El primer cafè. Comença el dia connectant Girona FM per conèixer què passa a Girona i saber de primera mà l'actualitat local i de servei. Un programa per començar el dia sabent tot el que necessites. De dilluns a divendres a partir de les 9 del matí amb Pau Villafanyer, Saïd Svall i Arnau Vila. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina.
Són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dimecres 9 d'octubre de 2024 i ens hem aixecat a Girona ara mateix amb 19 graus de temperatura. Bon ambient, això sí amb alguns núvols en aquest inici d'una jornada que s'espera amb vent i tot i així amb temperatura alta, com dèiem, amb 27 graus de màxima. Per tant, avui no caldrà segurament jaqueta.
Tot això al meu costat per comentar tota l'actualitat, notícies, temps, esports, enturals, dies mundials, tot i més. Aquí al primer cafè de Girona, FM, no sé si és més de cafè amb llet, de tallat, de cafè sol. Arnau Vila, molt bon dia. Què tal? Molt bon dia, com esteu? Tu d'aquests. Jo sóc força de cafè amb llet, eh? Cafè amb llet, amb got o amb tassa?
Tassa, però els de got també no em desagraden. Bueno, o sigui, toques tots els recipients. Veurem què toca i què deixa de tocar en Saït Esvall. Saït, molt bon dia. Bon dia i bona hora. I tu què? Jo què de què? Ah, el cafè, dius. Últimament sóc de cappuccino. Ostres, si verita, eh? Últimament, eh? Vull dir, també és veritat. I he de dir una cosa, el cafè diu molt sobre la gent.
Com se'l pren, com no se'l pren, si va amb sucre, si sense... Un cafè defineix moltíssim a la persona. Jo pensava que llegies allò que es deia... Els possos. Els possos de cafè, de veure el futur i tot plegat. No, jo sóc més perspicaz que no pas de... Jo no crec tant en aquestes coses, crec més a l'observació. Jo sóc de l'escola de Sheryl Holmes. Estem parlant aquí amb el barista es va, eh? Dius que no creus en aquestes coses, però sempre dius que t'agradaria fer el tarot.
Fer l'horoscop, i tant, i ja ho farem, ja trobarem la manera. El que passa és que jo soc de l'escola de Baker Street, jo soc dels de Sherwood Holmes i companyia. Perfecte. Sé que és veritat que al migdia jo un de sol també m'entre bé, i m'estic acostumant sense sucre, això sí. Perquè de vegades n'hi poso massa i sí que hauria de posar-ne una mica de sol que m'ha acompanyat.
Mets enllà d'això, avui pel que fa al centural tenim, mira, Sant Dionís, no sé si en coneixeu cap o no. Sí, en coneix un. Doncs mira, Sant Joan Leonardi, posa, i Sant Lluís Bertran. Avui el centural català i pel que fa també a dies mundials, dies internacionals, avui tornem a repetir. I és que avui posa 9 d'octubre, dia mundial del correu, una altra vegada, i dia europeu de l'art rupestre. O sigui que avui, mira, tornem a, jo que diria, repetimos...
Setmanes internacionals. Doncs sí. Ja no són dies, són setmanes. D'aquí a poc i falten els mesos. Pintures rupestres, dius? Sí. T'ho dic perquè n'hi ha unes quantes... Hi ha gent que s'ho està fan en sèrio, això de les pintures rupestres? Ah, sí? Sí. Molt bé. Ja veuràs. Ah, doncs... Després ho descobrirem, esports. Mira, i avui també tenim... Us tinc una petita sorpresa. Aviam? Després... No, ara no us la diré. Ah. O sigui, és a dir, us faré esperar una miqueta. Ell em sembla que és aquest, però també l'ho deixem sorpresa. Sí, després ho comentarem...
Però avui pot ser... Pot estar bé. Pot ser noticiable. Doncs, si és noticiable, estarà aquí al primer cafè de Girona FM. Per tant, anem a fer les notícies.
Ara ja són les 9 i 4 d'aquest matí, parlem que desallotgen 11 famílies d'un bloc de pisos al barri Vell de Girona. Es tracta d'un bloc que té 16 pisos i la propietat està dividida entre dos titulars. Un d'ells és qui va executar el desnonament dels 11 famílies, mentre que els altres 5 pisos, que també estan ocupats, no tenen data de desallotjament.
A serveis socials va oferir un allotjament temporal per tres famílies que tenen un informe de vulnerabilitat. Les altres vuit van quedar al carrer. Desire Calvera és una de les persones desnonades i explica que portaven molts avisos de desnonament i que havien pogut aturar-ho fins ara.
Jo porto 4 anys aquí, he passat dos desnonaments i aquest és el tercer. A mi me van donar un 90% que me'l tornarien a parar perquè el dia 8 havíem de sortir tots i s'ha traçat fins al dia 25 per falta de policia.
Llavors, clar, avui ha arribat el dia i ja el fet que els advocats ens van dir, bueno, ens van donar llargues, que ja us direm alguna cosa, ja us direm alguna cosa, no han dit res, i ha arribat el punt que avui hem hagut de marxar i buidar totes les cases. Des del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya critiquen que es faci fora la gent per destinar els pisos a apartaments turístics.
D'altres notícies d'avui d'aquest dimecres, parlem que el regidor de gestió de recursos i atenció a la ciutadania, Sergi Font, respon al PSC davant la petició de la seva dimissió. Font va explicar a Girona FM que entén que l'oposició s'agafi a aquest informe del secretari per jugar les seves cartes, però que està tranquil perquè el govern actua, o actual, més ben dit, és qui ha fet l'esforç més gran per solucionar el problema.
És a dir, l'oposició lògicament ha d'agafar qualsevol pal que els pugui sortir, i en aquest cas van agafar aquest. Però també molta tranquil·litat, perquè soc plenament conscient que des que hem entrat al govern hem fet les coses ben fetes,
Soc també perfectament conscient que la manera com s'ha explicat o s'ha venut aquest concepte d'ostres, negligència greu, és aquest govern que és negligència greu i no és així. És a dir, el secretari parla de negligència greu, però en cap cas no fa referència a les actuacions que han passat des del mes de juny del 2023 fins ara.
El regidor va dir també que el tema de la valoració de llocs de treball s'allargarà durant tot el mandat, però que estan en vies de tancar tots els acords. Per altra banda, com a representant de Guanyem Girona, Font també va condemnar les pintades que Arran va fer a l'antic teatre Odeon. Nosaltres això ho tenim claríssim, ho pinti Arran o ho pinti qualsevol altre col·lectiu, però nosaltres...
una de les parts essencials com a govern de Girona és protegir el patrimoni de la ciutat. I és per això que es va actuar ràpid. És a dir, nosaltres a nivell discursiu podem estar, ens podem trobar o ens podem deixar de trobar, però aquí no estem parlant del fons, no estem parlant del discurs. Lògicament estem parlant d'una afectació a una part de patrimoni de la ciutat de Girona. I és per això que hi va haver una actuació ràpida de l'Ajuntament
per tal d'esborrar aquestes pintades, i no només això, sinó que ens vam posar en contacte també amb la propietat per tal de veure de quina manera tornàvem a la restauració d'aquella façana en concret. Sobre si entenia que hi hagués gent que reclamés que l'alcalde ho denuncies públicament, Fon va dir que el que va fer l'alcalde és actuar amb celeritat per arreglar la situació sense la necessitat de fer-ho de cara al públic.
