Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és dijous 22 de gener de 2026 i ens hem aixecat a Girona ara mateix amb 9 graus de temperatura i amb certa pluja. És veritat que amb poca intensitat, però que ens ha agafat una mica per sorpresa la previsió. És que en les properes hores no plogui, és a dir, que hi hagi aquestes nubulades. De cara a la tarda fins i tot poden deixar pas una miqueta el sol, però dia tapat avui a la ciutat de Girona.
i després en Luis Mi que ens ho expliqui de forma més acurada per veure què hem d'esperar. És veritat que sembla ser que demà podria ser un dia més tranquil, però que al cap de setmana poden tornar de nou les pluges aquí a casa nostra. En tot cas, passi el que passi, nosaltres ens hi posem amb el primer cafè per encarar millor el dia, plogui o no plogui, conèixer tota l'actualitat i sobretot...
posar-hi una mica d'humor i una bona dosi d'energia, perquè Arnau Vila, molt bon dia. Molt bon dia. El dijous la cosa fa baixada, els somriures mica en mica comencen a sortir, perquè arriba el cap de setmana. Arriba el cap de setmana i esperem que arribin els trens també, eh? Bueno, això ja és més difícil. És a dir, el cap de setmana arriba inexorablement, però els trens ja no arriben a vegades. En dies normals, avui encara veig. Sí, sí.
En fi, ho anirem seguint tot plegat, però sí, sí, sembla que de moment aquest dijous al matí ens hem aixecat amb quatre gotes, a veure si la cosa pot millorar una mica, però sí que és veritat que vam passar en fronts i haurem d'estar pendents de tot això. Sí, estarem pendents. Avui també, per exemple, explicarem algunes de les reaccions després de les incidències que va provocar el temporal i la llevantada a les comarques de Girona i, per exemple, sobretot a la zona del Baix Ter.
Seït Esvall, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com ha estat avui l'Odissea per venir fins a Girona? Un merder. Una altra vegada? Un merder, sí, perquè, clar, ahir al vespre van agafar i van dir que reprenien servei avui.
Progressivament. I jo he dit, val, aquest progressivament no vol dir... Ja me'l conec, no? Correcte, m'he aixecat a un quart de sis del matí. Bueno, bona hora. Per fer-me el cafè, allò, fins a dos quarts. A dos quarts hi ha alguna cosa. He anat cap a la Renfe Rodalies, per entendre'ns. Hi havia un parell de persones amb xaleco i tal. I jo què? Té...
Avui no toca, no? El que passa és que els professionals del sector ja hauríeu de saber que quan diuen processament vol dir que avui ja no hi haurà els trens. No, que hi ha merder, que hi ha merder. Ah, hi ha merder. Jo he agafat allà i he fet, què? Avui toca o no toca? I em diuen, em fan així, em fan que no, i em diuen, més val que pugis cap a l'AVE i que no pas una altra cosa. Bueno, mentre pujava cap allà, que també el de l'aplicació de l'AVE és un desastre, perquè per trobar l'opció de només comprar un bitllet i no anar d'hi tornada també és un merder sensacional, que he hagut d'entrar amb l'ordinador i tot, arribo a l'AVE...
Bé, cap problema. Però ja et sortia com d'anar i tornar, no? El què? El tiquet per tornar. Però el problema és que l'estació de l'AVE de Figueres jo la tinc a 30 minuts caminant. Llavors he d'agafar un autobús... Bé, així fas una mica de cames. No, que fa fred i és perillós a la ciutat. Llavors jo he d'agafar el bus, o sigui, he d'agafar un bus per poder agafar l'AVE per poder venir cap aquí. Total i en definitiva, que mentre estava venint dic aviam com està la cosa. Rodalies...
Vull dir, Rodalies, i d'UGT ja han dit, que és segur circular. Però ara són els maquinistes que diuen que no volen circular. No, clar, clar. Llavors, la pregunta és a qui? La pregunta és, ja que als usuaris no ens fa cas ningú, perquè mai ens ha fet cas ningú, la pregunta és, i ara qui ha d'agafar i fotre un cop de punys sobre la taula per dir, escolta, que circulin els trens d'una vegada? La pregunta és, qui ho ha de fer això, la Paneque?
pregunto, eh? Vull dir, la consellera, ho ha de fer govern, ho ha de fer el jefe de Rodalies, ho ha de fer Pedro Sánchez, ho ha de fer Barack Obama, podem de trucar a Barack Obama perquè funcioni això? No ho sé. Però a mi m'agradaria... Però a mi m'agradaria... Sí, el que passa és que després no sé si funcionaria. Bueno, li hem de dir que, en comptes de Groenlàndia, que de moment vagi per Rodalies, que serà més fàcil assaltar-lo. Igual no l'interessa, eh? Exacte. Jo ara, del que estic pendent, són les 9 del matí. La pregunta és, jo per tornar ara cap a casa meva de Figueres,
Avui, no ho sé, a les 4, 5 de la tarda, funcionarà Rodalies? No funcionarà? Hauré d'agafar un nave i un autobús novament? Ho seguirem a la xarxa. Acabem d'obrir aquí la veu de la protesta. Jo sóc la veu del poble. És el representant de les queixes de tots els usuaris de Rodalies. Exacte. De la gent que entrem a la feina a les 8 i que ens hem aixecat a les 5 del matí,
per veure què fem. A mi, jo anava a dir que em queden clares dues coses. La primera, que ens he d'estar emprenyat, òbviament, com molts usuaris de Rodalies, que avui s'esperaven que el servei funcionés més o menys bé, com es va dir en el seu moment, i la segona, que la nostra audiència ha de valorar escoltar avui la veu d'enseit esvall per l'esforç que li ha costat venir a la ràdio. És a dir, jo crec que...
aquestes dues coses que quedin paleses ja des del primer cafè a les 9 del matí. I només un últim apunt, eh? Vull dir, sí, a mi no em feu cas mai. Avui sí, mai em feu cas, però... Un últim apunt. L'últim tuit de Rodalies, en aquest cas, de fa un parell d'hores, posa... No es presta servei per causes operatives.
operatives, eh? Sí, sí. O sigui, és perquè simplement, ara els maquinistes que paren amenaçat amb vagues, i ja et dic, això és un catxondeu. Fins al dia que surtin trens que vagin sols. Bueno. Després, la intel·ligència artificial es queixarà que no té alguna cosa que li falta i farà també una vaga. Bueno, això... Jo crec que si és espanyol o català no podés dir que em farà una vaga. Segurament. Vindrà programada ja.
A partir d'aquí... S'autoprogramarà. Anem a explicar també Sant Orali dies internacionals, que això sí que no falla. Avui és Sant Vicenç, Diaca de Saragossa, també Sant Anastasi, que era un monjo persa, diu aquí, i Sant Gaudenci. O sigui que avui tenim aquests tres sants. I per altra banda, tenim dos dies internacionals. Avui, bueno...
