Molt bon dia, són les 9 del matí. Això és el primer cafè de Girona FM. Avui és divendres 28 de novembre de 2025 i ens hem aixecat ara mateix amb uns 3 graus de temperatura a la ciutat de Girona. Això sí, una jornada que es preveu amb alguns núvols, però sobretot assolellada i freda. Un dia més arribant més o menys als 15 graus de màxim. En tot cas, en Lluís Miresprés que ens ho expliqui de forma més precisa.
Comencem aquí al primer cafè de Girona FM i avui ho volem fer en aquest cas parlant amb el guanyador de les eleccions, rector de la Universitat de Girona, amb el senyor Josep Calbó, que el tenim en directe aquí al primer cafè de Girona FM i el qual volem saludar. Molt bon dia, senyor Calbó.
Bon dia, bon dia. Primer de tot, enhorabona, felicitats per aquesta victòria. La meva primera pregunta és com va viure la jornada d'ahir, sobretot suposo els moments més tensos quan eren el resultat de les eleccions. Com va ser per Calbó ahir, el dia d'ahir?
Bé, durant el dia va ser un dia d'espera, diguéssim, de treballar amb les coses que tenia pendents, perquè en tenia unes quantes coses pendents com a professor, i de passar una bona part del dia també dinant i compartint la tarda amb el meu equip, que ha sigut una part molt important d'aquesta...
I després, efectivament, els minuts abans de saber els resultats, una mica de nervis sí que hi havia, però també la tranquil·litat, perquè veníem amb la feina feta, ben feta, amb què havíem passat uns bons mesos amb tot l'equip explicant el nostre projecte, i bé, confiant en què la comunitat ens donaria el suport que finalment es va manifestar.
Senyor Calbot, no sé si s'esperava que podria guanyar ja en aquesta primera volta amb el 57% dels vots, també aquesta participació del 80% prop de l'estudiantat i de tota la comunitat universitària. Com ho valora? Bé, perdó.
A veure, si em vaig presentar era per mirar de guanyar, perquè pensava que això, eh?, que juntament amb el meu equip teníem idees per tirar endavant la universitat i, per tant, sí que em feia evidentment il·lusió guanyar i, bueno, no sabia si guanyaria la primera volta, no sabia si guanyaria la segona.
Però tota la nostra intenció, feina i voluntat era aconseguir-ho. Content que fos la primera volta, perquè ens dona tranquil·litat, dona força també a la universitat, el fet que ha sigut una votació bastant unànima, diguéssim, amb aquest quasi 60% de suport a la meva proposta. I en quant a la participació, perdona que us corregeixi, però si es mira totalment, no és el 80%, perquè els estudiants van participar força menys. Gràcies per dir-ho així amb aquesta èmfasi, però en realitat...
Hem de dir que els col·lectius de professorat i de personal tècnic i de gestió i d'administració sí que van participar més del 90%, però en el cas dels estudiants van ser menys. Aleshores, aquí els estudiants tenim encara camí per recórrer perquè participin en totes les properes eleccions i perquè s'involuquin més en la universitat, que és una institució molt democràtica i també és un lloc per aprenentatge de què vol dir viure en una societat democràtica.
A partir d'ara, què, senyor Calvó? És a dir, quina serà la prioritat del nou rector pel que fa a qualsevol política amb la Universitat de Girona? Bé, ja ho deia durant la campanya, el meu programa està basat en tres o quatre conceptes senzills i clàssics, que són els que marcaran tot el que anirem fent, que són, per una banda, recordar que som una entitat pública, que estem al servei del territori, per tant, escolta molt el territori que necessita les persones, les societats, les empreses,
les administracions i mirar de respondre-hi, de participar-hi, d'incidir-hi, de ser una institució rellevant pel territori, fer les coses amb qualitat i, per tant, també mirar que tot allò que fem internament i de cas en fora estigui ben fet, ben procedimentat, ben estructurat, ben organitzat, etcètera, etcètera.
I molt important també cuidar, dèiem cuidar les persones, cuidar el benestar de les persones. I entre això, molt important, i el primer que farem és escoltar, escoltar tothom. Ja hem vingut a escoltar la gent a les setmanes de la campanya, però ara hem d'escoltar ja amb aquest canvi de posició, diguéssim, que els hem d'escoltar ja, però tenint en compte que el que ens diguin,
Doncs segons com haurem d'entomar i haurem de prendre decisions davant del que ens arribi, diguéssim, també de la comunitat. Per tant, parlar amb tots els deganats, amb els directors i directors del departament, d'institut, amb els comitès, amb els sindicats, amb els estudiants, amb tothom, per recollir encara més quin és el moment de la universitat i per convèncer que entre tots l'hem de fer més rellevant, més impacte a l'entorn i una millor universitat en definitiva.
Senyor Calbó, per anar acabant, no sé si hi ha alguna cosa que li faci especial il·lusió poder canviar, poder modificar, es va parlar molt de la burocràcia, no sé si hi ha altres temes que també li agradaria posar-hi mà.
Bé, sí, sí, efectivament, quan hi ha la burocràcia, bé, la burocràcia, tots aquests cèmits que a vegades fan aquesta massa ferragosa, es veu invitar a simplificar, invitar a digitalitzar molt la universitat i simplificar-la en la mesura possible perquè tothom pugui fer més bé, diguéssim, la feina que li pertoca, no?, assumint la seva responsabilitat en cada punt. I això em porta a veure què m'agradaria, m'agradaria que això, que tota la comunitat...
tots els estudiants i les estudiants, tot el personal docent investigador, tot el personal tècnic de gestió d'administració i serveis, tots, primer, sentissin part d'una comunitat unida, diguéssim, i que treballa per la formació, per la recerca, pel coneixement, pel compromís social i, com el doctor ho diré, per tota la societat de Gironina,
i ho féssim tots molt units, no? I ho féssim des d'una institució, doncs, sana, saludable, segura, en tots els sentits. I això és el mar general que dic que hi posarem des del primer dia. Doncs gràcies, senyor Calbó, per ser avui a Girona FM, aquí al Primer Cafè, el dia després de la victòria a les eleccions al rectorat, i li donem de nou l'enhorabona i esperem, doncs, que aquests sis anys siguin molt profitosos per vostè i també per tota la comunitat universitària.
Moltes gràcies per vostre interès i tant. Gràcies.
