per l'aprovació de les actes de les sessions anteriors del ple ordinari de data 26 de gener d'enguany i del ple extraordinari de data 27 de gener d'enguany. No hem rebut comentaris ni res al respecte i per tant entenem que...
que ho podem donar per aprovat. En informes de la presidència, sí que ara he pensat que volia compartir, que ja que és un tema d'actualitat i que és important, Adif ens ha traslladat que aquesta setmana farà una revisió sencera de tot el vial i tota la via ferroviària en el seu pas per la ciutat de Girona.
ens ha costat molt aconseguir aquesta resposta per part de DIF però finalment la tenim de veu i per tant diversa gent m'ha preguntat si sabem quan serà això de moment arrem data però sí que hi ha un compromís per part de DIF que aquesta tasca es farà durant aquesta setmana tan bon punt tinguem també els resultats com a mínim els portaveus els hi farem evident perquè tinguin la informació perquè em sembla que és prou important
És l'únic element que volia posar sobre la taula respecte a actualitat d'informe de presidència. Passant al punt número 3 i abans de demanar si hi ha algun portaveu que vulgui fer-hi referència, dir que hi ha un error que hem d'esmenar en la convocatòria. El 3.4 parlava d'una sentència que era estimatòria
quan en veritat és una sentència desestimatòria. Ho especifico perquè d'aquesta manera ja consta en acte l'esmena i la modificació perquè com dic és una sentència desestimatòria i per tant que l'Ajuntament en aquest cas guanyava el procés judicial.
dit això, per això no sé si hi ha algun regidor o regidor que vulgui fer referència a algun dels punts de resolucions judicials i ministerials d'anar a compte ple, sembla que no i per tant passem al punt número 4 senyor secretari, quan vostè vulgui sembla que...
Proposta d'acord dictaminada per la Comissió Informativa que en el punt primer estableix modificar l'acord adoptat pel ple en data 20 de gener 2025 relativo a la Constitució de les Comissions Informatives en el sentit que consta en el punt dispositiu primer. Segon, comunicar aquest acord a les diferents llocs municipals.
Moltes gràcies. Aquest punt, que el defenso jo, té a veure amb una reorganització que hi ha hagut a nivell de govern, com bé sabeu, que implica un canvi de nomenclatura en les comissions informatives que tenim i, per tant, té a veure amb això i que s'explica prou bé i prou sol. Teu anacions? Sí, senyor Esparrin?
Bona tarda, gràcies. El canvi de denominació, d'atenció de la ciutadania a participació ciutadana és, sens dubte, un canvi significatiu. El llenguatge importa i diferenciar entre atendre i participar també. Atenció implica una relació més unidireccional. Participació, en canvi, apunta a un model més obert, més dialogat, més compartit.
Però precisament per això ens agradaria saber què hi ha al darrere d'aquest canvi. Voldríem que ens expliquessin quines implicacions pràctiques tindrà més enllà de la modificació terminològica. La participació no pot ser només formal ni arribar quan les decisions estan preses. Necessita espais reals, processos clars i retorns a la ciutadania.
Per això ens volem preguntar si aquest canvi de nom va acompanyat de noves mesures, nous protocols, més recursos o nous canals efectius de participació, o si bé es tracta només d'una actualització nominal sense transformacions reals. Perquè, si som sincers, aquest mandat està destacant per ser un dels mandats en què menys s'ha escoltat la ciutadania.
I no ho diem només nosaltres. Ho demostren la cita prèvia convertida en barrera, les bústies d'avisos sense resposta o amb respostes que arriben un any tard, els moviments veïnals que suposen decisions urbanístiques promogudes pel govern i tota una sèrie d'eines que haurien d'haver estat solucions i massa sovint han acabat sent obstacles.
Aquest cap de setmana també ho recordava Sergalló en el seu article d'opinió, quan advertia que vol donar consells i la casa li cau, i potser aquí hi ha el nucli del problema. Costa parlar de participació quan ni tan sols està capaç de garantir una atenció ciutadana àgil, digne i eficient, perquè si no s'ha pogut assegurar una bona atenció, com hem de creure que ara sí es garantirà una bona participació?
El que tocava i encara toca és atendre la gent, escoltar-la, implicar-la i respectar-la. Canviar el nom no canvia les pràctiques. I per tant, reitero que voldríem saber per què s'ha fet aquest canvi, sobretot que pensa fer el govern perquè la participació sigui real, útil i no simplement retòrica. Gràcies.
Moltes gràcies, està clar que heu volgut. Doncs aprofitar aquest punt per fer un discurs, no?, voltant de la valoració sobre la participació. Vostè, al principi de la seva intervenció, deia, vull aclarir què és aquest punt. Aquest punt té tan sols a veure en què, en aquest cas, la regidora Caral Vila, que té, porta el tema de l'atenció i el tema de la participació ciutadana, té una part que penja de l'àrea de la senyora Gent Magell i una part que penja de l'àrea de la senyora Sílvia Lliu. És exactament això i només això.
Si és la pregunta que feia al principi. Sobre la valoració que ha fet vostè, que és un mandat que és desastros a nivell de participació ciutadana, la seva valoració política i l'haig de respectar, però en tot cas jo volia recordar només que la defensora de la ciutadania fa un any
en el plenari de la defensora vinculada al seu informe, reconeixia la tasca que havia fet aquest govern per tirar enrere la cita prèvia. No ho feia aquest govern, ho feia la defensora de la ciutadania. Vull recordar també que aquest govern ha iniciat el procés de l'Ajuntament M'Escolta, en què els regidors i regidores escolten veïns i veïnes
directament, que estem millorant canals de resposta. Encara no hem arribat, evidentment, a l'excel·lència i ho puc reconèixer, no tinc cap problema, i que hem millorat respecte on anem al 2023 a nivell de respostes i de rapidesa. Hem constituït la comissió de treball veïnal
amb la universitat, amb els col·legis professionals i també amb els partits polítics vinculats al desenvolupament del campus hospitalari Josep Trueta. Hem desenvolupat, que hi haurà la reunió també el proper dilluns, la comissió vinculada a la situació de l'estat de la neteja i dels residus a la ciutat. Les taules.
de treball i els espais col·legiats que tenim creats en les diverses regidories el Consell d'Educació Municipal el Consell IGTVI el Consell de Cooperació tots aquests es van convocant amb temps i forma la majoria d'ells, algunes vegades no hi són els regidors d'oposició però es van convocant amb temps i forma no, no facin així vostè em fa que no amb el cap quan jo li explico i quan jo dic també una cosa que passa que és que a vegades no hi ha els regidors d'oposició
Vostè s'enfada, no? És també una realitat i, per tant, jo crec que és un... Podria continuar, eh? Li podria explicar, escolti, de la participació de Ciutadana, penja, per exemple, la festa de cap d'any que hi va haver-hi aquest any per primera vegada davant de la catedral, l'esdeveniment que hi va haver aquest dissabte amb el banc dels aliments i amb el fòrum gastronòmic, les festes majors de barri... És a dir, podríem continuar seguint amb molts de temes que es treballen, que evidentment sempre, no? I sempre es pot fer més, però crec que anem en la bona línia.
Gràcies, i passem a la votació. Sí, sí, evidentment. M'agradaria aclarir que hi ha, per exemple, taules de participació, com per exemple la neteja que s'ha posposat dues vegades, que es convocarà dilluns vinent, que és de surt fruit d'una moció que va néixer del desencís de moltes entitats i de molta part de la ciutadania per com s'està gestionant la neteja, amb la qual cosa això reconfirma que hi ha...
una necessitat de participació que ara mateix no hi és. En quant a les taules, n'hi ha algunes que hem reclamat en mocions que s'han aprovat aquí i que es convoquin, perquè tot i que estan constituïdes formalment, no s'han convocat en tot el mandat. Per tant, sí, algunes potser s'han constituït i es duen a terme habitualment, però d'altres encara no s'han constituït en el que va del mandat. També ens passa sovint que demanem reunions al voltant de temes...
com per exemple ara estic pensant en vivendes de Girona, que ja hem reclamat un parell de vegades que ens convoquin i no se'ns convoca, etc. O sigui, vostè pot defensar que aquí hi ha molta participació, nosaltres també podem trobar arguments per defensar el contrari.
Moltes gràcies. Entenc que la pregunta no anava tant en si el PSC és convocat o no en reunions, sinó en la participació ciutadana, que són dos temes que tenen, diguéssim, diferències. La pregunta que ha fet vostè, perquè al final parlava sobre si el PSC se'l convoca o no en reunions, que creiem que els convoquem, en general a totes les reunions que s'han de fer. Miri, sobre residus, vostè dic que s'ha suspès dues vegades. La segona vegada es va suspendre per la llevantada.
Era el dia de la llevantada i vam haver de suspendre la reunió perquè, com sap, aquell dia estàvem en emergència. Per cert, ho portàvem al punt número 3, vam haver de declarar l'emergència. Ho dic perquè s'explica, perquè se suspenen les reunions, potser la gent també ho pot entendre. Sobre residus, estem fent, per exemple, ara una...
xerrada, reunió amb el regidor Cot, caneta totes, a cada un dels barris que la podríem no fer, i l'estem fent precisament amb el nou canvi, amb voluntat que tots els veïns i veïnes puguin venir a preguntar, a participar. Haurem fet totes les xerrades del principi i totes les de la segona fase.
I estan anant bé, no ve moltíssim la gent, però estan anant bé i ajuden a resoldre. I, torno a dir, té tota la raó, és veritat que aquesta comissió de treball de residus ve a partir d'una moció ciutadana, però crec que diu bastant bé d'aquest govern que uns ciutadans venen aquí i presenten una moció, la votem a favor, convoquem i fem allò que ens demanaven. Si això no és participació ciutadana, senyor Esparrin, és exactament...
el que reclama la participació ciutadana. Allò que demanen els ciutadans és el que acaba de passar. Gràcies per definir tan bé com ha de ser un procés de participació ciutadana que aquest govern ha emparat i ha seguit. Passem a la votació. Vots a favor d'aquest punt número 4. Vots en contra.
S'aprova, per tant, per majoria absoluta amb els vots de fer grups municipals. Guanyem Girona integrat per 8 membres, Junts per Catalunya integrat per 6 membres, Esquerra Republicana de Catalunya integrat per 3 membres, Partit Popular integrat per un membre i Vox integrat per un membre, i el vot en contra del grup municipal de partits socialistes de Catalunya integrat per 8 membres, la modificació de la Comissió de Gestió de Residus i Atenció a la Ciutadania. I ara passem al punt número 5, senyor secretari.
Proposta d'acord dictaminada per la Comissió Informativa, que en el punt primer estableix aprovar inicialment el pla de programació 2026-2028 de l'emissora pública de Ràdio Municipal de l'Ajuntament de Girona. Segon, s'olmetre el text aprovat inicialment a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 30 dies mitjançant anunci publicat en el budgetí oficial de la província, en el diari oficial de la Generalitat de Catalunya, en un dels mitjans de comunicació escrit a diària i en el tele d'anuncis de la corporació, perquè tothom pugui examinar l'expedient i formular les reclamacions i els geriments que estiguin pertinents.
Moltes gràcies. Bé, com ja ets explicant la comissió informativa, aquest és un punt que hem estat treballant els últims mesos, vinculats a l'emissora de la Ràdio Municipal i que és la producció del Pla de Programació 2628.
que bàsicament neix de la proposta de l'equip i del director de la ràdio, que s'ha treballat primer en el marc del govern, posteriorment en l'espai del Consell Assessor on hi participen periodistes, també es va portar en el Consell Rectorn i en tots els grups municipals i finalment es porta en el plenari. Durant tots aquests espais s'han deixat precisament, o s'han fet aquests espais participatius, deixeu-m'ho dir,
perquè cada un dels membres poguessin participar sobre aquest pla de programació. La proposta que es porta avui, de fet, és una proposta que neix tècnicament i que també s'han pogut fer i s'han fet algunes aportacions. Elements destacables, que es consolida, per exemple, tot el que és la retransmissió dels esdeveniments esportius,
que és un element que hem anat incorporant en els últims anys, sobretot el que té a veure amb el futbol i amb el bàsquet professional de la nostra ciutat, que també busca connectar molt més i que així quedi reconegut amb tot el teixit social i veïnal de la nostra ciutat i també amb les escoles, recuperant Ràdio Mosca, fa una aposta clara per la llengua catalana. Jo crec que, en general, el que busca, aquest...
El pla de programació, com dic, és aprofundir en aquella feina que ja s'ha anat fent els últims anys i que és que la ràdio sigui una eina informativa i també una eina participativa on entitats, col·lectius, Girona, en el sentit més ampli, tothom hi pugui participar i difondre la feina i les activitats que s'estan fent. Aquest és l'objectiu del pla de programació, és 26-28, per tant vol dir que una vegada s'acabi aquest, en el propi mandat se n'haurà de fer...
Una altra, i a partir d'aquí, a disposició per preguntes o dubtes que hi puguin haver. Gràcies. Sí, senyor Dominguez?
Sí, gracias, señor alcalde. Hoy no debatimos si debe existir una radio municipal o si la comunicación institucional es importante. Debatimos algo más básico. Si este pleno puede aprobar con seguridad jurídica un plan de programación 2026-2028, que según los propios informes del expediente no está bien encajado y se sostiene sobre una contradicción, que el ayuntamiento reconoce que debería funcionar
Con un contracte programa, pero a la vez nos traen un plan provisional, porque no ha creado todavía el órgano gestor que exige ese modelo. Y lo digo con respeto, pero con claridad. No se puede pedir a este pleno que vale un atajo. Recordemos al itinerario.
El informe jurídico 2026-17 emitido el pasado 2 de febrero a las 10 y cuarto de la mañana fue desfavorable porque advirtió una cuestión clave. El propio reglamento municipal en relación con la ley 22-2005 hace pensar que el plan de programación y el contracto a programa son en esencia el mismo instrumento de garantía de autonomía.
Y si es así, decía el informe, entonces faltaban dos piezas que viciaban esta propuesta que hoy nos traen, que son la previsión de financiación y el informe preceptivo del Consejo de Radiovisual de Cataluña, el CAC. ¿Qué ha pasado para que ahora tengamos el informe 2026-18, emitido el mismo día, tres horas después, y que este último informe sea favorable?
Pasa que el director de la emisora en su informe técnico dice tranquilos, esto no es un contracto programa y que no puede serlo porque actualmente no existe la figura del órgano gestor y por lo tanto no se puede elaborar y formar un contracto programa. A partir de ahí el informe jurídico 2026-18 concluye como no es contracto programa no hace falta el informe del CAC ni previsión de financiación en el documento.
Señor alcalde, esto es como mínimo incongruente, porque el propio informe técnico que salva el expediente reconoce dos cosas muy serias. Primero, que el ayuntamiento debería crear un órgano gestor, y segundo, que se está preparando una memoria para crear ese órgano y modificar el reglamento para sustituir el plan de programación por el contracto programa.
Y además, el informe jurídico favorable remacha la idea, advierte de la necesidad de crear ese órgano gestor en el menor plazo posible para poder pasar al contracto programa. Entonces, ¿qué estamos votando hoy realmente? Un plan trienal, 2026-2028, que se presenta como garantía de autonomía, pero que nace con la confesión de que esto no es lo que debería ser, ya lo haremos en el futuro.
Miren, a nosotros a Vox esta forma de gobernar, primero votar y luego corregir, nos parece una mala práctica institucional y un riesgo para el ayuntamiento. Además, aparte de esto hay detalles procedimentales que refuerzan esa inseguridad.
1. Mayoría para la aprobación. La propuesta y el reglamento hablan de mayoría absoluta del pleno, pero el propio informe jurídico 2026-17 advierte que esa mayoría cualificada no está amparada por una norma con rango de ley y apunta al régimen básico de mayorías de la ley de base del régimen local. ¿Vamos a aprobar un instrumento ya discutido jurídicamente sobre el quórum y encima, por si acaso, exigir una mayoría que el asesor jurídico considera no habilitada?
Segundo, naturaleza del documento y controles externos. Se propone una aprobación inicial y 30 días de información pública, pero si el reglamento y la ley 22-25 empujan a que la garantía se formalice como contracto programa, el control sectorial del CAC no puede depender de cómo lo llamemos.
3. Coherencia interna.
Retiremos este punto, completar el modelo de gestión como ya reconocen los informes, tirar el órgano gestor, actualizar el reglamento y traer este pleno un instrumento plenamente alineado con la ley 22-25, con objetivos claros, financiación definida y si proceden los informes sectoriales perceptivos. Si no es así, nuestro voto será no, no por estar en contra de una radio municipal, sino por estar a favor de la seguridad jurídica, la transparencia y el buen gobierno. Gracias.
Gràcies. Bé, jo resultaria dir-me la resposta en què vostè ha posat molta literatura, moltíssima, en la seva intervenció. El que està cas és que avui portem un punt amb un informe jurídic favorable. Això és objectiu, és contrastable per part de tots i tots els regidors, i que més enllà de la literatura i els dubtes que vostè vulgui sembrar avui aquí, el que estem fent és perfectament legal i la llei preveu que ho puguem fer.
I el que està clar és que nosaltres preferim que mentre acabem de fer tots els tràmits per poder tenir aquest òrgan gestor hi hagi un pla de programació.
publicat, aprovat i transparent, el qual els gironins i les gironines puguin anar a consultar, que no funcionar sense que hi hagi cap pla de programació, que és el que vostè està proposant avui. Que no hi hagi cap document fins que no puguem tenir la resta de coses fetes. Vostè està proposant això. Bé, la nostra resposta és no. Que preferim, precisament per tenir més seguretat, més transparència,
i més claretat davant dels guionins i les guionines, un pla de programació. Mentre treballem, evidentment, per constituir aquest organisme gestor del qual vostè parlava, que ho volem fer, i de fet s'està treballant per fer-ho el més aviat possible. Jo crec que és una bona notícia que siguem transparents, que tinguem un pla de programació i que no ens esperem a tenir-lo. Dit això, passem a la votació. Vots a favor? Vots en contra?
S'aprova, per tant, per majoria absoluta amb els vots a fer-vos municipals. Guanyem Girona integrat per 8 membres, Junts per Catalunya integrat per 6 membres, Esquerra Republicana de Catalunya integrat per 3 membres, Partit Socialista de Catalunya integrat per 8 membres i Partit Popular integrat per un membre i el vot en contra del grup municipal de Vox integrat per un membre. Inicialment, el pla de programació 2026-2028 de l'emissora pública de ràdio municipal de l'Ajuntament de Girona.
