Molt bon dia, són les 9 del matí i això és el primer cafè de Girona FM. Avui és divendres 21 de novembre de 2025 i ens hem aixecat ara mateix amb 4 graus de temperatura a Girona en una jornada de nou ben freda, com s'ha aixecat aquí la ciutat. I a tot això veurem quina és la previsió. En principi, cel assolellat, arribant cap als 10 graus de màxima. Per tant, abrigueu-vos avui abans de sortir de casa, perquè si no la cosa serà petida.
A partir d'aquí nosaltres hi volem posar una mica d'escalfor, volem posar-vos en aquest cas aquest primer cafè del dia per encarar millor la jornada, conèixer tota l'actualitat i sobretot posar-hi una mica d'humor, que avui, que és divendres, tot és molt més fàcil. Arnau Vila!
Molt bon dia. Molt bon dia. Com estem? Bé, home, d'aquest divendres, que, vaja, he hagut d'agafar més anorak del compte perquè avui sí que passava el grau negatiu, eh? Home, ja era hora, eh? Que ja era hora que t'abriguessis una mica perquè això ja començava a passar de taca d'oli, eh? El fet que vagis... Tot així vas arremangat, cosa que... Sí, no, perquè... Ho has d'explicar, però... Perquè aquí dins, quan entres amb calor allò, vas moguent durant tot el matí, sí que és veritat que a vegades la arremangada sempre va.
Molt bé, doncs remanga't, que sempre és símptoma de bona feina, i a partir d'aquí, Arnau Vila, t'he de dir una cosa. Jo sé un parell de dies internacionals avui. No, no, no, no, no van per aquí els tiros encara. Bueno, una ufemèride i un dia internacional. No t'amavancis, o sigui que... No, t'he de dir una cosa, Arnau. A veure, ja has obert la primera finestreta. No, no, no, tampoc, tampoc. He caigut. Ah, és que... Vull dir... Sí? Ah...
Si us plau, a qui no li hagi donat pas, que no intervingui. Exactament. Això és una dictadura. Correcte, tal qual. Dictadura radiofònica, eh? Sí. He caigut. És per comemorar... El codillo. Exacte. He caigut... No m'han parlat fins ahir. Un nou calendari d'advent.
En sèrio? Sí, sí, sí, no me n'he pogut estar Finalment ha caigut un de forma individual Per tant, ja no compartirem I bueno, mira, aquestes coses Bueno, no compartirem Ja en parlarem, això Pot haver intercanvis Però no es compartirà
O sigui que, en tot cas, les coses cauen pel seu propi pes i hi ha coses que no es poden evitar. Per tant, així ja succeeix la cosa. Es pot descriure com és? És modern o no? És modern, és dels més moderns. És un calendari que té... No és la típica casseta de neu amb el Parc Noel. No, ni molt menys.
Saitasvai, molt bon dia. Bon dia i bona hora. Tu tens que et darida't bé, no? No. No, tu res de res, no? O sigui, tu... Jo he de dir que no... Que haurien de posar coses... T'haurien de posar cafès o... o val i regal, o algun cigarro, potser. Sí, depèn de... Depèn de la finestreta, eh?
Depèn de tu, Ti. Bueno, no et fa ni il·lusió, no? No et crida. No, no, no. Saps què passa? Que jo ho vaig intentar fa molts anys i me vaig... Quan eres petit, no? Me'l vaig fotre tot. És que aquest és el problema, jo em passaria això. Si me'l vaig comprar un 29 de novembre per dir alguna cosa a les 5 de la tarda, a les 7 ja no em quedava que em van dir els meus pares, home,
arriba a ser així i no et comprem el calendari, que val una pasta, compres una tauleta de xocolata que et surt a meitat de preu i deixes la parafernàlia. Vaig dir, doncs mira, tens raó, s'ha de ser més pràctic. Això és un treball de paciència, també, d'intentar. Jo tampoc en tinc gaire, però s'ha de treballar. Jo sóc molt efervescent, Pau Villafanyer.
Doncs veurem, si no t'has d'aprendre un Tranquimacín. A partir d'aquí, a veure... Te l'has inventat, el Tranquimacín? No, existeix. Ah, sí? Si l'has inventat superbé, doncs no ho conec. A partir d'aquí, Santoral, Dies Mundials, a veure, Arnau, ja que dic que en saps un... De Santoral, què? No, Santoral no. D'Internacional, d'Internacional 1. Bé, d'això després, doncs. I una efemèride. Ah, d'acord.
Avui el centural és Sant Gelasi, Sant Honori i Autiqui. També posa Esteve, però Esteve no és. Perquè Esteve ja sabem quin dia és. Per tant, bueno, complicats avui els centurals. Dies internacionals, dies mundials, avui en tenim sis. Per tant, quin és el que tu saps? El Dia Mundial de la Televisió. Avui és Dia Mundial de la Televisió, 21 de novembre del 2025.
Diríem que en un moment on, segons tinc entès, per experiència personal i per les dades, no estaria passant pel seu millor moment. Les coses com siguin, és veritat, la televisió vull dir tradicional. Sí, sí, sí. La TNT, que no és la tradicional, però bueno, la TNT. Sí, sí, plataformes, xarxes, sí que és veritat que la cosa va a la baixa i és veritat que en molts canals la programació que fan deixen molt que desitjar.
Això també és veritat. Però, a més, ja amb la multiplataforma, és a dir, les tablets, mòbils, això, la televisió... La televisió clàssica que, bueno, potser també s'haurà de reinventar, tot i que, bueno, ho va fent, mica en mica, cada vegada amb les Smart TVs tens aquí una altra opció.
Avui, mira, ja que dèieu vosaltres allò de sempre saludava, avui és dia mundial de la salutació. Ah, sincerament? Sí, sí, sí, avui és mundial de la salutació, per tant, esteu excusats si aneu pel carrer saludant a tothom, encara que no el coneixeu. També et diré, no és que ho diem sempre, és que hem començat a fer-ho aquesta setmana i fins que la mal no digui el contrari... Ah, no, divendres, va ser divendres a la setmana passada. Va ser divendres a la setmana passada que em va dir...
I a menys que l'Arnau no em digui que això li resulta un problema, ho seguirem fent cada dia. Mira, i aquí en el Dia Mundial de la Salutació posa que actualment saludar a propis i desconeguts cada vegada s'està tornant més inusual. És veritat, eh? Menys si vas a l'estany o vas a la muntanya que tothom saluda.
