Comença el Jardí de l'Ànima, un espai on floreixen les preguntes i reneixen les respostes.
Benvingudes i benvinguts al Jardí de l'Ànima. Avui viatjarem d'aquest podcast al Jardí de l'Ànima físic, el que primer va existir. Un espai que neix a partir d'una casa construïda amb les pròpies mans, amb materials reciclats, amb bioconstrucció i amb la saviesa antiga de la terra. Un projecte familiar que quan acaba les obres no tanca porta, l'obra. I el Quirallar es converteix en espai compartit. Els que l'habiten són la Montse i l'Agustí, juntament amb la seva filla Flora.
Junts han convertit una casa en refugi, un jardí en escola i una família en comunitat. Parlarem de tallers que planten llavors invisibles, la menstruació com a camí de consciència, l'autoestima com a reconstrucció interna, de psicomotricitat com a llenguatge del cos i com acompanyen infants i famílies des de la presència i el respecte. Amb ells compartirem avui el nostre Jardí de l'Ànima.
Crecen flores sin parar que no se recogerá. Con ellas va a preparar nuevas formas de curar y una pócima.
Agustín va para allá, silencio y con calma. Trabaja en el huerto, crece su alimento, respira contento.
Bé, benvinguts al Jardí de l'Ànima, al Jardí de l'Ànima del Jardí, Afra, Lavínia, Agustí, Montse, com esteu?
Gràcies. Emocionats i emocionada d'estar aquí. Ens han portat, tenim aquí al mig de la taula, un ram de mimosa preciós del Jardí de l'Ànima Físic cap a la ràdio i se sent aquesta olor preciosa. I aquesta cançó que escoltàvem ara ens ha agradat molt que la compartíssiu perquè us la van dedicar a vosaltres al vostre jardí. Expliqueu-nos una mica d'on ve aquesta cançó i llavors entrem a la conversa.
Doncs aquesta cançó ve perquè durant cinc anys, mentre que fèiem les obres de reconstrucció de la casa, vam estar amb voluntaris i voluntàries de tot el món que ens venien a ajudar. I en Nico i la Vixa van ser dos voluntaris que van venir a casa i van estar tres setmanes. I quan convius amb el voluntariat acabes fent vincle amb les persones que venen i ells ens van voler fer aquesta cançó de l'experiència que havíem viscut.
Que bonica. D'on neix el projecte, els gris de l'ànima? Anem enrere abans de la construcció. Què passa perquè sorgeixi? Doncs sorgeix primer com un projecte familiar. L'Agustí i jo estàvem visquent en un altre espai, amb la nostra filla, i teníem el desig de buscar la nostra llar i aquest va ser el primer input de construir la nostra casa.
i on creixer com a família, i alhora també teníem el desig de poder crear un espai de creixement personal a la natura, amb altres persones, on compartir el que nosaltres anàvem integrant en el nostre aprenentatge personal. I aquesta bioconstrucció, com ho fas, com ho penses, com ho crees?
Sempre d'alguna manera he anat sent autodidacta, sempre tens alguna persona o algun curs que pots anar fent així, però no ho sé, tinc l'habilitat de posar-me davant d'algunes coses i anar creant, i llavors tens diverses informacions de coses i ho plasmes.
No sabria com dir com un altre pot fer, però... Perquè m'explicava la Flora que inclús els rajols el vau fer vosaltres, o sigui, és brutal el procés de fer-ho tot, tot, tot, i que sigui tot biosostenible. Compartiu una miqueta això, que és superinteressant el que em vau compartir per telèfon.
Sí, quan un treballa amb la fusta es posa allà davant, pots estar buscant informacions i no sé què, però d'alguna manera t'imagines que allò li pots donar una forma o li pots donar una cura i t'hi poses, i estàs com motivat amb aquell treball i sorgeix.
Perquè vas fer-ho tot tu, no, Agustí? Es pot dir que sí, que la meva presència hi era sempre, i llavors hi ha aquesta part de voluntaris o de família que hi han participat, o amistats, i que sense això també seria difícil.