I després d'aquesta petita entrevista, el que serà el nou rector de la Universitat de Girona, el senyor Josep Calbó, que va guanyar ahir les eleccions rector, doncs reprenem el primer cafè i no ho podem fer.
que no sigui d'una altra manera on fem el repàs, ja sabeu, centurals, dies mundials, tot això i molt més. Primer de tot, saludant a l'Arnau Vila. Arnau Vila, molt bon dia. Molt bon dia. Divendres. Divendres, acabant aquesta setmana, però amb el fred de protagonista, eh? Avui fred una altra vegada, com ahir, o sigui que ens haurem de brigar per anar a veure l'encesa de llums, eh? Mentre hi hagi xocolata desfeta, millor. Ja, xocolata desfeta. Ja, jo en tindré segur i espero que hi hagi vainilla. Jo en tindré
és segur, eh, diu. O sigui, et posaràs el primer a la cua, ho sap. Home, i tant, com sempre. Les llums ja, en tot cas, ja les veuràs després. Colsa, colsa. Una altra estona, sí, sí. La demano d'en vainilla, això ja ho dic ara. En vainilla? Home, i tant que la demano també. Però això és per net. És curmet, tio. Clar, depèn del cuiner, eh. I si no tenen vainilla, què? Home, sí, ja anirà, ja anirà. Ostres, tu, Déu-n'hi-do, amb peticions i tot. Home.
A partir d'aquí, últim cap de setmana de novembre, eh? Per tant, ara sí, podem dir amb la veu ben alta que tots els calendaris d'Advent estan tremolant ja. Dilluns la primera, no? Sí, dilluns la primera. Ho voldrem saber. A partir d'aquí, Seïd Esvai, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Bé, home, bé. De divendres, amb ganes ja que acabi aquesta pertorbadora setmana.
Sí, estàs bé, eh? Esperem que continuï això igual durant tota la jornada. Ahir me'n vaig anar mal a la casa. Ahir vas fer com el turmalet, allò. Estaves bé cap amunt i després vas fer cap avall. Vaig fondre ploms cap a les 5, crec. Gràcies a l'Arnau Vila, tot s'ha de dir que és... El reanimador. Sí, no ho sé. Abans ho dèiem, que podria entrar com a rector de l'UDG. Jo crec que no, de cada la facultat de Medicina, perquè m'ha ajudat aquest matí...
a que estigui una miqueta millor gràcies als seus remells. Ja sabeu que soc el doctor Vila. Per això, que si no t'espavila ràpid, si no és a les bones és a les males, ho ha fet a les bones, afortunadament. Moltíssimes gràcies, Arnau Vila, que no només és el tema tècnic, sinó també el tema personal, que ets el millor. I res, tu.
A partir d'aquí, teniu previsió avui de gastar o no? Perquè és Black Friday. Jo haig de dir que ja m'he avançat. Tu ja has gastat, Arnal. Tu ja la targeta ha tret ja força full. No, no et pensis, eh? De fet, m'ha sortit força compte les coses que he agafat. I he aprofitat també tions i reis i aquestes coses perquè la carta s'ha de fer. Perquè clar, com que ara el Black Friday fa temps que ja no és només un dia, sinó és tota la setmana.
o tot el mes, doncs ja es pot fer en previsió. Però avui, Black Friday... Jo cauré per primera vegada, eh? Sí, sí. Ostres, veus? No, però perquè m'he de comprar un parell de coses... El consumisme. No, que les necessito, un disc dur de l'ordinador i un ratolí. I ho vaig... Home, aprofitant, clar. Clar, vaig agafar i vaig dir fa dues setmanes... Vaig dir, bueno, ja ho faré, ja ho faré. I sense adonar-me'n, com que estem a Black Friday i tot està al 20, 30 o 40%, dic, mira...
És bona. Doncs aprofiteu... Home, el distúrbio serà més barat, perquè... Sí, clar, no, aprofiteu. O el tendres més car. Jo crec que això del Black Friday està molt bé per comprar el que necessites, intentar anticipar-te, o dir, bueno, puc aguantar un mes més i ja ho compro. El problema és quan entres a la pàgina web del Black Friday, que ja ho tens tot, i comences... Oh!
Sí, comences a mirar allà, a veure. Jo, en tot cas, la carta al rei, l'he passat, mira, això està de Black Friday i espavilat. Que s'espavilat. És millor comprar-ho ara encara que sigui amb un mes d'entelació i que surti millor de... M'ha vingut al cap aquesta gent que entra i mira, airfryers, Thermomix i ostres, i de fet aquesta gent no ha cuinat en sa vida. Aquesta gent és... Home, jo m'estimo més un airfryer d'aquestes que una Thermomix, eh?
No, però dic algú que no ha cuinat en sa vida, que no sap ni el que vol dir una fregidora, que de cop i volta vagi i digui, ah, mira, l'art frayer està molt barat, te vaig a comprar-ne una. Bueno, això cadascú... Mira, a partir d'aquí, va, anem a repassar centurals i dies mundials. Avui és Sant Ruf.
O sigui que la cosa està rúfola. També Sant Mansuet. Mansuet? Sí, no sé si algú es diu així, la veritat. Com algú n'hi deu haver. Ostres, no ho sé. I Santa Caterina. Seria el mes de febrer, potser, que és petit, que és curt, és un Mansuet.
No, no, aquesta no. Després, per altra banda, avui és Black Friday, com bé hem esmentat, i també diu que és Buy Nothing Day, és a dir, la contraposició, que és el dia de no comprar res. O sigui que tot moviment, sempre hi ha...
un antagonista, o sigui que avui hi ha qui proclama que no es compri res. I per últim, dia internacional de l'enginyer de sistemes, o sigui que avui aquesta professió, que cada vegada té més sortides, les coses com siguin, té el seu dia internacional. Res, més enllà de tot això, comencem, si us sembla, el primer que fer ja explicant les notícies.
Doncs ens hi posem quan gairebé ja és un quart de deu d'aquest matí. Comencem parlant de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya perquè dona el vistiplau definitiu al planejament de Girona vinculat al campus de salut. La modificació urbanística s'ha hagut d'elevar a la Comissió de Catalunya perquè afecta zones verdes. L'aval tanca el darrer tràmit perquè el consistori tiri endavant el planejament que implica traslladar el Parc Jordi Milamitjana i aixecar habitatges al seu lloc.
Això sí, Urbanisme ha demanat que el parc no desaparegui fins que no s'hagi fet l'altre al costat de la Riera Marrocs. Des de l'equip de govern, el regidor Sergi Font ha destacat que l'aprovació marca un gran dia per la ciutat que possibilitarà no tan sols tirar endavant el campus, sinó també millorar tot el sector.
Avui podem estar molt contents i ho estem, perquè és una grandíssima notícia esperada, no només per tota la ciutat, sinó en concret pel futur campus sanitari Josep Trueta. Hi ha hagut molta feina al darrere, s'ha hagut d'estar treballant durant molts anys i intensament també aquests últims mesos, per tant agraïm als equips que han estat al darrere dedicant i elaborant tot aquest projecte.
I estem convençuts que això serà una grandíssima millora, no només per la ciutat, sinó també en concret pels barris de l'entorn, cosa que aconseguirà atraure tot aquest talent que una institució com el futur campus sanitari Josep Trueta pot generar.