Dos, diem-ne, franges on se celebren aquests dies internacionals, perquè posa que és la Setmana Europea de Prevenció del Càncer de Collotari, aquesta setmana del 19 al 25 fins i tot, i també setmana de, al tanto, l'oració per la unitat dels cristians. No sé, Arnau Vila, fins a quin punt a tu et preocupa la unitat dels cristians i si ores perquè això sigui una realitat.
la qüestió és que s'ha de tenir respecte per totes les religions perfecte, has quedat com un senyor i a partir d'aquí doncs que cadascú cregui el que venci el que cregui més convenient amb respecte i sense fer mal a ningú com deien des de sempre quan ets petit no facis el que no vulguis que et facin a tu i ja està això ens ho deia molt que t'aquestis per exemple res, després d'aquest inici del primer cafè mogut moment ja per explicar les notícies
Sí, de fet, ho comentava més, que els trens de Rodalies segueixen sense circular a primera hora del matí i Renfe recomana utilitzar transport alternatiu. Segons confirmen, fons de Renfe atribueixen el retard a la posada en marxa del servei, com deien saït, a causes operatives. El govern va anunciar ahir al vespre una represa progressiva de Rodalies, però ja va advertir que seria un dia difícil.
Fons del principal sindicat dels maquinistes, CMAF, van assenyalar a l'ACN que els maquinistes no reprendrien la seva feina sense garanties per escrit a DIF de les mesures de seguretat adoptades per augmentar la mateixa. A les estacions, els informadors diuen als usuaris que no hi ha trens i en alguns casos hi ha accessos a les andanes tancats. La previsió és que avui Renfe reuneixi amb els maquinistes per intentar restablir el servei.
El portaveu de Renfe a Catalunya, Antonio Carmona, va confirmar a Catalunya Ràdio que els maquinistes estan demanant una sèrie de mesures de seguretat que, entenen, no s'estan complint, adicionals a les que ja va presentar DIF. Segons Carmona, els trens són segurs i, per això, la voluntat era restablir el servei, però els conductors volen més garanties. I aquest matí també us expliquem que Girona repara d'emergència el Talús, que va patir les llavissades amb el temporal i va obligar a tallar el carrer d'Ocarma.
Les pluges intenses van provocar que es desprenguessin terra i, en aquest cas, també roques en aquesta zona i, des d'aleshores, aquesta entrada de la ciutat es manté tallada al trànsit, tant de vehicles com també de vianants. La llevantada, que va intensificar-se dimarts de matinada, també en va fer caure una trentena d'arbres a la ciutat. Aquest dimecres la brigada va treballar
per adequar també les zones afectades. D'altra banda, com a mesura de prevenció, el Consistori va contactar dimarts amb més de 1.700 veïns i 324 botigues, bars i restaurants propers a l'Unyà per recomanar-los que tanquessin o pugessin a plantes superiors.
I en aquest cas tornem a parlar de trens perquè reforcen l'alta velocitat i el servei d'autobusos per donar alternativa als passatgers que volien agafar un tren des de l'estació de Girona. Renfe va reforçar el servei entre Barcelona i Figueres oferint 125 places adicionals perquè els convois arribaven doblats. Entre els usuaris hi havia resignació però també queixes per manca d'informació. Antoni Miquel és un dels usuaris que estava a Girona.
A treballar cada dia, agafo a les 7.15, a mitja distància, però no hi ha solució. Jo, evidentment, aniré ara, però la meva preocupació és la tornada. I ahir ja ens va passar el mateix a Barcelona. Per pantalla...
Anaven, diguéssim, informant i tot de cop Girona va desaparèixer. Els trens de Portbou que venien i tal van desaparèixer. Llavors és el mateix que avui. Per les nostres insistències d'informació ens van dir que habilitarien un AVE igual que han fet avui. Però l'AVE funciona perfectament, no? Llavors és l'única solució que tenim.
Per altra banda, l'empresa Segalés va reforçar els serveis d'autobús des de Girona fins a Barcelona i Figueres arran de la suspensió de Rodalies. És una alternativa que van fer servir usuaris del tren que ja sabien que no circula cap convoy arreu de Catalunya. En el cas de l'estació d'autobusos, però l'increment de trànsit per la suspensió dels trens i el fet que més gent hagi optat per comprar bitllet va jugar alguna mala passada a alguns usuaris. És el cas de Carla Margarit, que tot i ser previsora, es va trobar que no va poder agafar l'autobús que volia perquè es donava prioritat a qui anava a l'aeroport.
i tenia un examen avui i ahir vaig veure que havien anul·lat els trens i vaig agafar-me un bitllet de bus per si de cas i ara no surten els buses cap a Barcelona diuen que només la gent que va a l'aeroport si tens un vol que no el perdis i cap a Barcelona centre o no estan arribant perquè deuen estar molt de trànsit
I això, llavors, ara estic pendent també si m'han donat l'examen o no, i això. Mentrestant, a l'estació de transconvencionals de Girona, Renfe continua derivant els passatgers cap a la línia d'alta velocitat com a alternativa.
No ho intenta estafar un veí de Girona amb el pagament de taxes fent-se passar per l'Ajuntament. L'Ajuntament de Girona va anunciar aquest dimecres a través de les xarxes socials que ha detectat una persona que intentava estafar els veïns de la ciutat fent-se passar pel consistori. Segons detall a l'escrit de l'Ajuntament, aquesta persona demana el pagament de l'IBI o la taxa d'escombraries amb l'advertiment que si no s'haurà de pagar un recàrrec.
No és la primera vegada que això passa. L'octubre de 2024 ja va tenir lloc un cas semblant en el qual l'Ajuntament alertava d'una estafa d'aquest tipus i també ho va fer en dos casos similars, el gener i abril de 2025. Per altra banda, el febrer de l'any passat, una persona va acabar pagant 500 euros després de rebre una trucada telefònica fent-se passar per l'Ajuntament i demanant-li el pagament de la taxa d'escombraries.
L'Ajuntament recorda en aquesta publicació a les xarxes socials que en el cas que hi hagi un pagament pendent es comunica sempre per escrit i correu certificat i mai únicament per telèfon que és com s'hauria produït aquesta estafa detectada. Canvis en la circulació a l'entorn de la parròquia de Sant Pau per les obres de pacificació de la zona.
A partir d'avui un tram del carrer de Narcís Blanc i ja ha passat a ser un espai exclusiu per a persones vianants. També s'ha suprimit un carril de circulació del carrer del riu Ierca que passarà a tenir un únic sentit de circulació igual que un tram del carrer del riu Cet. A la vegada s'invertirà la circulació del carrer del riu Daró i d'un tram del carrer de Carles Rahola per facilitar la mobilitat interna del sector als veïns i veïnes. Els canvis començaran a aplicar-se de forma progressiva i duraran una setmana.