Doncs potser aquí sí, però normalment a la ciutat... No, no, no, no, no. No se saluda. Ni la gent que es coneix es saluda. A la ciutat no es saluda ningú. Avies de vorera, eh, moltes vegades. Però tu t'ho juro que quan vaig a l'estany saluda tothom, però és que tothom, eh? O la muntanya. Perquè és la comunitat que feu en aquells... Sí. En aquells voltants. Sí, però si te'n vas a la muntanya també saludem. Bueno, vull dir, saludem més, que no està de més. Exacte.
També avui és dia mundial de la pesca, per tant, mira, pots anar a l'estany, saludar algú, pescar algun peix, si et té gust, sí, bueno, però ja te la pots treure. A partir d'aquí, doncs, dia mundial de la pesca, també avui dia mundial de la taula de multiplicar.
aquest no el sabia. Home, aquest està molt bé. No sé, Arnau Vila, tu, quina és la multiplicació? Quan eres petit o quan estaves aprenent-la, què era més difícil per tu? Per a mi sempre n'hi havia una que era el 8x7. O 7x8. Però el que passa és que cantant, normalment totes les cantava. Quan entrarem a classe... A tu t'agrada molt cantar. A mi i a la professora que també ens la feia cantar.
A mi em va... Jo vaig aprendre a cantar l'abescenari en anglès. Aquesta... I a partir d'ara, sempre que vull saber una lletra, he de... Cantes mentalment. Correcte. Ah, ja me la sé aquesta cançó. A veure... A, B, C, D... És aquesta, és aquesta. I sigui una altra frase, també, però no la diré. Aquesta no me'n recordo. Ostres! A partir d'aquí, mira, avui, no sé si és el vostre cas o no, el meu no, Dia Mundial de la Vasectomia.
aquest procediment quirúrgic per qui no vulgui tenir més fills doncs avui és el dia mundial de la vasectomia i també avui dia internacional de l'espina bífida o sigui que també en aquest cas una malaltia és una malaltia que és relativament fàcil de prevenir però sí que és veritat que s'ha de vigilar molt per tant res ah mira i que me'n deixo un avui és dia mundial del vestit
vestit en general o vestit... Aquí posa el vestit de dona, sobretot. No us el poseu avui que fa fred. Sí, avui és dia complicat. Però, mira, un bon vestit, anar saludant a tothom, podeu fins i tot donar un cop d'ull a la televisió i anar a pescar.
Jo sé una efemèride... Però és que no estem a les efemèrides, Arnau. Bueno, però aquesta és graciosa. Ah, val, d'acord. És a dir, és una efemèride que no crec que sorti a les de l'Ajuntament, ja t'ho dic ara. Vale, i quina és, doncs? Avui fa 35 anys que va sortir la Super Nintendo al Japó. Molt bé, molt bé. Això no crec que ho diguin aquí, Girona, això. No, no, no. Però no té gaire relació, les coses com siguin. No té gaire relació. Estem agermanats amb algú del Japó? A Girona? No, que jo sàpiga. Nagasaki...
però també saluden també saluden, arigato doncs res, la Super Nintendo protagonista en el dia d'avui i com també ho són les notícies
Doncs ens hi posem quan ja passen gairebé 10 minuts del punt de les 9 d'aquest matí i comencem parlant en aquest cas que Girona proposa convertir baixos i entresols en habitatges assequibles més enllà de les promocions previstes a la ciutat. El tinent d'Alcaldia de Transició Ecològica i Aria Urbana, Sergi Font, va explicar que aposten per reconvertir en pisos tota aquella bossa de locals o entresols buits que hi ha a la ciutat i que puguin ser compatibles amb un ús residencial.
Una de les claus d'emissió d'habitatge, i de fet l'eslògan és habitatge renovat, habitatge assequible, habitatge per a tothom. Per tant, el primer concepte de renovat, sempre hem dit que la renovació passa per dues vies. És a dir, per una banda, per habitatges privats que es puguin renovar i que la gent el valori més i que per tant se senti més bé a casa seva, això passa per diferents rehabilitacions, des d'accessibilitat a rehabilitació energètica...
però per altra banda passa per detectar espais que a dia d'avui puguin estar buits, puguin estar abandonats o puguin tenir uns usos diferents a l'habitatge i que siguin vàlids i compatibles amb usos d'habitatge. Hem d'aconseguir que tots aquests espais, pisos que puguin estar buits a Girona o locals ja en desús o aquells entresols en desús que siguin compatibles lògicament amb habitatge, que també es pugui activar per destinar-ho a generar nous habitatges a la ciutat.
Precisament la necessitat de generar habitatge assequible va centrar ahir a la tarda a les jornades Repensem Girona. Durant una ponència a la Casa de Cultura, la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla, va defensar buscar noves fórmules, també de la mà dels privats, perquè amb explotar al màxim el sol públic no n'hi haurà prou.
Estem tenint uns creixements poblacionals molt importants en conjunt de Catalunya i en determinades zones, en concret molt, i aleshores això xoca amb una capacitat de recepció d'aquest creixement poblacional que en bona part s'hauria de resoldre en construcció, en una part s'ha de resoldre utilitzant millor el que ja tenim, això és indiscutible, però segurament no n'hi haurà prou, perquè els ritmes són molt alts,
i el creixement econòmic que ens porta en aquest creixement demogràfic. Entre d'altres, Trella va proposar canviar l'ús d'edificis abandonats, aixecar més pisos amb blocs ja construïts o desdoblar aquells habitatges que siguin massa grans. Un tall de llum a Girona va afectar ahir uns 500 clients del barri vell i les Pedreres.
La incidència es va produir al voltant de dos quarts de cinc de la tarda. L'origen de la incidència va ser unes guspires a una torre de mitja tensió del grup Torre Gironella, segons va detallar la tinent d'alcaldia i regidora de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu. Aliu també va assenyalar que podria afectar més zones de la ciutat i fins al vespre no estaria solucionat. Entre els edificis que es van quedar sense llum hi va haver les facultats del campus del barri vell de la Universitat de Girona.
Girona debata com integrar la regeneració del pont major amb el projecte per aixecar 441 pisos nous al barri. La jornada Repensem Girona també van posar ahir el focus en la transformació urbanística que ha de viure al pont major, que, recordem, opta a la convocatòria del Pla de Barris amb actuacions que sumen 24,9 milions d'euros. Els arquitectes Itziar González i Xavi Matilla van aportar la seva visió sobre com encarar la regeneració.