Passem al punt 6, i abans que el secretari llegeixi aquest punt, demanaria als seus amics de l'Avesa que poguessin venir aquí al Faristol per fer la intervenció que han demanat, segons el ROM, que se'ls permet en temps i forma,
Com saben, vinculada també a la participació ciutadana, el que poden les entitats és intervenir en aquells punts que afecten directament a un tema que treballa, no que és del seu barri. En aquest cas és evident que l'ordenança que després parlarem té a veure amb la devesa, amb el parc, i per això ara tenen el seu temps per intervenir. En principi són 5 minuts.
i els que té per intervenir i agrair-li que hagin fet ús d'aquest dret que tenen com a ciutadans i com a entitat perquè crec que ajuda que el ple sigui més complet. Gràcies. Moltes gràcies. Intentaré assenyar els 5 minuts.
Bona tarda a tothom. En nom de l'Associació de Amics del Parc de la Devesa de Girona, a la qual represento, agraeixo l'autorització rebuda per intervenir davant aquest ple municipal. A fi de manifestar el nostre punt de vista en relació a la proposta d'ordenança per a la venda no sedentària en mercats de marxants de Girona, aprovada amb caràcter inicial en la sessió ordinària celebrada el passat 13 d'octubre de 2025.
Som plenament conscients que l'ordenança no afecta a un únic mercat, sinó a tots els mercats nostre antaris de Girona, que la pròpia norma identifica en el mercat de marxants de les ribes del Ter d'Avesa, el mercat de Can Giver del Pla i altres que es puguin crear en un futur.
Malgrat això, permeti-me que ara em refereixi només al mercat de les ribes del Ter d'Avesa. Doncs d'aquest és del qual podem parlar amb coneixement. Coneixem bé com es desenvolupa l'activitat actualment.
I coneixem bé l'espai on es celebra el parc de la Devesa de Girona. Un parc que, entre altres distincions, és un dels parcs urbans més grans de Catalunya. És l'albereda urbana més gran del sud d'Europa. Està catalogat com a bé cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. I és, sense cap mena de dubte, un pulmó verd per a la ciutat i refugi climàtic per a la ciutadania.
Volem creure que tots els que avui som aquí estem d'acord en que és un dels tresors públics de la ciutat de Girona en benefici de la gent. En definitiva, un espai que cal cuidar, protegir i mantenir. Obert per les activitats sostenibles amb l'entorn, però tancat a activitats intensives que el perjudiquin.
I també és un parc que, degut al sol de terra, sorra i grava existent on habitualment se celebra l'actual mercat de la Devesa, al llarg dels passeig de la Sardana i passeig del Ter, no és el lloc més adequat
pel mercat de fruites, verdures i queviures per motius d'higiene, salubritat i mobilitat. Creiem que els mercats de marxants han de situar-se en espais pavimentats, de fàcil accés i òptima mobilitat per a tothom.
Atès l'anterior i conforme varen posada manifest en l'escrit d'al·legacions a la proposta inicial de l'ordenança, opinem que el part de la Devesa no és l'espai adequat per a la celebració d'un mercat de marxants. I en aquest sentit, considerem que s'hauria d'haver aprofitat la redacció d'aquesta ordenança per repensar l'ubicació del mercat de la Devesa. Som conscients, però...
Que no és aquest un assumpte fàcil, però pensem que ocupar un parc amb categoria de bé cultural d'interès nacional dos dies a la setmana, és a dir, 104 dies l'any, per celebrar el mercat de la Devesa, és un assumpte a reflexionar. Insistim, doncs, en demanar que es trobi una millor ubicació fora del parc, a l'hora que oferim al govern municipal la nostra col·laboració per treballar-hi.
Tanmateix, Amics de la Vesa valora positivament el treball i la proposta de nova ordenança que sotmetrà a aprovació definitiva, entenent que suposa una necessària actualització i adaptació del règim jurídic regulador
dels mercats a la venda no sedentària de Girona, a les circumstàncies i necessitats actuals. I confiem que, juntament amb les corresponents bases reguladores, es converteixin en un instrument útil i eficaç per ordenar i millorar el parament i desenvolupament de l'activitat d'aquests mercats, actuant, per exemple, en qüestions tan essencials com regular,
vigilar i en el seu cas sancionar l'entrada, circulació i aparcament de vehicles a l'interior del parc, fer respectar la distància radicular de protecció de les arrels dels arbres o millorar la recollida selectiva de les deixalles. Moltes gràcies per la seva atenció.
Moltes gràcies. I ara sí, senyor secretari, si vol, potser el més còmode és que no pot tornar seguint, perquè és la intervenció que podia fer, no podrà tornar a intervenir. No, no, i tant, i tant. Disculpi, però... Senyor secretari, si vol llegir la proposta...
Proposta d'acord dictaminada per la Comissió Informativa, que en el punt primer estableix estimada conformitat amb l'informe més en data 13 de gener de 2026 per la Comissió d'Estudis i l'informe jurídic número 2026-12, a més, per la secretaria d'aquesta corporació en data 15 de gener, les reclamacions i al·legacions que consten en el punt dispositiu primer.
Segon, desestimar de conformitat amb l'informe més en data 13 de gener 2026 per la Comissà de Estudis i l'informe jurídic 2026-12, emès per la secretaria d'aquesta corporació en data 15 de gener 2026, les reclamacions i alegacions que consten en el punt dispositiu segon. Tercer, aprovar definitivament l'ordenança reguladora de la venda no sedentaria en mercat de marxants.
de Girona. Quart, publicar el text íntegra de l'ordenança reguladora de venda no sedentària en mercats de marxants de Girona el budget oficial de la província de conformitat amb l'article 72 de la llei de bases de règim local. Igualment es publicarà al taulei d'edictes de la corporació i s'anunciarà al diari oficial de la Generalitat de Catalunya la referència al budget oficial de la província
en què s'hagi publicat íntegrament el text, sin que remetre a l'administració d'estat i de la Generalitat de Catalunya el termini de 15 dies a Vils l'acord d'aprovació definitiva de l'ordenança i la còpia íntegra i feia de la mateixa. I si se notifica el senyor Francisco Javier Domínguez García en representació del grup municipal de Vox, la senyora Beatriz Esporrin Palacios actuen en representació del grup municipal del Partit de Socialistes de Catalunya i el senyor Joan Vila Vila en representació de l'Associació d'Amics del Parc de la EBSA el present acord.
Moltes gràcies, i per defensar la proposta té la paraula el vicealcaldessa, la senyora gent Magell. Bon dia a tothom, regidors i regidores, també els elegants en aquesta ordenança. Exposaré molt breument quines són les novetats introduïdes a aquest procés de delegacions, i també voldria començar posant...
no assenyalant que ja és la tercera ordenança que des de l'àrea de promoció impulsem aquí en aquest plaer des d'aquest mandat. La veritat és que l'ordenança aquesta del mercat des de la Devesa, de Can Givert del Clar, el que vol és aconseguir un mercat més ordenat, més eficient, més sostenible, també que tingui en compte la qualitat dels productes, que fomenti la llengua catalana
I també posant ordre jurídic al mercat de la devesa amb regles més clares, iguals per tothom, i per tant fem un pas endavant perquè sigui un mercat més ordenat, més sostenible i més just pensat per marxants i gironins. I aquí també voldria fer un incís, és a dir, quan parlem d'impulsar el comerç de la ciutat, jo voldria posar en valor el que estem fent respecte a la política de mercats.
Ho estem fent amb molta intensitat. Per què? Perquè entenc que promoure els mercats de proximitat, les infraestructures relacionades amb els mercats que tenim a la ciutat de Girona, doncs crec que ens dona una fortalesa com a Girona i com a demarcació. La setmana passada feia en públic, després de vuit mesos de treball intens, que posava en ordre jurídic també a Mercà Girona.
A Mercogirona reconeixíem situacions irregulars que es havien produït l'any 83, 84, 2004 i 2005 en cada un dels expedients on hi havia concessions demanials que el règim jurídic era disparar a cada un d'ells i amb el fet que no s'hagués trasllat al dipòsit, el que fèiem era
fer aquest reconeixement de quatre anys d'ampliació de les concessions demanals a Mercà Girona. En un context de Mercà Sur, en un context on tenim aquesta necessitat també de protegir els pagesos, i el Mercà Girona gira a l'entorn de 40 milions d'euros, entenc que donar seguretat jurídica a Mercà Girona crec que és important. També l'any passat vam fer una inversió de 900.000 euros al mercat del Llor, i ara portem aquesta aprovació, aquesta ordenança, que també els avanço perquè era un compromís...
Doncs que tenim les bases ja molt avançades, de tal manera que en el moment que aprovem l'ordenança, les bases d'execució d'aquesta ordenança ja les tenim treballades. Vaig dir quan vam fer l'aprovació inicial que volia que fos una ordenança de consens, que fos un llegat de la ciutat, que fos un pacte per la ciutat de Girona.
I vull posar de manifest tant el Partit Xulista que vam fer una reunió per indicar quines eren les menes de les al·legacions que havíem fet que havíem acceptat, i també amb l'Associació dels Amics de la Devesa, i la veritat és que les dades són que acceptem un 56% de les 34 al·legacions rebudes.
n'hi ha algunes de consideracions jurídiques de Vox en torno a les directives europees que són insalvables jurídicament, i per tant, i a més a més hi ha vuit al·legacions, tant del Partit Socialista 4 com d'Amics de la Devesa, que nosaltres tenim el compromís d'incorporar les bases i que no ho podíem fer a l'ordenança, perquè una ordenança ha de ser de caràcter abstracte, i com que una ordenança ha de ser de caràcter abstracte, llavors les bases, que si llavors és concret, ho podrem introduir.
Per mi és molt important aquesta ordenança perquè reforça aquest compromís d'una millora de la gestió pública del mercat de la devesa. Posem ordre també en fer un mercat més adaptat a la realitat actual, de tal manera que rebaixem
de 130 parades a 90, de 162 a 150. A Can Givert del Pla les mantenim. Posem ordre també a la distribució de les parades que hi ha en aquests tancats perquè siguin lineals i per tant també fem una altra cosa que creia que era important que és posar ordre també a les autoritzacions de 15 anys de tal manera que hi hagi criteris objectius i transparents. Quan es publiquin les bases noves que hi haurà les persones interessades a participar
Totes aquelles persones que no estiguin al corrent de pagament no tindran dret a presentar-s'hi. De tal manera, és un moment per fer un nou impuls i un nou repensament del mercat de la Devesa i de Can Givert del Pla. Per tant, serem molt ferms i també limitem quines són les causes de transmissió de les parades perquè no hi hagi males arts en transmissió de les parades i, per tant, puguem portar un control directe.
Una altra demanda també que hi ha en l'ordenança és que hi ha un règim de sancions. Hi ha un règim de sancions, que aquest règim de sancions n'hi ha vinculat també al pla d'usos de la devesa, perquè el que no podem fer és aprovar una ordenança de la devesa i que aquesta ordenança de la devesa no es parli amb el pla d'usos de la devesa. I per tant, que aquesta també era una demanda, vinculem el règim sancionador que es ve marcat
per la llei de la Generalitat, en aquest règim sancionador, que està marcat per llei, per tant nosaltres no podem saltar, però sí en el pla d'usos de la Devesa. Per tant, hi ha aquest règim sancionador que per mi crec que també és important. Una altra cosa que farem serà fer un pla pilot ja de moure el mercat del dimarts al vial de la Devesa, per tant crec que estem en un moment de canvis i que això ho podem fer, i acabo el repensar l'ubicació...
Saben que no ho podíem fer amb una ordenança perquè és il·legal, els roans ens obliga a fer un procediment, però sí que comencem en aquest moment de canvis a fer aquest canvi en el vial els dimarts i recordo també que per reforçar aquest control vam augmentar una plaça de Sant Odor i per tant en tenim dos i agraeixo que haguem pogut arribar a aquest pacte de ciutat pel bé de la ciutat i pel bé de Gironins. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Intervencions. El senyor Domingo. Sí, gràcies senyor alcalde.
Hoy no estamos votando únicamente una propuesta técnica de rechazo a las delegaciones presentadas. Hoy estamos votando si este ayuntamiento está dispuesto a escuchar a quienes discrepan, a corregir excesos normativos y a respetar principios constitucionales básicos
O si por el contrario opta por cerrar filas y desestimar casi en bloque todas las alegaciones presentadas. No es la primera vez que ocurre esto. Ya lo vimos en la aprobación de las ordenanzas fiscales donde todas las alegaciones presentadas por los diferentes actores, ciudadanos, asociaciones ciudadanas y grupos políticos fueron desestimadas en su totalidad.
El Grupo Municipal de Vox presentó cinco delegaciones contra esta ordenanza, fundamentadas jurídicamente, razonadas y perfectamente coherentes con la Constitución Española. El resultado es revelador. Cuatro delegaciones desestimadas íntegramente y una sola estimada de manera parcial y mínima, limitada a corregir defectos formales para evitar problemas de tipicidad sancionada.
Empezaré por lo que el Ayuntamiento sí ha admitido, aunque sean regañadientes. Se reconoce implícitamente que el régimen sancionador contenía redacciones imprecisas y subjetivas, incompatibles con el principio de tipicidad del artículo 25 de la Constitución. Se corrigen algunos conceptos vagos, como vestir con corrección o trato correcto, pero no se cuestiona el fondo. Se mantiene un modelo sancionador moralizante que sigue castigando conductas que nada tienen que ver con la seguridad,
la salubridad o la protección del consumidor. Y ahora vayamos a lo que verdaderamente es grave. Todo lo demás se desestima. Se desestima la alegación contra la imposición lingüística, manteniendo la obligación de rotular en catalán, y lo que es peor, manteniendo la sanción por no hacerlo. Este ayuntamiento decide conscientemente convertir el uso del castellano, lengua oficial del Estado, en un hecho punible. No hablamos de promoción, hablamos de coacción y multa.
Esto no es conveniencia lingüística, esto es imposición. Se desestima también la alegación relativa a la libertad de empresa y la proporcionalidad, manteniendo requisitos claramente desproporcionados, como seguros de 300.000 euros o cargas administrativas reiteradas que expulsan a pequeños comerciantes. Se mantiene, además, la posibilidad de revocar autorizaciones sin indemnización, generando una inseguridad jurídica absoluta para quien se gana la vida en los mercados.
Se desestima la alegación sobre la ideologización de la ordenanza, pese a que el propio texto proclama su compromiso con una determinada política lingüística y con un modelo económico concreto basado en producto local y de proximidad. Se introduce así un sesgo identitario y político en una norma que debería ser neutral y técnica.
Y, finalmente, se desestima la alegación sobre la unidad de mercado, ignorando por completo la Ley 20.2013 de garantía de la unidad de mercado, que es plenamente aplicable en Cataluña y que ha sido hablada por el Tribunal Constitucional. Se lude el debate porque se sabe que aquí no hay un problema serio de legalidad.
Señoras y señores, lo que hoy se nos propone no es corregir una ordenanza, sino blindarla ideológicamente. Se corrige lo justo para evitar una anulación por defectos formales, pero se rechaza cualquier cuestionamiento de fondo. Desde Vox no podemos aceptar esta manera de legislar.
No podemos aceptar sanciones lingüísticas, no podemos aceptar barreras económicas injustificadas, no podemos aceptar una ordenanza que utiliza el comercio como herramienta ideológica. Por respeto a la Constitución, por respeto a los comerciantes y por respeto a la igualdad de todos los españoles, votamos en contra de la desestimación de las alegaciones presentadas. Gracias.
Gràcies, senyor Alcalde. Bàsicament, per dir que nosaltres posarem a favor, entenem que ja ho vam discutir, que l'organça endreça al mercat, endreça una activitat que és veritat, que sembla ser que estem tots més o menys d'acord, que potser no és allò qui doni,
però que en aquests moments, on el tenim, ja l'hem de regular, perquè això s'estava convertint una mica en terra de fer-li vostès i coses rares. Cadascú feia el que li semblava i no hi havia una actuació per anar tots una mica a la idea. I per tant, crec, crec, sincerament, hi ha algunes coses que ens rinyolen, evidentment, hi ha coses que ens rinyolen, però crec que tenir una ordenança moderna
i amb ganes de canviar les coses és bo per la ciutat i per tant nosaltres hi posem a favor, gràcies Senyor Esparrin Gràcies Aquesta ordenança portava el tinteres del mandat anterior per tant ens alegrem que per fi es pugui adotir-me l'aprovació definitiva calia arrenjar el mercat i fer-lo més atractiu i aquí s'està fent això però també està clar que hem de parlar de la devesa
I vull començar recordant allò al que referia fa un moment el president d'Amics de la Devesa. La Devesa és un bé cultural d'interès nacional en la categoria de cert històric, una categoria de la qual només n'hi ha sis en tot Catalunya. Aquest fet no és menor, implica un deure reforçat de preservació i obliga aquest Ajuntament a tractar-lo com allò que és, un bé patrimonial de primer ordre, no només un espai on encaixaria activitats.
També cal recordar que el pla d'usos de 2010 ja establia l'obligació de redactar plans d'implementació pels usos intensius com el mercat i ho fixava abans del 2022. Avui estem a 2026, per tant això no s'ha complert però avui queda resolt.
Aquest retard, com recullen reiteradament les mocions aprovades i presentades en aquest Ajuntament, ha deixat la devesa en un limba normatiu, sense eines actualitzades ni directius clares que permetin ordenar-hi els usos sense posar en risc l'arbrat, els valors històrics i la pròpia integritat del parc.
Aquest context és important per entendre per què moltes de les delegacions que hem presentat han estat estimades. Celebrem que així sigui. Doncs som símptoma que som una oposició responsable, que portem rigor i propostes constructives, però també evidència que el text inicial era millorable.
També vull destacar que el que passa a la devesa no és una percepció subjectiva. La premsa i múltiples mocions municipals ho han dit amb claredat. Cronificació de mancances, obsolència normativa, usos intensius que han generat compactació del sol, afectació de l'arbrat i fins i tot, recentment, episodis de caiguda d'arbres que indiquen un deteriorament real. La caiguda d'arbres, aquests últims mesos, sembla que ha fet canviar la mirada del consistori i ara sí s'està treballant en ordenar la devesa.
És en aquest marc que aquesta ordenança no pot ser només un instrument administratiu, sinó que ha de ser més, un punt d'inflexió. Un primer pas per començar a posar ordre, a reconèixer la fragilitat i el valor patrimonial de la devesa i per urgentar l'activitat que s'hi desenvolupa d'una manera compatible amb la protecció que la seva condició de vectin exigeix.
Per això, celebro que algunes de les nostres aportacions s'hagin recollit a l'ordenança i que moltes s'hagin derivat a les bases reguladores, que es portaran a aprovació en breu, com comentava la regidora Geis. Per això, les bases, que també incluran algunes de les esmenes constructives que hem fet, seran clau. Allò que ja s'hi concreti, tal com la ubicació exacta de les parades, els criteris de mobilitat o els protocols de producció de l'arbrat, és el que marcarà que estem protegint la devesa.