I aquest matí també parlem de la UDG perquè obre la biblioteca al costat de les facultats de Medicina i Infermeria, quatre anys després de comprar l'immoble. Es tracta d'un local de dues plantes que hi ha al carrer de la Creu 3 i 5 i que la universitat va comprar ara fa quatre anys.
Malgrat tot, les obres no havien començat fins a l'agost. L'equipament disposa d'un espai de 812 metres quadrats i combinarà zones de treball col·laboratiu amb espais d'estudi individual i recursos especialitzats per a la recerca. Compta amb una capacitat de més de 200 persones. El nou local substitueix la biblioteca que hi havia a l'edifici principal del campus centre i que es va transformar en 6 aules per acollir l'increment d'estudiants dels graus vinculats a la salut.
Un quart de deu mal comptat d'aquest matí i d'altres qüestions, parlem que Girona estrena la nova botiga d'IKEA amb gran afluència de públic. La nova botiga situada a la carretera de Barcelona, carrer Astúria 61, forma part d'una doble obertura que inclou també un punt de recollida a Vilablareig, una aposta en què la companyia reforça la seva presència a les comarques de Girona i la voluntat d'acostar l'oferta a la vida quotidiana de les persones.
El projecte ha suposat una inversió de 5 milions d'euros i la creació de 60 llocs de treball, gairebé tots ocupats per persones de la província de Girona. L'establiment ofereix inspiració per totes les estances de la llar amb uns 1.200 productes disponibles.
I la Creu Roja rep 13.000 càpsules de cafè per atendre persones sense llar a Girona. La donació de la fàbrica gironina de Nestlé permetrà, doncs, oferir cafè calent diàriament a les persones allotjades a l'alberg d'emergència del Pla Fred. També s'han facilitat dues cafeteres per garantir el servei fins a finals d'abril. Durant la primera onada de fred, la Creu Roja ha atès 78 persones en alt risc, 48 a l'alberg i 30 a peu de carrer a través de les unitats d'emergència social.
I en clau comarques de Giron hem de parlar que els municipis de la Costa Brava comencen a treballar per restituir les platges després de la llevantada. El temporal Harry no deixa afectacions importants en els municipis litorals de la Costa Brava i els ajuntaments ja treballen per restituir les platges i els passejos marítims.
A Sant Antoni de Calonja, per exemple, al Baix Empordà hi ha una acumulació de restes vegetals a Torre Valentina i algun tram de platja s'ha quedat sense sorra. A Platja d'Aro també hi ha una afectació similar i s'ha acumulat sorra a l'extrem sud del passeig marítim. L'empresa de neteja de Tossa de Mar també s'ha encarregat de retirar la sorra que hi havia al passeig i buidar els emburnals. A Blanes el consistori manté la prohibició de passejar per la part més afectada del passeig marítim
Això vol dir que les terrasses que hi ha tampoc podran obrir fins que no es restitueixi la normalitat. Per últim, a l'Alt Empordà, a l'escala, el temporal de Llevant, en aquest cas també s'ha afegit al que ja es va viure per Nadal i que va deixar les platges del municipi pràcticament sense sorra.
I per altra banda parlem dels municipis del Baix Ter perquè critiquen que queden aïllats amb temporals i reclamen intervencions urgents als rius per evitar que es desbordin. L'alcaldessa de Verges, Diana Canals, i la de Serra de Daró, Glòria Marull, han denunciat que les motes han trencat pels mateixos punts que durant el temporal Glòria i lamenten també que les estructures es continuen degradant sense, en aquest cas, que es reforcin de manera integral.
Després del Gloria de l'any 2020 es va fer una reunió d'urgència, que es va fer un diumenge, amb totes les presses, van venir polítics de tot Catalunya, dient que, bueno, de tota Catalunya, aquí dir sí, hem de fer actuacions, que no pot tornar a passar. Primer no ens van arribar les subvencions en aquell moment, perquè allà sí que hi havia hagut molts danys materials, no van arribar les subvencions i encara ens en van fer retornar per de les inversions que havíem fet.
I la mota continua igual, amb 6 anys més tard i amb el deteriorament. Per tant, nosaltres no sabem si venen altres arribades com aquesta, com aguantarà. De fet, avui hem parlat d'aquest tema amb el Consell Comarcal a la primera hora del matí i ens ha dit que tenim tot el seu suport, que aquesta és una actuació que s'ha de fer perquè realment aquesta mota...
ens protegeix i estem en una zona que cada vegada més aquestes riuades, cada X anys, sabem que tornen a passar i s'ha de mantenir en condicions. El pressupost per arreglar aquesta mota és de, segons es va dir l'any 2020, uns dos milions d'euros i nosaltres no tenim aquesta quantitat. L'Ajuntament de Verges té un pressupost molt inferior i nosaltres no tenim aquests diners per arreglar la mota de Verges. I si les autoritats, si algú no fa alguna cosa, potser algun dia anadarem.
El temporal ha deixat camps negats i encara també queda tallada la carretera G643 a l'altura de Torroella de Montgrí. L'alcalde Jordi Colomí indica que al municipi hi ha hagut esllavissades, també inundacions a l'estartit i que el temporal ha arrossegat troncs a la desembocadura del Ter.
Nosaltres creiem importantíssim que en certs trams de carreteres pogués pujar 30-40 centímetres perquè d'aquesta manera solventaríem l'aïllament crònic que patim com a municipi per anar cap a Girona amb les dues carreteres o inclús a vegades per anar cap a Palaforgell. Per tant, aquí jo penso que hem de dialogar moltíssim perquè aquesta situació que ens vam trobar ahir no es torni a repetir i perquè ja ens hi hem trobat masses vegades.
Colomí també ha denunciat que aquest aïllament afecta serveis essencials, ja que quan plou és molt complicat accedir en aquest cas al seu hospital de referència, el de Palamós. I no marxem massa de la zona perquè els pagesos del Baix Ter lamenten que cada vegada que hi ha un temporal acaben amb els camps negats.
La lleventada va provocar que el Ter es trenqués per tres llocs diferents i va deixar cultius inundats. És el cas de Martí Planes, un pagès que té 15 hectàrees amb faves a fuixar que han quedat sota dos metres d'aigua. A part que perquè el riu és brut, no sé si una mala gestió o alguna cosa, però hi ha hagut un nivell bastant alt i tampoc és el que ha plogut perquè han caigut 150 litres.
i la riu ha desbordat. Que desbordi el riu Ter és bastant greu, jo crec. No sé, jo crec que l'Aca és el que porta el tema dels rius i això, i crec que s'hauria de mirar bé a veure què han de fer al riu Ter, perquè això no es pot permetre. A part que quedem sitiats a tots els pobles d'aquí a baix, que hi hagi aquests desbordaments i tot això, no crec que hagi de ser.