D'altres qüestions, 9 i 8 d'aquest matí, parlem que Girona incorpora les polseres sentinella com a mesura de seguretat davant de possibles intoxicacions de begudes a les fires de Sant Arcís. Unes polseres reactives que es distribuiran a persones que tinguin la sospita que hagi patit una intoxicació a la beguda i que aniran acompanyades d'altres mesures que ja hi havia l'any passat, com servir aigua de forma gratuïta, taps per les orelles o preservatius i alcoolímetres. Tot amb la voluntat de fer unes fires més segures i inclusives, com explica Sílvia Bosch,
regidora de Salut i Benestar Emocional. D'aquí voluntàriament pugui optar aquestes polseres sentinella, unes polseres que el que ens ajuden és que en cas de sospita que tinguem la beguda adulterada puguem detectar més de 22 tipus de substàncies tòxiques que poden estar present a les nostres begudes.
A part, l'Ajuntament també ha col·laborat en el desplegament a Girona de Dinder Club, una aplicació de cites i plans per a persones amb discapacitat intel·lectual. Unes fires que també tindran la seva beguda oficial, un còctel sense alcohol amb el nom de mosqueta, basat en la poma com a ingredient principal. I us he de dir que vaig tenir l'oportunitat ahir de provar-lo i està molt bé.
a mi que m'agrada molt la poma em va agradar té un toc de llimona també i així estil una mica refresc i està molt bé valdrà dos euros i mig una miqueta més car que potser un refresc normal però no tan car com una beguda amb alcohol i bueno us recomano provar-lo perquè val la pena i lligat en aquest cas a les fires de Sant Narcís si tot va bé avui s'hauria de conèixer el pregoner o pregonera
de les Fires de Sant Narcís Estarem pendents i a la que sàpiga doncs us ho diré, que han trucat a tu Arnau? De moment encara no, però jo crec que els progressos ja ho saben, eh? Té el telèfon amb soroll, per si de cas Senten granotes a les... Exacte
D'altres qüestions, parlem de professionals del Trueta i la Fundació Universitat de Girona perquè impulsen el primer màster en infermeria endoscòpica de l'Estat. Un màster que neix de la necessitat d'aprofundir en els coneixements i habilitats dins d'un àmbit que durant els darrers anys ha experimentat una important evolució pel que fa al nombre i la complexitat dels seus procediments. La formació s'ha configurat de manera que els titulats en infermeria puguin adquirir noves capacitats en àrees d'endoscòpia com la del Trueta,
que va registrar més de 9.500 proves i també exploracions durant l'any 2023. 5 minuts i un quart de 10, canviem de tema, parlem del Girocòmic, perquè tindrà 200 expositors i més d'un centenar d'activitats. La Fira de Girona acull aquest cap de setmana la vuitena edició del Girocòmic, la Fira del Còmic, el manga i l'entreteniment de Girona.
Aquest any amb la novetat d'un espai podcast i zona infantil més grans. Tot això es complementarà amb més d'un centenar d'activitats per tots els gustos com conferències, tallers, signatures, manualitats, tornejos, música, zona gastronòmica o videojocs i jocs de taula. La fira a més destaca per la seva Artist Alley que reuneix un centenar d'artistes. L'horari de la fira serà els dos dies de 10 del matí a 8 del vespre.
D'altres qüestions, Cristina Plazas porta la pura passió de la novel·la francesa Nier-Ernausch a la temporada alta. El muntatge dirigit per Lucía del Greco descriu l'obsessió d'una dona per un home casat i l'espera a la qual queda sotmesa, així com una passió també incontrolable i també el luxe d'haver-la experimentat.
La motivació del greco per adaptar el text surt de dues preguntes que es formulen llegir-lo, per què no es parla de la passió de les dones a partir d'una edat determinada i si el desig és una qüestió de joventut. L'obra es podrà veure al Teatre de Salt el 12 d'octubre i farà parada el 13 de novembre fins també a l'1 de desembre a l'Acadèmia.
I avui també parlem que Martina Cabanes guanya el primer combat del torneig de dramaturgia del Tempora d'Alta. El públic reunit a la sala La Planeta aquest dilluns va escollir el text de Cabanes, Éxodus Premium, interpretat per Francesc Cuellar i Cesc Apinyón. A la peça, una dona gran recorre als serveis d'Éxodus, una empresa de serveis que acompanya en els darrers moments de la vida. Cabanes s'ha imposat a Marcos Luis Hernando, que va presentar Saber morir-se com a qualsevol altra persona, interpretada per Maria Pau Pijem i Carme Pla.
Més qüestions, afers i interns, assenyala el caporal de Santa Coloma com a líder de la trama que traficava amb marihuana comissada. Durant el judici a l'audiència, el sergent d'afers interns que va dirigir la investigació ha declarat que el caporal prenia totes les decisions i que dins el grup cadascú tenia clar quin era el seu rol.
Arran dels seguiments que els van fer, aquí les intervencions telefòniques i també la sonorització del cotxe policial també van ser clau. La cap d'investigació ha dit que va descobrir com els Mossos Acusats jugaven amb el pes de la marihuana per no aixecar sospites sobre la droga que s'enduien i que fins i tot una part del grup enganyava l'altra a l'hora de repartir-se els diners.
Una caja de cogollos que encuentran en una entrada, en una plantación de marihuana, hay una caja de cogollos. Los cogollos son lo importante. Las plantas de marihuana realmente no tienen principio activo. La propia planta en sí no tiene principio activo. Y esto lo aprovechaban para hacer los pesajes. Tú puedes pesar una planta, pero has quitado antes los cogollos. Los cogollos son los que tienen principio activo. Eso es la droga. Entonces jugaban un poco con esto. También que las plantas se pudren, pierden agua...
No hay un sitio en las comisarías, no hay un sitio para hacer un secado adecuado, entonces estaba todo ahí en esa furgoneta que no se ventilaba, había cantidades podridas, había cantidades antiguas, de comisos antiguos, había cantidades más nuevas...
A seva declaració, el sergent també va explicar que van descobrir com part del grup, un agent i el matrimoni, enganyaven l'altre, el caporal i l'altre mosso. Entre d'altres, a l'hora de repartir els diners de la venda o bé simulant que la droga que es desviava pesava menys.