I també volem recordar que la col·laboració és imprescindible, perquè s'han escoltat les aportacions que hem fet i això sempre millora els resultats. Per tot això, considerem que aquesta ordenança és un pas endavant i ho votarem a favor. Però no n'hi haurà prou si no som capaços de completar el que fa anys que hauríem d'haver fet, desplegar la normativa pendent, actualitzar el pla d'usos, protegir l'arbre i assumir d'una vegada per totes que la devesa no és un espai qualsevol. La devesa és patrimoni, és memòria, és ciutat i cal que fem tot el possible
per assegurar que la transmetem en les millors condicions a les generacions futures. Gràcies. Moltes gràcies, senyora Geis. Bé, agraeixo totes les intervencions. Crec que és important que puguem arribar a aquests acords, no? I com deia la regidora Esporrin, que a més a més té especial sensibilitat per la bevesa, no? I que, per tant, s'han dit important per ella, doncs el fet de poder arribar a aquests acords...
Crec que aquest punt d'inflexió l'hem d'utilitzar. Nosaltres sabem que la devesa, per dir-ho d'alguna manera, ens deixa poder celebrar els debats allà, els mercats allà, i per tant hem de ser sensibles a això. I posem tot allò que estigui de la nostra part. Tenim el debat obert, i per tant, si aquest text és millorable, es millora i no passa res. Jo necessita més responsabilitat, és a dir...
Ja amb les fires, i vostès ho saben, vam viure alguna situació complicada i per tant el que demano és responsabilitat per part de tothom per poder fer aquest punt d'inflexió i fer les millores que facin falta. I en relació amb el regidor de Vox, amb tot el respecte, clar, vostè quan les esmenes que fa des del punt de vista li donen parcialment la raó, com és el concepte jurídic indeterminat de vestir correctament, que em sembla perfecte que a nivell jurídic
doncs diguin que hem d'estimar parcialment l'error, vostè no diu res, però quan a nivell jurídic li desestimen les consideracions llavors a vostè ja no li va bé, és que a vostè quan l'àrbitre pita el que li convé li sembla bé i quan pita el que no toca llavors vostè se'n fa de no liarar l'àrbitre, llavors això és molt trampós.
Perquè ja sé que vostès, ja els he dit moltes vegades, viuen en el món només de la Constitució, que està molt bé, però la pròpia Constitució estableix que el règim jurídic de la Constitució va relacionat també amb els tractats internacionals. Hi ha el Conveni Europeu de les Llengües Minoritàries, hi ha la llei de política lingüística, hi ha la llei de la pluralitat lingüística també de la pròpia Constitució Espanyola.
Per tant, no faci trampes i quan li donem la raó a nivell jurídic vostè ja li va bé i quan a nivell jurídic fan un informe li diuen que la llibertat d'empresa no es vulnera, que no es vulnera cap principi constitucional, que no es vulnera el principi per professionalitat, llavors vostè no li va bé. Ja ho sé que això és propi a vegades de partits que no accepten determinats posicionaments.
L'ordenança de drets avui l'aprovarem, comencem a caminar, tindrem les mans esteses per posar-la en funcionament, tota la voluntat que això sigui una realitat, de poder aprovar ben aviat les bases, per tant també les bases ja les hem treballat i per tant jo crec que en un termini molt curt de temps ho podrem fer realitat i espero que pel bé de la ciutat de Girona puguem avançar. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, agraït tota la feina dels uns municipals en aquest sentit i el consens que ara parlava avui ser alcaldessa per poder tirar endavant un punt que era molt necessari. Només per acabar de respondre el senyor Esparrín, jo crec que aquest govern des del primer moment ha intentat endreçar i millorar la situació de la Besa. No ha sigut de 0-100, això crec que té raó, però crec que podríem fer un listat també de propostes i actuacions concretes vinculades a la Besa que s'han anat fent.
En els últims mesos hi ha algunes que també venen del mandat passat que crec que ajuden en aquest sentit compartit d'entendre l'Avesa com un espai patrimonial que hem de preservar i que també hem de fer que sigui un espai de trobada i d'oci per part dels gironins i les gironines. Passem a la votació. Vots a favor? Vots en contra?
S'aprova, per tant, per majoria absoluta amb els vots al fordus municipals. Guanyem Girona, integrat per 8 membres, Junts per Catalunya, integrat per 6 membres, Esquerra Republicana de Catalunya, integrat per 3 membres, Partit Socialista de Catalunya, integrat per 1 membres, i Partit Popular, integrat per 1 membre, i el vot en contra del grup municipal de Vost, integrat per 1 membre, definitivament l'ordenança reguladora de la venda no s'adentaria en mercats de marxants de Girona. Molt bé, i ara passem al punt número 7, senyora Planes. Primer, senyor secretari, discúlvi'm.
Proposta d'acord dictaminada per la Comissió Informativa que en el punt primer estableix aprovar l'adhesió a la primera pròrroga del contracte de l'acord marc de subministrament d'energia elèctrica amb destinació a les entitats locals de Catalunya pel que fa al lot 2 per a subministrament de baixa tensió de més de 15 kW per una durada de 12 mesos a partir del 15 de febrer de 2026. Segon, aprovar la contractació a l'empresa Endesa Energia Sau
dels punts de subministrament CUPs de titularitat de l'Ajuntament de Girona del Lot de baixa tensió de més de 15 quilowatts. Tercer, autoritzar i disposar la despesa a favor d'Endesa Energia i Sal pel que fa a l'any 2026 del 15 de febrer de 2026 a 31 de desembre de 2026 per un import de 2.036.145,69 euros i va inclòs i pel que fa a l'any 2027 per un import de
283.800 euros del període comprès entre l'1 de gener de 2027 al 14 de febrer de 2027. Quart, notificar aquest acord en desenergia com a empresa adjudicarà el contracte derivat de l'acord marc de subministrament d'energia elèctrica, tot donant-li els efectes de publicitat que siguin preceptius. Moltes gràcies, senyor Planes.
Sí, moltes gràcies, alcalde. Molt bona tarda a tothom. Bé, en el ple del febrer del 2025 es va acordar l'adhesió del contracte de la Cormar del Subministrament d'Energia Elèctrica amb destinació a les entitats locals pel que fa al lot 2, que era el de baixa tensió de més de 15 quilovatts,
per un termini de 12 mesos, el 15 de febrer del 2025 fins al 14 de febrer del 2026, període en què es podrà prorrogar 3 períodes, però ha de ser de 12 mesos adicionals cada període. El 28 de gener d'enguany, l'enginyer municipal de conformitat amb el cap de la Supària d'Acció Climàtica ha emès un informe que valora favorablement l'adversió de l'Ajuntament
en aquesta pròrroga, que serà de 12 mesos, a partir del 12 de febrer del 2026, i per tant el que aportem és aprovar l'adhesió a aquesta primera pròrroga en el contracte Mar. Moltíssimes gràcies. Intervencions? No n'hi ha? Doncs votem a favor. Vots a favor? Disculpem.
S'aprova, per tant, per on imitar l'adhesió a l'acord Marc i l'aprovació de la contractació a favor de l'empresa Endesa. Moltes gràcies. I el punt número 8, senyor secretari.
Proposta d'acord dictaminada per la Comissió Informativa que en el punt primer estableix aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Girona al contracte de l'acord marge de subministrament d'energia amb destinació a les entitats locals de Catalunya pel que fa a l'octub al subministrament de baixa tensió de menys de 15 kW per una durada de 12 mesos a partir del 15 de febrer 2016. Segon, aprovar la contractació a l'empresa Iberdrola Clientes...
dels punts de subministrament CUPs de titularitat de l'Ajuntament de Girona del Loto, baixa tensió de menys de 15 kW. Tercer, autoritzar i disposar la despesa a favor d'Iberdrola Clientes, pel que fa l'any 2026, del 15 de febrer al 31 de desembre de 2026, per un import de 64.397 en 25 euros, i va inclòs, i pel que fa l'any 2026, de l'1 de gener de 2027 al 14 de febrer de 2027, per un import de 109.500 euros, i va inclòs.
Quart, designar com a responsable del contracte a la enginyer de serveis mediambientals Laura Mascort-Thomà, cinquè, notifica aquest acord i arrola clientes com a empresa adjudica tarea del contracte derivat de l'acord marc de subministrament d'energia elèctrica, tot donant-li els efectes de publicitat que siguin preceptius. Moltes gràcies. Té el paraula la senyora Planes.
Gràcies, alcalde. Bé, és el mateix cas que el punt anterior, però en aquest cas estem parlant de l'OT1, que és el de baixa tensió de menys de 15 quilowatts. El termini també eren de 12 mesos, de l'1 de gener del 2025 al 31 de desembre del 2025 es podria fer la pròrroga.
de tres períodes, de 12 mesos cada un. L'única diferència és que finalitzava el 31 de desembre del 2025. L'empresa adjudicatària no va voler seguir amb el contracte, es va haver de fer una nova subhasta i ara aquesta nova subhasta comença el contracte el 15 de febrer d'enguany. I per tant, també hi ha l'informe favorable per part de l'àrea i el que portem també és aprovar l'adhesió de l'ajutament en aquest contracte marc del loto. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies. Intervencions, no n'hi ha. Doncs passem a la votació. Vota a favor. S'apropa, per tant, per unanimitat, l'adhesió de l'Ajuntament de Girona a la Cormarca i la contractació de l'empresa Iberdrola Clientes. I ara passem al punt número 9, senyor secretari.
Proposta d'acord dictaminada per la Comissió Informativa que en el punt primer estableix desestimar el recurs de reposició interposat per l'autosanejament de Girona en data 11 de desembre 2025 d'acord amb els fets i fonaments exposats en els antecedents de la proposta d'acord. Segon notifica la present resolució de l'autosanejament Girona. Moltes gràcies senyor Planes.
Sí, gràcies alcalde. Bé, com diu el secretari, portem desestimar els recursos d'interposar per la UT d'Escenejament Girona. En l'acord de ple del 14 de juliol es va iniciar dos tràmits. Primer, iniciar el tràmit per la imposició de penalitats de demora en el marc del contrat de serveis de neteja
per haver incomplert els terminis d'implantació del servei de complementaris, concretament era el de la recollida de les àrees d'emergència d'ús domiciliari. També hi havia una altra penalitat, que també es van iniciar els tràmits. Aquesta penalitat hi havia diferents incompliments, com era la neteja amb aigua-pressió, el sistema de seguiment de la flota de vehicles, o per exemple la tecnologia de la informació i els anàlisis de comunicació, entre altres.
l'import de la penalitat eren 258.722,97 euros. En data 8 d'agost, l'UTS en Ejament Girona va presentar un escrit d'al·legacions de penalitats en el ple del novembre 2019,
El 2025 vàrem desestimar aquestes al·legacions, l'empresa el 28 de novembre van demanar accés a l'expedient per poder revisar l'expedient i l'11 de desembre vàrem presentar un recurs de reposició contra la resolució de les penalitats que havien presentat.
que havíem passat pel ple el 10 de novembre. I, per tant, nosaltres ara el que avui portem és, com ha dit el secretari, desestimar aquest recurs de reposició per les mateixes... se desestima pels mateixos motius que ja vàrem desestimar en el ple anterior. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Intervencions. Senyor Aguilera.
Gràcies. Bona tarda a totes. Bé, anunciem el nostre vot favorable en aquest punt, però no ho fem amb satisfacció. Ho fem perquè les penalitats són la conseqüència directa d'un servei que no funciona i d'una situació que fa massa temps que s'arrossega sense solucions reals. Aquesta situació no és acceptable per la ciutadania ni per la ciutat i evidencia la necessitat d'un canvi real i immediat.
Reduir aquest debat a les sancions seria ignorar la realitat que viu la nostra ciutat. El que estem discutint avui és molt més profund. Parlem de l'estat de degradació persistent dels nostres carrers i de l'incapacitat del govern per revertir-ho. A cada ple veiem un mateix patró, reaccions tardanes, a cop d'expedient, modificació o sanció, sense una estratègia clara ni mesures estructurals que garanteixin una solució real i duradora. Estem estancats sense avançar cap a una millora sostinguda i això genera frustració entre la ciutadania i desconfiança en els serveis bàsics.
Cada decisió arriba quan el problema ja és evident, quan la ciutadania està cansada de veure contenidors desbordats, brutícia acumulada o espais públics agradats, i quan la confiança en els serveis essencials està sota mínims. Mentrestant, la percepció que transmet el govern és preocupant, manca de control real sobre el contracte, accions reactives i absència de lideratge ferm.
Això no és només una crítica política, els carrers parlen per si mateixos. La brutícia persistent, els residus mal gestionats i les males olors deterioren l'espai públic, afectant la convivència, la salut i la dignitat de la ciutat i transmeten una imatge de desídia que no podem ignorar.
Aquest contracte es va presentar com un abans i un després, com la solució definitiva a les mancances històriques del servei, però la realitat és ben diferent. Avui acumulem penalitats, recursos, modificacions i incidències sense que la ciutat percebi cap millora clara i sostinguda. Ni la ciutadania ni l'empresa poden prendre seriosament el govern que no resola els problemes de fons i que deixa que la situació s'agreugi.
perquè a cop de sanció no es governa un servei essencial com aquest. La neteja no és una qüestió menor, afecta la convivència, la salut pública i la dignitat de l'espai urbà. Per tot això votarem a favor d'aquest punt, perquè cal defensar l'interès públic, però no avalem una manera de governar que arriba tard i no es resol. Gràcies.
Moltes gràcies, senyor Planes. No sé si vol respondre. Molt ràpid. Bé, avui no portem ni un nou contracte ni una modificació del contracte. Ells es poden fer com a grup la intervenció que vulguin quan no toca, però avui el que portem és unes penalitats, que vol dir que s'ha fet un bon seguiment del contracte i, per tant, quan no s'incompleix, es multa i, per tant, en aquest cas és el que portem aquí.
desestimar aquestes al·legacions perquè no els hi pertoca perquè han incomplert el contrat és avui portem això cap altra cosa. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies senyora Plenas, només per afegir que vostès van dient que no hi ha canvis reals però crec crec crec que seria justíssim i està veient un canvi ara mateix que tots els veïns i veïnes veuen i que és real
que s'ha passat d'un contenidor multifracció, vostès diuen que no hi ha intervenció i que no hi ha canvis reals. Jo intento fixar-me en les paraules que diuen per ser rigorós. I a més és un tema que vostès van dient en cada ple. Llavors, quan el diuen en cada ple, em té la sensació que...
que especialment diuen aquesta frase i volgudament diuen aquesta frase i crec que falta la veritat perquè canvis reals n'hi estan havent i els propis veïns i veïnes t'ho reconeixen perquè ja poden tirar el residu a l'hora que volen ja a molts barris i la fracció separada, això és un canvi bastant real, senyora Aguilera si em permet, com d'altres que n'hi han hagut durant aquests dos anys d'implementació del contracte i com bé explicava la senyora Planes, de la mateixa manera sempre ho han dit, escoltar la gent
fer-ho més fàcil, fer millores, penalitzar quan l'empresa no actua. Jo crec que és exactament el que ha de fer un govern en un tema tan complex com és el de la gestió de residus, en què la immensa majoria d'ajuntaments avui en dia de Catalunya tenen, diguéssim, una situació complexa, no només nosaltres, i per enlloc en aquest sentit fem allò exactament que hauríem d'estar fent. Passem a la votació d'aquest punt número 9. Vots a favor.
Es estima, per tant, per unanimitat el recurs de reposició presentat per la UTE Sanejament Girona. Moltes gràcies i ara passem al punt número 10, senyor secretari. Proposta d'acord dictaminada per la Comissió Informativa que en el punt primer estableix aprovar la rectificació del padró municipal d'habitants amb referència...
A 1 de gener de l'any 2025, formada pels resums romèrics generals d'altes, baixes i modificacions produïdes durant el període comprès entre l'1 de gener 2024 i l'1 de gener 2025, sent el total d'habitants a 1 de gener 2025, 108.666 habitants. Segon... No, ja està. Moltes gràcies, senyora Caral. Vila...
Bé, doncs, avui portem a plenari aquesta actualització del padreu municipal, que no és només una dada administrativa, és una fotografia viva de qui som com a ciutat. Com molt bé ens ha dit el secretari, a data d'1 de gener de 2025, Girona ha arribat als 108.666 habitants. 1.600 habitants més que l'1 de gener del 2024.
Aquesta xifra no és casual, parla d'una ciutat dinàmica que genera oportunitats, que ofereix qualitat de vida, serveix de xits educatius, culturals i econòmics. En definitiva, una ciutat atractiva per viure-hi, per quedar-s'hi i per construir-hi un projecte vital.
Aquest creixement ens ha d'omplir d'orgull, però també de responsabilitat, perquè darrere de cada número hi ha una persona, una família, una realitat diferent, i és aquí on el Pedró pren tot el seu sentit, perquè parlar de Pedró és parlar de drets, de deures i de model de ciutat.
Volem deixar clar que Girona és una ciutat que no mira cap a una altra banda davant de la realitat social. I això en matèria de padró es concreta en una idea molt clara. Garantim el padró social tal com marca la llei. Què vol dir això? Vol dir entendre que el padró no és només un tràmit administratiu, sinó que és una eina de justícia.
Les persones no deixen d'existir perquè tinguin una situació habitacional precària, perquè visquin al carrer, en una habitació, en un recurs temporal o en una situació d'inestabilitat. Si viuen a Girona, formen part de Girona i, per tant, han de poder figurar al padró. I si no hi viuen, no n'han de ser part.
A més, hi ha també una qüestió de responsabilitat col·lectiva. Quan empadronem correctament, no només garantim drets individuals, sinó que també defensem millor la ciutat, perquè els recursos que rebem, la planificació d'escoles, els centres d'atenció sanitària, els serveis socials o de transports, es basen en la població empadronada.
Un padró rigorós ens ajuda, doncs, a governar millor. I un padró inclusiu ens ajuda a ser una ciutat més justa. I nosaltres volem les dues coses, rigor i justícia. Per tant, un padró rigorós i un padró inclusiu no són conceptes oposats, sinó que van de la mà. Rigor per saber quanta gent som realment, inclusió per no deixar ningú fora del recompte ni dels drets.
I dit això, deixeu-me afegir que a ningú se li escapa que el creixement del nombre de gironins i gironines no es correspon amb el finançament que ve de la Generalitat i de l'Estat per poder oferir els serveis que necessitem. Les dades parlen, incrementem el nombre de conciutadans, però el finançament per fer possible polítiques públiques continua estancat. I això, regidors i regidores, és un problema greu de l'Estat que porta, entre d'altres...
els resultats, per exemple, que es van tenir de les Corts d'Aragó justament ara fa poc. Gràcies. Moltes gràcies. Intervencions. Passem doncs a la votació. Vots a favor d'aquest punt número 10. S'aprova, per tant, per unanimitat, la xifra del padró municipal d'habitants del 1 de gener de 2025.