El sector on s'ha dut a terme la modificació urbanística, a tocar de sal, suma més de 121.000 metres quadrats. D'aquests, 16.650 es destinaran al futur campus de salut. La resta es reparteixen entre el nou parc fluvial, que es farà al costat de la Riera Marrocs, i l'espai que actualment ocupa el parc Jordi Vilamitjana, on es permetran aixecar uns 400 habitatges, part dels quals de protecció oficial.
El regidor d'Urbanisme de Proximitat, Lluís Martí, va explicar que la requalificació ha quedat aprovada de forma automàtica i que, per tant, caldrà fer la reparcel·lació per posar els terrenys a disposició del departament. La requalificació va tot al mateix temps, és a dir, al mateix temps es farà la requalificació, la requalificació de fet ja està feta, és l'aprovació
la definitiva que hi ha hagut avui, el que hi haurà és la reparcel·lació, amb aquesta reparcel·lació sortiran aquestes parcel·les, tant unes com les altres, i a partir d'aquí, quan hi hagi les parcel·les de resultat, per exemple, en l'àmbit residencial, serà la propietat qui decidirà quan tira endavant aquest desenvolupament. Per dir-ho així, tinguin en compte que hi ha un pla d'etapes determinat en el planejament corresponent, i per tant, a partir d'aquí, amb les necessitats que hi ha d'habitatge, tampoc no pensem que hagi de tardar massa a ser una realitat.
El canvi de planejament s'ha vist envoltat de polèmica arran de l'oposició veïnal canalitzada en la plataforma que defensa. Mantenia el parc Jordi Vilamitjana on es troba ara. D'altres qüestions d'aquest matí de divendres parlem que desmantellen un cultiu de 250 plantes de marihuana i troben 19 pisos amb la llum punxada al barri de Domany de Girona. Per aquest fet es va identificar 11 persones que es beneficiaven del farau elèctric. L'operatiu es va produir el passat dilluns 24 de novembre
arran de les queixes de diversos veïns de la zona que sospitaven que hi podia haver una, en aquest cas, plantació de marihuana en un domicili del carrer Josep Maria Prat i roca del barri de Domeny de Girona. Els Mossos van muntar un dispositiu amb una quarantena endegents de l'Arro de Girona de Seguretat Ciutadana i també d'investigació.
Multen dues persones amb 300 euros per protestar perquè hi havia gent pintada de negre a la cavalcada de Raies de Girona. El col·lectiu Cacau i Negritud explica que les sancions van arribar uns mesos després de la celebració en la qual diverses persones van cridar la consigna per una cavalcada sense racisme mentre es feia la cercavila i es van generar moments d'atenció. Els Mossos van envoltar aquestes persones i en van identificar dues que van ser les que van rebre la multa posterior.
Des del col·lectiu consideren que les sancions són un nou exercici de violència per part del govern municipal i la Generalitat i animen a la gent a presentar denúncies contra el racisme. Més qüestions d'aquest matí. Parlem de veïns de la Vall d'Ollèmana perquè denuncien que la Generalitat no aplicarà mesures urgents.
La plataforma per una carretera segura alerta de la perillositat de la via i es va reunir aquest dimecres amb representants del Departament d'Interior, els alcaldes dels quatre municipis de la vall i representants de les empreses que hi ha a la zona. Segons informen en un comunicat, la Generalitat els ha informat que no implantarà mesures fins que la mancomunitat de la Llèmena
i les empreses instal·lades a Sant Esteve de Llèmena arribin a un acord. Els veïns critiquen que la resolució ha quedat supeditada als interessos empresarials. D'altres qüestions d'avui parlem de l'ús habitual del català perquè retrocedeix gairebé tots els territoris amb caigudes de més de 8 punts a Pirineu i Girona.
L'ús habitual exclusiu del català ha retrocedit a pràcticament tots els territoris de Catalunya, segons les dades territorialitzades de l'enquesta d'usos lingüístics de la població 2023 fetes públiques aquest dijous. Comarques centrals registren el mateix percentatge que en l'enquesta anterior del 2018, amb un 59,6%, mentre que la caiguda és generalitzada a la resta.
Destaquen comarques de Girona que passen del 54,1% al 45% d'ús habitual del català i a l'Alpirineu hi ha del 58% al 50%. Les Terres de l'Ebre, les comarques centrals, Ponent i Alpirineu són els únics territoris que superen el 50%. A l'altre extrem se situa l'àrea metropolitana amb la llengua per sota del 25%, però amb significatives diferències internes.
I avui també parlem que a Girona s'assorarà famílies i llars voluntàries de la ciutat sobre com reduir les deixalles que generen el dia a dia. Ho farà conjuntament amb l'entitat Re Cero amb l'objectiu d'arribar a diferents barris i tipologies d'habitatges, famílies amb fills, jubilats, estudiants... En aquest cas, el regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot, diu que a banda de reciclar més i millor, cal incidir en que allò clau és generar menys residus.
No en fem prou, en reciclar millor i tenir millor recollida selectiva, el que hem de fer també és disminuir el volum que tenim a nivell de persona i a nivell de nuclis familiars de residus a casa nostra i als nostres comerços i a les nostres indústries. L'agència de residus fa unes setmanes, mesos, va treure el darrer informe que deia que
respecte a l'anterior havia augmentat quasi un 2% la generació de residus domèstics. Això és una molt mala notícia. És a dir, estem reciclant millor que abans, a Girona i arreu, sí, anem pujant, va augmentant, però és que això sempre serà una solució parcial si no ens dediquem a posar esforços en la prevenció
i la reducció dels residus. Molts residus que generem, sobretot plàstics, són absolutament innecessaris. Per tant, hem de plantar aquesta cara, diguéssim, o plantar cara contra aquesta problemàtica dels envasos plàstics.
De fet, a la ciutat ja hi ha exemples d'aquesta filosofia, com el d'una parella amb tres criatures que viu a Montjuïc i que genera fins a un 70% menys de deixalles en comparació amb una família tipus. La fórmula? Estalviar envasos, reutilitzar, evitar el supermercat i consumir allò que és necessari. Marcel Llavero és un dels membres d'aquesta família. El primer de tot és reduir el consum, consumir allò estrictament necessari,
i quan hem de consumir alguna cosa ho intentem fer de segona mà amb tots aquells productes de la casa i quan es tracta d'alimentació anem al mercat, intentem comprar granel, intentem evitar el supermercat tant com és possible i també pels productes de neteja de la llar i dels nostres personals intentem fer servir productes sense envasos. Llavors pel que fa al residu orgànic tenim la sort de tenir un petit jardí on podem fer compostatge
I el paper i el plàstic els intentem reutilitzar a casa tant com sigui possible, sobretot les bosses o alguns altres envasos.