La regeneració també pot implicar processos en els que no només es millori la condició de vida d'aquelles persones que hi viuen o els habitatges que hi són, sinó que pugui incorporar nou habitatge. El que hauríem de procurar és que aquest nou habitatge sempre es faci no només pensant en la qualitat d'aquests nous habitatges, sinó de quina manera aquests nous habitatges poden contribuir a la millora del barri. Independentment de l'alçada i la volumetria, crec que el més important és que l'aportació de nous habitatges o de nous conjunts habitatges
signifiquin millores per al conjunt del barri i no vinguin a incidir en una nova lògica d'un nou creixement aïllat sense cap tipus de relació. Entre d'altres, també van posar en relleu que cal generar espais de cooperació entre ajuntament i veïns i evitar creixements aïllats en referència a integrar els blocs del Pla Destileries per evitar perdre l'essència del barri.
D'altres qüestions d'aquest matí ens acostem al punt d'un quart de deu, parlem de l'Ajuntament de Girona perquè vol impulsar l'ús del català en l'àmbit de l'esport de base i les activitats de lleure. La regidora de llengua catalana, Núria Riquelme, ha explicat a Girona FM que és important que els entrenadors i entrenadores, així com també els monitors de lleure, es dirigeixin als infants en català i això repercuteixi en l'ús social entre els més petits, un aspecte on el consistori hi vol posar especial èmfasi.
Després també volem fer iniciatives en el sector esportiu. En l'àmbit esportiu és un dels àmbits dels entrenadors, dels monitors, que veiem que podríem fer molta feina, perquè tots hem anat a jugar a algun lloc amb els nostres nanos i hem vist els entrenadors en què parlen i tot això, entrenadores.
Per això, el proper dimecres 10 de desembre s'ha organitzat una jornada de sensibilització sobre l'ús de la llengua i la importància que tenen els tècnics esportius com a figures educadores en l'àmbit lingüístic.
L'Ajuntament de Girona i Càritas Girona reclamen accelerar la llei de sensellarisme que s'està tramitant al Parlament de Catalunya. Demanen que el text definitiu no desvirtuï l'adequada protecció a les persones sensellar. El Consistori i l'entitat social reclamen els recursos i els drets que suposarà l'aplicació de la llei que esperen pugui ser una realitat a principis del 2026 per fer front a una problemàtica cada vegada més extesa, no només a Girona,
sinó a nivell català i europeu i directament vinculada a la dificultat d'accés a l'habitatge. Àngels Camós és la directora de Càritas Diocesana de Girona.
Per això han presentat una campanya amb el títol Amb llei, amb llar, que tindrà lloc la setmana que ve amb diferents activitats i jornades emmarcades en el dia de les persones sense llar.
I avui també us expliquem que intercepten a Sant Gregori cinc lladres que fugien a gran velocitat per l'AP7 després d'intentar robar en tres camions d'una àrea de descans. Els agents han pogut detenir els sospitosos en una rotonda a la sortida de Girona Oest. Ja fora de l'autopista, els arrestats tenen edats compreses entre els 21 i els 29 anys.
i els han detingut com a suposats autors de delictes de resistència i desobediència a agents de l'autoritat furt i danys. El conductor també li atribueixen un delicte de conducció temerària i per circular sense haver obtingut mai el carnet.
El candidat a rector de la Universitat de Girona, Albert Enruda, defensa la necessitat d'un canvi real i genuí per adaptar la institució als reptes actuals. Malgrat apuntar que el campus de salut és un dels reptes més importants que tindrà el futur rector, Roda aposta per un creixement endreçat, però ambiciós en tots els campus. Tot i valorar positivament l'adquisició de l'edifici de les Botinyanes al barri vell, adverteix que abans d'emprendre grans inversions en nous espais, cal dignificar els
Crec que està bé, però també hem de tenir present que és un edifici que necessitarà tota una inversió, que no serà pas petita, mentre que tenim molts edificis a la universitat que estan en condicions que encara no són dignes, edificis en els quals no es pot treballar, edificis que tenen problemes de climatització i on passes una calor extrema a l'estiu o et molts de fred a l'hivern.
Aleshores, la gent ha de poder treballar també còmodament amb un nivell de confortabilitat en els edificis i també l'estudiantat que ve i que passa 4, 5, 6 anys de la seva vida en allà segur, prenent apunts, fent exàmens, fent altres activitats, que siguem unes condicions de confort.
Ruda opina també que cal reorientar l'oferta formativa ja que considera que no s'ha adaptat a les necessitats actuals i tenint en compte tots els diferents perfils d'usuaris que avui ha de tenir la universitat. En aquest sentit, proposa crear nous graus, donar suport a la implantació del grau en farmàcia i explorar noves titulacions en l'àmbit de la salut com veterinària o odontologia, aprofitant el futur campus de salut. També vol potenciar l'oferta de màsters per competir amb les universitats privades que actualment dominen aquest mercat.
Jo crec que cal una sacsejada i si no segurament no ens presentaríem les eleccions. Fa falta una sacsejada, això és inevitable, és indiscutible. El tema és com replantegem el nostre mapa de titulacions i què volem ser quan siguem grans, per dir-ho d'alguna manera. Nosaltres hem de mirar de ser originals. No podem tenir la mateixa oferta que té tothom. Hem de ser disruptius. Altres universitats del nostre entorn estan oferint ja, per exemple, graus en intel·ligència artificial. Ens hem de plantejar si tenim aquesta oferta.
A més, Ruda ha avançat que la seva candidatura ja té contactes amb inversors privats per impulsar la construcció d'una tercera residència d'estudiants, una mesura clau per fer front a la problemàtica de l'habitatge que dificulta l'atracció de talent. L'entrevista la podreu sentir avui a dos quarts de vuit del vespre i a partir del migdia ja estarà disponible en podcast a gironafm.cat.
Ara ja 10 minuts ens hem plantat a punt de dos quarts de 10 d'aquest matí. D'altres qüestions, parlem d'un projecte liderat per la Universitat de Girona perquè guanya un premi internacional per la seva pedagogia transformadora. El projecte 3 is Impactful, Inclusive, Integrated, Higher Education in Eastern Africa, liderat pel professor de la Universitat de Girona, Jaume Guia. Guia, Guia. Guia.
Si he dit guia, no? No, sí, sí, sí Ha estat distingit amb el Global Education Award 2025 T'agrada el meu anglès? Sí, sí, sí Home, sí, no? No m'està faltant dir Jaume, guide Guide
El Global Education Award 2025 en la categoria de pedagogia transformativa. El guardó reconeix iniciatives que introdueixen enfocaments innovadors per millorar l'ensenyament i l'aprenentatge mitjançant l'ús creatiu de noves pedagogies. El premi és atorgat per la Global Citizenship Foundation, una de les organitzacions de referència a l'impuls de l'objectiu de desenvolupament sostenible.
