Comença el Jardí de l'ànima, un espai on floreixen les preguntes i reneixen les respostes.
Benvingudes i benvinguts al Jardí de l'Ànima. Avui, per primera vegada, aquest jardí s'obre a les estrelles. Parlarem d'astrologia i ho farem de la mà d'una superamiga, l'Emma-la. La vaig conèixer a la universitat, bé, en realitat al bar del Víctor, davant de la facultat, i des d'aleshores ens tenim pel que faci falta. Ha viscut a molts llocs, parla idiomes com qui teixegi històries i m'ha portat a viatjar a racons, que sense ella potser mai hauria descobert. L'Emma és tendresa, és llum i també és valentia.
I avui ens acompanya per ajudar-nos a mirar el cel i entendre una mica millor qui som.
Ara deia que avui he jugat a casa perquè tinc la meva amiga Emma, que quan hi ha aquelles persones que són constants a la vida i que són importants i per molt que viatgin, que facin, estan allà, doncs la Emma és una d'elles. Benvinguda, Emma. Moltes gràcies, Emma. És un plaer estar aquí avui.
Que bé. Hola, Fro, hola, Lavínia. Hola. Què tal? Molt bé, i moltes ganes de parlar d'astrologia i parlar-ho des d'aquesta essència que té l'Emma i la de totes, i per compartir que a vegades la gent amb l'astrologia té aquesta sensació de que l'horòscop, l'horòscop... Vaig a rebre les preguntes. Quina diferència hi ha? Perquè el que estigui escoltant no digui vaig a canviar d'emissora perquè em parlaran dels horòscops. No.
El tema dels horòscops és molt divertit perquè és com la part més mediàtica i que durant les últimes dècades s'ha col·locat en un lloc de ridiculització. Igual que la majoria de coses dintre del món sensible, femení o més esotèric.
L'astrologia és una ciència que té més de 3.000 anys i jo crec que és un anhel que tenim els éssers humans de mirar les estrelles i buscar un recolzament, una orientació i buscar uns patrons que ens ajudin. Ho hem fet sempre, fa més de 3.000 anys que ho fem. El que passa és que en les últimes dècades, doncs això, s'ha col·locat en un lloc una miqueta...
s'havia col·locat en un lloc una miqueta cutre i una miqueta ridiculitzat. Des de fa 3-4 anys l'astrologia ha arribat a moltíssima gent, és molt àmplia,
pot ser molt precisa, i de fet, aquestes persones que diuen, jo és que no crec en l'astrologia, doncs em sembla una frase de cunyau. O sigui, segurament no tenen ni idea i estan parlant sense saber. Per tant, a aquestes persones els diria, va, escolta una mica i així potser podràs parlar a la propera. Què et sembla? I més endavant...
de regalar-te una carta astral, perquè al final, quan et parlen des d'aquesta veritat, dius com ho sap això de mi? Doncs se sap per les estrelles, se sap per el moment en què vas néixer. Però anem una miqueta enrere per conèixer més l'Emma. Ens vam conèixer amb la teva economia, però per què vas triar aquesta carrera i no una altra?
Per conèixer-te tu. T'imagines? Oh! És broma, és broma. Ho tenia impactat d'abans, però bueno. Ostres, quina pregunta. He de pensar en l'Emma que va triar aquella carrera, no? És l'Emma que tenia 16-17 anys, que és una Emma que jo la sento molt lluny de la Emma que sóc ara.
Sento que han passat 100 vides entremig d'aquella Emma i aquesta que està aquí ara present a la ràdio. A aquella Emma li agradava molt el coneixement, li havien dit que havíem d'estudiar, que per tu el que has de fer és estudiar i tindràs una bona feina i tota aquesta història.
Aleshores, amb aquesta creença, he d'estudiar, he d'estudiar, jo m'imaginava dintre d'una biblioteca com envoltada d'un gran coneixement. Era aquesta idea romàntica d'estar envoltada amb molt de coneixement, de mil històries, de tot el saber. I alhora em semblava molt bonic poder facilitar a les persones un entorn per tenir un pensament crític.