Quan anem a comprar la peixateria ho fem amb fiambreres, que ens permeten evitar també més envasos i més bosses. Llavero també admet que a l'hora d'avançar cap a una reducció efectiva de les deixalles en global, cal que la indústria, sobretot l'alimentària i la dels productes domèstics, s'involucri urgentment en generar menys envasos i plàstics.
Més qüestions d'aquest matí, en aquest cas parlem del PSC de Girona, perquè reclama protegir la Devesa i demana un informe jurídic sobre els usos del parc. El grup del PSC a l'Ajuntament ha expressat la seva profunda preocupació per l'estat de la Devesa després que aquest 2025 hagin caigut dos plàtans de grans dimensions i s'hagi mort per ser que era un castanyer d'índies catalogat com a web cultural d'interès local. Segons els socialistes, mai havien caigut arbres tan seguits, un fet que consideren un avís clar que cal canviar la manera de gestionar el parc.
El grup municipal ha registrat una sol·licitud formal perquè els serveis jurídics municipals elaborin un informe que aclareixi si els usos actuals del parc, com per exemple les fires, mercats semanals o atraccions i concerts, compleixen amb el pla d'usos de la Devesa, el pla de gestió de l'arbrat i la legislació urbanística i patrimonial.
Més qüestions, ens acostem al punt de dos quarts de deu d'aquest matí de divendres. Parlem de Creu Roja Girona perquè engega la campanya de recollida de joguines amb l'objectiu d'arribar a 2.000 infants vulnerables. L'entitat calcula recaptar fins a 6.000 joguines noves, educatives, no sexistes, no bèl·liques i que promoguin també la cooperació entre els nens i nenes a qui es reparteixen.
Per aconseguir-ho, l'entitat disposarà diversos punts de recollida per tal que els que vulguin participar en la campanya portin el joc o la joguina que vulguin aportar. L'inici de la recollida es farà amb un acte aquest mateix divendres a la tarda a la plaça Miquel Santeló de Girona, on hi haurà una xocolatada i també activitats pels més petits.
Més qüestions, dos metges creen a Vilabarèix un espai per millorar la qualitat de vida de les persones autistes i amb TDA. Els metges gironins, Maria Jiménez i Gerard Virulés, són els impulsors de la Fundació JP, que ha posat en marxa un projecte per millorar la vida de persones amb un trastorn del neurodesenvolupament, sobretot trastorn de l'aspectre autista i trastorn de dèficit de tensió i hiperactivitat, i les seves famílies.
L'entitat ha engegat l'activitat a Vilablareig en un espai de gairebé 1.000 metres quadrats. Disposa d'un equip d'una desena de professionals de diferents disciplines que actualment atenen més d'una trentena d'usuaris. La Fundació ofereix serveis i programes educatius que abasten el diagnòstic, la inserció a la vida laboral i adulta, també passant per l'orientació de les famílies, l'acompanyament i el tractament.
I el projecte Rossinyol arrenca a Girona amb 72 estudiants. En aquest cas, la 17a edició del projecte Rossinyol ha arrencat aquest dijous a Girona amb 72 participants, 36 alumnes de primària i secundària i 36 estudiants universitaris que faran de mentors.
El programa, impulsat per la Universitat de Girona amb col·laboració de l'Ajuntament de Girona, té com a objectiu afavorir la inclusió i la integració social de l'alumnat nouvingut a través de l'ús de la llengua catalana i del coneixement de la ciutat. El projecte es basa en el voluntariat d'estudiants universitaris que al llarg de tot el curs acompanyen un alumne o alumna d'una escola o institut de la ciutat amb qui es troben periòdicament per compartir activitats de lleure, culturals, en aquest cas, i també educatives.
I en clau comarques de Girona hem de parlar que els bombers van extingir l'incendi declarat ahir a Palamós i van aixecar el confinament preventiu de la Cala Corps. El cos d'emergències va desplegar un dispositiu que va comptar amb 22 dotacions terrestres, dos avions i un helicòpter. El cos d'emergències va rebre l'avís a les 12 del matí d'ahir i es va trobar amb dificultats per treballar pel vent i també perquè l'accés a la zona on es va declarar l'incendi que avançava cap al mar era complicada.
El foc es va donar per estabilitzat cap a dos quarts de dues del migdia. Més qüestions d'aquest matí. Anem cap al Pla de l'Estany perquè un veí de Crespià ha vist els Mossos en sospitar d'un home i el detenen quan intentava entrar a robar en una casa. Els Mossos d'Esquadra van detenir un home de 50 anys quan intentava entrar a robar en una casa de Crespià al Pla de l'Estany. Els fets es van produir pels vols de dos quarts de set de la tarda
del 20 de novembre. Va ser un veí qui va alertar els Mossos a la sospitar de tres persones que anaven en cotxe mirant diverses cases de la localitat. Diversos agents de Paisà també es van desplaçar fins al lloc i van fer tasques de vigilància. Poca estona més tard van observar com un home saltava la tanca perimetral d'una de les cases que estaven observant i que està situada a quatre vents en una zona buscosa i es dirigia després a un vehicle estacionat al carrer.
Va ser en aquell moment que els policies van interceptar l'home i el van detenir. 5 minuts i dos quarts, parlem dels ajuntaments gironins perquè executen el 70% dels pressupostos municipals, segons un estudi de la Diputació. Això segons el nou informe socioeconòmic de la demarcació de Girona de la Diputació que per primera vegada incorpora aquest indicador.
L'estudi assenyala que no hi ha una relació directa entre el grau d'execució dels comptes i la xifra de població dels municipis. Pau Preses és el vicepresident de la Diputació de Girona.
destacar al final és la quantitat que s'acaba executant dels pressupostos públics que en aquest cas, en el cas de la demarcació de Girona la mitjana es situa al voltant d'aquest 70% i al final és el que acabem detectant i aquí sí que després podem entrar per trams de població veure quina és l'execució
Sí que et diria, en tot cas per fer anàlisi més concret, entreu a les dades i si teniu alguna cosa concret o que necessiteu alguna informació més concreta, doncs la podem facilitar també, sempre que la tinguem en aquest cas també registrada. A més, l'informe detalla que el 2024 l'economia de la demarcació ha consolidat la tendència positiva dels últims anys. L'ocupació creix un 2,5% impulsada per la creació de llocs de treball en el sector serveis i l'atur baixa un 1,5%.
La taxa d'emprenedoria es manté en línia amb la mitjana catalana, tot i que el sector públic reconeix que cal reforçar-la especialment entre joves i dones. I aquest divendres parlem dels pescadors catalans perquè tillen la proposta de Brussel·les per el 2026 de despropòsit de proporcions bíbliques.