I aquest matí parlem de l'Ateneu Salvador Acatà, perquè de Girona, que acusa CaixaBank d'especular i fixar un preu impossible per fer-los fora el de local. L'Ateneu i el sindicat de llogateres han fet una roda de premsa davant l'oficina del carrer Santa Clara amb l'objectiu de forçar la negociació.
Critiquen que CaixaBank ha quadriplicat el preu del lloguer passant dels 560 actuals a 2.700. També diuen han explorat la possibilitat de comprar l'espai, però el banc ha marcat un preu de 300.000 euros que tampoc poden pagar. L'espai ha fet una contraoferta de 120.000. Per això demanen sensibilitat i obrir el diàleg per arribar a una solució que garanteixi la continuïtat de la Taneu. Pau Casacoberta és portaveu de la Taneu.
Durant aquest procés CaixaBank va adquirir aquest local que no li va costar res i ara ens el vol vendre a preu de mercat en el que podem enumerar sense cap mena d'embuig un cas claríssim d'especulació immobiliària. En qualsevol cas, nosaltres hem mostrat sempre voluntat negociadora, hem estat parlant i parlant amb CaixaBank per tal de resoldre aquest problema i la resposta ha estat sempre no.
o 300.000 euros sobre la taula, on no en volem sentir parlar i amb una amenaça constant d'iniciar un procés judicial per fer-nos fora de l'Ateneu. Arribats a aquest punt, volem posar, volem demanar a CaixaBank sensibilitat. Sensibilitat envers un projecte que considerem que és essencial pel teixit associatiu local d'aquí Girona.
La Teneu, que funciona només amb quotes de socis i sòcies i sense cap ajuda institucional, fa més de 10 anys que està obert i es defineix com una segona llar per centenars de veïns i un espai imprescindible pel teixit associatiu i cultural de la ciutat. I parlem també que Girona presenta un receptari estacional amb una seixantena de plats de 25 restaurants presents
El projecte Menja Girona. Un recull de 157 receptes dels establiments que han participat els tallers gastronòmics que s'han dut a terme a l'escola d'hostaleria i els tallers també d'horticultura sobre la cuina amb productes de les hortes de Santa Eugènia. Les receptes tenen l'objectiu de promocionar l'ús del producte de temporada i de circuit curt per reduir el malbaratament. Gemma Geis és la regidora de promoció econòmica de Girona.
Per exemple, les receptes tenen com a productes principals la carbassa a la tardor, la cola a l'hivern, les faves si els pèsols en aquest cas i els pèsols a la primavera i el tomàquet a l'estiu.
Bé, parlem de més qüestions. L'Institut Jaume Vicenç Vives guanya la vuitena edició de la beca Girona Premi d'Europa amb el projecte Avaluem. El projecte Guardonat tracta sobre els valors europeus i el seu objectiu és canviar la percepció de la realitat europea entre els joves, ja que en un treball previ de diagnosi fet pel centre, entre sobretot l'alumnat de segon cicle d'ESU, es va detectar que els adolescents i joves sovint perceben el projecte europeu com alier a les seves vides.
I Vilablareig organitza el primer sopar solidari per recaptar fons per Lela. El municipi acollirà, doncs, el proper divendres 28 de novembre un sopar solidari amb l'objectiu de recaptar fons per a la investigació de l'esclerosi lateral amiotròfica. Lela, en aquest cas, l'esdeveniment està organitzat per l'associació Ho fem per tu. Té un objectiu doble, en aquest cas, conscienciar la ciutadania sobre aquesta malaltia neurodegenerativa i alhora contribuir també de manera directa al seu estudi.
Fem una mirada de com tenim les comarques de Girona, parlant que detenen dues persones per cultivar 1.828 plantes de marihuana a Tossa de Mar. Segons va avançar la SER Ràdio Girona, els agents van entrar en un habitatge a primera hora d'aquest dijous, on van trobar una part del cultiu, en aquest cas 798 plantes,
I van detenir un home de 42 anys i una dona de 36 com a responsables de la plantació. L'operatiu va seguir amb l'entrada a un terreny que hi ha al costat de l'habitatge amb dues edificacions més i en cada una també hi havia plantes de marihuana, concretament 444 en una d'elles i 586 en l'altra. Ara els Mossos d'Esquadra no descarten més detencions.
Les exportacions gironines creixen un 8,3% al setembre i ja freguen els 6.400 milions en l'acumulat de l'any. Aquest creixement s'explica sobretot pels increments de vendes a l'exterior que han registrat sobretot les químiques dins les quals hi ha les farmacèutiques perquè tan sols durant aquest mes...
les seves exportacions han arribat a créixer gairebé un 50%. L'agroalimentari, per la seva banda, tanca el setembre amb un creixement de l'1,4% i les seves indústries han venut productes a l'estranger per valor de 309,3 milions d'euros. Per contra, però, les càrnies, en aquest cas, un dels clústers considerats motor a l'exterior, continuen a la baixa i això n'espera a veure com impacten també els arangels que ha imposat la Xina al porcí.
I avui també parlem de Martínez Bravo perquè posa l'Alt Empordà com a referent per la nova agència d'atenció integrada social i sanitària. La consellera ha explicat que els serveis socials i de salut de la comarca fa anys que treballen de manera coordinada i això significa que els ciutadans tenen una persona referent encarregada de derivar o concretar els diferents serveis que pot necessitar i que poden implicar diverses institucions.
A la d'Empordà es porta treballant des de fa anys en aquesta integració i des del Departament de Drets Socials i de Salut els hem recolzat amb eines i recursos per poder fer aquesta prova pilot que porta anys funcionant.
i ara seran un model a seguir per veure com construirem aquesta agència d'integració social i sanitària. Precisament una de les conclusions de la reunió que hem tingut avui és la necessitat que ens ajudin a construir aquesta agència, que ens ajudin a traslladar aquestes bones pràctiques a tota Catalunya i a fer que aquest model d'èxit que ha funcionat a l'Ala Empordà ajudi a construir un sistema fort per tota Catalunya.
Per conèixer de primera mà el seu mètode, la consellera es va reunir amb diferents professionals del Consell Comarcal i de les principals àrees de salut. I parlem del platé perquè preveu que l'àl Empordà generi 1.526 megawatts hora, en aquest cas, d'energia solar i 1.400 d'eòlica abans de l'any 2050.