I ara passem al punt número 11, senyor secretari. Proposta d'acord dictaminada per la Comissia Informativa que en el punt primer estableix aprovar els pros públics del patronal caldè Girona per l'any 2026 en les termes que figuren en el document anex Estudi Econòmic i Financiers Pros Públics de l'Organisme Autònom Patronal Caldè Girona per l'any 2026.
Aquests preus públics s'estableixen per sota del cost del servei, assumint el patronat del call del 76,20% del cost, encara que les partides pressupostàries que consten detallades en la memòria econòmica i financera incorporaran expedients. Segon, notificar el patronat call de Girona el contingut de la present. I tercer, publicar l'edicta corresponent al budget oficial de la província de Girona.
senyor Ayets sí, breument tal com explicàvem a la comissió informativa el que es planteja és una actualització de preus en aquest cas del Museu d'Història dels Jueus recordar que és una actualització que no es feia des de l'any 2011 i també al mateix temps posar en valor que el cost del servei el continuem assumint majoritàriament tots com a ajuntament en aquest cas a prop de l'entorn del 76% per tant
que aquesta contribució continua sent encara més alta, però vèiem necessària que hi hagués aquesta actualització. Dir al mateix temps per finalitzar que els preus continuen sent dels més baixos de la ciutat respecte al conjunt de museus. Moltes gràcies.
Moltes gràcies. Intervencions. Senyor Domínguez. Sí, gràcies, senyor alcalde. Intervengo per anunciar que el meu vot serà en contra de la proposta d'increment dels preços públics del patrón del CAI per a 26. I no ho fa per una posició automàtica de revisar tarifes, sinó per una raó molt concreta. El expediente incorpora un estudi econòmic o financiell amb errors i contradiccions que, a mi juici, impiden justificar con solvència la subida que avui se ens pide aprobar.
En primer lugar, hay un error matemático flagrante en el propio apartado de financiación. Se llega a consignar que dividir 501.689,52 entre 501.689,52 es el 0%. Eso no es un detalle menor. Si un documento que pretende fundamentar una decisión económica contiene un cálculo de ese calibre, lo mínimo es exigir una revisión completa antes de usarlo como base para fijar precios públicos.
En segundo lugar, en el expediente es internamente contradictorio respecto al incremento. En el texto se habla de un incremento del 50% y al mismo tiempo se menciona un 27%. Incluso aparecen ambos porcentajes como si fueran equivalentes. No lo son. Y esa confusión no es inocua. Estamos votando precios concretos y el propio expediente no deja claro qué magnitud real se está defendiendo y por qué.
Tercero, hay comparaciones directamente inválidas, como la del apartado 5 referido a luz de espais e equipaments, donde en el pati del museo se pasa de euros por hora a euros por día y aún así se presenta un porcentaje de variación como si estuviéramos comprando la misma unidad. Con un cambio de unidad el porcentaje deja de tener sentido.
Y, finalmente, el documento se presenta como un estudio de costes, pero en realidad es, en gran medida, un volcado presupuestario. Suma capítulos y los etiqueta como coste del servicio sin desagregar ni justificar adecuadamente el coste por prestación y la coherencia de las proyecciones de ingresos con las tarifas propuestas. Y cuando se pretende subir precios públicos, lo que se necesita es precisamente lo contrario, claridad, trazabilidad y rigor.
Moltes gràcies, senyor Fuentes.
Bona tarda a tots i a tots. Atès que, com s'ha dit, m'ho acaba de dir el secretari i el regidor Aillats també. Fa 14 anys que no s'han revisat ni actualitzat aquests preus públics, com han fet altres serveis culturals de la ciutat i visos també els preus que apliquen actualment als museus de la ciutat.
museus que integren el col·lectiu Girona Museus, i atès també que aquests preus públics s'estableixen molt per sota, o acaba de dir el regidor, per sota del cost del servei, és evident que el nostre vot ha de ser favorable. Ara bé, només una pregunta, una qüestió que ens ha plantejat en veure tot l'expedient i aquestes...
i que té a veure amb una pregunta que sembla bastant evident per què hem trigat tant a fer efectiu aquest augment quan, només per posar una dada l'IPC en els darrers 14 anys ha incrementat prop d'un 30%
Sincerament, això crida l'atenció i sembla una certa manca d'atenció sobre la qüestió. I, òbviament, no m'estic referint ni a la direcció del museu, ni al patronat en concret, ni a les tècniques d'aquest equipament, sinó a la direcció política de tot plegat. I per això m'agradaria tenir una resposta davant d'aquest dubte. Gràcies. Senyor Llats.
Sí, moltes gràcies. Començo per la darrera pregunta. És obvi que el que voldríem és contenir el màxim els preus. De fet, en algunes de les actualitzacions que hi ha, com és el cas de les visites escolars,
La pujada és mínima, en aquest cas no arriba ni al 16%, per tant no cobreix ni aquest IPC, per tant la voluntat és que sigui al màxim d'accessibles perquè aquest és de fet un dels objectius suprems que tenim com a regidoria de cultura.
respecte a l'altra intervenció que parlava de l'únic contradictori és que hi hagi un vot diferenciat del que vostè mateix va emetre en el patronat i el que emet avui aquí l'única comparació vàlida diguéssim és que allà vota una cosa i quin vota una altra sense saber exactament què ha canviat és cert
que ja ens hi té acostumats i segurament els arguments deuen ser alguns altres en qualsevol cas, defensant la rigorositat d'aquest treball crec que avui ja està suficientment justificada aquesta actualització i per tant agrair també el vot favorable en aquest cas de l'altre grup de l'oposició moltes gràcies moltes gràcies passem doncs a la votació d'aquest punt número 11, vots a favor vots en contra
S'aprova, per tant, per majoria absoluta amb els vots de fer-grups municipals. Guanyem Girona integrat per 8 membres, Junts per Catalunya integrat per 5 membres, Esquerra Republicana de Catalunya integrat per 3 membres, Partit Socialista de Catalunya integrat per 8 membres i Partit Popular integrat per un membre i el vot en contra del grup municipal de vots integrat per un membre als perus públics del patronal Call de Girona per l'any 2026. I passem al punt 12 i 13, senyor secretari, que els defensarem conjuntament.
Proposta d'acord número 12 dictaminada per la Comissió Informativa que en el punt primer estableix aprovar el reconeixement estat judicial de crèdit a favor de l'empresa Punt Verge Girona SL com a conseqüència del contracte verbal d'utaterma entre l'Ajuntament de Girona i l'esmentar d'empresa per al servei prestat de manteniment de la jardineria i l'arbarat dels lots 1, 3 i 4 pel període del primer de maig al 31 d'agost de 2022 per un import de 17.207,74 euros. Proposta d'acord número 13 dictaminada per la Comissió Informativa
que en el punt primer estableix aprovar el reconeixement està judicial de crèdit a favor de l'empresa Pumverg Girona, S.L. com a conseqüència del contracte verbal d'utaterma entre l'Ajuntament de Girona i l'esmentar empresa pel servei prestat de manteniment de la jardineria del Brat dels lots 1, 3 i 4 pel període del 1 de gener al 31 de juliol de 2024 per un import de 31.017,90 euros.
Moltes gràcies. Té la paraula la regió Sergi Cot. Molt tard, gràcies alcalde, molt tard, gràcies a totes i a tots. Bé, això, aquests dos expedients, doncs, bàsicament són un fil de continuïtat dels que ja vam presentar al pla anterior del mes de gener de fa uns dies.
i que no vam poder entrar per un defecte, diguéssim, de forma que hi havia en aquests expedients, i ja vam dir en el seu moment que entrarien segurament en el ple següent, i aquí estan. Per tant, no canvia absolutament res del que vaig dir fa uns dies, només que ara acabem de tancar aquest paquet de reconeixements judicials de crèdit que teníem pendents en Pontvergirona. Gràcies.
Moltes gràcies. Intervencions. Senyor Mínguez. Sí, gràcies, senyor alcalde. Volvemos una vegada més en aquest pleno ordinari de febrero a debatir i votar reconeixements extrajudicials de crèdito. I lo hago recordant el que ha ocorrit hace apenas unes semanas en el pleno de enero donde 14 de les 29 propostes del orden del dia eren precisamente reconeixements extrajudicials de crèdito.
Lo dije entonces y lo repito hoy. Si el servicio se ha prestado, se tiene que pagar. Ninguna empresa debe pagar la factura de la mala gestión municipal. Pero dicho esto, también lo digo con la misma claridad. Me opongo frontalmente a que el Ayuntamiento normalice el reconocimiento extrajudicial como si fuera un trámite ordinario porque no lo es. Es una salida excepcional para corregir a posteriori lo que se ha hecho mal.
Hoy se nos traen dos propuestas de reconocimiento extrajudicial de crédito a favor de Puntberg Girona SL. Una por 17.207,74 euros, correspondiente a las prestaciones de 1 de mayo al 31 de agosto del 22, y otra de 31.017,90 euros, por prestaciones del 1 de enero al 31 de julio del 24.
En total, 48.225,64 euros. El problema no es pagar, insisto. El problema es cómo hemos llegado aquí. Porque en ambos expedientes se reconoce expresamente que procede tramitar un reconocimiento al judicial de crédito. Y como se dice en el expediente, en CAD-CAS es menado los defectos del expedient.
y que su finalidad es únicamente imputar al presupuesto de obligaciones derivadas de gastos comprometidos indebidamente, sin perjuicio de exigir responsabilidades por haber realizado gastos sin consignación y o cobertura contractual. Además, se llega a hablar de contracto verbal entre el Ayuntamiento y la empresa.
Esto, señor alcalde, no es un detalle menor. Es una anomalía administrativa que degrada el control del gasto, reduce la transparencia y abre la puerta a que la contratación pública pierda sus principios básicos de planificación, concurrencia, fiscalización previa y control efectivo. Y por eso, hoy vuelvo a hacer la misma pregunta que hice en enero. Si los informes jurídicos dicen que deben exigirse responsabilidades, ¿dónde están esas responsabilidades? ¿Por qué cuando el reconocimiento extrajudicial de crédito se repite,
Porque cuando el reconocimiento extrajudicial de crédito se repite, deja de ser una excepción y se convierte en un síntoma de algo estructural como es la falta de previsión, la mala programación de contratos y una preocupante normalización de lo irregular. Los gerundenses cumplen con sus normas, plazos y procedimientos cuando se relacionan con la administración.
No es aceptable que el Ayuntamiento, por su parte, se permita funcionar a posteriori aprobando facturas mediante reconocimientos extrajudiciales de créditos que llegan al Pleno como si fuera algo inevitable. Por coherencia con lo que he defendido siempre y con lo que defendimos en el Pleno anterior...
El Grupo Municipal de Vox votará no a estos reconocimientos extrajudiciales. Y al mismo tiempo volvemos a exigir medidas concretas para cortar esta dinámica, como plan anual real de contratación, licitaciones en plazo, control interno reforzado, trazabilidad de decisiones y, cuando corresponda, depuración de responsabilidades. Porque si no corregimos el origen, seguiremos viniendo pleno tras pleno a regularizar lo que nunca debió tramitarse mal. Y eso no es gestión, es improvisación con el dinero de todos. Gracias.
Senyor Veray. Gràcies, senyor alcalde. Seguint el fil, com diu el regidor, del que vam veure al ple passat, nosaltres seguirem en la mateixa posició. Votarem en contra, perquè ja hem dit des de fa temps que no veiem o no creiem que aquesta sigui la manera d'actuar. Tinguent en compte i deixant clar que qui fa un servei l'ha de cobrar, però pensem que s'ha d'actuar d'una altra manera. Gràcies. Moltes gràcies. I finalment la senyora Aguilera.
Nosaltres també seguim en la mateixa línia del que hem defensat durant tot aquest mandat. No podem avalar un model de gestió basat en la improvisació i els reconeixements extrajudicials com a norma. El manteniment de jardineria i arbrat, a més a més, és un servei essencial, recurrent i perfectament previsible i, malgrat això, es continua recurrent a solucions tardanes improvisades i aquesta manera de gestionar no garanteix ni la transparència ni l'eficiència que Girona necessita. Per tot això votarem en contra.
Moltes gràcies, finalment, al senyor Cot, que vol fer una resposta ràpida. Sí, molt breument, aprofitant especialment el requitzell de paraules que ha fet servir el regidor Domínguez i també la regidora Aguilera, torno a dir, perquè potser no ha quedat prou clar, és a dir, això són dos expedients,
que no són d'un bloc nou, ni d'una empresa nova, ni d'un servei nou, que sigui actual o del passat, que s'hagi de reconèixer aquesta despesa, sinó que no van entrar per una qüestió absolutament menor en el pla anterior i, per tant, formaven part d'aquell bloc. Llavors, entenc que l'oposició fa el seu paper o té el seu paper, però, vaja, tal com ho heu exposat, semblava que fos un altre bloc nou o una altra cosa totalment diferent i no té res a veure amb això. Gràcies.
Moltes gràcies. Passem a la votació. Vots a favor d'aquest punt número 12, en primer lloc. Vots en contra.
S'aprova, per tant, per majoria absoluta amb els vots al favor del grup municipal. Guanyem Girona, integrat per 8 membres. Junts per Catalunya, integrat per 6 membres. Esquerra Republicana de Catalunya, integrat per 3 membres. I el vot en contra del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya, integrat per 8 membres. Partit Popular, integrat per un membre. I Vox, integrat per un membre. El reconeixement és la judicial d'aquest a favor de punt verd Girona pel servei prestat del 1 de maig al 31 d'agost de 2022. I ara passem a la votació del punt número 13. Vots a favor.
Pots en contra. S'apropa, per tant, per majoria absoluta amb el Vox Afrogrús Municipal guanyem Girona integrat per 8 membres, Junts per Catalunya integrat per 6 membres i Esquerra Republicana de Catalunya integrat per 3 membres i el vot en contra del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya integrat per 3 membres del Partit Popular integrat per un membre i Vox integrat per un membre el reconeixement extrajudicial de crèdit a favor de l'empresa Pumver pels serveis prestats per al període entre el 1 de gener i el 31 de juliol de 2024.
I ara, a petició de l'alcalde de la senyora Silvia Liu, deixarem el punt número 14 sobre la taula, per tant, no el debatrem avui i el portarem en un proper ple. I passem, per tant, directament a la moció al punt número 16, que en el cas té la paraula la senyora Cots.
Moltes gràcies, bona tarda. Doncs bé, aquesta moció parteix d'un principi clar que Girona ha d'ordenar el seu model comercial sense destruir l'ecosistema del ciclisme i del cicloturisme, un actiu econòmic identitari construït en dècades. A les darreres setmanes s'ha obert un debat legítim sobre el model comercial del barri vell i el mercadal i l'equilibri entre el comerç de proximitat i el turisme.
Compartim la preocupació per la pèrdua de comerç essencial, però no creiem que la solució sigui suspendre llicències d'un sector concret, perquè seria una mesura desproporcionada i perjudicial per l'economia local. Les dades ho avalen. El cicloturisme aporta un impacte econòmic molt arrollevant i atreu milers de visitants anuals. A més, la marca de ciutat vinculada al ciclisme, reforçada per esdeveniments com la Cioter, beneficia allotjaments, restauracions, comerç, empreses locals amb projecció internacional.
No podem prescindir d'aquest sector. La proposta de moratòria anunciada per la regidora a l'IU ha generat rebuig fins i tot entre la principal associació de comerciants Girona Centreix Comercial, que consideren la mesura incompleta i perjudicial. Des del PSC, Girona pel Campi, defensem la planificació, regulació i seguretat jurídica, decisions estratègiques i de ciutat, no mesures reactives que penalitzen un sol sector.
Per això proposem un pla d'usos comercials actualitzats, seriós i equilibrat, amb criteris de diversificació per barris i límits de concentració per sectors, que estableixi distàncies mínimes entre establiments del mateix tipus i reguli els horaris en zones sensibles. Protegeixi el comerç essencial, alimentació, fleques, farmàcies, el centre històric, inclogui mesures actives per fomentar el comerç de proximitat,
com ajuts, simplificació administrativa i incentius, perquè el debat també és de convivència i d'ús de l'espai. Proposem millorar la circulació i la senyalització de les bicicletes, ampliar aparcaments segurs i promoure agents cívics perquè turistes i residents es moguin amb respecte pel barri vell i pel mercadal. A més, cal impulsar sinergies entre ajuntament i operadors cicloturístics per pedagogia, codis de conducta i projectes de retorn social, com per exemple amb escoles, entitats veïnals, promoció de mobilitat sostenible.
No demanem ignorar les alertes, demanem decidir amb rigor dades i visió de futur. En definitiva, volem una Girona que planifiqui, reguli amb intel·ligència i compatibilitzi el dret a viure als barris amb el dret a treballar i innovar-hi. Per tot això, us demanem el vostre vot favorable
perquè volem que el govern municipal rectifiqui el camí de la suspensió de llicències i s'assegui a treballar amb tots els actors implicats, la redacció d'un pla d'usos comercial equilibrat, que protegeixi el comerç essencial i limiti sobre concentracions i preservi el cicloturisme com a actiu estratègic. Gràcies. Moltes gràcies. En aquest punt intervindrem tots els usos municipals i, per tant, en primer lloc, anirem de menys a més. Intervindrà el senyor Domínguez.
Sí, gracias, señor alcalde. Esta moción pone sobre la mesa un debate real, qué modelo comercial queremos para el centro histórico y cómo garantizamos convivencia sin matar actividad económica. El problema es que cuando se habla de modelo, algunos miembros del gobierno con ideología comunista enseguida saltan a la receta fácil, suspender licencias. Y eso es justamente lo que hoy debemos evitar.
Por otro lado, señores del Partido Socialista, el problema es que cuando ustedes han querido hacer una regulación para proteger algo o alguien, ese algo o alguien acaba destrozado. Así, cuando han querido proteger el colectivo de inquilinos han elaborado una ley que ha sacado del mercado de alquiler un gran número de viviendas y además ha provocado que el precio de los arrendamientos haya aumentado desmesuradamente.
La moció presentada reconoce la preocupación por la diversidad comercial y la convivencia vecinal, pero también afirma que la suspensión de licencias no es una respuesta adecuada ni proporcional. Y aquí Vox coincide, lo decimos claramente.