El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad, ha titllat així la proposta de Brussel·les per al 2026. La Comissió Europea ha plantejat que la flota d'arrossegament només pugui sortir al mar 9 dies l'any vinent, tot i que obre la porta a ampliar-los si s'apliquen més mesures de sostenibilitat. Abad ha recordat que fa 5 anys que adopten mesures i no sap quines més es poden inventar. Per això també ha demanat que primer s'analitzin els efectes que han tingut abans d'exigir-los que n'apliquin més.
El que no pot ser és que ens apliquin més mesures sense haver valorat els efectes que han portat les que ja hem fet. No, és igual, ells van a pinyor fixa. Ara això, i ara això, i ara això. Però escolti, anem a mirar el que s'ha fet i quin rapor ha portat això. Doncs no, ells van a pinyor fixa. Com us deia abans, jo penso que això és un despropòsit, però de proporcions bíbliques...
El president ha reclamat el dret dels pescadors a treballar i ha alertat que si no poden sortir 180 dies l'any, la seva activitat no serà viable i hauran de plegar. Seguim amb més qüestions, parlem d'Òmnium perquè es reunirà amb els alcaldes dels municipis amb més llistes d'espera als cursos de català.
A través d'un comunicat aquest dijous, l'entitat explica que s'intenta buscar així solucions a la manca de places a Catalunya. Instarà als alcaldes a garantir que s'apliquen mesures concretes de suport i defensa de la llengua per revertir les dades d'ús al país. Antic vol establir un diàleg amb els municipis on l'oferta de cursos és escassa i la demanda, en canvi, és elevada. En els propers dies, Òmnium anunciarà les dates de les reunions amb els alcaldes de Barcelona i Girona.
I en clau estatal hem de parlar de José Luis Avalós i Coldo García perquè ingressen a la presó de sota del Real. Els dos van arribar al centre penitenciari custodiats al mateix furgor de la Guàrdia Civil després que el jutge del Tribunal Suprem, que els investiga per presumpta corrupció, Leopoldo Puente, en aquest cas hagi dictat contra els dos la mesura de privació de llibertat provisional i sense fiança pel risc de fuga.
El jutge ha atès les peticions de la Fiscalia Anticorrupció i de les acusacions que les demanaven per les elevades penes de presó que sol·liciten per als dos investigats.
Molt bé, és el moment per connectar amb en Lluís Minyera, que t'explica el que fa a la situació meteorològica d'aquest divendres. Lluís, Mimo, bon dia, com pinta això d'avui? Bon dia, s'acaba la tramuntana, forta com a mínim, de les últimes jornades, en el cas del Pirineu i de l'Empordà, i sí que aquest matí encara hi bufa, en aquesta banda més al nord de la Costa Brava,
I fa que la temperatura pugi. De fet, en molts indrets de l'Empordà, a hores d'ara ja estem per sobre dels 10 graus. Però, en canvi, a les fondalades del Ripollès, de la Cerdanya, de la Selva, també fins i tot del Gironès o de la Garrotxa, estem sota 0. 3, 4, 5 graus negatius a moltes viles com Ripoll, Olot, Santa Cúmola de Farners o, per exemple, Puigcerdà.
I, en canvi, el migdia i la tarda seran més agradables que ahir. Puja la temperatura i s'acabarà situant ben bé en els 15-16 graus, sobretot a prop de la costa. Ja en tramuntarà molt feble, fins i tot girarà cap a sud, i, per tant, també l'estat de la mar serà molt tranquil, amb núvols prims, poc importants, si, de cas, al llarg del diumenge es taparà una mica el cel a gran part de la demarcació. Estem pendents a la xarxa?
Molt bé, doncs moltes gràcies, Luismi, per aquesta informació. Que acabis de passar un moment divendres. Ens retrobem el dilluns, 1 de desembre. Per tant, doncs, fins... Pum, pum, pum. 1, 1, 1. No sé si posar-te la... l'americaní de fons, ja. No, 1, 1. Sí, sí. 1, 1, 1. Ja tenim temps encara de posar-la. En fi. Arriba, tira, tira. Arriba, és que l'estava buscant, Arqui. Esports! Esports!
Va, parlem de les parts Girona perquè ja coneix el camí de la segona fase de l'Eurolliga. Sí, la lligueta s'obrirà el proper 10 de desembre a Fontejau contra l'Esquío i abans de Nadal seguirà el camp del Carola el dia 17 del mes que ve. La competició, després de l'aturada per festes, es reprendrà el 14 de gener a Girona contra el Galatasaray, un autèntic partidàs, les coses com siguin.
i el dia 21 de gener ja es jugarà a la pista de l'esquí, el 28 vindrà el Carolo i per últim, el 4 de febrer, es visitarà el Conjuntur, que actualment lidera la classificació de l'Eurolliga. Per tant, ja tots els dies determinats pel que fa als partits de l'UNI-Girona en aquesta segona fase de l'Eurolliga. I en la prèvia del cap de setmana, recordar que el propi UNI juga diumenge a la una del migdia a Fontejau contra l'Ensino de Lugo,
Partit, en aquest cas també, de Lliga. I diumenge també, però a les 9 del vespre, tindrem aquest Girona-Real Madrid on veurem què passa si, per exemple, Francesc pot tornar ja de la lesió. David López crec que potser serà una mica més just, però està, en teoria, en el tram final, a no ser que hi hagi una nova recaiguda.
i estarem a l'expectativa de veure, per exemple, si Blín també pot reaparèixer, demà suposo que hi haurà roda de premsa de Mitchell, això sí, amb un rival més que complicat, les coses com siguin.
i esperem que sigui un partit plàcid que hagin de lamentar algunes baralles per què baralles? baralles no, no, baralles ni res això, plàcid esperem que no sigui Arnau, perquè a veure les coses com siguin, siguem realistes si és un partit plàcid voldrà dir que el Madrid va 0-3 al descans vull dir
Plàstic no ha de ser. És a dir, ha de ser un partit de tensió i nervis que voldrà dir que el Girona està traient alguna cosa positiva fins als últims minuts. És a dir, no guanyaràs el Madrid sense patir. No, no, això està clar, això està clar. Molt bé, i sense indignació, potser. Bueno, això ja... Ja ho trobarem. Ja es veurà, ja es veurà. En tot cas, ho seguirem, eh? Molt bé, doncs aquesta és la informació dels esports. Ara mateix és temps per la cultura.
Bé, parlant del Teatre de Salt, perquè s'obre a l'humor amb més de 30 espectacles per a la temporada 2026. La programació comptarà amb actors catalans com Emma Vilarassau, també Judit Martín, en aquest cas Joel Joan o Carles Sanz, però també hi haurà una gran presència d'artistes iberoamericans.