D'altres qüestions d'avui, 9 i 14 d'aquest matí, la Policia Nacional expulsa 48 delinqüents en un any de les comarques de Girona, la majoria multireincidents. Durant la celebració dels Àngels Custodis, el comissari Leoncio Martínez va detallar també que les unitats d'estrangeria de la Jonquera, Portbou, Puigcerdà i Camprodon, les que se centren en els passos fronterers, van detenir més de 2.500 persones per infringir la llei d'estrangeria i van arrestar 297 persones reclamades per la justícia, tant de l'estat espanyol com d'altres
En la comisaría conjunta de la Junquera, de Pertús, así como en las unidades de Pueblo, Cucharada y Campodón, se han controlado los flujos migratorios, habiéndose detenido a más de 2.500 personas en aplicación de la ley de extranjería. También se han detenido a 297 ciudadanos reclamados por la justicia, tanto española como la de otros
Durant l'acte, Leóncia Martínez va aprofitar per acomiadar-se perquè es jubila d'aquí a pocs dies després de 44 anys com a policia, 40 dels quals exercint a les comarques de Girona i va reivindicar l'educació de servei a la ciutadania. Parlem de Figueres perquè dotarà la Guàrdia Urbana de pistoles Taser, de gas pebre i de detectors de metall.
Junts per Figueres farà la petició en forma d'emoció al ple de dijous i té la voluntat que s'inclogui als pressupostos del 2025. L'escrit remarca que els models de delinqüència que s'han instal·lat en els darrers temps a moltes ciutats mitjanes en requereixen dotar els cossos de seguretat de mitjans més efectius i actualitzats. En aquest sentit afirmen que els principis d'actuació per a proporcionalitat, congruència i oportunitat, que la majoria dels supòsits exclou també l'ús d'alarma reglamentat.
L'emoció recull que aquesta premissa fa que el policia es trobi en molts casos en una situació d'inferioritat respecte de l'individu a qui cal aturar. Protecció Civil aprovarà 16 sirenes de risc químic a la Tordera, l'Aran, la Catalunya Central, el Penedès i Girona.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Més qüestions, parlem de la Diputació de Girona, perquè crea un nou fons extraordinari de 7,4 milions per als ajuntaments i als Consells Comarcals. S'aprovarà la setmana vinent per ple i s'ha pogut habilitar gràcies a la injecció econòmica rebuda arran de la liquidació positiva dels tributs de l'Estat de l'Exercici 2022. El fons es vincularà en aquest sentit, o es vehicularà, millor dit, a través de la Diputació
de subvencions que rebran tant els ajuntaments com també els Consells Comarcals. A cada consistori se li assignarà un import fix determinat en funció del nombre d'habitants que s'estendrà des dels 20.000 fins als 150.000 euros, quantitat també que percebrà Girona Ciutat. La presidenta de la Diputació, Miquel Noguer, destaca que els ENs locals ja ho cobraran a finals de novembre o principis de desembre.
9 i 17, altres notícies, parlem que el govern fixa per al 2032 l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora de l'Alt Empordà. El govern va fixar aquest dimarts el calendari de les actuacions per disposar de més aigua fins al 2034. Destaca la nova dessalinitzadora de l'Alt Empordà que l'executiu preveu que pugui estar operativa el 2032. Aquesta infraestructura compta amb una inversió de 200 milions d'euros i produiria 200 litres d'aigua per segon.
Una altra actuació destacada és la connexió d'aigües residuals del Besòs a la depuradora del Llobregat, prevista pel 2028. Amb el total de les actuacions, la previsió és arribar als 280 hectòmetres cúbics adicionals d'aigua el 2030. Més qüestions, parlem de l'abisbal, perquè liquida el contracte a MacBard declarat nul el 2010 sense pagar els 2,5 milions que reclamava la companyia.
El pacte entre el consistori i Agbar contempla que no es pagarà res per la liquidació i també que l'empresa retirarà les demandes que té interposades contra l'Ajuntament de l'Avisbal. Això donarà via lliure a licitar el nou contracte pont que l'Ajuntament vol fer per dos anys a prorrogables i que serà previ també a la municipalització del servei d'aigua. Així ho ha explicat l'alcalde de l'Avisbal, Òscar Aparició.
I aquests dos anys ens permeten, precisament això, un cop ja tenim la seguretat, el contacte està liquidat, un cop tenim la seguretat que durant dos anys podem prestar el servei a través d'una empresa, doncs rebre tot aquest coneixement, saber l'estat de la xarxa, saber com es gestiona l'aigua, formar alguns tècnics perquè ho facin, per d'aquí dos anys, o dos anys i la pròrroga d'un any, ser capaços de municipalitzar aquest servei, si les condicions en aquells moments legals i econòmiques ho donen, no?
L'acord caldrà que s'aprovi el ple d'aquest octubre, però ja és segur que tindrà, que tirarà endavant amb els vots favorables de l'equip de govern, del PSC, Junts i tots per l'abisbal. Laura Millan, primera dona, alcaldessa de Palafrugell. Millan ha estat escollida aquest dimarts al vespre, alcaldessa de Palafrugell, la primera dona que ostenta aquest càrrec a la vila del Baix Empordà.
La investidura es va produir en un ple extraordinari amb 14 vots a favor, els 9 dels PSC, els dos de Som Gent del Poble, soci de govern dels socialistes, els dos de Palafrugell en Comú, Podem, i el del regidor de Vox. Millán va agrair el suport i la confiança a l'equip de govern i la disposició i al conseller, els regidors de l'oposició. També va agrair a les associacions la feina que fan i arribar allà on l'Ajuntament no arriba. La fins ara segona tinenta d'alcalde substitueix en el càrrec Juli Fernández,
que recordem ha estat nomenat recentment director general d'Economia i Finances del Govern. Cambiant de tema, més de 30 empleats de l'Hospital de la Cerdanya que viuen a la Catalunya del Nord, abocats a pagar impostos als dos costats. Així, denuncien que tot i que la governança de l'equipament sanitari recau en una agrupació europea de cooperació territorial, en la qual Catalunya hi participa en un 60% i França en un 40%, no se'ls està tenint en compte...
la seva condició de treballadors transfronterers. Això implica que, a banda de pagar cada any a la hisenda francesa, l'agència tributària el reclama un 19% del seu sou per l'impost de la renda per a no residents. Els primers requeriments els hi van arribar l'any passat i estan pagant els dels exercicis 2019 i 2020.
L'arxiu de la Garrotxa rep 1.369 pergamins del segle XIII al XIX de la família Noguer de Sagaró. Són documents, plecs, escriptures i quadrants d'inventaris antics. Segons informa l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural, és un fons patrimonial d'interès singular per la història documental agrària de les comarques de Girona.
S'identifica l'ordenació feta per Pere Puigbert Durant, finalitzada l'any 1860, en la que data i signa els llibres mestres de l'aixiu. També es pot veure com va organitzar la documentació en plecs de pergamins i lligalls, en suport de paper, titulats i descrits.