¿Por qué una moratoria no distingue al que trabaja bien del que trabaja mal? Castiga al emprendedor, congela inversión y genera inseguridad jurídica. Hoy es el cicloturismo, pero mañana puede ser cualquier otro sector. Y así Gerona deja de ser una ciudad de oportunidades. Conviene recordar lo que en pocos años han aumentado los negocios vinculados al ciclismo.
de 8 en 2014 a más de 300 actualmente. Y según el estudio que se cita en la moción, el cicloturismo tiene un impacto económico estimado entre 120 y 150 millones de euros anuales, con más de 70.000 visitantes y un gasto medio elevado por estancia. Y sobre todo, habla de inversión privada, creación de empleo y rehabilitación de locales que llevaban años cerrados. Eso nos gusta más o menos esa actividad económica real. Reconocer ese impacto vinculado al ciclismo
No significa mirar hacia otro lado ante los problemas de convivencia. La solución no es prohibir por sectores, sino regular impactos y hacer cumplir normas. Y ahí es donde proponemos precisión y liberalismo, reglas claras, iguales para todos y basadas en hechos. Por eso, si hablamos de un plan de usos, en Vox podemos estudiar su utilidad, pero no para imponer porcentajes máximos,
...por sector ni distancias mínimas entre negocios, que de hecho son barreras de entrada y planificación del mercado desde el despacho. La moción lo plantea y nosotros no lo compartimos. En cambio, en Vox sí apoyaremos medidas razonables, queremos simplificación administrativa de verdad, ordenación de horarios cuando haya problemas acreditados... ...y mejorar la circulación y el aparcamiento seguro de bicicletas para evitar conflictos en el espacio público.
En resumen, convivencia sí, diversidad comercial sí, pero con libertad económica, seguridad jurídica y menos intervencionismo. ¿Por qué Gerona necesita actividad y empleo? Y los gerundenses necesitan un ayuntamiento que no ponga palos en las ruedas a quien invierte y trabaja. Por todos estos motivos, nuestro posicionamiento será en contra. Gracias. Senyor Mirai. Gràcies, senyor alcalde. Avui parlem, debatem una moció que curiosament comença bé.
però acaba regulant-ho tot com si Girona fos un laboratori d'enginyeria social comercial. Una mica allò em sembla a mi que ens agrada el dinamisme econòmic, però només s'hi passa exactament com nosaltres volem. I vull començar per la qüestió clau, la que suposo que ha provocat que es presentés aquesta moció, les declaracions,
de la senyora Liu amb la idea o un globus sonda, no l'afirmació de que farien, però sí una idea o un globus sonda de fer una proposta de limitar o suspendre les licències vinculades al psicoturisme. Nosaltres hi estem totalment en contra.
d'aquesta opció, però no per caprici, sinó per una qüestió de model de ciutat. Miri, en Girona no ha arribat on és per decret, sinó per iniciativa privada, per emprenedors que han obert negocis quan ningú més volia aixecar la persiana, i per un sector, sí, el del ciclisme, que ha posat Girona al mapa mundial. Pretendre ara...
Que l'Ajuntament decideixi quantes botigues d'un determinat sector toquen per barri és una visió profundament intervencionista de l'economia. I a veure si aviat també decidirem quantes porqueries, quantes llibreries, quantes carnisseries o quants bars ideològicament equilibrats hi pot haver per carrer.
Això no vol dir negar els reptes de la convivència o de l'equilibri comercial. Al contrari, la part expositiva de l'emoció descriu bé una realitat, el creixement del sector del turisme, la transformació del teixit comercial i la necessitat de planificació. Aquí estem d'acord. Girona és un referent internacional en psicoturisme, genera activitat econòmica, rehabilita locals tancats, atrau visitants...
de fora de temporada. Això no és un problema. És més, no ha de ser, no pot ser un problema. Al contrari, ha de ser un actiu de la ciutat.
Ja voldrien altres ciutats del nostre entorn i si marxa Girona tenia aquest turisme, aquesta desestacionalització i la despesa que es deixa a la ciutat al ciclisme. A vegades jugar a ser revolucionaris és perillós i prejudicial per la ciutat. I més, si no hi ha un model, o com passa possiblement a Girona, i ho veiem avui, n'hi hagi tres de models al govern. I esclar, costa aplicar-los sense aixecar ampolles. Miri, on discrepem és amb la recepta.
Pel Partit Popular, l'administració ha d'ordenar? Sí. Prohibir per sistema? No. I per això estem a favor dels punts...
A, de protegir el comerç essencial en zones residencials, ens sembla de sentit comú, del punt C, fomentar el comerç de proximitat amb ajudes i menys burocràcia, encaixa plenament amb el que defensem sempre, el punt E, ordenar horaris al barri vell, pot ajudar la convivència, el punt F i G, sobremilorar la circulació, més aparcaments segurs, de bicicletes, més mesures pràctiques i útils, crec que és coherent amb l'aposta del ciclisme. I el punt A,
H de generar sinèrgies entre l'Ajuntament i operadors psicotorístics. De fet, aquest és el camí, la col·laboració, no la confrontació, senyors meus. Ara bé, no estem a favor ni del punt D ni del punt B. El punt B planteja percentatges màxims de concentració comercial pels sectors. És un model de planificació rígida que tracta els comerciants com si fossin peces d'un toble municipal. L'economia real no funciona amb cupos decidits d'un despatx.
Avui és el ciclisme, però demà pot ser un altre sector que no agradi del govern. El punt D. Distàncies mínimes entre establiments del mateix sector. Va exactament a la mateixa línia. Limita la competència i la llibertat d'empresa. De fet, pensem que la competència, ben regulada en aspectes de convivència i legalitat, és bona pel consumidor i pels gironins. En resum, sí a planificar amb seny.
Sí a protegir el veïnat i el comerç essencial, sí a millorar la convivència, però no a convertir l'Ajuntament en una oficina que reparteixi licències amb calculadora i lògica. Girona ha de ser una ciutat viva, una ciutat diversa i oberta a l'activitat econòmica i això s'aconsegueix amb normes clares i proporcionades, no amb murs administratius que acaben espantant la inversió i castigant qui crida ocupació.
Com que tinc tantes segons, els explico una anècdota. Últimament hem posat el dit al turisme al ciclisme. Els explico una anècdota avui. Avui jo he anat caminant fins al Tleta i he trobat diversos grups de ciclistes. 14, dos grups o tres formats per 14 ciclistes professionals i anaven tots per on havien d'anar.
per la seva direcció, pel seu carrer, per on havien d'anar. I he trobat 8, diguem-ne, de bicicletes particulars i 5 patinats. Adivinen quants anaven per la carretera que tocava? Ni un. Ni un. Per tant, senyors, potser que parlem una mica més del tema bicicleta i menys del tema turisme ciclista. Moltes gràcies. Moltes gràcies, senyor Berai. Senyor Yats, en nom d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Moltes gràcies. El debat que avui es plantege en aquesta moció és un debat que creiem que és necessari i de fet per això des del govern municipal fa unes setmanes que s'està treballant de forma activa precisament amb aquest element.
Des d'Esquerra Republicana sempre hem pensat que el turisme, inclús el cicloturisme, són actius per a la nostra ciutat, que el que demanen, que el que exigeixen, és gestionar-los de manera com s'ha fet i s'ha de seguir fent. És evident que hi ha matisos, de fet no he vist diferències entre PP i Vox, per tant alguna diferència més en el nostre cas segur que la trobarem.
Al mateix temps, aquesta necessitat de gestionar, sempre hem dit que la clau de l'èxit, i això hi ha d'estar, crec, la majoria de gent d'acords, és trobar un equilibri, un equilibri entre el turisme i el dia a dia de la ciutat, del conjunt de la ciutadania, un equilibri entre els diferents tipus de comerç, un equilibri entre sectors econòmics diversos. I en qualsevol d'aquests casos, convençuts que no són blanc o negre i que no és tot bo o tot dolent, sinó que el que és imprescindible
és que hi hagi una regulació, sí. I precisament pensem que aquesta moció que avui se'ns planteja, que parla de ciclisme, que parla de comerç, que parla de turisme, pensem que ja parla de formes de regulació i d'ordenació que creiem que és necessari, com deien, si està treballant. I que asseguren que tots els usos siguin compatibles...
Perquè, en definitiva, l'objectiu que tenim és que els beneficis siguin per al conjunt de la ciutadania i reduir i minimitzar al màxim les externalitats negatives, com qualsevol altre sector, és evident. En aquest cas, veiem que l'eix principal de la moció és el comerç, compartim plenament que cal garantir la diversificació comercial dels nostres carrers, de tots, i que cal protegir el comerç històric i de proximitat com a pilars d'identitat dels barris,
i de la qualitat de vida dels veïns i veïnes de Girona, convençuts que evidentment ens hem d'anar adaptant els canvis però que hem de protegir l'essència. I també defensa que cal restringir la proliferació excessiva de certes activitats, així ho llegim en aquesta moció, com la concentració comercial en alguns sectors, també parlen del cicloturisme, o parlen de la mode, i també de les distàncies
Creiem que en aquests moments on estem hem de recollir totes les eines i, per tant, totes aquestes eines han d'estar sobre la taula amb aquesta voluntat de trobar aquest equilibri, sense renúncia mai al rigor tècnic i a la màxima seguretat jurídica. I, evidentment, amb el diàleg. Un diàleg que estem convençuts que ha existit, de fet, al juny del 2024...
Es prenen determinades mesures, també d'acord amb molts altres actius i actors de la ciutat, i amb la voluntat de caminar precisament en anar recuperant aquest equilibri. Crec que no pot ser una eina de combat polític, sinó que el que ha de ser...
és precisament la necessitat que hi hagi i es fomenti aquest diàleg amb la recerca d'aquest equilibri i amb la necessitat que aquests usos que dèiem convisquin del dia a dia. Per tots aquests motius, des d'Esquerra Republicana donarem suport a l'emoció. Moltes gràcies. Moltes gràcies. En nom de Junts per Catalunya intervindrà la senyora Gemma Geis.
Bé, començo de manera clara. Nosaltres lamentem profundament que haguem de defensar les botigues de bicicleta en aquest plenari i si ho fem és perquè creiem que s'ha comès un error polític greu que ha estat per posar la limitació de les botigues de bicicleta a la ciutat. Creiem que ha estat un tret al peu.
Quan es parla d'economia de petita i mitjana empresa i llocs de treball, cal més responsabilitat i menys titulars fàcils. Aquest debat ha generat una preocupació innecessària al sector, a l'afició ciclista, a l'Associació Gino de Centres Comercials o a l'Associació Austreria. El Partit Socialista aprofita aquest error, presenta una emoció òmnibus, que hi ha diferents punts que en alguns podem estar d'acord, d'altres no,
I crec que si realment volem ordenar els usos comercials, que ja s'han fet moltes iniciatives en aquest darrer any i mig, crec que el debat és un altre i és el debat que està plantejant precisament el regidor Lluís Martí de limitar la suspensió a l'obertura de llicències de supermercats de 24 hores, de botigues de carcasses, de mòbils i de negocis d'ungles.
Això sí que preocupa i, de fet, les propostes, les mostres de suport davant d'aquesta proposta han estat múltiples. Espero que tornem al seny i que adoptem mesures útils i necessàries, perquè el ciclisme no és un problema, és una oportunitat. Fa les ciutats més humanes i habitables, promou la benestar sostenible, millora el benestar emocional, redueix despesa sanitària i treu un turisme de qualitat respectuós i en despesa la ciutat. Avui és a Porto recordar-ho, segons l'Associació Comercia de Nous de Comerços Familiars,
Per culpa de Rodalíries i del caos de mobilitat, xifra aquest cap de setmana que les empreses familiars han patit fins un 42% de caiguda de vendes. També avui és oportú recordar-ho. El nostre posicionament és sí a les botigues de bicicletes. Pensar que les botigues de bicicletes a Girona només viuen del cicloturisme i de les bicicletes que venen els estrangers és no conèixer el sector.
Perquè a Girona hi ha pràctica i afició a la bicicleta. No hi ha gentrificació comercial. La majoria de noves obertures són els locals que fa anys que estaven tancats. No s'ha cap tancat canflec de cap botiga d'alimentació ni cap comerç tradicional per culpa de botiga de bicicletes. La realitat és una altra. Aquests comerços es tanquen per manca de relleu generacional. I aquest és el problema estructural. No ja tenim cap cas documentat d'un taller de bicicletes que s'hagi tancat un comerç.
Però parlem de casos concrets. El bailòdrom, es recupera l'antic Codéon, un local emblemàtic amb una reforma important i sense conflicte veïnals. Little Sleep Cycle, ocupa un local que abans estava tancat per jubilació. Trek Bicycles, Girona, un local on no hi havia activitat. Cycles i 7001, un local que estava tancat feia mesos. 17 establiments i cap denúncia i cap problema de convivència.
Però és que Girona és una ciutat de ciclisme. Pedro Font, Pedro Muñoz, José Antonio Escudero, Medellist Olímpic, Carlos Torrent, Tràfeg, Can Fortià... Tenim formació professional vinculada a la bicicleta, colles de ciclistes de metges del Trueta, colles de dones, club de tot a menes. I també vull recordar que la primera botiga de cicloturisme va ser l'any 1996, que va crear una dona, en part vaquer, i ara el 2013, que es diu Cicloturisme Tours d'Eduard Kirchner. Per tant, el ciclisme no és una realitat inventada ni a Girona ni a Catalunya.
Els del no tot no tenen cap proposta ni saludable ni sostenible ni de qualitat per a la ciutat. Les bicicletes no fan soroll a nit, no contaminen, generen valor afegit i tenim empreses gironines com Tàtic o Megamo. Empreses que creuen la demarcació, que inverteixen, que creen llocs de treball i projecten girona el món.
Aquest cap de setmana la consellera Alicia Romero va dir, clar, una entrevista, calen més turistes, menys turistes segurament, i que deixin més despès a la ciutat. Caram, aquest és el cicloturisme. Aquest és precisament l'exemple que posava la consellera. A més, a més, altres ciutats ho volen. La Ciòtar. S'envolien de Madrid i ho vam aturar.
Ho vam aturar, ho vaig aturar. Però aquesta setmana hi havia un altre article de Manresa, un Manresa aquell. Escolta, que les bicicletes vinguin a Manresa. Vostès saben quantes ciutats hi ha a la Ciòter per promocionar la bicicleta per endur-se'ls a tots els municipis de Catalunya? Han comptat mai els estants d'altres ciutats de Catalunya que venen a endur-se les bicicletes? Ostres!
Què hem fet ara? Nosaltres estem impulsant el pla estratègic del bicicleta des de l'àrea d'innovació. Hem fet un hub d'innovació a Girona en Ciclisme i Salut per vincular-ho amb el campus de salut. I per tant hi ha una sèrie de mesures, i jo estic d'acord aquí una mica amb el senyor Vera, hi ha una sèrie de mesures que veiem que sí, hi ha una sèrie de mesures que podem debatre. El que sí que tenc clar és que nosaltres estem a favor d'aquest comerç.
També nosaltres hem votat a favor de la limitació dels pisos turístics, vostès no ho van fer, he portat la limitació dels grups turístics a Girona, jo mateixa, hem fet campanyes de millora de la circulació ciclista amb el sector, és veritat que hi ha votàries de mobilitat, però el sector d'hotels, botigues de ciclisme, les campanyes estriptis que han fet per millorar això que deia precisament el senyor Beray, que s'ha millorat aquesta conflictivitat que hi havia a l'hora de circular per la ciutat,
Per tant, jo crec que el que no podem fer, i acabo, alcalde, és traslladar al sector ciclista els problemes estructurals del comerç, del relleu generacional i de l'impacte de les plataformes digitals. Per tant, defensem el comerç, el sector ciclista i aquest model de ciutat saludable.
posem-nos a treballar, a regular aquelles activitats conflictives perquè hi ha sorolls, horaris o denúncies de seguretat, perquè cada dia que passa hi ha un cost d'oportunitat a la ciutat, siguem responsables, útils i vestim acords amplis per protegir el comerç des de la centralitat i en favor de Girona. Finalment té la paraula la senyora Silvia Lliu en nom de Guanyem Girona.
Bé, bona tarda a totes i a tots, gràcies alcalde. Bé, quan s'obre aquest debat, que ningú s'equivoqui. Això no va d'uns únics sectors, això va de diversitat comercial. Va de quins barris volem, de quins carrers volem trepitjar d'aquí deu anys i de si encara hi trobarem botigues amb ànima o només aparadors repetits.
Cada cop costa més trobar una llibreria, una marceria, una botiga de barri on et coneguin pel nom o et diguin bon dia. I no és casualitat. Els lloguers s'enfilen fins a xifres impossibles, els negoci de tota la vida tanquen i els nous emprenedors ni tan sols s'ho poden plantejar. Quin petit comerciant pot pagar molts de milers d'euros per un local de pocs metres quadrats?
Els números senzillament no surten. I, mentrestant, el risc és clar. Menys varietat, menys servei quotidià, menys vida real als badis. Més monocultiu comercial i, nosaltres diem, menys ciutat. I una ciutat sense diversitat comercial és una ciutat que perd caràcter i que perd identitat.
L'emoció que avui es presenta reconeix correctament que el sector vinculat al ciclisme ha tingut un paper econòmic rellevant i que forma part del posicionament internacional de la ciutat. També és un fet objectiu que certs barris de la ciutat viuen una especialització creixent que posa en risc aquest equilibri comercial, aquesta diversitat comercial i que dificulta la supervivència del comerç de primera necessitat i del comerç tradicional.
Nosaltres creiem que estudiar la regulació de certes activitats és posar ordre, és tenir mirada llarga, és protegir l'equilibri perquè tothom hi capiga. Bé, i això és el que vam fer a la ràdio, bàsicament, com ha dit el senyor Beray, llançar una idea, una idea per, si vostès busquen la transcripció, parlar-ne, dialogar, treballar, i vam parlar de locals de bicicletes.
Des de Guanyem Girona sempre defensarem la necessitat de planificar i ordenar dels usos comercials com planteja el cos d'aquesta moció. Quan vam posar sobre la taula la regulació dels pisos turístics, amb el conjunt del teixit associatiu, certs sectors van defensar que el mercat ja ho regularia, que el problema es solucionaria sol. I això no va passar. Vam haver de treballar i lluitar per una moratòria que actués de cop la gentrificació que vivia al barri.
El debat d'ara no és si s'ha de defensar un sector econòmic en concret, sinó com ordenem el comerç a la ciutat per garantir un model equilibrat per barris, activitats i que garanteixi preservar la nostra identitat pròpia sense perdre aquest valor afegit que encara tenim i el múscul econòmic que representen els petits però grans negocis de Girona.
És també apostar per polítiques concretes que ho facin possible, incentivar la continuïtat dels negocis de sempre, facilitar la reempresa, incorporar el relleu generacional a la ciutat i al debat, impulsar formació especialitzada i donar suport real al petit comerç, als autònoms, perquè puguin adaptar-se i continuar aixecant la persiana cada dia.
