve molta gent quan ja vol posar una reclamació judicial o quan rep una reclamació judicial, sinó que ja vénen abans per poder intentar evitar precisament el pleit. I llavors això és el que també ens porta feina. Fas feina preventiva i llavors fas feina, diguéssim, ja efectiva. Quan toca. Quan toca.
Però aquesta prevenció penso que també és molt important, no?, perquè suposo que és una manera que ja la societat va aprenent que no només s'ha d'anar l'advocada, o l'advocat, però avui parlem de dones, quan realment hi ha un problema, sinó hi ha una mica aquesta prevenció per anar preparant. Hi ha molta gent que ve allà i diu, no, no, no, jo no tinc cap problema, jo no vull posar cap demanda, jo només me vinc a assessorar a veure si s'està fent bé o com es pot millorar.
o si això que m'està passant és correcte o no és correcte. Vull dir que cada vegada ve més i per això també s'incrementa el volum de feina. Suposo que és una professió d'advocacia que, com altres, abans tu comentaves metge-metgesa, perquè encara també es diu molt metge, formen part del dia a dia per temes personals, per temes socials, per temes professionals. Per tant, és important que hi sigueu
I que hi hagi moltes dones, ajuda a facilitar aquesta empatia que es considera que en tenim més generalment les dones que els homes? A veure, amb això sí que no et puc dir, perquè és que en el despatx també, que treballem laboral, som dos dones. D'acord. Som dos, llavors, les que compartim una mica. I abans també en el despatx hi havia més gent i també érem dones. Ara en el despatx hi ha un noi, fa el temps que hi és...
Però es dedica a altres vessants, porta dret penal i porta dret matrimonial, però clar, ja no comparteixes el que és la problemàtica de la feina en si, perquè porta uns temes completament diferents que els nostres. Exacte. I pensant ara en judicis, no? La toga.
La toga. No n'he tocat mai cap, però m'imagino que m'agrada que riguis. La primera vegada que te la poses et sents disfressada, és encara amb aquells patrons molt masculinitzats, les que som boniques i baixetes com nosaltres. Com es porta tot això? A veure, toga tu te la pots comprar i tenir la teva pròpia toga.
Això et comporta que l'has d'anar carretejant amunt i avall. Te l'has d'emportar al despatx, te l'has d'emportar al jutjat, l'has d'emportar al despatx. I, en canvi, llavors, en els despatxos que els advocats tenim destinats al jutjat, ja hi ha uns despatxos, ja hi ha uns armaris i allà n'hi ha de toques. I n'hi ha de diverses talles. Talla petita, talla mitjana... Llavors, a vegades no pots triar, has d'agafar la que trobes. Val...
Llavors, no és d'un material, jo te diria que són sintètiques. Sintètiques, abans eren d'allana, no?, l'època grega. Sí, abans hi havia, també n'hi havia unes que eren com d'allana que pesava més, llavors hi havia les d'estiu, ara no, ara ja són per tot l'any les mateixes. El que sí que fa el Col·legi de l'Evocacia és, quan hi ha èpoques de parada, d'aturada, de feina als jutjats, doncs se'ls aporta a la tindoreria.
I les torna netes. Però estan allà a l'abast de tothom. Llavors tu agafes la toga que veus que hi hagi lliure de la teva talla i llavors la tornes. Molt bé. Has dit dues vegades, i no he fet el comentari, el col·legi de l'advocacia. És a dir, Girona no tenim il·lustre col·legi d'advocats, sinó de l'advocacia. Per tant, com el nom, estem parlant d'aquesta inclusivitat que comentàvem abans. Sí, sí, sí. És a dir, llenguatges inclusius i fins i tot els rètols.
i tot el que són els membrets i de les cartes i de tot, ja està tot canviat. Portàvem tants i tants anys al Col·legi dels Advocats de Girona que al començament va costar una mica fer aquest canvi.