Així ho recullen els resultats preliminars del document que ordenarà la implantació de les renovables arreu del país. L'Institut Català d'Energia l'ha presentat als representants dels 68 municipis de la comarca. El Plater recull que, en el cas de la fotovoltaica, es col·locaran plaques solars en 1.620 hectàrees de sol no artístic.
artificialitzat, en aquest cas. A més, s'instal·laran també en edificis i superfícies artificialitzades com pedreres o abocadors. Un cop s'inici el període d'informació pública, els ajuntaments podran presentar propostes.
Gairebé dos quarts de deu d'aquest matí i d'altres qüestions, parlem dels educadors socials perquè reclamen al govern una incorporació estructural a les escoles catalanes. El col·lectiu denuncia que el nou programa temporal dissenyat per l'executiu en només 60 places davant les 85 del curs anterior i una durada de dos anys redueix la presència de professionals, posa en risc la continuïtat de la seva tasca i no reconeix l'experiència acumulada.
Alhora, afegeixen que el procés de selecció és poc transparent. Per això, a banda de la incorporació estructural, els educadors socials també demanen recuperar i ampliar les places retallades. Més qüestions d'aquest matí. En aquest cas, el Parlament insta al govern a ampliar les edats en decriuratge de càncer de mama i col·lon, com fixa el pla director de 2024.
Es tracta d'un punt d'una moció dels comuns que també demanava actualitzar i ampliar el programa de cribatge neonatal, prenent en aquest cas com a referència el model italià que inclou 49 malalties. Tots els grups han donat suport a aquest punt, excepte el PSC, que s'ha abstingut. A banda, el ple ha aprovat demanar en aquest cas al govern que aprovi un decret
que estableixi temps d'espera garantits a tots els serveis sanitaris existents. Segons el text, el temps d'espera màxim per a una primera visita d'especialista ha de ser de 30 dies i per a les proves diagnòstiques no urgents de 60 dies.
Canviem de tema parlem del Suprem perquè condemna el fiscal general de l'Estat a dos anys d'inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sala segona del Tribunal Suprem ha acordat per majoria condemnar el fiscal general Álvaro García Ortiz a una pena d'inhabilitació especial pel càrrec de dos anys i una multa de 20 euros diaris durant 12 mesos per la filtració de dades personals de l'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Alluso.
A més, li imposa una indemnització de 10.000 euros a González Amador i el pagament del cost del procés judicial incloent-hi les despeses de l'acusació particular. El considera responsable d'un delicte de revelació de dades reservades i les magistrades progressistes Anna Maria Ferrer i Susana Polpo han anunciat vots particulars.
I en temes internacionals hem de parlar de la Unió Europea perquè reitera que el pla de pau per a Ucraïna ha d'incloure Kifi i reclama presionar Rússia per posar fi a la guerra. L'alta representant per la política exterior de la Unió Europea, Kaja Kalas, ha subratllat que qualsevol pla de pau per a Ucraïna ha de comptar amb la participació i suport del govern de Blodomir Zelensky i també dels països europeus.
Les paraules de Kalas arriben després que s'hagi fet públic que els Estats Units i Rússia treballen en un pla que inclouria l'accessió de territori ucraïnes a Rússia, entre d'altres. En aquest sentit, ha alertat que premiar Putin ampliarà l'agressió i també ha defensat continuar sancionant Moscou. El temps.
Bé, connectem amb en Luis Miu, a veure què ens explica el que fa a la situació meteorològica, com pintarà això d'avui. Luis Miu, bon dia, com ho tenim aquest divendres? Bon dia, Déu-n'hi-do com ha despertat aquest divendres a gran part de les comarques de Girona, amb vent i amb fred. A les Baix del Pirineu, valors de 5-6 graus sota zero ja a aquesta hora, per exemple a la Cerdanya i al Ripollès. Però és que a l'alta muntanya...
tenim valors que arriben a fregar als 14 o 15 graus negatius. On baixa menys aquesta temperatura és cap al Baix Empordà, a l'Empordà, en alguns racons del Gironès, però és perquè fa vent. Per tant, la sensació de fred és molt destacable. Compte amb aquest vent perquè xiularà de valent a molts indrets de l'Empordà i, de fet, aquesta propera nit i demà dissabte, a gran part de la demarcació, un vent perillós. En algun cas, per exemple, a les Baix del Pirineu, tot plegat amb sol, amb cel molt serè
i només a l'Alpirineu, en el cas del Ripollès i la Cerdanyà, alguna nevada, que aquesta propera tarda agafaran més cos, també una mica de rufaca a les valls. N'estem pendents a la xarxa. Molt bé, doncs moltes gràcies, Lluís Imi, per aquesta informació. Ens trobem molt dilluns. Que tinguis molt bon cap de setmana.
Esports. Bé, de fet, ahir ja vàrem comentar-ho i no té massa bona pinta i és que es confirmen els pitjors pronòstics. Porto, diu adeu a la temporada.
L'extrem Murcià es perdrà tot el que queda de curs després de patir una lesió ja confirmada de les proves mèdiques al general d'esquerra amb trencament del lligament encreuat anterior. S'ho va fer a un entrenament i el club va dir que serà operat avui mateix.
El Girona es queda amb un efectiu menys després de les lesions. També recordem la llarga durada de Juan Carlos i Van de Beek aquesta temporada. Mitchell, per tant, veurem quantes baixes té pel partit de diumenge contra el Betis. Tot apunta que en poden ser fins a 7. Per tant, estarem a l'expectativa de veure...
I també recordem, en dia de prèvia, que tots els equips de l'elit en clau gironina juguen diumenge. L'Uni juga diumenge a les 11 de la matí a la pista de les estudiantes. El Girona jugarà al Camp del Betis a partir d'un quart de cinc de la tarda a la Cartuja. I el bàsquet Girona jugarà a València a partir de les cinc de la tarda a la Carta.
...contra el València Bàsquet, o sigui que tres partits... ...que podreu també escoltar aquí a Girona FM... ...i res, veurem com es desenvolupa aquest diumenge... ...tan esportiu a nivell gironí... ...i també serà protagonista en aquest cas... ...aquest cap de setmana al Catalunya Stars...
Aquesta competició de patinatge que es celebrarà a Fontajau aquest dissabte. Interessant. És veritat que no hi ha entrades, les coses com siguin, o això sembla ser. Potser amb una mica de sort algú en pot trobar alguna.