Vull afegir una cosa, és que l'Agustí és superhumil, però és un MacGyver, és un creador nat, és algú superinquiet, sempre està aprenent, descobrint, experimentant, i hem tingut l'acompanyament d'en Gabi Barbeta, que va ser l'arquitecte de bioconstrucció, que ens va acompanyar, però després ha hagut moltíssima inventiva de l'Agustí, o sigui, ell era el jefe d'obres, i llavors...
Jo, la família, voluntaris i voluntàries, anàvem fent suport, però és ell qui ha anat dirigint-ho tot i moltes vegades creant i inventant perquè passen mil coses quan fas obres. Mil imprevistos, no? Imprevistos. Hem tingut també el regal de l'acompanyament de tots els voluntaris i voluntàries que ens han, durant cinc anys, moltes persones que ens hem acabat fent amics i amigues i que ha sigut un regal també l'experiència d'acollir persones i...
És una plataforma d'intercanvi en què persones a canvi de menjar i dormir estan unes hores ajudant, llavors són persones que tenien la inquietud de la bioconstrucció i la natura, ja com per temàtiques, i sempre era una bufada d'aire fresc, perquè ha sigut intens, han sigut molts anys,
I desgasten molt unes obres, no? I en canvi així tinguin l'ajuda i també aquestes connexions que llavors et fan pel món, que llavors pots anar-les a veure, et venen a veure una altra vegada. Era com viatjar des de casa, perquè ara venien uns de Sud-amèrica o d'Alemanya, han vingut de tots els pares del món. I quan acaba la construcció, què passa?
Bueno, de fet... Tens una sèrie de llista de coses que també s'han de ser... Que no para mai. És que això no para. Però com sorgeix llavors obrir aquest espai a la gent amb els tallers? O ja estava previst des de l'inici? Ja estava previst, de fet era com una inquietud que portàvem gestant a dintre nostre i sí que quan vam acabar la primera part de la reconstrucció, que això va ser cap a l'any 2000,
perquè les obres no s'acaben mai i sempre hi ha nous projectes i nous reptes i sí que a partir del 2019, que vam acabar la primera part, vam començar a fer tallers i va sorgir des de les inquietuds i des del que anàvem treballant a nivell personal
doncs ho volíem oferir. Llavors, el primer que vam fer va ser amb la Xenia Ros, que és una companya que és especialista en xicung i teràpia i la natura, que nosaltres feia molts anys que quedàvem per fer de remelleres. I un dia vam dir, ostres, seria molt guai poder compartir amb el món això. I llavors vam fer un retir.
Aquest any serà el vuitè any que fem el retir, en què barregem poder obrir el cos des del qigong i després adentrar-nos cap a les plantes. Llavors vam començar especialitzant-ho molt en sexualitat femenina i llavors només fèiem talles per dones, però va entrar el desig de dir que seria molt guai compartir-ho amb el masculí. Llavors hi ha talles mixtes en què està obert a totes les persones que vulguin venir i altres específics en què fem un treball més de la sexualitat femenina.
I els infants també feu, no? Coneixem molt la Vega i la Marta i la Niel, que ve la Niel, el geni del sol es diu, no?, els infants. Com funcionen aquests?
Llavors, això va començar... O sigui, per mi, tot el que a mi m'ha servit a la meva vida és el que vull posar al servei de la comunitat. Llavors, el treball de la meva feminitat i la meva sexualitat ha sigut una cosa molt transcendental i després de fer una formació que es deia El viatge de la Mujer Cíclica, amb la Sofia Style, la Xenia Ross i la Núria Vitya, per mi va ser tan important que vaig sentir que volia començar a acompanyar la primera menstruació.
Vaig començar amb la meva mare, la meva germana, les meves tietes, com totes les dones de la família, i llavors aquí vaig començar a fer un taller per acompanyar l'arribada de la menstruació perquè pogués ser des d'un lloc natural, tranquil, desmitificar tot el pes del que venim. I vaig començar a fer aquest taller i d'aquí a obrir cercles per poder acompanyar tots els processos que es donen a nivell físic, emocional, mental, hormonal...
