Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dimarts 4 de novembre de 2025 i ens hem aixecat ara mateix amb 10 graus de temperatura, matí fresc, de moment a la ciutat de Girona. Això sí, el dia que es preveu completament assolellat, estable i arribant als 21 graus de màxima. Per tant, sembla ser que les perturbacions podrien arribar de cara sobretot a dijous. En tot cas, veurem què ens explica després en Luis Mi a l'apartat del temps.
Comença aquí el primer cafè de Girona FM, on explicarem tota l'actualitat en clau de ciutat i en clau comarques de Girona i també hi posarem una mica d'humor i una bona dosi d'energia per Arnau Vila començar aquest dimarts amb la millor de les cares, els millors de somriures. Sí, a més a més, home, si pot ser allò un cafè ja una mica més calent, perquè sí que és veritat que quan hem sortit de casa les temperatures es noten que són ja de tardor, eh?
Sí, la veritat és que avui allò que diem que fa rasca, que és la típica expressió que utilitzem quan fa aquell fred, que no és un fred molt fort, però que ja comença a notar-se, avui jo crec que és el clar exemple, i res, en tot cas, doncs veurem com avança el dia, però, com dèiem, sembla que, si més no, al migdia, hores centrals, hi haurà temperatura agradable. Una mica és agradable, sí.
el de sempre, és a dir, el matí ben abrigat i després, bueno, anar destapant una mica. Serietes, va, i molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Bé, molt bé, també. En plan, que diria el bo del Vila, en plan ceba, tots amb capes. Sí, sí. Avui, sí, home, ja es notava, de bon matí, també, arribant cap aquí, cap a la ràdio. Pingüins encara no, però... No falten gaire, no falta gaire. No falta gaire.
No falta gaire. Home, a veure, primera setmana de novembre, també us diré que és el que toca, que diria aquell, ja el fred ha d'arribar al nou moment, si no, malament rai. Anem a repassar, si us sembla, dies mundials, centurals, per, bueno, una mica aquest 4 de novembre. Us he de dir, així de primeres, que hi ha poca cosa, avui sembla que...
El dimarts és un dia que fa una mica de mandra, que costa d'aixecar la setmana, i avui no hi ha gaire cosa. I, mira, per començar, el santoral avui és Sant Carles Burromeu, al tanto, Sants Vidal i Agrícola,
Sant Fèlix de Valois i Santa Modesta Santa Modesta segurament serà i modistes també a partir d'aquí avui és el Sant Oral d'aquest 4 de novembre i dies mundials o dies internacionals només en tenim un i és el dia de l'UNESCO
Avui és el dia de l'UNESCO i se celebra aquest dia també de l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura, que és l'UNESCO, i és aquest organisme especialitzat de les Nacions Unides per millorar la vida de les persones, promoure la pau, cooperació internacional, en l'àmbit, sobretot, com dèiem, educatiu, cultural...
i de la ciència, per tant, avui els amics de l'UNESCO, que tenim aquí també a Girona, que segur que estan de celebració, i res, a partir d'aquí, doncs, Dia Internacional de l'UNESCO. Si us sembla bé, doncs, ho podem celebrar, o no, o cadascú... Què ha dit, què ha dit? Festa grossa, tothom a casa. Avui... Dia festiu. Festiu nacional. Festiu nacional. Molt bé. Europeu. Sí.
Alguna cosa més que vulgueu comentar? No. Avui de dimarts. Per tu, Saïd, no és el pitjor dia de la setmana. Ho has dit molt de temps. Per tant, hauries d'aixecar una mica la situació. Per nosaltres, l'Arnau Vila i jo, sí que és el pitjor dia de la setmana. El dimecres és a Ecuador, avui... Dijous ja fa baixada. Correcte. Per tant, tu has de tirar del carro avui i sembla que la cosa s'ha de ser així
Em sembla que el carro quedarà a mitges. El carro, pots dir que hi ha carro? Bueno, a veure, hauríem. Si no hi ha carro... No hi ha carro, però sí que hi ha notícies. No arribarem el cap de setmana, doncs. Els balanjos es fan al final del dia, però abans de tot... Què? Comencem primer, no? Comencem primer. Amb les notícies. Ens hi posem, ens hi posem, va.
9 i 5 d'aquest matí, comencem parlant que Girona detecta 50 pisos turístics que s'ofereixen il·legalment des de principis d'any i els denuncia a la Generalitat. Girona continua intensificant el setge contra els pisos turístics sospitosos d'oferir-se il·legalment. Des de principis d'any, l'Ajuntament ja ha detectat 50 habitatges que podrien estar operant sense tenir cap llicència o bé amb documentació irregular, amb un codi que no existeix o que correspon a un altre municipi.
L'Ajuntament ho denunciarà a la Generalitat perquè, si es confirma que operen al marge de la llei, els sancioni. Tots els casos s'han detectat a través de la plataforma de l'empresa Talk & Code, que el govern va posar a disposició dels ajuntaments i que restreix els anuncis. Amb l'objectiu de continuar posant en ratlla els habitatges d'ús turístic i legals, l'Ajuntament també estudia reforçar el personal municipal que els investiga.
D'altres qüestions d'aquest matí, una desena de dotacions dels bombers treballen en l'extinció d'un incendi al restaurant Mas Marroquen del Germà Roca. Un total de 10 dotacions dels bombers treballen en l'extinció d'aquest incendi al restaurant situat al Camí Pla, en del Marroc, a Vilablareig.
El cos ha rebut l'avís a dos quarts de cinc de la matinada per un foc que crema la cúpula de fusta de l'establiment. Els bombers han donat per estabilitzat el foc a les set del matí i centren les tasques en la protecció del mas i en aquest sentit tampoc hi ha ferits.
Més notícies parlem del grup municipal de la PSC Girona perquè critica la manca de sensibilitat del govern municipal davant de la situació d'increment progressiu dels preus de les atraccions de fires. El portaveu adjunt de la formació, Màxia Fuentes, recorda que l'anterior govern de Junts i Esquerra, que ara continuen amb guanyant el capdavant, han prioritzat les accions de segell polític en lloc de tenir cura de les fires com a festa major de la ciutat pel gaudir de tots i totes.