Canviem de tema, parlem del president Illa perquè enfoca el debat de política general cap a l'habitatge i anuncia 50.000 pisos públics i 4.400 milions d'inversió. El cap de l'executiu català ha anunciat la construcció d'aquests 50.000 pisos públics fins l'any 2030 en el marc d'un nou programa d'habitatge.
que comportarà la inversió de 4.400 milions d'euros. El finançament ha estat un altre dels temes que ella ha subratllat a la intervenció, tot assegurant que el pacte d'investidura amb Esquerra Republicana es complirà en els termes i calendaris acordats. Ella també ha afirmat que el rumb de Catalunya ha de ser deixar enrere la confrontació herma i aprofitar també les oportunitats de col·laboració amb el govern espanyol.
Un estudi alerta de la cronificació del lloguer, sense expectatives d'herència i amb barreres per comprar-se un pis. Així ho conclou l'estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona que es fixa en la població llogatera sota el títol de propietaris a inquilins. Segons l'estudi, la cronificació del lloguer té a veure amb els ingressos i la capacitat de comprar un habitatge, però també amb les baixes expectatives d'heretar un immoble, així com les barreres per accedir a una propietat.
D'acord amb una enquesta feta a un miler de casos de lloguer a Barcelona, 7 de cada llogaters no espera heretar un habitatge. Tot plegat, avisen els investigadors, condemna els llogaters a fer de la seva situació una opció a llarg termini.
Sant Joan de Déu alerta d'un augment preocupant dels trastorns mentals en infants i joves. Tot això en el marc de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental. El centre barceloní ha presentat les dades assistencials corresponents a l'any passat i, segons els seus responsables, s'ha consolidat com a primera institució en l'àmbit de la salut mental arreu de l'estat espanyol.
Dispositius dedicats a aquest àmbit a Espanya van atendre l'any passat 158.250 persones, entre les quals 26.000 quatre joves i nens. A Catalunya hi va haver 28.986 atencions, amb un total de 4.000 ingressos.
9 i 23 d'aquest matí d'altres qüestions, parlem de Niu Bo, perquè proposa l'exconseller Joan Manuel del Pozo com a nou president del Consell d'Educació de Catalunya. La titular de la cartera d'ensenyament del govern de la Generalitat ho va dir a través de la xarxa Social X, on es va mostrar convençuda que del Pozo farà una gran feina a la nova assignació. També va definir el Consell d'Educació com un espai necessari de debat i com a proposta que aglutina el conjunt de la comunitat educativa.
Del Pozo va exercir de conseller d'Educació durant el maig i el novembre del 2006 i entre el 2006 i el 2008 va ser diputat al Parlament de Catalunya pel PSC. I en clau estal hem de parlar que el Congrés fa el primer pas per prohibir les associacions que facin apologia del franquisme.
La iniciativa, que ha tirat endavant amb 314 vots a favor, 33 en contra i cap abstenció, recorda que la Constitució proclama àmpliament el dret de crear associacions i reivindicar el seu valor en una societat democràtica i plural. Tot i això, avisa que aquest principi fonamental limita també amb la llei de memòria democràtica aprovada fa dos anys i que prohibeix l'enaltiment de la dictadura que fan entitats com, per exemple, la Fundació Francisco Franco.
I en clau internacional hem de parlar que el planeta registra el segon setembre més càlid des que s'entenen dades segons Copernicus. Situo la temperatura mitjana global durant el setembre d'aquest any en els 16,17 graus centígrados. Això són 1,54 graus per sobre els nivells preindustrials de temperatura del setembre, en aquest cas de fa uns anys.
El mes de setembre, més calorós registrat, va ser l'any passat, quan la temperatura mitjana va ser 1,74 graus superior a la mitjana del setembre del període 1850-1900. En aquesta línia, la temperatura global del planeta, aquest 2024, s'encamina a ser la segona més alta des que hi ha registres. Per ara és 1,62 graus superiors als nivells preindustrials.
I avui també us expliquem que activistes llancen pintura vermella sobre Pilar Rahola per denunciar la complicitat amb el genocidi de Palestina. El succés va tenir lloc mentre Rahola participava a la conferència inaugural de la Fundació Universitària Martí Lomar a la Garriga, després de l'acció assegura...
Al mateix mitjà, els activistes li han assenyalat que està tacada de sang. L'emissora municipal de la Garriga, Ràdio Silenci, ha indicat de la seva banda que la conferència amb Rahola s'ha vist interrompuda pels manifestants que han llançat pintura vermella a la convidada en protesta contra l'estat d'Israel. Era la primera xerrada del curs. Arriba el temps.
I connectem-me amb en Luismi, a veure què ens explica, a veure com pintarà això d'avui. Luismi, molt bon dia, com serà això? A veure. Bon dia, jornada marcada pel vent. Avui, a les comarques de Girona, i de fet, a hores d'ara, ja xiula de valent el vent de Ponent o el vent de Garbí. Ja està fent també pujar la temperatura a moltes contrades i tenim valors que a la Costa Brava, fins i tot, no han baixat dels 21 o 22 graus al llarg d'aquesta nit passada. I aquesta tarda...
Ens atensarem als 27-28 graus a molts municipis, fins i tot també de la Garrotxa, de l'Alt Empordà. Només aquesta temperatura quedarà per sota dels 20-22 graus a la Cerdanya i al Ripollès. Aquest vent que no deixarà de bufar, compta arran de mar també amb la mala mar.
Tindrem cops de vent de garbí que faran que hi hagi onades de dos o tres metres amb molta facilitat. I de pluges, la veritat és que molt poques. Quedem a racer d'aquestes pluges que sí que tindrem en d'altres contrades catalanes. A casa nostra simplement aquest cel emblanquinat i poca cosa més. Aquesta tarda sí que els núvols es faran més gruixuts, sobretot al vespre. I ja demà serà quan plourà una mica a casa nostra, també amb el gir del vent cap al llevant. Us seguirem a la xarxa.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Lucínia, per aquesta informació. Ens en retrobem demà, que tinguis un bon dimícres. 9 i 27 aquest matí arriben els esports, parlant de Castoani i Mishel tindran un gran mural al centre de Girona.
Sí, el jovent gironí ha encarregat a l'artista Miguel Martínez un mural per immortalitzar la històrica temporada del Girona a la Champions. Concretament està situat al passeig Canalejas, molt a prop de reclams turístics com el Cú de la Lleona o la plaça Independència. El podeu veure que està en procés de finalitzar-se. Tot apunta que cap a finals de setmana potser ja pot estar enllestit. Bé, però ja ho hem dit i escolta...