Però ara, quan sento, escolto algú que diu el col·legi d'advocats, llavors m'atxirria una mica. Clar, clar. Clar, i has de fer una mica de pedagogia, de dir, no, ara hi ha... És advocacia, i trobo que és un nom també fins i tot... Bonic. És maco, sí. Sí. Té com charme, encant, no? És que estem acostumades i acostumats per aquelles creences, no? Aquelles paraules, i com que són molt escoguines a la majoria... Tants de temps, sí.
Et costa, a vegades, no?, poder-ho dir. Perquè quan venen les persones per informar-se, parlem de client, clienta, clientela, persones usuàries, què en dieu? Nosaltres dic client-clienta. Client-clienta. I encara tenim, amb costum, bona o dolenta, de tractar-los de vostè, els clients. Ah, però això està bé, no? Fins que el client agafa confiança i diu, em pots tractar de tu. Però amb això sí que som molt curosa. Tothom que treballa amb nosaltres diem, el client s'ha de tractar de vostè.
Jo trobo que és una frase no només bonica, sinó que també he practicat, però ja no està en el moment de moltes persones. Això ha canviat. Sí. I no és ser gran, és ser educat també, no? Ser educada com a persona. Sí, te trobes que la gent de la nostra generació ja ho portem com a dintre. Correcte.
Ja no et surt malament de tractar algú de vostè, encara que sigui una persona més jove. I tant! No és que pel fet de tractar-la de tu la vulgui menys preà, ni més faltaria, però ja et surt de tractar-la de vostè. És aquesta actitud de servei i per tant ja ho tenim potser més interioritzat. Sí, sí, sí.
Hi ha creences que ens limiten, hi ha creences que ens ajuden a expandir, però m'agradaria saber si hi ha alguna creença o norma jurídica del teu sector que has dit per aquí no hi passo, que hi ha coses que dius... Sí, sí. Ens en pots comentar alguna? Sí, sí. A veure, és com tot. Nosaltres és una professió que tu ets totalment lliure, perquè clar, jo treballo pel meu compte, no treballo pel compte d'un altre.
Llavors, quan tu treballes, suposa, el compte de l'altre, has de fer el que te marca el teu superior, la teva superior, la persona per qui treballes. Jo, al treballar pel meu compte, jo sí que puc escollir si un client el vull portar o no el vull portar, o una clienta. Jo puc decidir-ho. Llavors, si veig que aquell cas a mi me causa certa angoixa o no m'hi sento còmode,
Jo no el porto. Exacte. Jo el que vull dormir és tranquil·la. Això és important, eh? Anar a dormir amb consciència tranquil·la, que hem fet allò que també s'alinea amb els nostres valors, Marta, perquè si no, quina justícia practicaríem si després no som... Jo vull dormir tranquil·la. A veure, coses que ja veus que jo no me sentiria còmode defensant aquella persona, doncs clar, ja està, no la porto. Ja està.
els valors propis amb coherència amb la feina que fem. Per tant, un bufet propi, dues dones, lideratge femení, autònomes, emprenedores i treballant per aquesta justícia. Èxit, Marta, a vegades s'associa aquesta paraula només amb temes professionals, a vegades només per tenir bones vacances o per tenir coses materials.
Però jo crec que l'èxit, una advocada amb ànima com tu, el deu definir d'altres maneres. Què és per tu l'èxit, Marta? Ser feliç. Ser feliç. M'ha sortit de seguida, espontani. A veure, l'èxit professional a tothom li agrada. A tothom li agrada guanyar plates i a tothom li agrada que et donin la raó. Ara, quan som advocada que digui que ho guanya tot, no us en cregueu, és impossible. Vull dir, hi ha moltes vegades que guanyes, però també moltes vegades que perds.