Això era el que em va portar a estudiar biblioteconomia i documentació. En part també vam compartir la carrera. Sí, és aquesta fanda també de llegir, perquè al final la carrera no té res a veure amb el llegir. Catalogues el llibre des de fora, vull dir que és una altra història o les dades. Però bueno, va ser un moment bonic de reconeixement. Un cop vas fer la carrera te'n vas anar a Grècia. Jo sé que per tu Grècia és molt particular l'energia que té la llum. Què ha significat per tu Grècia des del moment que hi vas trepitjar fent aquell erasmo si t'hi vas quedar una bona temporada?
Guau, quina pregunta tan bonica. Grècia significa moltíssim per mi, va significar-ho en aquells moments i segueix significant en el meu present. Jo arribo a Grècia i totes les meves cèl·lules es posen felices. Parla grec latina. Sí, vaig aprendre grec superràpid per això, perquè tenia les cèl·lules disparades de felicitat.
I això em passa sempre, jo em perdo o estic una miqueta despistada, una mica trista, me'n vaig a Grècia i se'm passa. Sabeu aquesta sensació quan estem davant del mar, que l'horitzó és una línia que a nivell psicològic ens aporta calma? Doncs jo crec que per mi Grècia és això, és la vida calmada, és la vida fluïda, és aquest estar sense pretensions, sense exigències, com quan estem mirant l'horitzó.
que hi ha una sensació de pau i de calma que ho inveeix i que és així. Que bonic, Emma. I dins el món grec, hi ha algun mite o algun arquetí que connecti amb el teu propi camí, dins l'astrologia, que hagis pogut enllaçar? Absolutament, n'hi ha quant a nos! Clar, si pensem en l'astrologia d'avui en dia, els planetes tenen noms de déus.
I aquests déus venen dels déus grecs. I tenen unes característiques. I tenen unes característiques i uns mites i una història. Aleshores, jo personalment, la meva carta, la meva essència, soc molt mercurial. Mercuri és Hermès. Hermès era el missatger dels déus. Era aquell, era l'únic que podia baixar a l'Hades, podia baixar a l'Inframont i pujar amb informació.
Llavors jo em sento molt vinculada, em sento i puc dir que estic molt vinculada, o si ho dic amb certesa, soc una persona que soc Hermes, d'alguna manera, perquè vinc a comunicar, i vinc a comunicar a través dels astres, a través de l'astrologia, comunico missatges que et poden servir, perquè és com si tingués aquest do de baixar a l'inframont o d'anar a una altra capa,
i poder-te donar una informació que et serveixi. Per tant, estic molt connectada amb Hermes.
Uau, i clar, de la bioteconomia vas anar fent un camí. Quin és el punt d'inflexió que decideixes? Ara em dedico a això, a acompanyar les persones a través de l'astrologia. Què passa? No ho vaig decidir jo. No ho vaig decidir jo. Jo, com soc molt porosa, la cosa em va decidir a mi. T'interessava molt i vas formar-te molt amb això, però a nivell personal.
Sí, o sigui, va ser com el moment en què... Va ser cap al 2018. O sigui, el 2018 jo estava superliada amb negocis, fills, i de cop va ser com que em vaig veure dedicant-me a l'astrologia, perquè la circumstància m'hi va portar, i en algun moment vaig sentir aquesta certesa, que és una cosa que ve de la intuïció, vull dir que...
i també em van passar algunes coses a part de la intuïció va haver alguna cosa a nivell és difícil d'explicar perquè era sutil era com això que estàs fent és molt guai però no és el teu camí i llavors la vida em va donar un parell de patadetes perquè me n'adonés posa't el teu camí el teu camí és aquest és el de l'astrologia el de comunicar des d'aquest lloc profund i
Sí, i és un procés, no hi ha un moment que jo digui és ara, crec que és un procés d'un parell d'anys, en què jo em formava, jo ja estava fent cartes astrals, i hi ha un moment que la vida em diu a crits,
És per aquí, Emma, és per aquí. Deixa de despistar-te amb altres coses. Que al teu ego li agrada molt, això, però no. I això seria cap al Covid, no? 2020, sí. Cap al Covid és com el moment de... és això. Que guai. Què et fascina més, Emma, d'aquest llenguatge simbòlic del cel?
Què em fascina més? Em fascina tot. De fet... De fet, la meva marca personal és Beautiful Astro. Per què aquest nom? Explica'ns-ho. Beautiful Astro seria com estrella bonica. Em sembla tan bonic tot allò de l'astrologia, els arquetips, com puc explicar-te el vincle amb la teva mare o com puc explicar-te
com les teves emocions s'han construït a través de com t'has sentit estimada i com això et pot donar tantes eines en el teu dia a dia. O sigui, tant els arquetips, els mites, com la manera de poder arribar
endins de les teves emocions, tot em sembla bonic. I sí, m'atrau molt, no sé, m'atrau, estic còmode, estic com peix a l'aigua.