per poder-ho viure amb tranquil·litat i amb suport i amb companyia. Algo que per mi ha sigut dolorós ha sigut la solitud, que passen coses i no saps amb qui compartir. I sempre és nodridor el que cada persona porta. I llavors d'aquí vaig començar a fer els cercles i vaig començar primer a l'Eix de Palafrugell, que és un centre on he estat treballant dos anys, també ho vull nombrar, que és un lloc meravellós. I vaig començar a barrejar
la feminitat i la psicomotricitat, que és una altra de les branques d'on jo vinc a nivell professional. I d'aquí ho vaig començar després a fer el jardí de l'ànima, en aquest nom del jardí de la lluna. I d'aquí van començar també moltes mares, bueno, jo tinc fills, no? Què, no fas coses pels nens? I era com, sí, sí, obrirem també aquest espai, però cal com un temps de... un pas i després un altre.
i ara ja fa 5 anys que fem cercles amb nens i nenes. I eren un dissabte al mes, oi? Sí, és un cop al mes, sí, i és un procés de tot el curs, d'octubre a juny, perquè hi hagi tot un treball de transformació personal acompanyat, no?, perquè a vegades...
Una sessió d'un dia t'obre moltes portes i és meravellós, però la idea és poder seguir... I que els van passant coses aquests infants, no? I que millor que tenir un espai on poder-ho compartir i que sigui acompanyat d'una manera també aquesta masculinitat a vegades, no? Perquè anem d'una punta a l'altra a vegades amb aquestes coses, també fer la masculinitat. I és molt interessant el que oferiu, no? Aquesta visió tan holística i tan...
Tan etesa. Sí, sí, sí. Hi ha com diferents ingredients en el jardí del sol i la lluna, però una part corporal, des d'aquesta visió de la psicomotricitat, del joc lliure, d'expressar-te, de moure't, de gaudir, de connectar amb els teus límits, amb les teves fortaleses, en relació també.
com ens construïm en relació i poder-nos relacionar amb el màxim respecte, escolta. Llavors, l'altre ingredient és la natura, que ens acompanya, que ens nodreix, que ens inspira, que cada estació, o encenem un foc, o connectem amb el de Xana, igual que la tardor, sí, sempre intentem lligar amb el que ens mostra. I després aquesta part també d'autoconeixement, de parlar diferents temes sobre el cos, sobre els canvis...
Cada sessió hi ha una proposta diferent i també obrim el que els nens i les nenes ens demanen. Per exemple, en el Jardí del Sol tenen moltes ganes de construir i crear i estem fent un projecte de bioconstrucció amb ells. És guai, aquesta part masculina ben portada cap a aquesta construcció, generar, crear...
Sí, per mi també és molt important que puguem sortir dels estereotips de gènere i que les nenes també puguin connectar amb aquesta força i fem guerres de coixins. És meravellós que senti aquesta força en el femení i també que els nens puguin tenir espais de parar, de relaxar-se, de no has d'estar alerta, no has d'arribar a cap lloc. Pots estar tranquil també i tot està bé, no has de demostrar res.
Parleu també d'aquesta associació que heu creat, Nou Món, que teniu diferents llibres i publicacions. Quins són i on els podem trobar? Nou Món, aquí us parlo de la Montse Catalán, que és una amiga mestra i dona meravellosa, que va ser de les dones que ens han obert camí, que als anys 70 va ser feminista, continua sent tu, i de les persones que han...
S'han arriscat molt durant la dictadura i després per reivindicar el respecte al cos femení, la violència obstetra, sempre ha estat en una inquietud constant. I va crear una casa de parts que es diu Mitjor, que ara està en procés de transformació cap a una comunitat. I llavors ella sempre ha estat acompanyant-nos perquè la sexualitat de totes les persones pugui ser respectada des del naixement fins a la mort.
Llavors, a Nou Món han creat programes d'educació afectiva i sexual, que van començar la Montse Catalana i l'Èster Prim, i després això es va traslladar a la Ciranda, que és l'altre projecte que estic col·laborant ara, en què la Júlia Sánchez ha retomat tot aquest treball per crear una maleta pedagògica amb diferents materials,
Llavors, en aquests materials hi ha des de ninos, nines que apareixen per la vulva,
cesàries, bebès, òrgans sexuals, des d'una mirada de bonic, de respectuós, d'aprenentatge, d'integració. I després hi ha llibres. Llavors hi ha una col·lecció de cinc llibres per poder acompanyar en família la sexualitat. Llavors hi ha això, un que parla sobre com nombra els genitals, hi ha un altre sobre el part, un altre sobre el dol, un altre sobre l'espermarquia,
i el que jo he escrit amb l'Alba Mira el peix, que es diu La màgia dels cercles, el plaer de les nenes, que és per parlar del plaer femení. Llavors hi ha tota aquesta col·lecció per acompanyar les criatures. O no els podem trobar, si algú ens escolti... Doncs a la web de Nou Món es poden trobar, i al Jardí de l'Ànima hi ha la màgia dels cercles, però a la web de Nou Món hi ha tot el material, tots els llibres.
