Title:

Pep Ametlla: procés creatiu, educació i art públic

## Visió general Episodi-entrevista amb l’escultor Pep Ametlla, on explora el seu **procés creatiu** basat en *visualització tridimensional* i *maquetes executives*, la relació amb la **matèria** (orígens de ferrer), la seva visió sobre **l’art en el món actual**, la **llibertat creativa**, i el seu impacte docent a l’**Escola Ximenis**. També reflexiona sobre la **interpretació de l’obra**, l’**art públic** i el valor d’**errar per aprendre**. ## Temes principals - **Procés creatiu**: pensar des de dins cap enfora, *visualitzar* en 3D, maquetes que ja són pre-execució. - **Diàleg amb la matèria**: el ferro com a inici; cada projecte demana el seu material i llenguatge. - **L’art avui**: **silenci, solitud i connexions** en un món sorollós; la pandèmia com a temps de recerca. - **Trajectòria i valors**: curiositat, multiplicitat de disciplines, **llibertat amb responsabilitat** i **professionalitat**. - **Educació artística**: programa d’**arquitectura i entorn** i **anatomia** a la Ximenis, de la geometria al patrimoni de Girona. - **Interpretació vs intenció**: l’obra com a camp d’interpretacions; alerta contra tancar significats. - **Art públic i ciutat**: mètode d’anàlisi de lloc i **responsabilitat urbana**; exemple de la plaça del Teatre de Salt. - **Aprendre errant**: construir/destruir com a camí de creixement creatiu. ## Procés creatiu i diàleg amb la matèria ### Visualització i treball en 3D • Pep treballa «des de dins»: **visualitza** l’obra com un *somni obert* on s’hi pot «passejar» abans d’executar. • El dibuix és només *pretext formal*; passa aviat a **maquetes** i a construir mentalment l’escala real. • Els dos hemisferis «dansen»: **control científic** i **impuls emocional** es corregeixen mútuament. ### Material i forma • Origen familiar de **ferrers**: el ferro és el primer llenguatge material. • Fa **maquetes executives** a escala, pensades ja en el material final, per parlar «l’idioma» d’enginyers i constructors. • Sobre el final d’una obra: **el que és físic, s’acaba**; cal assumir el resultat. ## L’art avui: silenci, ritme i recerca • En un món «massa sorollós», reivindica **hores de solitud**: llegir, pensar, maquetar, escriure, sense horari fix. • Durant la pandèmia: intensificació de recerca (teatres anatòmics) i creació d’una **llibreta d’artista** de 300 pàgines. ## Aprenentatges vitals i valors • L’art li ha ensenyat que **som éssers complexos**; la **curiositat** és el motor que el manté viu i flexible entre disciplines. • Credo heretat del mestre Torres Monzó: > «**Sigues lliure i capaç de pagar-ne el preu**.» > «**Fes la feina al millor nivell professional**, agradi o no.» > «**Alegra’t dels èxits dels altres** per esquivar l’enveja.» ## Personalitat • Es defineix amb textures canviants («**vellut**» avui): pot ser **dolç** i **dur** a la vegada; afronta els conflictes **de cara** i accepta rectificar. ## Educació a l’Escola Ximenis ### De la geometria a l’arquitectura • Des de P3, els infants treballen **figures planes i volums**: quin **llisca**, quin **rodola**, quin és **apilonable**. • Pont cap al patrimoni: de la geometria al **romànic i modernisme** de Girona; **dibuix in situ** de la ciutat. ### Metodologia i impacte • **Maquetes, llibreta d’anatomia i d’arquitectura**, tria d’**autors** i **estils**; fer, tocar, mirar i pensar. • Treball amb projectes reals (p. ex. **escenografia de “Snoopy”** inspirada en dibuixos d’alumnes) i acompanyament continuat fins a l’edat adulta. ## Intenció, interpretació i experiència estètica > «La interpretació va contra la intel·ligència.» — *Susan Sontag* • No treballa «per un públic»; primer cal **entendre i aprofundir** el que fa. • Rebutja **marcs tancats** de significat; cada receptor aporta el seu *background*. • Consell de Quim Espanyol: «**no ho expliquis tot**»; massa explicació **confon** i **obstrueix** l’experiència. • Moments rars d’**èxtasi creatiu** on l’artista esdevé quasi *mèdium*: plaer i dolor alhora; intensitat a dosis manejables. ## Art públic i ciutat • L’**obra pública** no és un «caprici»: demana **anàlisi de lloc** (luz, fluxos, vegetació, ombres) i **projecte d’àrea d’influència** (arbres, bancs, llums, circulacions). • Exemple: **plaça del Teatre de Salt** — l’escultura i el disseny de l’entorn van **reordenar el trànsit** i dignificar l’accés al teatre. • Crítica a instal·lacions sense **escala** ni **diàleg urbà** (p. ex. rotondes col·locades com «col·lector amb tapet»). ## Consells a joves artistes i “errar millor” > «Vagi dins de vostè mateix...» — *Rilke, Cartes a un jove poeta* • **Camina amb les inseguretats**: la certesa «tanca el camí»; **l’èxit es fa d’errors**. • Sobre estudiants «moguts» o *neurodivergents*: **ajustar** sense *coartar*; acompanyar la **diferència** dins (o malgrat) un **sistema rígid**. • «**Fent i desfent es fa l’aprenent**»: construir, destruir i **rehabilitar** com a mètode. ## Dedicatòria final • Patrocinada per Les Flors de l’Alba. **Lluís Vilà** dedica «El hombre que casi conoció a Michi Panero» de **Nacho Vegas**: celebrar la vida a la mitjana edat i brindar «por lo bien que habitamos el mundo».

['Pep Ametlla', 'escultura', 'procés creatiu', 'visualització 3D', 'maquetes executives', 'materials', 'ferro', 'art públic', 'urbanisme', 'interpretació de l’art', 'Susan Sontag', 'Quim Espanyol', 'llibertat creativa', 'ètica professional', 'educació artística', 'Escola Ximenis', 'arquitectura i entorn', 'anatomia', 'curiositat', 'fracàs', 'Rilke', 'Construction Destruction', 'plaça del Teatre de Salt', 'Jaume Plensa', 'neurodivergència', 'pandèmia', 'solitud', 'dedicatòria', 'Nacho Vegas']