Però aquesta competició ja mítica que es celebra a Fontejau amb els diferents equips de colors, que omplirà de patinatge el pavelló. Crec que el fan per la xarxa. Sí, correcte. Es pot veure per la televisió, per la xarxa, i a partir d'aquí el patinatge de casa nostra, que és el millor del món, que es podrà gaudir demà a Fontejau. Feina per també canviar tota la pista, eh?
Sí, clar, clar, clar, el parquet. Molt bé, doncs, si voleu, ja ho sabeu, a través de la xarxa MES podreu, doncs, veure-ho. Després d'això, com sempre, arriba la cultura.
I aquest divendres parlem d'un llibre que recorda els protagonistes de l'exili gironí a Mèxic. L'edició a cura d'Eduard Caballé i Colom centra la mirada en els gironins que es van exiliar al país a centre americà l'any 1939 i que allà van formar una comunitat diversa i activa que va construir xarxes de suport i es va implicar també en el seu país d'acollida.
militants polítics, treballadors qualificats, com ara també metges, advocats o arquitectes, però també treballadors manuals i oficis populars, com per exemple paletes mecànics o agricultors, que es van establir a l'altra banda de l'Atlàntic per construir-hi una nova vida després de la Guerra Civil.
La Fúmiga actuarà al Fòrum Romà d'Empúries dins del Festival Portal Blau en la gira de comiat. El Festival Portal Blau, que es fa a l'escala, ha anunciat ahir dijous el primer avançament de la programació per a l'estiu vinent. Es tracta de l'actuació que farà la banda valenciana La Fúmiga, que l'any vinent farà una gira de comiat dels escenaris. El concert es farà dins del recinte arqueològic del Fòrum Romà d'Empúries la nit del 7 d'agost.
Abans dels valencians, el festival ha programat també l'actuació de Naina com a talonera. El Portal Blau ja ha posat a la venda les entrades per aquest concert amb un preu de 36 euros per cada localitat. La visita de la fumiga a l'escala s'assuma a les actuacions de la banda ja anunciades al Festival Estrenes de Girona o al Canet Rock.
Ara ja passen gairebé set minuts del punt de dos quarts de deu d'aquest matí. Moment per fer un repàs de com tenim les propostes. Com pinta això d'avui? Seguim amb Repensem Girona. Fa sis minuts que han començat el Teatre Reparada Domènech, en aquest cas, a partir...
Com hem dit, de dos quarts de deu del matí, en aquest cas, transició ecosocial a les ciutats. A més a més, projecció del documental El peso de l'ausència al cinema trufó a partir de les deu del matí. Seguim avançant a l'agenda del dia d'avui, per exemple. Podem trobar, més enllà de cursos, tallers...
i activitats diverses, una nova edició, en aquest cas, o un nou capítol del Repensem Girona, en aquest cas, sobre mobilitat sostenible i accessible. En aquest cas, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, dos quarts de sis de la tarda, tenim també una xerrada, eines d'educació emocional a casa, l'espai Casa Sabater,
Sessió de creació de podcast, taller a l'estació Espai Jove a partir de les 6 de la tarda, també xerrada, estimar sense patir el centre de meditació Cadampa, a més a més un espectacle Inale Delirium Exhale, el Teatre Municipal a partir de les 8 del vespre i tanquem a les 8 del vespre també a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona amb concert de Marcel Torres a partir de les 8 del vespre avui divendres.
Doncs aquestes són les propostes. Ja us sabeu que a través de girona.cat barragenda podreu descobrir tots aquests detalls. Ara mateix, aquest hora del matí, arriben, com sempre, les efemèrides. Què passava un 21 de novembre? Doncs, per exemple, de l'any 1886. Anem força enrere. Encara hi podíem anar més, però de moment repassem aquesta. Se celebra l'acte solemne de la col·locació de la primera pedra de l'església del Sagrat Cor. El 75 se celebra a la catedral una missa funeral per la mort del dictador.
El 1977, un miler de pagesos assisteixen a la manifestació convocada per Unió de Pagesos a la Plaça de la Independència per reclamar millores a l'agricultura. El 1978, un 21 de novembre, acaba la restauració de l'Escuela de Caval. En aquest cas, és actual centre de Bones Trucs a Porta.
El 98 s'inaugura el nou tram rehabilitat de la muralla, que va des de la torre del general Peralta, en aquest cas al portal de Sant Cristofol.
I el 2007, un dia com avui, la Capella Polifònica de Girona celebra el seu 50è aniversari amb un concert a l'Auditori. I Arnau, mira, te n'afegeixo una. Avui fa 25 anys de l'assassinat d'Ernest Lluc. Ah, sí, és avui? Sí, el 21 de novembre. Ah, agraïla. Per tant... Un graig amb mans d'ETA. Correcte. O sigui que res, una femèria que sumem. I tant. Doncs tot això passava un dia com avui.
Ara farem una petita pausa i després com seguim? Què tenim avui? Mira, Coplev, avui divendres, esports, ara d'aquí uns instants. Encara ens sobrarà temps també per fer un últim comentari d'agenda, però després de Coplev. Tot això fins al punt de les 10 del matí, on tindrem la tertúlia d'actualitat amb Jordi Grau i companyia, les veus d'opinió d'aquí de Girona. Tot això fins al punt de les 11. Titulars de la jornada, Pau Villafanyer, 11 i 5.
El sempre salvatge i a vegades saludava els quatre rius. A vegades, eh? Correcte. Els quatre rius de Girona FM, el 92.7 de la FM. Molt bé. Valgui la redundància, la linfònica. Doncs a partir d'aquest migdia, ja ho sabeu, després tenim l'informatiu. I avui, divendres, a les 3, el Garcita Ribes, eh? Amb la informació que parlaran del trufó, evidentment, del que ha anat havent aquesta celebració dels 25 anys. En parlarem amb en Pere García i en Guillem Terribes.
I després avui ja ho sabeu que dos quarts d'avui tenim l'última entrevista als rectors a la UDG. No, els rectors no. Bé, els possibles rectors. Els candidats. Els candidats. Ja m'heu entès. Els papables. No, no tant. Els papables. Us imagineu? Papables, en tot cas. A partir de dos quarts d'avui, ja ho sabeu. Molt bé, doncs dit tot això, fem una pausa i ara tornem. Fins ara.
Recupera tota la programació a gironafm.cat, tots els nostres continguts de quilòmetre zero. Informació, entrevistes, esports, cultura i tot el que passa a Girona. Descobreix el que tenim per oferir-te a gironafm.cat, disponible on i quan vulguis. Girona FM, la teva ràdio. La Gironina.