Al vostre jardí, vas explicar que hi ha una greta de fusta, que també és un espai on la gent pot venir a fer tallers i cursos. Com funciona, per si algú també diu, ostres, has buscat un espai, perquè a vegades tenim moltes idees, però allò compta plasmar-ho? Sí. Agustí?
Segueix que es pot seguir la Montse. Sí? No, no, és que ella té més la capacitat d'explicar aquestes coses. Per a dir, d'un gran home hi ha una gran dona, però sou grans tots dos, per tant, aquí compartim-nos. No, no, sí, però ser ella que ella sabrà portar-ho. Bueno, en el fons és molt senzill, o sigui, nosaltres fem tallers alguns caps de setmana i hi ha molts espais en què no s'utilitza l'espai i la idea és que es pugui aprofitar al màxim. Llavors, qui vulgui utilitzar
la llurta, que és una llurta de fusta, que això l'Agustí ha construït també, i això és contactar amb nosaltres i llavors mirem la disponibilitat de l'espai, és un espai de 40 metres quadrats, superbonic, tot fet de materials naturals, i això ens contacten i ja acabem de concretar els detalls de quan i de més.
Crec que jo deixo aquí les preguntes perquè tinc temps a fer les importacions perquè ells han de marxar d'hora, així que dono pas Afra. Molt bé, moltes gràcies, Imma.
una casa feita a mano, una floresta donde yo pueda plantar lo que quieras y andar de pé en el chão. Quero morar en una casa feita a mano, una floresta donde yo pueda plantar lo que quieras y andar de pé en el chão.
Fins demà!
Hola de nou, què tal? Ja sou la lletra d'aquesta cançó feta realitat, en realitat. I quan deiem, quin tema podem posar, dic, home, aquest, no? Perquè és molt bonic, igual que el vostre espai, que vaig tenir la sort de poder venir, que no ho hem explicat gaire, però per als infants és brutal. O sigui, el meu va arribar i va dir, jo vull anar-hi. Eren cordes, els veies penjats aquí, allà, saltant, corrent, o sigui, feliços. A part d'abans de veure tota la colla que hi havia, vaig mirar el jardí i vaig dir, oh...
Estan totes les plantes amb el seu nom super ben cuidat, la casa no sé per què no hi vaig entrar, però un lloc magnífic, de veritat, em va agradar molt. Ja me n'havien parlat, però no connectava.
No vaig connectar fins que hi vaig ser. I això, molt recomanable. I us volia preguntar, perquè al final és un projecte d'emprenedors, esteu emprenent uns projectes, un negoci entre cometes, uns moviments, una organització, i ho feu com a parella. Llavors això, dels seus reptes, m'imagino, no? Llavors, així en general, com a parella, com la porteu l'emprenedoria junts?
O sigui, teniu alguns límits de parella, o tot és el mateix, o quan algun s'estressa, com us ajudeu, no?, quan estem parlant del projecte en si, eh? Doncs, què es vull jo? Bueno, diguem que el que seria la part d'espai, soc jo qui més està allà, no?, el que és l'espai físic, no?, sigui la construcció, el manteniment, reforma i així, i llavors la Montse ja encara més...
Temes de tallers que jo puc participar-hi, però d'entrada ell és qui ho obre el món i està més amb la presència en aquest sentit i ho organitza.
O sigui, teniu els rols com una mica diferenciats. Tenim, sí, com organitzat així, com amb tasques molt concretes, llavors és com... O sigui, hi ha moments en què cal, no sé, compartir-nos alguna cosa, però normalment cadascú fa com les seves funcions i... I llavors es posava en comú, naturalment, com a parella i com a projecte alhora, no m'imagino? Va fluint, va fluint, depèn de cada moment, no? Sí.