I cada vegada més, no? Vull dir que és una cosa que més vas entrant, més vas disfrutant, i més vas aprenent, i més et queda, però encara disfrutes més veient el que pots arribar a aconseguir. Parle'ns així per conèixer també aquesta més. Quina part de la teva carta, tu que la saps analitzar, t'has donat compte que hi ha coses, no? O sigui, com ets conscient de coses que has d'integrar o no? O com la mires? O demanes a alguna altra estrola que te la miri la teva carta? Perquè un mateix no es pot. O sí que pot.
Pots, però sí que és cert que no tot ho passes per la consciència en un zasca. O sigui, vas passant per la consciència, de mica en mica. De fet, és molt curiós, perquè fa 15 dies, un aspecte de la meva lluna, el vaig entendre profundament.
ja des de la ment, ja coneixia aquest aspecte, però fa 15 dies, o sigui, amb tots els anys que fa que domino l'astrologia, que m'hi dedico, fa 15 dies vaig entendre un aspecte de la meva lluny, que és un aspecte aparentment senzill, però em va passar pel cos i em va passar com realment la comprensió profunda d'això.
Aleshores, jo crec que l'astrologia és una eina viva que sempre ens dona informació i l'anem drenant. No la podem pair de cop. Hi ha tant que és com si ens volguéssim menjar una vaca de cop. No la podríem pair. Llavors, mica en mica anem trobant aquestes coses i les anem passant pel cos i per la consciència. I quan algú et demana que l'acompanyis a través de l'astrologia, què fas?
crec que la meva aportació més interessant a l'astrologia en realitat parteix d'una cosa que segurament tots els astròlegs ens hem adonat que és que quan fem una sessió de carta natal és massa informació la que tenim a l'abast és massa informació si jo et dono tota aquesta informació en una hora i mitja t'explota el cap o moltes coses t'entraran per una orella i et sortien per l'altra
aleshores he buscat com una manera que això arribi més, amb la meva falera d'ostres, que et serveixi. Per mi és molt important que això que faig et serveixi per alguna cosa. I en aquesta falera he ajuntat astrologia amb tècniques d'espiritualitat i de coaching perquè puguem anar més profund i perquè aquesta informació no només et passi per una orella o pel cap, sinó que
la vagis com assumint, la vagis peint. I això ho faig al viatge a Ítaca, que també aquí agafo un mite grec, perquè el viatge a Ítaca per mi és com aquest viatge cap a tu, és un viatge cap a l'origen. O sigui, Ulisses va marxar de casa seva i al final l'objectiu era arribar a casa seva de nou, però en realitat el poema de Cavafi es diu, voldràs que el viatge sigui llarg.
perquè com més llarg és aquest viatge, més aventures, més aprenentatge i més saviesa trobes. Aleshores a mi m'agrada acompanyar des d'aquest lloc una mica com a oceànic del viatge a Ítaca. Sí que és cert que tinc diverses especialitzacions empresarial, també acompanyo a les persones que tenen... Emprenedores, no? Volia preguntar-te això també, les dones emprenedores, per quan desenvolupar el seu negoci i quines dates, que també és molt important que ho comparteixis. Sí.
En quin moment és el millor moment amb la teva carta? Sí, m'agrada molt el tema d'agafar l'emprenedoria no com aquesta cosa del passat, tan masculina, d'aquesta energia tan tiburon, sinó des d'un lloc més femení, i tenir una empresa, tenir un projecte, tenir una il·lusió. Aleshores, des de l'astrologia puc acompanyar també aquesta il·lusió,
ajudant a alinear les persones amb el seu propòsit, amb els seus talents més potents, i també en el temps, perquè l'astrologia ens parla del temps i d'estructurar el temps, aleshores quan feu un bon llançament,
quan arrencam el teu negoci o quan arrencam aquesta nova part, quan treure la llum a la teva web. Hi ha moltes coses dintre de l'emprenedoria que podem abordar també des de l'astrologia. Perquè al final quan tens els aigües favorables, és com quan el riu baixa més ple, és quan pots treure la barca. Llavors potser espera't un nou mes o ho tinguin en compte. De fet els Reis tenien els seus astròlegs. Jo Emma et trucaré.