Un d'ells serà el director Gabriel Calderón, que portarà l'espectacle Ai, la misèria ens farà feliços sobre la intel·ligència artificial i protagonitzada per Joan Carreras, Pere Arquilleu, Arquilluer, també Laura Conejero, Claudio, en aquest cas Tolcachir, representarà l'omissió de la família Coleman.
Amb el repartiment argentí i, en aquest cas, Alfons Barón i Luciano Rosa portaran també la combinació de dansa, humor i sensualitat amb un pollo rojo. I avui parlem de Baratino perquè recupera l'auca del senyor Esteve en una edició a cura de l'experta en Santiago Orsenyol, Margarida Casacoberta.
El volum, pesa fonamental d'aquest moviment literari de principis del segle XX, restitueix la llengua viva, irònica i acolorida amb què Rossinyol retratava la Barcelona de l'època i el vell conflicte entre l'artista modernista i la burgesia catalana, segons indiquen també des de l'editorial.
A banda d'un estudi introductori de Casa Coberta, l'edició també inclou la reproducció a color de les vinyetes de l'auca original, material gràfic clau per entendre la dimensió popular i narrativa del llibre, segons afirmen la mateixa font.
Irene Rubi guanya el premi Documento 2025 amb Seràs Lavall. El jurat del guardó format per Albert Forns, Roser Cabré Bardiell i Pau Vidal, també juntament amb Eric Delarco i Eugènia Brogui, en una trobada el 24 de novembre, va decidir premiar Seràs Lavall
una novel·la intel·ligent i colpidora construïda a partir de diverses veus femenines i situada en un escenari distòpic i devastat. Rubio ha explicat que és una novel·la coral a cavall entre el mite i el terror i és una història de supervivència, de desarrelament i de superstició. L'obra guanyadora es publicarà a l'altre editorial a principis de maig del 2026.
Va, doncs fem uns reparts de com tenim les propostes per aquest divendres. Com ho tenim, això d'avui, a part de prendre xocolata amb les llums? Què vols dir? Ah, clar, que tenim l'encesa de llums, no, aquesta tarda? Ho hem dit a l'inici del primer cafè, Sahit. Jo no sé què estaves escoltant, la veritat. Prenem-me un cafè. Estava. Doncs molt malament. En fi, anem per parts. Si us sembla, avui dia internacional del voluntariat. Fan un acte al Caixa Fòrum de Girona al llarg de tot el matí. També connectarem al llarg dels Quatre Rius amb la nostra companya, l'Helena, la de voluntaris d'aquí de...
de Girona FM, doncs mira, podrem parlar amb ella un momentet, que també hi ha... Bueno, hi ha en Gep Soler que vindrà aquí a fer la cartellera un momentet i se'n va cap allà per presentar-ho. Sí, sí, tots són momentets en aquesta vida. En qualsevol cas, seguim nosaltres amb la gent del dia d'avui, com hem dit, encesa de llums de Nadal amb els beta de... Com es diu això? SX3? Super3 de tota la vida. Super3 de tota la vida. Super3 de tota la vida. El que passa és que, bueno, ara és SX3 però es diu Super3. Correcte.
Súper 3.
A partir de les 6, Àfrica, passat, present i futur, a la Biblioteca Carles en Rahola. També més xerrades, nutrició conscient per a la longevitat, a l'espai Casa Sabater, a l'estació Espai Jove, per exemple, sessió de creació de podcast, no ho diguem gaire, no fos cas que ens triguin la feina. També vintena nit de la poesia eròtica, aquest acte popular al Centre Cívic de Santa Eugènia, dos quarts de set de la tarda.
Un debat també, diàleg i experiències en arqueologia i museus a les comarques de Girona. Això a Sant Pere de Galligans, a partir de les 6 de la tarda. Cerca Vila i Xocolatada Popular, al Centre Cívic Ter, dos quarts de 7 de la tarda. Gala del Voluntariat, a partir de les 7, al mateix espai de la Fundació La Caixa. També Sinfònica de Copla i Corda, a partir de les 8, a l'Auditori de Girona. Avui divendres, també concert d'Alejandro Hurtado.
de venir amb Patricia Guerrero al Centre Cultural de la Mercè a la mateixa hora i a la mateixa hora també a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, concert de Maria Coma. A més, espectacle, màgia lenta, en aquest cas el foment a partir de dos quarts de nou del vespre i ja per tancar l'agenda.
Butler. Butler. Bueno, Butler, Butler... Depèn de l'accent. Blake, en Grant, a l'Auditori de Girona, a partir de les 9, concert per tancar l'agenda d'avui divendres. Doncs acostem ja al punt de 3 quarts de 10. Fem un repàs de com tenim les efemèrides del que passava un dia com avui, un 28 de novembre.
Ens acostem a l'any 1970, s'inaugura el hogar del Maestro, situat al carrer Ximenis. El 75 se celebra a l'Ajuntament una sessió plenària extraordinària en la qual s'aprova l'adhesió de la Corporació, en aquest cas municipal, de la Corona i el reconeixement del rei Joan Carles I. Déu n'hi ha plogut força, eh?
El 84, el atinent coronel Lluís Aldeguer Carbó, nascut a Jafre i resident a Girona, és nomenat inspector en cap dels Mossos d'Esquadra, el primer després del restabliment del cos policial de la Generalitat de Catalunya durant la democràcia. I finalment, el dia com avui de l'any 2016, comencen les obres del barri del Carrer del Bici, que ha de connectar el barri de Santa Eugènia amb el del barri vell.
Aquestes són les afemèrides del dia d'avui.
Farem una petita pausa i després com seguim que tenim aquest divendres? Igualtat. Vindran d'aquí uns instants aquí al primer cafè de Girona FM. Tot això fins al punt de les 10 del matí amb la tertúlia d'actualitat d'aquí de l'emissora. Tot això fins al punt de les 11 on tindrem els titulars de la jornada en Pau Villafanyer 11 i 5.
Inconvençorablement arribaran els Quatre Rius al 92.7 de l'AFM. Amb ganes de divendres ja, a veure si marxem ja d'una vegada. Això està bé, això està bé. Marxar a menjar xocolata aquest divendres, escolta'm. Xocolata no ho sé, però jo tinc unes ganes d'arribar a casa meva avui ja. Acabem de començar, eh? Sí, anava a dir. Ja ho sé, ja ho sé. La cosa... Va, anirem al Pedregà.
Tu, avui és divendres i ja ho sabeu que a les 3, després, per repassar encara més la cultura, el teatre, el cinema, tenim els Garcita Ribes. Ah, val, anava a dir embolica que fa fort. Sí, sí, a partir de les 3, ja ho sabeu. Molt bé, doncs dit tot això, fem una pausa i ara tornem. Ja, ara.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina. Escacs en joc. El programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de 4 de la tarda. Som la teva veu. Som la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de 4 de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya, concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM, la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
ADN Gironí, ADN 92.7, la ràdio de Girona. La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast a gironafm.ca Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM
I camí ja del punt de tres quarts de deu del matí. Ja queda menys per acabar avui divendres. Seguim en directe al primer cafè de Girona FM. Ho fem obrint la finestra d'igualtat. I ho fem en veu de la Mariona Salvador. Bon dia, bona hora i ben tornada.