Fuentes lamenta que aquest any tampoc ha estat així perquè han deixat perdre, diu com altres coses, la jornada més econòmica on les atraccions tenien el cos simbòlic d'un euro o dos i hi podia anar tothom. El portaveu també lamenta que el govern, en lloc de fomentar la igualtat d'oportunitats, ha consolidat un model de gestió que penalitza tant els firaires com les famílies. En aquest sentit ha dit que els primers es veuen ofegats per unes taxes desmesurades i els segons han de pagar preus que no s'ajusten a la realitat econòmica actual.
I també parlem, en aquest cas, que Girona presenta les primeres jornades per visibilitzar els casos del patronató, en aquest cas de producció de la mujer. Durant el franquisme, el patronató va ser una institució creada per controlar i reeducar les dones que, segons el règim, s'enllunyaven dels valors morals i religiosos imposats. A Girona, aquest organisme va actuar com a eina de repressió
internant dones joves considerades descarriades en centres on se les sotmetia a disciplina, treball i a doctrinament religiós. Ami Sabali és la regidora d'Igualtat i Justícia Social de Girona.
L'Associació contra l'oblit és una agrupació de persones de diferents àmbits que lluiten per visibilitzar tot el que va dur a terme al Patronato i busquen també la reparació i justícia per les víctimes, entre elles la Maria Forns.
Demanen que s'incloguin tots els casos en la llei de memòria democràtica i que siguin considerades víctimes de la dictadura i, per exemple, tenir accés a mitjans terapèutics. La infància tutelada al franquisme, el marc normatiu de la repressió franquista o la salut mental i el paper de la psiquiatria durant la dictadura són alguns dels temes que tractaran les jornades que tindran lloc el 12 i 13 de novembre al Centre del Modern.
Més qüestions i en clau comarques de Girona. Avui hem de parlar de que mor un home en caure per un barranc a Sant Joan de les Fons. Un home d'edat avançada va morir ahir a la tarda a Sant Joan les Fons en un tràgic accident. Segons va avançar el perfil, en aquest cas de la xarxa X Info Garrotxa, la víctima es va precipitar per un barranc d'uns 60 metres mentre realitzava tasques de manteniment en un hort situat en una zona de difícil accés.
Els bombers, amb el suport del grup d'actuacions especials, van intervenir per recuperar el cos, que va quedar en un indret complicat per les tasques de rescat. També s'hi van desplaçar patroïdes dels Mossos i efectius del sistema d'emergències mèdiques que van confirmar la mort de l'home al lloc dels fets. Tot apunta que es tractaria d'un accident fortuit.
Més qüestions parlant que investiguen una escola d'educació especial de Blanes per presumptes maltractaments a nens amb autisme. Segons ha avançat la Vanguardia i ha confirmat la CN, docents del Centre d'Educació Especial Alventijol van denunciar que es produïen agressions verbals i físiques com estirades d'orella o bufetades.
La conselleria indica que la primera inspecció va recollir versions contradictòries dels fets i no s'han pogut demostrar les conductes denunciades. Ara bé, sí que han detectat elements de millora en la gestió del centre i s'han proposat nombroses mesures. L'alcalde de Blana, Jordi Hernández, defensa la bona feina que fa el centre i assenyala que l'AFA i la direcció estan tranquils. No cal dir que des de l'Ajuntament de Blana seguirem molt de prou la investigació d'aquest cas, fins que s'hagi conclòs. Us he de dir també que...
Som molt conscients del valor i de la feina, la bona feina que fa l'escola Ventijol durant els seus 43 anys. De fet, no fa massa a l'Ajuntament de Blandesa es va aprovar una moció per tal de demanar-ne millor l'assaliment d'infraestructura. Dir-vos també que ens hem enterat per la premsa aquest matí, no érem coneixedors.
A més, Educació ha destinat un inspector extra al centre i desmenteix categòricament que la inspecció hagi intentat entorpir les denúncies.
Més qüestions d'aquest matí. Parlem que detenen un home per maltractar la gossa que va aparèixer morta dins d'un transportí a l'estany de Cils. Sí, una notícia que vam explicar ja fa unes setmanes. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home de 36 anys per un delicte de maltractament animal. La investigació va començar a finals de setembre arran de l'avís d'una ciutadana que va alertar que havia vist la gàbia mitja enfonsada amb la gossa morta dins. L'informe veterinari va concloure que l'animal presentava traumatismes importants combatibles.
amb un maltractament violent que li haurien causat la mort. A més del delicte de maltractament, la policia ha denunciat als sospitors que té antecedents per altres infraccions, com no disposar de llicència pertinença de gossos potencialment perillosos. Ens acostem al punt d'un quart d'aquest matí. D'altres qüestions, parlant de condemnat a dos anys de presó, el conductor que va atropellar mortalment una jove amb patineta empollorava i va fugir.
El jutjat penal U de Figueres també li ha imposat una multa de 4.320 euros pels fets que van succeir la matinada del 10 d'octubre del 2021. La sentència considera aprovat que va cometre els delictes d'homicidi imprudent menys greu i abandó del lloc de l'accident. Després de fugir en va trucar el seu pare i junts es van presentar a una comissaria.
Una hora i mitja més tard de l'accident li van fer la prova d'alcoholèmia i va donar positiva amb un resultat de 0,39 grams per litre en aire aspirat. La jutgessa també apunta que el conductor del patinet va incorporar-se a una via principal i que havia de respectar el senyal en destop. La família de la víctima, representada pel despatx en Bo Saler Advocats, ha avançat també que presentarà recurs perquè considera que la pena imposada és insuficient. La defensa del condemnat, encapçalada també per Joaquim Bec,
de Careda, també ha anunciat que la recorrerà. I l'Hospital de Camp de Bànol impulsa una prova pilot per oferir atenció hospitalària a domicili a gent gran del Ripollès. Va dirigit als pacients amb malalties agudes o cròniques que, un cop valorats, podran rebre els tractaments a casa si reuneixen condicions com ara tenir suport familiar i que el seu habitatge ho permeti. Núria Gomis és la gerent de l'Hospital de Camp de Bànol.