Descompte del... Home, de veritat, jo perquè és la meva amiga i l'estimo infinit, però igualment els teus acompanyaments astrològics a mi m'han fet un clic a dintre que no m'he fet res. I mira que faig mil teràpies. Perquè, a més a més, cada any faig la revolució social. Cada any penso, pots dir que cal? I quan s'acosta he dit, clar que cal, Imma. Perquè l'he fet com tres anys seguits i des que vaig començar no l'he deixat de fer. Perquè al final et dona les dates de la retrospectiva i les dates de millors per fer les coses.
Llavors, explico una mica tu, perdona'm. Sí, ara estava escoltant-te i estava pensant, hi ha un concepte que últimament tinc com molt present, que és el concepte de la higiene espiritual. O sigui, tots ens rentem les dents cada dia. I moltes vegades anem a fer-nos una higiene vocal un cop a l'any. Doncs crec que a nivell espiritual, ho crec perquè els astres estan fent un complot, perquè així sigui, no perquè ho digui jo, eh?
cal que incloem a la nostra vida una certa higiene espiritual. I aleshores això que estàs dient, Imma, d'alguna manera és això, un cop a l'any, segur que en fas més coses, però un cop a l'any, a nivell astrològic, mirem enrere, perquè aquesta és la manera que jo també ho faig, que és com, no venim aquí i jo t'explico què et passarà i ja està.
No, no, fem-ho juntes. A veure, què ha passat aquest últim any? Posem consciència. Mirem les coses que m'havies dit i què va passar aquells dies, perquè a vegades dius... Un exemple, quan vam fer la primera revolució, i ara explico una cosa personal, vam llogar una furgoneta per anar amb la família a una caravana.
I va ser un cap de setmana intensa, no sé quines, ens va quedar trencada a la porta de l'abab. Van passar mil coses i vaig pensar, veia merda, els nens contentíssims, però nosaltres volíem tornar a casa ja. I quan va mirar em diu, és que tenies el no sé què, no sé quantos, aquell cap de setmana millor que estiguis tranquil a casa. Perquè llavors és com que tenies les aigües turbulentes, doncs no agafis la barca. Mira com passa l'aigua. Llavors, tinguent en compte aquestes cosetes, pots tenir una vida més tranquil·la i que al final és pel que volem.
Sí, és com quan anem a fer una excursió i volem pujar, no sé, al Pedraforca, doncs no triarem un dia de pluja. Exacte. És això. Simplement això aplicat a la teva vida. I tu, Emma, tens algun ritual que t'ajudi a mantenir aquesta connexió? Sal i terra... Bueno, és una mica chamana també, però alguna cosa per compartir aquí amb l'audiència. Tinc molts rituals. Tinc molts rituals.
dintre d'aquest mateix concepte de la higiene espiritual, crec que cada un de nosaltres hem de trobar els nostres rituals que ens fan estar en connexió amb el que sentim i amb el que desitgem, perquè si no, de vegades, amb l'apagar focs, amb el dia a dia...
ens n'anem a llocs que ens diuen, però com he acabat aquí? Jo en realitat no soc això. Aleshores penso que tots hem d'estar alguna estoneta. I jo què faig? Faig meditació, encenc les meves espalmetes, segueixo sempre estudiant astrologia, perquè mira,
Amb aquesta idea de la biblioteca, que hi ha un món infinit de coneixement, l'astrologia té una mica això, que és que no te l'acabes mai. És com una biblioteca universal, increïble, i això em dona molta vidilla, perquè no és que ja ho sàpiga i ho repeteixo. No és que ja sé com funciona això i ho repeteixo i és un avorriment perquè totes les cartes natals són iguals. No.
és infinit. A nivell astrològic segueixo estudiant, a nivell espiritual també, perquè ara mateix el clima astral ho requereix, com que és un món per explorar. Hem estat molts anys
de món més masculí, més de la raó, més de la productivitat, i ara toca explorar altres zones, no? I, bueno, amb aquestes estic. Que guai. I ara que ja he après tancar l'entrevista, s'està acabant aquest 2025, que ha sigut intens, crec, per bastanta gent, remut. Què ens depara aquest 2026? Una pinzellada, perquè la gent, quan ho escolti, tingui com aquest mapa global de l'incològium col·lectiu de què ens depara per estar preparats. Súper.
