El primer cafè
L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei. L'informatiu matinal de Girona FM. Notícies, entrevistes i informació de servei.
Transcribed podcasts: 257
Time transcribed: 10d 5h 26m 22s
Time transcribed: 10d 5h 26m 22s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és divendres 7 de novembre de 2025 i ens hem aixecat ara mateix amb uns 13 graus de temperatura en una jornada que es preveu molt més assolellada que no pas la d'ahir, amb alguns núvols, això sí, que seran presents durant tota la jornada i arribant a uns 18 graus de màxima. També s'espera que a partir de demà hi hagi un petit descens de temperatures
i un dissabte que haurà de ser més fred. En tot cas, després en Luis Mi que ens ho expliqui de forma més detallada. Comença aquí el primer cafè de Girona FM, comença la programació a la ràdio municipal i ho fem amb aquest programa on us explicarem tota l'actualitat, intentarem posar una mica d'humor i també una bona dosi d'energia per començar un divendres que es presenta Arnau Vila,
d'allò més bé, la veritat. Home, sí, més a més amb energia, perquè m'ha agradat el 14 graus de temperatura. Home, a veure, és una fuetada d'energia. Fuetada d'energia espectacular. Home, ja, sí que és veritat que es nota aquest divendres, però avui jo em pensava que no plouria i déu-n'hi-do encara veig que xim-xim em fa.
Alguna nit, alguna cosa ha caigut, perquè encara els carrers estan molls. Et volia preguntar, Arnau Vila, com es presenta el teu cap de setmana? Quines són una mica les perspectives que tens per davant? Les perspectives del cap de setmana seran caminades, natura i...
Minades llargues o... No podem ser 7 quilòmetres tot l'estany. Bueno, a veure quilòmetres. En pots fer dos, eh? No, no, no. Són 6 i mig, quasi 7. Només una volta? Ah, podries fer un parell. Ara hagi una pregunta de curiositat. L'heu fet mai la volta a l'estany? Jo la veritat és que no. No l'has fet mai? Bé, he fet un tros. No, tota, tota. Però sencera no. Doncs us recomano perquè la veritat és que està més que bé. Molt bé. Per tant... Doncs una volta a l'estany en faràs. Sí. Molt bé, molt bé. I t'hi banyaràs després. Sí.
No soc massa de banyar-me l'estanya. Home, estarà freda, eh, l'aigua. Sí, sí, sí, està força. Però a mi he banyat algun cop d'aquestes èpoques. Doncs parlant, en aquest cas, de nedadors professionals, Seitas Bay, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Bé, home, bé. Com es presenta el teu cap de setmana, quines previsions, com el tens avui? Amb ganes de descansar, aquest cap de setmana. És increïble, aquest tio és que no té remei. Ara diu, amb ganes de descansar, de...
de desconnectar una mica del cap de setmana, després vindrà el dilluns cansat, he treballat molt, és a dir... Incongluències de l'ésser humà contemporani. La diferència entre les teves previsions i la realitat...
Hi ha un tall, hi ha un tall. És veritat, al final és el problema d'anar sense guió per la vida. Que agafes i dius, mira va, farem això i al final acabes fent una altra cosa. Si jo me n'hauria d'anar a fer la volta de l'estanya els dissabtes al matí, el que passa és que l'Arnau no m'ha deixat. No et convida, no? No, no és que no em convidi, és que no em deixa. No, és que hi ha la seguretat privada.
Em diu, vés-hi quan vulguis. Diu, menys dissabte al matí. No, però de fet hi ha moltes rutes, no només a la volta l'estany, hi ha les centres, hi ha una zona que hi ha unes búfales supermaques. Per la que no passei. Sí, correcte. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no
Per quina comarca? Eh? Per quina comarca? Moltes, moltes, les totes són molt maques. Però... Però... Sant de la teva emoció... La comarca que batega. Clar. En tot cas, divendres... Divendres 7 de novembre de 2025, anem a repassar centurals i dies mundials. Avui dies mundials només n'hi ha un, per tant serà ras i curt. I centurals en tenim uns quants, en tenim quatre. Mira, per començar avui és Sant Ernest...
Ah, sí? En conec un. Doncs el pots felicitar. També Sant Florenci. Sant Florenci. Correcte. Santa Carina i Sant Saberí. Sant Saberí. Sant Saberí. Així que avui tenim quatre centurals i pel que fa a dies internacionals només en tenim un com hem esventat i és el Dia Internacional de la Física Mèdica.
o sigui que tan important també com totes aquestes vessants mèdiques que ajuden a evolucionar i a crear cures per exemple aquí saps amb què coincideix Arnau avui 7 de novembre en aquest cas aquest dia internacional de la física mèdica no la veritat és que no
Doncs el dia que va néixer Marie Curie, una reconeguda científica que va ser pionera en aconseguir grans avenços en el camp de la radioactivitat i també que té aquest reconeixement avui 7 de novembre i la física mèdica en el seu record. Així que res, més enllà del centural, d'aquest divendres i dels dies internacionals, si us sembla, donem el tret de sortida a les notícies.
Fants hi posem quan ja passen 5 minuts del punt de les 9 d'aquest matí i comencem parlant que el temporal deixa més de 40 litres a les comarques de Girona, provoca convulsions d'aigua i inunda baixos i gratges. Sí, fins ahir al migdia els registres més importants es van registrar a Girona amb 43,6 litres per metre quadrat, a Anglès amb 42,6, a Roses amb 41,4 i a Nevata també amb 41,1.
D'ençà que va començar l'episodi, els bombers van fer 60 sortides arreu de la demarcació. En alguns municipis, com a Sant Hilari i Secalm, el petac d'aigua va negar alguns carrers perquè els emburnals no podien engolir la pluja i també va inundar alguns baixos i garatges. Joan Ramon Baciana és alcalde de Sant Hilari.
Un moment de molta intensitat de pluja, 20 minuts han caigut 35 litres, els 10 minuts del mig 21, per tant era un règim de pluja de pràcticament 130 litres en una hora i això ha fet que en aquells moments s'hagin col·lapsat els sistemes de recollida, l'aigua corria superficialment per sobre els carrers fent grans riuades i sobretot a quatre punts baixos del municipi, que aquesta aigua ha arribat allà i ha quedat parada i ha sigut el que ha provocat
inundacions a diferents soterranis i plantes baixes. Els bombers van explicar, però, que no es van registrar incidents greus. Més qüestions d'aquest matí. En aquest cas, parlem que Girona engega el procés per fer fora una família que ocupa un pis municipal a pedret i intenta trobar-los una solució. El cas és complex perquè, segons explica el consistori, tot i que no puguin estar-se en aquest habitatge, es tracta d'una família vulnerable que hauria estat víctima d'una estafa.
S'estan en aquest pis situat a la Ronda de Pedret des del novembre de l'any passat. Segons van explicar la policia i van accedir després que algú els hi vengués les claus. L'Ajuntament diu que vol arribar a un acord amb ells per oferir-los una alternativa, tot i que costa també dialogar-hi, però que ha d'obrir també el procés per fer-los fora perquè l'habitatge forma part d'un programa destinat a atendre el sensellerisme.
Un tràmit que s'iniciarà al ple municipal de dilluns vinent i que s'inclou dins els punts que formen part de l'ordre del dia. Fons municipals expliquen que la seva intenció és que, si la família s'ajusta als criteris per obtenir un lloguer social, se'ls facilitarà tant com es pugui poder entrar a la llista per accedir-hi.
I avui també heu de saber que els veïns de Can Givert del Pla reclamen participar en el disseny del campus del Nou Troeta. Sí, un projecte que consideren imprescindible per la ciutat, però que segons l'entitat s'ha de desenvolupar amb la participació directa dels barris que l'han d'acollir, que són Can Givert del Pla, Santa Eugènia de Ter i Sant Narcís.
L'associació alerta que la modificació urbanística vinculada al campus té un àmbit molt més àmpli que el de l'hospital i pot comportar una major densificació dels barris afectats, que són els més poblats de Girona, així com la pèrdua del Parc Jordi Vilamitjana, un dels espais verds més grans de la ciutat. Per tot plegat, l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Giver del Pla ha sol·licitat participar activament a l'Observatori del Campus de Salut Girona-Noutreta.
I el PSC denuncia que l'Ajuntament de Girona no actualitza les baixes padronals per defunció des del 2022. El grup municipal ha denunciat la manca d'actualització i rigor en la gestió de les dades i que encara es produeixen errors en l'enviament de correspondència oficial a persones difuntes fa anys. Segons els socialistes, aquesta situació no és un fet aïllat, sinó el reflex d'un sistema de dades endarrerit i d'una administració desconnectada, en aquest cas també de la realitat de la ciutadania.
El grup recorda que el pedró municipal és un instrument fonamental que es revisa cada any perquè reflecteix la situació demogràfica del municipi i, per tant, això s'ha de reflectir en les dades demogràfiques de l'Observatori.
D'altres qüestions d'aquest matí de divendres parlem d'un investigador de la Universitat de Girona perquè participa en un estudi que desenvolupa el mapa més complet del cervell UMAP fet fins ara. Adrià Casamitjana, investigador del grup de recerca Bicorrop de la Universitat de Girona, és el primer autor d'un dels atles realitzat amb tècniques d'intel·ligència artificial que representa un pas clau per entendre i diagnosticar malalties neurològiques com l'Alzheimer.
amb el nom NextBrain, és capaç de visualitzar el cervell humà a partir de ressonàncies magnètiques amb una precisió sense precedents, segons destacen en un comunicat. L'estudi s'ha publicat a la revista científica Nature i els investigadors han compartit de manera oberta totes les dades i eines del mapa per facilitar-ne l'ús a tota la comunitat científica.
En 5 minuts ens haurem plantat el punt d'un quart de 10 d'aquest matí i avui parlem que comença el gran recapte d'aliments. La campanya que crida la participació per ajudar el veí que no arriba a finals de mes arrenca avui amb l'objectiu d'igualar els 151.920 quilos recollits l'any passat, especialment de productes bàsics com oli, llet, pasta, arròs i conserves i també els 137.363 euros recaptats a través de donacions econòmiques.
El format de la campanya seguirà sent mixt amb recollida d'aliments i donacions econòmiques que es podran formalitzar en 350 establiments d'arreu de les comarques de Girona. Enguany el gran recapte s'ha decidit avançar en el conjunt de l'Estat. Normalment es feia a finals de mes per no coincidir també amb el Black Friday ni amb els exàmens dels voluntaris. Molts, recordem, són estudiants i també evitar la proximitat de la marató.
Però, per parlar d'aquest gran recap, hem trucat a la presidenta del Banc dels Aliments a Girona, la Carme Casacoberta, que ens ho expliqui una mica millor de primera mà. Molt bon dia, senyora Casacoberta. Bon dia, bon dia a tothom. A veure, enguany el gran recap t'arriba a la seva 17a edició, amb aquest objectiu d'igualar les xifres de l'any passat o superar-les. Com valora el repte que hi ha per davant? Doncs, realment una mica difícil, perquè...
cada vegada ens costa més animar a la gent però ho esperem, ho esperem amb il·lusió hem dit que aquest any hem tenit gran ajuda per fer la difusió de molta gent, recordem que hem penjat unes càxules d'en Gerard Quintana de l'Ajust, de l'Els Granell de l'Anna Callís i creiem que això també ajuda una mica aquesta gran difusió que estem fent
Presidenta, aquesta edició s'ha avançat unes setmanes respecte a altres anys. Fins a quin punt creu que aquest canvi de dates pot influir en la participació de voluntaris i també la resposta de la ciutadania?
De moment, amb la participació de voluntaris ens ha anat molt millor. Realment, tenim més voluntaris que l'any passat, inclús estem fent més establiments que l'any passat. L'any passat en vam fer... però en vam fer menys. Per tant, estem contents, estem contents, i això ens fa l'esperança que també, per allò que he dit abans, que potser anem fent més difusió i que el tenim més establiments oberts, puguem arribar a les xifres que vam fer l'any passat.