Home, un bon detall, la veritat. Home, sí. I molt xulo, eh? Jo he anat passant aquests dies per allà, he vist com, en aquest cas, Miguel Martínez està en aquest procés de creació i està quedant molt maco allà sota les vies i, home, jo crec que també serà un reclam, un lloc on fer-se moltes fotografies. Home, sí. Estarà molt bé. És com el mural aquell de Maradona a Can. Per exemple, a Nàpols. Sí, sí, sí.
doncs aquest mural que estarà a Girona en breus ha acabat i també en clau futbol doncs un jugador emblemàtic com és Andrés Iniesta s'acomiada del futbol als 40 anys un jugador que jo crec que té és dels pocs que deu tenir dos gols en els quals sobretot un tothom recorda on era aquell dia o sigui que
el geni de Fuente Alvilla emocionat i amb la veu entretallada i va tancar la seva tapa de jugador amb protagonistes de la seva història daurada i això sí, va comentar una mica el que més valorava d'aquesta carrera, que recordem ha acabat amb 40 anys als Emirats Àrabs, bueno, una mica allargant una mica el xiclet Ah, em pensava que estava al Japó encara No, no, no, va marxar Sí, va marxar, va marxar
Tu te l'imagines? Diuen que vol ser entrenador. Tu te l'imagines? Ser un arengalló, minut 90, 0-0... Costa una mica. Vamos, eh, chicos. Home, tampoc coneixem l'Iniestà, diguem-ne, de portes endins. Potser té un caràcter que ens sorprendria, però... No ho sé jo, eh? Fa com de mal dia. Fa de mal dia, eh? Sí, costa veure, per exemple, l'Iniestà...
com a Luis Enrique que ara ens ha fet un documental de Luis Enrique que se l'heu portes endins que té molt bona pinta i sí, fa difícil creure que un pugui ser semblant a l'altre però bueno, hi ha entrenadors per tot veurem què passa amb el futur d'Iniesta, en tot cas ahir es va acomiadar del futbol Mireu Frank Rijker
Que era un tio relativament tranquil Menys aquell cop que va rebentar una banqueta Menys aquella vegada Precisament a Montjuïc El dius companys Contra l'Espanyol Va ser un tio molt tranquil A veure com celebra els gols Allò en plan Gol Jo el veig més fent un Vamos chicos que se puede No poso tot malament eh
No, ja ho sé. Pau Villafanya, cri, cri, cri, cri. Aquestes són les notícies d'esports. Arriba la cultura.
I si parlem d'ell, ha de sonar sinatra de fons, i és que Guillem Terribas publica el seu primer àlbum il·lustrat, Un regal per a la Martina. El llibreter i activista cultural de Salt, Guillem Terribas, recupera el personatge de la seva neta Martina, protagonista de dos llibres infantils ja previs, a Un regal per a la Martina, el seu primer àlbum il·lustrat. Editat
Per Estrella Polar, el volum és un llibre de gran format, inclou també il·lustracions de tot color de Laura Durant per narrar una història sobre la importància de compartir que s'adreça a lectors i lectores d'entre 3 i 5 anys.
Més notícies pel que fa a la cultura. En aquest cas, parlem de les jornades europees de patrimoni perquè es celebraran de l'11 al 13 d'octubre amb més de 500 activitats gratuïtes. Considerades l'esdeveniment cultural participatiu més important d'Europa, remunten a l'any 1991 i les impulsa el Departament de Cultura amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, l'Associació de Micropobles de Catalunya, l'Institut Ramon Muntaner i l'Associació Capital
de la cultura catalana. Molt bé, doncs estarem pendents d'aquesta qüestió. També parlem que Junts diu que el cas de Xixena ha de ser amnistiat i reclama al govern espanyol que garanteixi el bon estat dels bens. Doncs mira, parlàvem de patrimoni, ho ha expressat a través d'una pregunta al ple de la cambra en què ha afegit que d'ençà del trasllat el patrimoni ha quedat
ja que fa més de dos anys que les obres no es poden veure i ha reclamat al govern espanyol que en garanteixi el seu bon estat de conservació. El ministre de Cultura, Ernest Hurtasson, ha contestat també que la gestió i l'adquisició de les obres és competència del govern d'Aragó. També ha dit que el ministeri no pensa fer política amb el patrimoni cultural com sí que va fer el Partit Popular i defensa el diàleg.
Ara passen ja dos minuts del punt, de dos quarts de deu d'aquest matí. Mirem com tenim les propostes. Tenim alguna cosa interessant avui o no? Primer de tot, jo volia preguntar en Saïd. Vinga, va. Vas anar a veure ahir a Lolita o no? No vaig poder. Ah, llàstima. O sigui, tenia moltes ganes d'anar a Lolita, però no vaig tenir temps. Vaig acabar una cosa a les vuit en punt,
O sigui, de 7 a 8, i clar, ja em va enganxar a carrer Barcelona, dient, ostres, és que ja si arribo, arribo tard. Et va estar esperant potser allà fora després. Pot ser, podria ser, fent un cigarro, però no hi ha alguna manera. En fi, ja la tornarem a veure ben aviat, home, i tant. Em faltaria inconmensurable la Lolita Flores.
Propostes, tenim alguna cosa avui per explicar? Clar, mira, doncs teatre, per exemple, amb la companyia A Foc Lent, en aquest sentit, en clau de la Setmana Cultural del Casal de la Gent Gran de Taialà, tenim avui a partir de les 5 de la tarda, com he dit, el Casal de la Gent Gran, entrada gratuïta i, doncs bé, se celebra aquest Veranillo del Membrillo, realitzada per l'Associació de Pensionistes i Jubilats de Taialà, del 6 al 12 d'octubre, i en clau d'això tenim aquesta actuació
del grup de teatre a Foclent. Molt bé. Doncs aquestes són les propostes que tenim. Alguna cosa més? Tenim més, home, i tant. Doncs seguim. No t'aturis, no t'aturis. Home, clar, no m'aturo. Homenatge... És que he intentat posar una pausa dramàtica. Ah, d'acord. Homenatge a Josep Maria Terri Caures, que recordem ens va deixar recentment. Es farà avui, a partir de tres quarts de sis de la tarda, a la biblioteca del campus del Barri Vell d'aquí de Girona.
Es farà un petit homenatge, doncs, a recordar una miqueta la seva trajectòria i vida. Acte completament gratuït, evidentment. Més faltaria, també. Avui tenim una conferència. Tu no decideixes què veus a les plataformes de streaming? A càrrec d'Helena Meira, llicenciada en Dret i Comunicació Audiovisual, especialista també en nous models de distribució audiovisual. A partir de les 7 de la tarda, aquesta conferència avui dimecres a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. També, activitat completament...
Gratuïta, a més a més, un debat, creixement i equilibri, un difícil repte de país com i cap a on ha de créixer l'economia catalana. Això ho tindrem a l'auditori Josep Irla, de la GENE, a partir de les 7 de la tarda, acte completament gratuït, com hem dit, aquest debat, i ja per anar tancant una miqueta...
l'agenda del dia d'avui, una exposició que tenim disponible, o que, millor dit, acaba el dia 10 d'octubre, trajectòria migratòria, exposició al centre cívic de Sant Narcís, acte completament gratuït, per tant, si voleu veure aquesta exposició, teniu temps fins demà, però avui també seria un bon dia per no deixar-ho tot a última hora.