Quan un pacient o quan una persona atesa és treta del seu domicili i va parar a un hospital, a part de la malaltia o del problema de salut pel qual l'hem ingressat, si li afegeixen possibles altres problemes que apareixeran, des de desorientacions, caigudes perquè el seu entorn no és l'habitual i que poden anar agreujant la seva estat d'ingrés.
Per tant, el que hem vist, perquè l'evidència científica així ho demostra, és que aquelles persones ateses al domicili es compliquen molt menys que les persones que acaben estant ateses a un hospital. Bàsicament, sorgeix d'aquí la necessitat de millorar l'atenció a les persones.
L'equip està format per un metge i dues infermeres que ampliaran el servei actual i s'incorporarà un fisioterapeuta. Aquest últim es finançarà durant un any gràcies a una campanya solidària de l'organització empresarial Rotary Club. Més qüestions d'aquest matí. En aquest cas parlem de les praderies submarines perquè retenen fins a 40 milions de tones de carboni a tot el món, segons un estudi.
És un dels resultats d'un estudi internacional liderat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes, tot i que ocupen menys del 0,2% de l'oceà mundial. Són capaços d'emmagatzemar més del 10% del diòxid de carboni que els oceans absorbeixen cada any. Aquest treball internacional tradueix també en xifres l'aportació d'aquests boscos blaus per combatre el canvi climàtic amb el primer inventari mundial que incorpora dades per regions, països i tipus de praderies.
Els resultats publicats en Nature mostren que aquests ecosistemes poden emmagatzemar igual o més carboni que els boscos tropicals amb la retenció de 7 tones cada any per hectàrea. Més qüestions, canviem de tema, parlem que el govern rebaixa fins a l'1,2% la superfície on cal instal·lar energies renovables fins al 2050.
Així ho estableix el pla territorial que ordenarà la implantació de les renovables, l'ha anomenat Plater. Es tracta de la meitat respecte del que establia el document de prospectiva energètica que ho fixava en el 2,5% i respon a una correcció perquè s'ha fet servir una metodologia més detallada. Així ho ha explicat aquest dilluns la consellera de Territori, Sílvia Panique.
A partir de gener del 2026 hi haurà una exposició pública que donarà tret de sortida a tres mesos on els ajuntaments podran presentar al·legacions i ajustos d'aquest plàter. Un cop passats els tres mesos, amb aquestes al·legacions i amb el temps que tinguem de resposta a les mateixes, estimem que a finals del 26, principis del 2027, el plàter quedarà definitivament aprovat amb un decret que aprovarà el govern. Per tant,
tret de sortida del plàter, amb uns resultats preliminars que els ajuntaments i consells comarcals podran ajustar a través d'aquest procés de participació de tres mesos.
L'executiu ja disposa dels resultats preliminars i ha començat a presentar-los als representants dels Consells Comarcals. La UGT reclama que es traslladi als agressors sexuals de funcionàries per evitar que es tornin a trobar. El sindicat critica que una funcionària de Lledoners, que hauria patit una agressió per part d'un intern, va haver de compartir, en aquest cas, compartir posteriorment espai amb el seu agressor. Aquesta situació és inadmissible per al sindicat, que ha demanat una reunió amb la secretaria
de mesures penals per abordar aquesta qüestió. UGT ha afirmat que és responsabilitat de l'administració garantir entorns segurs i ha lamentat que no prendre decisions segueix sent un reforç positiu als agressors i una revictimització que pateix la funcionària.
Més qüestions i avui parlem també de les associacions de víctimes de la Dana perquè demanen presó per Amazon. Les associacions de víctimes de la Dana consideren insuficient la suposada dimissió del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i expressen el seu desig de veure a la presó el que consideren màxim responsable de la tragèdia. A més, han advertit que els familiars rebutgen qualsevol relleu de Mazón per part dels responsables del PP de València que l'han aplaudit durant aquest any des de la tragèdia.
Les víctimes compareixeran a partir d'aquest dimarts a la Comissió d'Investigació de la Dana del Congrés dels Diputats. I també us expliquem avui que la Guàrdia Civil apunta que Coldó va intermediar per què el govern canari de Torres comprés mascaretes de la mà.
La Guàrdia Civil considera acreditada la influència de l'empresari Víctor de Aldama en el govern canari que presidia Àngel Víctor Torres, actual ministre de Política Territorial, en la compra pública de material sanitari durant la Covid. De Aldama ho feia a través de l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, i el seu assessor, Coldo García, que va intercedir perquè el govern canari comprés mascaretes i test Covid per diversos milions d'euros empreses de l'entorn de Aldama.
En l'informe, de més de 350 pàgines es destaquen converses entre Torres i Coldo sobre contractes de mascaretes.
D'altres qüestions, parlem d'empresaris de FMCAT i universitats catalanes perquè visiten Corea per conèixer l'impuls tecnològic del país. Companyies catalanes com La Farga, Bonària, RAC, Parlem, Telecom, Fredvic o, per exemple, Grup Geporg, participen en la missió impulsada per l'entitat que gestiona més de 500 empreses i representa el 10% del PIB de Catalunya. Els empresaris visiten el Pangio Techno Valley, l'ha anomenat...
Silicon Valley Corea, i en aquest cas amb la producció d'hidrogen verd a la planta de purificació d'aigua de Seongam, o l'automobilística Hyundai, per exemple, com a sectors importants econòmics de Corea. Molt bé, doncs després d'aquesta qüestió, un moment pel temps.
I per aquest motiu connectem amb en Luis Mi Pérez, a veure què ens explica pel que fa a la situació meteorològica. Luis, molt bon dia, a veure com pintarà això d'avui. Bon dia, un temps que comença avui molt més humit que no pas ahir en el cas de les comarques de Girona i, per tant, també es tradueix en núvols baixos i moltes boires que a hores d'ara s'escampen, especialment per les fondalades, per les planes i per indrets propers al mar, com és el cas de gran part de l'Empordà, amb aquests núvols que a hores d'ara són força amenaçadors.