Bé, per acabar, creiem que defensar la diversitat comercial és defensar una ciutat habitable, amb identitat pròpia i pensada per la seva gent. No és mirar enrere, és assegurar que quan passegem demà pels nostres carrers encara reconeguem aquesta ciutat que dèiem, aquesta ciutat del bon dia, del valor afegint a les persones amb nom i cognoms que et diuen i que t'atenen. La ciutat perquè garanteix que el centre de Girona i els barris poden continuar sent aquest espai que dèiem, amb comerç divers,
amb servei de proximitat i amb oportunitat reals pels petits empresaris locals. Per tot això ens abstindrem, no pel contingut de la moció, sinó perquè la voluntat també, deixi'm dir clar, del PSC centrar en aquest debat avui i aquí,
és posar en contradicció perquè la pròpia emoció és contradictòria, el títol i el cos és totalment contradictori i per tant nosaltres en aquest sentit creiem que és un moment i és important crear i abordar aquest debat, que és un debat sa, que s'ha de tenir com a ciutat i el ple és el lloc per fer-ho i no s'ha de centrar, insistim, en un sol sector, sinó que ha de debatre en conjunt sobre quin model comercial volem i apostem pel present i el futur de la ciutat. Gràcies.
Moltes gràcies. Senyor Cots. Doncs bé, moltes gràcies als partits que ens han donat suport a l'emoció. Si és veritat que si ens mirem la lletra petita tan detallada, al senyor Beray no li ha acabat d'agradar i convèncer, però podríem haver parlat, perquè en definitiva és posar-ho sobre la taula. Puc comprar coses que ha comentat també la senyora Liu. A vegades els comerços que a nosaltres ens agradaria tenir no són viables, o no hi ha un relleu generacional i per això tanquen.
I llavors en aquestes empreses potser que tenen un poder adquisitiu, doncs renoven aquests espais que d'altra manera estarien abandonats i tenien la percentat abaixada. Des d'aquí els faria una crida també al consistori, al govern, perquè fessin aquests incentius, que ajudessin justament a obrir negocis, que no hi hagués aquests tancaments. I bé, agrair-li molt especialment a la vicealcaldessa
perquè puc compartir quasi el 90% del discurs, hi ha un 0% que no, però vaja, m'ha agradat molt també el tema de l'ordenació que està portant el regidor Martí, perquè també creiem que això va en detriment segons quins negocis, i d'aquí venia el tema de posar una regularització, hi ha una proliferació d'un tipus de comerç que no agrada a ningú, ni als que hi viuen tampoc.
Llavors jo crec que això seria per endreçar-ho i Esquerra també, doncs moltes gràcies per votar a favor d'aquesta moció i crec que tots junts ens hem de seure, hem de parlar i no deixar perdre un sector com és el de les vicis, amb l'ampli sentit de la paraula, que és sostenible, que és innovador, que porta riquesa, que hi ha tota la via de la salut i que Girona, jo crec que això és molt positiu i moltes ciutats efectivament els agradaria tenir-ho
i nosaltres no ens podem tirar un tret al peu, que m'agrada molt l'expressió que ha fet servir. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Abans de passar la votació jo només volia constatar que fa mesos que com a govern, el senyor Martí també, però jo mateix com a alcalde, el regidor Llats, hem fet una feina de treball conjunta en aquest sentit i que crec que aviat la podrem compartir també amb els ulls d'oposició.
perquè crec que malgrat les discapàncies que hi són i crec que avui s'han fet evinents amb alguns tons també que no comparteixo ni paraules que s'han dit que tampoc comparteixo, aquest govern té clar que ha d'arribar acords, està treballant per arribar acords des de fa setmanes i en aquest sentit el millor que podrem fer és que quan els tinguem els puguem compartir amb vostès com a oposició perquè ha quedat clar que debats com el d'avui són debats que interessen.
a la societat gironina. Interessen. Totes les intervencions crec que han sigut molt completes, en molts sentits, i reflecteixen, evidentment, el punt de vista de cadascú. Però el que està clar és que durant aquests dies, aquest debat, moltíssima gent hi ha intervingut, en sentits molt diferents. I això també significa que arribar a acords i generar consensos, més enllà de paraules...
que podem dir tots avui aquí, no és fàcil. I la feina com a govern i jo com a alcalde el compromís que agafo avui aquí és poder arribar a aquests acords i a aquests consensos pel bé de la ciutat, pel bé del comerç i pel bé de la identitat de la nostra ciutat, dels barris i de la gent que hi viu. Però estic convençut que aquesta idea la compartim la majoria de gironins i gironines. Passem doncs a la votació d'aquesta moció. Vots a favor.
Vots en contra? Abstencions? S'aprova, per tant, amb els vots a favor dels grups municipals, Junts per Catalunya Integrat per 6 membres, Esquerra Republicana de Catalunya Integrat per 3 membres i Perdides Socialistes de Catalunya Integrat per 8 membres, l'extensió del grup municipal Guanyem Girona Integrat per 1 membre i el vot en contra.
del grup municipal de Vox Interact per un membre en la moció que presenta el grup municipal de partits socialistes de Catalunya per a la defensa del sector comercial del ciclisme mitjançant un pla d'usos comercial equilibrat Passem ara ja a la part de precs, no de precs i preguntes sinó de decrets i acords de junta de govern local sobre els quals vulguin fer preguntes veig que avui n'hi ha unes quantes per part del grup del partit de socialistes de sentit senyor Rafa
Bona tarda. És sobre el decret de segregació de finques del carrer Escolapia número 6. Volem fer referència especialment pel que fa al punt relatiu a la finca número 2, que afecta la torre Vescomtal i el tram de la muralla adjacent. Parlem d'un element patrimonial de primer ordre, una torre declarada B cultural d'interès nacional, que forma part del relat de la Girona medieval. En aquest sentit, considerem especialment rellevant que, tal com recull la memòria del projecte,
A l'apartat 2.3 la finalitat última de la segregació és la transmissió d'aquesta finca, la finca número 2, a l'Ajuntament de Girona. Aquest fet apunta clarament cap a una voluntat de recuperació pública de patrimoni, un objectiu que compartim.
No és una idea nova, fa anys que veus autoritats a la ciutat, com l'alcalde de Quim Nadal reclamen aquesta incorporació, però, dit això, veiem que tot aquest procés sembla ja força determinat i encarrilat, però creiem que és oportú conèixer una mica millor quins usos es preveuen per aquest espai, un cop sigui incorporat al patrimoni públic.
i quines intervencions d'accés o de visita pública es plantegen d'acord amb la normativa patrimonial i les resolucions de la Comissió Territorial de Patrimoni. També em sembla rellevant conèixer una mica com ha estat el procés d'incorporació d'aquesta finca a la part pública gironina. Sempre que es tracta d'apropar el patrimoni dels nostres avantpassats a la ciutadania, ens n'alegrem. Gràcies.
Moltes gràcies, senyor. No sé qui ve, disculpi, no ho recordo. Senyor Padusia. Sí, bona tarda a tothom. Jo respecte a l'acord de la Junta de Govern d'adjudicació del manteniment correctiu i preventiu de sots flungalls i del poiment asfàltic. Tres consideracions. Una, creiem que vist l'estat dels carrers de la ciutat és un acord que va tard.
perquè tenim l'asfaltatge, després a la part de presó on algun sortirà, amb molt mal estat. I creiem que és un tipus de contracte que hauria de tenir un caire prurianual, però que es mantingui sempre, que no tinguem que anar a una iniciativa que comença a mitjans de l'any passat que s'acabi adjudicant a principis de l'any següent. Anem tard.
El tema, tampoc tenim massa clar que amb l'import que s'ha fixat sigui suficient per arrenjar tot el que està en aquest moment molt menat. Permetim que els hi plantegi els dubtes i ja veurem al final del contracte com ha anat. I una altra cosa que ens sorprèn és que, si bé en cap moment qüestionem el resultat del concurs, evidentment no...
No, no és aquesta la nostra intenció. Sí que ens sorprèn que aquesta no és una empresa que no està especialitzada en aquest tipus d'obra, sinó que està més especialitzada en rehabilitació d'edificis i coses d'aquestes. També, en tot cas, ens sorprèn. Només a aquests temes. Gràcies. Moltes gràcies, senyor Aguilera.
Sí, gràcies. Volem expressar la nostra sorpresa davant el decret d'alcaldia que convalida un contracte verbal a favor de l'empresa Producciones Mic SL per la impressió del programa oficial de les Fires de Sant Narcís 2025. Resulta difícil d'entendre com un contracte d'aquesta magnitud es formalitza d'aquesta manera amb un contracte verbal. I un altre aspecte que crida l'atenció és la pròpia empresa adjudicatària. Segons consta el decret es tracta d'una empresa de León
i ens preguntem si realment no hi havia cap empresa local amb capacitat tècnica i professional per dur a terme aquest contracte, ja que la participació d'empreses del territori, com vèiem també, és clau per fomentar el teixit empresarial local. Per això ens agradaria que ens expliquessin com i per què s'ha optat per un contracte verbal, per un servei previsible i d'aquesta magnitud, i quins són els criteris que es van portar a triar una empresa externa en lloc de fomentar la participació d'una empresa gironina. Gràcies.
Senyor Fuentes. Sí, gràcies. És en relació amb el decret d'alcaldia 2026-658 relativa a la recomanació de la Defensa de la Ciutadania respecte a l'expedient, un expedient, un número de l'any 2024.
de data del 31 de juliol del 25, que proposa fer comprovacions, que es facin les comprovacions oportunes en relació amb la zona del carrer Agudes 69. En concret, es tracta d'un edifici i s'afirma l'expedient que es recomana, si tot textualment, s'acordi en prendre aquelles accions que legalment procedeixen per posar fi a les situacions que no es corresponen als contractes de lloguer que l'Ajuntament ha subscrit i que igualment es facin les accions necessàries per garantir
el compliment de les normes més bàsiques de civisme i convivència veïnal al bloc de l'edifici per tal d'evitar situacions de conflicte. Això diu l'expedient, perdoneu, textualment. De mateix, en un altre document del mateix expedient, en aquest cas elaborat des de l'àrea corresponent, es reconeix que, si tu de nou, sense la figura capdalt d'un integrador social, no es poden fer
No es poden realitzar, perdó, les tasques de seguiment i acompanyament a les persones adjudicades als habitatges municipals gestionats per l'Oficina Municipal d'Habitatge per no disposar de personal qualificat per desenvolupar-la. I, per tant, continua el text, no es pot garantir l'actuació en aquests casos d'ús anòmal dels habitatges municipals provocant una sèrie de conflictes.
Tenint en compte que el decret accepta parcialment la recomanació de la defensora, volem saber quina és la previsió que farà el govern al respecte i, més concretament, si seguint aquesta recomanació, per tant, tenint en compte que s'accepta parcialment, si es preveu fer la contractació del personal necessari per fer front a aquesta situació de conflicte reiterat en la convivència i, en tot cas, en quins terminis o quina privació hi ha al respecte. Gràcies. Senyor Esporrin.
Doncs en primer lloc, sobre la torre de Bescomptau, senyor Font.
Sí, bona tarda a tothom. Doncs sí, és una bona notícia al respecte. Aquesta incorporació al patrimoni municipal neix de la proposta de col·laboració també a través de la reforma que tindrà el monestir de les esclaves que hi ha just enganxat amb aquesta torre Vescomtal i que el patronat de la Santa Creu està rehabilitant per tal de destinar-lo a l'habitatge social. I és per això que l'Ajuntament de Girona
i per tant la ciutadania de Girona rebrà l'ús i la propietat d'aquesta torre Vescomtal, una torre de defensa clau també per entendre la història de la ciutat de Girona.
El primer que caldrà fer, lògicament, serà tota una intervenció per assegurar-ne la seguretat i després es parlarà i es veurà de quina manera es fa la visita en aquell espai, perquè l'espai d'entrada, en certs moments, o hi haurà com a mínim un espai d'entrada que sí que serà per dintre l'actual Convent de les Esclaves i per tant caldrà veure si fa falta habilitar-ne un altre d'exterior o no.
no està previst que formi part del recorregut de la muralla a dia d'avui. És per això que és una grandíssima notícia el fet que formi part del patrimoni municipal i ens n'alegrem poder-ho explicar també a la ciutadania. Senyor Sánchez, el tema de l'asfaltatge que havíem preguntat.
Sí, moltes gràcies, alcalde. Com hem pogut llegir fa pocs dies, l'Ajuntament disposa d'un nou contracte que de manera recurrent per poder dur el manteniment de l'asfaltatge correctiu dels carrers de la ciutat. En aquest cas concret, el contracte té una durada de dos anys.
i té com a objectiu principal intervenir de manera àgil i eficient en aquells desperfectes que es vagin detectant en el dia a dia. Amb aquest contracte es vol garantir la seguretat viària, assegurar el bon estat de les vies de trànsit de la ciutat i millorar la comunitat tant de vianants com de vehicles. A l'hora permet allargar la vida útil del paviment i prevenir que partits desperfectes acabin derivant en actuacions majors i més costoses en el futur.
poc a fa l'import s'ha fet una previsió a partir de les dades que es disposaven d'altres exercicis i poc a fa l'especialització de l'empresa doncs s'ha fet el plec perquè les empreses que creuen que han d'optar-hi volguin optar per tant esperem que segueixi el seu curs gràcies moltes gràcies només també per aclarir-ho això és el manteniment correctiu a part hi ha tot un altre apartat que és l'asfaltatge que quedi clar també per la gent
i sobre la pregunta del senyor Aguilera ara mateix no l'hi puc respondre però em comprometo a donar resposta al voltant perquè entenc que és un decret vinculat a comunicació i per tant que penja l'àrea d'alcaldia tan bon punt tingui la informació li faré arribar i sobre la recomanació que no hi ha cas com a alcalde que li pertoca acceptar i no acceptar les recomanacions de la defensora el cas que vostè fa referència és un cas, algú de 69 en què la defensora fa
Hi ha moltes propostes, perquè de fet hi ha molts elements vinculats a aquella zona, no només a la finca, sinó a tota aquella zona, que un grup de veïns i veïnes posaven sobre la taula. Per tant, la resposta com a alcalde quan es fa una acceptació parcial és sobre les 7 o 8 propostes que hi ha, i ho dic també per deixar-ho clar.
allà es parla de temes de mobilitat es parla de temes de neteja de temes de situació de vorera i de carrers i també es parla efectivament de la situació de convivència veïnal en un bloc on l'Ajuntament hi té una part de pisos aquí el que farem i està previst de fer doncs evidentment és que en el cas que com ja s'ha produït hi hagi situacions que algú es quedi en l'edifici o en l'habitatge malgrat s'hagi extingit aquesta situació doncs evidentment s'intervindrà
i en el cas que s'hagi de procedir la recuperació d'ofici es farà, i en el cas que es trobi una altra solució, també sempre mirant de garantir el dret a l'habitatge per totes aquelles persones que compleixin els requisits necessaris. Estem treballant a millorar tot l'apartat de recursos humans, no parem, i per tant també confiem que en el futur podem
recuperar aquesta figura de l'integrador però com dic, això no restarà a situacions que es puguin produir vinculades a l'habitatge públic que ja estem intervenint com vostès mateixos han vist en aquest plenari. I passem ara a la part de pregs i preguntes. Tots els regidors, si no m'equivoco, deu posar decisió.
Comence, señor Domínguez. Sí, gracias, señor alcalde. Es una pregunta y es sobre la incineradora de Camburá. ¿Cómo está la incineradora? ¿Está funcionando? ¿Se está quemando todo tipo de residuos? ¿Hay algunos residuos que no se queman? ¿Dónde se llevan? ¿Qué tipos de residuos se queman? ¿Se está generando electricidad? En fin, me gustaría saber cuál es la situación actual después de los incidentes que ha habido...
Hace unos meses que hubo, vamos, que no funcionaba. No sé si se ha reparado o no. Me gustaría saber cómo está. Gracias.
Gràcies a l'alcalde. Ahir, tot esmorzant, llegint la premsa, em vaig trobar una notícia que em va sobtar una mica i m'agradaria a veure si ens poden explicar una mica què va. O com ens afecta o què faran com a ajuntament. Ja que no, és veritat que no afecta aquest govern, ve de fa uns anys, però diu Girona ha de tornar a 26.000 euros al soc d'una subvenció de l'any 2017.
I diu que és gràcies a l'incompliment de les bases d'una subvenció. Home, que un Ajuntament incompleixi les bases d'una subvenció em sembla que com a mínim és de menargues, quan no despreocupat. I per tant, m'agradaria saber com ens afecta a l'Ajuntament actual i si, com que és recurrible aquesta sentència, si recurrerà o no recurrerà. Gràcies.
Senyor Rafa. Sí, dues qüestions. Una, els veïns i veïnes de Palau s'acosta. Ens han fet arribar una petició relacionada amb la seguretat viària al carrer Elbí, a l'alçada de la pujada Creu de Palau. Actualment hi ha un pas de vianants que es troba molt a prop de la incorporació de la pujada, en un punt on el carrer s'eixample i es genera un pas molt llarg amb força de moviments de vehicles i amb girs constants.
Aquesta configuració fa que les persones que vulguin creuar no se sentin segures en aquell moment, sobretot quan els vehicles giren i no tenen una visió clara. I demanem per veure si es pot estudiar, moure el pas de vianants uns metres més en vall. I la segona qüestió és que de nou a aquest ple recollim la petició dels veïns i veïnes de Font de la Vella
I voldríem preguntar novament si la Diputació s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament per traslladar alguna nova informació en relació al projecte de construcció previst per la parcel·la de Montilivi. Gràcies.
Senyora Valde. Gràcies, bona tarda. Dues qüestions. La primera, ens ha arribat de diversos veïns que continuïm produint-se talls a la zona de la font de la pòlvora i simplement volíem preguntar què tenen a més per solucionar aquesta situació. La segona qüestió és un prec. Hi ha un sot al carrer Santa Eugènia a l'alçada del parc Núria Terès i demanaríem, sisplau, que ho solucionéssim amb esceleritat, sisplau. Disculpi que m'he perdut. El parc Núria Terès què ha dit? Què hi passa? Un sot. Un sot.
Al carrer Sant Eugeni, a l'alçada del Parc Núria Terès, just allà. Gràcies. Senyor Patrucí. Bé, el passat dia 31, una patrulla de la policia municipal va ser enviada al barri de Germans Sàbat per atendre un avís d'una baralla que hi havia entre dos ciutadans.
Al intentar separar-los, un dels agents va ser agredit per un dels que estava barallant-se i per familiars d'aquest agressor. Aquesta agressió li va generar una fractura al nas, així com diferents hematomes a la cara i part del cos.
Entenem que és totalment intolerable que quan un agent de policia actua i més quan tracta de mediar amb una baralla per calmar la situació, acabi agredit amb unes lesions de caràcter greu. L'Ajuntament entenem que no pot tolerar de cap manera que un agent de la seva policia sigui agredit, però molt menys...
de forma tan violenta i agressiva com es va produir, i molt menys quan es tractava d'evitar una qüestió entre dos particulars. Per tant, demanaríem, com s'ha fet altres vegades, que l'Ajuntament es personés com a acusació particular amb la causa per defensar els interessos de l'Ajuntament i dels agents de la policia municipal. Gràcies.