També el Daró va trencar per dos llocs i va deixar negats dos camps de Mar Pujol, un pagès de Serra de Daró, i Pujol també reclama que es dugui a terme alguna actuació per evitar que cada dos per tres el riu es desbordi.
Exacte, està mal feta. Aixequen les motes i com més aixequen, sí que hi cap més aigua. Però esclar, quan desborda, peta de més en l'aire i més mal fa. Ja és el que ens ha passat. Clar, tot això queda inundat i, bueno, desperfectes de motes, arreglar lleres, tot el que hi ha tot darrere. En comptes d'arreglar, ve el darot d'una vegada perquè l'aigua passés com ha de tocar. Sí, sí, a l'Avisbal es pot veure que baixa molta aigua, és la capital, la gent està molt contenta que baixa aigua, baixa aigua, però anem aquí baix.
És quan ho patim més, que quan baixa ple a l'abismal, aquí va desbordat i és el que ens apipa més. El Consell d'Agricultura, Òscar Ordeig, va visitar aquest dimecres la zona afectada pel temporal al Baix Ter i es va comprometre a mobilitzar els recursos que calguin per recuperar la normalitat el més aviat possible. Ordeig va remarcar que està al costat dels agricultors, els ajuntaments i les comunitats de regants per avaluar els possibles estrells de la llevantada i fixar un calendari per prioritzar les actuacions de reparació.
Primer de tot el que cal fer és escoltar els agricultors, els ajuntaments, les comunitats d'Arregants, veure si hi ha destrosses, veure si hi ha dificultats per accessos a determinats llocs o si hi ha algunes vies, camins o carreteres que s'hagin de recuperar, per tant primer escoltar-los.
i sobretot fer una llista de prioritzar aquesta recuperació d'aquestes infraestructures, si és el cas, o espais per les canyes o pel material que s'hagi arrossegat s'hagin de desembussar algunes zones i per tant primer el que farem és recollir aquestes
prioritzacions d'aquestes mesures més urgents i llavors veure si s'ha d'implementar alguns tipus d'ajut més tard. Jo crec que avui és d'hora per fer això, el que cal és estar aquí, respondre ràpid i llavors veure com en els propers dies també tenim més informació sobre possibles danys que hi hagi en els cultius.
El Consell va exposar que encara és aviat per quantificar els danys, però va afegir que estaran amatents a afectacions a infraestructures de regatiu, a camins i a cultius per vehicular les ajudes. I no deixem de parlar dels pagesos, perquè Auredeix insisteix que defensaran els interessos dels agricultors, passi el que passi, amb el recurs, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el del Mercosfor.
Urdeig entén que l'Eurocambra demani garanties sobre el pacte de lliure comerç amb el Brasil, l'Argentina, l'Huruguai i el Paraguai a la justícia europea i subratlla que sense el sector primari no ens en sortirem.
Nosaltres direm el que hem dit fins ara al costat de la nostra agricultura, la nostra ramaderia, el nostre sistema alimentari. Nosaltres el que voldríem és que Europa en fes del seu sistema alimentari la seva punta de llança de la seva economia, de la gestió del territori i per tant acompanyarem els agricultors per defensar els nostres interessos arreu, a Brussel·les, a l'Estat i evidentment aquí a Catalunya i que es protegeixi el cultiu de l'arròs a través de denominacions d'origen, a través de
de clàusules de salvaguarda, a través de clàusules mirall. El que hem demanat tantes i tantes vegades és que no es dificulti l'activitat aquí, que es faciliti amb la importació d'altres productes i, per tant, respecte, suport i amb la PAC, per exemple, dels nostres agricultors. Veurem com evoluciona aquesta impugnació que ha fet el Parlament Europeu.
També matisant, però, que el govern no té competències en aquesta fera a Brussel·les i que, en tot cas, és important que els eurodiputats facin els passos que toquen. En cinc minuts ens haurem plantat el punt de dos quarts de deu d'aquest matí. D'altres qüestions, parlem de les estacions d'esquí perquè treballen per reobrir tots els seus dominis després dels gruixos de neu que ha deixat la llevantada.
El personal tècnic i els equips de pista s'ocupen de fer les tasques corresponents per assegurar que el mantell nival és segur i anar sumant quilòmetres esquiables. Així ho ha explicat la CAP comercial i de màrqueting de la Molina, Marta Viver, que ha detallat que hi ha acumulacions de fins a un metre de neu nova en diversos punts de l'estació.
És una nevada, com sempre, superben rebuda. Aquests últims dies de nevada se'ns han deixat fins a un metre de neu nova aquí a l'estació i actualment ja estem oferint gruixos d'entre 100 i 200 centímetres de neu pols. Un paisatge tan blanc en aquesta època de l'any feia temps que no el vèiem. Recordar que de cara a aquest cap de setmana tenim previst tenir el 100% de l'estació oberta i també recordar a tots els nostres visitants
que degut al fort risc d'Allaus no està permès a l'esquí fora de les pistes. L'estació Sardà ofereix ara mateix 36 quilòmetres esquiables, una mica més de la meitat del seu domini, amb 44 de les 66 pistes obertes. I també us expliquem avui que presenten una ruta de la Tordera i la Riera d'Arbúcies com un actiu de turisme sostenible...
El futur de Madrid. Es tracta de la Tordera, un projecte que engloba senderisme i cicloturisme, tot resseguint el curs del riu Tordera i la riera d'Arbúcies, amb l'objectiu de connectar el parc natural del Montseny amb el Mediterrani. En aquest projecte, en aquest cas, s'integren 18 municipis de la Selva, el Vallès Oriental i el Maresme. Ara, el Consell Comarcal de la Selva vol consolidar la ruta com una iniciativa de turisme sostenible i regeneratiu.
D'altres qüestions, canviem de tema, parlem d'illa perquè evoluciona favorablement i comença a moure's. Sí, l'equip mèdic ha subratllat que el cap del govern, en aquest cas, i aquest tractament per una osteomielitis pública provocada per un bacteri, recordem, pactat pels seus metges, ha continuat recuperant forces. S'està tractant el president de la Generalitat amb antibiòtic...
I tal com van apuntar dins els metges, de moment cal que acabi el tractament a l'hospital, en aquest cas un procés que durarà unes dues setmanes i en funció de la seva evolució decidiran si pot continuar fent-ho des de casa seva. Més qüestions i el govern espanyol proposa als sindicats ajornar a les 35 hores els funcionaris fins que hi hagi pressupostos.