Llavors això és experiència, casos que et van curtint i d'aquesta manera tu vas adquirint experiència que només es pot agafar amb els anys. Però jo també considero que a part d'estar contenta la feina també tinc que estar contenta la meva vida personal perquè m'ocupa també molta part de la meva vida i llavors jo m'agrada molt, soc molt familiar, també m'agrada molt...
les meves amigues, els meus amics, vull dir... I, bueno, no em puc pas queixar. Sempre podria haver-hi coses per millorar, però no me puc pas queixar. Estic contenta. Molt bé. M'agrada que l'èxit els relacionis amb ser feliç i que em sento bé, no? Hem parlat de la Marta advocada. Abans, quan et presentaves, deies, però també sóc Marta mare, sóc Marta dona, sóc Marta amiga. Jo sé que el Mar...
L'aigua, nedar, és molt important per tu. A mi m'agrada molt i molt nedar, però molt. Vull dir, me relaxa, fins i tot, no només a nivell esportiu, sinó també a nivell mental. Jo vaig a fer una... Bueno, avui he anat a les 8 del matí.
Avui? Sí. I vaig allà i nedo i la veritat és que mentre nedo, desconnecto i quan acabo me sento molt bé. Que passa que m'agrada molt més nedar al mar que no pas nedar... En piscines. En piscina, però clar.
Bueno, i vaig banyar a mar ahir. Ahir? Mira que valenta. Vaig banyar a mar. Banyar, eh? No nedar. Banyar, vaig fer un capbussar de mar. Però a la piscina, fins i tot als vespres, a vegades que arribo cansada o una mica neguitosa i així, el primer que em fa és dir que estic molt cansada, m'ha quedat aquí. El meu home em diu, no, no, no, ves una estona a la piscina, que tornes més contenta.
Sap que te relaxa, no? Sí, sí, sí. I a més a més, el mar, de fet, avui en dia, molts metges metgeses l'estan recomanant, no? Una mica és aquesta teràpia blava que ara s'ha posat de moda com el recepte blava, però a més a més, el mar no només t'ho passes bé i fas aquest esport que te relaxa, sinó que també hi fas temes solidaris, pel que tinc entès. Sí, ara fa dos vegades ho hem fet amb una colla d'amigues que anem juntes,
Hem nedat en dues ocasions una travessa solidària de mar que es diu Onco Swim i que amb aquestes recaptem diners per una investigació del càncer de mama triple negatiu. Però, per exemple, ara també diumenge vinent, no, diumenge ara fa temps, també vam fer, nedàvem per la marató.
I llavors també nedàvem, o sigui, qualsevol excusa és bona per anar a nedar i llavors aquí recaptar diners per les que també m'ajudem a vegades alguna vegada i he fet col·laboracions per l'ELA. D'acord. Saps? Per diferents o malalties, empreses del tercer sector. Sí, sí.
Perquè posar un toc, un aroma de solidaritat, cadascú de nosaltres, farem una societat més humana? Si tots poséssim una petita part de nosaltres fent coses de solidaritat, com ho veus?
Jo crec que sí. I a més, si la mainada que ens envolta ja ens veu aquest tarannà, ja els entrarà dintre de la seva normalitat. I no ho trobaran com una cosa ferragosa o imposada. Ai, ara hem d'anar aquí per recaptar diners. No, si ells veuen que casa o les amistats ho fan, ja ho trobaran com una cosa que entra dintre de la normalitat.
Suposo que acabes influint amb les persones del teu entorn personal, amb coses bones i coses no tan bones. Per tant, si el nedar o el practicar aquesta solidaritat en comana, benvinguda sigui aquesta activitat. Molt bé, Marta. De tot el que fas, personal, professional,
Què és el que realment t'apassiona? Allò que dius, uau! O sigui, com a advocada, potser t'agrada més el pre, o anar a judici, o preparar informes, o estar parlant amb les persones, no sé, què és el que t'apassiona més? I després, a nivell personal. De la feina, a mi m'agrada molt el tracte amb la gent.
veure que la gent t'explica i te té confiança i que es volca i que t'expliquen realment els seus problemes i llavors, evidentment, intentar calmar-los, transmet-los i que el món no s'acaba i que una solució o altra trobarem. I si no la trobem, perquè no hi és, no me la puc inventar. Si no la trobem, si més no, quedar amb la idea que ho hem intentat
i que s'ha fet tot el que s'ha pogut. I mira, si no es pot, no es pot. Miracles no en puc fer jo. Però és menys la confiança que veus-la amb la gent que m'acreu. Si tinc clients, clientes, podries dir no que és ben bé la paraula, però són obedients i que em fan una mica de cas.