Gràcies. En el marc de la implementació del nou sistema de recollida de residus, volem traslladar una preocupació que ens estan fent arribar diversos veïns i veïnes, i és que amb la darrera modificació del sistema s'ha introduït una diferència clara entre la ciutadania que fa servir contenidors i la que està subjecta al sistema porta a porta.
Actualment, els veïns que utilitzen els contenidors tenen molta més flexibilitat pel que fa als horaris per dipositar els residus, mentre que els que tenen porta a porta continuen obligats a complir franges horàries molt més estrictes. Això genera un greuge comparatiu, evident entre veïns del mateix barri o fins i tot de carrers molt propers, que no s'explica ni s'entén des del punt de vista de l'equitat. Per això voldríem preguntar com pensa el govern compensar o corregir aquest desequilibri.
Finalment, volem fer un prec en relació amb el parc central. Actualment, a totes hores es pot veure molta gent que hi passeja els seus gossos. Això respon també a una realitat evident, que és la manca d'espais habilitats per gossos a la ciutat. Davant d'aquesta situació, hi ha una explanada del parc que ja està sent utilitzada de manera habitual com a esbarjo per gossos, però sense cap tipus de regulació ni adequació.
Per aquest motiu fem el prec que es pugui estudiar la creació d'un pipi-cant en aquest mateix espai per ordenar un ús que ja existeix i facilitar la convivència i donar resposta a una demanda dels veïns i veïnes. Gràcies. Gràcies. Bona tarda. Jo tres preguntes ràpides. Era només si hi havia data o previsió de convocar el ple municipal d'esports i, si no, demanar la seva convocatòria. Crec que...
El pla municipal d'esports, perdoni. Crec que seria convenient, com bé va remarcar l'alcalde, una miqueta explicar a què consisteix el pla de xoc, no només a nivell particular amb els interessats, sinó que crec que seria...
també convenient, no?, englobar totes les entitats, clubs, i que tinguem coneixement tots de les actuacions que es donen a terme, al calendari, i puguem entre tots, no?, conèixer cap on va el futur de l'esport, i també...
crec que seria convenient per tractar una miqueta el tema de la concessió de Fontejau de les entitats que hi ha actualment que encara no saben on seran l'any vinent no tenen aquesta previsió i crec que s'hauria de fer-vos d'aquest Consell Municipal d'Esports més que res perquè tothom, totes les entitats estiguin o no en la llista d'actuacions han de conèixer cap a on s'orientaran les pròximes actuacions a nivell d'esports
Després volia també fer una pregunta o demanar de trobar alguna fórmula per protegir l'equipament que s'ha construït a Palau de Trial, que gestiona a peu a baix, tant tinguem molts problemes, situacions que ens troben...
vidres amb molta brutícia, sé que és difícil perimetrar la zona, però trobar algun tipus de mecanisme, algun instrument que no alteri el paisatge, alguna pedra, algun tronc, d'alguna manera, per evitar que s'apropin molt els cotxes allà a la zona de trial, perquè sí que és veritat s'han trobat, i és més, en alguna competició que hem anat ben aviat, inclús els pares amb guants hem tingut que retirar xeringues d'allà, llavors trobar d'alguna manera...
la manera d'evitar aquestes situacions i tot el nostre suport allò que es tingui que fer perquè tinguin una zona de trial allà en condicions i després preguntar pel contenidor vaig preguntar el darrer ple continua sense funcionar el contenidor de Joan Maragall
en Jaume I, el de la cantonada, porta més d'un mes sense funcionar i ens trobem bosses al terra i és veritat que el dia que toca plàstic ens trobem plàstic i el dia que toca cartró ens trobem cartró és a la multifracció i no funciona. No sé si s'està esperant el possible canvi dels nous contenidors o si es repararà o no sé, només instar si es pogués mirar perquè porta més d'un mes sense funcionar. Gràcies.
Senyora Cots. Gràcies. El maig del 2025, arrel de l'entrada en vigor de la nova ordenança, les acadèmies d'ensenyament es van trobar classificades en el grup D i en condicions com les escoles equiparades també a supermercats, carnisseries, peixateries, malgrat no generar residus orgànics per definició. Aquesta classificació els va suposar un increment desproporcionat de la taxa.
El mes de maig de 2025, unes 400 acadèmies es varen organitzar i van presentar una petició de sol·licitar l'aplicació del criteri de volum màxim diari, tal com preveia l'ordenança. La resposta? Doncs silenci administratiu generalitzat.
Quan trucaven, se'ls deia que el Departament de Sostenibilitat no podia donar abast amb uns 400 casos similars. Posteriorment, a l'octubre, l'ordenança es va modificar i les acadèmies van passar al grup B, més ajustat a la seva activitat real. Les noves peticions a l'Ajuntament han donat respostes canviants. Primer, que tot quedaria resolt al desembre, després que estaria solucionat el 31 de gener. Tanmateix, moltes d'elles continuen sense rebre cap resolució oficial ni la devolució dels imports cobrats indebudament.
Aquesta situació genera inseguretat jurídica, desigualtat de tracte i un greuge econòmic continuat per a moltes petites acadèmies que continuen assumint una taxa que no s'ajusta ni a la normativa vigent ni a la realitat de producció de residus. Davant d'aquesta situació em veig obligada a formular les següents preguntes. Com és que passar gairebé un any des de les primeres peticions encara no s'han resolt?
D'aquestes 400 peticions, quantes estan resoltes avui dia? Quina és la previsió del govern per respondre a la totalitat de les acadèmies afectades? Poden garantir que totes se'ls retornarà com a ingressos indeguts l'increment ja abonat pel canvi indegut de classificació? Se'ls abonarà també els interessos de demora?
I no creuen que, a més de resoldre aquestes peticions, s'hauria de fer alguna mena de campanya informativa per les acadèmies i també per altres despatxos professionals que poden haver-se vistos afectats. I valgui dir que nosaltres hi hem treballat prèviament, via la nostra portaveu que va estar parlant amb la regidora Liu, la qual li agraeixo tota la dedicació d'aquest cas de les acadèmies, però ens agradaria saber com està dia d'avui. Gràcies.
Bé, dues preguntes de fet relacionades. La primera té a veure amb qüestions recurrents i que de fet, si recordeu, segurament van sortir al darrer ple, concretament a partir d'una resposta del govern a la nostra proposta de moció per crear, recordeu segurament, una mesa d'emergència d'habitatge.
La resposta del govern va ser que no tenia sentit la nostra proposta, recordeu que no va tirar endavant, perquè hi havia una manca de recursos per fer-la efectiva, per una banda, i perquè aquesta feina ja es vehiculava a través de l'oficina municipal d'habitatge i que a més es potenciaria des d'un reforç de l'activitat de vivendes de Girona per l'altre.
Davant d'aquesta resposta, que representa, em sembla que és clar això, un clar canvi de rumb respecte del que ens havia contestat repetidament a la nostra insistència de potenciar aquesta empresa pública, voldríem saber si el govern efectivament s'ha replantejat aquesta qüestió i, si és així, què té previst fer al respecte.
i vinculat, deia que eren dues preguntes relacionades, vinculat a aquest tema de l'habitatge públic, voldria demanar també, si és possible, un breu aclariment del conjunt del Govern sobre la proposta que vam conèixer la setmana passada en relació amb l'obligació que els sol·licitants que vulguin optar a pisos de lloguer social hagin d'acreditar 10 anys d'empadronament a la ciutat.
Concretament la pregunta és si aquesta posició és una posició del conjunt del govern o es tracta d'un tema sobre el qual encara, legitimament, no hi ha una posició definida com a col·lectiu. Jo ho dic perquè no és un tema menor, em sembla que a ningú se li escapa.
Diria que tampoc és un tema menor quan tenim una part de la ciutat amb cartells en els quals anima els interessats i les interessades, no manera molt correcta, però d'una altra banda, a informar-se sobre com optar a l'habitatge social que actualment està en construcció. Crec que els ciutadans i les ciutadanes, en aquest sentit, mereixen tenir una idea clara sobre aquesta qüestió. Gràcies.
Sí, voldria fer tres preguntes i un prec. La primera, quan instal·laran el tobogà que van treure dels jardins de la Devesa i que inicialment havia d'estar instal·lat a finals de 2025. La segona, com saben, al carrer Ferran Puig hi ha uns blocs ocupats des de juliol de 2024 que generen nombroses molèsties al veïnat. L'última incidència ha estat que els veïns han estat més d'un mes sense subministrament elèctric.
Voldríem saber quines mesures preveuen prendre per evitar que situacions similars es tornin a repetir i per garantir la convivència.
La tercera és perquè, segons la informació que proporciona el propi Ajuntament, s'han obtingut finançament per 14 projectes amb fons Next Generation. Tanmateix, alguns d'aquests presenten una execució molt baixa, com per exemple el projecte d'impuls i foment de l'accessibilitat als espais d'atenció de la ciutadania dels anys locals de Catalunya, amb un grau d'execució del 8%, i d'altres encara pendents d'inici, com la remodelació i ampliació del serat soler com a Casa de Tecnologia o el Pla Pilot de les Pedreres.
Tenint en compte les dates límit d'execució d'aquests projectes i l'experiència previa i amb actuacions que no s'han pogut completar dins del mini, com per exemple amb el pàrquing dispersiu de Masgrí, voldríem saber quants projectes considera el govern municipal que no es podran executar a temps i en aquests casos si es preveu renunciar-hi o bé assumir-ne el cost amb recursos propis de l'Ajuntament. Damentaríem profundament que s'haguessin de retornar recursos.
Especialment quan tan sovint es queixen que reben poc finançament de la Generalitat o de l'Estat. I el PREC. Fa una estona l'alcalde ens deia que des del govern es fomenten les eines de participació. Ara hem vist que moltes de les taules i consells constituïts formalment, on hi formem part tant partits polítics com agents socials i entitats, fa temps que no es convoquen. Ho comentava fa un moment el regidor Martínez en relació al Consell Municipal de l'Esport,
Però, tot i que segur que m'en deixo algun, també hi afegiria la taula de coordinació dels recursos educatius de Girona, la taula de coordinació local pel dret a l'habitatge de Girona, la taula pel desenvolupament econòmic i ocupacional de Girona, la taula de comerç emblemàtic i singular, la taula municipal de sostenibilitat, el Consell Participatiu per la Llengua o el Consell de Cohesió i Serveis Socials. Per tant, fent-nos la participació de la que t'ha entreupit,
Els hi faria el pre que ens convoquin com marca el reglament de cada taula o consell, o si creuen que ja no tenen ús, facin els tràmits per eliminar-les. Gràcies.
Molt bé, només, abans de passar la paraula, només per aclarir una pregunta que ha fet ara el senyor Esparrin. Vostè ha dit que els veïns de la ronda de Ferran Puig es van quedar sense llum. No és correcte. No, ho dic, és que torno a dir, és que és important. No són els veïns que es van quedar sense llum. Va ser al carrer que es té sense llum i ha anat anant i tornant, fascinant per actuacions, i jo donaria per resposta així, què hem anat fent fins que hem fet la intervenció final, que és la que ha permès que ara la llum ja hi sigui. És a dir, hem anat fent coses...
per fer tornar la llum però evidentment hi havia un bloc que també anava actuant i ens anava agafant la llum això ha anat així i ha sortit al diari fins que al final hem hagut de fer la intervenció més radical per aconseguir que la llum es mantingui és a dir, des del primer moment hem intervingut com a ajuntament per recuperar la llum al carrer i això és el que hem fet i és el que hem garantit perquè és la nostra obligació i així ho hem fet però no són els veïns de la casa seu sinó que ha sigut la llum al carrer el que no hi ha sigut en aquests dies
Dit això, passo en primer lloc la paraula del senyor Adam Bertran per la pregunta dels talls de llum i també per les llarxes preguntes del senyor Martínez vinculades a esports.
Sí, bon dia, bona tarda a tothom. Hi havia tres preguntes concretes, una sobre el Consell Municipal de l'Esport, una sobre el tall de llum i l'altra sobre les actuacions de l'equipament on hi ha ubicat els diferents elements per fer trial. En quant als Consell Municipal de l'Esport, vam dir que seria entre...
Entre gener i febrer estem a 9 de febrer, per tant encara estem dintre d'aquest període. Sí que és veritat que hem tingut algunes baixes de personal i per tant estem acabant de definir en quin moment es pot fer perquè seria interessant que vingués part del personal tècnic que ha de dur a terme a algunes de les sessions per poder explicar també de manera més tècnica.
tots els diferents aspectes que es puguin tractar, i si aquest personal no el tenim, doncs és una mica més complicat de poder dur a terme. En tot cas, properament acabarà de sortir la sessió, i ja li dic que si no és ara, durant aquest mes de febrer, serà durant el març, i no hi haurà més dilació per tractar els diferents punts que no només apunta vostè, que es podran parlar de qualsevol dels casos, però també dels diferents punts que es van acordar en l'última sessió plenària.
En relació a les actuacions del trial, aquest equipament és un equipament que no està regulat, que aquest club estava entrenant a casa del propi propietari del club i que per intentar ajudar a trobar un espai, intentar facilitar que no fos una activitat privada amb un equipament que potser no es complia els requisits òptims, vam intentar buscar aquest espai al costat del Papallau de Palau.
de caràcter transitori, de caràcter provisional i tal com diu l'autorització el que vam fer va ser justament dir no podem augmentar els temes de neteja no podem augmentar perquè no és un equipament pròpiament regulat i aquí com saben també estem treballant en la definició del futur Palau 3 i per tant tot aquest equipament no tindrà una ubicació definitiva aquí, ja intentarem buscar algun altre espai
Malgrat això hem estat parlant amb el propietari del club diverses vegades, hem parlat amb la policia perquè hi pugui anar a fer revisions periòdiques, però és un espai que realment és difícil de poder controlar perquè entren per un costat, se'n van per l'altre i que costa molt de poder regular.
Totes les actuacions que estan fetes en les diferents àrees són justament en la línia d'intentar garantir la seguretat i l'equipament en equip, però hem de tenir present justament com va començar aquest equipament i que si no es pot garantir aquesta seguretat haurem de buscar una solució més definitiva.
i en relació als talls de llum de font de la púlvora, és un misteri que falla durant 15 dies, després va bé durant 15 dies més, torna a fallar 15 dies més, llavors aquí hi ha múltiples causes. Nosaltres hem estat treballant des de fa no només mesos, sinó anys, en diferents taules, això em penso que va sortir no fa pas gaire en una sessió plenària, que no sé si l'alcalde o la vicealcaldessa o tots dos van estar comentant justament el tema de...
de Font de la Pòlvora, que s'havia constituït una taula a Mendessa. Hem de recordar que com a Ajuntament no tenim el contracte privat dels clients amb l'empresa, que és l'empresa que té el contracte privat amb aquests clients i per tant és l'empresa que ha de garantir el subministre en aquests clients. Nosaltres el que fem és de mediació i totes les incidències que ens arriben
que li asseguro que en són entre moltes i moltíssimes, totes estan gestionades directament amb l'empresa perquè justament puguin donar resposta. És l'empresa que va garantir i va dir que pujaria una vegada al dia i de vegades aquesta vegada al dia s'acaba al cap de mitja hora de donar llum
allà on hagi saltat. De vegades és una hora, de vegades és una hora i mitja. Justament per això nosaltres estem insistint, perquè des de la part política d'aquest Ajuntament i des de la part tècnica també, centrada més a través de serveis socials i de tota la gent del centre cívic i la gent que té vinculació amb aquests serveis, estem intentant donar resposta perquè ningú quedi desprotegit i desemparat en aquesta situació. Però és evident
Que aquí, o s'hi posa algú més que l'Ajuntament, i estic mirant més cap altres administracions amb caràcter més general, o això no se solucionarà. I seguirem parlant més rere més, any rere any, dècada rere dècada, però la situació a font de la pòlvora no se solucionarà. Per tant, aquí nosaltres podem intentar, com teníem previst, que si hi ha talls de llum...
obrir el pavelló perquè les gent es puguin adutxar, però això no és la solució. Podem intentar donar etiquets perquè vagin a rentar la roba, etcètera, però això no solucionarà el problema. O algú s'hi posa realment i fortament, o aquí tindrem una situació que s'anirà perpetuant i cada vegada la gent que ho està fent bé, la gent que està pagant, la gent que té un contracte bé, que té unes instal·lacions correctes, estaran en pitjors condicions. Per què? Per culpa de gent que potser no ho fa bé, però també per culpa d'administracions,
en general, que potser tampoc estan atomant la seva responsabilitat a l'hora de fer. Per tant, aquí el que pregaria és que tothom s'hi posi perquè la gent que ho està fent bé està patint, està patint molt. I obrint les dutxes no és suficient. I donant etiquetes perquè vagin a rentar roba on sigui no és suficient. I per més tècnics de serveis socials que nosaltres hi posem des de l'Ajuntament no és suficient. Les bones voluntats fa dos anys que les estem sentint en reunions on hi som tots, tots.
Però el que necessitem és que la gent, justament, les administracions, justament, i que si la policia ha de pujar cada setmana, qui pugi cada setmana? Perquè tothom diu que passen allà. Però quan hi van, passen moltes coses i al cap de 15 dies no es resol. Continuen haventit talls de llum. Doncs potser no s'està fent l'actuació correcta, potser no cal que pugi la policia i potser no era aquest el problema. Jo no ho sé quin és. I no estigmatitzaré a ningú, a cap persona ni a cap barri. Però tothom s'hi posa o a aquest problema d'aquí a 10 anys el seguirem tenint i bastant pitjor. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies. I ara té la paraula el senyor Sánchez per parlar del tema del carrer Albi, del parc Núria Terès i del tobogán de l'Evesa. Correcte. Pel que fa al pas de 20 anys del capdamunt del carrer Albi...
M'ha arribat per diferents vies ja aquesta reclamació i per tant ja estem treballant per intentar trobar una solució que permeti creuar amb més facilitat. A poca fa el sot del carrer Eugènia a l'alçada de Núria 3 queda apuntat o passaré a l'àrea. Gràcies.
I poca falta de l'Avesa, ja havia parlat amb vostè, que jo treballava perquè durant aquest any em quedés posat. Per tant, aquí estic. Val, merci. Senyor Martínez, sobre el tema de l'espai de Gossos i el Parc Central.
Bona tarda a tothom. Bé, doncs, m'agrada que tregui aquest tema, perquè és un tema que justament, i fa temps que hi estem treballant, i el que podem dir que és que, efectivament, en el parc central, a la parcel·la del davant, hi va un parc d'esbarjo de gossos.