Sí que a vegades fem, per exemple, amb el Jardí del Sol, que l'Agustí està com a referent masculí, sí que fem reunions concretes com per poder parlar dels infants i de les dinàmiques, però la resta de coses anem com intercalant, no? A vegades estem fent el cafè i xerrem de no sé què...
no sé, cal fer-li alguna cosa a l'estufa perquè no sé què, no sé, o potser estàs estrenent la roba i veus que no sé quantos, vull dir que sí que hi ha molts moments en què fluïm la nostra vida personal amb la del projecte perquè s'entrellacen, perquè no era com una cosa que sentíem de dir, bueno, ja que cuidem el jardí per poder-lo gaudir, el podem obrir per gaudir amb altres persones, llavors...
A vegades no saps el límit d'on està el nostre familiar i on està el projecte perquè estan entrellaçats. I a l'hora d'arrencar, qui va tenir la iniciativa? Qui va ser el primer dels dos que va dir, fem això, sí, i va estirar? O va ser supercomú? Suposo que va ser mutu pensar-ho, tot això, i llavors després hi ha com l'engegada aquesta de moure-ho.
tot, obrir pàgines web, és això la Montse, però el pensament de generar-ho va sortir, va anar sorgint, és una inquietud. Sí, com que es dona com en paral·lel, el desitge de portar el projecte era un desig de tots dos,
I sí que clar, s'ha arrencat tot, mentre que fèiem les obres, començàvem a fer algun taller, i mentre fèiem la web, i tot és una artesania, perquè tot, des dels totxos, des de la web, tot ha sigut co-creat, creat amb suport. Quan comences a treballar així i a fer, deixes a banda altres coses. M'imagino que vas encarant i vas dient, bueno, doncs vaig cap aquí i allò potser ja ho vaig apartant, i és una part teva personal que apartes.
En aquest moment, hi ha alguna por que individualment teníeu i us frenava o la va sondejar o va ser superdirecta? Hem anat a tirar amb elles. Si no hi havia cap por en concret, sí que ha hagut...
Per mi és com a vegades... Por fred, vull dir, fred. Sí, bueno, ha sigut molt... hem sigut esbojarrats i somiadors i hem tirat pel dret, o sigui, a vegades a costa de cansament personal, perquè criàvem la nostra filla, teníem la casa empantanada amb les obres, vull dir, tot ha sigut una mica així bastant happy flowers en molts moments i estressant també de viure en lo provisional durant tant de temps, no? Però era com molt clara la fita i...
I ara com, bueno, hem de tirar endavant. I ara una pregunta pels dos. Què heu après un de l'altre durant aquest temps? Segur que mil coses, eh? Però així és el primer que us ve al cap. Jo he après una cosa com aquesta, anar a un lloc i portar un ram de flors, de mimosa, això ho he après de la Montse, no? Aquest regalar. Ella és així, m'ha ensenyat això. Que bonic!
Doncs, per mi, una cosa superimportant de l'Agustí és la seva calma, ja veieu, no? Jo sóc un torbellino, sóc molt més espitosa, i l'Agustí sempre porta aquesta calma, i per mi també la seva saviesa és un savi, i acompanyar la terra, de com cuidar-la, de quin és el moment que es poda, o sigui, tot això ha sigut el meu mestre, també, de com cuidar les plantes, en quin moment sembrar-les, en quin lloc els agrada cadascuna, a part de la natura, que és el gran mestre,
L'Agustí ha sigut... I al llarg de tot aquest procés que heu anat fent junts i en paral·lel també, més o menys paral·lel, moments junts, heu anat desenvolupant nous talents o noves aptituds personals? Què heu anat aprenent? Moltíssimes coses. Així per destacar... Clar, em passa que enllaço una afició amb l'altra, no? I el que és la natura et permet això. Des de dir, ara tinc ganes de treballar el que és amb les abelles, doncs em fico...
amb les abelles o amb algun tipus de jardineria o una altra, o cultiu, i vas com a aficionant en coses, no és tan allò professionalització, però sí que vas movent amb diferents tecles, i vas creixent fins que vas descobrint d'altres. A mi em passa, em va així, és com un joc. Anar-te atrevint a provar i anar fent, anar avançant. Sí, sí.