Molt bé, ja sabeu que per més detalls a través de Girona.cat amb l'agenda podreu descobrir-ho. Ara mateix, quan ja passen 5 minutes de dos quarts de 10, és moment de repassar les efemèrides del que passava tal dia com avui.
Doncs ens desplacem fins l'any 1965. Aquella època, doncs, uns importants ruixats provoquen el desbordament de tots els rius de la ciutat. L'any 1970 visita la ciutat l'arquitecte i urbanista grec, en aquest cas Apóstol Autolaxis. El 1973 s'inaugura la sala de màquines recreatives Esports Salon, a la travessia de la Creu de Girona.
Tal dia com avui, un 9 d'octubre, però de l'any 1981, es presenta la Fontana d'Or al Comitè Antiotan de Girona. L'any 1995, la Galeria d'Art del Claustre presenta al públic el nou aspecte de la Sala del Carrer Nou, amb les restes de l'antic convent de Sant Francesc. Tal dia com avui, també de l'any 2002, tanca la Granja Mora del Carrer de la Correial.
El 2008, un dia com avui, s'inaugura el Centre d'Art Contemporani, el Bòlit, amb una mostra d'instal·lacions d'art titulada En Construcció, entre les quals se destaca el projecte Niu. I finalment, el dia com avui, però de l'any 2011, té lloc la cerimònia que consagra l'Església de Sant Feliu com a basílica menor. Tot això passava tal dia com avui amb les efemèrides, un 9 d'octubre.
Molt bé, doncs, 9 i 37 d'aquest matí, haurem acabat aquesta primera part del primer cafè i després, doncs, tindrem més qüestions avui. Com pinto això d'ho i a veure? Doncs mira, avui tenim el tallat i passaran per aquí, res, d'aquí uns minuts, als centres cívics d'aquí de Girona. En Pau va fent així carou, però és que això del tallat s'ha quedat. Jo crec que sí. Bueno, vull parlar de cafès, però... No, perfecte, sí. Si vols el teu serà el descafeïnat, però qui és el tallat? No, no, en tot cas el teu, potser és l'ensocrat. Ensocrat.
Massa dolç. Escolta, doncs avui el que et deia, parlarem amb els centres cívics de la ciutat i de fet avui parlarem amb la gegantona del pont major. Carai, molt bé. Has vist? Doncs en parlarem de tot plegat, a veure com va evolucionant tot allà. Serà màgic, eh? Sí, sí. Aquí sempre fem màgia. Fa olor festa major desplegada, eh? Ja diré una cosa, i és que al final no tots els herois ni les heroïnes porten capa. No, porten un gegantó al cap, clar. Exacte.
hauríeu d'haver vist la cara que acaba de posar la ròbia arribarem al punt de les 10, escoltarem les notícies i després com sempre una hora de tertúlia amb en Jordi Grau i companyia a veure de què parlem avui
Arribarem al punt de les 11 i tindrem els quatre rius. Com ho tenim això d'avui? Doncs mira, tenim diverses coses per la jornada d'avui. No, més que sorpreses, bueno, és normal. O sigui, tu què diries que tenim avui, Arnau Vila? El presentes tu al magazine? El presento jo, ja ho sé, però bueno, mira, doncs avui entrevistarem a Montserrat Joventeny, no t'ho perdis. Oh, carai! Fitxatge de la temporada en aquesta ràdio. A més a més, també presentarem...
un llibre, connexió en directe d'aquí a Galícia, ja veuràs per què. Oh, mira. Ja veuràs per què, i a més a més acabarem avui Amor en Sintonia, Clàudia Ramírez, que vindrà a posar-nos aquest contrapunt amorós a aquest programa. Doncs tot això ho escoltarem d'aquí uns moments amb una petita pausa i ara tornem. Fins ara.
Som la teva veu. Som la gironina.
Qualsevol ingerència que vulneri la vida no està exempta de violència. I avui dia hi ha una carrera accelerada i violenta pel control dels territoris, de les persones, dels recursos i del poder que amenaça el planeta. Apel·lar a aquests joves i fer-los hereus dels moviments del segle passat, on la consciència no violenta va sobressortir amb força i fermesa, és el missatge que volem donar.
L'Agenda Llatinoamericana Mundial et convida a reflexionar i compartir tot això i molt més en una nova tardor solidària. Apropa't i fes la teva.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a GironaFM.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
El més clàssic i el més actual del Soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70, 80, escolta Girona FM els matins de diumenges de 9 a 11 i les nits dissabtes de 10 a 12. És el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio. Recorda, dissabtes de 10 a 12 de la nit, diumenges de 9 a 11 del matí, a Girona FM, 92.7. Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril Club.
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats. Fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina. L'olor del cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar.
I penso en tu a cada moment. I ja comencem aquest talladet d'avui dimecres. Avui és el moment de compartir tallat. No sé si cruzant, això em sembla que no, perquè l'Arnau Vila se'ls ha deixat. Sí, però vaja, ja... Ja en portaràs, no? Bueno, depèn de qui teniu fleques. Sempre hem de ser massa autònoms nosaltres, sempre.
Doncs, com deia, comencem aquest talladet i ho fem amb els centres cívics d'aquí, de la ciutat de Girona. Parlant de centres cívics, inevitablement, hem de parlar, i amb molt de gust, com sempre. Jordi García, bon dia i bona hora. Bon dia i bona hora. El gust és meu, ja ho sabeu, soy Iarnau. Encantat de tornar a ser aquí als Quatre Rius. Quatre Rius, això és? No, als Quatre Rius és a les 11. Clar, clar, ara m'he perdut jo ara, eh? No passa res. Mira, et diré que l'altre dia em van enviar un correu electrònic que em deien que érem Fem Girona, encara, i que el programa es deia Els Tres Rius.
Jo ja vaig dir... Tal com tenir molt temps, potser no hi haurà cap riu, al final. Sí, exacte. D'aquí uns anys ja veurem quant rius queda. De moment en queden quatre. Jordi García, centres cívics. Em sembla que es cal fan motors, perquè aquest mes d'octubre és especial. El mes d'octubre és especial. El mes d'octubre Girona entra en plenes fires. Tothom té ganes de fires. Qui no té ganes de fires? Però avui, en aquest cas, i sí que ho podem lligar perfectament amb fires, perquè per fires cada any hi ha la trobada ja cantera. No.
Ah, mira! Sí o no? Eh? Sí. Doncs, a l'ocasió d'avui, que ens faltava un barri per parlar, que aleshores hem anat parlant en diferents barris, però ens hem guardat per avui perquè el Pont Major, suposo que tothom n'està informat, ja té la seva primera colla gegantera. I per parlar-nos de la colla gegantera, i en concret de la geganta, la majordoma, tenim en Berto. Bon dia, Berto. Bon dia, què tal? Doncs encantats de tenir-te aquí. A veure, per començar...