La principal de Girona FM, el programa dedicat al món de la sardana i la copla. Cada setmana, Montserrat Joventeny ens porta a l'actualitat, la història i l'agenda de la dansa catalana a les comarques gironines i al conjunt del país.
Els diumenges, de 9 a 10 del matí.
García i Tarribas Associats, el programa que et convida a explorar la realitat cultural de Girona. Amb Pere García i Guillem Tarribas explorem el món del cinema, la música, el teatre i els llibres. Un viatge apassionant pel teixit cultural gironí. Cada divendres a les 3 de la tarda i disseptes a les 11 del matí, obre la finestra cultural de la nostra ciutat. Girona FM, la teva ràdio, la gironina.
La cultura cura, un programa per a cors inquiets. Pilar Fornès conversa sobre la cultura i la vida amb convidats protagonistes del món creatiu gironí. Cada dijous a dos quarts de quatre de la tarda i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
L'actualitat en 180 segons. Cada hora en punt arriba l'actualitat concreta i directa de la ciutat i del país. Tot el que passa a Girona i Catalunya concentrat en 3 minuts als botlletins informatius horaris. A Girona FM. La Gironina.
Escacs en Joc, el programa més estratègia de Girona. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda, Josep Serra ens prepara el tauler d'escacs i juga les peces a Girona FM. Cada dimarts a dos quarts de quatre de la tarda. Som la teva veu, som la gironina.
Entra al Jardí de l'ànima, el programa sobre benestar, consciència i transformació personal de Girona FM, amb Imma Garolera, Afra Quintanes i Lavínia Martorano. Cada dues setmanes, els dimecres de 3 a 4 de la tarda, i quan vulguis en podcast a gironafm.cat.
Girona FM 92.7 FM La ràdio de Girona Girona FM
I seguim en directe al primer cafè de Girona FM d'avui divendres, i com que ha arribat la fred, em sembla que avui a la secció de Coplef, que havíem de parlar d'alguna cosa que tingués a veure amb la fred, probablement amb la neu, especialment, ja et dic, ens allunyem de la platja, ens n'anem cap a la muntanya...
I en aquest cas parlarem amb l'Arnau Soler, ell és col·legiat de COPLEF, també en aquest cas ens parlarà del Consell Esportiu de la Cerdanya i del programa que porten conjuntament també amb la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, a més a més per veure una miqueta aquest esport blanc escolar. Primer de tot, Arnau Soler, bon dia i bona hora.
Bon dia, què tal? Com esteu? Escolta'm una cosa, em sembla que vosaltres ja esteu a punt de donar el tret de sortida a la campanya o a la temporada, com aquell qui diu. Sí, sí, sí, inclús avui a la nit ha nevat i ara ja està tot blanc per aquí dalt a la Cerdanya. Això és actualitat pura i dura, eh? Vull dir, si arribem a parlar fa dues setmanes em diries que encara queda una mica. Exacte. Escolta'm una cosa, com teixiu aquesta aliança entre el Consell Esportiu i la Federació Catalana d'Esports d'Hivern?
Quan l'objectiu és potenciar els esports de neu a la comarca, acostar a tots els alumnats els esports de neu. Els nens de tercer i quart d'ESO van a fer una sèrie de sessions a la neu i ho fem conjuntament amb la FASIO. La FASIO posa més el que serien els mèdits econòmics i nosaltres gestionem tota la part de buscar les empreses que s'ocupin, gestionar el transport i parlar amb les escoles per coordinar-ho tot.
Clar, és a dir, per exemple, si estiguéssim a la costa, probablement faríeu una altra tipologia d'esports, però al final l'objectiu és incentivar l'esport dintre de l'escenari que teniu. Correcte, és així. En aquest sentit, a nivell de demanda, com va? Demanda? Bé, l'activitat fa diversos anys que la fem, està molt arrelada del territori i cada any els alumnes i els professors esperen poder-la seguir fent.
en aquest sentit no sé una miqueta quin feedback has pogut tenir tu a vegades amb els diferents alumnes que han anat passant
Clar, el feedback va des de nois i noies que els hem descobert un món, que volen seguir aprenent més aquest tipus i on s'hi acosten més, alumnes que és la primera vegada i un altre escenari que és alumnes que ja és una cosa que ja fan habitualment i és com un dia més per ells. Aquests alumnes, per exemple, que comencen per primera vegada, normalment, amb quines edats sol ser això?
Ens l'hem fet tercer i quart de primària, que solen ser uns 8-9 anys. Quins esports de neu toqueu? Fem dues sessions de surt de neu, després dues sessions d'esquí alpí i dues sessions d'esquí nòrdic. I al final de tot, a quart, fem la graduació, que ens poden triar a surt de neu o a esquí un dia fem per fer el tancament.
A nivell de material i tot plegat, per exemple, ja ve donat a través del programa? Hi ha dos tipus. Hi ha alumnes que se ho porten al seu perquè ja en tenen o si no ve donat a través del programa. A través de les estacions d'esquí aconseguim el material.
No sé si després vosaltres veieu aquesta continuïtat de tota aquesta gent que al final no deixa de ser del territori que realment s'integren amb l'esport que us dona a vosaltres el vostre entorn allà a la Cerdanya Sí, n'hi ha molts que segueixen amb més una vessant recreativa i els donem noves eines per veure que la muntanya no està tan lluny i com poden accedir-hi Et sona algun cas d'èxit? Algun medallista que tinguem gràcies a aquest programa?
No, no, no. El problema és que l'esport d'elit normalment comença una miqueta abans, llavors per arribar ja havien d'haver començat. Sí que han passat alguns nois o noies que estan a l'elit que ja venien d'esquí però que no ha sigut la petjada. Llavors, ja per anar encarant-ho una mica, això quins mesos comprèn, més o menys? Perquè clar, entenc que per exemple el mes de juny no ho podeu fer.
exacte, això aquí al Consell Esportiu de la Cerdanya comencem el gener després de festes, la següent setmana i ho allarguem fins a finals de març tot això en horari lectiu tot això en horari lectiu tot això en els matins els alumnes van com si anessin a col·le normal i en comptes d'anar vestits normal van més vestits d'esquiva, més abrigats quan arriben a l'escola pugem a l'autobús pugem a pistes distribuïm el material, fem grups
I llavors ja comencem les classes allà dalt amb els seus instructors i un cop acabat el matí llavors ja dinen i ja tornen cap al centre educatiu normalment. Reptes que tinguem per un futur amb aquest programa? Coses que diguis, ostres, doncs miren aquí, per exemple, ens agradaria poder millorar tal. Clar, amb aquest programa el que ens agradaria millorar és potser augmentar el número de dies. Si ara van dies, a veure si poguéssim augmentar algun mes.