Que xulo. I tu? Per mi ha sigut un aprenentatge de dins i fora, de dins, des del que anàvem experimentant i a fora, doncs a decidir fer una formació més concreta de sexualitat, per exemple, perquè això nodreixi el que passava dintre del jardí de l'ànima,
diria això, com molt aquesta dansa entre el que anava aprenent en el fer i en el conviure en l'espai, amb el que aportava també de fora. Per exemple, ara veiem que aquesta tardor ha vingut una partera colombiana, l'Abuela Naco,
I això és un regal del Jardí de l'Ànima, que de cop venen persones amb una saviesa, per exemple, aquesta dona de tota la vida com a partera ancestral a Sud-amèrica, i tot el que ens ha portat, que moltes vegades em fa pensar que com a occidentals estem amb aquesta cosa d'aprendre i agafar punts i exprimir, i ella estava presència.
Res, observant, escoltant. Llavors tota l'estona per mi l'aprenentatge és com des de fora i tornar al dintre. Des d'obrir-me però tornar a escoltar què és el que jo necessito. Diria com aquesta dansa. Que bonic.
Llavors, volia preguntar per la infància, perquè teniu una part molt gran que va destinar a la infància i allà hi sou els dos presents. Si hi ha tallers que entenc que estàs tu més Montse, vas treballant-hi, però en aquell esteu els dos. Què és el que us fa ajuntar-vos per treballar amb la infància? Què és el que us motiva? Què és el que us desperta aquestes ganes?
d'omplir la casa de mainada. Bueno, crec que això ha sigut estirat des de mi, perquè des que tenia 15 anys que vaig començar a acompanyar infants fent de monitora de temps lliure i això es va anar ampliant després amb la psicomotricitat relacional fent acompanyaments terapèutics a infants
I en aquest caminar, de cop quan jo vaig començar a fer treball de la meva sexualitat i d'obrir tot aquest món, o sigui, tot el que jo he anat aprenent ho vull compartir. Llavors, ha sigut acompanyant els nens i les nenes perquè estic des de fa 40 anys acompanyant nens i nenes, bueno, 40 no, des dels 15, ara tinc 48. I llavors és aquest desig també perquè crec firmament que perquè les coses es transformin
cal anar a la infància i créixer amb tot aquest acompanyament respectuós, és d'escolta el teu cos. O sigui, podem actuar com som adults, però ens costa molt més els canvis quan som adults. Però quan ets infant, és que ets una esponja, estàs obert i obert a aprendre, a descobrir, a gaudir. I si tu ja estàs integrant, que la vida és bonica,
que ens podem relacionar des del respecte, que el nostre cos és un temple sagrat, que la natura ens acompanya. Si tot això ho integrem des de petits i petites, quan siguem adultes serà més fàcil el nostre camí de vida. Més teràpies. Més teràpies. Més teràpies. Llavors crec firmament amb aquesta innocència i aquesta capacitat de resiliència dels infants i llavors des d'aquí. Molt bé.
Esteu rodejats de natura i esteu emprenent, sou persones emprenedores. Com seguiu els ritmes de la natura i el ritme de l'emprenedoria? Com l'apliqueu a la vostra vida i com quallen aquests dos? Quallen o no quallen?
Què vol dir? O sigui, perquè a vegades es veu molt idíl·lic, ho estàvem parlant abans, just abans de començar, es veu tot molt idíl·lic, no? Des d'allà dius, aquests deben anar calmats i tranquils i gens tot el dia, no? Però en realitat potser estàs amunt i avall perquè vius lluny d'altres llocs que has d'estar, també per responsabilitats pel que et toqui. Com ho porteu, això? Com ho viviu? Passa que a vegades, això quan ve a casa algú, diu, oh, quin espai que ve, i és molt agradable i això, no? Llavors, a vegades a tu et fa aturar i dir, vale...