Per poder entrar al 2026, hem de fer una ràpida mirada al 2025. El 2025, com bé has dit, ha sigut un any superintens, superdinàmic. Jo els anys i l'energia del temps me l'imagino com una espiral, no es talla, quan entrem al 2026 no hi ha un tall i entrem a una cosa totalment diferent.
l'espoiler és que seguim en intensitat sí vamos, montanya russa si volíeu calma, quietud i seguretat no, de moment no fins al 28, 29, 30 de moment no la mires no ho pensis no ho pensis és com a nivell tècnic podria explicar-vos molt però ens n'aniríem molt de temps per mi la clau és no hi ha calma
hi ha moviment, pot haver en diferents àrees de la vida, pot haver inestabilitat, però tant en el No de Nord com Neptune, com tots els transpersonals, hi ha com un complot astral perquè es doni una transformació de veritat. Bien, per fi.
Hi ha d'haver una transformació. A nivell personal, cada una de nosaltres, jo crec que ens hem de tenir una higiene espiritual, que ens vagi bé, que sigui fàcil. Si no vulguem convertir-nos en un Dalai Lama, no cal. Coses senzilles, que ens vagin bé en el nostre dia a dia. I pensar que és un moment on toca ser qui realment som.
sense exigències, sense explicar-nos pel·lícules d'índios, o sigui, toca ser qui som. Aleshores, cal reflexionar amb això, qui soc de veritat, què vol el meu cor, perquè el 2026 neix la persona que vull ser.
Uau! Ostres, no és poca cosa. És poca cosa. És maquí sempre, eh? Ai, m'ha vingut com un... Moltíssimes gràcies, Emma. És un plaer haver-te tingut aquí amb nosaltres en aquest viatge a Ítaca. Que sigui ben llarg. Que sigui ben llarg. I que seguim gaudint-nos i compartint-nos. Moltes gràcies. Gràcies.
Como los olivos sudan aceite Como los olivos sudan aceite Mi cuerpo resbala sobre tu piel
Fins demà!
Després d'aquesta preciosa entrevista, Afra, què ens portes? Doncs jo vull continuar parlant amb l'Emma. No ho deixarem marxar.
Escoltant-te, clar, jo he pogut seguir la conversa perquè vaig tenir com la sort que vaig estudiar un any d'astrologia. M'interessa i he llegit, i sé que elles dues són grans lectores i coneixedores d'astrologia. Però potser hi ha persones que no coneixen l'astrologia.
I llavors, jo et vull preguntar, hem començat parlant de l'horòscop, dient que és una cosa que, per menysprear l'astrologia, surt aquest horòscop des de fa molts anys. Què composa una carta astral? Quan fas tot aquest treball que has explicat, què estàs mirant, què estàs llegint, què hi ha allà? Per què no és l'horòscop l'astrologia?
Sí. També voldria afegir, perdó, que l'horòscop és una informació genèrica que també pot tenir una certa qualitat tot i ser una informació d'entreteniment. Em refereixo a l'horòscop del diari que llegeixes aquest. Sí, sí. Doncs una carta natal seria un gràfic de les posicions planetàries en el moment del teu naixement
I aquest mapa o gràfic ens dona moltíssima informació d'energies que tens. Jo m'agrada comparar-ho amb els aliments que tenim a la nevera quan anem a cuinar. Podem tenir carbassó a la nevera i el podem utilitzar o no. I el podem utilitzar fregit o el podem fer a la planxa. Doncs una mica seria com energies que tenim...
Algunes les tenim molt disponibles i d'altres no tant. Potser tenim un carbassó amagat per allà darrere que no el veiem. I què marca aquestes energies? I d'on venen? Què és això? Sí, doncs mira, al cel hi ha un astre que no el podem obviar, que és el sol.
No podem obviar-lo, està allà, és molt potent, es veu. Aleshores, el signe que normalment diem que som, jo soc àries, jo soc verge, és el signe on es trobava el sol en el moment del naixement. Aleshores, tenim l'energia del sol...