El format mixt, en aquest cas amb recollida física i donacions econòmiques, s'ha consolidat en les darreres edicions. Quins avantatges i dificultats presenta aquest sistema pel Banc dels Aliments i també pels col·laboradors? Bé, potser el desavantatge que té és que la gent no sap ben ben quins supermercats és econòmic, perquè en els llocs que hi ha econòmic ens costa molt tenir-hi voluntaris. Els voluntaris els agrada molt més anar als establiments que fan recollida física.
En l'econòmic sempre diuen, ai, és que això de demanar diners, jo sempre els demantelitzo, que no és demanar diners, és recordar la gent que es fa el gran recapte. La gent, si veu un voluntari amb l'armilla blava, diu, ai, és el gran recapte, vull donar. Si no veu ningú, no se'n recorda.
I això ens perjudica una mica, no? Però a nosaltres realment també ens va un sistema com l'altre. Amb la recollida física tenim l'aliment, que el toquem, que el classifiquem, que el tenim amagatzem per anar repartint i que ens sol durar fins al mes de febrer-març. I la recollida econòmica són uns diners que ens permet comprar aliments en el moment en què necessitem un tipus d'aliments que a més no es dona en el gran recat, com poden ser ous, pollastres congelats, pes congelat, etcètera.
Presidenta, el gran recapte posa l'accent en productes bàsics pel que fa als aliments com oli, llet o arròs. M'agradaria preguntar-li una mica quina és actualment la situació de demanda d'aquests productes aquí a casa nostra i com afecta també tota la inflació i l'encariment dels aliments a les famílies que reben ajuda.
Bé, nosaltres realment quan repartim ho fem tenint en compte una cistella bàsica, o sigui que tinguem proteïnes i dades de carbó, vitamines i tal, llavors repartim, intentem que els aliments que repartim, per això dic que hem de comprar uns aliments que no els poden donar en un gran recapte,
sigui variat hem de tenir en compte que a més que es necessiten aliments perquè la gent pugui arribar a final de mes o perquè hi ha gent que ja no es tracta d'arribar a final de mes sinó de la primera en estat primària o sigui els beneficiaris que tenim és de tot tipus
i llavors intentem que sigui una mica variat els aliments perquè sigui tot per tant no és tant la demanda que ens donen sinó el que nosaltres ja donem sabem en cada moment cada entitat quin tipus de beneficiari té si són nens, si són adolescents si són gent gran ja tenim una aplicació informàtica que ja depenent del tipus de beneficiari ens fa ens programa el tipus d'aliment que hem de donar per tant necessitem de tot
Senyora Casa Coberta, per últim, el gran recapte és molt més que una campanya de recollida, també és un gest col·lectiu de solidaritat. M'agradaria preguntar-li quin missatge voldria transmetre una mica la ciutadania gironina que ens pugui escoltar per animar-la a donar-ho tot i participar en aquesta edició.
Bé, que pensin que potser per... Nosaltres no estem donant 3, 5 euros o 10 euros i amb això donem molta esperança a famílies. Ja he dit que tenim tot tipus de beneficiaris, que tenim gent que només a vegades passen per un mal moment. I això els treu d'aquest sot, no? Dic, guita, jo passo 3 o 4 mesos que em poden ajudar i amb això m'allibero una mica. De...
D'aquest sot, no? Dic, guita, jo passo 3 o 4 mesos que em poden ajudar i amb això m'allibero una mica. El món va pel pedregà i la gent està pels ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio? Eh, eh, uh, ah!
Davant d'aquestes màximes excloents, cal reivindicar l'educació política del nostre poble. L'agenda llatinoamericana mundial et convida a reflexionar i compartir tot això i molt més en una nova... Per tant, animo la gent...
Que no costa tant, que hi pensi. Jo crec que la gent hi vol participar. M'ho he trobat moltes vegades. Jo vull participar, però és que no he trobat un voluntari. En recordeu-vos-en, avui i demà hi ha Gran Recapta. No em costa res des del sofà de casa fer un visum, fer una transferència. També tenim un mercat virtual, que si hi entren a la web de granrecapta.rg hi ha un supermercat virtual, perquè a mi no m'agrada fer un visum, però potser sí que ja puc comprar sis litros de llet, dos paquets d'arròs o, no sé, o quatre pots de llegum, no?
i que no costa tant que no costa tant que s'animi o quatre pots de llagum i que no costa tant que no costa tant que s'animi
El món va pel pedregà i la gent es tapa els ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio?
Gràcies.
Molt bé, doncs seguim amb més qüestions. Gairebé la meitat dels 14,2 milions d'ingressos que té el Bisbat de Girona provenen de les donacions dels fidels. Durant l'any 2024 el Bisbat de Girona va ingressar 14,2 milions d'euros, gairebé la meitat dels quals en van ser donacions fetes pels fidels, ja sigui a través d'aportacions voluntàries o bé de l'assignació tributària.
En concret, aquestes últimes van suposar el 22,7% del total dels ingressos que van venir a través de la declaració de la renda. El 26,4% van ser a través de les aportacions directes als diferents llocs de culte.
La resta van venir majoritàriament gràcies als ingressos que el Bisbat de Girona obté a partir del patrimoni i altres activitats, en total un 28,8%, mentre que la resta respon també a altres ingressos corrents i extraordinaris que té la institució, segons la memòria, del 2024.
D'altres qüestions, i avui parlem del cinema trufó de Girona, perquè celebra 25 anys consolidat com a espai de referència i resistència cultural. L'equipament celebra que fa un quart de segle que va passar a ser propietat de l'Ajuntament i reivindica el seu paper com a espai que permet mostrar projeccions que els cinemes comercials tenen dificultats per projectar.
El trofó va acollir unes 44.000 persones el 2024 i les previsions apunten que les xifres es mantindran per aquest 2025. Quim Allats és el regidor de Cultura de Girona i ha destacat el paper del trofó.
Per la seva banda, Guillem Terribas, president del col·lectiu de crítics de Girona, que són els gestors del cinema, ha destacat el projecte del trufó i la bona sintonia que ha tingut sempre amb les sales de la ciutat.
Per l'efemèrida se celebrarà una gala el proper dia 18 de novembre al Teatre Municipal on es farà una preestrena de la pel·lícula Nouvelle Vague de Richard Linklater. Ens acostem al punt de dos quarts de deu d'aquest matí i d'altres qüestions i en clau comarques de Girona. Parlem que detenen un veí de Garriguella per haver agredit sexualment una dona de 91 anys.
Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest veí de Garriguella de 51 anys per haver agredit sexualment una dona de 91 anys de la mateixa població, segons ha avançat el diari de Girona i ha confirmat l'ACN. Els fets van passar el 2 de novembre. Segons consta a la denúncia, l'home que té antecedents es va guanyar la confiança de la víctima i va aprofitar per agredir-la sexualment amb penetració. Els Mossos d'Esquadra han arrestat els sospitós aquest dimecres a les 8 del matí. La investigació continua oberta.
D'altres qüestions, aturem la C32, critica que la Generalitat recuperi i allargar l'autopista entre Blanes i Lloret sense cap justificació. L'entitat critica que el govern, arran d'un nou estudi de mobilitat, aposti per aquesta alternativa. L'altre és fer rodones, en aquest cas de circumval·lació als dos municipis, tot i que dos projectes anteriors amb el mateix traçat van ser anul·lats pels tribunals, diuen.
Aturem la C32 afirmen que l'estudi actual no incorpora cap valoració ambiental ni estimació d'impacte per justificar la inclusió d'una via ràpida que travessaria els paratges del Vilar i Sant Pere del Bosc. Per això la plataforma anuncia mobilitzacions per evitar que repeteixin errors del passat.
Acord transfrontarer que permet activar ambulàncies de banda i banda en casos d'urgències, emergències o en aquest cas catàstrofes. El govern ha signat aquest dijous un acord amb l'Agència Regional de Salut Occitània Perpinyà per millorar la resposta en les emergències mèdiques. Aquesta aliança permet que el sistema d'emergències mèdiques i el servei mèdic francès puguin activar les ambulàncies que calguin en cas d'urgència, emergència o catàstrofe a banda i banda de la frontera.
El servei cobreix una àrea extensa al llarg de tota la frontera i abasta també les regions sanitàries de Girona i l'Alt Pirineu i els tres departaments francesos dels Pirineus Orientals, Arieja i també l'Alta Garona. El govern assenyala que l'acord té una especial rellevància a la Cerdanya on els equips del SEM i del SAMU comparteixen base operativa a l'Hospital Transfronterer.
I les famílies de l'escola al Ventijol de Blanes demanen que es posin càmeres a les zones comunes. L'Associació de Famílies d'Alumnes considera que seria una manera d'evitar suposats casos de maltractament a alumnes com els que s'estan investigant actualment. Les famílies ho han comunicat a la direcció en una reunió on també han retret que hi hagués opacitat inicialment en la investigació dels fets, tant per part de la direcció com del Departament d'Educació. En la trobada, l'AFA també ha demanat informació sobre els protocols de contenció que se segueixen.
Més qüestions d'aquest divendres. Canviem de tema. En aquest cas parlem del Ministeri de l'Interior perquè preveu afegir al sistema ESLERT prealertes amb sons menys estridents i irrebutjables. Ho ha explicat a Trescat la sotdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, que ha indicat que l'executiu estatal ja té l'eina amb previsió i desenvolupada, articulada en aquest cas com una mena de prealerta. L'acompanyarà un son menys estrident
menys intens i es podrà deshabilitar el telèfon mòbil si la persona considera que no li interessa rebre-les. Tot plegat després que ahir el Parlament hagi aprovat una moció en què s'insta el govern a revisar els protocols per millorar l'activació del sistema buscant un equilibri entre l'accés i el defecte.
Més qüestions. Gairebé el 70% dels espanyols no confia de forma general en les notícies que llegeix. El consum i la confiança, les notícies van a la baixa al món i a l'estat espanyol. Segons l'informe Digital News Report 2025 de Reuters Institute i de la Universitat d'Oxford, prop d'un 70% de la població espanyola no confia en la majoria de notícies que llegeix. Gairebé 4 de cada 10 les evita habitualment.
La dieta informativa ha canviat en l'última dècada i el consum de premsa escrita s'ha desplomat del 61% al 21% dels qui s'informen. I també davalla la televisió mentre les xarxes socials es consoliden com la segona via d'accés a les notícies amb gairebé la meitat de la població. La saturació i la proliferació de fake news apareixen com els principals factors de la desafecció informativa segons experts consultats per l'ACN. I en temes internacionals avui parlem que Zelensky viatjarà a Espanya en els pròxims dies.
El president d'Ucraina, Vladimir Zelensky, viatjarà, doncs, els pròxims dies a Espanya, segons ha confirmat l'ACN, en aquest cas fons del govern de l'Estat. La data no s'ha revelat per motius de seguretat i l'executiu, comandat per Pedro Sánchez, ha indicat que els detalls del programa s'estan ultimant. Zelensky havia de visitar l'Estat espanyol l'abril passat, però la cita es va cancel·lar per la mort del papa Francesc i per l'assistència del líder ucrainès al funeral del pontífex.
Després d'aquestes qüestions, moment pel temps. Molt bé, i connectem amb en Luis Miuri, que ens explica el que fa a la situació meteorològica. Luis Miuri, molt bon dia, a veure com pintarà això d'aquest divendres. Bon dia, comença aquest divendres amb força núvols a moltes comarques de Girona i, de fet, amb alguna pluja que està caient amb un palet més de gràcia cap a la selva, cap al Baix Empordà o a la comarca del Gironès. Aquestes pluges s'aniran, es vegin de seguida. Per tant, aquest mateix matí acabarà a sortir un bon sol...
o, si més no, moltes més clarianes arribarem a tenir. Aquesta pertorbació, les escurrialles de la tempesta d'ahir, per exemple, són els que deixen encara aquesta situació una mica ennúvolada. Ràpidament aniran marxant els núvols cap a la Mediterrània i ens quedarà un cel, ja diem, més obert o amb núvols prims, amb un palet de vent de tramuntana que anirà girant una altra vegada cap a Xaloc o cap a Sud aquesta tarda.