Gràcies, que bé, perquè molts cops no ho sents tant perquè estàs en aquest esforç de la vida, en el de fora també, o quan estàs amb família i amb criança.
has de fer molts desplaçaments i ho has de poder anar ajustant. Però tinc aquesta sensació que és un plaer, la natura et dona molt i al final és una tria molt agradable. A mi em fa sentir nen, ja heu dit que m'agrada jugar, i estigant allà m'ho puc permetre.
i a nivell logístic realista de peus a terra hi ha moments de tots els colors i és com que tenim una casa de mitja hectàrea,
Llavors la natura necessita acompanyament, estem intervenint o acompanyant-la de manera que sigui el màxim autònoma i autogestionada. Uau, és difícil. Estem en aquest camí, llavors aquest camí el vas transitant, llavors per exemple a l'estiu hi ha moments que hi ha zones que fa molta calor i hi ha plantes que necessites regar en manguera i ho fas cada dia perquè si no es moren les plantes, llavors sí que hi ha moments d'intensitat
altres d'exigència també, jo crec que en aquest sentit soc més exigent que l'Agustí, que tot estigui ben posat i llavors, clar, ja no t'ho acabes mai, sempre hi ha coses a fer i hi ha un treball també de dir, bueno, gaudeix que el que està fet ja és meravellós i això, camina amb calma, però és també un procés de relaxació personal també amb l'acompanyament a l'espai.
Molt bé. Doncs a mi m'agradaria, per acabar abans de donar-li peu a la Lavinia, per qui no us coneix gens i us acabo d'escoltar avui, què li voleu dir que és el jardí de l'ànima? Major? Tu? Sí.
És un espai, així com és destil·lat, és un espai de creixement personal a la natura i en el qual el que volem obrir és que puguem estar en un espai de seguretat, en què ens puguem respectar les persones, en què puguem aprendre les plantes, en què puguem estar en cercle i ningú està per sobre ningú.
i poder ser, poder ser amb llibertat, amb benestar i amb autoconeixement, molt, molt des d'aquesta escolta de què necessito, on t'estic.
Molt bé. No m'hem dit, esteu a arropiar, perquè us escolti i tingui ganes de venir. I a la web, la veritat és que és molt completa, inclús hi ha receptaris que també volíeu compartir, hi ha un article teu preciós de les bruixes, vull dir que qui vulgui entretenir-se, que entri a la web, que miri els vostres perfils, qui sou, que us presenteu un a l'altre, que és bonic, i els tallers que feu, perquè ara m'he apuntat un de remeieres que fareu al mes d'abril, vull dir que també val la pena poder, i vindré físicament, que tinc ganes de venir al físic, gerir de l'ànima.
Sí, tant. Val molt la pena. Perdona, Agustí, que anaves a dir la teva... Bueno, no, benvingudes. Qui vulgui aparèixer per allà. Que bé.
Vale, doncs, mira, amb tot el que heu anat parlant, em venen com temes, no? I hi ha temes que em criden l'atenció, per exemple, l'expressió de quan has anat explicant, Montse, tot el tema d'acompanyar nens i nenes i adolescents, no? Aquesta sensibilitat, perquè a vegades espais conscients costa molt que n'hi hagi.
És a dir, no és tan fàcil. A l'escola també jo veig que van una mica a pinyó fixa, la veritat. Llavors, un espai conscient, vull dir, un lloc on puguis connectar realment amb el cor.
Perquè nosaltres venim ja d'una generació de dir, això què és? Ho hem hagut d'anar aprenent, no? Si ens dediquem a teràpia, ho hem fet moltes teràpies, ho anem aprenent. Però és com, a veure, com es connecta amb el cor? Com ensenyo la meva vulnerabilitat? No, si no he tingut aquesta xarxa social...
Com noto que hi és, no? Llavors això porta el seu temps i crec que és importantíssim per la creació d'una nova generació potent i bonica i connectada, com volem, que hi hagi aquests espais. O sigui, a mi em transmetia molt això, eh? No sé si per tu el resum, un dels resums seria aquest.
Sí, sí. Saps? Llavors és com, ostres, que bonica allà enmig de la natura, també l'escolta, també les característiques de cadascú, no? També els conflictes, vull dir que... I després l'Agustí que deia, jo crec que hi ha una cosa clau aquí, no? Per anar obrint el que ens agrada, no? Com és el vostre projecte propi i tal...
jo me n'adono que t'has d'atrevir a jugar. És a dir, jo crec, Agusti, que tens molta sabidoria, dius quatre paraules, però, hosti, t'has d'atrevir a jugar. Aquest home en sap, no? I a mi m'ha costat el meu, encara em costa. A vegades dic, uf, ara haig d'obrir això, això que em critico, això que no em permeto, però que en realitat soc, m'enteneu què vull dir?