Un part d'esbarjo que serà tancat, a més a més amb mobiliari caní, amb bancs, si han de fer unes obres d'enllumenat, etc. I aquí el que sí que li vull explicar és que a mi m'agradaria que es deixés de parlar de pipicans,
Crec que els pipicans no és l'essència o és la necessitat que necessitem en aquesta ciutat sobre com concebem els espais d'esbarjo dels gossos, perquè pensem que aquests espais d'esbarjo són per gossos i per persones, són espais de relació, socialització de gossos, però també de relació de les persones i es fa comunitat. Per tant, nosaltres estem apostant molt per poder implantar aquest tipus d'espais d'esbarjo canins a la ciutat. I no només...
estem treballant perquè en el Parc Central aquest any pugui ser una realitat és a dir, ja estem fent amb el projecte i amb la propera licitació sinó que a més a més ho tenim en el pressupost un pressupost que esperem que justament perquè evidentment tots aquests espais vol dir es tradueixen en unes inversions que s'han de poder produir i que el que esperem és que quan es donen les discussions dels pressupostos es tinguin en compte totes les noves inversions que fem i els serveis nous que donem
i que a l'hora de la votació ho puguin tenir en compte també amb aquest element i veuran que aquesta partida hi és. Paral·lelament, també els hi haig de dir que no només estem treballant amb el parc central com un nou espai d'agostos a la ciutat, sinó també amb nous espais a la ciutat. Concretament estem treballant amb un pla de ciutat, d'espais del Barjo Caní, en diferents modalitats, en què cada barri pugui tenir un espai tancat
pugui tenir zones verdes amb usos compartits en què els gossos puguin anar deslligats i a més a més no només això sinó que el que sí que és veritat que és una realitat que és que des de l'any passat que es compta amb 5 nou espais a la ciutat de boscos en què els gossos poden anar deslligats en què són boscos que són denominats refugis climàtics perquè són ombrívols perquè a l'estiu la gent hi pugui passejar amb ombra i en aquests espais
ja s'hi pot anar, estan publicitats a la pàgina web i per tant tot el que és el pla aquest d'espais d'Esbarjo Caní és una línia que nosaltres hi apostem que creiem que és una nova necessitat del municipi en què ens hi hem evidentment de posar i que a més a més és una necessitat que la gent demana i que agraeix quan es realitza una inversió en aquest sentit
I també poder dir que en relació als parts dels bars i o canins que ja tenim, també hi ha un pla de millora, no només també en temes de manteniment, sinó també en mobiliari, és a dir, caní i en bancs, és a dir, en confortabilitat, per poder atendir cap a aquest nou model d'espais dels bars i o canins que nosaltres són els que hi creiem i que pensem que és el que incrementen el benestar comunitari. Moltes gràcies.
Senyor Cot, el tema de la incineradora, el tema dels meus comentaris sobre Porta Porta i també el cas del contenidor Joan Maragall.
Sí, gràcies, alcalde. Bé, el tema de la incineradora, com ja vam comentar en un darrer pla, ja no recordo quin, però posar en marxa una incineradora i un equipament i una infraestructura, diguéssim, de país d'aquesta dimensió, doncs un espai gens fàcil, i així ho vam transmetre des del principi. És veritat que hi ha hagut incidències fortuïtes i algunes hi ha d'altres que són més, podríem dir, esperables en aquest sentit, però bé, a la incineradora ja han arribat tots aquells materials que feien falta...
per tornar-la a posar en marxa. És veritat que per poder generar l'electricitat a través de l'incineració de residus, és a dir, de la valorització de residus, que són els de la fracció resta o rebuig, que ja he explicat 10.000 vegades, però bueno, sí que ho explicaran 10.000 vegades més, doncs cal arribar a un punt d'equilibri, cal arribar a una estabilitat del propi sistema industrial, que malauradament en aquest primer intent, podríem dir,
que vam posar en marxa a molts mesos, no hi vam acabar d'arribar perquè eren tres mesos d'aquesta estabilitat. Confiem que ara ben aviat hi puguem arribar. Per l'altra banda, vull recordar, o vull comentar una xifra que em sembla important, que és que més enllà de l'electricitat que genera la inceneradora quan crema les restes de rebuig o de resta, que poden ser, evidentment, de tots els materials que siguin, però sempre és quan es tracta com a fracció, resta o rebuig,
Més allà d'això, recordar que tenim unes plaques fotovoltaiques d'autoconsum a la planta que han generat, en els darrers 12 mesos, més de 394.000 quilowatts hora, que això és un autoconsum important i que nosaltres volem avançar cap aquí, no només fer avançar cap a l'autoconsum energètic de caràcter domèstic, sinó també de caràcter industrial o d'altres equipaments municipals.
Pel que fa als regidors de PSC, la senyora Guerrera i el senyor Martínez, començo amb el contenidor, ho vaig tornar a transmetre, a repetir, doncs que el contenidor està espatllat, pel que sembla aquesta setmana s'havia de posar, per tant entenc que si avui no s'ha posat serà, o bé, no ho sé, al llarg d'aquesta setmana, algun dels propers dies.
I pel que fa a la qüestió dels conneus intel·ligents o el porta-porta, aquest suposat desequilibri o aquest greuge comparatiu entre els dos models, no és veritat. És a dir, nosaltres ho hem explicat a les xerrades que estem fent a nivell informatiu per tots els barris d'aquests dies, és una pregunta recurrent, és veritat, però per dos motius molt senzills. És a dir, nosaltres, en tant que s'aplica aquest canvi i aquesta fase de millor flexibilització, les allades d'emergència deixen de tenir sentit,
I aquestes es reparteixen a tots els barris de porta a porta. Llavors això penso que serà una millora important en alguns barris on ara potser els quedava molt lluny o fins i tot potser no en tenien. Llavors seguirem estudiant de com anar millorant això i altres situacions que s'aniran donant en tant que haguem pogut acabar.
amb tota aquesta implementació i deixem arribar al punt definitiu dels tres models que conviuen a la ciutat de Girona. Llavors, això i més coses, les explicarem també el proper dilluns, la reunió que tenim de seguiment ciutadà, aquesta primera reunió...
Com deia l'alcalde abans, es va haver de suspendre el dia de la llevantada i això ho poden també seguir discutint allà com seguim fent a les reunions de seguiment. I una cosa per acabar, el porta-porta no és, o diguéssim, aquesta diferència no és un greu jo compartir-ho entre els dos models perquè a nivell ideal, a nivell teòric, el que s'hauria d'aplicar és el porta-porta, com passa a molts llocs, que és el més, podríem dir,
el que dóna millors resultats per tant degut a les condicions o diguéssim a la tipologia dels barris de Girona és evident que no es pot aplicar a tot arreu però jo també vull deixar una cosa diguéssim sobre la taula que és que la pròpia conselleria i l'agència de regidors de Catalunya indica i recomana que s'apliquin aquests sistemes per tant no ho sé si hi ha una diferència de criteri vers el grup municipal de PSC Girona
però en tot cas, les ciutats com Girona i les que venen al darrere haurem d'anar avançant cap a aquests nous sistemes. Gràcies. La senyora Vila m'ha demanat intervenir pel tema de taula de recursos educatius que ahir que no es convocava el senyor Esporrin i vol fer un aclariment.
Des d'educació tenim el Consell Municipal d'Educació, aquest està format per quatre comissions diferents i cada comissió es reuneix més o menys cada dos mesos.
i després fem un cop del trimestre un plenari amb totes les comissions juntes i tothom. A tot, tant a totes les comissions com a totes les basques ens reunien com a les plenaris, i està tothom convocat, per tant, en aquest sentit, crec que la regularitat i la freqüència no són menors.
I la taula de recursos educatius, i són cridades els serveis i totes les entitats que formen part d'aquesta taula i que ens nodreixen a la ciutat amb més de 400 recursos educatius. I són al voltant d'una vuitantena.
d'entitats i serveis que estan convocats i fem un cop a l'any la reunió aquesta on es fa tota la coordinació és un espai de coordinació però aquí no hi ha debat és una taula de treball de coordinació i es fa un cop a l'any vull dir que en aquest sentit no he vist ben bé per on venia potser volem dir una altra taula o un altre espai Senyora Liu sobre el tema de la policia i el volum mitjà diari
El tema de l'agressió de la policia, vull dir. Sí, sí. Bé, doncs, sí, nosaltres amb qualsevol treballador municipal que en el seu lloc de treball o pateixi alguna agressió dintre del seu lloc de treball, evidentment, si ens ho sol·liciten ens personarem a la causa.
De fet, el propi policia, vaig tenir l'ocasió de parlar amb ell personalment el dia 1 de febrer, el diumenge dia 1 de febrer, per saber com estava, evidentment va ser un cop de puny en l'ull, i en qualsevol cas ja li vaig transmetre que es recuperés tan aviat com pogués ser, i per tant li vaig també traslladar que qualsevol necessitat, com quan fem amb qualsevol treballador municipal, per part nostra, per personar-nos, ho faríem.
Bé, per part del tema del volum màxim diari, senyora Cots, a veure, primer, ha dit 400 acadèmies. Jo entenc que deu ser un error. No tenim 400 acadèmies a la ciutat de Girona. Entenc que són peticions de volum màxim diari que són les que més o menys vostès han comptabilitzat que tenim. A la ciutat no tenim 400 acadèmies. En tot cas...
Dit això, nosaltres amb les pròpies acadèmies, així com totes les activitats econòmiques que en el seu moment creien que havien de pagar menys del que es deia la seva categoria de la taxa de residus, vostès saben que en la pròpia ordenança hi tenien inclòs la sol·licitud del volum màxim diari.
Aquesta sol·licitud de volum màxim diari implica una reducció de la quota en aquelles activitats que se'ls estimin que és correcte, que generen menys residus del que indica la seva categoria original a l'ordenança fiscal. Dit això...
Ens han entrat moltes peticions perquè justament estem anant al que contempla la llei, que després m'ha d'aclarir una cosa del que ha dit, que és que hem d'anar a taxar i a generar i a fer pagar segons els residus que un genera.
Per tant, totes les peticions que impliquen una reducció de la quota implica que el tècnic d'acció climàtica ha d'incloure la seva firma i el seu informe dient que, efectivament, a aquesta activitat econòmica se li redueix la quota. Per tant, dit això...
Hi ha hagut moltes peticions, s'han ja contestat el 75% de les peticions i hi ha hagut el compromís per les dues parts, tant la política com la tècnica, que abans que s'emeti el nou padró, que això serà a meitats de març, totes les activitats que han sol·licituat el volum màxim diari ja tindran la resposta, en aquest sentit, afirmativa, estimant o desestimant la seva petició que va en consonància amb els litres de residu que genera la seva activitat econòmica.
Dit això, crec, i espero que m'equivoqui el que ha dit, que la nostra taxa de residus no s'ajusta a la legalitat. Ha dit això, senyora Cots? Perquè no és així. Si és el que ha dit això, en tot cas, no és correcte, i si ho ha dit, prego que ho rectifiqui, perquè sap vostè que ens hem adequat a la normativa de llei de residus
que marca tant l'estat espanyol com la Unió Europea, que l'hem adequat, que tenim tots els informes favorables i que hem tirat endavant una ordenança que no ha estat fàcil perquè ha sigut una adaptació difícil per part de la ciutadania juntament amb el nou sistema, però que implica que estem anant-nos cada vegada més a...
fer pagar a les persones o a les activitats econòmiques que generen més residu i de fet ja aquí li comento que en breu amb aquest nou pedró que li dèiem recordin que més del 78% dels usuaris domèstics se'ls baixarà la tarifa perquè han fet un ús habitual del servei que aquest és l'esperit de la norma legal que nosaltres hem portat a l'ordenança fiscal moltes gràcies
Senyor Fons, sobre la parcel·la de Montilivi, sobretot... Sí, sobre els necs, també. Doncs perfecte. Efectivament...
La situació sobre els Next Generation ens ocupa des de fa molt de temps, i no només ens ocupa, sinó que per si el que hem fet ha sigut actuar en diferents instàncies. És a dir, per una banda, en fer un seguiment molt detallat de l'abans de totes les obres de la ciutat vinculades als fons Next Generation, però també per altra.
per aconseguir allargar encara una mica més el termini de realització. Els Cinex Generations han demostrat arreu del territori que són uns fons molt exigents en els quals es requereix d'una gran complexitat ja no només documental sinó també procedimental i és per això que molts d'aquests Cinex Generations arreu del territori han requerit i han necessitat més temps per poder-se aplicar.
Per tant, des d'aquí tornem a demanar que es pugui flexibilitzar el termini de justificació dels diferents NECs que s'unifiquin en els terminis més generosos i que no siguin restrictius des dels diferents governs en els quals estan gestionant a dia d'avui aquests NECs Generation, com és l'estat espanyol i el govern de la Generalitat de Catalunya.
I Simone de la Parcel·la Montilivi, la Diputació de Girona, s'ha posat en contacte amb nosaltres encara per avançar al respecte. Gràcies. Moltes gràcies. I, no, senyor Cots, no, prexi preguntes, ja ho resoldran com en d'altres moments després i ja està. Ja ho sé, però després vostès ho acaben de parlar i ja està.
Doncs ja està, doncs ja ha quedat aclarit, doncs ja ha aclarit. Vostè no ha dit això, queda aclarit i queda recollit, que no ha dit el que el senyor Oliu li havia preguntat. Fantàstic. Senyor Egeix, sobre el tema de la subvenció del SOC.
Deixo un moment de complementar els Next Generation. El govern espanyol va rebre una dotació de 163.000 milions d'euros i ara mateix n'ha convocat 56.700 milions d'euros. Per tant, el propi govern espanyol està en una taxa d'execució d'un 34%. Davant la taxa d'execució d'un 34% dels fons Next Generation, ha creat un fons subirà.
Ha quedat un fons sobirà perquè no han pogut executar els necs per donar la continuïtat als necs. Per tant, jo crec que és molt difícil executar els Next Generation, que ho vaig dir el primer dia. No hi ha hagut simplificació administrativa i per tant s'ha resultat que estan sent complicats. Tot i així nosaltres estem treballant i crec que podrem portar dades respecte a un percentatge important de necs, però recordin que el govern espanyol està en un 34% d'execució.
Respecte a la sentència aquesta, la sentència aquesta l'hem d'ubicar a l'any 2016. En aquell moment, si no ho recordo malament perquè ho he buscat, hi havia regidor Rodríguez d'Ocupació, regidora Panec i primera atinenta d'alcaldia, i el que va passar en aquesta convocatòria, senyor Berai...
és que a l'estat d'ocupació de Girona hi havia dos requisits que no es van complir. Primer hi havia 12 persones que demanaven en el moment de la inscripció de ser persona a estar inscrites en el registre de sol·licitud de persona buscant l'ocupació, que es deia DONO,
i la sentència el que fa és dir que aquest requisit d'aquelles 14 persones que no es van agafar no complien aquest requisit i per tant hi ha un altre requisit que era que aquestes persones havien estat en un programa de 3 mesos i es va allargar en un programa de 6 i a més a més després es van accedir a posicions de l'Ajuntament per tant el que fa el Tribunal de Justícia és reconèixer
que no es va fer un bon ús d'aquella convocatòria i és del 2016 el cas i ara ha arribat la sentència i serà objecte de... s'ha recorregut ja. Finalment, bé, sobre el tema de participació, evidentment ja que ha quedat el Consell de Consell Social, que hi ha la senyora Riquelme, que ho pot comentar també,
Sí, pel que fa a la Consell de Cohesió Social, és veritat que fa molts mesos que no es convoca, però es convoca regularment. Sí que és veritat que potser l'ADE ha estat en els últims mesos més concentrada en altres projectes importants i això havia quedat potser més endarrerit a l'agenda. Però, si tot va bé, el podem convocar abans que acabi el mes de març. Per tant, és una cosa que resoldrem ràpid i hi ha una certa periodicitat. Sí que és veritat que hi ha hagut aquest...
espai que potser s'ha allargat una mica més del compte Sí, moltes gràcies el mateix amb la taula d'habitatge que s'ha convocat tres vegades, és veritat que ara fa uns mesos que no s'ha convocat però totes aquestes que estem dient són taules que s'han convocat durant aquest mandat en diferents moments, ara fa uns mesos que és veritat que no s'han convocat però no es pot dir que no s'hagin convocat em penso el Consell Participatiu per la Llengua i algun o dos més dels que ha dit del conjunt de tots els que tenim són els que no hem convocat durant el mandat
Ho dic per entendre la globalitat. I a més a més hem afegit comissions de treball noves, hem afegit l'Ajuntament M'Escolta, hem afegit els espais també de debat públic vinculats a residus, que s'han fet dues rondes per tots els barris, s'han afegit les audiències que s'estan fent amb l'alcalde i amb els residus de barri a tots els barris. És a dir, jo crec que participació se n'està fent. Sempre se'n pot fer més, segur.
però estem en un bon moment pel que fa a espais de trobada i de participació dels junins i dels juniors. I sobre les dues preguntes que ha comentat el senyor Fuentes, veia que són molt interessants el plantejament que fa sobrevivents des de Girona. Nosaltres és veritat que vam fer un plantejament en la bilateral, en la Generalitat, per aconseguir que arribessin fons de la Generalitat
pel que fa a l'empresa pública d'habitatge de la ciutat, que és vivendes, per poder-la reflutar, en el cas de poder tenir recursos, que ens ajudaria, com, torno a dir, ja es m'ha explicat diverses vegades, la Generalitat ha fet en altres localitats catalanes i l'Estat ha fet per decret, ha dit, amb l'Ajuntament de Barcelona i amb la Diputació de Sevilla i amb la Diputació de Barcelona, totes tres, per cert, per qui no ho sàpiga, governades pel Partit Socialista Obrer Espanyol,
no sé per què no ho ha fet amb altres capitals i amb altres diputacions, sí que ho ha fet amb aquestes del mateix color i partit polític, van demanar aquests diners, malauradament, en aquest espai del bilateral, el govern de la Generalitat va considerar que ja s'havien arribat a acords suficients i que en l'àmbit de l'habitatge
Aquesta petició que fèiem nosaltres no se tenia i que en tot cas veuríem si durant el 2026 es podia atendre. Jo crec que és bastant clau que puguin arribar aquests recursos a nivell de Generalitat per l'habitatge per aconseguir poder tirar endavant una proposta com aquesta.
Si no, doncs és més complicat. Per tant, jo crec que és un element clau i en aquest sentit nosaltres seguirem pressionant i si vostès, des de la seva posició, doncs ens poden ajudar en aquest sentit, benvinguda serà l'ajuda. I sobre el tema dels 10 anys que ha comentat, aquest és un tema que estem treballant ara mateix amb les bases per poder, quan tinguem aquests habitatges en disposició, poder...
que siguin donats, oferts, no?, aquests pisos de protecció a la gent i que s'hi pugui presentar, hi hagi un partit en sorteig, hi ha d'haver unes bases, aquestes bases s'estan treballant, s'estan acabant de treballar a nivell tècnic, també d'acordar a nivell del govern de la ciutat i quan, doncs, tinguem aquesta feina feta, evidentment les podrem compartir i aclarir els dubtes que puguin generar. I crec que no hi ha cap més pregunta a respondre i donaríem el ple per conclòs.