Això de tenir una colla gegantera i de fer una geganta com la majordoma del pont, d'on surt aquesta iniciativa? Aquesta iniciativa surt una mica d'unes quantes famílies i persones que hi havia pel barri, que tenien ganes de fer una mica més de coses pel barri, i agafant una llegenda que hi havia que explicaven els més grans a nivell oral, es va agafar aquesta llegenda, es va maquejar una mica per fer-la més atractiva poder...
I a partir d'aquí va sortir, doncs, l'idea, per què no fem una gegantona? I per què anar rodant? De fet, té un any això, eh? Tampoc no és una cosa que sigui molt... que tingui molts anys i allò, però vull que té un anyet i hem començat, hem engegat amb això. Hem engegat amb això. I ara que, jo quan fèiem aquesta introducció de Fires, que hi ha sempre la trobada gegantera, ara et diré un secret, perquè en off hem fet un cafè abans amb en Berto, i això què? I això què?
i ens anem a les fires de Girona aquest any ja amb la Majordom, amb la Colla Gegantera, i ells diuen que tenen ganes, però quina por, si és que es pot dir por respecte, us fa tot això? Home, tenim nosaltres la Gegantona, que és la figura que portem els grans, i després tenim unes gallinetes de cartó a pedra, tipus cavallets, tot això, que es veu en Olot, aquí a Girona mateix, amb els dragolins, que clar, hi van els més petits, i el que ens fa més por és que, clar, una cerca a Vilaval, però clar, posar-nos allà al mig del bullici de la plaça del Vim tota la meïnada és el que...
fa una mica de respecte perquè agrupa molta gent no els pots treure així ràpids no descartem potser veure'ls aquest any o si no més endavant perquè això és un projecte que tinc la sensació i això m'ho confirmaràs tu que està tinguent un èxit espectacular al barri del Pont Major aquesta colla gegantera que la gent traieu a la gegantona i us paren per dir un moment que ens vull fer una foto i per tant també s'acabarà convertint si no ho és ja en un símbol del barri no això?
Sí, però ja... La idea és aquesta. La idea seria aquesta. Seria molt maco arribant aquí, no? De moment és una cosa que ha començat, si és veritat que sobretot dintre de la mainada agrada molt, és una figura que quan la treus tot la mainada, uita, la xecantona, la xecantona...
Vull dir que esperem que a poc a poc hi ha molt temps vagi arrelant, vagi... I acabi fent una mica la funció que teníem una mica en ment, que és que, clar, Poma Jones, si el coneixeu una mica, és un barri que és molt divers, que té gent vinguda d'aquí, gent vinguda d'allà, gent de tota la vida...
I una mica la gegantona és una figura així creada una mica com neutra, en blanc, no?, per alguna manera, que tothom s'hi pot sentir bé, amb la gegantona. I l'idea és aquesta, no?, que a poc a poc, doncs, acabi sent, quan surti de la gegantona tant pugui anar a veure aquests que fan aquella festa, els altres que preparen allò...
I una mica de tothom, no? Exacte, un element inclusiu del barri, inclusiu del territori, i també un element molt comunitari, en aquest sentit, perquè agrupa tota una quantitat d'entitats i de gent al voltant. Suposo que també, d'alguna manera o altra, aquestes entitats que ja des de fa temps, diguem-li una associació de veïns, o diguem-li les dones del pont, etcètera, també, vulguis o no, també se l'agafaran com a referent, entenc en aquest sentit. Sí, de fet, l'any passat, per exemple, en el Carnaval, el col·lectiu de la Cata, es van disfressar de...
Tinc una foto tots allà, a la gegantona i totes elles, no? És una figura que està agradant, de moment agrada I t'anava a dir, per crear la gegantona, llavors, va sortir així o també va anar a informar-vos altres colles geganteres a veure com ho fèieu? Va sortir tota la iniciativa pròpia? Com va anar tot aquest procés creatiu de la gegantona? La gegantona l'ha fet Nuxo, Nuxo Perpinyà, que ha fet diverses coses per aquí a Girona
que ens ha ajudat molt també en aquest procés, no? Que ella ens anava passant-hi com idees, nosaltres ens reuníem, dèiem això sí, això no, això sí, això no, saps? També una mica en la idea d'això, que fos una figura ben neutra, no? Per entendre'ns, que tothom s'hi pogués sentir gust. I a partir d'aquí vam anar d'allò fins que al final un dia ens va aparèixer amb el dibuix que tenim ara i va dir, va, endavant, aquesta ens agrada. I també que és una figura que al barri de Pont Major abans hi havia moltes cases ben estants, no? I que la figura del majordoma, que també pot passar des de perseguir la història,
I era, i tenia la seva funció i la seva importància, perquè tot allò tires endavant, i per això també una mica ens va agradar aquesta figura. Per tant, hi ha una història darrere de tot això, és a dir, que la gent es pot informar d'on surt aquesta majordoma. Sí, sí, sí. Clar, de fet, hi havia moltes cases allà que tenien majordoma. Aquesta, de fet, és la majordoma de la rectoria, en principi, que la gent ho explica, que feia l'abogada allà al jardí de la rectoria, es tenia la roba,
I que un dia li va caure un pal a terra, es va enfadar tant que va agafar aquest pal, el va clavar amb tanta força que l'endemà va sortir un home. I d'aquí a la plaça de l'Hom, poder? D'aquí a la plaça de l'Hom, perquè es veu que fins als anys 70-80 hi havia un home de grans dimensions
que era com un referent i havia sortit la història d'aquí. Aquest home deien que venia d'aquesta majordoma, tal i qual. Interessantíssim, interessantíssim. Ara que ho tens encara fresc, t'ho dic perquè, Berto, tot i que sigui només un any de vida, un any dona per molt, em sembla.
Sí, hi ha feina, eh? Per això et dic, eh? Dóna per molta feina i per moltes coses a fer. Però jo volia portar-te a explicar-me això d'on va sortir? Va ser una conversa de bar? Va ser algun dia que estàveu asseguts a la terrassa d'un bar i vau dir vinga va, aguanta'm el got que... Això va sortir, mira, una mica...
Hi havia vària gent que tenia ganes de fer coses. I a la festa major del 23, allà xerrant un dia que feien la nit de rumba, estàvem allà xerrant uns quants en un banc i va sortir una mica la idea aquesta. Escolta'm, i per què no mirem de teixir això, no?, una mica? Fer una xacantona, fer un...