També tenim gelades que han aparegut en alguns racons de les valls del Ripollès i també de la Cerdanya. Tot això anirà canviant i els núvols s'aniran trencant en gran mesura, amb l'arribada del vent del sud, que sobretot aquesta tarda serà més insistent. S'endurà els núvols a la costa i farà pujar la temperatura sobretot al Gironès, al Pla de l'Estany i a l'Empordà. Aquesta tarda més de 22-23 graus. Déu-n'hi-do la suavitat que tindrem. També al Pirineu. Arribarem a fregar els 20 graus en algunes valls,
i sempre amb pocs núvols, aquesta tarda amb aquest vent que també a les cotes altes pirinenques serà molt més insistent. Vent del sud. Ho seguirem a la xarxa. Molt bé, moltes gràcies, Lúdia, per aquesta informació. Ens retrobem ja demà, que tinguis un molt bon dia. A aquesta hora del matí, com sempre, arriben els esports.
Bé, aquests parlarem que el Girona jugarà un altre diumenge al migdia. Sí, el Girona continua abonat a jugar als migdies o a primera hora de la tarda. La Lliga va anunciar ahir l'horari corresponent a la quinzena jornada en què el Girona visitarà el camp de l'Elx. El duel al Martínez Valero...
ha quedat programat pel diumenge 7 de desembre a les dues del migdia abans d'aquest partit recordem el Girona que rebrà l'Alavesa aquest dissabte també al mateix horari a les dues del migdia visitarà el Betis el diumenge 23 recordem que pel mig hi ha aturada de seleccions també a les dues del migdia i s'enfrontarà al Real Madrid a Montilivi el diumenge 30 aquest com és lògic no serà a les dues del migdia serà a les 9 de vespre com vam comentar ahir per tant
El Girona que dels propers quatre partits, no, tres partits, perdó, no, quatre partits, ara ho he dit bé, l'aturada de seleccions per dins, bueno, pel mig, tres seran a les dues del migdia. Així que els aficionats del Girona...
que, malauradament, últimament, i esperem que no en el proper mes, però pot ser que tinguin una mica d'indigestió. És a dir, també tenint en compte els resultats, sembla que al migdia no ajuda gaire a poder pair bé. A partir d'aquí, si el Girona fa els deures i fa la cosa com toca, home, doncs el dinar, si s'ha fet abans, entrarà molt millor, i si no s'ha fet i s'espera a la tarda, doncs sempre serà més agradable.
Esperem que el vermut no acabi d'emborratxar-nos tots plegats. Doncs veurem què passa. Però ho fa cap enes, avui dia. No, no, home. El vermut, primer el fas i després veurem què passa. Sí, després com es gestiona. A veure com es gestiona.
Res, més enllà d'això, recordar que avui hi ha Champions, que avui juguen el Madrid i l'Atlético, si no vaig dir correcte. El Madrid que juga contra el Liverpool, partidars, Anfield, avui a partir de les 9 del vespre, i l'Atlético de Madrid que juga contra el Royal Union. A veure si hi ha cultura catalana i hi ha bastons, ball de bastons. Per què? No, no hi haurà amb aquests partits de vegades. No, no crec. Anava a dir aquests clàssics. No, no, no.
El que dèiem, Atlético de Madrid contra el Royal Union a partir també de les 9 del vespre. Altres partits destacats, home, doncs el Paris Saint-Germain-Bayer de Munic a partir de les 9 del vespre, un autèntic partidàs. O sigui que avui jornada de Champions i Barça i Villarreal i també recordem Atletic Club que juguen demà. O sigui que...
A Barça? Aquí a Montjuï? No, en aquest cas a Bruges. Juga contra el Club Bruges, el Villarreal també juga a Grècia, si no vaig errat, i l'Atlètic Club que jugarà a Anglaterra contra el Newcastle, el Villarreal que juga a tres quarts de set, demà, recordem, i el Barça i l'Atlètic Club a les 9 del vespre.
I no ho hem comentat, però parlant del Girona, el resultat que es va donar ahir entre l'Oviedo i l'Osasuna, que va ser un empat a zero, això fa que ara mateix el Girona sigui cué de la primera divisió, però en solitari, perquè ahir estava empatat amb l'Oviedo a 7 punts i ara l'Oviedo en té 8. O sigui que el Girona és cué en solitari.
Bueno, aquestes coses. I té a veure, cada punt és una guerra, Arnau. Molt bé, doncs veurem el pròxim partit del Giron, a veure si podem solucionar aquesta guerra o no. Dissabte, contra l'Àlaves. A veure què passa. A veure què tal. I el pròxim a Madrid, després de les eleccions. De les eleccions, no. Esperem que no. Seleccions.
i no és el proper Arnal, que l'has errat i t'ho has repetit moltes vegades i a les seleccions no, no, és a l'avés seleccions, Betis a Sevilla, que no a Betis i després ve el Madrid que Déu-n'hi-dos també no són partits fàcils molt bé, doncs després d'aquestes qüestions d'esports, la cultura
Bé, avui parlem del cicle M'agrada molt la música, Girona, perquè inaugura la vuitana edició amb un concert de la cantant Ariadna Ramírez. L'artista de Sarrià de Ter portarà els temes del seu àlbum Histèria, en el qual parla de la violència sobre les dones i la salut mental mesclant diferents gèneres musicals. L'actuació tindrà lloc el dissabte 8 de novembre a dos quarts de set de la tarda al centre Civic Ter i per assistir-hi cal fer reserva prèvia.
La programació del cicle seguirà el dissabte 6 de desembre amb la cantautora Emma Sayer, qui presentarà el seu nou senzill I'll Be Loving You, llançat l'any 2025, aquest any, i mostrarà el seu talent com a artista interpretant també temes originals. A partir del gener i fins a l'abril es podran veure al centre cívic TER, propostes de gèneres diversos vinculats al territori i, com és habitual, preparades per fomentar la participació del públic.
I avui també parlem que es presenta a Salt el llibre Salvador Sonyer, temps polítics, 1977-1991. La Biblioteca IU Boigues en de Salt va acollir, en aquest cas, la presentació del llibre sobre Salvador Sonyer, escrit per l'historiador Lluís Serrano. El llibre ha estat editat per l'editorial Gavarras, fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament en de Salt, la Fundació Balbi i la Universitat de Girona.
L'obra repassa tota la trajectòria política com a senador entre el 1977 i el 79, diputat al Parlament de Catalunya entre el 80 i el 84, i el primer alcalde de Salt també després de la independència el 1983 fins al 1991.