Comissions Obreres i OGT ho han indicat en un comunicat conjunt en què asseguren que han sortit molt decebuts a la reunió que han mantingut aquest dimecres amb representants de l'executiu que encapçava Pedro Sánchez. Per això han exigit al Ministeri per a la transformació digital i de la funció pública garanties tant de la implantació de les 35 hores com també de la recuperació de la jubilació parcial. A l'hora, les dues formacions han recordat al govern que es va comprometre a aplicar les dues mesures el febrer o març d'aquest any.
I en temes internacionals hem de parlar que els líders europeus es reuneixen d'emergència a Brussel·les per fer front comú davant de l'amenaça de Donald Trump a Groenlàndia. Després que el líder republicà pugés el to contra els aliats europeus i amenacés amb nous aranzels els països que es van oposar frontalment a l'entrega de l'illa, el president del Consell Europeu, Antonio Costa, va convocar una reunió amb l'objectiu que els 27 emetin una resposta coordinada.
La cimera, però, també agafa la Unió Europea a contrapeu, ja que el mandatari estatunideny va anunciar ahir que retirava l'amenaça de nous gravaments sota el marc d'un futur acord per Groenlàndia, després de conversar amb el secretari general de l'OTAN, Marrut. És moment per conèixer l'estat del temps. Connectem amb en Lluís Mí.
Molt bé, doncs el saludem aquesta hora. Lluís, Mimo, bon dia. Com pintarà això d'avui? Bon dia. Una altra vegada tenim força núvols escampats per moltes comarques de Girona i, de fet, torna a ploure o a nevar. A hores d'ara, la cota està al voltant dels 1.300 metres i la nevada una mica més apreciable es donarà al Montseny. Es donarà aquest matí, perquè al llarg d'aquest migdia i tarda...
s'aniran obrint moltes clarianes. Alguns núvols una mica més gruixuts quedaran a tocar ja de la selva, una altra vegada del Montseny, per tant, també cap al sud de la Garrotxa, però en general s'aniran obrint, com dèiem, moltes clarianes a partir d'aquest migdia i tarda. El vent, que encara és feble i ha anat girant les últimes hores de fet cap a Garbí, tornarà a tirar cap a Tramuntana.
Al llarg d'aquest migdia i tarda, per tant, es tornarà a reforçar sobretot a l'Empordà. Això farà que encara la mar estigui molt remenada. Hi ha hagut barreja d'avantades i de temporals amb mar de fons dels últims dies i farà que la mar estigui esvalutada. Però ja diem, els núvols més abundants com a mínim s'aniran trencant, tot i que quedarà un dia bastant fresquet. Malgrat les clarianes, no es calfaran aquesta tarda. Estem pendents a la xarxa?
Molt bé, doncs moltes gràcies, Luis Mí, per aquesta informació. Ja ens retrobem demà que tinguis un molt bon dia. Ara mateix, a aquesta hora del matí, arriben els esports. I parlem de l'Espargirona perquè afronta avui la pista de l'esquió a les 8, el primer dels tres partits que el poden dur a la final 6 de la Lleuroliga.
Sí, l'Uni depèn d'ell per acabar segon de grup i obtenir el bitllet directe per Saragossa on es disputarà aquesta Final Six. L'equip gironí suma a Europa un balanç de set victòries i dues derrotes en nous jornades i és probable que amb un triomf més en faci prou per acabar de ser-hi en aquesta Final Six. Les gironínes tornaran a tenir la baixa de Mariam Colibali encara recuperant-se de la lesió que es va fer contra el Joventut, tot i que Roberto Íñiguez
Va reconèixer ahir en la prèvia que la idea és recuperar-la per proper cap de setmana contra el Gran Canaria o ja, si no, en la següent jornada d'Eurolliga, que és dimecres que ve a Fontejau davant del Carolo. El tècnic també va confessar que portar l'Espargiron a la Final Six li faria especial il·lusió.
I per Iñiguez les claus del partit seran similars a les del partit d'anada a Girona, on el seu equip haurà de jugar molt disciplinat, controlant les seves tiradores, també el rebot ofensiu i intentar fer el millor atac possible. Per tant, avui a partir de les 8 del vespre, que podrem viure aquest familiar esquió Espar-Girona, que tant de bo acabi amb victòria gironina, que serà molt important.
Per l'altra banda, ahir, dia de presentacions a Can Girona, a Montilivi, va viure dues presentacions pràcticament seguides. Primer, la de Fran Beltran, que ja va fer la primera roda de premsa, on va explicar que feia temps que volia venir a Girona i que ara era el moment oportú. Un Fran Beltran que portarà el número 8, que fins ara era el que portava Porto, que recordem va patir una lesió de la llarga durada. Veurem què acaba passant a la temporada que ve amb aquest dorsal, però bueno...
a nivell anecdòtic Fran Beltran que portarà aquest número i l'altra presentació va ser la de Claudio Echeverri que recordem ja porta setmanes entrenant amb l'equip ja va ser inscrit després que Solís marxés direcció a Birmingham i ahir va ser també presentat el jugador argentí
que lluirà, en aquest cas, el dorsal 14. Un Echeverry que també es va mostrar il·lusionat per aquesta etapa. Va dir que la seva, diguem-ne, curta etapa a Alemanya, quan va anar al Bayer Leverkusen, quedarà en una anècdota i que aquí a Girona té intenció de fer un pas endavant. A més, va reconèixer que Guardiola i Aleix Garcia li van dir que vingués a Girona, que seria una bona oportunitat per a ell per poder seguir creixent. Recordem que és un jugador...
molt i molt jove. Més enllà de les dues presentacions, avui també es presenta en aquest cas Ter Stegen, avui hi ha la presentació oficial a la tarda, crec que a un quart de sis, sobren les portes de Montilivi, crec que dos quarts serà la presentació oficial. Abans, cap a dos quarts de cinc, hi haurà la roda de premsa del porter, per tant, avui s'espera que, home, hi hagi més gent. Ahir, les coses com siguin... Vaig a Europa ser dins de cops d'allò de... Sí, això sempre, això sempre.
Això, l'enterrament... Bueno, com ser cap o ventes, quasi bé. Bueno, sí. Mal dit, calvots. Calvots, exacte. En aquest cas, sempre l'entrenament es fa no només quan arriben jugadors nous, sinó també en aniversari, renovacions... Bueno, fets.
celebrables. Per tant, avui presentació també de Ter Stegen, que a nivell mediàtic segurament tindrà més ressò que no pas la de Beltrán i Echeverry, però avui l'última presentació de moment dels jugadors que ha incorporat el Girona en aquell mercat d'hivern. Veurem si n'arriben més o no.
I, a part de tot això, acabem repassant els resultats ahir de la Champions, on, per exemple, l'Atlètic de Madrid va empatar contra el Galatasaray, un empat, entre altres resultats, que també li va molt bé al Barça, que recordem que va guanyar ahir per 2 a 4 contra l'Eslàvia de Praga, no sense patir. Una remuntada important, eh? No sense patir, perquè va començar perdent, va remuntar, li van tornar a empatar, i al final va fer dos gols, però en un partit molt i molt fred, eh? A menys 8 jugaven, eh? Imagina't.
i el Barça, doncs, que no entra en el top 8 encara, però està a les portes. Ara mateix són novens i confien en que l'última jornada, amb una victòria contra el Copenhague, i ballant una mica els números amb diferents resultats, doncs, es puguin entrar en aquest top 8, que descartaria o eliminaria una eliminatòria, això que t'estalvies. Un resultat que també li va anar bé al Barça, en aquest sentit, va ser la victòria de l'Atletic Club, al camp de l'Atalanta. Victòria...
Jo diria que una mica sorprenent, perquè va començar també perdent, va remuntar fins i tot amb l'1-3 i després a les acaballes el club italià que va fer el 2-3, però els de Valverde que van aconseguir aquí una victòria important, això sí que segurament no sé si els hi servirà de gaire, de moment...
el que els ha servit és per entrar en tot el reguitjell d'equips que faran les eliminatòries, o sigui que ja és un gran què, el que ho té molt i molt difícil per no dir, crec que, bueno, el que ho té impossible ja és el Villarreal, que ha fet una Champions realment per oblidar. I, a més enllà d'això, doncs, bueno, algun resultat com, per exemple, la victòria del Liverpool 0-3 contra la Marsella, victòria del Newcastle 3-0 contra el PSB, bueno...
algunes victòries destacades, quan recordem, si no m'equivoco, com deia, que falta una jornada de la Champions, i veurem què acaba passant. Molt bé, doncs aquesta és l'actualitat pel que fa a l'esport, i pel que fa als partits a Girona FM, doncs almenys el Girona Football l'haurem d'esperar dilluns. Sí, de moment recordar que el partit d'avui de l'Uni no es fa, és a dir, competicions europees no es fan de moment aquí a Girona FM,
I haurem d'esperar dissabte pel que fa al Bàsquet Girona. Sí, el Bàsquet Girona que juga dissabte a les 6 de la tarda contra el Saragossa. Allà a Saragossa. Després, diumenge, l'Uni juga a casa aquí a Fontejau contra el Gran Canària a les 6 i 10. Sí.
I ja dilluns, per tancar la jornada de la Lliga, el Girona que rep el Getafe a Montilivi. A partir de les 9 del vespre veurem, però tot apunta, que ja amb Etxe Berri i Fran Beltrán a la convocatòria. I també veurem si Ter Stegen, perquè hi ha algun petit problema de dorsals, perquè recordem que ara mateix el Girona té a Gazzaniga, té a Libakovic i té a Krapistov.
No sé si hi haurà algun dorsal, crec que ara mateix només hi ha el 22 lliure, pel que fa al Girona, i no se sap si el pot portar un porter, aquest número. Perquè el porter normalment porta l'1. O el 13, o el 25 fins i tot. Ah, sí que no sabia. Sí, quan tens 3 porters, normalment són aquests 3. Clar, el Girona ja té 3 porters. Ja. Veurem, no sé com acabarà resolent-se això, potser avui a la roda de premsa ho pregunten.
En tot cas, esperem que hi pugui ser. I esperem que a Montelevi no hi hagi graus negatius. Esperem que no, i esperem sobretot una victòria del Girona, perquè serà molt important contra un Getafe que està a 3 punts per sota. Molt bé, doncs ho seguirem tot plegat. Ara mateix a aquesta hora del matí, com sempre, fem una mirada de com tenim la cultura.
Bé, avui parlem de la segona trobada de criadors de contingut en català, Tot en Cat, de Figueres, perquè amplia la programació i estrena un premi. Se celebrarà el divendres 6 i el dissabte 7 de febrer a cavall de la Sala Alacate i el Museu del Juguet. Reunirà també una quinzena de divulgadors culturals en diferents formats i temàtiques.
Durant el Totencat, entre d'altres, es parlarà sobre còmics, cinema, jocs de taula, literatura o il·lustració. A més, dissabte a la tarda s'entregarà un premi també per reconèixer la trajectòria en l'ús i en la defensa del català en la creació de continguts. El Totencat, amb entrada gratuïta, és una iniciativa de les plataformes el Farfriki de l'Empordà, la Batcova, col·laboradors dels Quatre Rius, de fet, en el temps de còmics, i també el director Frustrat i té el suport de l'Ajuntament de Figueres.
I parlem dels Brit Awards perquè nominen Rosalia per la categoria d'artista internacional de l'any. La de Sant Esteve de Sarrovires es disputarà el reconeixement de la indústria musical britànica amb Bad Bunny, Lady Gaga, Taylor Swift, Sofia Carpenter, entre d'altres. En total, els guardons reparteixen 15 premis. Els guanyadors s'anunciaran el dissabte 28 de febrer.
20 minuts i ens haurem plantat el punt de les 10 d'aquest matí. Fem una mirada de com tenim l'agenda per avui. Com ho tenim, això? Cosetes, tenim cosetes. Avui, per exemple, a destacar, doncs, podríem posar al Cineforum, It was just an accident, el cinema trufó a partir de les 7 de la tarda, a la mateixa hora, Itziar González, l'arquitecte que comenta, doncs, en 5 seqüències, sol davant del perill...
Això al Museu del Cinema. També avui, al llarg de la jornada, tenim una conferència d'històries de viatgers, viatge per terres nòrdiques, per exemple, a l'Ateneu d'Acció Cultural, a partir de les set. A la mateixa hora, també xerrada causes i conseqüències de l'actual canvi climàtic. Per exemple, a l'Auditori Josep Irla, de la Generalitat de Catalunya. També espectacle, Sold Out, si no m'equivoco, Berto Romero, Lo Nunca Visto, a l'Auditori de Girona, dos quarts de nou del vespre. Tot això per tancar l'agenda d'avui dijous.
A Girona.at Barra Agenda podreu tenir molts més detalls. Ara mateix, a aquesta hora, efemèrides. Què passava un dia com avui, un 22 de gener? Ara ho descobrim.
Doncs l'any 1921 l'Ajuntament aprova la tala i venda de 341 plataners i 477 arbres més de la Devesa amb motiu del projecte de millora de les defenses de les ribes del terra. Un dia com avui de l'any 1965 s'inaugura l'emissora de ràdio sindical La Voz de Girona. L'any 2000, un 22 de gener, tanca la impremta llaca del carrer de Santa Clara després de 130 anys d'activitat a la ciutat.
El 2001, un dia com avui, s'inaugura la Sala Trufó com a nova seu de les projeccions de la Filmoteca de Catalunya-Girona, que fins aleshores es feien a la Casa de Cultura. El 2002, un dia com avui, mort Jordi Boschi, Mollera, metge i cineasta amateur.
L'any 2011, un dia com avui, s'inaugura el complex esportiu del GEC a Sant Pons, l'escultura Afany de Bonaventura, en són per la commemoració del 90è aniversari de l'entitat. Un dia com avui, l'any 2016, Albert Ballest accedeix a l'alcaldia de Girona en substitució de Carles Puigdemont, un càrrec que ocuparia durant menys de dos mesos, fins al 15 de març.
I finalment el dia com avui, l'any 2020, molts de vosaltres ho recordareu, el temporal Glòria fa desbordar el riu Terra a l'assada del Pont Major i deixa el riu Unyà, el seu pas per Girona, al límit de la seva capacitat. Tot això passava un dia com avui.
Molt bé, doncs aquestes són les efemèrides. Nosaltres farem una petita pausa i després com ens seguim? Què tenim avui? Parlarem amb l'estació Espai Jove en veu de Gemma Parra. Tot això fins al punt de les 10 amb la tertúlia d'actualitat aquí a Girona FM. Tot això fins al punt de les 11 amb els titulars de la jornada Pau Villafanyer. 11 i 5 als Quatre Rius al 92.7 de la FM.
Molt bé, i aquesta és la programació d'avui, avui és dijous, com sempre, i tenim entrevista. Tenim entrevista, avui també, en aquest cas, amb la regidora d'Educació, amb la regidora Caral Vila, que ens visitarà aquí a Girona FM per comentar diferents temes pel que fa a l'educació, com estan una mica els projectes en clau educativa a la ciutat, i, bueno, de tot plegat en parlarem aquí a la ràdio. Molt bé, doncs dit tot això, fem una pausa, i ara tornem. Fins ara.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
que tinc més besos que paraules.
Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor quan no obrigui aquest món t'enyoro i t'abraço. Et dono el record, seré la claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor quan no obrigui aquest món t'enyoro i t'abraço.
Quan et tinc al meu costat, em pregunto si tu em sents. Tens l'hivern al teu esguard, d'horitzons subtils desfets. Puc convidar-te a ballar, pots escapar del meu res. Potser t'ho puc dir cantant, pots sentir la meva veu. Et dono un cel clara d'esperança, el lloc més gran per retrobar-te. Ja tinc més besos que paraules.
Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor, quan no brilli aquest món, t'enyoro i t'abraço, et dono el record, seré de claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor, quan no brilli aquest món, t'enyoro i t'abraço, et dono el record, seré de claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor, quan no brilli aquest món, t'enyoro i t'abraço, et dono el record, seré de claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor, quan no brilli aquest món, t'enyoro i t'abraço, et dono el record, seré de claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et don
Fins demà! Fins demà!
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
I quan passa un minut del punt de tres quarts de deu del matí, nosaltres seguim en directe en aquest primer cafè de Girona FM. Ho fem obrint avui la finestra de l'estació Espai Jove i ho fem en veu de la seva tècnica de joventut, Gemma Parra, que ja aprofito per donar la benvinguda. Bon dia, bon hora. Bon dia. Avui parlarem, mira, d'un temazo, és que em sembla un temazo, que és el de sobre les trajectòries professionals amb un accent marcat també en què... Vaja, em sembla que hi ha dades...
que entre el 30 i el 50% dels treballadors acaben amb feines que no estan relacionades directament amb els estudis que han cursat.
Això diuen les dades, que s'han regluit a Europa, sobretot durant el 2024, i des de diversos fons, entre elles l'Eurostat, parlant d'això. L'Eurostat tira més cap al tren. Tenien d'altres que van pujant, però el marge ja està aquí. En una societat tan utilitària que som tots, que quan una cosa serveix l'agafem i quan no serveix no l'agafem, entenc que aquest viatge o aquesta desviació no és per amor a l'art. O sigui, hi ha diferents factors, entenc, que afecten directament això.
Hi ha diferents factors, un d'ells, el que comentaves tu fa una miqueta que parlàvem una mica abans, que és el de hem de decidir massa aviat, sense recolzament, aquest pot ser un, decidir i en base aquestes decidint, d'un futur que encara és una mica llunyà. Espoiler, sí i segur. Exacte. Perquè és el que dèiem, que amb 14 anyets ja et diuen si vols fer números o lletres, te'n vas cap aquí o te'n vas cap allà, què vols ser de gran?
Aquest és un. L'altre és que nosaltres podem incidir relativament en el resultat d'alguna cosa de tants anys endavant. No. Pots incidir en la teva part, però què farà el mercat? No ho pots decidir-ho. Per tant, tu apostes per una cosa que et servirà perquè prendràs coses, però ja veurem si després les utilitzaràs més o menys. L'altre és que el mercat, quan tu comences a estudiar una professió...
Professió entre cometes, perquè després no s'alinea, aquest és un altre factor, però el deixem després. L'altre és quan tu comences uns estudis, fins que els acabes passen anys i hi ha molts canvis en el mercat, per exemple la incidència de l'AIA ara. Imagino't, clar. Això pot canviar molt les coses, ja en parlarem dels economistes d'aquí uns anys, o els comptables, ja veurem què passa amb tota aquesta gent d'aquí uns anys.
I l'altre és l'alineació. Tenim històricament pensat, i això és ja molt, molt antic, que la formació s'estudia o les possibilitats d'estudiar estan alineades amb el mercat de treball. I sobretot la universitat no és ben bé així. Els cicles formatius sí, ja estan molt pensats perquè estiguin alineats amb el mercat de treball, com a mínim en aquell moment. Però la formació universitària no té per què.
Clar, perquè això potser parla d'una altra època, del que es va viure en aquest país. És a dir, en aquest país el que et deien era que si anaves a la universitat apostaves per un futur laboral millor. O sigui d'una manera o d'una altra. Ara mateix, doncs no, probablement. Per què? Perquè afortunadament s'ha democratitzat moltíssim més el tema dels estudis, però això vol dir, i amb carinyo, que et xutes una pedra i tothom té un màster.
Exacte. Abans poca gent podia accedir a uns estudis i per tant aquella gent tenia un futur assegurat. Probablement venien, que també ho comentàvem, d'unes línies familiars, però ara si estem parlant que cada any surten, per exemple, un cas molt típic, filòsofs,
difícilment el mercat absorbirà tota aquesta quantitat de filòsofs cada any que van sortint per fer de filòsof. Ara bé, no és una mala notícia, és una cosa que fem, són uns aprenentatges i que després podrem aplicar en molts altres llocs. No estudiem únicament allò, aprenem altres coses durant el camí.
A més, clar, jo crec que vosaltres, especialment a l'estació Espai Jove, us deveu trobar molt en un cas molt particular, que és la persona, jo crec que no tant a l'institut, però entenc que a l'institut el gran dubte és i què faig ara, on em matriculo, això ja ho entenc, però un cop la gent ja s'ha matriculat en aquest grau, en aquest cicle, el que sigui, jo crec que la gran consulta que deveu tenir, i ara m'ho diràs, és la de gent que arriba i diu com puc tornar enrere
Puc realment tornar a començar amb una altra cosa? Val la pena? Primer acabo això i després faig una altra cosa? Això ho tenim tant amb la gent que ha començat uns estudis i no és el que es pensaven, o perquè no han entrat a l'opció que volien i han entrat amb una altra i això els angoixa molt, però també amb els que han acabat. Han acabat, veuen el mercat de treball, diuen a mi els estudis m'han agradat més o menys, però el que se suposa que haig de fer amb això no m'agrada. Moltes basen a veure amb una visió molt reduccionista de la professió.
És a dir, un pedagog s'imagina potser creant contingut pedagògic per a una escola. Un pedagog pot fer moltes més coses, no només això. I a vegades això els limita i es veuen enfocats només en un lloc que no els agrada o que ara veuen que no els encaixa.
La bona notícia és que tots encabim en molts llocs de treball. Nosaltres, els que som més jovenets, els diem, imagina't un metge, un estudiant de medicina. Hi ha molts estudiants de medicina. Uns aniran a parar amb un cap...
que té més a veure amb unes professions més d'anàlisi de la persona, de l'estat d'aquella persona, és una altra cosa de l'habilitat social que tinguis amb les persones, i una altra serà un cirurgià, potser del cervell. Aquest igual té més a veure amb un mecànic i amb un enginyer que no pas...
amb l'altre. Vull dir, és molt diferent, és la mateixa professió, però després les teves competències aniran o haurien d'anar cap a una banda o cap a una altra. I això passa al mateix quan canvies de professió. Estudies una cosa i vas a parar amb una altra molt diferent. Jo crec que també el context econòmic...
diguem-li de sous, de condicions laborals, també afecta moltíssim, des del punt de vista de, jo crec que al final abans també era diferent, perquè fer marxa enrere un projecte laboral que t'assegurava una bona estabilitat econòmica al llarg de tota la vida laboral, que és molt llarga, t'ho dic perquè sempre ens venen la moto que la vida són dos dies i tal, no, perdona, o sigui, la vida...
Exacte. La vida potser sí que és curta, però la vida laboral en concret és molt llarga. O sigui, queden molts anys treballant. Llavors, clar, jo hi penso i dic, i entenc que això també ha servit a la gent per treure's una miqueta la por aquesta de dir, ostres, no, mira, me'n vaig a fer una altra cosa, perquè total, si hem de cobrar el mateix, com aquell qui diu, més val que sigui una cosa amb la que m'hi porto bé durant molts i molts anys que no pas una cosa amb la que m'hi porto menys.
A mi m'agrada que diguis això perquè hi ha un tema polèmic que tinc a vegades quan parlo amb gent que té empreses i parlen molt malament dels joves. Ah, jo també el tinc, no pateixis. Perquè penso, els joves que han viscut en gran part amb una crisi darrere d'una altra, començant pel 2008, i a partir d'aquí és una darrere d'una altra. Sanitària, econòmica, etcètera, etcètera.
Quina motivació han de tindre si tot el dia són missatges negatius? I l'altra és, aquests joves han après per primera vegada en molts anys a viure sense una estabilitat econòmica. Per tant, la seva identitat no només està basada en un tema laboral o formatiu, sinó que s'han esperat a fer altres coses perquè no estan parats, perquè un jove, la seva identitat passa per fer coses, les que siguin. Per tant, ara es veuen capaços de dir, és que si això no m'agrada prou...
o no té unes condicions prou interessants, puc estar sense fer res. Cosa que generacions anteriors no sabem fer. Perquè no hem tingut aquesta experiència d'aprenentatge que ells sí que han tingut. I això a les empreses els es pot al cap. És que és allò que diuen. A mi m'ha agradat molt perquè alguna vegada jo he entrevistat a la patronal o alguna cosa d'aquestes que deien, no, és que hem de retenir el talent, hem de retenir... Si és molt fàcil. Si és que passa per pujar sous.
Pujar sous i motivar-los a fer coses que els interessen. I condicions laborals dignes. Entenc que dignes són més o menys totes i llavors més dignes encara. És que la fórmula és molt senzilla. Llavors, clar, a partir d'aquí, si tu el que intentes és posar-hi creativitat, que pots fer-ho, però clar, si dius, no, hem de retenir talent...
Perfecte, però és que ho planteges com si... És a dir, planteges un problema de les empreses i el passes al treballador, quan realment qui té la clau de volta és l'empresa. Sí, avui dia el problema el té l'empresa, perquè el treballador jove ha après a viure sense treballar i sense estudiar durant una temporada, evidentment, però poden estar i per tant poden escollir.
cosa que no sabíem fer abans completament al final jo crec que el missatge que els podem donar a la gent és que hi ha llum al final del túnel hagis estudiat el que hagis estudiat sempre hi ha llum tot i el missatge de crisi el bo que tenim és que hi ha molts camins pots canviar no tens per què anar enrere pots canviar i agafar un camí paral·lel un altre diferent hi ha moltes sortides ara és molt més flexible el mercat del que era abans i aquesta és la bona notícia en comparació amb el que era abans que es poden fer moltes coses
Algun cas d'èxit que tinguis ara mateix al cap recent, vostre, evidentment sense noms, no cal? Bé, en tenim diversos. Tenim gent que ha aconseguit publicar una novel·la, gent que ha fet un treball escolar, potser només al batxillerat, molt diferent a l'habitual...
pensat en coses molt modernes i ha pogut aprovar, ha pogut convèncer el professorat que allò són coses noves, per mi són casos d'èxit, això. I un cas d'èxit també és dir que no en una feina que no té unes condicions prou bones. Que puguis dir que no, perquè hi ha molta gent que no s'ho pot permetre i això a vegades és el que acaba canviant el mercat. Després en tenim molts que no, que ho passen malament, que fan el que poden i que piquen pedra. Per sort tenim joves amb moltes ganes, això sí, per molt que diguin que no, no és cert.
Estan remotivats. El resum és aquest, eh? Vull dir que sempre hi ha llum al final del túnel i la pregunta és, per encarar el túnel, doncs en tot cas que vinguin cap a l'espai jove. Que ens vinguin a veure. No, vull dir cap a l'estació. Nosaltres ja mirarem de trobar la llum que la trobarem. Sí, clar. Ja ho trobarem sempre, això. Gemma Parra, moltíssimes gràcies per aquesta tuneta. A vosaltres.