Molt bon dia, Seït. Ho fem també amb la veu de Sònia Zavalo. Bon dia, bona hora i ben tornada. Bon dia els dos, com esteu? Ara feia dies que no passàveu per aquí, eh? Sí, sí. No venia de camí, no? No venia de camí, teníem molta feina. Sí, estem a tope. Carai. Bueno, tu. Això ja és bo. Això ja és bo. Teniu gaire tancament d'any i tal, vosaltres, o no...?
En aquest sentit. Bueno, vindrà. Vindrà, no? Vindrà, vindrà. Ja arribarà. Sí, bueno, clar. En algun moment hi haurà un altre gòvio. Sí. Ja ho trobarem, sí. Exactament. Escolta, ja ho trobarem. Nosaltres estem avui a dia 28 de novembre, sí que és veritat que aquests dies ha estat marcat, evidentment, pel 25N, que el teníem molt ben marcat al calendari, que de fet n'hem pogut anar parlant també a la ràdio.
Però nosaltres, més que fer el repàs a tot el que ha passat a la ciutat de Girona, perquè ho hem fet abans del 25N i també durant el 25N, el que estaria molt bé és poder parlar amb coneixement de causa de tot això i saber precisament per què el dia 25 de novembre és un dia reivindicatiu.
Exacte, el dia 25a bàsicament és un dia per recordar, reflexionar i també actuar en diferents activitats, actes reivindicatius, manifestacions, etc. Pensant que darrere de cada número que posem sobre la taula hi ha una vida, una història i una dona...
Llavors això també ens serveix, que el 25e, posem en context, és el dia per l'erradicació de les violències vers les dones. I recordar també que les violències masclistes no són fets aïllats, sinó que al final són una vulneració dels drets humans.
que també afecten a milions de dones. Llavors aquí ho podem parlar una mica avui, de què entenem també per violències masclistes, no només posem com el foco en aquella violència que és física, els feminicidis, sinó que tenen com un marc molt més ampli, que es donen a diferents àmbits i espais de les nostres vides. Exacte. També és important recordar l'origen del 25N, per què va ser aquest dia.
I al final és que el 25e es reivindica això, el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència Masclista, i és en record de l'assassinat de les tres germanes, Pàtria Minerma i Maria Teresa Mirabal, que eren tres germanes i més conegudes com amb el nom de les papallones en la seva participació política.
ja que ells van dedicar gran part de la seva vida a lluitar i defensar els seus principis en la resistència contra la dictadura de Rafael Leonidas Trujillo a la República Dominicana i van ser brutalment assassinades per part dels agents d'aquest dictador el dia 25 de novembre del 1960.
Aquesta efemèride és el que serveix per entendre'ns com a tret de sortida. Exacte, les tres germanes Mirabal que van ser assassinades, llavors va ser això el 25 de novembre de fa gairebé 85 anys. I l'any 2000 les Nacions Unides van establir aquest dia del 25 de novembre pel Dia Internacional de l'eliminació de les violències masclistes. I és important saber com neix aquest dia i el per què és aquest dia.
Clar. Més enllà de tot això, com ha anat evolucionant al llarg dels anys? Perquè des que ho van marcar, com dieu, l'any 2000, Nacions Unides, en aquest cas, això ha anat increixent.
Clar, net incretxendo, sí. També és veritat que el 25N és un fet que recordem per l'assassinat d'unes dones, de tres germanes. Clar, què ha passat? Que també durant els anys hem cregut que les violències masclistes estan associades a assassinats, a agressions físiques. Llavors, sí que amb el pas dels anys, sobretot amb els canvis de legislació, que són com un pas...
molt important per generar com un canvi de mirada, un canvi de cultura, per entendre què són les violències, ens han pogut oferir un marc molt més ampli. Per exemple, hi ha aquesta, la llei de l'any 2020, que és la llei de l'erradicació de les violències masclistes,
Posa sobre la taula que les violències no és només aquella part física, sinó que existeixen molts altres tipus de violències, que normalment són les violències més invisibilitzades, que normalitzem, que amb els nostres comportaments del dia a dia ens costa identificar...
però que al final són les més presents que ens anem trobant, no? I aquí podríem parlar des de... que seria violència psicològica, que violència psicològica entendríem com, per exemple, insults, humiliacions, control, xantatge... No només també, aquí és important posar en l'àmbit de la parella, sinó en altres àmbits. O sigui, violències que s'exerceixen, bàsicament, sobre les dones, i sí que és per part d'homes, que és la part com opressora, no?
Al final és allò que ens hem trobat, que abans tot era o blanc o negre, és a dir, o vida o mort, quan realment entremig de tot això hi ha tota aquesta escala de grisos, que és potser el que més s'ha també visibilitzat aquests últims anys.
Clar, hem de saber que abans de la vida o mort hi ha tota una escala que puge, no? Tots tenim en mena aquell iceberg que ara el veiem pertot arreu que parla de totes aquestes violències i que al final... Espiral ascendent em deien a mi a l'institut. Exacte. Que era una espiral ascendent.
Vull dir que anava de forma cíclica i ascendent. I hem de tenir en compte que ara s'han afegit violències. Tenim la violència digital. La violència digital està ara mateix en el seu auge, no? Al final és una cosa que s'ha ficat a la societat i que proposa un control a les xarxes, una divisió de continguts íntims que últimament hi ha hagut moltes notícies sobre això, no?
de fotos que es fan a les dones sense que se'n donin compte i que se fan grups això ha sortit arreu d'Espanya també ara mateix la violència digital de vegades també penso que hi ha com un dels perills més grans que té és que pot ser 24 a 7 o sigui que de vegades la violència psicològica la violència física i a tot arreu també exacte i en canvi la violència digital te la pots trobar present en...
tot el teu dia a dia diguéssim, o els inputs que no és només quan veus com una persona determinada sinó que pot ser com constant aquest tipus de violència digital i que pots no desconnectar-hi o com hi actuem i a més que també té un component públic en aquest sentit que potser fins ara les violències de gènere o masclistes tenien més un component
De discreció, fins i tot, vull dir que es feien com de forma molt civilina, sempre en un ambient d'intimitat o en un ambient no públic, quan realment potser el tema de la violència digital, vull dir, en aquest sentit, trenca també aquesta barrera i es pot convertir en quelcom afervescent.