Però això és important perquè al final aquesta connexió que tu crees, d'entrada amb aquesta actitud d'escolta i després, evidentment, demostrant el teu segell de professional de fa molts anys i llavors aquesta connexió va creant que hi hagi una conversa fluida i que generi la confiança que és necessària per dir aquest és el problema
I quan el definim podem anar cap a un costat o cap a un altre. Doncs Marta, passarem, si et sembla, a fer unes preguntes curtes i revegadores.
Matí o nit? Nit. Mar o muntanya? M'ho has posat fàcil, eh, mar. Aquesta jo crec que ja la sabíem, eh? Un color que et defineix? El vermell. Un llibre que recomanes que t'hagi marcat? A mi? Mhm.
La llei de l'Estatut dels Treballadors. Encara s'hauria de dir de l'Estatut de les Persones Treballadores. Exacte, llenguatge inclusiu, encara hi ha moltes coses. És un que m'he llegit moltes vegades, i a vegades espero que me quedi que deu de llegir-lo. Un olor que t'emociona. L'olor a mar. Una pel·lícula que has vist més d'una vegada. Dic la veritat? Sí.
En Torrente. Les pel·lícules d'en Torrente. Per sortir de... Sí, home, jo intento mirar pel·lícules per evadir-me que no em facin pensar. Exacte. I és una de les que amb la família gaudim, perquè ens agraden a tots. A tots quatre ens agraden. Perfecte, per tant, cinem amb família. Seguim. Una cançó que sempre que l'escoltes et desperta alguna cosa.
Jo soc molt de cançons i m'agrada molt cantar i ballar, i soc molt de ballar i cantar sempre. Però hi ha una cançó que sempre que la posen per la ràdio, el meu home i jo pugem el volum a tope, és una cançó que es diu High, d'un grup que es diu Lighthouse Family, o una cosa així, ho he pronunciat de la meva manera. Però és una cançó que no és gaire coneguda, però si ara la poséssiu segur que la coneixeu. I amb aquesta no sé per què...
Aquesta no sé per què, ens en grada molt a tots dos. A tots dos. I a més a més us connecta. Sí. Un lloc del món que tens ganes encara de descobrir, que no has visitat. Ui, és molt difícil. Potser n'hi ha molts, però un. Molts, molts. El primer que m'ha vingut al cap, m'agradaria molt anar...
A Filipines. Ah, fantàstic. Aquí a la cantonada, eh? Aquí mateix. M'agradaria molt anar-hi. Marta, si tinguessis una vareta màgica per regalar alguna cosa al món, què regalaries? Ai... Que es curin moltes malalties, m'agradaria que es curessin. T'ho compro. Sí.
I per acabar, hi ha alguna pregunta que no t'he fet i que t'agradaria que t'hagués fet? Perquè ara és el moment. Ai, és que en has fet moltes, eh?
Me n'has fet molt. Mira, jo crec que has complert de tot. Crec que no t'has oblidat de res perquè m'has preguntat de la vessant personal, vessant familiar, vessant professional. Crec que ho has fet molt bé, Neus. Sí, perfecte. Doncs moltíssimes gràcies, Marta, per aquesta tertúlia. Reitero la meva creença en el poder de la paraula que inspira i en la màgia de la comunicació que ens transforma.
I és aquest propòsit que posem veu de dones i experiències perquè som properes, perquè som humanes i perquè posem passió i ànima en tot allò que fem. I moltes gràcies a tu que ens estàs escoltant. Ens retrobem en el proper programa de Dones amb Talent.