I òbviament no totes les persones àries són iguals, és que hi ha moltíssim més. A la nevera no som només un carbassó, hi ha moltes coses. Aleshores tenim el sol en un signe, tenim la lluna, la lluna regeix les nostres emocions, els nostres mecanismes emocionals més bàsics. Comprendre la lluna per mi és com...
una claretat de cop, de comprensió de les pròpies emocions, que dius això ho hauríem de fer des de l'escola, des de ben petits hauríem de comprendre la nostra lluna, perquè és molt bàsic i ens dona molta claretat a l'hora de veure com ens vinculem, per què em relaciono amb aquest tipus de persones, etcètera. Després també tenim Mercuri,
Mercuri és el planeta que regeix la nostra comunicació, el nostre pensament, com aprenem, si ens comuniquem i ens sentim unes grans comunicadores o no, sento que quan em comunico no em surten les paraules, sento que no m'entendran, em sento petita, això...
Tots aquests elements és segons la distribució que hi havia en el moment que nosaltres vàrem néixer. Això mateix. I els diàlegs que hi ha entre els planetes, que això és tècnic, vull dir que és una qüestió de... És matemàtic, això. És matemàtic. Són graus i són posicions planetàries.
Estupendo. El que és superbonic de l'astrologia, en la meva opinió, és que te n'adones de la complexitat de les persones, amb la qual cosa trenques estereotips. Perquè una persona mai és allò, és allò, més allò, més allò, és una suma, no? És una manera d'explicar a les persones, psicològicament, també. Llavors, a mi em va semblar en un moment una eina preciosa per a la infància, precisament per explicar a la mainada, als infants,
que no hi ha d'haver-hi aquests estereotips, que les persones són profundes, que aquell que et sembla que allò d'entrada és així té moltes capes a darrere i que potser té motius per ser-ho, no? Llavors saber això també et pot ajudar a canviar, et pot ajudar a entendre els altres.
Com explicaries tu l'astrologia a la infància? Ai, m'encanta, m'encanta que em preguntis això, perquè he estat fent coses, de fet una de les especialitzacions que tinc també són les cartes infantils, però una cosa és les cartes infantils, que són per les mares, els pares o els adults referents, i l'altra és per als infants, que també ho he fet una mica, he anat a escoles, i és al·lucinant, és molt fàcil, perquè clar, són contes.
Mira, és que jo vaig tenir les ganes d'escriure un conte d'astrologia, però no en sé prou. Llavors, hi havia com mancances, no? Per això t'ho estic preguntant. Jo és una de les coses que tinc en el meu llistat de coses. A veure si farem una sinergia. I que els expliques com ho fas. Perquè és complexa l'astrologia.
No, però en realitat, com des d'un conte, jo els explico que la seva estrella, si són molt petits, vaig directe al sol per facilitat. El sol és la teva estrella, perquè és com cap a on has de brillar. Llavors expliques l'arquetip de la seva estrella des de l'energia d'un conte, perquè al final és bastant senzill aplicar un arquetip d'un signe a un conte.
I un treball que vaig fer amb una classe de nens de quart, vam anar a mirar la lluna. I va ser molt bonic. I va ser, clar, es van superapassionar, perquè estàs parlant d'ells, no? I al final els vaig ensenyar, a dintre del mandala de la carta natal, trobar el símbol de la seva lluna...
trobar quin és el signe en què està la seva lluna i llavors explicàvem com és cada lluna. I va ser superbonic. Ai, que bé. Molt bé. Jo vosaltres dues, que també us he de dir alguna cosa, us volia preguntar com us vinculeu vosaltres amb l'astrologia.
Per mi és un llenguatge que em dona interpretació del moment que passo. O sigui, m'ajuda molt a entendre tant mirant vídeos, persones que m'agrada, com parlen, tal, i el que proposen, com també a vegades és que sentint, o sigui, sentint, tancant els ulls i sentint...
quin és el moment, si allò em quadra, no? Després comparant-ho amb el que diuen... És a dir, les dues coses, no? I m'agrada perquè per mi, bé, ho explicaré ara, però per mi aquest viatge a Ítaca és com la vida i tot el que ens pot oferir
I que no està separada de nosaltres, que nosaltres som la vida, nosaltres formem part del cosmos, nosaltres formem part del planeta Terra, del material, del que no es veu tant, de tot. I, per tant, estem totalment units. És a dir...
hi ha alguna cosa que ens està explicant alguna cosa de nosaltres. És així, sí, per mi és així. Però no només els astres. Què em passa a la vida? Com reacciono? Com no reacciono? Com dormo? Com no dormo? O sigui, tot...