Per exemple, posem un exemple, videojocs, o sigui, quants videojocs hi ha que el teu objectiu és violar una dona? I què s'està fent? És que jo vaig sortir de la Playstation fa molts anys. Bueno, hi ha el Grand Tifa Auto aquest, el GTA, em sembla aquest.
El GTA, o sigui, que hi ha videojocs que permeten la violència. Això seria per mi la part de violència digital, però també violència institucional, de com les institucions no tenen la capacitat d'aturar aquests tipus de violència. Perquè si també permetem que el mercat hi hagi via lliure...
O fins i tot, és que molt més simple una violència que podria ser digital, de veure un anunci o un reel de YouTube sexualitzant el cos de les dones, com un reclam, ara que ve la campanya de Nadal, em sap greu, però els perfums són els grans...
consumidors en aquest sentit, consumidors de cossos per atraure un producte determinat. Em sorprendria a tots veure, per exemple, un anunci de perfums a una dona que no tingués un cost normatiu.
Segurament que sí, llavors això també és com un tipus de violència que exercim sobre el cos de les dones, i l'estem utilitzant com a reclam per acabar comprant un producte. Llavors aquí també podríem parlar, penso això, de violència digital com de violència institucional, quan un anunci està passant per la televisió pública...
Quina responsabilitat hi ha? Perquè suposo que les televisions públiques també tenen com la funció de dir això sí, això no. Una sèrie de barems, almenys. Exacte, llavors això són aquest tipus de violències que ens reconeix aquesta llei, la llei que es va aprovar l'any 2020, posa sobre la taula totes aquestes que hem normalitzat durant els anys i que, és veritat, ens costa molt d'identificar.
Violència digital, aquí també parlaríem de violència obstètrica, que és una violència que està com molt sobre la taula, ara mateix en comença a parlar, però que moltes vegades no hem identificat, i és tota aquella violència relacionada amb els drets sexuals i reproductius. Quantes clíniques o hospitals públics hi ha, per exemple, va haver-hi ara fa poc una polèmica amb l'Hospital de Sant Pau, que hi ha professionals mèdics que es neguen a exercir l'avortament, quan és un dret, el dret al propi cos,
és un dret humà reconegut, però hi ha hospitals públics que es neguen a fer avortaments a les dones. O que et jutgen, no? Al final també, el fet que el professional que t'està atenent comenci a jutjar la teva decisió, això també és una violència obstètrica. Perquè tu estàs prenent una decisió per algunes raons, i al final és el teu propi cos. I tu no saps d'on parteix aquella persona.
I també la violència institucional, que és fer repetir el relat no sé quantes vegades i per aconseguir certs drets que tens a raó de la violència que has patit. És que és normal que tingueu tanta feina, t'ho dic, perquè quan estàs remant per un costat d'una cosa és que ja n'està sortint una altra.
Vull dir, saps? Sí, clar, llavors, per exemple, aquí hi ha una cosa que penso que podríem parlar de vegades, que fins i tot l'altre dia va sortir la regidora, la Sílvia Liu, que em va semblar com molt interessant la reflexió que feia, que hi ha com un rumor que circula per la ciutat de Girona, que des que hi ha el nou equip de govern, que hi ha més denúncies, llavors, denúncies relacionades amb agressions sexuals, amb violències masclistes, evidentment que hi ha més denúncies, però
per quins motius hi ha més denúncies? 1. Perquè tenim com la capacitat d'identificar de forma més clara què són violències 2. Perquè també hi ha la legislació que reconeix unes violències que abans no reconeixia abans un tocament no era una violència, ara sí que és una violència un tocament, abans passar un contingut, jo què sé
una foto íntima sense el consentiment de l'altra persona no era una violència ara sí que ho és i són fets denunciables o sigui és normal que pugin les denúncies perquè hi ha la legislació perquè tenim més facilitat per reconèixer-les perquè també en podem parlar no ens queda només en l'àmbit privat sinó en l'àmbit públic
Fent el símil, perquè la gent ho entengui, traient-hi tota la càrrega de context que tenim ara mateix, és com els controls d'alcoholèmia. És a dir, a vegades la gent deia, no, és que ara veu més gent. No, no, perdó. O sigui, la gent cada vegada veu menys. El que passa és que hi ha més controls d'alcoholèmia, per tant, és més fàcil detectar si algú ha begut o no. Exacte. Ho dic per un tema menys, com tu diria, amb menys arestes, vull dir perquè es pugui entendre, però és que al final és això.
Sí, hi ha major consciència, hi ha una legislació, hi ha aquesta capacitat també de trencar el silenci, de dir, per exemple, la Giselle Pellicot, que va ser aquesta dona francesa que va rebre durant anys agressions per part del seu marit i diferents homes, va ajudar també, penso, a posar el focus de dir, jo com a dona no m'haig de haver sentit culpable per haver rebut violències.
I ja estic farta, estem fartes una mica d'anar-los com responsabilitzant, que som nosaltres les responsables d'haver rebut violències. Posem el focus a l'altre costat de realment la responsabilitat la té qui està exercint aquestes violències, no? I aquí, vinculant una mica amb la campanya que estem fent, aquestes són senyals, és una cosa com molt senzilla de dir...
Jo no m'haig de sentir responsable de patir violència per si vaig vestida amb una faldilla curta, per exemple. O sigui, qui s'ha de sentir responsable és la persona que mira el meu cos jutjant-me d'una manera perquè porto faldilla. Llavors aquí...
Hi ha com diferents elements que són els que ajuden a reconèixer tots aquests tipus de violències diverses i que fins ara no hi posàvem com la mirada, no hi posàvem prou atenció, prou focus, que és una feina que no té mai aturador. És que comences a rascar i no pares. Però sí que hi ha com molta major... O sigui, jo penso que sí que realment...
Hi ha una consciència... Hi ha una consciència generacional, també. Ara, persones que han patit violència anys anteriors poden parlar amb les generacions noves de les violències que han patit i això vol dir que estem fent una bona feina aquí. Això és un indicador. Parlant de coses noves, propòsits per aquest nou any que tingueu...
que es destinin més recursos, jo penso. Exactament. No, clar, parlo de nivell professional. Vull dir, nosaltres ara els comentarem. No, sobretot penso que és important destinar-hi recursos, no? Perquè sí que és veritat que amb més recursos econòmics
A més personal, doncs, bueno, tens com la capacitat de generar transformacions a nivell de disseny de polítiques públiques i al final les polítiques públiques són una eina que ens permeten com transformar i posar consciència a la societat de forma col·lectiva, també. Va per aquí? Va tot per aquí. Sí, i tant. Doncs nosaltres anem cap allà. Mariona i Sònia, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, bon Nadal i bones festes i bon any, que no ens tornem a veure fins al 26. Molt bé, molt bones gràcies. Bones festes a tots.
Fins demà!