Cap de Brot edita Barcelona, un recull d'articles de Prudenci Bertrana dedicats a la capital catalana. El publicarà el pròxim 17 de novembre, un volum que reuneix una selecció dels articles periodístics que Prudenci Bertrana va dedicar a la seva ciutat d'adopció. Es tracta de peces breus, subjectives i literàries que retraten una època en què la capital catalana creixia entre la modernitat i les contradiccions socials de principis del segle XX amb lucidesa, ironia i tendresa.
Escoltem Judit Pujol de Cap de Brot. He intentat fer una selecció que mostri com era Bertrana com a cronista urbà, observador, irònic, a vegades tendre, a vegades punxant, i que retrati com era o com veia ell la Barcelona de la primera meitat del segle XX. Una ciutat amb constant creixement, transformació, amb tensions socials, tot i que s'ha de dir que els temes sociopolítics Bertrana els toca sempre com molt tangencialment en els seus textos, no?
La tria ha anat a càrrec de la mateixa Judit Pujol, que ha fet una selecció a partir de les peces escrites sobre la ciutat a capçaleres com la Veu de Catalunya, l'Esquella de la Torratxa o la Campana de Gràcia.
Després d'aquestes qüestions parlem de Marta Barceló perquè presenta un drama amb tocs d'humor sobre el dret a un amor digne en els darrers sis dies. En aquest sentit, per tractar aquest tema, Barceló combina el drama amb tocs d'humor que ajuda el públic a entomar una aventura emocional intensa més d'una rialla. L'espectacle mostra estones de llum però també parla de fragilitat, la dependència, la precarietat en les cures o els límits del dolor. Escoltem la dramaturga Marta Barceló.
En el fons és una oda a sa germanor també, no? A lo confortat que un se pot sentir en aquests moments compartint, no? Amb dues altres persones en què tu ho has compartit tot i has compartit totes aquelles vivències, des d'aquest petit fins que ets gran, no? Tot el creixement, tot allò, és veure que se'n va espilar.
Però és com te pots donar suport, com se poden donar suport en aquests moments uns amb nosaltres. Els darrers sis dies compta amb un repartiment format per Alexandra Palomo, Carme González, Karen Cudina i Sergio Baus. L'estrena es farà el 9 de novembre al Teatre de Salt dins del Festival Temporada Alta.
I parlem de Palafrugell perquè engega la reforma del Centre Fraternal, un edifici cultural neuròlgic, en aquest cas en gairebé un cicle i mig d'història. Les obres, que costen més de 1,2 milions d'euros, permetran adequar l'edifici a la normativa actual i, sobretot, poder-ne reobrir el teatre...
i algunes de les plantes interiors que actualment estan en desús. Els treballs es faran en dues fases i ja se n'ha lligat el finançament de la primera, que puja a més de 700.000 euros. El president de l'associació Centre Fraternal, Xavier Llimona, ha sobratllat que aquest dilluns és un dia històric. Ara l'iniciem una primera fase amb la qual el teatre es treballarà en el bloc del vestíbul i el teatre amb menys fugació
guanyem sortides d'emergència, guanyem una sortida d'emergència a la planta baixa i a més a més puguem donar una sortida d'emergència més pels dos pisos del centre, que la nostra intenció fins ara, que hi havia un pis que estava tancat al públic, és tornar-lo a obrir al públic i tornar a tindre l'esplendor d'aquest magnífic teatre que després veureu.
Asegura també que inicia el camí per recuperar l'edifici com a espai de referència per a l'activitat escènica, social i associativa de Palafrugell.
Després d'aquestes qüestions, fem una mirada de com tenim l'agenda per avui i com ho compito, això? Fluixeta, eh? Es nota que estem de ressac emocional després de les fires de Sant Narcís i que, com sempre, tenim tallers, cursos, activitats, jocs, també, hores del conte, però, per exemple, a destacar per avui, conferència de la Gerunda Fundacional a l'època Tertra... Tertraqui...
Tartràquica, no t'ho perdis. Per aquesta i moltes més paraules rimbombants, podem anar a la Biblioteca Pública de Carla Rahola, si no m'equivoco. Correcte, sí. A la Carla Rahola avui a partir de dos quarts de set de la tarda. També una xerrada, plantes i remeis pel sistema respiratori i pulmonar. Centre cívic Pla de Palau a partir de les set de la tarda. Cinefòrum avui també. El cinema trufó fa fe sense obres morta és.
en aquest cas a partir de les 8 del vespre, també a partir de les 8 del vespre, llibràlegs a la biblioteca Antoni Adrué, que tindrem a partir de les 8, com he dit, també per tancar l'agenda d'avui dimarts. Molt bé, doncs després d'aquestes qüestions és moment de fer un repàs de com tenim les efemèrides del que passava un dia com avui.
El 1908 es col·loca la primera pedra del col·legi Joan Bruguera. El 1965, en aquest cas, el Museu d'Història de la Ciutat rep en donació la tenora de Josep Coll a mans de la seva viuda, en aquest cas Àngels Teixiró. El 73 inicien les obres del segon complex esportiu del GEC, ubicat al barri de Sant Narcís, i s'inaugura el carrer adjacent al complex amb el nom Santiago Sobrequés.
I una última femèria de l'any 2002. En aquest cas, comença al Palau de Fires de Girona el judici pel cas del naufragi de la barca de l'Oca de l'Estany. I això passava el 98, amb la presència d'un gran nombre de periodistes. Tot això passava un dia com avui.
Molt bé, doncs després d'aquestes efemèrides fem un repàs de com tenim la programació seguidament, farem una petita pausa i què tenim? Doncs mira, avui parlarem amb el Joan Boades, que ja ha passat unes quantes vegades aquests dies, però avui com a cronista de la ciutat de Girona, aviam com porta de moment... No ho ha estat sempre? La tasca... No, sempre no, farà... Bueno, va ser elegit fa... Bueno, però vull dir les altres vegades que ha vingut. No, ha vingut... Ha vingut també... Bon llibre, no? Bon llibre? Va venir?