per mi és com un mapa i ara estava pensant, no? i deia, clar, és que ara no miro notícies però miro en Pablo Flores miro l'Emma quan en el seu canal de Telegram també comparteix el clima astrològic en general i és com em dona pistes i quan veig que tants astrològics diuen el mateix penso, uau, és que realment està la cosa i aquest és el 25 tots estàveu ben emocionats perquè passava tot
Escoltessis i escoltessis i era com, valla tela, les coses estan canviant de veritat. I això és l'emoció que em dóna a mi l'astrologia, ara mateix. Que bonic. Per mi va ser una eina més, una narrativa per entendre les persones, bàsicament, eh? La complexitat i tal. Home, t'ho dona. Jo, per exemple, l'Emma va fer la carta familiar i entendre els teus fills, ostres, va molt bé, eh? Perquè a vegades, si no, estàs picant ferro. I quan entens com són, dius, pues vamos a relajar-nos. I aquesta part...
Si és així el meu fill no li puc exigir perquè és que no ho podrà fer. És que de cap manera, pobret. Llavors, entengen aquesta complexitat de cadascun i la diferència és que ens uneixen, relativitzes, et calmes i disfrutes del camí. Probablement, i arribaríem per altres vies, també, però és una eina molt bonica alhora. És que és bellesa. El que estaves explicant del Biotiastre és que és bellesa. I mireu el seu Instagram, és preciós. La bellesa, quan hi ha, n'hi ha.
I en aquest cas n'hi ha molta. I us deixo aquí i passem a la Lavínia. Què ens portes avui, Lavínia, tu? Doncs com... Què ens portes? I us tallem, no? Què ens portes? D'acord.
Com us explicava, amb tot el que ens ha explicat aquest llenguatge tan interessant, per mi també és com entendre'n més a mi en relació amb la vida, jo amb la vida, perquè jo sense la vida no existeixo, això està clar.
Llavors, és una pregunta gran que ens proposa la vida, però podem agafar coses petites que ens ajudin a entendre-ho. Per mi, la visió de la vida és com un procés constant d'aprenentatge i d'evolució personal, com d'anar-nos treballant amb aquesta consciència que ens ajuda a preguntar-nos i a veure i entendre
cap a on vull anar, qui vull ser, com em vull sentir, una mica com aquesta evolució personal, l'evolució personal. Llavors, tu ets el principal accionador, accionadora i protagonista, això està clar. I d'infant no decidim, d'infant jo crec que ens acompanya, i ens acompanyen com poden, perquè tots tenim les nostres llums i les nostres sombres, no?
i hi ha coses que ens han afectat. I d'adults sí que som responsables d'allò
si ho volem agafar o no ho volem agafar, si ho volem començar a entendre, a treballar o no. Això sí, som totalment responsables d'això, que no vol dir culpables, que és que a vegades es confon. Llavors, amb aquesta responsabilitat i amb aquesta curiositat que sempre us vaig dient per aquí, jo us proposo com una dinàmica de connexió i de meditació
per agafar una situació de la vida, una que us vingui,
què us hagi tocat d'alguna manera? Que dieu, ostres, la conversa amb aquesta persona, no? Algun conflicte, alguna situació que us hagi tocat, no? Fins i tot, jo què sé, he tingut un petit accident, sí? La que us vingui serà bona, perquè, com us dic, cadascú és protagonista, per tant, confieu en la vostra consciència, val?
La que, pum, de cop dius, ostres, això. I el que us proposo és, com sempre, agafeu-vos un lloc calmat, enceneu les vostres espelmes, feu els vostres rituals, enceneu incens, us poseu allà amb els ulls tancats i us relaxeu tant com pugueu.
dintre del que vol dir relaxar-se, que vol dir entrar més en contacte amb mi, amb aquesta sensació que tinc, com està la meva respiració, com sento el meu cos, com sento la meva part mental, i em vaig acompanyant amb això. I després...