I mira, i aquí estem, no? Anar-te rodant. No, no, anar-te rodant, i a més, estem parlant de la següentora, però al voltant hi ha tota una sèrie d'activitats que heu anat fent, com molt deien-se ahir, hi ha molta feina darrere, perquè també tinc entès que el fet d'anar-ho a explicar a les escoles del barri, el fet de fer titelles, per tant, esteu molt integrant aquesta figura, i esteu, jo penso que...
reivindicant també una mica el barri del Pont Major, que moltes vegades ens sembla que Girona és Girona i el Pont Major ens queda allà baix i a vegades no, no. També som un barri més de Girona, nosaltres tenim la nostra identitat de barri i la nostra identitat de comunitat i també és una eina molt útil en aquest sentit, no? Sí, sí, tant que sí. De fet, és el que dic, jo soc nou a Pont Major, eh? I el barri de Pont Major, quan el vas descobrint, té moltes coses que realment segurament no es coneixen a la resta de la ciutat. És...
les destileries, tot el carrer aquell, que sempre dic a la meva dona, vivim en una casa més vella que la catedral. Imagina't. I tot això, la llegenda aquesta de la Plasta de l'Hom, que també s'explicava però no estava escrit enlloc, i una mica és això, també amb les titelles, hem fet un petit espectacle de titelles, on expliquem la llegenda de la majordoma, expliquem la llegenda del pont major, que també dona lloc als gegants de Sarrià,
i la llegenda també del Boudor, que també d'una manera o altra és del barri, perquè estan a la falda de Montjuïc. I fem aquest petit espectacle de titelles per poder-lo portar a les escoles i que els nens...
coneguin també tot el que és la realitat del barri, les llegendes. I teniu alguna rebuda a les escoles? Sí, bueno, van anar-hi l'any passat amb la gegantona, perquè clar, quan els dents la veuen al carrer, quan va al col·legi, clar, encara més, no? Ens ha vingut a veure, no? La gegantona, oi que els fa il·lusió. I aquest any d'idees poder mirar de fer això de les titelles més de cara a la primavera. Seria això una mica...
I també la llegenda aquesta, si no tinc mal entès, la llegenda l'ha recopilada l'Albert Coll o com anava tot això? Ah, clar, de fet l'has recopilada en aquest sentit tu. Això ho va explicar en Jean-Marie Castanyer i l'hem anat redactant per fer-la més atractiva, la mainada.
I l'hem anat treballant una mica, i això. I ara, bé, un text final així, una mica de consens. Per tant, nosaltres, clar, clar, jo el conec amb en Berto. Però clar, en Berto és l'Albert Coll. És una pregunta una mica retòrica. Per tant, és a dir, tu i en aquest sentit, clar, és una primícia que m'emporto jo ara. O sigui, qui ha escrit la llacenda és justament en Berto, l'Albert Coll. El que els dic sempre, no digueu que l'he escrita...
Entén-me. A mi el que m'agrada és una cosa popular. Al final és de tothom. Jo intento anar borrant el nom de tot arreu perquè, clar, és una cosa de tots, això. Però fixa-nos en una cosa important que ha dit, eh? Diu, jo fa poc que sóc a pompa, jo.
No, no, i tant, però aquest sentiment de barri... De seguida he agafat aquesta identitat de barri i he dit, hòstia, jo estic en un barri i, per tant, ja em sento part del barri. Part del barri, en aquest sentit, també és una cosa important en els diferents territoris de la ciutat. Sentir-te part del barri i sentir el barri com una cosa molt teva i aquest sentiment de pertinència que tenim tots, no?, del nostre barri. De fet, és una cosa que...
No sé, quan vius en un lloc, d'una manera o altra, t'has d'implicar en el lloc on estàs, no? Perquè és que, si no, al final, és que tot acaba sent tots tancats a casa i has de sortir al carrer, veure què passa, no? I més en un lloc com Pont Major, que hi ha tanta...
Tanta diversitat, tantes coses, que pots veure moltes coses diferents, no? Dóna'm una última info, sisplau, i és, per ubicar-nos, quan podré veure jo l'Aixecantona? L'Aixecantona... Quan i on? Ara per Fires. Ara per Fires l'obrer. Per Fires, en principi, si tot va bé, intentarem fer aquesta sortida de la Paz Solvi.
i el dia del diumenge últim que hi ha la trobada de gegants, en principi també hi serem. Va, va, allà us vull veure. Sí, després al llarg de l'any anem fent alguna sortieta per aquí, que estan Sant Eugènia, Salt... La idea és fer coses per aquí al voltant, eh? Fer coses al barri i alguna cosa per aquí al voltant. I una pregunta així de curiositat. Quants membres sou ara mateix a la colla gegantera? Clar, tenim...
Mira, en el grup de 14, hi ha 20 adults i després, clar, devem tenir 15-16 meinades. Ah, molt bé, molt bé. Sí, més o menys és això. I suposo que durant els actes com feu carnes toltes o com feu coses de barri també surt la gegantona i esteu tots per allà, no? Sí, perquè l'idea també és anar fent amb les diferents entitats, saps? Anar relacionant la Cata, l'Associació de Dones per la Interculturalitat, saps? Anar fent coses amb tothom.
fer una vida comunitària, que és un dels reptes claus de la nostra societat actual, quan ens ho parlàvem, no? La vida comunitària és bàsica. Doncs jo tinc el pla perfecte, que és veure la gegantona, i si pot ser amb un paponazo a la mà... Vull dir, no, sou gaire de paponazo, vosaltres. Home, sí, a més d'això... Em sembla que tots ja han passat pel paponazo, eh? És la pregunta del mes, eh? O sigui, l'estic fent a tothom. Sí o no? Home, i tant. Jo crec que tothom ha passat pel paponazo. Deu quedar poca gent que no ha passat pel paponazo. Aquí...
El dia que no vingui el Papa Nassau Fires, eh? Tindrem un problema. Clar, jo crec que, escolta, tallarem Jaume primer, tots en manifestació amb la gegantona al capdavant. Berto, Jordi, moltíssimes gràcies un dia més per acompanyar-nos. A vosaltres. Moltes gràcies.
Som la teva veu. Som la gironina.
Qualsevol ingerència que vulneri la vida no està exempta de violència. I avui dia hi ha una carrera accelerada i violenta pel control dels territoris, de les persones, dels recursos i del poder que amenaça el planeta. Apel·lar a aquests joves i fer-los hereus dels moviments del segle passat, on la consciència no violenta va sobressortir amb força i fermesa, és el missatge que volem donar.
L'Agenda Llatinoamericana Mundial et convida a reflexionar i compartir tot això i molt més en una nova tardor solidària. Apropa't i fes la teva.
Les retransmissions del Girona Futbol Club a la ràdio de la ciutat. Aquesta temporada tan especial t'oferim tots els partits de Lliga, Champions i Copa del Rei en directe al 92.7 i a gironafm.cat amb la narració de Pau Villafanyer, Josep Coll i Judit Mateu. Escolta la prèvia, el partit íntegra i totes les reaccions dels protagonistes després del xiulet final. A Girona FM només som del Girona. Som la teva veu. Som la gironina.
El més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Som gent de Girona, som gent de Bàsquet. El programa de Jan Torrent que parla sobre el Bàsquet Girona. Tot el que passa a Fontejau. Actualitat, protagonistes, curiositats i tot el dia a dia del club a Gent de Bàsquet. Dimarts a dos quarts de nou del vespre i dimecres a la una del migdia, Gent de Bàsquet.