Bueno, va venir per presentar el seu llibre i es va fer així bé. Però també era cronista, no? Sí, home. Ah, anava a dir. Cronista de sempre. Clar, per això ho dic. Avui vindrà com a cronista oficial de la ciutat. Home, fa un temps ja no ho era, però ara totes les últimes vegades ho era. O el barret ho porta. O el barret, exacte. I de què parlarem? Amb el Joan Boades podem parlar de tot.
És com el doctor Sirvent, que pots parlar de tot. Avui ens centrarem, però, en la carpeta de cronista de la ciutat, tot això fins al punt de les 10 del matí, tertúlia d'actualitat amb Jordi Grau i companyia, tot això fins al punt de les 11, titulars amb Pau Villafanyer, 11 i 5, els 4 rius, el 92.7 de l'AFM.
Molt bé, i avui és dimarts, ja sabeu que toca entrevista. Sí, entrevista els diferents grups municipals que conforma l'Ajuntament de Girona i avui parlarem amb el grup municipal de Vox per veure quin balanç fa, per exemple, de les fires de Girona, si està en la línia del PSC, per exemple, del tema preus de les atraccions, temes de seguretat, també, dels quals se n'han parlat durant aquestes fires de Girona i molt més per veure què en opina el senyor Xavi Domínguez que passarà per Girona FM.
Molt bé, doncs amb tot això fem una pausa i ara tornem. Fins ara.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i la gent de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí. I quan vulgueu, en format podcast, a GironaFM.ca L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Descobreix Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
Girona entre vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu, som la gironina. Girona FM
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM. Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM. Amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano.
Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda. I quan vulguis, en podcast a GironaFM.cat. García i Tarribas Associats. El programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí.
Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina. El més clàssic i el més actual del soul cada dos divendres a les 10 de la nit al 92.7 de la FM i en podcast a gironafm.cat. La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius. Amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. Girona FM.
92.7 FM, la ràdio de Girona. Girona FM
I nosaltres obrim aquesta segona part del primer cafè de Girona FM d'avui dimarts, dia 4 de novembre del 2025 després de Crist. A partir d'aquí nosaltres volíem comentar la jugada avui amb el cronista de la ciutat de Girona. Per tant, presentem amb nosaltres Joan Boades. Bon dia i bona hora. Hola, bon dia i bona hora. També podríem dir 2025 de la nostra era.
així evitem referències religioses que potser algú no comparteix del tot doncs mira, tens tota la santíssima raó del món santíssima, ben dit mira, una altra vegada és ben bé i no sé pas d'on ve això
Però bueno, se m'haurà quedat... Sí, exacte, vull dir, ja s'ha quedat d'una altra època que no era. Però en qualsevol cas, Joan, abans de comentar... Bueno, t'ho estava preguntant ara, aviam si havies pogut gaudir una miqueta de les fires i festes de Sant Narcís aquest últim cap de setmana, i l'anterior també, però em sembla que anaves enfeinat.
Sí, perquè va donar la casualitat que just els dies del 27 al 30, perquè el 31, entre altres coses, és el meu aniversari, però del 27 al 30 hi ha hagut a Barcelona el Congrés Internacional d'Arxius, sota un lema que es deia Coneixent passats, creant futurs. Que estic content perquè, tal com ho explico en aquell llibre que he estat publicant ara, que és Històries d'Arxiver, és una proposta meva,
que curiosament va néixer aquesta proposta, la via és així de curiosa. La proposta neix en el meu despatx del carrer de la Força, de l'arxiu municipal de Girona, quan propicio una reunió, convoco una reunió entre el president del Consell Internacional de d'Arxius, en aquell moment, David Friker, que alhora també Arxivament Nacional d'Austràlia,
i que té per costum venir a passar vacances a Girona, a partir del 2014, quan vam fer un congrés aquí a Girona, i ell va ser anomenat president del Consell Internacional dels Arxius, i vaig proposar a la directora general de les Hores, Elsa Ibars, que tinguéssim una reunió per explorar les possibilitats de fer un congrés internacional que es fan cada quatre anys de Consell Internacional dels Arxius. La meva proposta va ser, tenint en compte que estem a Europa,
Intentem focalitzar el tema també en tot el que és el tema del patrimoni documental, perquè moltes vegades aquests congressos, amb bon criteri, estan centrats molt en els últims canvis tecnològics, digitalització, noves tecnologies, intel·ligència artificial... Però esclar, quan això se celebra en segons quines parts del món, té tot el sentit del món. Aquí també, però aquí, des del segle XIV, a Catalunya...
a l'Estat i a Europa hi ha una documentació extraordinària patrimoni documental que també pensava que era posar en valor aquest patrimoni documental no com una cosa estèril i de contemplació estètica sinó de dir anem a aplicar totes les noves tecnologies per tal que aquest patrimoni pugui ser percebut pel conjunt de la ciutadania com una cosa útil i com una cosa que permet coneixent el passat crear diferents futurs
Clar, i al final, jo ara em ve al cap, per exemple, si fas la comparativa respecte al que puguin tenir de patrimoni documental del passat un país com Austràlia, que per entendre'ns des del punt de vista documental seria un país molt i molt jove, entenc que al final nosaltres a Europa no deixem de ser una mica la cua de tot aquest bagatge que hi ha anterior. Naturalment, perquè si parles als Estats Units la seva documentació comença al segle XIX, perquè la documentació dels indígenes no era una documentació escrita en aquest sentit, no?
Per això també s'explica que quan moltes vegades, potser ens desviem del tema, però vaja, també s'explica que moltes vegades visitem aquests museus d'Estats Units, des del Metropolitan fins a Elizabeth Stuart Garden de Massachusetts, de Boston, o Chicago, o Filadèlfia, veus col·leccions extraordinàries, totes procedents d'Europa. És a dir...