Demà tindrem uns núvols força abundants al matí. De fet, aquesta nit i matinada, també demà molt d'hora, plourà una miqueta, també hi nevarà el Pirineu i tot plegat amb cotes de 1.700-1.800 metres. Demà a la tarda es començarà a obrir el cel, diumenge serà un dia molt assolellat, però bastant frasquet i amb força vent, especialment el cap de creus. Ja durà la tarda, aquest vent anirà de baixa. Us seguirem a la xarxa.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Lluís i Mín, per aquesta informació. Que tinguis molt bon cap de setmana. Ens retrobem el dilluns. Esports! Anem 48 hores de descans després de guanyar l'actual campió d'Europa. L'Espar Girona rep avui al Leganès a Fontejau abans de l'aturada de seleccions.
Després de la victòria a l'Euroliga, l'equip no ha tingut ni temps per celebrar i haurà de sobreposar-se l'esforç físic per rebre avui un Leganés que arribarà descansat. Roberto Heniguet ja va avisar que l'equip madrileny té un quintet que vindrà fresc i que intentarà fer un joc físic i dinàmic per veure com respon l'equip gironi.
Es porque si el viernes ganamos, que va a ser muy difícil, ya lo veréis, muy difícil, y Leganes jugó a un nivel muy bueno, lo que he podido ver, que no tiene mucho tiempo. Muy bien el último partido con Gran Canaria, tiene un quinteto que va a venir fresquito y nos van a jugar físico, nos van a jugar dinámico, para ver qué respuesta tenemos física. Y yo sueño con eso.
L'Espart Girona completarà avui el primer terç de la temporada amb el Leganés a Fontejau a partir de les 8 del vespre. I a partir d'aquí, com ja hem anat esmentant tota la setmana, demà juga el Girona a partir de les 2 del migdia. Avui Mitchell també al migdia farà la prèvia de l'enfrontament. A veure si hi ha en aquest cas algun dels dos jugadors lesionats, que són ara mateix David López i Francesc, que puguin retornar.
i veurem com afronta aquest partit, que és importantíssim. Esperem, si més no, anava d'impat, però no, victòria, hauria de ser. Ostres, anaves a dir empat, Arnau, ja no valen els empats. Sí, però a l'avés no és fàcil, diguem-ne. No, no és fàcil, cap ho és, ara mateix cap ho és, o sigui que el Girona necessita guanyar, i veurem què passa, en tot cas ho explicarem també a Girona FM, ja sabeu, com el partit d'avui també, i
diumenge el Bàsquet Girona que rebrà la visita del Barça a partir d'un quart d'una perquè van avançar el partit un quart d'hora. És veritat. No sé exactament el motiu, però van avançar el partit un quart d'hora per ara. Però el dos quarts també es podia fer. Així que...
Un quart d'hora abans, en aquest cas un quart d'una, a Fontejau, aquest bàsquet Girona-Barça, un Barça que juga avui també, Euroliga contra el Madrid, també és clàssic, per tant veurem com arriben els de Penyarrolla, i un Barça, en aquest cas el de futbol, que ja sabreu, avui reobre el Camp Nou per aquest entrenament a portes obertes, on es van esgotar les entrades, aquestes 23.000 entrades, i ja s'han obert. Bé, just ara crec que s'estan obrint les portes.
Pensareu 23.000 persones per veure un entrenament, però és que és el nou Camp Nou, eh? Clar, clar, home, aquesta és la circumstància, aquesta és l'efemèrida, que serà la primer cop que s'obrin les portes del nou Camp Nou, si més no per aquest entrenament a portes obertes, que ja van dir que durarà entre 3 quarts d'hora i una hora, és a dir, bueno, curtet.
però per veure el Nou Camp Nou per dins ja es van esgotar les entrades i veurem com ha acabat aquesta prova perquè de cares a finals de novembre la intenció del club ja és reobrir-lo amb unes 45.000 persones contra l'Atletic Club. Veurem si s'arriba o no a terminis perquè ja sabem com ha anat tot aquest procés. A més enllà d'això, veurem com evoluciona el cap de setmana i en tot cas ja sabeu que dilluns en farem repàs al Girona en Joc.
Molt bé, doncs serà a partir de les 3, ja en parlarem de doblegat. Ara mateix a aquesta hora del matí, com sempre, arriba la cultura. Bé, i avui parlem dels Pastorets de Girona perquè es trenaran una nova història aquest Nadal. L'obra de teatre als Pastorets de Girona tornarà un any més a la ciutat i es podrà veure els dies 25, 26, 27 i 28 de desembre al Teatre Municipal de Girona. Molt bé.
farà amb una nova història centrada en una comercial de formatges i amb una novetat destacada. I és que el dia de Nadal la funció començarà a dos quarts de set, una hora més tard, en respecte a les altres sessions que començarien a dos quarts de sis de la tarda.
Amb un nou relat respecte a l'any passat, la història començarà amb la Jana, una comercial de formatges. Ella serà el fil conductor de l'obra i qui guiarà el públic per les diferents trames amb els pastors, els àngels i els dimonis. L'obra combinarà humor, música, modernitat i tradició per explicar el naixement de Jesús i els diferents obstacles que viuen els personatges típics de la ciutat de la cultura catalana.
I parlem de cor de teatre perquè porta a temporada alta una nova producció immersiva que uneix la força de la veu amb la tecnologia. En aquest sentit, la proposta visual dona nova vida a grans compositors com Heindel, Purcell, també Mozart o Mailer.
a través d'una mirada actual i immersiva. Dirigit per David Costa i Frank Aleu, l'espectacle es podrà veure en estrena absoluta el dissabte 8 de novembre, demà al canal, al Centre de Creació d'Arts Escèniques de Salt, on la companyia ha programat dues funcions, i del 14 al 16 de novembre al Teatre Condal de Barcelona.
I parlem de l'escriptora Núria Cadenes perquè guanya el sisè premi Proa de novel·la Amb qui salva una vida?
violència a Europa, en aquest cas el protagonista, juntament amb altres residents, va ajudar jueus, aviadors, aliats i fugitius del nazisme a través, en aquest cas, a travessar la frontera, traçant rutes nocturnes i amagant persones sense preguntar a ningú per l'origen, la religió o les idees. El jurat sosté que es tracta d'un relat vibrant sobre la responsabilitat individual i la força de la compassió enmig de la tragèdia.
I per fi l'escoltem de fons. Ara t'anava a dir, per fi l'escoltem, eh? Espera, entre que es va filtrar, després no, la vas espenjar. Tots dies que l'escoltem, tu. No ho sé.
Hem triat també, en aquest cas, aquesta peça, que és la col·laboració amb Sílvia Pérez Cruz. Parlem de Rosalia, perquè publica oficialment Lux, un àlbum espiritual, sinfònic i introspectiu, allunyat també dels seus tradicionals hits i també del concepte mainstream. La cantant abraça l'espiritualitat i fusiona també el pop i la música clàssica en un àlbum sinfònic, operístic, amb tocs de flamenc, introspectiu i també en moments minimalista, en el que la cantant deixa enrere la música urbana...
i l'etapa de les Motomamis. Rosalia canta en 13 idiomes en el seu quart àlbum i torna a fer-ho en català en una part de la cançó Divinais. Només en una part. Aniria bé, potser, que fos en alguna cançó més.
Molt bé, doncs ara ja passen 5 minuts del punt de dos quarts de 10 d'aquest matí. Un moment per fer un repàs de com tenim l'agenda per aquest divendres. Com pinta això d'avui? Doncs mira, Arnau Vila, avui tenim moltíssimes coses, tallers, cursos, activitats, un munt de propostes que tenim a girona.cat barra agenda. Per exemple, podem destacar a aquesta hora una xerrada sobre Josefat.
Tu saps qui era Josefat, Tarnau Vila? Era com el Quasimodo. Em vol sonar molt, però no... Era com el Quasimodo, però de la catedral de Girona. Sí, sí. De fet, Quasimodo hauria d'haver estat inspirada en Josefat, precisament. Si no m'equivoco, del mestre Bertrana, de Prudència Bertrana. M'equivoco, Pau Villafalle. No t'equivoques, no. No, mira, encara...
Encara la tocaré més del que em penso. Imagina't, Biblioteca Carles Raola a partir de les 6 de la tarda, inauguració també, Laberint de Colors i Esquetxes, a partir de les 7 al Centre Cívic de Santa Eugènia, concert d'Anna Ferrer a partir de les 8 del vespre a l'Auditori de Girona, espectacle It Evolution, a partir de les 8, en aquest cas, al Teatre Municipal de Girona, també concert de l'Escolania de Montserrat,
amb entrades exhaurides, també dir-ho, que també col·laboren al disc de la Rosalia, però no en català. Catedral de Girona, a partir de les vuit del vespre. Espar Girona i Nova Leganès, ja ho hem comentat també, que el seguirem per aquesta casa, no, Pau? Correcte, a partir de les vuit del vespre comença el partit i entenc que a tres quarts començarà amb la prèvia.
I si esteu a fontejar-ho, doncs escolta, molava molt aquella època dels transistors, de posar-se allà l'aulicular, saps, i anar escoltant el de lloc en directe. Doncs mira, Vic Moliner i Mar Loi, també aquest concert a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona a partir de les 8 del vespre, i xerrada al càncer, el puc prevenir, i si ja el tinc, què puc fer? Aquesta xerrada local-social de vista alegre a partir de les 8 del vespre per tancar l'agenda d'avui divendres.
Molt bé, doncs, després d'aquesta agenda, moment per mirar les efemèries del que passava tal dia com avui de ja fa uns quants anys. I comencem per l'any 1909. S'inaugura el monument de la plaça que el Betis revocava a l'exèrcit als herois del 1808 i 1809, més conegut com el lleó, tot i que la columna i el lleó definitius no es van posar fins l'any 1915. El 1922 neix a Girona l'artista Francesc Torres Monzó,
Uns anys després, el 1980, comença la retolació en català dels carrers de Girona. El 2001, el jutge gironí José María Lidón, magistrat de l'Audiència de Vizcaia, és assassinat per la bandeta. I finalment el dia com avui de l'any 2013, malauradament, doncs, expliquem que ha mort la locutora de ràdio gironina Francina Boris. Tot això passava un 7 de novembre.
Molt bé, doncs ara mateix farem una petita pausa en aquest primer cafè i seguirem amb el tallet i més qüestions. Com ho tenim això d'avui? Avui és divendres, no? Avui és divendres. Carai. Ja veuràs. Parlarem de la relació molt interessant entre les institucions i l'esport.
Cert o no cert? Aquesta és la qüestió. Aquesta és la qüestió, Arnau Vila. Tot això per arribar fins al punt de les 10 del matí, on tindrem la tertúlia d'actualitat amb les veus d'opinió d'aquí de Girona. Molt bé. Tot això fins al punt de les 11, amb els titulars de la jornada, Pau Villafanyer, 11 i 5, els 4 rius a divendres, per fi, el 92.7 de l'AFM. Molt bé, doncs no us ho perdeu perquè aquesta serà la programació i a més a més, ja ho hem dit, després tindrem bàsquet, demà futbol, vaja, no us ho perdeu perquè tenim un cap de setmana ben esportiu. Fem una pausa i ara tornem. Fins ara.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs, és moment d'obrir la secció de COPLEF i avui ho fem amb un tema molt interessant i és parlar sobre la relació de les institucions amb el món de l'esport. Per poder-ho fer, avui ens acompanya l'Adrià Martín López, ell és col·legiat 52.045, ell també és regidor d'Educació i Joventut a l'Ajuntament de Salt i, a més a més, director d'EOCES a Salt. Primer de tot, bon dia i bona hora, Adrià.
Bon dia, Seït. Gràcies per la invitació i també per tractar aquests temes. I ben tornat, escolta, vull dir que ja vam parlar l'any passat, me'n recordo, i ja vam dir també que tornaríem a parlar tard o d'hora. I tant. Primer de tot, vaja, el que dèiem abans, parlem sobre la relació entre institucions i el món esportiu...
I més aquests dies, per exemple, que hem pogut veure titulars on semblava que des de les institucions es volia reforçar, per exemple, a nivell d'instal·lacions a tot el territori. Anem per parts. Primer de tot, com és la relació entre les institucions i el món de l'esport?
Bé, doncs, en el nostre sistema esportiu, l'espanyol, en aquest cas, tenim les competències delegades i, per tant, les administracions públiques són les encarregades de promocionar l'esport entre la seva ciutadania. Per tant, tenim aquest deure cap a la ciutadania en tots els aspectes, en la construcció d'infraestructura esportiva, però també, evidentment, de generar els programes de promoció de la utilitat física i de l'esport entre els nostres conciutadans. Bé, doncs,
Llavors, és una relació que, per entendre'ns, perdura en el temps i, a més, són companys obligats de viatge? Totalment. Són companys de viatge i, d'alguna forma, també hem de contemplar sempre que l'esport i l'atirat física és una eina totalment rellevant. És a dir, és una eina de cohesió social, és una eina de promoció de la salut...
És una eina també de promoció econòmica i de mobilització territorial. Estem parlant de Girona i també de Salt, on es veu clarament com l'esport permet, d'alguna manera, generar espais de convidència entre persones de diferents edats, orígens i condicions socioeconòmiques i que això afavoreix i contribueix a la cohesió d'un municipi, com és el cas del municipi de Salt.
Aleshores, en aquest cas, l'Ajuntament, o l'Administració Pública Local, el que s'encarrega és de generar aquests programes de promoció, o si més no, generar o facilitar aquest escenari. Al final, per de la promoció esportiva, en el nostre context, està delegada a les entitats esportives. Les entitats esportives són aquelles que, en horari fora escola, s'encarreguen de promocionar l'esport, un esport concret o una etapa d'iniciació esportiva. I el que fa l'Ajuntament, en definitiva, és cedir un espai
que ha construït, que casen finançament públic, i cedeix l'espai, mitjançant un conveni, a aquestes entitats esportives que s'encarreguen de la promoció. I com es fa, per exemple, m'ho invento, el tema de pressupostos, perquè tot això vagi des d'una institució fins que arribi un retorn real a nivell esportiu? Com es planifica això per entendre'ns des dels despatxos?
Sí, és bastant complex, en el sentit que hi ha diferents maneres d'afrontar la política esportiva a nivell municipal. Una manera d'afrontar la política esportiva, al final, és el que comentava anteriorment. Tu, com a Ajuntament, construeixes una instal·lació esportiva i, a partir d'aquí, segueixes l'espai a diferents entitats que volen promocionar esports concretament.
I aquesta relació moltes vegades ve de baix a dalt. Què vol dir? Campiar l'entitat, per exemple, de voleibol i dir-me, escolta, que en aquest municipi no esteu oferint el voleibol i jo em vull incorporar aquí a Salt, per exemple, per oferir aquesta modalitat esportiva.
S'analitzen les disponibilitats d'espais i l'Ajuntament determina si se li facilita o no se li facilita. Això és una relació de baix a dalt. Una altra relació de dalt a baix seria com a Ajuntament tu analitzes i fas un diagnòstic de les necessitats que té el teu municipi, és a dir, analitzem quines són les dades sobre sedentarisme o sobre identitat física.
Analitzant també per quins motius la població juvenil, per exemple, no realitza didat física, si és per falta de temps, si és per un tema econòmic, si és per una manca d'infraestructura esportiva, i a partir d'aquí, en base a aquest diagnòstic, generes polítiques esportives per minimitzar o eliminar totes aquestes barreres. Per tant, poden haver-hi diferents maneres d'enfocar la política esportiva, totes elles, evidentment, són vàlides, i el problema que hi ha aquí...
que jo, per exemple, treballo a l'Ajuntament, i és un problema també que rau moltes administracions públiques, és que ens falta l'últim pas, que és avaluar l'impacte. És a dir, en el moment que tu generes aquesta política esportiva, el que hem de fer és analitzar realment quin ha estat l'impacte, és a dir, quin és el retorn que té cap a la societat. Quants infants s'han incorporat a la pràctica esportiva? Quants infants fan més esport que el que veien abans? I a partir d'aquí, tu anar prenent decisions, acotar-les, fer una mica de cirurgia, perquè l'objectiu al final de qualsevol administració pública
aquí segurament tothom hi coincidirà, és facilitar l'accés a la majoria de la població a la pràctica esportiva perquè aconseguim tots plegats que tothom pugui accedir a la pràctica esportiva. Al final hi ha estudis que ho corroboren. Per cada euro invertit en entitat física i esport són 6 euros d'estalvi en salut, per exemple. Aquí més clar, l'aigua.
Aquí, per exemple, en el primer cas que has plantejat, al final depenem del teixit associatiu que pugui haver-hi al municipi. T'ho dic perquè no sé si també és la teva sensació que amb el pas dels anys aquest teixit, no direm que s'ha enfablit, però sí que ha reduït
el seu nombre de persones entenem que també per un tema de dia a dia abans potser la gent podríem dir que era més entregada segons quines causes però ara com que tots tenim molta feina entenc que ho veiem en el relleu per exemple d'algunes entitats esportives on sembla que a vegades costa per exemple que algú agafi la presidència o una tresoreria no sé si això després també a nivell d'administració és una part que se us escapa completament
Sí, tens tot l'orno. Aquí també s'ha de dir que, a banda del factor que tu comentes, també aquí s'ha d'afegir que hi ha hagut una incorporació molt important i esperada en el sector esportiu, que és la regulació. És a dir, hi ha una regulació que en aquest cas el que fa és ordenar aquest sistema esportiu associatiu i per d'alguna manera passar d'aquesta figura de voluntariat
que al final estàs expenses de la bona voluntat de part de la ciutadania a un apartat més professional. És a dir, al final hem d'entendre que l'esport és una eina de cohesió social, és una eina de promoció de la salut, però que també és una eina que té certs riscos i, per tant, aquesta eina està a vegades a les mans de persones poc professionals i això, doncs, la regulació...
professionalitzar el sector. D'alguna forma, també, aquest model tradicional d'esport que hem tingut, sobretot dels inicis del benestar social a Espanya, ha anat evolucionant més cap a un sector vinculat més a prestació de serveis. I els clubs esportius que són uniesportius, per exemple, un club de badminton, doncs, evidentment, té més probabilitats de no subsistir en el sistema actual i que acabi sigint integrat en un model de club que
multiesportiu, per exemple, com el GEC, on té diferents accions esportives i que, per tant, té una estructura molt més sòlida i que pot perdurar molt més en el temps. Creus que el futur passa per aquí, precisament, en aquest tipus de clubs o entitats multidisciplinars?
Totalment d'acord. És a dir, el futur al final d'alguna manera també el marquen altres societats que van més avançades a nivell esportiu i el futur el passen per entitats multiesportives amb aquest enfocament més enfocat des de la perspectiva d'una entitat de prestació de serveis sense oblidar l'eina social que implica la pràctica esportiva, però sí que des d'un punt de vista professional penseu que
En aquests moments, molts clubs esportius també subsisteixen per les subvencions dels municipis, dels ajuntaments. Aleshores, clar, en el moment que perden alguna subvenció o en el moment que perden algun fons d'ingrés com un patrocinador, hem vist diferents casos a Girona, a la ciutat de Girona, on el grup esportiu s'ha vist abocat al precipici. Aleshores, el model, tal com està evolucionant a Espanya a nivell esportiu i a nivell català, va cap a aquesta línia. Clubs multiesportius, grans infraestructures i amb un enfocament més de prestació de serveis.
Ara mateix s'està reivindicant l'1%, en aquest cas que el pressupost arribi a l'1% destinat a l'activitat física i a l'esport. Què en penses d'aquest plantejament?
Doncs molt encertat i jo crec que hauria de ser més de l'1% des de la perspectiva de planificació i de cares al futur. És a dir, el que hi havia anteriorment, els estudis el que indiquen, en alguns països on s'han realitzat aquest tipus d'estudis, és que per cada euro invertit en esport i etiat física en podem estalviar 6 euros en sanitat. En el nostre sistema sanitari, que és un sistema sanitari públic, doncs des d'aquesta perspectiva i amb les dades que tenim actualment d'obesitat infantil, sedentarisme, ara és moment d'invertir-hi.
evidentment no és una inversió que puguis veure els seus fruits a curt termini, sinó que és una inversió que a llarg termini podrem veure quins són els fruits que podem obtenir, no?,
de la mateixa manera que la reducció de l'IVA. És a dir, és una manera també de fer política. Hi ha comitats autònomes, per exemple, que el camp de català ha sigut reduir l'IVA en l'accés a la pràctica esportiva o inclús bonificar fiscalment la reducció de la renda per incentivar que la població accedeixi a la pràctica esportiva i tingui hàbits saludables, favorables.
Creus que en aquest sentit cal un replantejament profund del sector a cares al futur? T'ho dic perquè en marxa també, si no m'equivoco, hi ha diferents lleis i legislacions pendents encara de redactar i validar i aprovar. No sé si al final s'ha de fer una espècie d'agenda 20-50 o 20-100 respecte a la relació que puguin tenir les institucions amb el món de l'esport.
Sí, les institucions supralocals, és a dir, en aquelles internacionals, com l'OMU, l'UNESCO, la Unió Europea, ja té diferents línies marcades, que al final els estats han d'anar cap a aquesta línia. Aleshores, aquí el que ens toca a nosaltres, en moltes ocasions, des de l'administració pública o local, és sobretot
mirar quines són les directrius, escoltar les necessitats que tenim a les nostres bases, és a dir, en el nostre municipi, i a partir d'aquí fer polítiques valentes. Sí que és cert que al final, al dia a dia, tenim tot el tema de la gestió de residus, tenim el tema de seguretat, tenim el tema d'habitatge...
Hi ha molts aspectes i, a vegades, aquests aspectes tenen una resposta molt més immediata perquè tenen un retorn molt immediat i, en canvi, polítiques vinculades a la sanitat o vinculades a l'entitat física o a l'esport, que no tenen un retorn a curt termini, costa creure-les o, si més no, invertir-hi. I jo sempre faig el mateix discurs quan tinc la possibilitat de fer-les.
Ara és moment d'invertir en educació, ara és moment d'invertir en salut i ara és moment d'invertir en esport. És a dir, al final, com deia abans, l'esport és una molt bona eina de cohesió social, és una molt bona eina de promoció de la salut. Per tant, l'administració pública ha d'apostar-hi.
Ha d'apostar-hi i ha d'invertir en infraestructures que estiguin molt ben dotades, hem de col·laborar o hem de recolzar a les entes expositives que estan oferint aquests serveis a la ciutadania de peu i també d'alguna manera hem d'oferir una oferta prou diversa per no deixar-nos a ningú fora.
ni el perfil femení, ni el perfil que vol una altra partida esportiva, o qualsevol altra persona que tingui necessitats molt més concretes. Jo crec que les líries han d'anar cap aquí, escoltar i sobretot pensar en futur, no pensar en el present, sinó pensar en el futur. I mira que l'esport és present, però sí que és veritat que toca pensar en el futur.
Sí, l'esport no és només competició la competició evidentment et dona molta visibilitat un basquet Girona, un Girona Futbol Club és a dir, estem en una situació realment de privilegi en un territori tan petit com és el de Girona però l'esport va molt més enllà de la competició esportiva
Doncs, si et sembla, ja ho anirem comentant. Adrià, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, i ja que n'hem fet dues, que a la tercera ja ens podrem veure la cara, segur. I tant, per descomptat. Gràcies.
i un dissabte que haurà de ser més fred. En tot cas, després en Luis Mi que ens ho expliqui de forma més detallada. Comença aquí el primer cafè de Girona FM, comença la programació a la ràdio municipal i ho fem amb aquest programa on us explicarem tota l'actualitat, intentarem posar una mica d'humor i també una bona dosi d'energia per començar un divendres que es presenta Arnau Vila,
d'allò més bé, la veritat. Home, sí, més a més amb energia, perquè m'ha agradat el 14 graus de temperatura. Home, a veure, és una fuetada d'energia. Fuetada d'energia espectacular. Home, ja, sí que és veritat que es nota aquest divendres, però avui jo em pensava que no plouria i déu-n'hi-do encara veig que xim-xim em fa.
Alguna nit, alguna cosa ha caigut, perquè encara els carrers estan molls. Et volia preguntar, Arnau Vila, com es presenta el teu cap de setmana? Quines són una mica les perspectives que tens per davant? Les perspectives del cap de setmana seran caminades, natura i...
Minades llargues o... No podem ser 7 quilòmetres tot l'estany. Bueno, a veure quilòmetres. En pots fer dos, eh? No, no, no. Són 6 i mig, quasi 7. Només una volta? Ah, podries fer un parell. Ara hagi una pregunta de curiositat. L'heu fet mai la volta a l'estany? Jo la veritat és que no. No l'has fet mai? Bé, he fet un tros. No, tota, tota. Però sencera no. Doncs us recomano perquè la veritat és que està més que bé. Molt bé. Per tant... Doncs una volta a l'estany en faràs. Sí. Molt bé, molt bé. I t'hi banyaràs després. Sí.
No soc massa de banyar-me l'estanya. Home, estarà freda, eh, l'aigua. Sí, sí, sí, està força. Però a mi he banyat algun cop d'aquestes èpoques. Doncs parlant, en aquest cas, de nedadors professionals, Seitas Bay, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Com estàs? Bé, home, bé. Com es presenta el teu cap de setmana, quines previsions, com el tens avui? Amb ganes de descansar, aquest cap de setmana. És increïble, aquest tio és que no té remei. Ara diu, amb ganes de descansar, de...
de desconnectar una mica del cap de setmana, després vindrà el dilluns cansat, he treballat molt, és a dir... Incongluències de l'ésser humà contemporani. La diferència entre les teves previsions i la realitat...
Hi ha un tall, hi ha un tall. És veritat, al final és el problema d'anar sense guió per la vida. Que agafes i dius, mira va, farem això i al final acabes fent una altra cosa. Si jo me n'hauria d'anar a fer la volta de l'estanya els dissabtes al matí, el que passa és que l'Arnau no m'ha deixat. No et convida, no? No, no és que no em convidi, és que no em deixa. No, és que hi ha la seguretat privada.
Em diu, vés-hi quan vulguis. Diu, menys dissabte al matí. No, però de fet hi ha moltes rutes, no només a la volta l'estany, hi ha les centres, hi ha una zona que hi ha unes búfales supermaques. Per la que no passei. Sí, correcte. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no passei. Per la que no
Per quina comarca? Eh? Per quina comarca? Moltes, moltes, les totes són molt maques. Però... Però... Sant de la teva emoció... La comarca que batega. Clar. En tot cas, divendres... Divendres 7 de novembre de 2025, anem a repassar centurals i dies mundials. Avui dies mundials només n'hi ha un, per tant serà ras i curt. I centurals en tenim uns quants, en tenim quatre. Mira, per començar avui és Sant Ernest...
Ah, sí? En conec un. Doncs el pots felicitar. També Sant Florenci. Sant Florenci. Correcte. Santa Carina i Sant Saberí. Sant Saberí. Sant Saberí. Així que avui tenim quatre centurals i pel que fa a dies internacionals només en tenim un com hem esventat i és el Dia Internacional de la Física Mèdica.
o sigui que tan important també com totes aquestes vessants mèdiques que ajuden a evolucionar i a crear cures per exemple aquí saps amb què coincideix Arnau avui 7 de novembre en aquest cas aquest dia internacional de la física mèdica no la veritat és que no
Doncs el dia que va néixer Marie Curie, una reconeguda científica que va ser pionera en aconseguir grans avenços en el camp de la radioactivitat i també que té aquest reconeixement avui 7 de novembre i la física mèdica en el seu record. Així que res, més enllà del centural, d'aquest divendres i dels dies internacionals, si us sembla, donem el tret de sortida a les notícies.
Fants hi posem quan ja passen 5 minuts del punt de les 9 d'aquest matí i comencem parlant que el temporal deixa més de 40 litres a les comarques de Girona, provoca convulsions d'aigua i inunda baixos i gratges. Sí, fins ahir al migdia els registres més importants es van registrar a Girona amb 43,6 litres per metre quadrat, a Anglès amb 42,6, a Roses amb 41,4 i a Nevata també amb 41,1.
D'ençà que va començar l'episodi, els bombers van fer 60 sortides arreu de la demarcació. En alguns municipis, com a Sant Hilari i Secalm, el petac d'aigua va negar alguns carrers perquè els emburnals no podien engolir la pluja i també va inundar alguns baixos i garatges. Joan Ramon Baciana és alcalde de Sant Hilari.
Un moment de molta intensitat de pluja, 20 minuts han caigut 35 litres, els 10 minuts del mig 21, per tant era un règim de pluja de pràcticament 130 litres en una hora i això ha fet que en aquells moments s'hagin col·lapsat els sistemes de recollida, l'aigua corria superficialment per sobre els carrers fent grans riuades i sobretot a quatre punts baixos del municipi, que aquesta aigua ha arribat allà i ha quedat parada i ha sigut el que ha provocat
inundacions a diferents soterranis i plantes baixes. Els bombers van explicar, però, que no es van registrar incidents greus. Més qüestions d'aquest matí. En aquest cas, parlem que Girona engega el procés per fer fora una família que ocupa un pis municipal a pedret i intenta trobar-los una solució. El cas és complex perquè, segons explica el consistori, tot i que no puguin estar-se en aquest habitatge, es tracta d'una família vulnerable que hauria estat víctima d'una estafa.
S'estan en aquest pis situat a la Ronda de Pedret des del novembre de l'any passat. Segons van explicar la policia i van accedir després que algú els hi vengués les claus. L'Ajuntament diu que vol arribar a un acord amb ells per oferir-los una alternativa, tot i que costa també dialogar-hi, però que ha d'obrir també el procés per fer-los fora perquè l'habitatge forma part d'un programa destinat a atendre el sensellerisme.
Un tràmit que s'iniciarà al ple municipal de dilluns vinent i que s'inclou dins els punts que formen part de l'ordre del dia. Fons municipals expliquen que la seva intenció és que, si la família s'ajusta als criteris per obtenir un lloguer social, se'ls facilitarà tant com es pugui poder entrar a la llista per accedir-hi.
I avui també heu de saber que els veïns de Can Givert del Pla reclamen participar en el disseny del campus del Nou Troeta. Sí, un projecte que consideren imprescindible per la ciutat, però que segons l'entitat s'ha de desenvolupar amb la participació directa dels barris que l'han d'acollir, que són Can Givert del Pla, Santa Eugènia de Ter i Sant Narcís.
L'associació alerta que la modificació urbanística vinculada al campus té un àmbit molt més àmpli que el de l'hospital i pot comportar una major densificació dels barris afectats, que són els més poblats de Girona, així com la pèrdua del Parc Jordi Vilamitjana, un dels espais verds més grans de la ciutat. Per tot plegat, l'Associació de Veïns i Veïnes de Can Giver del Pla ha sol·licitat participar activament a l'Observatori del Campus de Salut Girona-Noutreta.
I el PSC denuncia que l'Ajuntament de Girona no actualitza les baixes padronals per defunció des del 2022. El grup municipal ha denunciat la manca d'actualització i rigor en la gestió de les dades i que encara es produeixen errors en l'enviament de correspondència oficial a persones difuntes fa anys. Segons els socialistes, aquesta situació no és un fet aïllat, sinó el reflex d'un sistema de dades endarrerit i d'una administració desconnectada, en aquest cas també de la realitat de la ciutadania.
El grup recorda que el pedró municipal és un instrument fonamental que es revisa cada any perquè reflecteix la situació demogràfica del municipi i, per tant, això s'ha de reflectir en les dades demogràfiques de l'Observatori.
D'altres qüestions d'aquest matí de divendres parlem d'un investigador de la Universitat de Girona perquè participa en un estudi que desenvolupa el mapa més complet del cervell UMAP fet fins ara. Adrià Casamitjana, investigador del grup de recerca Bicorrop de la Universitat de Girona, és el primer autor d'un dels atles realitzat amb tècniques d'intel·ligència artificial que representa un pas clau per entendre i diagnosticar malalties neurològiques com l'Alzheimer.
amb el nom NextBrain, és capaç de visualitzar el cervell humà a partir de ressonàncies magnètiques amb una precisió sense precedents, segons destacen en un comunicat. L'estudi s'ha publicat a la revista científica Nature i els investigadors han compartit de manera oberta totes les dades i eines del mapa per facilitar-ne l'ús a tota la comunitat científica.
En 5 minuts ens haurem plantat el punt d'un quart de 10 d'aquest matí i avui parlem que comença el gran recapte d'aliments. La campanya que crida la participació per ajudar el veí que no arriba a finals de mes arrenca avui amb l'objectiu d'igualar els 151.920 quilos recollits l'any passat, especialment de productes bàsics com oli, llet, pasta, arròs i conserves i també els 137.363 euros recaptats a través de donacions econòmiques.
El format de la campanya seguirà sent mixt amb recollida d'aliments i donacions econòmiques que es podran formalitzar en 350 establiments d'arreu de les comarques de Girona. Enguany el gran recapte s'ha decidit avançar en el conjunt de l'Estat. Normalment es feia a finals de mes per no coincidir també amb el Black Friday ni amb els exàmens dels voluntaris. Molts, recordem, són estudiants i també evitar la proximitat de la marató.
Però, per parlar d'aquest gran recap, hem trucat a la presidenta del Banc dels Aliments a Girona, la Carme Casacoberta, que ens ho expliqui una mica millor de primera mà. Molt bon dia, senyora Casacoberta. Bon dia, bon dia a tothom. A veure, enguany el gran recap t'arriba a la seva 17a edició, amb aquest objectiu d'igualar les xifres de l'any passat o superar-les. Com valora el repte que hi ha per davant? Doncs, realment una mica difícil, perquè...
cada vegada ens costa més animar a la gent però ho esperem, ho esperem amb il·lusió hem dit que aquest any hem tenit gran ajuda per fer la difusió de molta gent, recordem que hem penjat unes càxules d'en Gerard Quintana de l'Ajust, de l'Els Granell de l'Anna Callís i creiem que això també ajuda una mica aquesta gran difusió que estem fent
Presidenta, aquesta edició s'ha avançat unes setmanes respecte a altres anys. Fins a quin punt creu que aquest canvi de dates pot influir en la participació de voluntaris i també la resposta de la ciutadania?
De moment, amb la participació de voluntaris ens ha anat molt millor. Realment, tenim més voluntaris que l'any passat, inclús estem fent més establiments que l'any passat. L'any passat en vam fer... però en vam fer menys. Per tant, estem contents, estem contents, i això ens fa l'esperança que també, per allò que he dit abans, que potser anem fent més difusió i que el tenim més establiments oberts, puguem arribar a les xifres que vam fer l'any passat.
El format mixt, en aquest cas amb recollida física i donacions econòmiques, s'ha consolidat en les darreres edicions. Quins avantatges i dificultats presenta aquest sistema pel Banc dels Aliments i també pels col·laboradors? Bé, potser el desavantatge que té és que la gent no sap ben ben quins supermercats és econòmic, perquè en els llocs que hi ha econòmic ens costa molt tenir-hi voluntaris. Els voluntaris els agrada molt més anar als establiments que fan recollida física.
En l'econòmic sempre diuen, ai, és que això de demanar diners, jo sempre els demantelitzo, que no és demanar diners, és recordar la gent que es fa el gran recapte. La gent, si veu un voluntari amb l'armilla blava, diu, ai, és el gran recapte, vull donar. Si no veu ningú, no se'n recorda.
I això ens perjudica una mica, no? Però a nosaltres realment també ens va un sistema com l'altre. Amb la recollida física tenim l'aliment, que el toquem, que el classifiquem, que el tenim amagatzem per anar repartint i que ens sol durar fins al mes de febrer-març. I la recollida econòmica són uns diners que ens permet comprar aliments en el moment en què necessitem un tipus d'aliments que a més no es dona en el gran recat, com poden ser ous, pollastres congelats, pes congelat, etcètera.
Presidenta, el gran recapte posa l'accent en productes bàsics pel que fa als aliments com oli, llet o arròs. M'agradaria preguntar-li una mica quina és actualment la situació de demanda d'aquests productes aquí a casa nostra i com afecta també tota la inflació i l'encariment dels aliments a les famílies que reben ajuda.
Bé, nosaltres realment quan repartim ho fem tenint en compte una cistella bàsica, o sigui que tinguem proteïnes i dades de carbó, vitamines i tal, llavors repartim, intentem que els aliments que repartim, per això dic que hem de comprar uns aliments que no els poden donar en un gran recapte,
sigui variat hem de tenir en compte que a més que es necessiten aliments perquè la gent pugui arribar a final de mes o perquè hi ha gent que ja no es tracta d'arribar a final de mes sinó de la primera en estat primària o sigui els beneficiaris que tenim és de tot tipus
i llavors intentem que sigui una mica variat els aliments perquè sigui tot per tant no és tant la demanda que ens donen sinó el que nosaltres ja donem sabem en cada moment cada entitat quin tipus de beneficiari té si són nens, si són adolescents si són gent gran ja tenim una aplicació informàtica que ja depenent del tipus de beneficiari ens fa ens programa el tipus d'aliment que hem de donar per tant necessitem de tot
Senyora Casa Coberta, per últim, el gran recapte és molt més que una campanya de recollida, també és un gest col·lectiu de solidaritat. M'agradaria preguntar-li quin missatge voldria transmetre una mica la ciutadania gironina que ens pugui escoltar per animar-la a donar-ho tot i participar en aquesta edició.
Bé, que pensin que potser per... Nosaltres no estem donant 3, 5 euros o 10 euros i amb això donem molta esperança a famílies. Ja he dit que tenim tot tipus de beneficiaris, que tenim gent que només a vegades passen per un mal moment. I això els treu d'aquest sot, no? Dic, guita, jo passo 3 o 4 mesos que em poden ajudar i amb això m'allibero una mica. De...
D'aquest sot, no? Dic, guita, jo passo 3 o 4 mesos que em poden ajudar i amb això m'allibero una mica. El món va pel pedregà i la gent està pels ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio? Eh, eh, uh, ah!
Davant d'aquestes màximes excloents, cal reivindicar l'educació política del nostre poble. L'agenda llatinoamericana mundial et convida a reflexionar i compartir tot això i molt més en una nova... Per tant, animo la gent...
Que no costa tant, que hi pensi. Jo crec que la gent hi vol participar. M'ho he trobat moltes vegades. Jo vull participar, però és que no he trobat un voluntari. En recordeu-vos-en, avui i demà hi ha Gran Recapta. No em costa res des del sofà de casa fer un visum, fer una transferència. També tenim un mercat virtual, que si hi entren a la web de granrecapta.rg hi ha un supermercat virtual, perquè a mi no m'agrada fer un visum, però potser sí que ja puc comprar sis litros de llet, dos paquets d'arròs o, no sé, o quatre pots de llegum, no?
i que no costa tant que no costa tant que s'animi o quatre pots de llagum i que no costa tant que no costa tant que s'animi
El món va pel pedregà i la gent es tapa els ulls. Els corrents tòxics s'imposen? N'hi ha prou amb connectar-se a les xarxes socials o encendre la televisió i la ràdio?
Gràcies.
Molt bé, doncs seguim amb més qüestions. Gairebé la meitat dels 14,2 milions d'ingressos que té el Bisbat de Girona provenen de les donacions dels fidels. Durant l'any 2024 el Bisbat de Girona va ingressar 14,2 milions d'euros, gairebé la meitat dels quals en van ser donacions fetes pels fidels, ja sigui a través d'aportacions voluntàries o bé de l'assignació tributària.
En concret, aquestes últimes van suposar el 22,7% del total dels ingressos que van venir a través de la declaració de la renda. El 26,4% van ser a través de les aportacions directes als diferents llocs de culte.
La resta van venir majoritàriament gràcies als ingressos que el Bisbat de Girona obté a partir del patrimoni i altres activitats, en total un 28,8%, mentre que la resta respon també a altres ingressos corrents i extraordinaris que té la institució, segons la memòria, del 2024.
D'altres qüestions, i avui parlem del cinema trufó de Girona, perquè celebra 25 anys consolidat com a espai de referència i resistència cultural. L'equipament celebra que fa un quart de segle que va passar a ser propietat de l'Ajuntament i reivindica el seu paper com a espai que permet mostrar projeccions que els cinemes comercials tenen dificultats per projectar.
El trofó va acollir unes 44.000 persones el 2024 i les previsions apunten que les xifres es mantindran per aquest 2025. Quim Allats és el regidor de Cultura de Girona i ha destacat el paper del trofó.
Per la seva banda, Guillem Terribas, president del col·lectiu de crítics de Girona, que són els gestors del cinema, ha destacat el projecte del trufó i la bona sintonia que ha tingut sempre amb les sales de la ciutat.
Per l'efemèrida se celebrarà una gala el proper dia 18 de novembre al Teatre Municipal on es farà una preestrena de la pel·lícula Nouvelle Vague de Richard Linklater. Ens acostem al punt de dos quarts de deu d'aquest matí i d'altres qüestions i en clau comarques de Girona. Parlem que detenen un veí de Garriguella per haver agredit sexualment una dona de 91 anys.
Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest veí de Garriguella de 51 anys per haver agredit sexualment una dona de 91 anys de la mateixa població, segons ha avançat el diari de Girona i ha confirmat l'ACN. Els fets van passar el 2 de novembre. Segons consta a la denúncia, l'home que té antecedents es va guanyar la confiança de la víctima i va aprofitar per agredir-la sexualment amb penetració. Els Mossos d'Esquadra han arrestat els sospitós aquest dimecres a les 8 del matí. La investigació continua oberta.
D'altres qüestions, aturem la C32, critica que la Generalitat recuperi i allargar l'autopista entre Blanes i Lloret sense cap justificació. L'entitat critica que el govern, arran d'un nou estudi de mobilitat, aposti per aquesta alternativa. L'altre és fer rodones, en aquest cas de circumval·lació als dos municipis, tot i que dos projectes anteriors amb el mateix traçat van ser anul·lats pels tribunals, diuen.
Aturem la C32 afirmen que l'estudi actual no incorpora cap valoració ambiental ni estimació d'impacte per justificar la inclusió d'una via ràpida que travessaria els paratges del Vilar i Sant Pere del Bosc. Per això la plataforma anuncia mobilitzacions per evitar que repeteixin errors del passat.
Acord transfrontarer que permet activar ambulàncies de banda i banda en casos d'urgències, emergències o en aquest cas catàstrofes. El govern ha signat aquest dijous un acord amb l'Agència Regional de Salut Occitània Perpinyà per millorar la resposta en les emergències mèdiques. Aquesta aliança permet que el sistema d'emergències mèdiques i el servei mèdic francès puguin activar les ambulàncies que calguin en cas d'urgència, emergència o catàstrofe a banda i banda de la frontera.
El servei cobreix una àrea extensa al llarg de tota la frontera i abasta també les regions sanitàries de Girona i l'Alt Pirineu i els tres departaments francesos dels Pirineus Orientals, Arieja i també l'Alta Garona. El govern assenyala que l'acord té una especial rellevància a la Cerdanya on els equips del SEM i del SAMU comparteixen base operativa a l'Hospital Transfronterer.
I les famílies de l'escola al Ventijol de Blanes demanen que es posin càmeres a les zones comunes. L'Associació de Famílies d'Alumnes considera que seria una manera d'evitar suposats casos de maltractament a alumnes com els que s'estan investigant actualment. Les famílies ho han comunicat a la direcció en una reunió on també han retret que hi hagués opacitat inicialment en la investigació dels fets, tant per part de la direcció com del Departament d'Educació. En la trobada, l'AFA també ha demanat informació sobre els protocols de contenció que se segueixen.
Més qüestions d'aquest divendres. Canviem de tema. En aquest cas parlem del Ministeri de l'Interior perquè preveu afegir al sistema ESLERT prealertes amb sons menys estridents i irrebutjables. Ho ha explicat a Trescat la sotdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, que ha indicat que l'executiu estatal ja té l'eina amb previsió i desenvolupada, articulada en aquest cas com una mena de prealerta. L'acompanyarà un son menys estrident
menys intens i es podrà deshabilitar el telèfon mòbil si la persona considera que no li interessa rebre-les. Tot plegat després que ahir el Parlament hagi aprovat una moció en què s'insta el govern a revisar els protocols per millorar l'activació del sistema buscant un equilibri entre l'accés i el defecte.
Més qüestions. Gairebé el 70% dels espanyols no confia de forma general en les notícies que llegeix. El consum i la confiança, les notícies van a la baixa al món i a l'estat espanyol. Segons l'informe Digital News Report 2025 de Reuters Institute i de la Universitat d'Oxford, prop d'un 70% de la població espanyola no confia en la majoria de notícies que llegeix. Gairebé 4 de cada 10 les evita habitualment.
La dieta informativa ha canviat en l'última dècada i el consum de premsa escrita s'ha desplomat del 61% al 21% dels qui s'informen. I també davalla la televisió mentre les xarxes socials es consoliden com la segona via d'accés a les notícies amb gairebé la meitat de la població. La saturació i la proliferació de fake news apareixen com els principals factors de la desafecció informativa segons experts consultats per l'ACN. I en temes internacionals avui parlem que Zelensky viatjarà a Espanya en els pròxims dies.
El president d'Ucraina, Vladimir Zelensky, viatjarà, doncs, els pròxims dies a Espanya, segons ha confirmat l'ACN, en aquest cas fons del govern de l'Estat. La data no s'ha revelat per motius de seguretat i l'executiu, comandat per Pedro Sánchez, ha indicat que els detalls del programa s'estan ultimant. Zelensky havia de visitar l'Estat espanyol l'abril passat, però la cita es va cancel·lar per la mort del papa Francesc i per l'assistència del líder ucrainès al funeral del pontífex.
Després d'aquestes qüestions, moment pel temps. Molt bé, i connectem amb en Luis Miuri, que ens explica el que fa a la situació meteorològica. Luis Miuri, molt bon dia, a veure com pintarà això d'aquest divendres. Bon dia, comença aquest divendres amb força núvols a moltes comarques de Girona i, de fet, amb alguna pluja que està caient amb un palet més de gràcia cap a la selva, cap al Baix Empordà o a la comarca del Gironès. Aquestes pluges s'aniran, es vegin de seguida. Per tant, aquest mateix matí acabarà a sortir un bon sol...
o, si més no, moltes més clarianes arribarem a tenir. Aquesta pertorbació, les escurrialles de la tempesta d'ahir, per exemple, són els que deixen encara aquesta situació una mica ennúvolada. Ràpidament aniran marxant els núvols cap a la Mediterrània i ens quedarà un cel, ja diem, més obert o amb núvols prims, amb un palet de vent de tramuntana que anirà girant una altra vegada cap a Xaloc o cap a Sud aquesta tarda.
Demà tindrem uns núvols força abundants al matí. De fet, aquesta nit i matinada, també demà molt d'hora, plourà una miqueta, també hi nevarà el Pirineu i tot plegat amb cotes de 1.700-1.800 metres. Demà a la tarda es començarà a obrir el cel, diumenge serà un dia molt assolellat, però bastant frasquet i amb força vent, especialment el cap de creus. Ja durà la tarda, aquest vent anirà de baixa. Us seguirem a la xarxa.
Molt bé, doncs moltes gràcies, Lluís i Mín, per aquesta informació. Que tinguis molt bon cap de setmana. Ens retrobem el dilluns. Esports! Anem 48 hores de descans després de guanyar l'actual campió d'Europa. L'Espar Girona rep avui al Leganès a Fontejau abans de l'aturada de seleccions.
Després de la victòria a l'Euroliga, l'equip no ha tingut ni temps per celebrar i haurà de sobreposar-se l'esforç físic per rebre avui un Leganés que arribarà descansat. Roberto Heniguet ja va avisar que l'equip madrileny té un quintet que vindrà fresc i que intentarà fer un joc físic i dinàmic per veure com respon l'equip gironi.
Es porque si el viernes ganamos, que va a ser muy difícil, ya lo veréis, muy difícil, y Leganes jugó a un nivel muy bueno, lo que he podido ver, que no tiene mucho tiempo. Muy bien el último partido con Gran Canaria, tiene un quinteto que va a venir fresquito y nos van a jugar físico, nos van a jugar dinámico, para ver qué respuesta tenemos física. Y yo sueño con eso.
L'Espart Girona completarà avui el primer terç de la temporada amb el Leganés a Fontejau a partir de les 8 del vespre. I a partir d'aquí, com ja hem anat esmentant tota la setmana, demà juga el Girona a partir de les 2 del migdia. Avui Mitchell també al migdia farà la prèvia de l'enfrontament. A veure si hi ha en aquest cas algun dels dos jugadors lesionats, que són ara mateix David López i Francesc, que puguin retornar.
i veurem com afronta aquest partit, que és importantíssim. Esperem, si més no, anava d'impat, però no, victòria, hauria de ser. Ostres, anaves a dir empat, Arnau, ja no valen els empats. Sí, però a l'avés no és fàcil, diguem-ne. No, no és fàcil, cap ho és, ara mateix cap ho és, o sigui que el Girona necessita guanyar, i veurem què passa, en tot cas ho explicarem també a Girona FM, ja sabeu, com el partit d'avui també, i
diumenge el Bàsquet Girona que rebrà la visita del Barça a partir d'un quart d'una perquè van avançar el partit un quart d'hora. És veritat. No sé exactament el motiu, però van avançar el partit un quart d'hora per ara. Però el dos quarts també es podia fer. Així que...
Un quart d'hora abans, en aquest cas un quart d'una, a Fontejau, aquest bàsquet Girona-Barça, un Barça que juga avui també, Euroliga contra el Madrid, també és clàssic, per tant veurem com arriben els de Penyarrolla, i un Barça, en aquest cas el de futbol, que ja sabreu, avui reobre el Camp Nou per aquest entrenament a portes obertes, on es van esgotar les entrades, aquestes 23.000 entrades, i ja s'han obert. Bé, just ara crec que s'estan obrint les portes.
Pensareu 23.000 persones per veure un entrenament, però és que és el nou Camp Nou, eh? Clar, clar, home, aquesta és la circumstància, aquesta és l'efemèrida, que serà la primer cop que s'obrin les portes del nou Camp Nou, si més no per aquest entrenament a portes obertes, que ja van dir que durarà entre 3 quarts d'hora i una hora, és a dir, bueno, curtet.
però per veure el Nou Camp Nou per dins ja es van esgotar les entrades i veurem com ha acabat aquesta prova perquè de cares a finals de novembre la intenció del club ja és reobrir-lo amb unes 45.000 persones contra l'Atletic Club. Veurem si s'arriba o no a terminis perquè ja sabem com ha anat tot aquest procés. A més enllà d'això, veurem com evoluciona el cap de setmana i en tot cas ja sabeu que dilluns en farem repàs al Girona en Joc.
Molt bé, doncs serà a partir de les 3, ja en parlarem de doblegat. Ara mateix a aquesta hora del matí, com sempre, arriba la cultura. Bé, i avui parlem dels Pastorets de Girona perquè es trenaran una nova història aquest Nadal. L'obra de teatre als Pastorets de Girona tornarà un any més a la ciutat i es podrà veure els dies 25, 26, 27 i 28 de desembre al Teatre Municipal de Girona. Molt bé.
farà amb una nova història centrada en una comercial de formatges i amb una novetat destacada. I és que el dia de Nadal la funció començarà a dos quarts de set, una hora més tard, en respecte a les altres sessions que començarien a dos quarts de sis de la tarda.
Amb un nou relat respecte a l'any passat, la història començarà amb la Jana, una comercial de formatges. Ella serà el fil conductor de l'obra i qui guiarà el públic per les diferents trames amb els pastors, els àngels i els dimonis. L'obra combinarà humor, música, modernitat i tradició per explicar el naixement de Jesús i els diferents obstacles que viuen els personatges típics de la ciutat de la cultura catalana.
I parlem de cor de teatre perquè porta a temporada alta una nova producció immersiva que uneix la força de la veu amb la tecnologia. En aquest sentit, la proposta visual dona nova vida a grans compositors com Heindel, Purcell, també Mozart o Mailer.
a través d'una mirada actual i immersiva. Dirigit per David Costa i Frank Aleu, l'espectacle es podrà veure en estrena absoluta el dissabte 8 de novembre, demà al canal, al Centre de Creació d'Arts Escèniques de Salt, on la companyia ha programat dues funcions, i del 14 al 16 de novembre al Teatre Condal de Barcelona.
I parlem de l'escriptora Núria Cadenes perquè guanya el sisè premi Proa de novel·la Amb qui salva una vida?
violència a Europa, en aquest cas el protagonista, juntament amb altres residents, va ajudar jueus, aviadors, aliats i fugitius del nazisme a través, en aquest cas, a travessar la frontera, traçant rutes nocturnes i amagant persones sense preguntar a ningú per l'origen, la religió o les idees. El jurat sosté que es tracta d'un relat vibrant sobre la responsabilitat individual i la força de la compassió enmig de la tragèdia.
I per fi l'escoltem de fons. Ara t'anava a dir, per fi l'escoltem, eh? Espera, entre que es va filtrar, després no, la vas espenjar. Tots dies que l'escoltem, tu. No ho sé.
Hem triat també, en aquest cas, aquesta peça, que és la col·laboració amb Sílvia Pérez Cruz. Parlem de Rosalia, perquè publica oficialment Lux, un àlbum espiritual, sinfònic i introspectiu, allunyat també dels seus tradicionals hits i també del concepte mainstream. La cantant abraça l'espiritualitat i fusiona també el pop i la música clàssica en un àlbum sinfònic, operístic, amb tocs de flamenc, introspectiu i també en moments minimalista, en el que la cantant deixa enrere la música urbana...
i l'etapa de les Motomamis. Rosalia canta en 13 idiomes en el seu quart àlbum i torna a fer-ho en català en una part de la cançó Divinais. Només en una part. Aniria bé, potser, que fos en alguna cançó més.
Molt bé, doncs ara ja passen 5 minuts del punt de dos quarts de 10 d'aquest matí. Un moment per fer un repàs de com tenim l'agenda per aquest divendres. Com pinta això d'avui? Doncs mira, Arnau Vila, avui tenim moltíssimes coses, tallers, cursos, activitats, un munt de propostes que tenim a girona.cat barra agenda. Per exemple, podem destacar a aquesta hora una xerrada sobre Josefat.
Tu saps qui era Josefat, Tarnau Vila? Era com el Quasimodo. Em vol sonar molt, però no... Era com el Quasimodo, però de la catedral de Girona. Sí, sí. De fet, Quasimodo hauria d'haver estat inspirada en Josefat, precisament. Si no m'equivoco, del mestre Bertrana, de Prudència Bertrana. M'equivoco, Pau Villafalle. No t'equivoques, no. No, mira, encara...
Encara la tocaré més del que em penso. Imagina't, Biblioteca Carles Raola a partir de les 6 de la tarda, inauguració també, Laberint de Colors i Esquetxes, a partir de les 7 al Centre Cívic de Santa Eugènia, concert d'Anna Ferrer a partir de les 8 del vespre a l'Auditori de Girona, espectacle It Evolution, a partir de les 8, en aquest cas, al Teatre Municipal de Girona, també concert de l'Escolania de Montserrat,
amb entrades exhaurides, també dir-ho, que també col·laboren al disc de la Rosalia, però no en català. Catedral de Girona, a partir de les vuit del vespre. Espar Girona i Nova Leganès, ja ho hem comentat també, que el seguirem per aquesta casa, no, Pau? Correcte, a partir de les vuit del vespre comença el partit i entenc que a tres quarts començarà amb la prèvia.
I si esteu a fontejar-ho, doncs escolta, molava molt aquella època dels transistors, de posar-se allà l'aulicular, saps, i anar escoltant el de lloc en directe. Doncs mira, Vic Moliner i Mar Loi, també aquest concert a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona a partir de les 8 del vespre, i xerrada al càncer, el puc prevenir, i si ja el tinc, què puc fer? Aquesta xerrada local-social de vista alegre a partir de les 8 del vespre per tancar l'agenda d'avui divendres.
Molt bé, doncs, després d'aquesta agenda, moment per mirar les efemèries del que passava tal dia com avui de ja fa uns quants anys. I comencem per l'any 1909. S'inaugura el monument de la plaça que el Betis revocava a l'exèrcit als herois del 1808 i 1809, més conegut com el lleó, tot i que la columna i el lleó definitius no es van posar fins l'any 1915. El 1922 neix a Girona l'artista Francesc Torres Monzó,
Uns anys després, el 1980, comença la retolació en català dels carrers de Girona. El 2001, el jutge gironí José María Lidón, magistrat de l'Audiència de Vizcaia, és assassinat per la bandeta. I finalment el dia com avui de l'any 2013, malauradament, doncs, expliquem que ha mort la locutora de ràdio gironina Francina Boris. Tot això passava un 7 de novembre.
Molt bé, doncs ara mateix farem una petita pausa en aquest primer cafè i seguirem amb el tallet i més qüestions. Com ho tenim això d'avui? Avui és divendres, no? Avui és divendres. Carai. Ja veuràs. Parlarem de la relació molt interessant entre les institucions i l'esport.
Cert o no cert? Aquesta és la qüestió. Aquesta és la qüestió, Arnau Vila. Tot això per arribar fins al punt de les 10 del matí, on tindrem la tertúlia d'actualitat amb les veus d'opinió d'aquí de Girona. Molt bé. Tot això fins al punt de les 11, amb els titulars de la jornada, Pau Villafanyer, 11 i 5, els 4 rius a divendres, per fi, el 92.7 de l'AFM. Molt bé, doncs no us ho perdeu perquè aquesta serà la programació i a més a més, ja ho hem dit, després tindrem bàsquet, demà futbol, vaja, no us ho perdeu perquè tenim un cap de setmana ben esportiu. Fem una pausa i ara tornem. Fins ara.
Girona FM 92.7 FM, la ràdio de Girona Girona FM L'Alternativa, el programa de rock que et porta també l'agenda musical i el més destacat de la cultura gironina en llengua anglesa, els divendres, cada 15 dies a les 9 de la nit.
Presentat per Ryan Martin. Welcome to L'Alternativa. A Girona FM, la gironina.
Descobre Girona com mai abans ho havies fet. Els Quatre Rius, amb Saïd Esvall. Entrevistes, gent, cultura, històries. Girona pren la veu. Al 92.7 FM. A les plataformes i a les nostres xarxes socials. Girona FM. La teva ràdio. La Gironina. La cultura cura. Un programa per a cors inquiets.
Pilar Fornés conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda
Girona Entre Vestidors. Vols descobrir que es cou a Fira de Girona? Els dijous, un cop al mes? Alexandra Cantos et posa el dia de les activitats, fòrums, concerts i tots els esdeveniments que t'ofereix la Fira, amb totes les anècdotes i curiositats. A Girona FM i també en podcast. Som la teva veu. Som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i dissabtes a les 11 del matí obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio.
La Càpsula, el programa dedicat a la música sul, amb Oriol Mas.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
Bé, doncs, és moment d'obrir la secció de COPLEF i avui ho fem amb un tema molt interessant i és parlar sobre la relació de les institucions amb el món de l'esport. Per poder-ho fer, avui ens acompanya l'Adrià Martín López, ell és col·legiat 52.045, ell també és regidor d'Educació i Joventut a l'Ajuntament de Salt i, a més a més, director d'EOCES a Salt. Primer de tot, bon dia i bona hora, Adrià.
Bon dia, Seït. Gràcies per la invitació i també per tractar aquests temes. I ben tornat, escolta, vull dir que ja vam parlar l'any passat, me'n recordo, i ja vam dir també que tornaríem a parlar tard o d'hora. I tant. Primer de tot, vaja, el que dèiem abans, parlem sobre la relació entre institucions i el món esportiu...
I més aquests dies, per exemple, que hem pogut veure titulars on semblava que des de les institucions es volia reforçar, per exemple, a nivell d'instal·lacions a tot el territori. Anem per parts. Primer de tot, com és la relació entre les institucions i el món de l'esport?
Bé, doncs, en el nostre sistema esportiu, l'espanyol, en aquest cas, tenim les competències delegades i, per tant, les administracions públiques són les encarregades de promocionar l'esport entre la seva ciutadania. Per tant, tenim aquest deure cap a la ciutadania en tots els aspectes, en la construcció d'infraestructura esportiva, però també, evidentment, de generar els programes de promoció de la utilitat física i de l'esport entre els nostres conciutadans. Bé, doncs,
Llavors, és una relació que, per entendre'ns, perdura en el temps i, a més, són companys obligats de viatge? Totalment. Són companys de viatge i, d'alguna forma, també hem de contemplar sempre que l'esport i l'atirat física és una eina totalment rellevant. És a dir, és una eina de cohesió social, és una eina de promoció de la salut...
És una eina també de promoció econòmica i de mobilització territorial. Estem parlant de Girona i també de Salt, on es veu clarament com l'esport permet, d'alguna manera, generar espais de convidència entre persones de diferents edats, orígens i condicions socioeconòmiques i que això afavoreix i contribueix a la cohesió d'un municipi, com és el cas del municipi de Salt.
Aleshores, en aquest cas, l'Ajuntament, o l'Administració Pública Local, el que s'encarrega és de generar aquests programes de promoció, o si més no, generar o facilitar aquest escenari. Al final, per de la promoció esportiva, en el nostre context, està delegada a les entitats esportives. Les entitats esportives són aquelles que, en horari fora escola, s'encarreguen de promocionar l'esport, un esport concret o una etapa d'iniciació esportiva. I el que fa l'Ajuntament, en definitiva, és cedir un espai
que ha construït, que casen finançament públic, i cedeix l'espai, mitjançant un conveni, a aquestes entitats esportives que s'encarreguen de la promoció. I com es fa, per exemple, m'ho invento, el tema de pressupostos, perquè tot això vagi des d'una institució fins que arribi un retorn real a nivell esportiu? Com es planifica això per entendre'ns des dels despatxos?
Sí, és bastant complex, en el sentit que hi ha diferents maneres d'afrontar la política esportiva a nivell municipal. Una manera d'afrontar la política esportiva, al final, és el que comentava anteriorment. Tu, com a Ajuntament, construeixes una instal·lació esportiva i, a partir d'aquí, segueixes l'espai a diferents entitats que volen promocionar esports concretament.
I aquesta relació moltes vegades ve de baix a dalt. Què vol dir? Campiar l'entitat, per exemple, de voleibol i dir-me, escolta, que en aquest municipi no esteu oferint el voleibol i jo em vull incorporar aquí a Salt, per exemple, per oferir aquesta modalitat esportiva.
S'analitzen les disponibilitats d'espais i l'Ajuntament determina si se li facilita o no se li facilita. Això és una relació de baix a dalt. Una altra relació de dalt a baix seria com a Ajuntament tu analitzes i fas un diagnòstic de les necessitats que té el teu municipi, és a dir, analitzem quines són les dades sobre sedentarisme o sobre identitat física.
Analitzant també per quins motius la població juvenil, per exemple, no realitza didat física, si és per falta de temps, si és per un tema econòmic, si és per una manca d'infraestructura esportiva, i a partir d'aquí, en base a aquest diagnòstic, generes polítiques esportives per minimitzar o eliminar totes aquestes barreres. Per tant, poden haver-hi diferents maneres d'enfocar la política esportiva, totes elles, evidentment, són vàlides, i el problema que hi ha aquí...
que jo, per exemple, treballo a l'Ajuntament, i és un problema també que rau moltes administracions públiques, és que ens falta l'últim pas, que és avaluar l'impacte. És a dir, en el moment que tu generes aquesta política esportiva, el que hem de fer és analitzar realment quin ha estat l'impacte, és a dir, quin és el retorn que té cap a la societat. Quants infants s'han incorporat a la pràctica esportiva? Quants infants fan més esport que el que veien abans? I a partir d'aquí, tu anar prenent decisions, acotar-les, fer una mica de cirurgia, perquè l'objectiu al final de qualsevol administració pública
aquí segurament tothom hi coincidirà, és facilitar l'accés a la majoria de la població a la pràctica esportiva perquè aconseguim tots plegats que tothom pugui accedir a la pràctica esportiva. Al final hi ha estudis que ho corroboren. Per cada euro invertit en entitat física i esport són 6 euros d'estalvi en salut, per exemple. Aquí més clar, l'aigua.
Aquí, per exemple, en el primer cas que has plantejat, al final depenem del teixit associatiu que pugui haver-hi al municipi. T'ho dic perquè no sé si també és la teva sensació que amb el pas dels anys aquest teixit, no direm que s'ha enfablit, però sí que ha reduït
el seu nombre de persones entenem que també per un tema de dia a dia abans potser la gent podríem dir que era més entregada segons quines causes però ara com que tots tenim molta feina entenc que ho veiem en el relleu per exemple d'algunes entitats esportives on sembla que a vegades costa per exemple que algú agafi la presidència o una tresoreria no sé si això després també a nivell d'administració és una part que se us escapa completament
Sí, tens tot l'orno. Aquí també s'ha de dir que, a banda del factor que tu comentes, també aquí s'ha d'afegir que hi ha hagut una incorporació molt important i esperada en el sector esportiu, que és la regulació. És a dir, hi ha una regulació que en aquest cas el que fa és ordenar aquest sistema esportiu associatiu i per d'alguna manera passar d'aquesta figura de voluntariat
que al final estàs expenses de la bona voluntat de part de la ciutadania a un apartat més professional. És a dir, al final hem d'entendre que l'esport és una eina de cohesió social, és una eina de promoció de la salut, però que també és una eina que té certs riscos i, per tant, aquesta eina està a vegades a les mans de persones poc professionals i això, doncs, la regulació...
professionalitzar el sector. D'alguna forma, també, aquest model tradicional d'esport que hem tingut, sobretot dels inicis del benestar social a Espanya, ha anat evolucionant més cap a un sector vinculat més a prestació de serveis. I els clubs esportius que són uniesportius, per exemple, un club de badminton, doncs, evidentment, té més probabilitats de no subsistir en el sistema actual i que acabi sigint integrat en un model de club que
multiesportiu, per exemple, com el GEC, on té diferents accions esportives i que, per tant, té una estructura molt més sòlida i que pot perdurar molt més en el temps. Creus que el futur passa per aquí, precisament, en aquest tipus de clubs o entitats multidisciplinars?
Totalment d'acord. És a dir, el futur al final d'alguna manera també el marquen altres societats que van més avançades a nivell esportiu i el futur el passen per entitats multiesportives amb aquest enfocament més enfocat des de la perspectiva d'una entitat de prestació de serveis sense oblidar l'eina social que implica la pràctica esportiva, però sí que des d'un punt de vista professional penseu que
En aquests moments, molts clubs esportius també subsisteixen per les subvencions dels municipis, dels ajuntaments. Aleshores, clar, en el moment que perden alguna subvenció o en el moment que perden algun fons d'ingrés com un patrocinador, hem vist diferents casos a Girona, a la ciutat de Girona, on el grup esportiu s'ha vist abocat al precipici. Aleshores, el model, tal com està evolucionant a Espanya a nivell esportiu i a nivell català, va cap a aquesta línia. Clubs multiesportius, grans infraestructures i amb un enfocament més de prestació de serveis.
Ara mateix s'està reivindicant l'1%, en aquest cas que el pressupost arribi a l'1% destinat a l'activitat física i a l'esport. Què en penses d'aquest plantejament?
Doncs molt encertat i jo crec que hauria de ser més de l'1% des de la perspectiva de planificació i de cares al futur. És a dir, el que hi havia anteriorment, els estudis el que indiquen, en alguns països on s'han realitzat aquest tipus d'estudis, és que per cada euro invertit en esport i etiat física en podem estalviar 6 euros en sanitat. En el nostre sistema sanitari, que és un sistema sanitari públic, doncs des d'aquesta perspectiva i amb les dades que tenim actualment d'obesitat infantil, sedentarisme, ara és moment d'invertir-hi.
evidentment no és una inversió que puguis veure els seus fruits a curt termini, sinó que és una inversió que a llarg termini podrem veure quins són els fruits que podem obtenir, no?,
de la mateixa manera que la reducció de l'IVA. És a dir, és una manera també de fer política. Hi ha comitats autònomes, per exemple, que el camp de català ha sigut reduir l'IVA en l'accés a la pràctica esportiva o inclús bonificar fiscalment la reducció de la renda per incentivar que la població accedeixi a la pràctica esportiva i tingui hàbits saludables, favorables.
Creus que en aquest sentit cal un replantejament profund del sector a cares al futur? T'ho dic perquè en marxa també, si no m'equivoco, hi ha diferents lleis i legislacions pendents encara de redactar i validar i aprovar. No sé si al final s'ha de fer una espècie d'agenda 20-50 o 20-100 respecte a la relació que puguin tenir les institucions amb el món de l'esport.
Sí, les institucions supralocals, és a dir, en aquelles internacionals, com l'OMU, l'UNESCO, la Unió Europea, ja té diferents línies marcades, que al final els estats han d'anar cap a aquesta línia. Aleshores, aquí el que ens toca a nosaltres, en moltes ocasions, des de l'administració pública o local, és sobretot
mirar quines són les directrius, escoltar les necessitats que tenim a les nostres bases, és a dir, en el nostre municipi, i a partir d'aquí fer polítiques valentes. Sí que és cert que al final, al dia a dia, tenim tot el tema de la gestió de residus, tenim el tema de seguretat, tenim el tema d'habitatge...
Hi ha molts aspectes i, a vegades, aquests aspectes tenen una resposta molt més immediata perquè tenen un retorn molt immediat i, en canvi, polítiques vinculades a la sanitat o vinculades a l'entitat física o a l'esport, que no tenen un retorn a curt termini, costa creure-les o, si més no, invertir-hi. I jo sempre faig el mateix discurs quan tinc la possibilitat de fer-les.
Ara és moment d'invertir en educació, ara és moment d'invertir en salut i ara és moment d'invertir en esport. És a dir, al final, com deia abans, l'esport és una molt bona eina de cohesió social, és una molt bona eina de promoció de la salut. Per tant, l'administració pública ha d'apostar-hi.
Ha d'apostar-hi i ha d'invertir en infraestructures que estiguin molt ben dotades, hem de col·laborar o hem de recolzar a les entes expositives que estan oferint aquests serveis a la ciutadania de peu i també d'alguna manera hem d'oferir una oferta prou diversa per no deixar-nos a ningú fora.
ni el perfil femení, ni el perfil que vol una altra partida esportiva, o qualsevol altra persona que tingui necessitats molt més concretes. Jo crec que les líries han d'anar cap aquí, escoltar i sobretot pensar en futur, no pensar en el present, sinó pensar en el futur. I mira que l'esport és present, però sí que és veritat que toca pensar en el futur.
Sí, l'esport no és només competició la competició evidentment et dona molta visibilitat un basquet Girona, un Girona Futbol Club és a dir, estem en una situació realment de privilegi en un territori tan petit com és el de Girona però l'esport va molt més enllà de la competició esportiva
Doncs, si et sembla, ja ho anirem comentant. Adrià, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta. Escolta, i ja que n'hem fet dues, que a la tercera ja ens podrem veure la cara, segur. I tant, per descomptat. Gràcies.