és molt important atrever-se a jugar, no? Sí, perquè ens ho han venut normalment com que t'arrisques, no? I és molt diferent dir-me arrisco, que jugo. És molt diferent la connotació que agafes. Sense aquest infant, que un infant quan apren a caminar cau, es torna a aixecar i continua. Un nen de 0 a 1 any té aquesta vida dintre que li és igual caure 50 vegades, que s'aixecarà 50 vegades. I de grans sembla que anem perdent aquesta capacitat de dir no passa res.
continuo, jugo, disfruto, torno aixecar. Exacte, sí, perquè també els errors ens tornen, jo crec que per el que dius tu, jo entenc i sé que els errors ens tornen, diguéssim, o em tornen en l'ego, sí? En el, posa així és que no puc, posa així és que no sé què, posa així és que... Sí, llavors tot aquest marge i el fet d'anar-nos evitant d'una manera completa, no?,
Perquè és això, recordar qui som realment, o venir a la vida a recordar qui som, ampliar el nostre espai fins i tot, aprendre és això, aquesta ampliació d'habitar-nos realment i què en ve de gust i què no...
i des d'on vull jugar, des del plaer, des del que... Quina xispa se m'està encenent. Moltes vegades no escoltem la xispa o l'escoltem a mitges, però després de seguida ens ve la veu de no, això no, perquè em jutjaran, o no, això no, perquè... Sí, llavors és xulo. Llavors, escoltar el temps i el canvi, que també ho has dit, Montse, que també m'ha semblat molt xulo de dir, clar, és que a vegades també tirem milles. Jo faig això i faig això.
Ja, però potser arriba un punt on necessites un canvi, o hi ha alguna cosa que diu, ai, és que em vull obrir a no sé què. Llavors, si no hi ha aquesta escolta interna, si no hi ha aquesta pregunta interna fins i tot, aquesta consciència, podem tirar milles, escoltant el cap, però realment sense sentir cap on ens demana la vida, perquè la vida és molt de canvi també, no?
I evolució. Aleshores, escoltant-vos dic, mira, em venia tot això tan important. Una inspiració. Sí, sí. Crec que hem d'anar tancant, no? Jo és perquè penso que hem de marxar ells d'aquí a poc.
No vull que marxeu abans d'escoltar la dedicatòria, perquè us l'han dedicat a vosaltres, unes persones que coneixeu. La dedicatòria la patrocina Flors Alba, del carrer Santa Clara, i regala un bal de 5 euros per comprar una flor, o un bal, o una flor petita. I la dedicatòria la fan les noies de Magam, l'Eva i la Marta, així que... Una sorpresa més bona. Sí, moltes gràcies per venir, ha sigut un plaer.
Gràcies per a nosaltres també. Gràcies per venir. Moltes gràcies. Continuem un altre dia compartint més perquè avui ja... S'ha fet curt. S'ha fet curt, sí. Continuem.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Hola Agustí, hola Montse. Som la Marta i la Vega. I estem molt contentes perquè ens han ofert dedicar-vos una cançó. I bueno, no està fàcil, però de cop vam tenir un flash. Sí, ens va venir una cançó al cap que feia anys que coneixíem.
I que feia molts anys que no escoltàvem tampoc. I que tampoc pensàvem que fos aquesta per a vosaltres. Però bé, ja sabem per què. Ara quan l'escolteu sabreu per què l'hem triat, perquè bé, realment descriu molt bé tota la feina que feu.
i com sou vosaltres i tot el que transmetiu. Sí, els infants i els adults que passen pel vostre espai, pel gerider de l'ànima, i que tota aquesta sabiesa, aquest amor cap a la natura i aquest recordar que ens feu de la connexió que tenim amb la naturalesa. Així que us enviem una abraçada molt forta. Sí, us estimem moltíssim. I ens veiem aviat. Adéu, gràcies.
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.