A finals del segle XIX i començaments del XX hi va haver tota una operació molt ben dissenyada des d'aquests països, especialment des dels Estats Units, quan aquestes fortunes immenses, que eren producte essencialment de tota la colonització de l'oest, aquestes polítiques que veiem de l'oest, el ferrocarril, el jet, etcètera, el cotó, tot això, que sent que eren immensament rics, se'n van adonar, perquè és un fet evident, que un estat no pot ser realment poderós
si no té un patrimoni, un patrimoni també simbòlic, un patrimoni que la porti, que quan mire enrere vegi quines són les seves arrels, i les arrels d'aquesta gent eren naturalment europees, immigrants europeus, o sigui, per ells les fletxes, els arcs i els tipis dels indígenes naturalment no els hi aportaven cap tipus de vinculació, no? I és quan organitzen una mena, no diré ràzies, però una gran estratègia per comprar obra
a vegades una robada, de moltes esglésies, també catalanes, i de l'estat espanyol, d'Anglaterra, d'Itàlia, i aquestes grans, grans col·leccions es creen en aquest moment. Aleshores, l'absència d'un patrimoni, en aquest cas parlem de patrimoni documental, ells també el supleixen amb aquestes adquisicions de patrimoni artístic, etcètera. Però, tal com has dit molt bé, el patrimoni documental, el més antic, el més reculat, si deixem de banda Xina i deixem de banda Índia, que tenen una tradició també que jo desconec,
però que naturalment és anterior a la nostra però a Catalunya és això i el Congrés, tornant al Congrés va ser un èxit, 2.000 persones a Barcelona, 10 sessions simultànies i francament jo sempre dic fins i tot els catalans no l'han criticat
Vol dir que va ser un èxit. Va ser un èxit d'organització i de contingut, perquè nosaltres som els més crítics amb nosaltres mateixos sempre. Jo penso que ha estat molt bé organitzat i que ha funcionat molt bé. Això és mèrit, en tot cas, dels organitzadors estrictes. La Generalitat de Catalunya, essencialment, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
Un cop hem comentat ja a l'agenda, com aquell qui diu, ara volia reenfocar una miqueta en el barret que et toca posar-te avui, mai més ben dit, que és el de cronista de la ciutat. L'última vegada que vam comentar una mica la jugada, si no m'equivoco, va ser el mes d'abril, parlant sobre la memòria anual del 2024. Llavors, veure una mica com ha anat aquests mesos ara, des de l'abril fins ara. Entenc que estàs preparant la memòria també d'aquest 2025, però entre mig...
veure una mica com ha estat la teva tasca com a cronista d'aquí de Girona. Sí, d'acord amb el reglament del cronista oficial de la ciutat, el cronista ha de presentar en el plenari municipal, en el primer quadrimestre de l'any següent, l'informe de l'any anterior. Per tant, tal com bé dius, ara estem al mes de novembre, falta un parell de mesos per acabar l'any, i ja estic pensant...
Preparant, però sobretot pensant com ha de ser el proper informe i em sembla que t'avanço, com a primícia mundial, que serà diferent dels anteriors. Sí? Sí, tinc una mica la sensació que per anar repetint el mateix esquema d'informe i per anar fent les mateixes recomanacions any rere any, aquest seria el tercer...
I, naturalment, la bona voluntat, suposo, de fer canvis, però costa molt que les administracions assumeixin les propostes i vagin modificant segons quins, no diré quines actituds, només faltaria, però segons quins...
quins pressupostos per poder canviar el ritme de les institucions culturals, dels equipaments culturals, que aquest any potser voldria posar el focus en aquelles institucions, en aquelles entitats que no són estrictament administratives, és a dir, que no depenen de cap administració directament, però que fan una feina impagable en el conjunt de l'àmbit cultural i patrimonial de la ciutat. Em refereixo, per exemple, als amics de l'UNESCO, que fan una feina impagable,
De fet, et diré, avui dia mundial de l'UNESCO, si no m'equivoco, no, Rau? Sí, dia mundial de l'UNESCO, avui. Perfecte, doncs. Doncs és més que merescut. Un altre, hem tingut molta col·laboració amb l'UNESCO, perquè el Consell Internacional de l'Arxiu també està vinculat amb l'UNESCO. Estem... Un document nostre de l'Arxiu, el llibre del sindicat Remens, és memòria del món de l'UNESCO. Per tant, coneixem la transcendència d'aquesta organització internacional, no? Que hi ha vegades passa desapercebuda, però bé, avui no és el moment. Per tant...
M'agradaria potser centrar-me una mica en aquest tipus d'entitats, com podria ser la Fundació Balbi. La Fundació Balbi és una fundació que fa una feina extraordinària i que està suportada en el sentit econòmic.
exclusivament per una persona, que és el senyor Joaquim Vidal. I n'hi ha d'altres, no sé si ho podré fer tot, i potser també ho s'ha de fer tot en un any, però el foment, el foment també que hi rom de fa 5 o 6 anys a la ciutat de Girona i també té una activitat permanent dedicada, naturalment, als temes de restauració i el que sigui, però també a l'activitat cultural i a la cultura popular. Per tant, potser aquest any
Encara no ho tinc decidit del tot, però com que ara ja ho estic fent en públic, diguem-ne, i a mi estic comprometent una mica, deixaria potser una mica de banda aquells equipaments culturals que per ser han de fer aquesta feina, i tenen tècnics per fer aquesta feina, tenen pressupostos que haurien de ser superiors per fer aquesta feina, i potser em centraré...
cap a aquestes altres entitats que fan aquest treball d'una manera molt més menys funcionarial però bé, tot i així em dius que has fet quines activitats destacaries de les que has fet aquest any
Hi ha algunes que són més ocultes, perquè són encàrregues que en pot fer l'alcalde, perquè jo depenc directament de l'alcalde en el sentit figurat, no soc un funcionari municipal ni un treballador municipal, però sí que el reglament diu que és l'alcalde el que m'ha de demanar les intervencions que ell consideri oportunes, però algunes que tenen un recorregut llarg i...