Clar, al final per poder-hi tenir una miqueta més de continuïtat, no? Potser?
Hi ha cops que el que estem veient és que potser alumnes fan aquestes sessions i llavors tornem a parlar més quan estan a quart d'ESO i n'hi ha alguns que no han tornat a anar llavors s'hauria buscat també una mica més a continuïtat. Però al final entenc que el balanç que feu des de l'organització és molt positiu. Molt positiu, sí. Perfecte. Arnau Soler, moltíssimes gràcies per aquesta estoneta, col·legiat de COPLEF i escolta, parlem més aviat que tard.
Perfecte. Moltes gràcies. Ens veiem.
I ja ho hem dit, que avui divendres, com que teníem encara moltíssimes coses que repassar, no ens podíem deixar tampoc els amics de Flamengí, que ja fa dies que enronen per aquí per Girona, per comarques gironines, per poder comentar la jugada, com no podia ser d'altra manera. Noemi Osorio, la responsable o la persona que més mana del Flamengí, bon dia i bona hora.
Bon dia i bona hora, moltes gràcies per convidar-me. Només faltaria, escolta'm una cosa, estrena, jo crec que de les més visuals que podríem recordar segurament del Flamengí, allà a les escales de la catedral.
La veritat és que sí, això ha sigut un antes i un después. La gent no s'ho esperava, nosaltres tampoc ens esperàvem aquesta resposta tan massiva. El bailaror gairebé no podia ni pujar a les escales de la catedral de tanta gent com va venir. Va ser un èxit absolut. A més a més va ser preciós perquè...
No va haver-hi microfonia, no va haver-hi efectes especials, l'únic protagonista va ser el bailaor i el so que ell feia amb el seu cos i amb els seus peus, damunt de la pedra de les escales, vull dir que va ser una cosa molt virtuosa, que els afortunats que vam estar allà ho vam poder viure com una cosa única i excepcional. Això per donar el tret de sortida, aquests dies, de moment, quin balanç fem del que portem de flamengí?
De moment, tot el que vam fer el cap de setmana passat, l'homenatge a Paco de Lucía, l'espectacle del Farro, el concert del Quiqui, l'acte inaugural... Vam esgotar entrades a tot. Podem dir que hem exaurit entrades. I aquest cap de setmana també tenim exaurit l'espectacle de la Campaio i el concert d'Andrés Barrios en el Sunset Jazz Club. Què queda per fer aquest cap de setmana? Tenim encara el concert de l'Antonio Serrano...
a la Bisbal, amb en José Micarmona, Ignasi Terrassa, que és el nostre concert estrella de flamenc jazz, que fem sempre a la Bisbal, i encara que hi ha unes poquetes entrades, així que us animem a tots a venir a la Bisbal aquesta nit, a les 9 del vespre, i demà tenim els tallers famosos de la Gerundina, que també són un esdeveniment repetitiu del festival, perquè és on la gent es pot acostar més al flamenc d'una manera directa.
Noemi, a més a més, si no m'equivoco, com a novetat, vau teixir aliances en aquesta edició amb la Catalunya Nord.
Sí, exacte, aquest és l'espectacle de la De la Campaio que farem aquest dissabte que com et deia ja fa dies que tenim les entrades exaurides perquè França té molt bon acollida al flamenc i la veritat és que la gent no s'hi ha bolcat en aquest espectacle és un teatre gran que té més de 300 localitats i fa molts dies que no hi ha entrades perquè a més a més és una producció del flamenji que és flamenc de Catalunya amb aquesta persona, aquesta artista que és la De la Campaio que és una sevillana
hi ha també de diverses sagues així com el Farro i l'Israel Galván que són artistes que ja els seus pares i els seus avis ja es dedicaven al flamenc llavors porten tot aquest pes generacional a sobre i són artistes consolidadíssims llavors la gent de França està desitjant que arribem i jo crec que és la primera vegada però no serà l'última que puguem fer el flamengi a França és el que t'anava a dir obre camí segurament aquest espectacle abans de veure'l
Sí, la veritat és que aquest any estem molt contents amb totes aquestes aliances que hem teixit, també amb la Fundació Paco de Lucía, que s'ha bolcat, perquè aquest any li dediquem al maestro, a la llegenda, tot el festival, i ells s'han bolcat amb nosaltres moltes aliances molt xules, com aquesta de França...
i la setmana que ve encara tenim també Flamengi a Girona tenim l'espectacle de la Patricia Guerrero i Alejandro Hurtado que és una delícia, ho recomano a tothom i sobretot per qui s'hagi quedat amb ganes de veure Baile que aquest és un dels estrelles d'aquesta temporada i després el dissabte que ve farem també una una audició comentada amb Pere Pons que és un periodista meravellós
de Flameng Jazz que comentarà un dels discs de Paco de Lucia que també està a les entrades exaubrides a la Marfa però per la tarda o al migdia tenim la mítica paella popular per despedir per todo lo alto el festival d'aquest any amb un concert de rumba a càrrec de Toni Cayena i aquí sí que encara queden alguns plats de paella que la gent pot veure el tiquet des de la web de Flamengi
Beneït problema, eh, Noemi, que les entrades volin d'aquesta manera del flamengí. Sí, sí, sí, estem molt contents perquè de veritat que... Bé, jo crec que, com et deia al principi, hi ha hagut un abans i un després amb aquesta inauguració al carrer. Nosaltres teníem clar que volíem fer un acte a fora dels teatres, no? No com sempre que estem o en els barris, molt apartats, o si estem a la Girona Centre, estem a dintre dels teatres. Volíem que la gent es trobés al flamenc de cares.
I jo penso que ha sigut un encert fer-ho d'aquesta manera, gràcies també a les aliances que hem deixit amb el Capitol de la Catedral de Girona s'ha pogut fer. És evident que aquí hi ha moltes ajudes, molta gent al darrere treballant i molt de suport també per part d'Ajuntament de Girona, Diputació i tots els organismes que ens deixen i ens permeten fer aquesta bogeria de festival, un festival de flamenca a Girona.
Doncs que segueixi sonant el flamenc de fons aquests dies fins al dia de la paella. Noemí Osorio, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Ens esperem.