Quan ja estigueu en aquell estat de dir, va bé, més o menys ja sento que he baixat, que el cos està ja més tocant a terra, que ja estic en aquell estat de dir, bueno, fins i tot més calmada o més calmat dintre de tot,
Us imagineu una caixa i en aquesta caixa l'obriu i hi ha la situació amb la persona, amb el vehicle, amb el que sigui que hi havia en aquell moment. És a dir, us visualitzeu a vosaltres i a la persona o a vosaltres i el que hagi passat. I observeu aquella caixa que s'obre
Observeu com us sentiu, com reaccioneu. Observeu també i pregunteu-vos què em demana aquesta situació, a què m'afronta, què és el que...
penso que em demana cert moviment. Què és el que em demana moure? Cap a on em demana moure'm? Tot això us ho pregunteu mentre ho esteu mirant. I us vindran coses. Us vindran coses. Llavors, ho fiqueu, diguéssim,
Amb una energia, a mi m'agrada molt el raig violeta, que és com una intenció vostra perquè allò transmuti, perquè us ajudi a entendre, us clarifiqui, canviï de forma en un sentit de, estic entenent més coses. Envolteu dins de la caixa vosaltres la situació amb aquest raig violeta, la tanqueu. Després, feu un petit ritual, enceneu una espelma
I li fiqueu una mica de llorer, que el llorer neteja molt l'energia negativa, la transforma en positiva, etc. Li fiqueu una mica de llorer a la base. Enceneu l'espelma com dient, vale, encenca aquesta espelma perquè em doni...
el que us vingui també. Jo proposo claredat, però potser a vosaltres us veu una altra cosa. Amor cap a mi mateixa, saps? Habilitats per no sé què... És a dir, el que us vingui amb el que hàgiu vist. Ho enceneu i torneu a tancar els ulls i és com si poséssiu la caixa també allà, amb l'espelma i el llorer. I deixeu que la vida, amb les senyals,
amb la vostra consciència, us vagi portant aquell coneixement que esteu demanant. Per mi els rituals també tenen alguna cosa molt màgic, que és el fet de manifestar aquella intenció i ajudar-te a tu mateixa, a tu mateix, a portar-ho realment a lo material, a dir, vale...
Estic començant a entendre. I ens podem ajudar molt en aquest sentit. Bueno, espero que us ajudi. Si us ha ajudat... Molt bé, a tu, eh? Moltes gràcies. Molt bé, sí, sí. Llavors, també us volia dir, per qui li interessi, faig una proposta d'una cerimònia ritual...
per obrir aquest 2026 amb canalització, activacions energètiques, meditacions, per veure el que limita i el que es va obrint amb mi, aquest nou naixement del que parlava l'Emma, etc. Jo el faig el 13 de desembre, el podem penjar a l'Instagram i ja està. I si no, mireu el meu Instagram, que també hi serà, per a qui l'interessi. Moltes gràcies, Lavinia. Molt bé.
Let the fire burn away your fears
Fins demà!
I entrem a la dedicatòria per tancar el programa? Sí, mira, tenim la gran sort que una de les floristeries més boniques de Girona, que són les Flors de l'Alba, que està al carrer Santa Clara número 4, ens patrocina aquesta secció, regalant a la persona que ens faci la dedicatòria un val de 5 euros per gastar la botiga amb alguna planta o algun remet.
I si voleu dedicar una cançó ho podeu fer a través del correu electrònic al jardí de l'ànima FM arroba gmail.com o a través d'un missatge al nostre Instagram al jardí de l'ànima FM.
i avui la dedicatòria no la podia fer una altra persona que una mica en comú de l'Emma i també amica de l'Afra i de la Lavínia que es diu Irene Boscolom que ens ha fet una dedicatòria molt bonica i ens proposa una cançó preciosa. Moltes gràcies i m'ha sigut un plaer gegant tenir-te no descartem en properes qüestions tornar a parlar perquè o inclús quan comenci el 2026 estiguem allà entrant fer una mica de l'anyo
A més, crec que s'han quedat moltes coses per dir encara, que estarà vestirà. Totalment d'acord. Moltes gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Hola, sóc l'Irena i us vull dedicar la cançó de One Family, d'en Sam Garrett, a totes les persones que escolteu aquest programa i a totes les que el feu possible.
Aquesta cançó m'agrada molt perquè parla que tots som una família, siguem com siguem i vinguem d'on vinguem. A mi m'agrada molt. Espero que us arribi el cor i que la disfruteu molt. Apa, una abraçada per a tothom.
One family. One family. One family.
One family. We are. One family. We are. One family. We are. One earth, one sky.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
One family. One family. One family.