puc fer una feina més d'intermediació o el que sigui, però, per exemple, el dilluns passat, el dia 27, és una cosa que potser forçat una mica, no és ben bé només com a cronista, sinó també per la meva tradició anterior laboral, vam compareixer, juntament amb el director del Museu del Cinema, en Jordi Pons, amb una comissió del Parlament de Catalunya, en la qual es debatia o ens demanaven, com entre cometes experts,
la nostra valoració sobre una llei de la Filmoteca, o una llei de l'Institut de la Filmoteca, que s'està carint ara. La Filmoteca és un equipament que ara depèn de l'Institut Català d'Indústries Culturals, però que es vol que sigui més autònom. I, per tant, se li vol donar la consideració d'equipament nacional, com té el Museu Nacional d'Art de Catalunya o com té l'Arxiu Nacional de Catalunya. I, per tant, s'està tramatant aquesta llei. Ens vam convidar nosaltres i ens sembla que vam fer una bona aportació, en Jordi Pons,
essencialment per fer-nos adonar que quan parlem de cinema i de cinema de primers temps també hem de parlar de precinema i que per tant el Museu del Cinema és a Catalunya i no estaria gens malament que aquesta llei fes una referència a tot el que seria l'arqueologia dels mitjans audiovisuals tot allò que es pot veure d'una manera sensacional en el Museu del Cinema
I jo em vaig centrar més en un conjunt d'imprecisions que es donaven alhora en els diferents articles de la llei, o de l'esborrany de llei, del preàmbul, que hi havia una barreja entre patrimoni cinematogràfic, patrimoni fílmic, patrimoni audiovisual, i això provocava un garbuig que feia molt inintel·ligible, a pare meu, eh? I em sembla que també ho van compartir els altres ponents de la llei, feia inintel·ligible la llei. I, per tant, jo hi vaig generar com a cronista de la ciutat, perquè
i que es puc anar com a jubilat però normalment com a jubilat et sembla que no et convoca altres coses de relleu en aquests últims tres mesos per exemple, una de les coses que fa el cronista que tenen una certa repercussió és la presentació de llibres per exemple
Els dos últims que jo recordo és un llibre de Quim Corbet que es diu Un Corbert, precisament que són una mena de memòries de la seva diversa activitat
com a fotògraf, com a escriptor i com a impressor, diguem, a les tres activitats que s'ha dedicat a la seva vida, o com a editor, no? És un llibre petit, però que realment té un contingut molt gran i està molt ben escrit i té una sèrie de reflexions i d'aportacions que em va agradar llegir, em va agradar presentar. I l'últim, fa 15 dies, em sembla que era un llibre també d'un tema molt desconegut sobre els beguins. Els beguins era, diguem-ne, una mena de secta, per dir-ho així, religiosa,
molt vinculada als franciscans, que eren seglars, no tenien cap vinculat, o sigui, no pertanyen a cap ordre religiós, però que estaven a favor del celibat, tot i que n'hi havia que eren casats, i estaven a favor de la pobresa, tot i que n'hi havia que eren rics.
I aquest és el que li va passar precisament amb un baguí de Girona, que l'any 1321 el van cremar a la foguera, a dalt damunt de les escales de la catedral, que tot i ser baguí estava casat i tenia una filla, i era ric. I aquí hi va tota una sèrie de conxorges entre l'església, entre el rei i entre, diguem-ne, les classes més poderoses que van aconseguir cremar-lo, entre altres coses, per quedar-se als seus béns. Vull dir que això és una cosa que ve de lluny.
Coses de les quals estic content en qualitat de cronista, em donen l'oportunitat. Jo, a diferència del doctor Miranbell, que és el cronista que em va precedir, no puc fer un article cada setmana, perquè el grau d'exigència que això suposa és enorme. El senyor Miranbell tenia una memòria prodigiosa, simplement, i podia parlar del seu record...
era de Girona en el sentit estricte, de Girona, Girona, Girona. Del rovell de l'ou. L'evolució des d'abans de la guerra fins a l'època més contemporània, perquè va tenir la fortuna de viure molts anys. Però jo vaig dir que això no ho faria, perquè m'exigiria una recerca que no em semblava que toqués. I tampoc és tan fàcil, a més a més, publicar en els diaris.
Però sí que tant en tant, quan hi ha un tema que jo considero remarcable, com va ser-ho el del juliol, el juliol vaig publicar un article sobre el Beatus de Girona. El Beatus de Girona ara feia 1.050 anys, és un Beatus, és a dir...
El Beatus neix a Lièbana, allà a Santander, és un text que fa un monjo que es diu Beat, i a partir d'aquí, a partir d'aquesta interpretació de les escriptures que fa aquest monjo al segle VIII,
es van fent diferents edicions totes manuscrites, que evidentment no existia pas a la impremta i hi ha una còpia que és de Girona una còpia molt ben il·lustrada una de les millors, està al Museu de la Catedral és de l'any 975 975 i sabem que està fet per una monja que es deia En o Ende i també coneixem el nom de l'autor, que ara no el recordo però la monja Ende és el més important de recordar perquè sabem que és una mà femenina que treballa en aquests moments, cosa que
Segurament que existia en altres llocs, però en aquest cas està inscrit i escrit en el document. Aleshores, quan el Ministeri de Cultura va proposar fa 10 anys que tot un conjunt de beatos fossin inscrits en la memòria del món de l'UNESCO...
es va oblidar, entre cometes, del nostre i de la Seu d'Urgell. Per tant, aquest document, a part d'explicar aquest article, a part d'explicar què era això del Beatus, el que feia era una crida, diguéssim, escolta'm, el Ministeri de Cultura, segurament el que podria fer alguna cosa més, per tal que aquest Beatus de Girona, i també el de la Seu d'Urgell, però el de Girona, fos incorporat a la memòria del món de l'UNESCO, i per tant seríem...
de les poques ciutats i menys d'aquest volum que tindrien dos documents en el registre de memòria de mandaloresco, com seria el sindicat Rebensa i el Beatus. Per tant, això m'agrada fer-ho, perquè em sembla que és una aportació. T'he de dir que més enllà del dia a dia tinc moltes ganes de veure la memòria anual del pròxim any, per això que deies, per aquest...
accent o per aquest tenir en compte també entitats i també gent perquè al final darrere les entitats sempre el que hi ha són persones, gent, nom i cognoms i més que ocupen un espai que potser on l'ens públic no arriba ells han d'arribar-ho han d'arribar-hi i han de sobreviure i a més a més han d'aixecar-ho i fer-ho amb molt de rigor que és el que fan perquè és una feina que no està retribuïda
però els resultats són d'un rigor com si fossin retribuïts. Totalment. Joan Boades, moltíssimes gràcies un dia més i espero veure't més aviat que tard. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres.