Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi.
No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho, m'ha arribat a les mans. Un cop t'hi ben sencero que han mogut tot el mercat, no me'l puc treure del cap. Si vols aquest secret, doncs per tres l'has de canviar. No ho puc evitar.
De tu no creuar-te la mirada, no em crec històries inventades, de tu ja no em puc creure res.
Ja em va dir que tenia cotis, posaria info, tenia bones refes. No sabia per què, però s'ajuntava les notis. El mercat està pel mani, tu estàs holding. Tira la manta, peli de terror, no vulguis córrer a la sort del traïdor. I és que et miro davant de la platja i em dius que no, que no, que no ho pots evitar. Ja no saps com fer-ho, t'ha arribat a les mans. Un cop t'hi ben sencero, que han mogut tot el mercat. No te'l pots treure del cap, si vols aquest secret. Per què és l'hora de canviar? No em vull ser.
92.7 FM Girona FM La tramuntana és el vent La mare és brava i daurada Que volen aquesta gent que et truquen de matinada Vull parlar la meva llengua No ho vull donar per perdut Qui l'estima i la respecta Qui sempre és benvingut Sóc d'un país tan petit Que ara em té malalt d'amor I quan marxo lluny d'aquí
Vull viure amb la teva llum, veure madurar la vinya i saltar junts per petó.
Catalunya és el meu país, la meva bandera té un estel, amb la meva llengua crido fort, sempre de peus. Catalunya és el meu país, la meva bandera té un estel, amb la meva llengua crido fort, sempre de peus.
He estat tan feliç en el meu país, adoro la seva bellesa. I només units amb els ulls humits, ho vam tocar amb la punta dels dits. I jo vull més nits de soroll i crits, sé que tu tampoc te rendes.
Catalunya és el meu país, la meva bandera té un estel, amb la meva llengua crido fort, sempre de peus. Catalunya és el meu país, la meva bandera té un estel, amb la meva llengua crido fort, sempre de peus.
Més que la meva sang, més que tot l'or d'un banc,
Més que poder cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important. Més que poder somiar, més que saber oblidar, no em canviaria res per poder despertar i que m'estiguis mirant.
Desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré, jo ho sé. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et dic al meu davant, res no m'importarà. I és que la veritat...
Que mai no existirà, no m'importa ja tant, com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar, i és que no em sé aguantar. Si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem refredar.
Llegar-me no és dolent, no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré, ja ho sé. Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran, més que poder saber qui seré d'aquí uns anys, més que no saber odiar per què com estimar tu ja m'ho has ensenyat.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et dic al meu davant, més no m'importarà.
No tinguis por, desitjar-me no és dolent. No cal que diguis res, que el que vulgui ja ho faré, ja ho sé. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et dic al meu davant, res no m'importarà.
Més que tot l'or d'un banc, més que mai fer-me gran, més que poder saber qui seré d'aquí uns anys, més que no saber el diat, perquè com estimat un xavós ho sentiat.
La força del vent, la pluja va bé. Camino a poc a poc, com solíem fer. Però ningú ens havia preparat per l'electricitat. Portem un bon passo, això ho he pensat.
trepitjo i ja començo a tremolar. Pren consciència, reso el cel per l'estabilitat i et miro fixament amb una por que mai podré explicar-te mentre Montserrat ens deixa sol.
Fins demà!
Vaig fer un pas en fals i em vas dir, no fa ni puta gràcia aquesta forma d'estimar-me. Ja som dues o tres nits, pensant al plat perfecte, però veurà la veritat. Amb una por que mai podré explicar-te mentre Montserrat ens deixa sols.
Les gallines i les oques em fan por. Els malentesos també em fan por. Les obligacions em produeixen terror. Aquest sistema em tembla i el cor.
Només una cosa em fa sentir més tranquil. Una sola cosa com calma la ment. Només una cosa em fa sentir relaxat. Una cosa és la que m'entén.
Hi ha paraules que s'enclaven al pit. Hi ha mogudes que no em deixen dormir. Veig un control dels Mossos i em tremolen els dits. Crec que avui no sortiré pas del llit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Info Podcast, la càpsula informativa de 3 minuts amb tota la informació bàsica del dia. Notícies, agenda i informació de servei. Un producte de Girona FM i la xarxa fet i pensat en digital. En exclusiva a gironafm.cat i les xarxes socials de l'emissora. Subscriu-t'hi. La ràdio de Girona.
Som navegant solitari, som mariner sense port, mai no he tingut calendari. El meu rellotge sóc jo, que no tinc segons i que allargo les hores.
El timó que m'ajudes, la meva dreça sou tu i el vent. Treu-me d'aquesta tempesta, treu-me que ja no puc més seguint una estrella. Potser em vaig perdre el cel i vaig perdre el cell.
Dona'm força per cridar que no sóc d'aquí, tampoc sóc d'allà, la meva terra és el mar. Dona'm força per cridar que jo sóc de mi, no sóc de ningú i sempre així serà. Vaig néixer sense fronteres,
Crec que les possessions, doncs penso que hi ha massa coses que ens separen. I tots som del mateix món, no crec en passions, ni en obligacions, ni en obligacions.
Dóna'm força per cridar, que no som d'aquí, tampoc som d'allà, som part de l'oceà.
Gritar que jo sóc de mi, no sóc de ningú. La meva terra és el mar fet d'aigua i sal. Sota l'aigua no hi ha peles, ni banderes, ni nacions. El silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure, viure i ser lliure.
Dona'm força per cridar que si l'aigua s'ha mort, jo de Pere no s'orri, fulla'm un altre cop. Dona'm força, torna'm boig que si l'aigua s'ha mort, jo de Pere no s'orri, fulla'm un altre cop.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. Gironès 92.7 FM. Un a un, tots els obstacles s'han passat. Et sento tan, tan a prop com el farc.
que cada cop es fa més gran, vols inundar-ho tot. Júlia, seré els teus ulls a sol a sol, com un llençol, vigilant la teva nit. T'ho dic, Júlia, que dins la mort no hi ha espais buits, no hi ha nollots, no hi ha un sol curat en dins la mort. No té espais buits,
Disfressat, he caçat somnis dins un sac com papallones al vent. Aquest cop la papallona he estat jo i d'una xarxa impacient. Júlia, seré els teus ulls de sol a sol com un llançol vigilant l'entén.
que dins l'amor no hi ha espais buits, no hi ha nollots, no hi ha un sol vorat endins, l'amor no té espais buits.
seré els teus ulls de sol a sol com un llençol vigilant la teva nit. T'ho dic, Júlia, que dins l'amor no hi ha espais buits, no hi ha nollocs, no hi ha un sou forat en mig, t'ho dic.
Bona nit. Bona nit.
La Ràdio de Girona
El Pol Sud es va afondre ja fa 20 anys. No existeix l'hivern i no baixem de 30 graus. Hem perdut aquesta gran batalla. Almenys l'únic bosc que t'arrassa ja té playa. La realitat virtual se'ns va anar de les mans. La gent torna a la vida real quan vols desconnectar. Vacances a la lluna quan arriba l'agost. T'han posat 3 o
Ja no tinc finestres, és una pantalla LED. Diuen que ara permet veure el món en 3D. Lil Dami va deixar de fer concerts el 2028. Diuen que es va jubilar, però mai es va fer ric. La Mariona ho ha patat en què li va fer un carrer. I el Xen ha produït el nou àlbum de fill de Kenny West. No sabem com arribaré. Vaig cap amant, jo no paro, no. El poquet que tinc tot és de debò. Tinc un maquinot i pot passar.
On m'adim les coses d'aquí a l'infinit i pots venir amb mi per viure un nou matí. Potser lo nostre encara no està escrit, o potser sí, o potser sí. La política segueix igual mai ensolventet res, però segueix servint per discutir el baral estrès. Vols sentir-te acompanyat per algú que ja no hi és? Ara fan colònies amb l'olor de la gent que estimem.
El futur és una merda i no és per tant, per això pensa que el dia d'avui és el realment important.
Tinc un maquinat i pots venir amb mi, on el temps no té sentit. O el teu rellotge ja no fa tic, on matim les coses d'aquí a l'infinit. I pots venir amb mi, per viure un nou matí. Potser lo nostre encara no està escrit, o potser sí, o potser sí.
No sabem com arribaré. Vaig cap endavant, jo no paro, no. El poquet que tinc tot és de debò. Tinc un maquinot i pots venir amb mi. On el temps no t'he sentit. Ara el teu rellotge ja no fa tic. On m'adim les coses d'aquí a l'infinit. I pots venir amb mi per viure un nou matí. Potser lo nostre encara no està escrit. O potser sí, o potser sí.
La Ràdio de Girona.
És més fàcil tirar-me la bona vida.
Clorava cara al ven i ens pot faltar valor. Ens sobren els motius per fer-li casa al cor.
Bona nit!
Soc feliç, sobrevolant el cel prohibit. Sobrevius, com un estel amb un desig. Pel bon camí, hi ha una moneda amb dues creus. Hi ha una boca m'agafa els peus. No és per tornar a viure el que he vist. You say bye bye, I say hi. You say bye bye, I say hi.
Girona FM, la ràdio de Girona.
Amb poc és mort, amb seny i rauxa, amb vida i mort,
amb por però amb gràcia, no sents com, no sents com, va tegar, no sents com, no sents com, va tegar el cor, el cor. Em dius avui,
Sortim a ser nosaltres amb fios avui, ens donarem als altres. No sents com, no sents com respirar, no sents com, no sents com respirar el món, el món.
I en Pius quan rius, qui canta els mals espanta. I en Pius quan rius, qui canta els mals espanta. Dararai, darararai.
No saps com, no saps com respirar, no saps com, no saps com respirar el món.
No saps com, no saps com respirar, no saps com, no saps com respirar el món, el món.
Tota la realitat esportiva a Girona en joc. Pau Villafanya i Josep Coll fan el repàs a tota la informació i actualitat de l'esport gironí. Cada dilluns a les 3 de la tarda i a les 9 del vespre, Girona en joc. Futbol, bàsquet i totes les disciplines esportives amb una mirada propera i de ciutat. Girona FM. La teva ràdio. La gironina.
Voluntaris.cat, el programa de Girona FM que treballa pel foment, la promoció i el reconeixement del voluntariat social a les comarques gironines. Un dijous al mes, Helena Garcia et porta el mes destacat de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Girona FM i en podcast a gironafm.cat. Estem compromesos amb el nostre teixit social. Som la teva veu. Som la gironina.
He començat a canviar. En pocs segons no sé qui seré. Ja només m'ha de dir que espero.
protesta per tota la que no m'ha molestat.
Fins demà!
Puix per se, sper et sa teva t'era. T'avevi a po't' mi zgança.
Girona és un estil de vida. Girona FM és la ràdio de la ciutat. El que vius a prop, també ho sentiràs a prop. 92.7 FM Girona FM, la ràdio de Girona.
que ha obert aquell balcó tota la nit xerrat. Han anat pasant les hores, mas les hores. En temor, qui hem arreglat el món? Ríen en pa.
Però no tinc gens de son, comença el mal de cap. Ja t'ho li dono botes i més botes, els records de tants somnis trencats.
i un dia estem a prop, ens trobarem seguint el punt. El pas del sang se donarà raó, però no serveix de res, si et fa sentir més vell. Som la veia escolta!
tothom torna al seu lloc no obre encara crema dins com un ferro ruent Catalunya crida omplia els carrers quan tot ho veus molt fos el món que dona llum venim de lluny ja estem a prop ens trobarà
Quan tot ho veus molt fosc, el foc et dona llum. La gent s'està manifestant, inacabats però mai ben sols. Mai ben sols, que som aquí. Inacabats però mai ben sols.
Girona FM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis.
Estava pensant-te després de molts mesos, semblava que no estaves, no recordes teus besos. El nostre final no va ser molt amable, vaig decidir guardar tan sols allò inoblidable.
Més per tu és per mi, però t'he de dir que sigues molt feliç. Vaig a aprendre tantes coses que no he tingut temps de recordar. Curiós aprenentatge d'un fracàs, passant els anys ja no em fa mal. El temps ho havia de curar, que tinguem sort i no oblidar.
Segur que estàs bé que has trobat on quedarte, voldria que em contares i em fa por preguntarte, no vull molestar, no voldria a rayarte, lo nostre ja pasó però parlen de nosaltres. I ara que sona la cançó que es morada els dos, no li sabe sentir que tenia qual la cantada, jo volia llorar.
per tots per mi. Però t'he dit que sigues molt feliç. Vaig a aprendre tantes coses que no he tingut temps per recordar. Fui els aprenentatge d'un fracàs. Passem els anys que no em fa mal. El que ens ho havia de curar. Que tinguem sort i no mirar. El que ens va
Fins demà!
Ja no em fa mal, el temps ho havia de curar, que tinguem sóc inoblidar.
Girona FM, l'espai comunicatiu de la ciutat. La Ràdio de Girona.
Una gran tela d'aranya, t'ha estat envoltant molt temps, t'ha robat les abraçades, se t'ha endut lluny com el vent, invisible com les trampes, m'ha ferit a mi també, sense poder acomiadar-me, se t'emporta lentament. Et dono un cel clar d'esperança, el lloc més gran per retrobar-te, que tinc més besos que paraules.
Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor, quan no obrigui aquest món t'enyoro i t'abraço. Et dono el record, seré la claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor, quan no obrigui aquest món t'enyoro i t'abraço. Et dono el record, seré la claror cap a fora les pors.
Quan et tinc al meu costat, em pregunto si tu em sens. Tens l'hivern al teu esguard, d'horitzons subtils desfets. Puc convidar-te a ballar, pots escapar del meu res. Potser t'ho puc dir cantant, pots sentir la meva veu. Et dono un cel clara d'esperança, el lloc més gran per retrobar-te, que tinc més besos que paraules.
Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor quan no brilli aquest món, t'enyoro i t'abraço, et dono un record, seré de claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor quan no brilli aquest món, t'enyoro i t'abraço, et dono un record, seré de claror cap a fora les pors. Et dono les mans, et dono el meu cor, la meva calor quan no brilli aquest món, t'enyoro i t'abraço, et dono un record.
92.7 FM La ràdio de Girona
per saber què fas. Un any més he estat esperant el màgic moment de passar-te a buscar. Mentre recordava...
Girona FM.cat La ràdio de Girona, vagis on vagis. Incorporant el lèxic, deixant anar barbarismes atàvics, per enriquir-se, primer de tot, un mateix, una mateixa, i, conseqüentment, millorar l'estat de la llengua. Les ràdios locals són plenes de mens inquietes, igual que passa a les ràdios grans. Que visquem a rural, per mi, no significa que no estiguem connectades al món i a la realitat lingüística, en el cas de Diacrític, que, com deia, vivim a tots els països catalans.
El que ens falta però sovint són recursos, però això ja ho sabeu. Per tant, des de la meva humilitat, crec que té mèrit que amb les limitacions que tenim fem productes de qualitat que qualsevol oient del nostre país escoltaria i pensaria Està bé això que diu? No hi havia pensat? Oh, que interessant aquesta iniciativa. Demà ho comentaré a la feina o a l'escola.
una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Des de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya us desitgem un feliç dia mundial de la ràdio.
Som Ràdio Local.
Proximitat. Emergències. Servei. Llengua. Informació. Participació. Companyia.
Bon dia, Catalunya, capital del món! Hola a totes i a tots! Som la Susanna Cabiscau i l'Enric Rubio, presentadors de l'Infopodcast que rodeu. Escolta, Enric, jo crec que avui estic complint un somni, eh? Sí? Sí. Saludar a tota Catalunya, des de les emissores de la xarxa. Uf, uf, uf. Increïble, em sembla. Uf, se'ns està anant de mare, això, eh? Se'ns està anant de mare. Estem morint d'èxit, perquè morint d'èxit, però tu recordes quan va començar tot plegat?
Home, jo recordo la proposta que ens va fer la xarxa, que era un informatiu que no fos informatiu, que fos com desenfadat, i jo crec que ens vam agafar bastant a les indicacions. Perquè ens va dir, un informatiu que no sigui un informatiu. Me'n recordo que tu vas dir, hem de fer alguna cosa amb la que estiguem còmodes, que ens ho passem bé cada dia. Sí, totalment. I de fet ja en portem 500, més de 500, 511. Sí, sí, sí, explicant-ho, 510.
Hi ha molta gent que ens pregunta, ostres, però vosaltres realment sou parella o no? Bé, per fer-ho cada dia, el que és molt pràctic és que siguem parella. Ens ha fet parella a l'Infopodcast? No! Ens ha fet millors? Potser, qui ho sabia? Però sí, som parella a la vida real. Sí, de fet, moltes de les coses que incorporem a l'Infopodcast tenen a veure amb la nostra vida quotidiana com a parella. De fet, a vegades ens esbronquem a l'Infopodcast. Això ens ajuda, que és part de la nostra marca, del nostre Infopodcast.
Tenim aquesta part d'informació, de notícies, però després tenim com tota una part de serveis on diem, per exemple, el porta a porta, quines són les escombraries que s'han de treure, les farmàcies de guàrdia, coses que no són tant de serveis però que jo crec que són gracioses, com a quin és el Dia Internacional, quin és el Sant del Dia, alguna efemèrida... Nosaltres, per sort, tenim més de 40 anys d'història a Radio Televisió de Cardedeu i podem tirar d'arxiu i de coses que han passat a Cardedeu en els últims 40 anys. Aleshores, això és meravellós i ho hem d'aprofitar.
Hi ha moltes vegades que o que anem pel carrer i de cop algú ens diu alguna cosa que hem dit a l'Infopodcast, que ens quedem com... Ostres! Avui no ho heu dit, això, i dic... Merda! És veritat? Exacte, sí, sí, sí. Això va agradar. De fet, les primeres setmanes va ser increïble perquè no sabem com comptabilitza l'Spotify, però posava X escoltes des de l'Spotify i, en canvi, pel carrer ens paràvem com el doble o el triple de persones.
A més, jo crec que al principi sí que era com la novetat, i que hi havia molta gent que ens va començar a escoltar, sobretot perquè ho enviaven. Vam crear un canal de WhatsApp, una comunitat de WhatsApp i de Telegram, i des d'allà vam començar a fer difusió de l'infopodcast i també a través de l'Instagram, de les xarxes socials, perquè la gent el conegués. I ara també, jo em trobo amb gent que em diu que es fixen molt en el missatge que enviem per al WhatsApp. Si el troben interessant, ja se l'escolten. Si no, potser s'ho pensen.
Voldria tancar aquesta petita càpsula que hem fet explicant la major anècdota, de les millors anècdotes que tindrem a la nostra vida, jo crec. Que és enmig de San Francisco, sortint d'un motel, a la porta del motel ens paren quatre dones i ens diuen hòstia, sou els de l'Infopodcast Cardadeu. Ens van caure les calcetes i els calçotets al terra. Va, i us direm adeu, com sempre fem a l'Infopodcast Cardadeu. Salut i poble, consumid la proximitat i fem-vos hòsties!
Avui, Enric, de fet, en comptes de feu-vos sòcies, podríem dir, doneu-vos d'alta a la xarxa més, perquè, clar... Exacte, feu-vos sòcies o registreu-vos o el que calgui. No, doneu-vos d'alta a la xarxa més. Exacte. El Netflix de les televisions locals. El dia R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya.
Som Ràdio Local.
Carrer. Memòria. Servei. Llengua. Paisatge. Participació. Companyia. Informació. Hola, som Sal Prieto i Diana Marles, presentadores de l'infopodcast tal com t'ho dic de Delta.cat. El podcast informatiu dels municipis de Deltebre, L'Ampolla, Sant Jaume d'Enveja i Camarles.
La idea de fer este infopodcast va sortir arran d'una de les reunions de la xarxa on se'ns proposava a totes les emissories fer un infopodcast que s'allunyés del butlletí tradicional. Sí, de fet era estiu i la feina ens havia donat una treva, fet que va propiciar que la creativitat mos vingués a visitar. Vam decidir fer-ho en forma trucada entre dues amigues perquè trobem que és una manera molt habitual d'explicar-nos el que està passant amb persones més properes. I per a nosaltres, per a Delta.cat, les oients formem part del nostre cercle més pròxim.
M'agrada que coneguen de primera mà què passa, sense massa formalismes, anant al gra, tot i que de vegades faig una mica de mal. M'ha fet gràcia, una mica de mal, però és que és veritat. El contingut com a tal de l'Info Podcast no deixa de seguir l'estructura d'un butlletí. Nosaltres el que hem fet és variar la forma. Expliquem les notícies més destacades de la setmana a través d'una trucada telefònica entre dues amigues que viuen al Delta de l'Ebre.
Vam decidir fer-lo setmanalment per no saturar els oients, perquè tot i que el format és diferent, el contingut no deixa de ser el mateix que ja oferim al butlletí i a l'informatiu habitual de la nostra emissora. L'Infopodcast, tal com t'ho dic, una frase molt nostra, molt d'aquí baix, lo fem arribar als veïns dels nostres municipis a través del 107.6 de l'AFM, de l'Streeming, de l'e-box, de la web, de les xarxes socials, del canal de WhatsApp i també per l'app de Delta.cat.
D'anecdotes en tenim una que ens va fer riure molt des d'un principi i és que la ficció creada a l'Info Podcast és que una amiga viu a l'Ampolla, ficció total, i l'altra del Tebre, també ficció total. I algun oient amb qui hem coincidit que ens parlava de tu a tu donava per fet que això és veritat i res més lluny de la realitat, ja que se'l viu a Pinell de Brai i jo, Diana, visca tortosa.
La proximitat per a nosaltres no és un valor afegit, és el valor. És el que ens diferència d'altres mitjans de comunicació, ja que treballem amb actualitat de proximitat, no només perquè és la filosofia del mitjà, sinó per elecció. L'oient sent que som dels seus i això crea comunitat. Sí, quan la font és tan propera és més fàcil informar, però també representa més responsabilitat. Tota la raó, perquè hi ha més possibilitat que l'oient doni per bo el que li estàs explicant.
Andrea R. Sempre hi som. Una col·laboració de la xarxa i la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya. Però sí que és veritat que es va confirmant que a partir de primera hora de la tarda els registres més significatius ja començaran a fluixar i a poc a poc el vent començarà a disminuir.
Doncs aquesta és la situació d'aquest episodi fort de vent, excepcional de fet, a hores d'ara poden seguir informats a partir d'aquest moment a la seva televisió i ràdio local. Molta prudència, ens veiem demà, que vagi bé.